• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 12
  • 6
  • 1
  • Tagged with
  • 19
  • 12
  • 10
  • 10
  • 10
  • 9
  • 7
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Epigrafia funerària d'estrangers a Atenes (s. VI-IV aC): Catàleg i comentari formal i institucional de les inscripcions

Ginestí Rosell, Anna 15 December 2006 (has links)
Aquesta tesis doctoral persegueix un doble objectiu. En primer lloc, aportar un corpus tan complet com sigui possible de les inscripcions funeràries ateneses dedicades a estrangers i datades entre els segles VI i IV aC. En segon lloc, l'anàlisi d'aquestes inscripcions tant des del punt de vista lingüístic i formal com el político-institucional.El corpus recull 486 inscripcions i presenta, a més del text de l'epígraf, una traducció al català, descripció de la iconografia i de les característiques epigràfiques, una presentació esquemàtica dels fets lingüístics més destacables, i un comentari de contingut filològic i político-institucional. En cada un d'aquests comentaris, s'hi mostren els diferents processos d'adaptació dels estrangers a la polis atenesa.Una segona part del treball aprofundeix en l'anàlisi formal de les inscripcions, tant lingüístic com estilístic. S'analitzen detalladament l'ús dels diferents dialectes grecs, tenint sempre en compte l'avanç de la koiné hel·lenística, el grau de coneixement de la llengua i la cultura gregues en les persones d'origen no grec, les característiques específiques de la llengua dels epigrames, i la presència d'alfabets distints al jònic.El treball el completen dos índex onomàstics, un d'antropònims i un d'ètnics, així com una selecció fotogràfica d'alguns dels monuments estudiats. / The aim of this Doctoral Thesis is double. First, to offer a corpus of all athenian funerary inscriptions for foreigners between the VI and IV century B.C. Secondly, the study of these inscriptions both from the linguistic and the political point of view.The present corpus contains 486 inscriptions and it presents, among the text, a catalan translation, descriptions of the iconographical and epigraphically characteristics, a schema of the most important linguistic items, and a philological and political commentary. In these commentaries we focus especially on the integration processes for foreigners in the Athenian city.The second part of this work is dedicated to study the formal aspects of the inscriptions, in their linguistic and stylistic aspects. We focus on the use of the diverse greek dialects, always comparing them with the development of the Hellenistic koiné, the grade of knowledge about greek language and culture in no-greek foreigners, the specificity of the language in epigrams, and the non-ionic alphabets found.The whole work is completed with two onomastic indexes, one for anthroponyms, and another for ethnics, and a selection of photographies of the studied monuments.
2

