No description available.

Dins del marc de referència de la cultura de la contemporaneitat, quan es vol tractar sobre el cel , és necessari un punt de vista nou que derivi del que s'ha anomenant la conquesta espacial. Aquest fet i les noves consideracions sobre les relacions entre el temps i l'espai, ens donen una visió diferent de l'espai i del cel, una visió que condiciona, en l'actualitat, les imatges i les actituds a l'hora de tractar-los, ja sigui des de l'art o des de la ciència. "Sobre el cel" és el títol d'una tesi llegida recentment a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La selecció del tema invita al descobriment d'una sèrie d'obres, dibuixos, pintures, escultures, arquitectures, fotografíes i vídeos, ja comentades per d'altres, per una artista del nostre temps i incita a una apreciació diferent, una confrontació de dues mirades, rescatant antigues mirades des de nous valors. / TITLE: "ABOUT THE SKY". Within the frame of reference of the contemporary culture, when the main subject of discussion is the sky, it is necessary a new point of wiew that leads to the called space conquest. This fact and the new considerations on the relations between time and space, give a diferent vision of the space and the sky. A vision that, at the present time, conditionates the images and the attitudes to consider them from the art or the science point of view. "About the Sky" (Sobre el Cel) is the title of a thesis, readed recently in the Barcelona's Fine Arts College. The selection of the subject invites the discovery of works series, drawings, paintings, sculptures, architectures and photographies, already commented by other people, for an artist of our time and incites a different appreciation, a confrontation of two glances, rescuing old looks from new values.KEYWORDS: Sky, Contemporary Art, Space conquest, A new reading of the tradition and the contemporary art.

Esta Tesis Doctoral versa sobre el aspecto sagrado de la Arquitectura, tanto de la Obra en sí como del proceso proyectual. En este sentido, se ha dicho y demostrado que la Arquitectura, para poder ser considerada como tal, es una física desprendida de una metafísica. Y se ha visto que en absoluto esto debe considerarse como una forma de pasado sino, por el contrario, una posibilidad siempre actual en la medida que son los símbolos, ritos y mitos los soportes para que la Arquitectura exprese aquellas ideas universales que, en virtud misma de su universalidad, lo son para todas las generalidades. Fundamental ha sido la distinción entre símbolo y signo, viendo que, si bien desde Aristóteles, y Hegel como último exponente, el símbolo se ha considerado un modo convencional de significación, en realidad y por el contrario, debe tomarse al símbolo como un código revelado y que es precisamente a este código al que hace referencia la Arquitectura o la Simbólica arquitectónica, que es lo mismo.Al considerar la Arquitectura como un hecho simbólico en sí mismo me ha interesado los invariantes, aquella Forma que, siguiendo a Kahn, no tiene figura ni dimensión. El objeto de la Tesis responde, pues, a una pregunta: ¿qué es (tì estín) la Arquitectura? -es decir, ha sido temático el Orden-. No ha sido temático cómo es (poiòn estín) la Arquitectura -es decir, el Diseño-. Esta distinción, prestada de Platón supone preguntarse por la sustancia (naturaleza o esencia) de la cosa no por su accidente (cualidades, propiedades o atributos).Luego, todo Edificio proyectado y necesariamente construido según criterios estrictamente tradicionales conforma un paradigma cosmológico y, en tanto que tal, un "mapa de conocimiento", una "piedra viva", luego un símbolo. Dado que la Metafísica a la cual me he referido es revelación, hay un componente mistérico inherente a la propia práctica del Oficio; luego, el individuo capaz de desarrollar el Oficio requiere de una iniciación. Y es precisamente la cuestión iniciática lo que me ha llevado a considerar la Arquitectura como una propedéutica, en igualdad de condiciones con aquella Filosofía no racional esgrimida por Pitágoras y Platón. Entonces, se ha visto que si la Filosofía no racional es un deseo erótico para con Sophia la Arquitectura participa de este eros, siendo su objeto la Luz, otra de sus figuraciones simbólicas. Además, se ha demostrado que la Simbólica arquitectónica ha sido un instrumento eficaz, diría que imprescindible, para los filósofos prearistotélicos y para aquellos que después del estarigita participaron de aquella corriente intelectual. Se ha visto, aunque entiendo que para muchos esto es harto discutible, acaso incomprensible y extravagante, que contemplar la Arquitectura como un hecho a-histórico ha desvelado su trabazón con una corriente intelectual que sitúa la Simbólica arquitectónica como un lenguaje excepcional para revelar y transmitir las ideas metafísicas.EL DOCUMENT "TRIPTIC" TÉ FORMAT AUTOCAD

