El treball de recerca realitzat centra l'anàlisi en el desenvolupament inicial de la parla, entesa com el suport de naturalesa acústica i articulatòria que es troba a la base del llenguatge i la comunicació orals. El treball se situa plenamente en l'àmbit dels estudis sobre pre-llenguatge, els quals constitueixen actualment un volum no gens menyspreable de recerca en l'àmbit més ampli dels estudis sobre desenvolupament del llenguatge. Es tracta de treballs que més enllà de descripcions minucioses des del punt de vista de la fonètica acústica, plantegen d'una manera rigorosa les possibles connexions entre aquestes emissions vocals del pre-llenguatge i les característiques formals dels primers mots. En aquest sentit, el nivell de coneixement actual sobre el tema permet avançar des d'una consideració del balboteig com un "exercici" sense relació amb el llenguatge, amb un marcat carácter exploratori inespecífic, fins a una perspectiva més amplia, en una línia continuïsta, segons la qual aquest comportament vocal dels infants al llarg del primer any de vida, regular en la seva aparició i evolución i considerat com a manifestación relacionada amb un desenvolupament psicomotriu normal, difícilmente es pot excloure de funcionalitat, si més no en relació al desenvolupament de l'expressió vocal/verbal, és a dir, la parla. Per estudiar la relació entre les produccions del balboteig i les característiques formals dels primers mots hem enregistrat i analitzat les emissions de tres infants des dels 3 mesos fins al punt en el qual assoleixen un primer vocabulario d'aproximadament 50 paraules (entre els 18 i els 24 mesos). Aquest estudi longitudinal de tres subjectes ens ha permès identificar les fites en el desenvolupament pre-lingüístic, descriure'n les etapes i analitzar la relació entre les característiques formals d'aquestes emissions sense significación i la fonologia dels primers mots. Al mateix temps s'han pogut valorar les diferències individuals inicials i analitzar la seva significación als 4 anys, en base a l'nàlisi del nivell de desenvolupament fonológic i articulatori assolit. / Taking as a point of departure the continuity perspective on phonological acquisition, this study analyses speech data from three children covering the period from early vocalizations (3 months) to a comulative vocabulary of 50 words (age range from 18 to 24 months). The results are based on auditory analysis of the recorded material.The speech production (words and non-words) is analysed in terms of speech movements, in order to describe the whole process and to identify successive stages of predominantly used types of vocalizations. The study finds support for the existence of a gooing stage, a vocalic and marginal babbling stage, a canonical babbling stage and a variegated babbling stage, which occurs concurrently with the early words. The transition from one stage to another is gradual and it shows considerable overlap. Individual variation is found in relation to the age of onset and duration of the various stages. Canonical babbling, syllabic in nature, appears to be an important milestone preceding the production of first words. Variegated babbling is considered as a strategy in relation to phonological acquisition. Individual differences concerning the rate of early lexical acquisition and the formal characteristics (type of consonantal segments and phonotactic structure) of the first words can be related to the predominant phonetic and syllabic features of the late babbling vocalizations.The study also discusses the role of imitation and the intervention of other strategies of phonological and lexical acquisition (unit segmentation, repetitions, sound/structure preferences and homonymy avoidance). Differences in the use of these strategies and in the frequency and quality of the variegated babbling utterances, enables the characterization of different learning styles in early phonological acquisition. Finally, a model is proposed which emphasizes the possible interaction between variegated babbling and first words in relation to the progress towards the acquisition of new words with a more advanced phonological level.