Els parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic

Cubells Bartolomé, Olga 30 June 2005 (has links)
"ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC"Dins de l'etiqueta que, d'un temps ençà, s'ha creat per denominar les comarques del sud del Principat - Terres de l'Ebre -, es troba la Ribera d'Ebre.La investigació realitzada s'ha centrat en els parlars que conformen aquesta comarca. L'objectiu d'aquest estudi ha estat fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la Ribera d'Ebre i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d'una banda, es tracta d'un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la Ribera d'Ebre; de l'altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que ha permès elaborar un microatles lingüístic de la Ribera d'Ebre, que conté 1475 mapes sintètics, agrupats per camps semàntics. Els mapes de conclusions, però, ja no són sintètics sinó que presenten els resultats mitjançant isoglosses. Atès que la finalitat no és sociolingüística, només s'han escollit les generacions més grans de parlants; així s'assegura una homogeneïtat en les dades obtingudes i, a més a més, d'aquesta manera, s'obren dreceres per poder iniciar altres investigacions des d'unes òptiques diferents.Un dels objectius bàsics de la investigació ha estat delimitar la frontera entre els subdialectes lleidatà i tortosí. Que la comarca en conjunt pertany al dialecte nord-occidental ja ha estat constatat per alguns estudis previs, però cap ha anat més enllà i ha delimitat amb precisió a quin subdialecte pertanyen aquests parlars. A partir de la investigació realitzada, es pot concloure que els parlars de la Ribera d'Ebre participen majoritàriament de característiques del català nord-occidental; els trets lingüístics que comparteix amb el valencià són, lèxics; a més, tot i que escadusserament, s'hi poden observar algunes solucions del català sud-oriental. Les isoglosses d'aquests trets a voltes transcorren verticalment i a voltes horitzontalment.La tesi doctoral present, després de l'anàlisi del material recollit, ha permès concloure que la situació de trànsit de la comarca, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt d'intersecció entre els subdialectes lleidatà i tortosí, fa que presenti trets de tots dos; les poblacions del nord presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; les localitats situades al sud, en canvi, agrupen més trets característics del tortosí. La Ribera representa la frontera de transició entre els subdialectes lleidatà i tortosí.En conclusió, es pot proposar una divisió de la comarca en dos meitats: la meitat nord, que englobaria els parlars del Pas de l'Ase en amunt, i la meitat sud, amb el conjunt de parlars situats al sud del Pas de l'Ase. Els trets que permeten establir aquesta divisió són tant fonètics, com morfològics o lèxics. A part, pot establir-se encara una subdivisió, dins de la zona nord, que deixaria formant part d'un subgrup propi el municipi de la Palma, atès que és, de tots, el parlar que més trets comparteix amb el subdialecte lleidatà i formaria un altre subgrup Faió, que, per la seva especifitat, conté característiques lingüístiques diferenciades de la resta de parlars i compartides amb altres parlars catalans de terres aragoneses. També dins de la zona sud, els municipis de Darmós, la Serra d'Almos i, en algunes ocasions, Tivissa, formen un subgrup propi, amb trets compartits amb els parlars del Priorat i el bloc oriental del català. Tenint en compte la morfologia i el lèxic, també els parlars de Benissanet, Miravet, Ginestar i Rasquera, acompanyats a voltes per Tivissa, conformarien un subgrup, amb més característiques tortosines que la resta. / THE FORMS OF LANGUAGE SPOKEN IN LA RIBERA D'EBRE. A GEOLINGUISTIC STUDYBefore describing the aim and findings of this research, some words about the target region are needed. La Ribera d'Ebre is a region located in Terres de l'Ebre, a geographical label used since some time ago to identify the southern regions of Catalonia.The present research focuses on the forms of language spoken in La Ribera d'Ebre. The objectives of this study are to make a linguistic description of these forms of language, by using detailed information and qualitative methods, and to dawn up different maps with the findings. Thus, this research contains a double piece of work: on one hand, it is a dialectological study based on the casual forms of language spoken in La Ribera d'Ebre; on the other hand, it is a geolinguistic study, in the sense that it contains an atlas with 1475 synthetic maps grouped according to different semantic fields. However, the conclusion maps used in the research are not synthetic but they are drawn up using isoglosses to present the findings.Since the main aim of this research is not a sociolinguistic aim , only the oldest generations of speakers were chosen as informants. By doing so, one can make sure that the data obtained is more homogeneous and, furthermore, the findings can give way to futher pieces of research taking different approaches.One of the main objectives of this research is to draw the boundary between two sub dialects: lleidatà and tortosí. Previous atudies on this issue have already concluded that the forms of language spoken in La Ribera d'Ebre belong to the North-occidental dialect of Catalan. However, none of them has gone further to determine to which sub dialect do they belong. According to the present research, it can be concluded that these forms of language share mainly the features of the North-occidental dialect. Those linguistic featuresthat they share with the Valencian dialect are mostly lexical and, furthermore, some features from south-oriental dialect can be found. The isoglosses for these features cross one another since they are drawn up sometimes vertically and other times horizontally.After analysing the data obtained, the present doctoral thesis concludes that, since this region represents the intersection point between both sub dialects (lleidatà and tortosí) from a geolinguistic point of view, features from both sub dialects can be found there. In the northern villages features from lleidatà can be found more often; on the contrary, in the southern villages features from tortosí are more present. La Ribera d'Ebre represents the transition boundary between both sub dialects.To conclude with, this region could be divided in two parts: the northern part, which comprises the forms of language from the mountain range of Pas de l'Ase up to the north, and the southern part, which comprises the forms of language from Pas de l'Ase down to the south.The linguistic features that enable us to make this division are both phonetic and morphological or lexical features.Furthermore, a subdivision could be made in the northern part and the village La Palma d'Ebre could have its own subgroup, since it is the village where more features from lleidatà can be found. Also the village Faió could have its own subgroup, since it shows some linguistic features that differ from the other forms of language in la Ribera d'Ebre and are shared with other forms of Catalan spoken in autonomous community of Aragon.Also some other subdivisions could be made in the southern part, and the villages Darmós, La Serra d'Almos and, sometimes, also Tivissa, could have their own subgroup, since they share features with the forms of language spoken in the Prioritat region and with the Oriental block of Catalan dialects. If we take into account the morphological and lexical features, the forms of language used in the villages Benissanet, Miravet, Ginestar, Rasquera, and sometimes also Tivissa, could also have a subgroup, sharing more features with tortosí than the other villages.
3

