No description available.

Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis.

Presentem en aquesta memòria un estudi del tapís vegetal de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals), plantejat com una aproximació a tres nivells successius i interrelacionats: les plantes (catàleg florístic), les comunitats (catàleg de sintàxons) i el paisatge vegetal.El catàleg florístic compren un total de 1.332 espècies (amb 327 subspècies i 66 varietats), més 20 híbrids interspecífics i un híbrid intergenèric, indicats precedentment de la zona i/o observats per nosaltres. Admetem la presència de 1.310 espècies (amb 322 subspècies i 65 varietats), a les que cal afegir tots els híbrids suara esmentats. Si agrupem en una única categoria els tàxons de rang específic i subspecífic, més els híbrids, el total puja a 1.402. D'aquests tàxons, n'existien citacions prèvies de 781; els 621 restants (un 44,3%) són nous per la flora local. Entre les novetats, destaquem Antirrhinum sempervirens Lapeyr. subsp. sempervirens i Carex brevicollis DC., que ho són per als Pirineus Orientals, i Bromus inermes Leys., que en el moment de la seva citació constituí la segona localitat per als Països Catalans. Indiquem també una segona localitat de Dracocephalum austriacum L., que amb la ja coneguda, també del Moixeró, són les úniques localitats d'on consta actualment aquesta espècie en tota la serralada pirinenca.Aquestes xifres posen en evidència la notable riquesa florística de la zona, fet encara més remarcable si tenim en compte la seva extensió força limitada (150 km2). Hom pot atribuir aquesta riquesa a la combinació de factors diversos, com són el gran desnivell altitudinal, la presència de terrenys de litologia molt diferent, la complexitat fisiogràfica de la regió i la diversificació de les modalitats d'impacte antròpic.Per a cadascun dels tàxons que fan part del catàleg, aportem la informació següent:- caracterització biològica, corològica i fitocenològica- relació crítica de citacions precedents- distribució de la planta dins la zona (segons els quadrats UTM de 10 x 10 km, la comarca i el rang altitudinal)- observacions sobre la seva ecologia- índex d'abundància-freqüència- consideracions taxonòmiques, si s'escauAbordem també la caracterització global de la flora mitjançant els espectros biogeogràfics i biològics globals i parcials (aquests darrers, per cadascun dels dos vessants de la serralada principal i per classes altitudinals de 250 m de desnivell). Els espectres globals mostren un predomini de les plantes de distribució medioeuropea en sentit ampli (un 34.7% del total); també són importants els contingents d'oròfits (20.9%) i de plantes mediterrànies (12.3%). Els espectres parcials posen en evidència, per un costat, la disimetria existent entre els vessants S (berguedà) i N (cerdà) de la serralada, atribuïble principalment a raons de tipus climàtic i, per un altre, la variació substancial de la composició de la flora en relació amb el gradient bioclimàtic altitudinal.L'estudi i la tipificació de les comunitats vegetals, mitjançant el mètode fitocenològic sigmatista, ha portat a reconeixer un total de 122 associacions i de 73 subassociacions (a més de 4 comunitats a les quals no hem assignat rang sintaxonòmic), pertanyents a 66 aliances, 40 ordres i 19 classes. Per a cadascuna de les associacions comentem la composició, l'estructura, la variabilitat, l'ecologia, la distribució, la sintaxonomia i les afini tats; donem, a més, els espectres corològic i biològic i la taula (o taules) d'inventaris corresponents. Al final de l'apartat dedicat a cada classe, presentem una taula- resum dels inventaris dels sintàxons que en fan part.Dels sintàxons reconeguts a la zona, 5 associacions i 9 subassociacions són noves o inèdites i proposem, a més, l'estatus de subaliança per al BromoEupatorion cannabini i tres combinacions noves de sintàxons amb rang de subassociació. Són descrites per primera vegada les quatre associacions següents (una cinquena associació, Bromo-Sysimbrietum macrolomae Ninot, I. Soriano & Vigo, resta inèdita):-Galeopsio angustifoliae-Nepetetum nepetellae: comunitat de l' Achnatherion calamagrostis, pròpia de les pedrusques calcàries montanes.-Oxytropido amethysteae-Caricetum humilis: comunitat hemicriptofitica de les carenes calcàries subalpines (i alpines) i és descrita provisionalmente inclosa dins el Festucion gautieri.- Alchemillo plicatulae-Dryadetum octopetalae: matolls baixos dels vessants obacs subalpins llargament innivats, atribuïts als Seslerietalia.