This dissertation analyses the effects of age on the acquisition of vocabulary in English as a Foreign Language (FL). It focusses on productive vocabulary because it is a crucial aspect in language learning which is also vital in communication, both oral and written, and it has often been the neglected component in research on age. Studies on age in naturalistic contexts have usually shown that 'the earlier one starts learning the language, the better'. Although in the short term Early Starters (ES) are outperformed by Late Starters (LS), due mainly to the superior cognitive maturity and the quickest rate of development of the latter, in the long run ES will catch up with LS and will eventually overtake them. Our educational system also promotes an early start to the FL, as the age at which English is first introduced at schools has progressively been brought down in the recent years. However, results in instructional settings are not as clear-cut as the ones obtained in natural contexts and 'the earlier the better' assumption does not always seem to apply in a straightforward way. The present work analyses the oral and written production of two groups of Catalan/Spanish bilinguals who learn English at school as a FL. One of the main aims of the research is to determine if, in the long term, towards the end of secondary education, there are consistent differences between a group of ES (who started at 8) and one of LS (who started at 11) as regards productive vocabulary. The design presented also allows to study the development and draw comparisons between the groups from primary education onwards (data collections were carried out after 200, 416, 726 and 800 hours of exposure). Therefore, the analyses are performed by controlling the Amount of Exposure that learners have received, their Cognitive Maturity (Age at Testing) and their Age of Onset (Starting Age). In order to analyse the participants' production, both intrinsic and extrinsic vocabulary measures are used. It is also a research purpose of the present work to survey some of the widely-used measures of lexical richness and to evaluate new ones, such as D and P_Lex. In addition, as the Second Language Acquisition research field is very much in need of testing tools, especially as regards vocabulary, this thesis presents one of the first methods to compute estimates of productive vocabulary size for different tasks. The process to carry out the estimations has been automated into V_Size, a new computer tool.Results show that in the long term, ES do not surpass LS in a formal context as far as lexical production is concerned. The same takes place even if ES receive some more exposure. This LS advantage seems to be present since the first stages of learning the FL, even though both groups show a boost in vocabulary from the age of 13 onwards. The findings are discussed in the light of other results found in natural and formal contexts for lexis and other language components. They are also interpreted in relation to other factors that may contribute to a successful learning apart from an early start. Results on different lexical measures are considered for research in the field and potential advantages of the new V_Size are described. Therefore, not only does the thesis bring new evidence to research on age and FL acquisition, but it also offers new insights into productive vocabulary testing. / CATALÀ:Aquesta tesi analitza els efectes del factor edat en l'adquisició de vocabulari en anglès com a llengua estrangera. Es centra en vocabulari productiu perquè és un aspecte crucial en l'aprenentatge de llengües que també és molt important per la comunicació, oral i escrita, i ha estat sovint el component oblidat en recerca sobre edat. Els estudis sobre el factor edat en contextos naturals mostren que és millor començar a aprendre un idioma el més abans possible. Tot i que a curt termini els aprenents més grans siguin millors que els joves, sobre tot a causa del la maduresa cognitiva i del ritme ràpid de desenvolupament dels primers, a llarg termini els més joves atrapen els grans i arriben a depassar-los. El nostre sistema educatiu també promou un començament primerenc de l'anglès, ja que l'edat en què l'idioma estranger és introduït a les escoles és cada vegada més baixa. Tanmateix, els resultats en contextos d'instrucció no són tan clars com els obtinguts en contextos naturals i la suposició de 'quan abans millor' no sembla del tot certa. Aquest treball analitza la producció oral i escrita de dos grups d'estudiants bilingües català/castellà que aprenen anglès com a llengua estrangera a l'escola però que començaren a edats diferents (uns als 8 i els altres als 11). Un dels propòsits de la recerca és determinar quin dels dos grups serà més competent a llarg termini, al final de la Secundària, pel que fa al vocabulari productiu. El disseny permet també estudiar el desenvolupament i establir comparacions entre els dos grups des de l'educació primària (es portaren a terme recollides de dades després de 200, 416, 726 i 800 hores d'aprenentatge). Les anàlisis controlen, per tant, les hores d'exposició, la maduresa cognitiva i l'edat d'inici de l'anglès. Per tal d'analitzar la producció dels aprenents s'han utilitzat mesures de vocabulari intrínisques i extrínsiques. És també objectiu d'aquesta tesi estudiar algunes de les mesures més utilitzades en lèxic així com avaluar-ne de noves com la D i el P_Lex. A més, com que el camp de recerca en Adquisició de Segones Llengües necessita eines d'avaluació, especialment en vocabulari, es proposa en aquest treball un dels primers mètodes per realitzar estimacions del tamany de vocabulari productiu dels aprenents per diferents tasques. Aquest procés d'estimació ha estat computeritzat en el programa V_Size, una nova eina informàtica. Els resultats indiquen que, a llarg termini, els aprenents més joves no avantatgen els més grans en contextos formals a igualtat d'hores d'exposició pel que fa a vocabulari productiu, encara que els més joves hagin començat abans; tampoc si aquests han rebut més hores d'exposició. Aquest avantatge dels més grans sembla ser present des dels estadis inicials d'aprenentatge, tot i que hi ha un desenvolupament notable als voltants dels 13 anys en ambdós grups. Els resultats són posats en relació a altres estudis en contextos formals i naturals tant pel que fa a vocabulari com per altres components lingüístics. Així mateix, són interpretats en relació a altres factors que poden ser tan o més importants que una jove edat d'inici. També els resultats obtinguts de les diferents mesures lèxiques són considerats per recerca en el camp i es descriuen els possibles beneficis derivats del nou mètode d'estimació de tamanys de vocabulari. Per tant, la tesi ofereix no només noves evidències a la recerca sobre el factor edat en l'adquisició de llengües estrangeres sinó també nous mètodes d'anàlisi de vocabulari productiu.