El parlar de la Safor

Giner Monfort, Joan 28 January 2016 (has links)
El valencià de la Safor ha estat una varietat lingüística poc estudiada fins ara. Aquesta tesi parteix d’una recopilació de la informació que s’ha publicada fins hui. Analitza, a continuació, per primera vegada, quina és la informació disponible a tota la comarca sobre el procés de repoblació siscentista i quins són els contingents més importants que han pogut determinar el valencià comarcal. A continuació s’hi fa una anàlisi detallada organitzada en els apartats clàssics de les monografies dialectals: fonètica, morfosintaxi i lèxic, acompanyada de mapes lingüístics que cartografien alguns dels resultats. El valencià comarcal es presenta, en les conclusions, com a una varietat més dins el valencià meridional, influïda per diversos parlars veïns (el subdialecte central, el valencià de la Marina Alta i algunes característiques de les comarques que hi fiten per l’interior). Gandia i alguns llogarrets del seu terme (el Grau i Benipeixcar) tenen la peculiaritat d’ensordir les sibilants sonores. En alguns pobles són evidents els mallorquinismes.
4

Canvi lingüístic en morfologia nominal a la Conca de Tremp.

Romero Galera, Sílvia 06 November 2001 (has links)
La present tesi pretén aportar noves dades que contribueixin al coneixement de les relacions entre la varietat estàndard i les varietats geogràfiques. A partir de la caracterització d'una comunitat de transició intradialectal, la Conca de Temp, s'analitza l'estat i la direcció del procés de canvi lingüístic que opera en el català nord-occidental, i la incidència que hi exerceixen diversos factors lingüístics i extralingüístics.
5

O apagamento da vibrante na fala do sul do Brasil sob a ótica da palavra

Silveira, Giselle da January 2010 (has links)
Este trabalho é uma pesquisa sobre a variação da vibrante e suas variantes na fala de regiões do Sul do Brasil, com destaque para o cancelamento do r em coda final de não-verbos. Utiliza-se um corpus, extraído do banco de dados do projeto VARSUL, para a análise de cinco variantes, sob os métodos quantitativos do modelo de análise variacionista nas linhas de Labov (1969). Além de descrever o comportamento variável da vibrante e suas variantes, bem como sua distribuição pelos fatores linguísticos e sociais nas regiões analisadas, nossa pesquisa inclui uma análise do apagamento do r final sob a ótica da palavra, isto é, de acordo com nossos resultados, o cancelamento do r não estaria sendo condicionado por regra fonológica, mas se daria em determinadas palavras, como sustenta a Teoria da Difusão Lexical, nas linhas de Wang (1969, 1977). / This paper is a study of the variation in the vibrant and its variants in the speech of southern regions in Brazil, especially the deletion of the r in the final coda of non-verbs. We use a corpus, extracted from the project VARSUL database, for the analysis of five variants in the model of quantitative methods of variational analysis, according to Labov (1969). In addition to describing the behavior of the variable vibrant and its variants, as well as their distribution among the linguistic and social factors in the regions surveyed, our research includes an analysis of the erasing of final r from the perspective of the word, that is, according to our results, the cancellation of r is not being conditioned by phonological rule, but would occur on certain words, as the theory of Lexical Diffusion, according to Wang (1969, 1977).
6