- Allio senescentis-Stipetum eriocaulis: pastura de les carenes calcàries rocalloses, inclòs dins l'Ononidion striatae.La complexitat d'alguns grups de comunitats (pinedes de pi roig, pastures mesòfiles montanes i comunitats ruderals de tendència mesòfila) ens ha induït a tractar els inventaris, no solament amb la tècnica clàssica de la tabulació, sinó també mitjançant anàlisi matemàtica (AFC). En diferents diagrames, presentem l'ordenació de les espècies i els inventaris establertes mitjançant aquestes anàlisis, i comentem les implicacions ecològiques i sintaxonòmiques que se'n deriven.A la part dedicada al paisatge vegetal, estudiem la distribució espacial de les comunitats, aixl com els trets principals de llur dinamisme (sèries de vegetació). Al territori estudiat, el gradient climàtic lligat a l'altitud esdevé el principal factor determinant del paisatge vegetal i condiciona la disposició de la vegetació en estatges, cadascun dels quals es caracteritza per posseir un o més tipua especlfics de vegetaci6 potencial. D'acord amb la proposta de VIGO & NINOT (1987), hem distingit els estatges basal, submontà, montà, subalpí i alpí. Proposem també una subdivisió del territori en unitats fitogeogràfiques, caracteritzades per la presència d'elements de vegetació específics, sovint lligats a unes característiques particulars de fisiografia, substrat i climatologia.Complementa la memòria un mapa de vegetació de la zona, aixecat a escala 1: 50. 000. Els criteris i la metodologia emprats es corresponen bàsicament amb els del Mapa de la vegetació de Catalunya a escala 1: 50. 000 (BOLOS & al., 1990)11La vegetació actual es representa mitjançant un reticle superposat al fons topogràfic que delimita àrees homogènies a l'escala de treball, les quals són assignades a un total de 59 unitats. Aquestes unitats corresponen a quatre nivells diferents de complexitat (unitats subsimples, complèxides de vegetació, mosaics i hipermosaics), i a 12 grups fisionòmics: boscos esclerofil.les, boscos caducifolis, boscos i arbredes d'aciculifolis, matollars, pastures xeròfiles submontanes i montanes, pastures mesòfiles submontanes i montanes, Prats alpins i subalpins, vegetació higròfila natural, zones conreades, zones rocoses vegetació ruderal i zones urbanes.La vegetació potencial s'indicava al document original mitjançant l'acoloriment d'aquestes superfícies amb tonalitats diferents. Atès que el microfitxat no permet la reproducció dels colors, hem optat per representar-la mitjançant el mateix sistema que la vegetació actual, en una càrtula annexa. / We present a study of the vegetation in the Serra de Moixeró and the massif of Tosa d'Alp (Eastern Pyrenees, Iberian Peninsula) using an approach at three successive and interrelated levels: plants (flora catalogue), communities (syntaxa catalogue) and plant landscape.The flora catalogue collects 1,402 taxa at species, subspecies and hybrid levels, of which 44.3% are new reports for the local flora. Among these, "Antirrhinum Sempervirens" Lapeyr. subsp. "sempervirens" and "Carex brevicollis" DC. are new for Eastern Pyrenees. Characterization of flora by biogeographic and biological spectra shows the prevalence of plants of medio-European distribution (34.1%), and also the presence of large contingents of orophyta (20.9%) and Mediterranean plants (12.3%).For the study and typing of plant communities, the method of sigmatist phytocoenology was used. The complexity of some groups of communities (Scotch pine forests, mesophilous mountain meadows and ruderal communities with mesophile tendency) led us to treat the inventories not only with the classical technique of tabulation, but also by means of mathematical analysis (AFC). A total of 122 associations and 73 subassociations were recognized of which 5 associations ("Galeopsio angustifoliae"-"Nepetetum nepetellae", "Oxytropido amethysteae"-"Caricetum humilis", "Alchemillo plicatulae"-"Dryadetum octopetalae", "Allio senescentis-Stipetum eriocaulis" and "Bromo-Sisymbrietum macrolomae") and 9 subassociations are new or unpublished.In the part dedicated to plant landscape the spatial distribution and dynamics of communities are studied. The altitudinal gradient is the most important factor generating variabilities in plant landscape, and this conditions the arrangement of vegetation in stages (basal, submontane, montane, subalpine and alpine). A subdivision of the territory in phytogeography units is also proposed, characterised by the presence of specific elements of vegetation, related to particular characteristics of physiogeography, substrate and climatology.An up-to-date map of the vegetation of the area (scale 1:50,000) completes the paper, together with an appended diagram of potential vegetation.

No description available.

No description available.

