En aquest treball estudiem els errors que es produeixen durant l'adquisició de les consonants del català. Hem dissenyat una prova de denominació de paraules i una prova de repetició de pseudoparaules. Hem administrat la prova a 150 nens i nenes de 3 a 7 anys de diversos centres educatius. Per analitzar els errors, hem utilitzat cinc tipus diferents de variables, amb l'objectiu de mostrar amb exhaustivitat tots els factors que poden contribuir a generar-los. La variable resultat 1 separa els errors de les realitzacions correctes; la variable resultat 2 organitza els errors segons els trets distintius bàsics afectats: mode, lloc d'articulació i sonoritat; la variable resultat 3 separa els errors segons el tipus de procés: substitució, assimilació, elisió, epèntesi o metàtesi; la variable resultat 4 aglutina les dues anteriors; i finalment la variable resultat 5 mostra els errors concrets més representatius. Totes cinc variables es veuen sotmeses al mateix procediment d'anàlisi. Primer s'estudia descriptivament l'evolució dels errors segons el tipus de prova (denominació vs. repetició) i segons els diferents grups d'edat. A continuació es fan proves estadístiques per mesurar la contribució de diversos factors lingüístics i extralingüístics als errors detectats. Els factors que s'estudien són el tipus de prova, l'edat, el sexe i la posició en la llista com a extralingüístics i el mode, lloc, sonoritat del segment, la posició en la síl·laba, el segment adjacent següent i el caràcter accentual com a língüístics. Abordem tot el treball a partir del corrent teòric anomenat fonaments fonètics de la fonologia, segons el qual els processos fonològics estan motivats per condicions de millora de producció i percepció dels sons. I a dintre del marc lingüístic que hem assumit, tenim un interès especial a descobrir si els errors que hem detectat es deuen principalment a la posició sil·làbica, a la naturalesa del segment afectat o al context adjacent. El treball s'organitza en les seccions següents: el primer capítol fa un repàs breu dels models teòrics i dels treballs més representatius de l'adquisició de la fonologia, dels fonaments fonètics de la fonologia i del processament del component oral del llenguatge. El segon capítol ressegueix tots els aspectes metodològics del nostre treball. El tercer capítol presenta els resultats que hem obtingut i les discussions pertinents, sempre organitzat separadament per a cadascuna de les cinc variables que estudiem. Finalment, les conclusions recullen els aspectes més importants de les cinc discussions anteriors. / The purpose of this study is to look into the errors that are frequently produced during the acquisition of sounds of the Catalan language. Two tasks have been designed: one consists of naming words and the other in repetition of pseudowords. The two tasks have been carried out to 150 children between the ages of 3 and 7 from several elementary schools. Five types of different variables have been used in order to examine the errors and to show extensively all factors that could help explain the errors and their causes. The variable resultat 1 distinguishes the errors and the correct utterances; the variable resultat 2 organises the errors according to the basic properties affected: manner of articulation, place of articulation and voicing; the variable resultat 3 organises the errors according to different types of processes: substitution, assimilation, elision, epenthesis or metathesis; the variable resultat 4 joins the information proceeding from the last two variables; and finally, the variable resultat 5 shows the most frequent individual errors (from segment to segment). All variables are submitted to the same type of analysis. First, the evolution of errors in the two tasks (naming vs. repetition) has been looked into descriptively, according to the different age groups. Then the contribution of different linguistic and extralinguistic factors in the production of errors is measured using stadistic tasks. Among the extralinguistic factors, there are the type of task, the age, the sex and the position on the list. Among the linguistic factors, there are the manner of articulation, the place of articulation and voicing of the segment, the syllable position, the nature of adjacent segments and the stress of the affected syllable. This thesis is based on the so-called phonetically based phonology, which puts forward that phonology is influenced by the production and perception conditions. Within this theoretical framework, it is interesting to find out whether the detected errors are caused by the syllabic position, the basic properties of the segment (voicing, manner or place) or the adjacent segments. Results seem to indicate that there are more place articulation errors in the repetition task and more voicing errors in the naming task. Besides, the errors produced by children before the age of 4 involve more than one basic property, whereas after the age of 4 they involve only one property. The factors that mostly seem to account for the presence of errors are manner of articulation, place of articulation, followed by adjacent segment and syllabic position. Therefore, this study argues that it is necessary to take into account all these factors to explain the behaviour of segments and the changes that they suffer during the acquisition of the system of sounds in Catalan.

