Aquesta tesi neix de l'interès per analitzar la relació que s'estableix entre tres àmbits de coneixement aparentment dispars: la memòria oral autobiográfica, el patrimoni inmaterial i la sev apresència i dinàmica a Internet.El primer àmbit de coneixement, la memòria oral autobiogràfica o narració en primera persona de records personals, presenta una dimensió col·lectiva evident no solament per la forma en què es construeix sinó perquè afecta el comportament i la forma de veure el món de comunitats senceres i es converteix en un senyal d'identitat molt potent per als grups socials. Els records comuns d'un grup social són la base en la qual es fonamenta la seva identitat compartida i es constitueixen com element legitimador o diferenciador respecte de les altres persones que no pertanyen al mateix. El segon àmbit de coneixement, el patrimoni immaterial, es defineix a partir del reconeixement del concepte de Patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l'any 2003. Aquest fet, juntament amb les transformacions sofertes en el món del Patrimoni cultural i dels museus des de la dècada dels 70 del segle XX, ha provocat grans canvis i en diferents nivells en la manera de gestionar el Patrimoni, canvis que abasten des de la transformació dels models institucionals i l'aparició de noves tipologies de centres fins la nova definició dels rols socials de les institucions patrimonials contemporànies. I el tercer i darrer àmbit de coneixement està relacionat amb l'estudi i anàlisi de la consolidació d'Internet en el món del Patrimoni cultural i com aquest fet ha transformat el funcionament dels museus en línia i ha obert noves perspectives museològiques i museogràfiques. L'estudi proposa les bases per a l'establiment d'una museologia i museografia específica per al tractament de la memòria oral autobiogràfica a Internet, i per extensió, per al patrimoni cultural immaterial en general. / This thesis originates from an interest in analysing the relationship established between three apparently disparate areas of knowledge: autobiographical oral memory, Intangible Heritage, and their presence and dynamics on the Internet. The first area of knowledge, autobiographical oral memory or narration in the first person of personal remembrances, shows an evident collective dimension, not only due to the way in which it is constructed, but also because it affects the behaviour and way of seeing the world of whole communities, and becomes a very powerful signal of identity for social groups. The common remembrances of a social group are the basis on which their shared identity is founded, and form the element that legitimates or makes them different from other persons who do not belong to the same group.The second area of knowledge, Intangible Heritage, is defined following the recognition of the concept of Intangible Cultural Heritage by UNESCO in 2003. This fact, together with the transformations undergone by the world of cultural heritage and museums since the 1970s, has caused great changes at different levels in the way of managing heritage. These changes range from the transformation of institutional models and the appearance of new types of centre to the new definition of the social roles of contemporary heritage institutions.The third and last area of knowledge is related to the study and analysis of the consolidation of the Internet in the world of cultural Heritage, and how this fact has modified the way that on-line museums work and opened new museology and museography perspectives. The study proposes the bases for the establishment of a specific museology and museography for the treatment of autobiographical oral memory on the Internet and, by extension, for Intangible Cultural Heritage in general.

L'objecte del present treball es centra en l'estudi de la normativa internacional destinada a la protecció del patrimoni cultural a partir de la qual, s'analitza l'evolució progressiva cap a l'establiment d'un sistema de cooperació institucionalitzada a escala universal, així com l'anàlisi del règim jurídic internacional del patrimoni cultural, les seves característiques principals, les obligacions que comporta, la funció que desenvolupen les Organitzacions internacionals, en particular, la UNESCO i l'aplicació de les normes internacionals en aquesta matèria. S'analitza amb especial aprofundiment la protecció del patrimoni cultural en l'àmbit regional europeu a través de la cooperació institucionalitzada, essencialment en el marc del Consell d'Europa, així com l'acció comunitària en el sector cultural. L'objecte de l'estudi permet abordar, per una part, l'aplicació de conceptes generals del Dret internacional Públic a aquesta matèria i, per un altra, planteja problemes jurídics específics que gaudeixen duna especial rellevància en relació a la possible configuració del patrimoni cultural com un sector autònom:- l'existència d'uns principis substantius