El principal objectiu d'aquesta investigació és estudiar la dinàmica hidrològica d'una conca Mediterràniaafectada per canvis d'ús del sòl, mitjançant el monitoreig d'aquest i de l'aigua superficial. Aquestobjectiu s'ha treballat a partir mesuraments de components del balanç hídric pels diferents tipus decobertura i sòl, amb règims d'humitat i temperatura de transició.Aquest estudi s'ha realitzat a la conca de la Ribera Salada (Prepirineu meridional Català, al NEd'Espanya), amb una extensió de 222.5 km2, i un interval altitudinal de 420 a 2385 m i predomini dependents entre 12 - 25 % i 25 - 50 %. El substrat consisteix en conglomerats calcaris massius, calcilutitesi llims. La precipitació es de 507 i 763 mm. Amb sòls poc profunds, calcaris i pedregosos, essentmajoritàriament Inceptisòls (Typic Calciusteps, Typic Haploustepts) i Entisòls (Typic Ustifluvents, TypicUdorthortents). A les zones més elevades de la conca, els sòls són més humits, degut a l'augment de laprecipitació, on es produeixen processos de descarbonatació del sòl. L'ús del sòl és majoritàriamentforestal, amb presència d'ecosistemes de ribera, subalpins i vegetació submediterrània. Algunes àrees estroben amb cultius de patata, cereal i pastures. Una de les característiques més importants d'aquestaconca són els canvis d'ús del sòl que ha patit en els últims 50 anys degut a l'abandó dels masos i cultiustradicionals. Es seleccionaren vuit llocs de mostreig considerant les següents cobertes: Quercus ilex, boscde ribera, Pinus sylvestris, pastures, cultius (cereal-patata) i Pinus uncinata. A partir de l'any 1997 fins el2005, s'han anat monitorejant el contingut d'humitat del sòl, l'escolament i els cabals. Des del 2004 s'hananat anotant dades de drenatge. Les variables meteorològiques es mesuren a l'estació de Lladurs de laXAC (Xarxa Agrometeorològica de Catalunya).Els resultats obtenguts durant tres anys mostren una domini del règim d'humitat ústic (SSS, 2006), o xèricen aquells anys més secs. En la modelització de règims d'humitat i temperatura del sòl, s'utilitzaren elsmodels de simulació NSM "Newhall simulation model" (Newhall, 1976) i JSM "Jarauta simulationmodel" (Jarauta 1989). NSM (Newhall,1976) tendeix a sobre estimar el règim d'humitat del sòl, peròJSM (Jarauta, 1989) simula correctament el règim d'humitat del sòl (SSS, 2006) de la conca, funcionantmillor en condicions intermitges d'humitat del sòl. Ambdós models simulen correctament el règim detemperatura dels sòls. Predomina un règim de temperatura mèsic-tèrmic, amb tendència a tèrmic els anyssecs. A petita escala la profunditat del sòl, pendent, pedregositat i una alta porositat del sòl són factoresque varien el règim d'humitat del sòl. La informació de sòl i clima, complementada mitjançant SIG, vapermetre l'obtenció de mapes de règim d'humitat del sòl de la conca, a escala 1:50000, els qualspermeten establir mediante simució els règims d'humitat del sòl en diferents escenaris de canvismeteorològics.El model TOPLATS ha sigut utilitzat en l'estimació de l'humitat del sòl en diferents usos del sòl. Aquestmodel fou calibrat amb les equacions del filtre Kalman estès (EKF), que deriven de la minimització delquadrat de la diferència entre els valors reals i els estimats (Goegebeur & Pauwels, 2007). Aquestametodologia interrelaciona correctament els valors de pluja, humitat del sòl, escolament i infiltració,essent els valors d'humitat els que més s'aproximen als reals. Els resultats mostren que aquest filtre ésuna eina útil per estimar el volum d'aigua del sòl emmagatzemada en conques a escala puntual,assegurant una aplicació correcta del model hidrològic.Per la modelització del comportament de l'humitat del sòl i diferents components del balanç hídrics'utilitzà el modelo TOPLATS (Famiglietti & Wood, 1994). El model de simulació TOPLATS permitesimulà acceptablement el comportament de l'humitat del sòl. Els resultats de infiltració, escolament,intercepció, evapotranspiració de referència i temperatura del sòl són correctes. Les diferències existentsentre valors simulats i observats són: l'humitat del sòl no sobrepassa el 5%, la infiltració fluctua entre 4%i 15%, la diferència entre els valors reals i simulats d'evapotranspiració, depèn de l'estació de l'any,essent 1mm a l'hivern i 2.7 mm a l'estiu. La temperatura varia entre 0.01ºC i 3.5ºC. El model calibratprediu amb precisió el comportament de les diferents components del balanç hídric. Respecte als valorsmesurats d'aigua de drenatge correspon al 11-41 % de la pluja total.Respecte al balanç d'aigua en el sòl (ΔSW), els valors són negatius durant cert període de l'any, arribant avalors crítics els mesos secs. La recuperació de humitat del sòl durant la resta de mesos succeeix demanera parcial. A la part mitja de la conca, alguns mesos els valors d'humitat del sòl s'acosten acondicions de punt de marchites (ecosistema submediterrani). A la part alta de la conca el sòl conservahumitat (ecosistema subalpí). Els valors de cabal trobats corresponen a aportacions per escolament elcuals són molt baixos. La majoria de les sortides es deuen a