El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

El present treball se centra en l'activitat dels ferrers en el marc de la construcció arquitectònica i només n'analitza les produccions de serralleria aplicada -bàsicament ferros d'aplicació a portes i reixeria. L'aplicació d'una metodologia basada en la interdisciplinarietat i complementarietat de les fonts ens ha permès aproximar-nos a un tema que a priori podia semblar poc fèrtil. Les fonts escrites ens han proporcionat el fil conductor que articula el discurs científic i dóna sentit a les fonts iconogràfiques i als testimonis materials que, a priori, es presenten dispersos. Les fonts documentals més rendibles quant a dades d'interès són les vinculades a la construcció arquitectònica. Els llibres d'obra o de fàbrica recullen tots els comptes generats per l'activitat constructiva d'un edifici durant un període determinat i, consegüentment, resulten especialment útils per a l'estudi dels oficis de la construcció. Del conjunt d'edificis susceptibles d'estudiar, hem triat la Seu de Barcelona pel fet que conserva una seqüència pràcticament completa de llibres d'obra. Aquesta documentació es complementa amb els riquíssims fons notarials i gremials conservats a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials i a l'Arxiu Històric de la Ciutat, respectivament. Així mateix, la Seu barcelonina disposa del millor conjunt de reixes gòtiques que es conserven a Catalunya, totes elles de notable qualitat artística respecte de la producció catalana i peninsular. Tanmateix, en la mesura que ens movem en un tema d'estudi encara per explorar, hem cregut necessari oferir una panoràmica general de les produccions corresponents als segles del romànic, de les quals conservem algunes reixes i ferramentes de portes. Així mateix, calia posar al dia el catàleg publicat a la Catalunya Romànica i intentar establir unes primeres pautes que facilitin el debat posterior. Aquest fet ens ha obligat a ampliar el marc cronològic de l'estudi a tot el període medieval. El punt de partida de la nostra recerca és l'activitat dels ferrers en la construcció arquitectònica, entenent com a tal qualsevol de les activitats productives documentades en els llibres d'obra o de fàbrica, sense discriminació per raons d'artisticitat o estètica: des de feines de suport a la construcció fins a la realització de grans obres de forja monumental. Com a conseqüència de l'estudi de l'activitat productiva, es documenten una gran varietat de tipologies produïdes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. D'altres només són conegudes a través de les fonts iconogràfiques. Les fonts documentals ofereixen també molts recursos per a l'estudi de l'ofici. El nostre estudi es divideix en sis parts: · La primera és una aproximació a qüestions metodològiques i historiogràfiques i en ella se centren les principals línies d'actuació que regiran la recerca, basades en el diàleg entre les diverses fons per a l'estudi de la indústria derivada del ferro aplicada a l'arquitectura.· La segona contempla l'anàlisi dels factors que intervenen en la cadena productiva; especialment la producció del ferro a la farga i la seva transformació en l'obrador del ferrer. També pretén contextuar la realitat professional de la gent de l'ofici a la ciutat de Barcelona i donar una visió general tant de l'activitat dels ferrers en l'obra arquitectònica com de la varietat de les seves realitzacions. · La tercera part és dedicada a l'estudi de les produccions de serralleria, dividides en ferramentes d'aplicació i reixeria. · La quarta part aplega el catàleg d'obra conservada a Catalunya, ordenat per tipologies. · La cinquena part aplega el material auxiliar elaborat a partir de la recerca documental. Es tracta d'un complet glossari terminològic on es recullen els termes relacionats amb l'ofici i les produccions dels ferrers, ordenats alfabèticament, i un catàleg dels ferrers documentats a Catalunya. · La sisena part reuneix els apèndixs documental i gràfic i la bibliografia general.