Texte remanié de: Th. Etat--Aix-Marseille III, 1990. Titre de soutenance : Phonétique et phonologie d'un groupe de dialectes chinois : les dialectes gan. / Mention parallèle de titre ou de responsabilité : Gan fangyan yanjiu. Bibliogr. p. 261-271.

Thesis--Copenhagen. / Summary also in Danish.

Thesis--Copenhagen. / Summary also in Danish.

Reproduction de : Thèse de doctorat : Sciences du langage : Lyon 2 : 2003. / Titre provenant de l'écran-titre. Bibliogr. Glossaire.

Diss. : Philosophische Fakultät I : Zürich : 1982-1983. - Bibliogr. p. 217-243. -

Diss.--Philosophische Fakultät I--Zürich--Universität Zürich, 1990/1991.

Diss.--Philosophisch-historische Fakultät--Universität Basel, 1993.

Cette thèse se propose d’étudier la politique linguistique de la Chine, à travers le prisme du mouvement pour la défense du cantonais apparu durant l’été 2010, le contexte général étudié étant celui allant des années 1950 à aujourd'hui. Durant l’été 2010, plusieurs manifestations au nom de la défense du cantonais ont eu lieu à Guangzhou, capitale de la province du Guangdong (Chine) et à Hong Kong, donnant lieu à des retombées médiatiques et des effets différés sur le plan politique en Chine. Cette affaire a révélé un sujet longtemps mis à l’écart dans l’aménagement linguistique de la Chine: celui des dialectes. Lors de la campagne de promotion du mandarin en 1955, peu d’attention avait été accordée au statut des autres langues du groupe Han, conventionnellement regroupées sous le terme de « dialectes ». Sous l’influence de l’urbanisation, de la mondialisation et de la promotion du mandarin, les dynamiques sociolinguistiques sont devenues de plus en plus complexes et diversifiées au sein du territoire. La demande pour trouver un point d’équilibre entre unité et diversité devient de plus en plus importante dans l’aménagement linguistique du pays. Reposant sur le débat autour du cantonais, cette étude s’attache à comprendre la synergie entre les pratiques, les aménagements et les idéologies linguistiques, ainsi que l’articulation des perspectives macro et microsociales dans la politique linguistique de la Chine. Elle met enfin en lumière le fait que si la politique linguistique intérieure chinoise est désormais l’objet d’une attention académique soutenue en Chine, elle le doit en partie au mouvement pour la défense du cantonais en 2010. / This study aims to examine the language policy of China through the prism of the “Movement for the defense of Cantonese” which happened during the summer of 2010. The general context studied is from the 1950s to the present days. In the summer of 2010, several demonstrations in the name of defending Cantonese broke out in Guangzhou and Hong Kong, resulting in numerous media spillovers and a series of political effects. The debate revealed a topic which has long been neglected in China’s language planning: the question of dialects. Ever since the beginning of the Mandarin promotion campaign in 1955, little attention has been paid to the status of other languages of the Han ethnic group, conventionally called "dialects". Nowadays, as China’s language situation is becoming more and more dynamics and complex under the influence of urbanization, globalization and the promotion of Mandarin, the demand for a balance between unity and diversity has become increasingly important in the country’s domestic language planning. Based on the debate over Cantonese, this study tries to understand the synergy between practice, management and ideology as well as the articulation of macro and micro perspectives in China's language policy. It also highlights the fact that if China’s domestic linguistic policy is now in the spotlight of academic attention in China, it owes partly to the movement for the defense of Cantonese in 2010.

El valencià de la Safor ha estat una varietat lingüística poc estudiada fins ara. Aquesta tesi parteix d’una recopilació de la informació que s’ha publicada fins hui. Analitza, a continuació, per primera vegada, quina és la informació disponible a tota la comarca sobre el procés de repoblació siscentista i quins són els contingents més importants que han pogut determinar el valencià comarcal. A continuació s’hi fa una anàlisi detallada organitzada en els apartats clàssics de les monografies dialectals: fonètica, morfosintaxi i lèxic, acompanyada de mapes lingüístics que cartografien alguns dels resultats. El valencià comarcal es presenta, en les conclusions, com a una varietat més dins el valencià meridional, influïda per diversos parlars veïns (el subdialecte central, el valencià de la Marina Alta i algunes característiques de les comarques que hi fiten per l’interior). Gandia i alguns llogarrets del seu terme (el Grau i Benipeixcar) tenen la peculiaritat d’ensordir les sibilants sonores. En alguns pobles són evidents els mallorquinismes.