La normativa defineix els serveis de farmàcia com a unes estructures de suport per a l'ús racional dels medicaments en els hospitals, els quals exerceixen unes funcions recollides en la normativa legal. Entre aquestes funcions es troben la selecció i l'adquisició de medicaments.En el treball s'han analitzat els processos que intervenen en la selecció i en l'adquisició de medicaments, amb una anàlisi comparativa de la normativa de la Unió Europea, d'Espanya (estatal i autonòmica) i de França (estatal), amb la finalitat d'estudiar les situacions conflictives produïdes després de l'aplicació de la normativa que regula el medicament, i la problemàtica generada per l'aplicació de normatives de caràcter general (normativa de contractació pública) al cas dels medicaments, els quals tenen una regulació específica.L'objectiu final del treball és analitzar la normativa legal que regula la selecció i l'adquisició de medicaments per part dels serveis de farmàcia a Espanya, destacant els problemes que es generen en la pràctica diària, i establir un estudi comparatiu amb la situació a França. / "Comparative juridical study of the selection and acquisition of medicines by hospital pharmacy services of Spain and France"The law describes hospital pharmacy services as structures of support for the rational use of the medicines in the hospitals, which exercise some functions according to the legal regulations. Among these functions the selection and the acquisition of medicines are found.The study analyzes all the processes that intervene in the selection and the acquisition of medicines, with a comparative analysis of the regulations of the European Union, Spain (national and autonomic) and France (national), in order to study the problems produced after the application of the regulations that regulate the medicines.The final objective of the study is to analyze the legal regulations that regulate the selection and the acquisition of medicines by hospital pharmacy services in Spain, highlighting the problems that are generated in the daily practice, and to establish a comparative study with the situation in France.

El Aprendizaje de Ontologías se define como el conjunto de métodos utilizados para construir, enriquecer o adaptar una ontología existente de forma semiautomática, utilizando fuentes de información heterogéneas. En este proceso se emplea texto, diccionarios electrónicos, ontologías lingüísticas e información estructurada y semiestructurada para extraer conocimiento. Recientemente, gracias al enorme crecimiento de la Sociedad de la Información, la Web se ha convertido en una valiosa fuente de información para casi cualquier dominio. Esto ha provocado que los investigadores empiecen a considerar a la Web como un repositorio válido para Recuperar Información y Adquirir Conocimiento. No obstante, la Web presenta algunos problemas que no se observan en repositorios de información clásicos: presentación orientada al usuario, ruido, fuentes no confiables, alta dinamicidad y tamaño abrumador. Pese a ello, también presenta algunas características que pueden ser interesantes para la adquisición de conocimiento: debido a su enorme tamaño y heterogeneidad, se asume que la Web aproxima la distribución real de la información a nivel global. Este trabajo describe una aproximación novedosa para el aprendizaje de ontologías, presentando nuevos métodos para adquirir conocimiento de la Web. La propuesta se distingue de otros trabajos previos principalmente en la particular adaptación de algunas técnicas clásicas de aprendizaje al corpus Web y en la explotación de las características interesantes del entorno Web para componer una aproximación automática, no supervisada e independiente del dominio. Con respecto al proceso de construcción de la ontologías, se han desarrollado los siguientes métodos: i) extracción y selección de términos relacionados con el dominio, organizándolos de forma taxonómica; ii) descubrimiento y etiquetado de relaciones no taxonómicas entre los conceptos; iii) métodos adicionales para mejorar la estructura final, incluyendo la detección de entidades con nombre, atributos, herencia múltiple e incluso un cierto grado de desambiguación semántica. La metodología de aprendizaje al completo se ha implementado mediante un sistema distribuido basado en agentes, proporcionando una solución escalable. También se ha evaluado para varios dominios de conocimiento bien diferenciados, obteniendo resultados de buena calidad. Finalmente, se han desarrollado varias aplicaciones referentes a la estructuración automática de librerías digitales y recursos Web, y la recuperación de información basada en ontologías. / Ontology Learning is defined as the set of methods used for building from scratch, enriching or adapting an existing ontology in a semi-automatic fashion using heterogeneous information sources. This data-driven procedure uses text, electronic dictionaries, linguistic ontologies and structured and semi-structured information to acquire knowledge. Recently, with the enormous growth of the Information Society, the Web has become a valuable source of information for almost every possible domain of knowledge. This has motivated researchers to start considering the Web as a valid repository for Information Retrieval and Knowledge Acquisition. However, the Web suffers from problems that are not typically observed in classical information repositories: human oriented presentation, noise, untrusted sources, high dynamicity and overwhelming size. Even though, it also presents characteristics that can be interesting for knowledge acquisition: due to its huge size and heterogeneity it has been assumed that the Web approximates the real distribution of the information in humankind. The present work introduces a novel approach for ontology learning, introducing new methods for knowledge acquisition from the Web. The adaptation of several well known learning techniques to the web corpus and the exploitation of particular characteristics of the Web environment composing an automatic, unsupervised and domain independent approach distinguishes the present proposal from previous works.With respect to the ontology building process, the following methods have been developed: i) extraction and selection of domain related terms, organising them in a taxonomical way; ii) discovery and label of non-taxonomical relationships between concepts; iii) additional methods for improving the final structure, including the detection of named entities, class features, multiple inheritance and also a certain degree of semantic disambiguation. The full learning methodology has been implemented in a distributed agent-based fashion, providing a scalable solution. It has been evaluated for several well distinguished domains of knowledge, obtaining good quality results. Finally, several direct applications have been developed, including automatic structuring of digital libraries and web resources, and ontology-based Web Information Retrieval.