El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús

Busquet Isart, Núria 19 March 2010 (has links)
La tesi s'ha centrat en l'estudi del parlar salat, un subdialecte del català central que es caracteritza per una sola isoglossa morfològica: l'ús de l'article derivat del demostratiu llatí IPSE (es, sa). Aquesta varietat ha estat poc estudiada i no té un abast gaire definit. En aquesta recerca, s'ha fixat l'abast actual de l'article salat i se n'ha ofert una visió actualitzada.Tradicionalment, el parlar salat s'ha situat en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i, després, aïlladament, a Cadaqués, on es manté amb més vigència. Els estudis que hi ha hagut fins ara no han establert els límits geogràfics del fenomen de manera precisa. En aquest treball s'han estudiat les trenta-dues localitats del nord-est de Catalunya on Antoni Maria Alcover va constatar-hi l'ús de l'article salat fa uns cent anys per comprovar-ne la seva situació actual. Alcover és l'estudiós que ha fet una llista més exhaustiva de poblacions que han salat, tant pobles de costa com d'interior.Actualment, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un procés de recessió acusat i de pèrdua, ja que només l'utilitzen persones ancianes i, en general, de l'àmbit de la pesca. La tesi, doncs, se centra en l'estudi d'un procés de desdialectalització.La tesi concreta l'estat actual del parlar salat a la Costa Brava. També fixa la cronologia del canvi de l'article derivat d'IPSE al nord-est de Catalunya (és a dir, en quin moment s'ha substituït per l'article literari: el, la) i descriu els factors que han propiciat aquesta substitució (els canvis socials per la irrupció del turisme, la manca de prestigi, etc.).En aquest treball es verifica que el tret que caracteritza i defineix el parlar salat va començar a caure en desús en els anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s'ha extingit. L'article salat només es manté en parlants de Cadaqués, encara que en aquesta localitat actualment també s'ha deixat de transmetre generacionalment, de manera que els més joves ja no l'usen.En definitiva, en la tesi, es replanteja l'actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que es verifica que el subdialecte estudiat no existeix. El tret que permetia definir la varietat del parlar salat ja no es manté. A més, s'ha demostrat que, sense l'article salat, no hi ha cap altra característica local que permeti diferenciar el parlar estudiat de les varietats limítrofes.Secundàriament, en aquest treball, també es descriu l'estat actual d'ús de l'article salat a les localitats valencianes de Tàrbena i la Vall de Gallinera, on tradicionalmente s'ha emprat aquesta forma, ja que van ser llocs repoblats per mallorquins el segle XVII. A més, s'analitza la distribució entre l'article derivat d'IPSE i el derivat d'ILLE en el balear, que és el dialecte que manté amb més vitalitat el primer element. S'hipotetiza que hi comença a haver un canvi a favor de l'article salat i es fa un sondeig d'aquest procés. / This thesis focuses on the study of "parlar salat", which is a subdialect of the oriental Catalan. It is described by an only isogloss: the "article salat" (es, sa), which is from the derivative element of the Latin demonstrative IPSE. This variety, which has been little studied, has a little clear-cut reach. Different authors say it appears on the coast of Girona, between Blanes and Begur, and, isolatedly, in Cadaqués, the only village with speakers of different ages who use it (Veny 2003: 173). Although the studies do not establish the geographical limits of the phenomenon exactly, it is obvious that the feature that describes and gives noun the variety is in an accused process of recession and loss, because the only speakers in most places (apart from Cadaqués) are old people (in general, fishermen).This thesis specifies the current state of "parlar salat". It also fixes the chronology of the change of the "article salat" (the moment it is substituted by the literary article: el, la) and it describes the factors that have propitiated this situation (migration, tourism, standard language, etc.). "Parlar salat" is an example of death of dialect in Catalan, because the feature that characterizes started to disappear in the fifties of the last century and, nowadays, practically, it is extinguished (only there are some speakers in Cadaqués; however, all of them were born after 1983). Therefore, it is necessary to reconsider the current dialectal division of Catalan.
7