En el primer capítol de la nostra Tesi mostrem quin és el marc històric i conceptual en el que neix i es desenvolupa la noció de modularitat, afirmant alhora que aquest marc és plenament vàlid per a criticar-la. El fet, però, d'estar situats en l'àmbit cognitiu no és suficient. Calia concretar més. Per exemple, pel que fa l'adquisició del llenguatge -un dels temes clau de la modularitat- cal posicionar-se o bé amb els que parlen de certa dissolució entre el llenguatge i el coneixement general -passant per una sèrie d'estadis- o bé amb qui compta amb pressupòsits més innatistes i d'independència del processament lingüístic respecte d'altres processos mentals.Un dels punts dèbils d'aquesta darrera teoria el suposa 1a semàntica doncs és el component del llenguatge menys "independent". El generativisme utilitza el concepte de paper temàtic per a sortir-se'n. Els papers temàtics són un concepte que costa de casar amb la suposada "independència" del llenguatge. La semàntica inclou una sèrie de problemes que han portat a una multiplicitat de definicions del significat. Aquest apartat del treball és fonamental per a fer veure que dintre del mateix paradigma no solament conviuen disciplines molt diferents sinó explicacions dels fets també molt diferents que afecten per acció o reacció el concepte de modularitat. Un punt dèbil era la semàntica. En canvi, el punt fort de la modularitat és l'innatisme i el fisicalisme, amb dades empíricament fortes. El fisicalisme del llenguatge té com a precursora destacada la Frenologia. Hem tractat especialment el fenomen a Catalunya on va tenir un nombrós grup de seguidors.Després d'haver ubicat el problema, la Tesi ataca ja directament cada un dels requisits que diuen els modulacionistes que respecta el mòdul lingüístic i ho fem seguint una metodologia pròpia de les Ciències Socials, potser antiquada però creiem que eficaç: el mètode marxista -tesi/antítesi/síntesi- Fem esment, abans de començar, al fet que el modulacionisme ja havia estat tractat d'una altra manera a través de la psicologia de les facultats, la psicologia diferencial, els tests d'intel·ligència, etc. que utilitzen per a referir-se als diferents tipus d'intel·ligències unes propietats sospitosament similars a les del llenguatge. Ens centrem en l'anàlisi de les característiques modulars del llenguatge: especificitat de domini, obligatorietat, accessibilitat del sistema central, velocitat, encapsulament informatiu, superficialitat dels productes, arquitectura neuronal específica, patrons de disfunció específics i seqüencialitat ontogènica.La successió de tesis i antítesis raonades sobre la modularitat esdevenen una síntesi en els dos darrers capítols. En el capítol segon, "La connexió matemàtica", hem tractat els límits del mòdul lingüístic atenent a la seva connexió amb la matemàtica. Aquesta connexió és tripartita: l- el llenguatge com a àlgebra, 2- la matemàtica com a forma de llenguatge, 3- i les possibles aplicacions de la teoria matemàtica del Caos a la definició de llenguatge.El tercer i últim capítol proposa difuminar el límit entre el llenguatge verbal i el no verbal a través del que anomeno "signes no verbals supramodulars", com els sorolls i els signes quasiparalingüístics", com ara els gemecs i els riures. S'ha fet imprescindible fer referència a classificacions ja tradicionals, però matisant-les i revisant-les. Els signes supramodulars no són els únics que ballen en el llindar lingüístic; comparteixen amb els signes no verbals convencionals (llenguatges de signes de sordsmuts) una sèrie de trets que fan que els darrers no siguin només una traducció o una versió del llenguatge verbal. Exemples que nosaltres proposem ens donen peu a pensar que o bé aquests signes pertanyen a un mòdul autònom o bé impliquen més aviat una difuminació del mòdul lingüístic en la linea que defensem en la nostra Tesi.