El treball de recerca realitzat centra l'anàlisi en el desenvolupament inicial de la parla, entesa com el suport de naturalesa acústica i articulatòria que es troba a la base del llenguatge i la comunicació orals. El treball se situa plenamente en l'àmbit dels estudis sobre pre-llenguatge, els quals constitueixen actualment un volum no gens menyspreable de recerca en l'àmbit més ampli dels estudis sobre desenvolupament del llenguatge. Es tracta de treballs que més enllà de descripcions minucioses des del punt de vista de la fonètica acústica, plantegen d'una manera rigorosa les possibles connexions entre aquestes emissions vocals del pre-llenguatge i les característiques formals dels primers mots. En aquest sentit, el nivell de coneixement actual sobre el tema permet avançar des d'una consideració del balboteig com un "exercici" sense relació amb el llenguatge, amb un marcat carácter exploratori inespecífic, fins a una perspectiva més amplia, en una línia continuïsta, segons la qual aquest comportament vocal dels infants al llarg del primer any de vida, regular en la seva aparició i evolución i considerat com a manifestación relacionada amb un desenvolupament psicomotriu normal, difícilmente es pot excloure de funcionalitat, si més no en relació al desenvolupament de l'expressió vocal/verbal, és a dir, la parla. Per estudiar la relació entre les produccions del balboteig i les característiques formals dels primers mots hem enregistrat i analitzat les emissions de tres infants des dels 3 mesos fins al punt en el qual assoleixen un primer vocabulario d'aproximadament 50 paraules (entre els 18 i els 24 mesos). Aquest estudi longitudinal de tres subjectes ens ha permès identificar les fites en el desenvolupament pre-lingüístic, descriure'n les etapes i analitzar la relació entre les característiques formals d'aquestes emissions sense significación i la fonologia dels primers mots. Al mateix temps s'han pogut valorar les diferències individuals inicials i analitzar la seva significación als 4 anys, en base a l'nàlisi del nivell de desenvolupament fonológic i articulatori assolit. / Taking as a point of departure the continuity perspective on phonological acquisition, this study analyses speech data from three children covering the period from early vocalizations (3 months) to a comulative vocabulary of 50 words (age range from 18 to 24 months). The results are based on auditory analysis of the recorded material.The speech production (words and non-words) is analysed in terms of speech movements, in order to describe the whole process and to identify successive stages of predominantly used types of vocalizations. The study finds support for the existence of a gooing stage, a vocalic and marginal babbling stage, a canonical babbling stage and a variegated babbling stage, which occurs concurrently with the early words. The transition from one stage to another is gradual and it shows considerable overlap. Individual variation is found in relation to the age of onset and duration of the various stages. Canonical babbling, syllabic in nature, appears to be an important milestone preceding the production of first words. Variegated babbling is considered as a strategy in relation to phonological acquisition. Individual differences concerning the rate of early lexical acquisition and the formal characteristics (type of consonantal segments and phonotactic structure) of the first words can be related to the predominant phonetic and syllabic features of the late babbling vocalizations.The study also discusses the role of imitation and the intervention of other strategies of phonological and lexical acquisition (unit segmentation, repetitions, sound/structure preferences and homonymy avoidance). Differences in the use of these strategies and in the frequency and quality of the variegated babbling utterances, enables the characterization of different learning styles in early phonological acquisition. Finally, a model is proposed which emphasizes the possible interaction between variegated babbling and first words in relation to the progress towards the acquisition of new words with a more advanced phonological level.