que regeixen la protecció del patrimoni cultural;- sistemes específics de protecció per als béns culturals derivats principalment d'instruments jurídic internacionals específics però també d'instruments reguladors d'altres àmbits materials de protecció;- la creació de drets i obligacions específics respecte dels béns culturals.L'estudi específic dels instruments jurídic internacionals d'aplicació a la matèria es justifica perquè un anàlisi profund dels mateixos permet deduir: els objectius de la protecció, la delimitació de la noció de bens culturals, tasca que comporta una gran dificultat, la diferents naturalesa de les obligacions que d'ells se'n deriven, els principis rectors en aquest àmbit, la funció d'impuls que desenvolupen les Organitzacions Internacionals així com les tendències en l'evolució del Dret Internacional relatiu a la protecció del patrimoni cultural.- / - El objeto del presente trabajo se centra en el estudio de la normativa internacional destinada a la protección del patrimonio cultural a partir de la cua, se analiza la evolución progresiva hacia el establecimiento de un sistema de cooperación institucionalizada a escala universal, así como el análisis del régimen jurídico-internacional del patrimonio cultural, sus características principales, las obligaciones que comporta, la función que desempeñan las Organizaciones internacionales, en particular la UNESCO y la aplicación de las normas internacionales en esta materia. Se analiza con especial detenimiento la protección del patrimonio cultural en el ámbito regional europeo a través de la cooperación institucionalizada, esencialmente en el marco del Consejo de Europa, así como la acción comunitaria en el sector cultural. El objeto de estudio permite abordar, por una parte, la aplicación de conceptos generales del Derecho internacional público a esta materia y, por otra parte, plantea problemas jurídicos específicos que revisten especial importancia en aras a la posible configuración de la protección del patrimonio cultural como un sector autónomo:- la existencia de unos principios sustantivos que rigen la protección del patrimonio cultural;- sistemas específicos de protección para los bienes culturales derivados principalmente de instrumentos jurídico-internacionales específicos pero también de instrumentos reguladores de otros ámbitos materiales de protección;- la creación de derechos y obligaciones específicos respecto de los bienes culturales. El estudio específico de los instrumentos jurídico-internacionales de aplicación a la materia se justifica porque un análisis profundo de los mismos permite deducir: los objetivos de la protección, la delimitación de la noción de bienes culturales objeto de protección, tarea que entraña gran dificultad, la distinta naturaleza de las obligaciones que de ellos se derivan, los principios rectores en este ámbito, la función de impulso que desempeñan las Organizaciones internacionales así como las tendencias en la evolución del Derecho Internacional relativo a la protección del patrimonio cultural.

El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

This thesis is a research project that aims to build, in the first instance, a historical, theoretical, and methodological frame of reference and protection of cultural property, and more precisely of the territorial cultural heritage. The starting point is the analysis of the concepts of culture, heritage, landscape and territory, in addition to others such as management, tourism, social heritagization and development, all this through a detailed study starting from the perspective of the human sciences and culture, with the aim to approach to the positions on these ideas that are being debated today. The ultimate objective is the design of an instrument that serves to make readings of landscapes and in the same way, as a platform to design strategies in favour of the enhancement, protection, conservation, interpretation and management of the landscape as an asset of the territorial culture heritage. / Esta tesis es un trabajo de investigación que tiene como objetivo construir, en primera instancia, un marco de referencia histórica, teórica, metodológica y de tutela de los bienes culturales, y más precisamente del patrimonio cultural territorial. El punto de partida es el análisis de los conceptos de cultura, patrimonio, paisaje y territorio; además de otros como gestión, turismo, patrimonialización social y desarrollo, todo ello a través un estudio pormenorizado desde la perspectiva de las ciencias humanos y de la cultura,con la intención de acercarse a las posiciones que sobre estas ideas se debaten hoy. Se trata de establecer un instrumento que sirva para realizar lecturas de los paisajes y de la misma manera,el diseño estrategias a favor de la puesta en valor, la protección, la conservación, la interpretación y el manejo del paisaje como un bien del patrimonio cultura territorial.