evapotranspiració, intercepció, infiltració idrenatge (en ordre de importància). / El principal objetivo de esta investigación es estudiar la dinámica hidrológica de una cuenca Mediterráneaafectada por los cambios de uso del suelo, mediante el monitoreo del suelo y el agua superficial. Dicho objetivose ha abordado a partir de la medición de componentes del balance hídrico para diferentes tipos de cobertura ysuelo, considerando regimenes de humedad y temperatura de transición.Este estudio se ha realizado en la cuenca de la Ribera Salada (Prepirineo meridional Catalán, NE España) de222.5 km2, con un intervalo altitudinal de 420 a 2385 m y predominio de pendientes entre 12 - 25 % y 25 - 50%. El sustrato consiste en conglomerados calcáreos masivos, calcilutitas y limos. La precipitación anual es de507 y 763 mm. Los suelos són poco profundos, calcáreos y pedregosos, siendo en su mayoría Inceptisols(Typic Calciusteps, Typic Haploustepts) y Entisols (Typic Ustifluvents, Typic Udorthortents). En las partesaltas de la cuenca los suelos son más húmedos, debido al aumento de la precipitación, allí ocurren procesos dedescarbonatación del suelo. Predomina el uso forestal, con ecosistemas de ribera, subalpinos y vegetaciónsubmediterránea. Algunas áreas se dedican al cultivo de patatas, cereal y pastos. Una de las características másimportantes de esta cuenca es los importantes cambios de uso del suelo sufridos en los últimos 50 años, debidoal abandono de las masías y cultivos tradicionales.Se seleccionaron ocho sitios de muestreo, considerando las siguientes coberturas: Quercus ilex, bosque deribera, Pinus sylvestris, pastos, cultivo (cereal-patata) y Pinus uncinata. A partir del año 1997 hasta 2005, sehan venido monitoreando el contenido de humedad del suelo, escorrentía y caudales. Desde 2004 se vienentomando datos drenaje. Las variables meteorológicas se miden la estación Lladurs perteneciente a la XAC(Xarxa Agrometeorológica de Cataluña).Los resultados obtenidos par un period de tres años muestran una predominancia del regimen de humedadústico (SSS, 2006), o xérico en los años más secos. Se utilizaron los modelos de simulación NSM "Newhallsimulation model" (Newhall, 1976) y JSM "Jarauta simulation model" (Jarauta 1989) en la modelización deregimenes de humedad y temperatura del suelo. NSM (Newhall,1976) tiende a sobre estimar el régimen dehumedad del suelo. Por contra, JSM (Jarauta, 1989) simula de forma correcta el régimen de humedad del suelo(SSS, 2006) presente en la cuenca, funcionando mejor bajo condiciones medias de humedad del suelo. Ambosmodelos simulan de forma correcta el régimen de temperatura de los suelos. Predomina un régimen detemperatura mésico-térmico, con tendencia a térmico para los años secos. A pequeña escala la profundidad delsuelo, pendiente, pedregosidad y alta porosidad del suelo son factores que hacen variar el régimen de humedaddel suelo. La información de suelo y clima, complementada mediante SIG, permitió obtener mapas de régimende humedad del suelo para la cuenca, a una escala 1:50000, los cuales permiten establecer mediante simulaciónlos regimenes de humedad en el suelo bajo diferentes escenarios de cambios meteorológicos.El modelo TOPLATS ha sido utilizado en la estimación de la humedad en el suelo para diferentes usos delsuelo. Este modelo fue calibrado con las ecuaciones del filtro Kalman extendido (EKF), que se derivan de laminimización del cuadrado de la diferencia entre los valores reales y los estimados (Goegebeur & Pauwels,2007). Esta metodología interrelaciona correctamente los valores de lluvia, humedad en el suelo, escorrentía yinfiltración, siendo los valores de humedad los mas ajustados a los valores reales. Los resultados muestran queeste filtro es una herramienta para estimar el volumen de agua en el suelo almacenada en las cuencas a escalapuntual, asegurando una aplicación correcta del modelo hidrológico.Para la modelización del comportamiento de la humedad del suelo y los diferentes componentes del balancehídrico se utilizó el modelo TOPLATS (Famiglietti & Wood, 1994). El modelo de simulación TOPLATSpermite simular aceptablemente el comportamiento de la humedad del suelo. Los resultados para infiltración,escorrentía, intercepción, evapotranspiración de referencia y temperatura del suelo son correctos. Lasdiferencias existentes entre valores simulados y observados son: la humedad del suelo no sobrepasa el 5%, lainfiltración fluctúa entre 4% y 15%, la diferencia entre los valores reales y simulados de evapotranspiración,depende de la estación del año, siendo 1mm en invierno y 2.7 mm en verano, la temperatura varia entre 0.01 ºCy 3.5ºC. El modelo calibrado predice con precisión el comportamiento de las diferentes componentes delbalance hídrico. Respecto a los valores medidos para agua de drenaje corresponde al 11-41 % de la lluvia total.Respecto al balance de agua en el suelo (ΔSW), los valores son negativos para un corto periodo del año,alcanzando valores críticos en meses secos. La recuperación de humedad del suelo para el resto de los mesesocurre de manera parcial. En la parte media de la