Difusão sócio-geográfica do português em contato com o italiano no sul do Brasil

Margotti, Felício Wessling January 2004 (has links)
A Região Sul do Brasil, do ponto de vista da diversidade lingüística, caracteriza-se, entre diversos outros aspectos, pelo contato do português com as línguas dos imigrantes europeus que colonizaram a região desde o século XIX. Monolíngües no início, esses imigrantes tornaram-se bilíngües ao adquirir o português ao longo dos anos e, atualmente, a tendência é serem monolíngües em português. Em tal contexto, os italianos assumem posição de destaque, não só pelo número de falantes, mas também pelas áreas ocupadas e pela influência no contexto lingüístico, sociocultural e econômico. O português falado nas regiões em que ocorre o contato com o italiano assumiu traços específicos que refletem a constituição social e étnica dessas áreas, distinguindo-se, assim, do português falado em outras regiões e da variedadepadrão subjacente. Considerando esse cenário, o objetivo deste estudo é explicitar a dinâmica de difusão do português no espaço pluridimensional de contato com o italiano, mais especificamente em oito pontos (municípios) do Rio Grande do Sul e de Santa Catarina. A linha teórica da pesquisa segue a perspectiva da dialetologia pluridimensional e relacional, a qual busca constituir uma ciência da variação lingüística que corrija as deficiências da geolingüística tradicional e acrescente à sociolingüística uma importância maior ao valor do espaço no debate sobre a variação: “o conceito das interrelações no espaço”, segundo Harald Thun. Os dados foram coletados através de trinta e duas entrevistas, nos estilos conversa semidirigida, resposta a questionário e leitura, nas quais foram controladas dimensões sociais e geográficas, visando a verificar a pronúncia variável do ditongo nasal tônico [A)w)], do [r] forte, da vogal [a] seguida de consoante nasal, do alçamento das vogais átonas finais [e] e [o], da africação de [t] e [d] diante de [i], da realização das fricativas [S] e [Z]. Os resultados, demonstrados através de tabelas estatísticas e de mapas pluridimensionais, evidenciam que a difusão dos traços associados ao português varia no modo e na intensidade. No plano diatópico, ocorre difusão mais intensa em Orleans (SC) e Caxias do Sul (RS), ao passo que a maior resistência à inovação lingüística foi detectada em Rodeio (SC) e Sananduva (RS). Na perspectiva diassocial, o uso de variantes sem interferência do italiano é liderado, sucessivamente, pelos falantes urbanos, pelos mais jovens e mais escolarizados.
8

Identidade e comportamento lingüístico na percepção da comunidade plurilíngüe alemão-italiano-português de imigrante - RS

Krug, Marcelo Jacó January 2004 (has links)
O presente estudo investiga o papel da língua na constituição da identidade e etnicidade dos grupos de base imigrante em contato em uma comunidade rural multilíngüe em português, italiano e alemão de Imigrante, no Rio Grande do Sul, Brasil. A concepção básica que subjaz a esse propósito é a de que a língua constitui um dos principais fatores de determinação da identidade e etnicidade de um grupo social, neste caso representado por descendentes de imigrantes alemães e italianos. A pergunta que orientou a pesquisa, na comunidade escolhida, é como se dá essa interrelação entre língua e identidade no contato entre dois grupos de fala contrastantes, germânico e românico, e ao mesmo tempo semelhantes, na medida em que compartilham o traço em comum de grupo minoritário falante de uma variedade dialetal aloglota oriunda da imigração a partir do século XIX. Tal objetivo envolveu quatro pontos essenciais: em primeiro lugar, pretendeu-se verificar o papel da língua na constituição de padrões de identidade, bem como se varia entre um grupo étnico e outro. Em segundo lugar, pretendeu-se analisar no sentido de sustentar a hipótese de uma identidade múltipla dos diferentes grupos étnicos e sociais em contato na comunidade e descrever os condicionadores dessa multiplicidade (situação, prestígio/estigmatização, duplicidade de comportamento). Em terceiro lugar, buscou-se reconhecer padrões identitários entre os diferentes grupos de falantes da comunidade, descrevendo meios e mecanismos de expressão/manifestação da identidade étnica no comportamento lingüístico dos falantes. E, por fim, objetivou-se reunir exemplos que atestam, no sentido inverso, o papel da identidade no comportamento lingüístico dos falantes da comunidade. A presente dissertação enquadra-se no âmbito de pesquisas do “bilingüismo, línguas em contato e identidade”, abordando tópicos como uso, manutenção e substituição de variedades lingüísticas minoritárias e majoritárias, identidade, estigmatização e preconceito lingüístico. Do ponto de vista teórico-metodológico, o estudo baseia-se em uma pesquisa qualitativa, no sentido amplo. Os resultados da pesquisa nos levaram a constatar que a língua continua sendo um dos principais fatores de identificação entre alemães, italianos e lusobrasileiros, e que tal se manifesta de forma múltipla e variável nas relações sociais da comunidade plurilíngüe. Revelou-se também que a constituição da identidade quanto ao uso e à manutenção/substituição da língua é mais forte entre os descendentes de alemães que entre os descendentes de italianos.
9