Avui dia creix cada vegada més l'interès social en la recuperació, valorització i promoció del patrimoni i la tradició alimentària com a estratègia per generar un recurs econòmic des del territori (Ascher, 2005:119). L'alimentació a través de la cuina i la gastronomia s'ha convertit en un recurs explorat i explotat per part de diverses institucions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). Els actius del propi territori es converteixen en l'eina per generar un valor econòmic que faci a la comunitat sostenible. Part del model de desenvolupament territorial vigent es fonamenta en la capacitat d'atracció turística dels llocs on el procés de patrimonialització de l'alimentació és un exemple de com un recurs esdevé un producte de comerç i una eina de desenvolupament del territori. ¿De quina manera es construeix el patrimoni? Quins són els agents que participen i quins resultats s'aconsegueixen? Quins beneficis reals aporten l'ús turístic del patrimoni? Quines són les infraestructures que es generen? Quina percepció té la societat del paisatge o de l'entorn resultant? Aquestes són preguntes que han alimentat l'interès d'aquesta investigació. S'ha emmarcat l'objecte d'estudi a la Denominació d'Origen de vins Alella, tant a través d'algunes parts com del tot que conformen el seu àmbit geogràfic. El discurs del procés de patrimonialització i les estratègies que es duen a terme per part dels agents implicats en particular i de la ciutadania en general que formen part de l'àmbit geogràfic de producció de la DO és el focus en què s'ha posat atenció per descriure i analitzar un cas particular de procés de mercantilització de la tradició i el patrimoni. La investigació pretén mostrar i analitzar un cas particular de procés de patrimonialització d'un producte alimentari amb la dificultat que comporta ser un procés de construcció viu, subjecte a variacions, mutacions i canvis. Tradició, patrimoni, herència, transmissió, realitat, invenció, espectacle, representació, còpia, autèntic i diferenciació són conceptes clau que s'han tingut en compte en aquesta investigació. / Nowadays increasingly growing social interest in recovery, enhancement and promotion of heritage and tradition food as a strategy to generate an economic resource from the territory (Ascher, 2005:119). Feeding through the cooking and gastronomy has become a resource explored and exploited by various institutions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). The assets of the territory itself become the tool to generate an economic value that makes a sustainable community. Part of the current territorial development model is based on the capacity of tourist attraction places where patrimonial process of feeding is an example of how a resource becomes a trading product and territorial development tool. How is built heritage? What are the actors involved and what results are achieved? What real benefits bring heritage tourism use? What are the infrastructures that are generated? What is your perception of society resulting landscape or environment? These are questions that have fueled the interest of this research. It has been framed in order to study in the Denomination of Origin wines Allela, both through some parts and the whole that make geographical area. The speech patrimonialization process and strategies carried out by particular stakeholders and the general public as part of the geographical scope of the DO production is the focus in which attention has been paid to describe and analyze a particular case of commodification of tradition and heritage. The research aims to display and analyze a particular case patrimonialization processing of a food product with the difficulty involved in being an active construction process, subject to variations, mutations and changes. Tradition, heritage, inheritance, transmission, reality, invention, show, representation, copy, authentic and differentiation are key concepts that have been considered in this research.

És una investigació, anàlisis, i aproximació a l’obra gràfica de l’artista mallorquí, del segle XX, Pere Quetglas, conegut pel pseudònim de “Xam”. La seva activitat s'ha sistematitzat sobre la base la biografia, tècniques treballades i el seu entorn. Xam, es va exercitar en la caricatura, el dibuix, el cartell, el gravat xilogràfic, la pintura, els monotips, la serigrafia i en el gravat calcogràfic. Del conjunt de tota la seva producció l’autor se centra en l'obra gràfica produïda a partir de 1944, quan pot datar-se la seva primera xilografia, i la seva defunció, l’any 2001, en el qual realitza la seva última litografia. El treball s'insereix en un àmbit sense tradició immediata sobre l'obra gràfica a Mallorca, pràcticament desapareguda després de la important impremta Guasp. S'han pogut documentar més de 400 matrius. Alhora, s'han treballat les estampacions d'aquestes, que ascendeixen a 600 estampes calcogràfiques, xilogràfiques, serigràfiques i litogràfiques. / Es una investigación, análisis, y aproximación a la obra gráfica del artista mallorquín, del siglo XX, Pedro Quetglas, conocido por el seudónimo de “Xam”. Su actividad se ha sistematizado en base a la biografía, técnicas trabajadas y a su entorno. Xam, se ejercitó en la caricatura, el dibujo, el cartel, el grabado xilográfico, la pintura, los monotipos, la serigrafía y en el grabado calcográfico. Del conjunto de toda su producción se centra en la obra gráfica producida a partir de 1944, cuando puede datarse su primera xilografía, y su fallecimiento, en 2001, en el cual realiza su última litografía. La tarea se inserta en un ámbito sin tradición inmediata sobre la obra gráfica en Mallorca, prácticamente desaparecida tras la importante imprenta Guasp. Se han podido documentar más de 400 matrices. A su vez, se han trabajado las estampaciones de estas, que ascienden a 600 estampas calcográficas, xilográficas, serigráficas y litográficas. / The thesis is research, analysis and approach to the graphic work of the Majorcan artist of the 20th century, Pedro Quetglas, known by his pseudonym "Xam". Xam worked in several art fields, such as caricature, drawing, designing and painting posters, woodcut, painting, monotype, serigraphy and calcography engraving. From the sum of his work the thesis is centred in the graphic work produced between 1944, when we can date the first xylography, and his death, 2001, when he finished his last lithography. The task was inserted in a field without immediate tradition on the graphic work in Mallorca, which practically went missing after the important Guasp printing house closed down. It has been possible to document more than 400 blocks and, at the same time, the prints of those which add up to 600 prints on chalcography, xylography, serigraphy and lithography.