Els objectius d'aquest estudi són caracteritzar la poesia de GABRIEL FERRATER (1922-1972) i situar-lo dins la tradició literària moderna. El marc teòric de la investigació es recolza en les reflexions sobre els conceptes de Tradició i Modernitat, tot i remetent-nos a la Tradició des de dues perspectives distintes: a) Tradició com a passat literari lato sensu (relació d'un discurs amb els discursos anteriors) i la literatura com a imitació: la reflexió metaliterària) i strictu sensu com a passat literari ferraterià patricularitzat en la tradició de la literatura moderna i en la literatura medieval; b) Tradició com a tradició nacional, això és, com el sistema literari al qual pertany un escriptor en funció de la llengua que usa (la literatura catalana en el cas de Ferrater). Es tracta de veure quins són els denominadors comuns de la literatura catalana (si és que n'hi ha) i comprovant si hi són també presents en la poesia de Ferrater. A continuació, es tracta de fixar els models literaris catalans de suport i d'oposició de la poesia de Ferrater. El concepte de Modernitat el concebem també des de diferents biaixs. D'una banda, entenent la modernitat com una tradició literària més a què es remet l'autor. D'una altra, entenent la qualitat de modern com el resultat del procés de reajustament que fa cada autor de la història literària. Les conclusions d'aquesta primera part de l'estudi són:1ra.) Ferrater concep la literatura (i la seva en concret) com un exercici imitatiu i dialògic amb la tradició en què tota nova factura suposa sempre un reajustament del text anterior. Axioma imitatiu i dialógica que representa l'actitud contrària a la fal.làcia d'originalitat. La consciència d'aquesta imbricació amb el sistema literari es revela de forma preclara en la important dimensió metaliterària que presenta la seva poesia (un exemplar de Da nuces pueris anotat pel mateix Ferrater dóna prou compte de la profusa i variada intertextualitat amb què són construïts els seus poemes).2ona.) Ferrater descobreix en el passat (literari) el seu propi espectre personal. Del romanticisme manlleva la ironia com a distanciatment, la consciència creativa, la funció dels correlats objectius (v.g. els naturals), la concreció, el llenguatge humà i quotidià de Wordsworth, i entre altres, el personalisme (irònic) de Byron o Heine. Complementàriament, Ferrater- s'allunya de l'estètica romàntica, visionària, grandiloqüent i de la tradición del mal. De la poesia postromàntica i contemporània, Ferrater tria els models continuadors del romanticisne no visionari i s'aparta dels models més tòpicament "moderns": la inintel.ligibilitat, el fragmentarisme, l'irracionalisme críptic o del non sens, la transgressió lingüística, la totemització de la imatge o de la paraula. Ferrater participa però del descrèdit contemporani de la natura romàntica i se suma al progressiu avenç de l'urbanisme poètic que neix amb Baudelaire. Tanmateix, Ferrater no renuncia mai als elements naturals com a projecció imaginativa: la projecció harmònica entre la natura i el jo poètic l'atansarà als clàssics i als romàntics, la desharmònica als postromàntics. Alhora ja no trobem en la poesia de Ferrater l'idolatrisme (positiu o negatiu) de la ciutat perquè a Les dones i els dies la ciutat és el marc quotidià d'actuació. Quelcom semblant succeeix amb l'agnosticisme modern. La poesia de Ferrater és una poesia desacralitzada, terrenal, però en ella la reflexió sobre aquesta desacralització ja no hi té cabuda. L'absència del sobrenatural és en l'obra de Ferrater un fet natural totalment assumit.3ra.) En el segon sentit del terme modern, Ferrater és inevitablenent modern perquè es remet a la tradició i la readapta a noves conjuntures personals i socio-històrico-culturals. Aquest savoir faire és seu, però alhora el practica amb més o menys destresa tot escriptor, ja que tot aquell que escriu és modern i imitatiu per definició, amb la diferència que uns (com Ferrater) en són conscients i d'altres no en són. Les qualitats d'aquesta modernitat inherent a l'acte d'escriptura són, com deia Baudelaire, les més fugitives i transitòries i són distintes per a cada època.4rta) Hom es considerat "lmodern" quan es remet a models el prou antics el redescobriment dels quals suposa una novetat. Això és el que succeeix amb el medievalisme de Ferrater. Ferrater aprèn de la literatura medieval el control de la distància entre el món i la seva observació i els usos imaginativo-analògics de la natura i la concreció del llenguatge.5ena.) De la triple mancança de la literatura catalana (un volum baix i poc variat de models a seguir i una qualitat insuficient), Ferrater se'n ressent de la primera defecció i de la tercera, però no de la segona (la de la varietat) ja que ell conrea la branca amb més tradició dins la literatura catalana (la realista) i perquè els seus models poètics no foren els més infecunds o/i desconeguts de la història literària catalana (els del XVI, XVII i XVIII), sinó els més fecunds (els medievals).6ena.) A l'hora de formular la seva poesia i de reajustar els llegats de la pròpia tradició i de les forànies, el mestratge de Josep Carner fou del tot central (la concreció de la llengua, la naturalitat sintàctica substancialment lògica, la