Els objectius d'aquesta recerca són explorar el procés d'apropiació, per part dels infants, de l'ús de les majúscules en funció demarcativa i distintiva i la relació entre la majúscula d'inici del nom personal i l'apropiació dels components de la categoria lingüística de nom propi.La investigació consta d'un estudi psicolingüístic el qual es porta a terme mitjançant un conjunt de tasques per poder indagar com interpreten els infants participants els noms propis en tres situacions distintes: a) el reconeixement de noms propis amb la imatge present, en un conte en llengua catalana, (la llengua habitual) i en un conte en anglès (llengua desconeguda) per poder detectar el procés evolutiu de reconeixement de les majúscules en els noms propis, b) l'ús de la majúscula en un text de producció espontània per poder observar l'ús que els infants en fan espontàniament i les explicitacions dels infants participants i c) el desenvolupament dels components del nom propi, una conversa dialogada i estructurada sobre els components del nom propi personal ens forneix les dades pertinents.L'anàlisi dels resultats dels noms propis mostren que hi ha uns noms més fàcils de reconèixer que d'altres. Els infants als anys interpreten les grafies (minúscules i majúscules) emprant justificacions perceptives que no sempre coincideixen amb l convenció normativa, ja que relacionen l'alçada dels trets ascendent i descendent de les grafies amb l'alçada de l'objecte, fet que sol superar-se als 6 anys. Així mateix, interpreten els noms propis personals mitjançant justificacions perceptives, coincidint amb la interpretació convencional de les grafies, fent-ne la segmentació fonològica adequada. Els infants, a partir dels 6 anys, solen explicitar les normes d'ús convencional de les majúscules en els noms propis sense fer-ne l'ús apropiat. El reconeixement de noms propis personals en un text en llengua anglesa mostra que identifiquen, en un inici, les dues funcions de les majúscules en una única funció: la majúscula en funció distintiva que inicia els noms propis personals. Posteriorment, els infants reconeixen la doble funcionalitat de les majúscules i assenyalen la successió de noms propis personals per la majúscula i els signes de puntuació propis de l'enumeració (la coma, els dos punts i el punt que tanca la frase).El reconeixement de noms propis en un conte en llengua catalana ens mostra que els noms propis per excel·lència són els noms propis personals. Però els noms personals que pertanyen al doble àmbit denominatiu (nom propi i nom comú) ofereixen dubtes de sentit, fet que sembla demostrar que la majúscula no és l'únic aspecte que els fa decidir que un nom és un nom propi. A més a més, la menció de la semblança a un altre nom personal i les distintes interpretacions lèxiques d'algunes paraules gràfiques els fan interpretar paraules d'altres categories com a nom propi. Els noms de topònims urbans i locals, aparentment, no resulten estranys pel nom en ell mateix, sinó pel fet de no ser emprat en el context de comunicació familiar i social, segons les respostes dels infants. Els noms comuns que són susceptibles de ser especificats amb un nom propi també requereixen un procés d'apropiació perquè el nom propi sigui interpretat com a tal. Els adjectius proposats com a nom propi han estat acceptats i refusats tant en el text escrit com en el text oral.L'ús de la majúscula en funció demarcativa és gairebé absent en la majoria de textos. Val a dir que s'inicia en l'escriptura de textos tant de la frase com del conte. En els inicis l'ús d'aquesta funció desequilibra l'ús de la majúscula en funció distintiva. De fet, la majúscula en funció demarcativa requereix alguns coneixements de l'organització del text: han de reconèixer l'inici del text i l'inici de la frase, i la possible relació entre les frases que van organitzant l'addició de frases que formen el text. L'ús de l'apòstrof produeix hiposegmentació entre l'article de presentació i el nom propi, l'article de presentació en coincidir amb la majúscula en funció demarcativa presenta dubtes de l'ús de la majúscula en els noms propis personals.Els onze components indagats que formen la categoria de nom propi estan uns desenvolupats i d'altres desenvolupant-se. Els desenvolupats als 5 anys són: designació i permanència i estabilitat; als 6 anys els anteriors més el referent i als 7 anys els anteriors més el nom propi pot tenir diferents posseïdors, dos noms propis designen un mateix subjecte, l'arbitrarietat, la funció d'anomenar i la d'identificar. Els components que estan desenvolupant-se als 7 anys són els límits entre el nom comú i el nom propi, la relació de simetria del nom propi i l'adjectiu en qualitat de nom propi personal. Com a conclusió podem dir que el procés d'apropiació de les majúscules en funció distintiva és diferent que el de les majúscules en funció demarcativa. Cada funció de les majúscules requereix un tipus de coneixement textual. El procés d'apropiació dels elements que componen el nom propi és independent de l'ús de la majúscula en els noms propis. Es constata que els processos d'apropiació d'ús de la majúscula en funció distintiva estan relacionats amb les paraules que fan de referent del nom propi (el sentit lèxic), amb els signes de puntuació (coma, dos punts, punt i (apòstrof) i amb la interpretació de les grafies de l'alfabet. Així mateix l'ús de la majúscula en funció demarcativa es constata que requereix l'assoliment de l'inici i l'acabament de la frase i, per això, cal que estableixen relacions entre les frases. La principal aportació didàctica és la constància que els infants