cuenca, para algunos meses los valores de humedad del sueloson cercanos a condiciones de punto de marchites permanente (ecosistema submediterráneo). En la parte altade la cuenca el suelo conserva condiciones intermedias de humedad (ecosistema subalpino). Los valores decaudal encontrados corresponden a los aportes por escorrentía, los cuales son muy bajos. La mayor parte de lassalidas ocurren por evapotranspiración, intercepción, infiltración y drenaje (en orden de importancia). / The main aim of this research is to study the hydrological dynamics of a Mediterranean mountain basinaffected by land use changes, by means of the monitoring of soil and surface water. This aim has beenreached by measuring and simulating hydric balance components of different soils and under differentvegetational types, considering water and temperature transition regimes.This research was done in Ribera Salada basin (Catalan Pre Pyrenees, NE Spain), with an area of 222.5km2, altitudes between 420 and 2385 m, with predominance slopes between 12 - 25 % and 25 - 50 %. Thesubstrate consists of massive calcareous conglomerates, calcilutites and limestones. Main annualprecipitation are 507 to 763 mm. Soils are shallow, calcareous and stony, being most of them Inceptisols(Typic Calciusteps, Typic Haploustepts) and Entisols (Typic Ustifluvents, Typic Udorthortents). In theupper and moister part of the basin soil decarbonatation takes place. Forest use is predominant, goingfrom brook forest environments to subalpine and submediterranean vegetation. Agricultural uses includemainly the growing of cereals, potatoes and pastures. One of the most important characteristics in thisbasin are the significant soil use changes in the last 50 years, due to the abandonment of farms andtraditional crops.Eight sites were studied, corresponding to soils under Quercus ilex, brook forest, Pinus sylvestris, pasture,crops (cereal-potatoes) and Pinus uncinata. From 1997 until 2005, soil moisture, run-off, water flow andinterception were monitored. From 2004 on, drainage data has been recorded. Meteorological variableswere measured by means of a complete Lladurs meteorological station, belonging to XAC (CatalanAgrometeorological Network).The obtained results to three years show the predominance of ustic moisture regime (SSS, 2006), or xericduring the driest years. The simulation models NSM "Newhall simulation model" (Newhall, 1976) andJSM "Jarauta simulation model" (Jarauta 1989) were used to represent soil moisture and temperatureregimes. NSM estimates a higher level of soil moisture regimes than observed. On the contrary, JSMsimulates correctly soil moisture regimes, working better under intermediate soil moisture conditions.Both models simulate correctly the soil temperature regimes, being mesic-thermic to thermic during thedriest years. At detailed scale (plot observation), soil depth, slope, stone amount and high soil porosity arefactors that affect the soil moisture regimes. Soil and climate information, implemented through a GIS,allowed us to obtain soil moisture regime maps of the basin at a 1:50000 scale, which are very useful tosimulate soil moisture regimes in different scenarios of meteorological changes.The TOPLATS model, when used to estimate soil moisture under different cover types, was calibratedwith Extend Kalman filter (EKF) equations derived through a minimization of the square differencebetween the true and estimated model state (Goegebeur & Pauwels, 2007). This methodology interrelatescorrectly rainfall, soil moisture, runoff and infiltration. Among them, the obtained soil moisture valuescorresponded the best to observed data. The results show that it is a useful tool to estimate soil watervolume stored in basins at a point scale, ensuring a correct application of this hydrological model.To model soil moisture behaviour and the different hydric balance components, the TOPLATS model(Famiglietti & Wood, 1994) was used. TOPLATS model simulates correctly the soil moisture behaviour.The differences between observed and simulated values are the following: soil moisture does not surpass5%; the infiltration fluctuates between 4% to 15%; in evapotraspiration depends on the season beingbetween 1 mm in winter to 2.7 mm in summer, soil temperature values difference fluctuates between0.01ºC and 3.5ºC.The calibrated model predicts precisely the behaviour of different hydric balancecomponents. The measured water drainage amount is 11-41 % of total rain.The observed and simulated soil water storage in the basin (ΔSW), has negative values during the driestmonths. Soil moisture recovery during the rest of the months is only partial. In the medium part of thebasin, occupied by submediterranean ecosystems, soil moisture values are closer to drought conditionsduring some months of the year. In the highest part of the basin (subalpine ecosystems) there areintermediate soil moisture conditions in dry periods. Most part of water outputs are due toevapotranspiration, interception, infiltration and drainage, in decreasing order of importance. Run-offvalues are very low.