funció dels correlats objectius). Ferrater modernitza la poètica noucentista i li atorga l'expressió moral-personal de què n'estava més mancada. I, com els noucentistes, continuà defugint la inseguretat lingüística, el ruralisne i el subjectivisme decadent.La segona part de l 'estudi conté l'anàlisi intrínseca de la poesia de Ferrater. De la seva poètica he conclòs que les seves factures formals bàsiques són tres: la de la forma narrativa que atorga intel.ligibiltat al discurs i versemblança, permet l'amplitud temàtica, tendeix a l'economia del llenguatge, usa materials manllevats d'un ventall ampli de registres (oral/escrit - prosa/vers) i possibilita la dialèctica entre metre i sintaxi -v.g. en els encavalcallaments- la de la poesia dramàtica, forma amarada de relativisme empíric que permet el distanciament i la concreció i emfatitza la importància de l'interlocutor dins el discurs; i la de la ironia romàntica que permet també el relativisme i el distanciament del jo del seu propi discurs mitjançant la funció de simulació, a l'ensems que suposa l'absoluta consciència de l'escriptor del seu propi discurs i que permet tipus de formulació peculiars derivades de l'ampliació del sentit que procura la forma irònica i del tipus de simulació que es pretengui realitzar que pot anar des de la contenció fins a la sàtira.Desprès d'establir les diferències principals entre dues formulacions literàries antagòniques (la reaalsta i la idealista), es conclou que Ferrater conrea una poètica realista-materialista (rebuig de l'abstracció i defensa d'uns pressupòsits morals terrenals, adequacions quotidianes, formes lingüístiques molt específiques, lògiques i aparentmentco1.loquials). En l'elaboració de la forma poètica materialista ferrateriana intervenen entre altres elements, el tipus d'imatges usades que projecten sempre idees i sentiments en una dimensió dominada pel concret i el quotidià. Intervenen també uns elements estructurals que tenen una importància cardinal en aquesta poesia: els deíctics, que son responsables de la delimitació personal, espacial i temporal dels poemes. En aquest caracter versemblant quasi dramatitzable de la poesia de Ferrater participa també la ficció d'un realisme lingüístic creat pels reajustaments bidireccionals entre els registres escrits i parlats.El tema de l 'amor exemplifica el realisme ferraterià (rebuig dels platonismes eròtics i de la visió noucentista de la dona) i el del pas del temps la seva personalització del món. Ferrater prefereix la seva expressió (el seu temps) personal per sobre dels compromismos socials (el temps històric) i el present -és el temps verbal més usat- per sobre del passat, per bé que apareixen tensions al voltant d'aquesta tria, les quals són transcendibles al fet literari entés com a record desvirtualitzat de la realitat i, alhora, com a món autosuficient no mimètic.La part final de l'estudi conté una revisió de la crítica sobre Ferrater i la seva obra, la qual és dominada per la provisionalitat i la superficialitat. El tipus de crítica realitzat es distribueix en tres pols metodològics: crítica sociològica molt àlgida als anys seixanta que desapareix en arribar els vuitanta, biografisme psicologista o critica de consum puixant des dels anys setenta, i lectures intrínseques de poemas solts que, excepcions de banda, constitueixen les darreres aproximacions i que semblen marcar la tendència actual de la critica ferrateriana.Deia Gabriel Ferrater que en un escriptor que és un autèntic escriptor tot es trava. Aquesta frase és aplicable a ell mateix. La síntesi de tradición i modernttat, el gust pel metadiscurs, el pensament analògico-materialista, la concreció formal i la personalització del propi discurs són característiques substancials de la seva obra poètica i de totes i de cadascuna de les altres disciplines que conreà (crítica d'art, crítica literària i estudis lingüístics). / The poetical works of the Catalan writer GABRIEL FERRATER (1922-1972) are analysed under two basic points of view: Literary Tradition and Realism. An introductory study on tradition and modernity theories concludes that there are polysemic conceptions throughout history and moreover the different conceptions are depending on the criticism approach. From this basis the main characters of the Ferrater's writing are described as well as the position of his poetry within the tradition of contemporary Western literature.Research into the Ferrater's poetry has been conducted in the following aspects: 1. Convergences and divergences between Ferraterian poetry and the poetry of Romantics, Moderns and Contemporaries. 2. The metaliteratures features, where are included both, the profuse intertextualities from others authors and the constant self-consciouness of the act of writing. 