són sensibles a les característiques gràfiques de les grafies (els trets ascendents i descendents) i les utilitzen per justificar la distinció entre majúscules i minúscules. És a partir d'aquests coneixements que s'hauria d'organitzar la intervenció didàctica. / How do children adapt to the use of capital letters? This is the question under research; consisting of a psycholinguistic study by means of tasks of recognition of pairs of homograph names: the image and the nominal category (proper name and common name), recognition of proper names in a story in Catalan and in another in English and in spontaneous production, and recognition of the components of the linguistic category of the proper name. Analysis of the results of proper names shows that some names are more easily recognised than others. The 5-year-olds taking part interpret the graphemes by means of perceptive justifications, relating the height of the grapheme with that of the object.Recognition of personal proper names in the English text shows that they notice the capital letter graphemes, but that, at first, they only recognise the distinctive function. Later, at 6 years, they recognise the dual function of the use of capitals and also the properties of punctuation signs with regard to lists. The recognition of proper names in a story in Catalan shows us that the capital letter is the formal indicator noticed; however personal names belonging to the double denominative ambit (proper and common name) offer doubts in meaning. This also happens with place names and with adjectives, in both written and oral texts.In their own productions the use of the capital letter with a defining function is absent in the majority of texts, in both sentences and in stories. At first the use of this function produces an imbalance with the use of the capital letter in its distinctive function; and the use of the apostrophe produces hypo-segmentation between the presenting article and the proper name.We have found that the process of understanding of capital letters in the distinctive function is different from that for capital letters in the defining function, since each capital letter function requires a type of textual knowledge. The process of appropriating the elements composing the linguistic category of the proper name is independent of the use of capitals for proper names.

This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.KEYWORDS: Cognitive complexity, Tasks, Syllabus design, Oral production, Narrative, SLA / Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge.

This dissertation analyses the effects of age on the acquisition of vocabulary in English as a Foreign Language (FL). It focusses on productive vocabulary because it is a crucial aspect in language learning which is also vital in communication, both oral and written, and it has often been the neglected component in research on age. Studies on age in naturalistic contexts have usually shown that 'the earlier one starts learning the language, the better'. Although in the short term Early Starters (ES) are outperformed by Late Starters (LS), due mainly to the superior cognitive maturity and the quickest rate of development of the latter, in the long run ES will catch up with LS and will eventually overtake them. Our educational system also promotes an early start to the FL, as the age at which English is first introduced at schools has progressively been brought down in the recent years. However, results in instructional settings are not as clear-cut as the ones obtained in natural contexts and 'the earlier the better' assumption does not always seem to apply in a straightforward way. The present work analyses the oral and written production of two groups of Catalan/Spanish bilinguals who learn English at school as a FL. One of the main aims of the research is to determine if, in the long term, towards the end of secondary education, there are consistent differences between a group of ES (who started at 8) and one of LS (who started at 11) as regards productive vocabulary. The design presented also allows to study the development and draw comparisons between the groups from primary education onwards (data collections were carried out after 200, 416, 726 and 800 hours of exposure). Therefore, the analyses are performed by controlling the Amount of Exposure that learners have received, their Cognitive Maturity (Age at Testing) and their Age of Onset (Starting Age). In order to analyse the participants' production, both intrinsic and extrinsic vocabulary measures are used. It is also a research purpose of the present work to survey some of the widely-used measures of lexical richness and to evaluate new ones, such as D and P_Lex. In addition, as the Second Language Acquisition research field is very much in need of testing tools, especially as regards vocabulary, this thesis presents one of the first methods to compute estimates of productive vocabulary size for different tasks. The process to carry out the estimations has been automated into V_Size, a new computer tool.Results show that in the long term, ES do not surpass LS in a formal context as far as lexical production is concerned. The same takes place even if ES receive some more exposure. This LS advantage seems to be present since the first stages of learning the FL, even though both groups show a boost in vocabulary from the age of 13 onwards. The findings are discussed in the light of other results found in natural and formal contexts for lexis and other language components. They are also interpreted in relation to other factors that may