L'objectiu d'aquesta tesi és doble. Per una banda, hem perseguit obtenir una visió panoràmica directa de les manifestacions dramàtiques que van tenir lloc a la major part d'Europa occidental a partir de la baixa edat mitjana i fins al segle XVI, per la qual cosa hem examinat els principals textos conservats de drama litúrgic, un nombre significatiu de peces castellanes, occitanes, franceses, italianes i angleses publicades, i també la totalitat de les obres catalanes editades de l'època esmentada. A més, a fi d'aportar una aproximació teòrica als estudis sobre la història del teatre europeu medieval i del primer teatre català hem revisat la bibliografia més rellevant que ha suscitat el tema i hem observat alguns dels problemes amb què s'enfronten les investigacions actuals.Per altra banda, ens hem proposat estudiar el teatre català antic des d'una perspectiva pràctica molt delimitada. Així, doncs, ens hem concentrat en l'estudi i l'edició de cinc peces del ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, conegut també com a Manuscrit Llabrés. Les cinc mostres, que conformen el cicle de la vida pública de Jesucrist, són les següents: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (consueta núm. 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (consueta núm. 10); Consueta de la samaritana (consueta núm. 15); Consueta de Làtzer (consueta núm. 17) i Consueta de Làtzer (consueta núm. 18). En aquest sentit, la finalitat cerca analitzar en un context ampli que tingui en compte, si més no a grans trets, llurs paral·lels occità, francès, castellà, portuguès, italià o anglès la temàtica de la temptació de Jesucrist, la de la samaritana i la de la resurrecció de Llàtzer, i també algunes de les línies de recerca que generen. A més, s'estudien amb detall les cinc obres (l'autoria, la data de composició, l'anàlisi literària i musical, i la representació) i se'n fixa el text, que és acompanyat de notes que n'aclareixen els fragments de lectura difícil i les fonts.Finalment, s'inclouen les conclusions a què hem arribat, les quals posen de manifest que cal valorar la tradició dramàtica europea tardomedieval com una sola comunitat teatral, en la qual el teatre català de Mallorca s'insereix plenament. / This thesis has a double objective. On the one hand, I have attempted to obtain a direct overall view of the dramatic manifestations that took place in the greater part of Western Europe from the later Middle Ages until the XVI century. In doing so, I have examined the most important extant texts of liturgical drama, a considerable number of Castilian, Provençal, French, Italian and English published texts and also all available medieval and sixteenth-century Catalan plays. Furthermore, I have reviewed the most significant bibliography on the subject and I have noted some of the difficulties which current issues pose for researchers, in order to achieve a theoretical approach to the studies of the history of medieval European drama.On the other hand, Old Catalan theatre is studied from a very defined practical perspective. Therefore I have concentrated on the study and publication of five plays of the Manuscript 1139 or Manuscrit Llabrés of the Biblioteca de Catalunya. The five texts of the public life of Jesus Christ are: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (number 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (number 10); Consueta de la samaritana (number 15); Consueta de Làtzer (number 17) and Consueta de Làtzer (number 18). In this way, the intention is to analyze in a wide context -which takes into consideration, at least in summary, their Provençal, French, Castilian, Portuguese, Italian, or English parallels- the theme of the temptation of Jesus Christ, the Samaritan, the resurrection of Lazarus and also some of the lines of research which are generated. Furthermore, the five plays are studied in detail, while their texts are established and accompanied by notes that clarify their sources and the fragments which are difficult to read.The conclusions reached state that it is necessary to value the late medieval European dramatic tradition as a sole theatre community in which Majorcan Catalan theatre is fully integrated.

El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

Malgrat els esforços pressupostaris que es realitzen en el marc dels sistemes sanitaris de caràcter universal i gratuït, el cost dels serveis que es presten supera sempre els recursos disponibles. En totes les anàlisis apareixen dues vies de possible solució, o bé aïllades o bé compartides, segons el pensament polític que les defensa.De la primera via, que passa per un increment dels recursos que financin el sistema, tothom discuteix únicament sobre el com i no sobre el què. No serà objecte d'aquest treball tractar sobre aquesta qüestió.La segona, cercaria millores de gestió, i en un sentit ampli, l'optimització dels recursos disponibles. Aquesta darrera via fa imprescindible instruments de mesura i sempre un referent estàndard.La posada en marxa d'un instrument d'avaluació, analitzat i proposat des del món acadèmic, pot eliminar debats de vegades massa ideològics, o fins i tot interessats i demagògics, al darrere dels quals sovint s'amaguen simplement ineficiències. Pot servir per fer sentir veritablement corresponsables a tots els actors del sistema: pacients, professionals, gestors, polítics, etc. La corresponsabilitat és cada cop més necessària en un moment en què l'estat del benestar a nivell europeu està subjecte a un profund debat que porta a parlar permanentment de la seva sostenibilitat. Finalment, pot ajudar a fer que tothom interioritzi la gestió eficiente dels recursos com a un veritable valor social. Massa vegades s'ha demonitzat l'excedent, com si aquest estigués renyit amb el bon servei assistencial, quan tots sabem que molt sovint és al contrari.En la segona via exposada, com a possible solució a la diferencia entre les necessitats assistencials i les disponibilitats econòmiques, que és la de la gestió òptima, la major dificultat es troba en determinar i mesurar quins són els