Variação fonética em estudantes residentes em áreas rurais da Bahia

Santos, Gredson dos January 2006 (has links)
218f. / Submitted by Suelen Reis (suziy.ellen@gmail.com) on 2013-05-13T18:41:49Z No. of bitstreams: 1 dissertacao Gredson dos Santos.pdf: 1108137 bytes, checksum: a5b107ca74f32536f7d4344e97ba074c (MD5) / Approved for entry into archive by Alda Lima da Silva(sivalda@ufba.br) on 2013-05-16T17:07:24Z (GMT) No. of bitstreams: 1 dissertacao Gredson dos Santos.pdf: 1108137 bytes, checksum: a5b107ca74f32536f7d4344e97ba074c (MD5) / Made available in DSpace on 2013-05-16T17:07:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 dissertacao Gredson dos Santos.pdf: 1108137 bytes, checksum: a5b107ca74f32536f7d4344e97ba074c (MD5) Previous issue date: 2006 / Esta dissertação, de natureza empírica e de cunho predominantemente descritivo, buscou registrar aspectos fonéticos em variação em estudantes de duas áreas rurais do município de Catu-Ba. Procurou também verificar se e até que ponto os traços em variação na fala espontânea daqueles indivíduos se refletem na escrita monitorada dos mesmos. Além disso, tentou desenvolver uma reflexão sobre as implicações pedagógicas da variação lingüística. A metodologia utilizada permitiu a constituição de um corpus composto de duas amostras: a primeira resultante da gravação de cerca de dez horas de entrevistas com 14 estudantes da primeira e da quarta séries do Ensino Fundamental do primeiro ciclo de duas escolas municipais; a segunda resultou da aplicação de um teste com os mesmos estudantes em que eles deveriam escrever palavras sujeitas às variações que constituíram objeto da pesquisa. Os resultados sinalizaram para a ocorrência diminuta, na segunda amostra, dos fatos variáveis na fala espontânea dos estudantes em foco. / Salvador
10

O apagamento da vibrante na fala do sul do Brasil sob a ótica da palavra

Silveira, Giselle da January 2010 (has links)
Este trabalho é uma pesquisa sobre a variação da vibrante e suas variantes na fala de regiões do Sul do Brasil, com destaque para o cancelamento do r em coda final de não-verbos. Utiliza-se um corpus, extraído do banco de dados do projeto VARSUL, para a análise de cinco variantes, sob os métodos quantitativos do modelo de análise variacionista nas linhas de Labov (1969). Além de descrever o comportamento variável da vibrante e suas variantes, bem como sua distribuição pelos fatores linguísticos e sociais nas regiões analisadas, nossa pesquisa inclui uma análise do apagamento do r final sob a ótica da palavra, isto é, de acordo com nossos resultados, o cancelamento do r não estaria sendo condicionado por regra fonológica, mas se daria em determinadas palavras, como sustenta a Teoria da Difusão Lexical, nas linhas de Wang (1969, 1977). / This paper is a study of the variation in the vibrant and its variants in the speech of southern regions in Brazil, especially the deletion of the r in the final coda of non-verbs. We use a corpus, extracted from the project VARSUL database, for the analysis of five variants in the model of quantitative methods of variational analysis, according to Labov (1969). In addition to describing the behavior of the variable vibrant and its variants, as well as their distribution among the linguistic and social factors in the regions surveyed, our research includes an analysis of the erasing of final r from the perspective of the word, that is, according to our results, the cancellation of r is not being conditioned by phonological rule, but would occur on certain words, as the theory of Lexical Diffusion, according to Wang (1969, 1977).

Page generated in 0.1204 seconds