contribute to a successful learning apart from an early start. Results on different lexical measures are considered for research in the field and potential advantages of the new V_Size are described. Therefore, not only does the thesis bring new evidence to research on age and FL acquisition, but it also offers new insights into productive vocabulary testing. / CATALÀ:Aquesta tesi analitza els efectes del factor edat en l'adquisició de vocabulari en anglès com a llengua estrangera. Es centra en vocabulari productiu perquè és un aspecte crucial en l'aprenentatge de llengües que també és molt important per la comunicació, oral i escrita, i ha estat sovint el component oblidat en recerca sobre edat. Els estudis sobre el factor edat en contextos naturals mostren que és millor començar a aprendre un idioma el més abans possible. Tot i que a curt termini els aprenents més grans siguin millors que els joves, sobre tot a causa del la maduresa cognitiva i del ritme ràpid de desenvolupament dels primers, a llarg termini els més joves atrapen els grans i arriben a depassar-los. El nostre sistema educatiu també promou un començament primerenc de l'anglès, ja que l'edat en què l'idioma estranger és introduït a les escoles és cada vegada més baixa. Tanmateix, els resultats en contextos d'instrucció no són tan clars com els obtinguts en contextos naturals i la suposició de 'quan abans millor' no sembla del tot certa. Aquest treball analitza la producció oral i escrita de dos grups d'estudiants bilingües català/castellà que aprenen anglès com a llengua estrangera a l'escola però que començaren a edats diferents (uns als 8 i els altres als 11). Un dels propòsits de la recerca és determinar quin dels dos grups serà més competent a llarg termini, al final de la Secundària, pel que fa al vocabulari productiu. El disseny permet també estudiar el desenvolupament i establir comparacions entre els dos grups des de l'educació primària (es portaren a terme recollides de dades després de 200, 416, 726 i 800 hores d'aprenentatge). Les anàlisis controlen, per tant, les hores d'exposició, la maduresa cognitiva i l'edat d'inici de l'anglès. Per tal d'analitzar la producció dels aprenents s'han utilitzat mesures de vocabulari intrínisques i extrínsiques. És també objectiu d'aquesta tesi estudiar algunes de les mesures més utilitzades en lèxic així com avaluar-ne de noves com la D i el P_Lex. A més, com que el camp de recerca en Adquisició de Segones Llengües necessita eines d'avaluació, especialment en vocabulari, es proposa en aquest treball un dels primers mètodes per realitzar estimacions del tamany de vocabulari productiu dels aprenents per diferents tasques. Aquest procés d'estimació ha estat computeritzat en el programa V_Size, una nova eina informàtica. Els resultats indiquen que, a llarg termini, els aprenents més joves no avantatgen els més grans en contextos formals a igualtat d'hores d'exposició pel que fa a vocabulari productiu, encara que els més joves hagin començat abans; tampoc si aquests han rebut més hores d'exposició. Aquest avantatge dels més grans sembla ser present des dels estadis inicials d'aprenentatge, tot i que hi ha un desenvolupament notable als voltants dels 13 anys en ambdós grups. Els resultats són posats en relació a altres estudis en contextos formals i naturals tant pel que fa a vocabulari com per altres components lingüístics. Així mateix, són interpretats en relació a altres factors que poden ser tan o més importants que una jove edat d'inici. També els resultats obtinguts de les diferents mesures lèxiques són considerats per recerca en el camp i es descriuen els possibles beneficis derivats del nou mètode d'estimació de tamanys de vocabulari. Per tant, la tesi ofereix no només noves evidències a la recerca sobre el factor edat en l'adquisició de llengües estrangeres sinó també nous mètodes d'anàlisi de vocabulari productiu.

Esta investigación se encuentra en la encrucijada entre el Procesamiento del Lenguaje Natural y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y, en concreto, dentro del área denominada Aprendizaje de Lenguas Asistido por Ordenador con Inteliencia Artificial (en inglés, Intelligent Computer-Assisted Language Learning, abreviado ICALL). Nuestra investigación se centra en el diseño, la implemenación en entornos reales de materiales de ICALL para proveer a los estudiantes de lenguas extranjeras, y especialmente de inglés, de materiales que incorporen funcionalidades de corrección y evaluación automáticas de las respuestas. En esta tesis defendemos que, para que la integración de materiales de ICALL sea exitosa, hay que tener en cuenta por igual los requisitos pedagógicos y los computacionales ya en la fase de diseño de los materiales. Nuestros objetivos principales son dos. Por un lado, queremos integrar en el proceso de diseño de materiales tanto los principios fundamentales de la Adquisición de Segundas Lenguas y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras como los principios fundamentales del modelado lingüístico. Por otro lado, queremos facilitar la integración o de los materiales de ICALL en contextos de instrucción reales, en contraste con los contextos de instrucción de investigación o de laboratorio, para capacitar a los docentes con la metodología y la tecnología necesarias para que puedan crear materiales de ICALL autónomamente. Para conseguir el primer objetivo, proponemos un proceso de diseño de materiales de ICALL que combina los principios básicos de la Enseñanza de Lenguas basado en Tareas y el Diseño de Tests basado en Tareas con el tipo de especificaciones