paràmetres de bona o menys bona utilització dels recursos disponibles.Aquesta tesi vol contribuir a trobar l'instrument bàsic necessari. En els sistemes sanitaris els centres hospitalaris concentren la part més important de recursos tecnològics i humans i per tant consumeixen la major part dels recursos econòmics. La funció principal que és l'atenció especialitzada als malalts, es pot determinar en l'espai i el temps, i en referència a un procés concret. Fruit d'aquesta funció concreta, els denominats hospitals d'aguts ofereixen resultats a curt termini objectivables i mesurables, tant sanitaris com econòmics.La posada en marxa d'un instrument adequat pot resoldre molts aspectes de debat i discussió basats en el principi de la temptació de la innocència entre els diferents grups d'interès que s'hi troben implicats: pacients, professionals i tècnics, gestors, administració i polítics. En el món clínic podem parlar d'un ampli consens entorn a la denominada medicina, basada en l'evidència.Per altre banda pot relegar a anecdòtica -o no- la titularitat jurídica de les entitats, la seva gestió sota el dret administratiu o el dret privat o el model de relacions laborals. Ha de servir tanmateix per determinar quan la gestió d'una entitat ha de ser intervinguda per garantir la seva continuïtat i l'eficiència, i com el sistema ha de gaudir d'uns recursos finalistes per complir aquesta funció, sense que la seva utilització paradòxicament afavoreixi la ineficiència o els resultats dolents. Aquest fet ha perpetuat crisis hospitalàries en el temps que ha de suportar tot el sistema, en el seu perjudici i en el dels ciutadans en el seu conjunt.Per tal d'analitzar instruments i proposar un per al sistema sanitari que embranqui les tres potes necessàries, és a dir, la mesura dels resultats, els recursos necessaris en cas de crisi i el mecanisme d'intervenció, hem pres com a referència el sector financer i els seus sistemes de garanties per establir analogies, que no extrapolacions.Tot i el risc que s'interpreti com una frivolitat, si tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, com diu la cançó, els ciutadans malalts, principi i fi dels hospitals, han de tenir garanties similars sobre l'atenció que reben com la que tenen sobre els diners que depositen als bancs i caixes d'estalvi, i respecte com veuen protegides les seves relacions de parella, quan aquestes es trenquen. Caldrà doncs analitzar els instruments que el sector financer utilitza per oferir les garanties necessàries al titular d'un dipòsit, per veure si és possible conceptualment proposar instruments i nivells de responsabilitat per garantir la sostenibilitat dels centres hospitalaris des de l'eficiència, que vol dir dues coses inseparables: rebre els recursos que són necessaris i utilitzar-los bé.Aquest treball pretén demostrar que és possible construir l'instrument bàsic que permeti objectivar els resultats obtinguts pels hospitals, utilitzant indicadors homologats per la literatura i sense crear un nou sistema d'informació, simplement fer servir els registres i indicadors existents en el sistema sanitari a Catalunya. Aquest instrument ha de permetre la comparació, la creació d'estàndards i l'establiment dels criteris que determinin mesures cautelars o d'intervenció d'un centre pels seus resultats. La contribució des de la neutralitat del món acadèmic pot ser determinant.

Como es sabido, dos de los agentes y estrategias culturales que la sociedad actual utiliza para socializar a los nuevos miembros de su colectividad son el sistema educativo y los medios de comunicación de masas (M.C.M.). El primero se ocupa de la dimensión "formal" de la educación; y los segundos contribuyen en gran medida a la llamada "educación no formal". Es precisamente la interacción de ambas instituciones la piedra angular de esta tesis doctoral puesta al descubierto a través de la investigación sobre la imagen de la LOGSE proyectada por la prensa en Cataluña. En realidad, la tesis prueba el papel decisivo que los medios de comunicación de masas juegan en la formación de la opinión social sobre la educación. En palabras de LUCKMAN, la prensa es la institución mediática que construye el universo simbólico de una sociedad, que en definitiva, no es otro que la propia realidad social. ¿Cuál ha sido el comportamiento de la prensa en todo este período de implantación de la LOGSE? ¿Cómo ha informado? ¿Qué noticias educativas ha seleccionado? ¿Tiene la prensa una línea específica de tratamiento para los temas educativos? Si esta línea de tratamiento existe, ¿es común a todos los diarios analizados o bien es distinta? ¿Cuál es el género periodístico predominante? ¿Cuáles son los protagonistas? ¿Se pueden encontrar en la prensa suficientes datos sobre la enseñanza como para que el público reciba una información consistente y válida sobre ellos? La tesis pretende desvelar estos interrogantes con el fin de inferir conclusiones que ayuden en la búsqueda de explicaciones para recuperar la confianza en nuestro sistema educativo, pieza clave de una sociedad que, como la nuestra, quiere ser coherente con el ideal de modelo social democrático, progresista y solidario.El título de la tesis puede sugerir que su contenido es principalmente un informe de los resultados arrojados por la investigación a través del análisis crítico del discurso aplicado a 452 documentos periodísticos seleccionados en el período comprendido entre el 7 de octubre de 1998 hasta el 13 de febrero de 2002. Sin embargo, la obra profundiza también en el análisis y modelos teóricos sobre los medios escritos; la enseñanza y la función docente y los rasgos significativos de la LOGSE, el sistema educativo vigente durante la investigación. Estos apartados destinados a la fundamentación teórica nos ofrecen una visión pluridisciplinar que proporcionan el contexto necesario para su correcta interpretación. Otro aspecto a destacar del presente trabajo es el análisis exhaustivo de los resultados hallados en la prensa. Las exigencias sociales al sistema educativo son cada vez mayores y se le suele responsabilizar de