L’objectiu principal d’este treball ha estat demostrar la rellevància de l’element lúdic com aspecte fonamental de les festes de moros i cristians. Especialment per a l’aparició, evolució i expansió del model que hem definit com festa moderna. Un tipus concret de festa de moros i cristians que apareix durant la primera meitat del segle XIX a Alcoi, motivat per una sèrie de circumstàncies socioeconòmiques que la propicien, en especial la irrupció d’una nova classe social burgesa sorgida del creixement industrial basat en la producció tèxtil i paperera, que troba en les festes de moros i cristians un perfecte escenari per a la participació, a través de la creació de filaes, i de projecció social de la seua nova condició econòmica, mitjançant l’acte de l’entrada de moros i cristians. Un model que poden dir que s’inicia en l’any 1839, moment en que es reglamenta el sistema de participació en filaes i s’incorpora l’entrada a la seqüència festiva, i que s’estén ràpidament per vàries poblacions de l’entorn geogràfic d’Alcoi i del riu Vinalopó, on també eixa nova burgesia industrial, comercial vitivinícola en el cas del Vinalopó, irromp durant les darreres dècades del segle XIX. Unes poblacions, que amb Alcoi compartien des de feia temps la celebració d’una sèrie de festeigs com danses, naumàquies i desembarcaments festius, funcions i combats dramatitzats entre moros i cristians, mascarades, i alardos i funcions de soldadesca, realitzats també a molts altres llocs de la geografia mundial i espanyola que tanmateix no adoptaren el model modern de festa, i que són considerats com antecedents de la mateixa. Uns actes estos, i altres nous i específics de la festa moderna com les entrades, sobre el que s’articulava una seqüència festiva que si bé, en termes semàntics i cronològics, presentava un marcat sentit religiós (es feien en honor al sant patró en la seua data de celebració), i també en menor mesura, militar, en adoptar formes i estructures de l’organització militar de l’època, no podem situar-los (ambdós elements), almenys en allò referent als processos de consolidació i expansió de la moderna festa de moros i cristians, a la mateixa altura que l’element lúdic, motor inequívoc dels dits processos i únic element que de manera transversal trobem en cadascuna de les etapes evolutives dels festeigs antecedents i de la pròpia festa. Un element que és hui el responsable directe de l’aparició d’un variat conjunt d’activitats econòmiques, conegut amb el terme de negoci fester, sorgit per satisfer la demanda de participació en la festa, en especial, en les entrades i desfilades, actes sobre els que es dirigeix principalment la promoció turística i el propi interès, pel grau d’espectacularitat assolida, del turista festiu. Element lúdic, que sempre ha mostrat un clara intencionalitat transgressora, com ho demostra el fet que manera paral·lela a la seqüència festiva pròpia de la festa, articulada al voltant de les entrades, processó del sant patró, simulacres de batalla i ambaixades, hi haguera (hui cada vegada menys) una cara “b” del programa d’actes tipus per on desfilaven i “actuaven” les Mahomes, gegants de cartró pedra de fisiognomia desproporcionada sobre les que s’observa un clar exemple de l’actual dulcificació dels elements transgressors de la festa, els contrabans i ambaixades humorístiques, els espies, les cordes de presos o els cavallets. I que també s’observa en la pròpia la pròpia denominació de les filaes i comparses, poc o gens acord, especialment durant tot el segle XIX, amb el relat oficial de la festa manifestat en les ambaixades.