requeridas por las herramientas de Procesamiento del Lenguaje Natural. Exploramos la relación entre los requisitos pedagógicos y computacionales desde tres puntos de vista: (i) las características formales de las actividades para el aprendizaje de lenguas extranjeras, (ii) la complejidad y la variabilidad de la lengua de los estudiantes, y (iii) la viabilidad de aplicar técnicas computacionales para el análisis y evaluación automáticas de las respuestas. Para lograr el segundo objetivo, proponemos una estrategia de evaluación automática que permite a los y las docentes adaptar los recursos lingüísticos computacionales necesarios para corregir automáticamente las actividades de ICALL sin la necesidad de aprender a programar. Para probar la viabilidad de la propuesta presentamos un experimento en que la aplicamos y la evaluamos en entornos de aprendizaje reales con docentes y aprendices de educación secundaria. Con esta tesis hacemos una contribuciones metodológicas y empíricas en el campo del ICALL, con una aproximación innovadora en el diseño de materiales que pone énfasis en la naturaleza multidisciplinar e iterativa del proceso. Los resultados que presentamos revelan el potencial de la caracteritzación de tareas de aprendizaje conjugando la perspectiva el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y la de la Lingüística Computacional como un instrumento clave para describir formalmente las actividades de aprendizaje. Esta caracteritzación permite identificar los materiales de ICALL que sean a la vez pedagógicamente relevantes y computacionalmente viables. Los resultados demuestran que con la estrategia propuesta los y las docentes pueden caracterizar, crear y utilizar materiales de ICALL dentro de su programa de instrucción, y que el software computacional subyacente proporciona el procesamiento automático requerido con una calidad aceptable para el uso en contextos de instrucción reales. El software y la metodología propuestos resultan cruciales para la investigación y la práctica del ICALL: los docentes son capaces de diseñar actividades para los estudiantes sin depender de un experto en Procesamiento del Lenguaje Natural. Finalmente, los resultados también demuestran que los y las docentes valoran la experimentación muy positivamente en la medida en que les permite integrar nuevas tecnologías en el aula, al tiempo les permite comprender mejor la naturaleza de su tarea docente. Adem'as, los resultados demuestran que los estudiantes se sienten motivados por el hecho de poder utilizar una tecnología que permite una evaluación inmediata y personalizada de su actividad de aprendizaje.

La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya. / This study presents the proficiency levels in Catalan and Spanish attained by 6th grade immigrant students in Catalonia during the year 2006-07. In particular, analyzes the effects of some variables in their linguistic knowledge (length of residence, first language, previous schooling, parents' educational level, sociolinguistic context, number of immigrant students per classroom, uses of different languages in home, school and the social context, among others). It also investigates the linguistic interdependence relations (Cummins, 1979) between Catalan and Spanish, the languages that immigrant pupils have to learn at school. Linguistic proficiency is measured by specific tests and evaluates a great range of oral and written skills in both languages. Statistic treatment of data have been used. Conclusions point out the complex interaction between factors in the process of learning new languages from school and outline some implications for the educational and linguistic policies related to immigrant students in Catalonia.

Aquesta tesi vol reflexionar al voltant del tema de l'educació per a la convivència, a partir de l'estudi dels problemes de convivència i les estratègies d'intervenció vers els mateixos que es donen habitualment als centres educatius d'ESO.En aquest sentit s'ha partit d'una anàlisi teòrica de com es descriuen els problemes de convivència des de diferents enfocaments psicopedagògics, sociològics i jurídics del segle XX, així de com es planteja la intervenció vers aquests problemes des d'aquests enfocaments per arribar a recollir i proposar diferents estratègies educatives per millorar-los en el context de l' ESO.En un pla més concret, aquest estudi comença analitzant les percepcions que té una mostra de professors d'ESO de la demarcació de Tarragona sobre els problemes de convivència als centres i les estratègies educatives que s'utilitzen per donar resposta als mateixos. D'aquesta manera s'intenta contrastar les propostes teòriques amb les actuacions del context proper.Un altre apartat recull l'estudi longitudinal de 6 nois/es amb diversos problemes de convivència que cursaven estudis d'ESO en un mateix centre educatiu. Al llarg de 3 cursos escolars s'han analitzat diferents indicadors de diferents àmbits (personal, familiar, escolar i social) relacionats amb l'aparició i evolució positiva o negativa de les situacions problemàtiques. Tanmateix s'han pogut establir relacions significatives entre aquests indicadors per arribar a dissenyar una intervenció educativa que faciliti una millora dels problemes de convivència per a casos amb perfils similars.Cal assenyalar també l'experimentació d'un conjunt d'activitats-tipus que s'han anomenat com "Programa d'habilitats de resolució positiva de conflictes". Aquest programa es justifica atenent als principis de l'estructuralisme evolutiu i la psicologia cognitiva social en els que es defensa l'evolució de cada