3. Classification of Ferraterian poetic realism into two main attitudes: with respect to the form and to the content. The first manifestation is characterized by the use of shifters elements (fixing time, place and subjects where the poem's action is performed), pathetic fallacy function, romantic irony, narrative poetry and colloquial language. The second attitude is expressed in the moral thoughts that Ferrater has about the human relationships and the understanding of love. Also in his poems the author shows to be profoundly concerned as the time goes on, and therefore the present acquires a vital assessment in the text.All the considerations above related are dealing with the self-conscious synthesis of tradition and modernity together with a dramatic and narrative poetry that is in such a way where literatures from C. Pavese, T. Hardy, W.H. Auden, R. Graves, C.P. Cavafis and J. Gil de Biedma meet. In relation with the Catalan literature the works of Ferrater modernizes the "noucentista" poetry pattern, paying particular attention to the poetry of Josep Carner. In this sense a new idea of realism was generetated and accordingly a new paradigm of poet was established (non visionary, ironic, many-sided, erudite and worldly, altogether). This model greatly influenced the next Catalan generation of poets who were highly impressed by the poetry of Gabriel Ferrater.

Avui dia creix cada vegada més l'interès social en la recuperació, valorització i promoció del patrimoni i la tradició alimentària com a estratègia per generar un recurs econòmic des del territori (Ascher, 2005:119). L'alimentació a través de la cuina i la gastronomia s'ha convertit en un recurs explorat i explotat per part de diverses institucions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). Els actius del propi territori es converteixen en l'eina per generar un valor econòmic que faci a la comunitat sostenible. Part del model de desenvolupament territorial vigent es fonamenta en la capacitat d'atracció turística dels llocs on el procés de patrimonialització de l'alimentació és un exemple de com un recurs esdevé un producte de comerç i una eina de desenvolupament del territori. ¿De quina manera es construeix el patrimoni? Quins són els agents que participen i quins resultats s'aconsegueixen? Quins beneficis reals aporten l'ús turístic del patrimoni? Quines són les infraestructures que es generen? Quina percepció té la societat del paisatge o de l'entorn resultant? Aquestes són preguntes que han alimentat l'interès d'aquesta investigació. S'ha emmarcat l'objecte d'estudi a la Denominació d'Origen de vins Alella, tant a través d'algunes parts com del tot que conformen el seu àmbit geogràfic. El discurs del procés de patrimonialització i les estratègies que es duen a terme per part dels agents implicats en particular i de la ciutadania en general que formen part de l'àmbit geogràfic de producció de la DO és el focus en què s'ha posat atenció per descriure i analitzar un cas particular de procés de mercantilització de la tradició i el patrimoni. La investigació pretén mostrar i analitzar un cas particular de procés de patrimonialització d'un producte alimentari amb la dificultat que comporta ser un procés de construcció viu, subjecte a variacions, mutacions i canvis. Tradició, patrimoni, herència, transmissió, realitat, invenció, espectacle, representació, còpia, autèntic i diferenciació són conceptes clau que s'han tingut en compte en aquesta investigació. / Nowadays increasingly growing social interest in recovery, enhancement and promotion of heritage and tradition food as a strategy to generate an economic resource from the territory (Ascher, 2005:119). Feeding through the cooking and gastronomy has become a resource explored and exploited by various institutions (Tresserras, Medina, Matamala 2007:218). The assets of the territory itself become the tool to generate an economic value that makes a sustainable community. Part of the current territorial development model is based on the capacity of tourist attraction places where patrimonial process of feeding is an example of how a resource becomes a trading product and territorial development tool. How is built heritage? What are the actors involved and what results are achieved? What real benefits bring heritage tourism use? What are the infrastructures that are generated? What is your perception of society resulting landscape or environment? These are questions that have fueled the interest of this research. It has been framed in order to study in the Denomination of Origin wines Allela, both through some parts and the whole that make geographical area. The speech patrimonialization process and strategies carried out by particular stakeholders and the general public as part of the geographical scope of the DO production is the focus in which attention has been paid to describe and analyze a particular case of commodification of tradition and heritage. The research aims to display and analyze a particular case patrimonialization processing of a food product with the difficulty involved in being an active construction process, subject to variations, mutations and changes. Tradition, heritage, inheritance, transmission, reality, invention, show, representation, copy, authentic and differentiation are key concepts that have been considered in this research.