problemas que están total o parcialmente lejos de su ámbito competencial. Es más, con frecuencia observamos una conducta reduccionista de responsabilizar exclusivamente al profesorado del conjunto de problemas y resultados del sistema educativo, haciendo abstracción del importante papel que juegan otros agentes y factores: -entorno social, entorno familiar, política educativa, instalaciones y recursos, medios de comunicación-. Los medios de comunicación social reproducen los esquemas y estereotipos sociales en torno a la enseñanza y al profesorado. En este contexto, el profesorado se siente injustamente vigilado y presionado. Consciente de su importante pero limitado papel, su motivación a lo largo de su vida profesional tiende a disminuir cuando no, a desaparecer. Es importante una reflexión sobre el rol que los medios de comunicación social están jugando en esta realidad.Los resultados de este estudio pueden ser un primer paso para desarrollar estrategias de intervención que disminuyan la distancia entre los estereotipos sociales y la realidad del sistema educativo y de sus agentes. No es este el lugar de realizar una prolija exposición de los principales resultados del estudio, pero sí de resaltar algunos de ellos. La tesis constata que la información presente en los medios no es suficiente ni adecuada para que el gran público pueda tener una idea clara de la realidad educativa. La tendencia de la información referida a la enseñanza describe los hechos sin aportar elementos para el análisis o la reflexión. En la prensa, las noticias sobre estos temas suelen estar firmadas por personas no especialistas y ajenas a las redacciones de los periódicos, por lo que las generalidades y estereotipos predomina sobre los conceptos singulares. La imagen que se trasmite del profesorado es más bien neutra, con una ligera tendencia a resaltar sus aspectos positivos. El estereotipo es el de un profesional preparado, innovador y relativamente joven. No puede decirse lo mismo sobre la enseñanza, respecto a la cual existe una tendencia a resaltar lo negativo. Los grandes objetivos de la reforma educativa tienen una muy reducida presencia en los medios. Abundan los temas superficiales y llamativos, mientras que temas tan trascendentales como la formación inicial y continua del profesorado no tiene presencia alguna. Los medios tienden a ser congruentes con la imagen externa de la educación y se alejan de la imagen interna que los agentes implicados sostienen de su realidad. En definitiva, esta ruptura entre el sistema educativo y la sociedad se reproduce en los medios de comunicación que resaltan e insisten en los temas más noticiables y superficiales, contribuyendo frecuentemente más a la desinformación que a la información y formación propiamente dichas. / It's broadly accepted that the main two agents and cultural strategies that the present society uses to socialize new members of the community are the educational system and mass communication media (M.C.M.). The first one works out the "formal" dimension; and the second one, to a great extent, contributes to the so-called "no formal education". The main issue of this doctoral thesis is the result of the interaction of both institutions. The research tries to find out what's the image of the LOGSE shown by the press in Catalonia. In fact, the thesis proves the important part mass media play in the formation of the social opinion about education. In words of LUCKMAN, press is the mediatic institution which shapes up the symbolic universe of society. To sum up, it's nothing but social reality itself.How has the press behaved during this implementation period of LOGSE? How has it shown the new educational system? Which kind of news has it selected? Has the press a specific line of processing for the education topics? If this line of processing exists, is it the same for all the analyzed newspapers or each has its own way of processing this kind of news? Which is the predominant journalistic used style? Which are the main characters? Is possible to find within the press enough information about teaching so that general public receives solid and valid information about them?This thesis tries to shed light upon these clues in order to infer conclusions which will help us recover confidence in our own education system, which has become a key issue of a society that, like ours, wants to be coherent with the ideal of democratic, progressive and sympathetic social model.The way our thesis has been entitled can suggest the reader its content is basically a report about the results shown by our research through the critical analysis of the speech applied in 452 journalistic documents that were selected amongst the LOGSE-related information released by the press between October the 7th 1998 and February the 13th 2002. However, the work investigates in depth in the analysis and the theoretical models about the written media; the teaching and its role and the meaningful characteristic of the LOGSE, the education system in force during the research. These sections assigned to the theoretical explanation offer us a multidisciplinary viewpoint which gives the necessary context to be correctly interpreted.Another aspect to be emphasized about this work is the exhaustive analysis of the results found in the press. The social demand towards the education system is growing bigger and usually we blame the media for issues that have little or nothing to do with them. What's more, we usually find teachers responsible for a bunch of problems provided by the educational system itself, importantly remarking on other agents and factors: social environment, family, educational politics, facilities and resources, media. Social mass media repeat preconceptions and social stereotypes around teaching and teachers. In this context, teachers feel unfairly overwatched and under-pressed. Aware of his important but limited role, his/her motivation through his/her professional life tends to decrease or even disappear. It is important to point out the part which media play in this whole new reality.