subjecte a través de diferents estadis i l'assoliment de diferents habilitats relacionades amb comportaments socials. Aquest programa s'ha portat a terme amb diferents grups d'ESO, amb una anàlisi posterior de la seva aplicació. Això ha permès valorar l'adequació i l'eficàcia com estratègia d'intervenció en un context concret.Després de considerar aspectes fonamentals relatius a la intervenció educativa vers els problemes de convivència, entre les diferents conclusions s'han definit i recollit una sèrie de propostes:- Descriure els problemes de convivència, a partir d'un estudi objectiu, que justifiqui una intervenció educativa coherent. Així aquest treball d'investigació aporta una delimitació conceptual i diferents instruments d'estudi dels esmentats problemes (Qüestionari: "Estudi dels problemes de convivència als centres d'ESO", "la fitxa d'estudi d'un cas"...).- Reconèixer la diversitat de causes i factors que generen o agreugen aquests problemes i que assenyalen 4 àmbits bàsics d'intervenció: personal, familiar, escolar i social i planificar les actuacions tenint-los en compte. En la present tesi s'han perfilat els indicadors significatius per a cada àmbit, després de l'anàlisi de casos claus en relació al tema d'estudi i que poden esdevenir orientadors per a la intervenció educativa vers a casos similars.- Conèixer diferents enfocaments d'intervenció vers els problemes de convivència que permetin adequar estratègies diverses segons la tipologia de problema. Aquestes estratègies han estat àmpliament desenvolupades al llarg d'aquest treball.- Dissenyar plans de prevenció dels problemes de convivència, desenvolupant les habilitats socials de convivència com a part fonamental del propi currículum. En la tesi s'han presentat alguns models d'aquests plans.- Potenciar la investigació i la reflexió sobre la pròpia pràctica i formar-se en l'adquisició d'estratègies d'estudi i intervenció vers els problemes de convivència per part dels docents d'ESO. En aquesta línia s'han dissenyat i s'han defensat uns continguts i uns objectius relatius a la formació bàsica per al professorat d'aquest cicle educatiu en relació al tema de la tesi. / This thesis seeks to reflect on the question of education for co-existence starting out from a study of habitual problems of co-existence and their corresponding strategies of intervention in secundary schools.This starting point is a theoretical analysis of how problems of co-existence are described according to different psycho-pedagogical, sociological an legal approaches in te 2th Century. Different approaches to the resolution of conflicts are also examined in order to come up with proposals for action in secundary schools.Specifically, this study begins by analysing the percepcions of a sample-group of secondary school teachers in the Tarragona area in relation to problems of co-existence and the strategies they employ to tackle them. In this way theoretical proposals are contrasted to actions on the ground.Another section of the thesis records an on-going study of six youngsters with problems of co-existence, all of whom were studying at the same school. In the course of three school years, different indicators related to problematical situations were examined including personal, family, school and social aspects. Moreover it has been possible to trace a significant relationship between these indicators which enables us to design forms of educational intervention which will help in similar cases of problems of co-existence.Also of note is the experimentation with a group of activities known as the "programme of skills for the positive resolution of conflicts". This programme is based on the principles of evolving structuralism and cognitive social psychology which maintain the model of an evolution through different stages and the acquisition of different social skills.This programme has been carried out with different secondary school groups and the results have been analysed. This allows us to evaluate its appropiateness and efficacy in a specific context.After considering basic aspects related to educational intervention in problems of co-existence, a number of proposals have been made:- Describe the problems of co-existence based on an objective study, which justifies a coherent educational intervention. So this investigative project gives conceptual delimitation and different instruments for the study of the problems (Questionnaire "Study of problems of co-existence in Secundary Schools", "The Case-study sheet".)- Recognize the diversity of causes and factors which generate or worsen these problems and which point to 4 basic areas of intervention (personal, family, school and social) and plan some actions with these in mind. In this thesis, the prime indicators in each bit have been identified following case-studies which point the way to the resolution of similar cases.- Be familiar with the different approaches to problem-solving in co-existence wich lend themselves to finding the right strategies for different types of problems. These strategies are amply developed in the course of the thesis.- Design plans for the prevention of problems of co-existence developing social skills as a fundamental part of the curriculum. In the thesis, some models for these plans are presented.- Encourage research and reflection on the part of the teaching staff in the areas of method, study and action related to problems of co-existence. Along these lines, it is argued that certain contents related the subject of this thesis should be included in the basic training of secondary school teachers.