Estudiem les característiques lexicals del dialecte de la llengua catalana anomenat tortosí, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d"Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella, i que es pot caracteritzar com un parlar de transició entre el català nord-occidentel i el valencià.A més de fer un inventari -unes 4.000 entrades- dels mots característics d'aquest parlar (mots exclusius del dialecte o que en el dialecte presenten una particularitat formal o semàntica), n'estudiem més específicament un miler, d'acord amb la següent estructura: Mot. Transcripció fonètica -sempre que ho creguem necessari-. Categoria gramatical. Significat. Àrea d'ús del mot (que ens permet de veure les concordances entre el parlar estudiat -del qual tenim informeció directa, de camp- amb els altres dialectes de la llengua -dels quals tenim información bibliogràfica: fonts lexicogràfiques, monografies dialectals-. Precisem amb (L), (F) o (S) si l'àrea assignada es refereix a l'extensió del lexema o de la variant formal o de la variant semàntica. Documentació antiga. Diccionaris (constatem 1"aparició o no del mot en els vocabularis específics de la zona o en els diccionaris valencians o generals). Vitalitat d'ús i documentació actual en textos escrits i en entrevistes orals. Etimologia. El model d'estructura de les entrades que proposem creiem que podria servir de pauta per a futurs estudis monogràfics de cara a poder aprofitar al màxim la aportació que aquestes monografies suposen. Per a la documentació dels mots ens hem basat en obres publicades i també en material inèdit que aportem, en forma d'edició critica, en els volums segon (documents escrits -textos que a més de l'interès lingüístic, tenen interès també per als historiadors orals, per als antropòlegs o per als etnòlegs-) i tercer (textos orals) d'aquesta tesi.Dediquem també un capítol a analitzar en quina mesura l'ensenyament del català a l'escola tendeix a uniformar el lèxic en la zona objecte d'estudi cap al lèxic considerat estàndard. I un altre, a detectar les actituds interdialectals entre els parlants tortosins i els barcelonins. Es tracta, doncs, d'un treball de dialectologia on emprem els mètodes tradicionals combinats amb els de la sociolingüística i els de l'antropologia. L'anàlisi comparativa del vocabulari bàsic tortosí, valencià i nord-occidental respecte d'un inventari de mots bàsics (1.500) del català central, demostra la coincidència major amb el lèxic valencià que no pas amb el nord-occidental -tot i que en la classificació dialectal vigent el tortosí es considera un subdialecte d"aquest darrer-. Constatem també que -com era d"esperar- només un 11% del vocabulari bàsic tortosí és diferent del vocabulari bàsic general de l'inventari susdit. Els criteris de selecció de mots que havien de constar en l'inventari ha estat el següent: 1) Criteri de propietat lèxica, pel qual s'inclouen mots que, essent netament catalans, es reserven a un ús literari o restringit (abellir, atansar, eixir, bla(n)), mentre que en el dialecte estudiat són d'ús comú. 2) Criteri de determinació de l'objecte: paraules del català general que en tortosí corresponen a objectes i significats diferents (llevar, moll)3) Criteri d"especificitat semàntica. També s'inclouen mots que tenen una accepció molt precisa i, en aquests casos, només ens ocupem d'aquesta accepció i no de la més general.4) Criteri d'exclusió formal: detectem els casos en què el tortosí empra una de les formes sinònimes esteses per tot el domini i exclou completamente l'altra. També aquest criteri ens serveix per incloure o no els castellanismes: si són l'únic mot emprat, l'incloem, si hi ha altres mots usuals, no.5) Criteri de diversitat geogràfica en el sentit propi. S'inclouen paraules noves des de tots els punts de vista: (semer, enrònia, guaixar),Hem pogut constatar la gran riquesa lexical del dialecte tortosí, que, com la major part dels dialectes catalans està en perill de pèrdua perquè els parlants tendeixen a la simplificació i a la substitució de mots genuïns per préstec de l'espanyol, o, en el millor dels casos, per l'equivalent estàndard.Un inventari d'aquesta mena -on intentem de donar una forma escrita apta per al mot dialectal- creiem que, en l'etapa de normalització en què es troba el català, pot ser útil perquè molts mots són recuperables, sobretot si els escriptors estan segurs que és legítim d'emprar-los. / We consider the lexical characteristics of the Catalan dialect known as "tortosí" and which can be described as a transitional dialect between Northwest Catalan and Valencian. In addition to presenting en inventory of approximately 4,000 terms characteristic of this speech area (words exclusive to the dialect or which present a formal or semantic peculiarity in the dialect), the thesis studies 1,000 terms in depth, according to the following structure, which is proposed as B model for lexical entries: "Word", "Phonetic transcription" (when necessary), "Grammatical category", "Meaning", "Geographic area" where used (which allows us to see similarities between the dialect under study, for which we have data from field work, and other Catalan dialects, for which we have published references such as lexicographic sources or dialect monographs. We use (L)/(F)/(S) to see if the assigned area refers to the extension of the lexeme or to the formal or semantic variant. "Old documents", "Dictionaries": we record the appearance or absence of the word lists specific to the area or in dictionaries of Valencian or of Catalan in general, "Degree of use" and current frequency in documents and oral interviews. "Etymology"To document words, we have based ourselves on published works as well as on unpublished materials, which we present with annotations in the second (written documents) and third (transcription of oral passages) volumes of this dissertation. We also dedicate a chapter to analyzing the way the teaching of Catalan in schools is tending to homogenize the lexicon in this area end make it more similar to that of the standard language. Another chapter discusses the attitudes between speakers of the Tortosa dialect and speakers from Barcelona. In sum this dissertation presents dialect work in a traditional framework combined with elements of sociolinguistic and anthropological methodology. Comparative analysis of the basic vocabulary of "Tortosí", Valencian, and Northwestern Catalan with respect to the inventory of basic vocabulary (1,500 words) of Central Catalan indicates a higher degree of similarity with Valencian, as opposed to Northwestern Catalan, although the traditional dialect divisions classify "Tortosí" as a subdialect of Northwestern Catalan and not Valencian. We record the tremendous lexical variety of this dialect which, as is the case for most Catalan dialects is in danger of disappearing because speakers autoctonous words with loans from Spanish, or from the standard dialect.