Yuyanapaq. Para recordar , constituye un recurso comunicacional realizado por la Comisión de la Verdad y Reconciliación (CVR) para promover la reflexión acerca del conflicto armado interno que se vivió en el Perú entre 1980 y el 2000. La presente investigación explora los cuestionamientos y sentidos que un grupo de jóvenes universitarios construyeron acerca de la violencia política luego de haber interactuado con la muestra fotográfica. ¿Qué recuerdos “prestados” tienen las nuevas generaciones de los hechos de violencia ocurridos en el país? ¿cómo median dichos recuerdos la recepción de las fotografías del horror? La investigación propone, a la luz de estas preguntas, problematizar en torno al potencial de recursos comunicacionales en la construcción de memorias colectivas y en la enseñanza de la historia reciente para jóvenes y adolescentes.

Aquesta investigació aplica les eines metodològiques dels Estudis Culturals per investigar el consum televisiu i la seva recepció. El propòsit de la recerca és investigar els contextos comunicatius i processos de resignificació de dos grups de receptors enfrontats pel significat/sentit (social i cultural) de la segona edició del programa televisiu Gran Hermano: d'una banda els fans del programa que es reuneixen a internet i, de l'altra, una associació d'espectadors.D'aquesta manera, l'estudi que presento mostra les característiques i l'evolució que ha experimentat l'estudi de la comunicació des de la recepció, principalment dins l'àmbit anglosaxó. Les aportacions de David Morley o Janice Radway, entre d'altres, plantegen les possibilitats, la potencialitat i, conseqüentment, la necessitat de l'estudi dels processos comunicatius des del consum que realitzen les majories.A partir d'aquí, el consum i la resignificació que els dos grups investigats fan de la segona edició de Gran Hermano, exemplifica clarament com la clausura del significat d'un text es negocia a partir dels sistemes de sentit i modes d'expressió elaborats per grups situats en sectors particulars de l'estructura social. El significat d'un text, així doncs, té a veure amb els codis introduïts, però també amb els codis amb els quals diferents sectors de l'audiència conviuen. El que hi ha en joc és una lluita per la definició de l'espai públic, una pugna sobre les polítiques de representació i sobre els règims de visibilitat, una disputa sobre la impossibilitat/possibilitat de legitimació social de la pròpia experiència cultural. / Esta investigación aplica las herramientas metodológicas de los Estudios Culturales con el objetivo de investigar el consumo televisivo y su recepción. El propósito es investigar los contextos comunicativos y procesos de resignificación de dos grupos de receptores enfrentados por el significado/sentido (social y cultural) de la segunda edición del programa televisivo Gran Hermano: Por un lado, los fans del programa que se reúnen en internet y, de otro, una asociación de teleespectadores. De esta manera, el estudio que presento muestra las características y la evolución que ha experimentado el estudio de la comunicación desde la recepción, principalmente dentro del ámbito anglosajón. Las aportaciones de David Morley o Janice Radway, entre otras, plantean las posibilidades, la potencialidad y, consecuentemente, la necesidad del estudio de los procesos comunicativos desde el consumo que realizan las mayorías. El consumo y la resignificación que los dos grupos investigados hacen de la segunda edición de Gran Hermano ejemplifica claramente como la clausura del significado de un texto se negocia a partir de los sistemas de sentido y modos de expresión elaborados por grupos situados en sectores particulares de la estructura social. El significado de un texto tiene que ver con los códigos introducidos, pero también con los códigos con los cuales diferentes sectores de la audiencia conviven. Lo que hay en juego es una lucha por la definición del espacio público, una pugna sobre las políticas de representación y sobre los regímenes de visibilidad, una disputa sobre la imposibilidad/posibilidad de legitimación social de la propia experiencia cultural. / This work applies the methodological tools of the Cultural Studies for investigating the television consumption and its reception. The purpose of the research is to investigate the communicative contexts and processes of resignification of two groups of audiences confronted by the meaning/sense (social and cultural) of the second edition of Big Brother: on the one hand the fans of the program who meet in internet and, of the other one, an association of viewers.In this way, the study that I present samples the characteristics and the evolution that has experienced the study of the communication from the reception, mainly in the Anglo-Saxon area. The contributions of David Morley or Janice Radway, among others, bring up the possibilities, the potentiality and, consequently, the need of the study of the communicative processes from the consumption that the majorities carry out.The consumption and the resignification that the two investigated groups make of Big Brother exemplifies clearly how the closure of the meaning of a text is negotiated by groups placed in particular sectors of the structure from the systems of meaning|sense and fashions of expression elaborated socially. The meaning of a text has to do with the introduced codes, but also with the codes that different sectors of the audience live with in. There is a fight for the definition of the public space, a fight about the rules of representation and visibility, a dispute about the impossibility/possibility of social legitimise of the cultural experience itself.

Al llarg d'aquest treball, he intentat defensar la idea de que els judicis de valor que elabora la crítica de cinema espanyola estàn inscrits en tradicions culturals que deriven, la major part d'elles, de categories històrica i socialment construïdes. En aquest cas, la cinefília, en qualsevol de les seves accepcions, seria l'origen sociocultural de les tradicions cinematogràfiques de gran part de la crítica. D'ella sorgirien les idees i conceptes que fa servir la crítica sobre el que és art, cultura i cinema. D'altra banda, he desenvolupat la idea de que aquestes tradicions cinèfiles, per molt diverses que puguin ser des d'un punt de vista històric, cultural i social, es converteixen en una pràctica institucionalitzada des del moment en què es formulen a través de la crítica de cinema. Pel que fa institució, per tant, la crítica treballa per mantenir la seva posició social privilegiada com estament regulador dels discursos cinematogràfics que circulen en la societat en un moment històric determinat. La proposta d'analitzar la crítica de cinema en els anys 90 és perquè en aquesta dècada es formalitza un canvi generacional llargament incubat durant els 80. En aquest aspecte, es produeix un xoc generacional en el qual cada formació crítica, més enllà de les seves tradicions culturals i cinèfiles, treballarà per legitimar uns gustos cinematogràfics i consolidar-los com a part de la institució. En el procés, els mateixos crítics s'erigeixen en representants d'aquests gustos emetent discursos públics sobre el cinema i la cultura, jerarquitzant, fent judicis de valor i discriminant models estètics cinematogràfics i culturals. En aquest sentit, la crítica de cinema funciona com un espai de confrontació dels gustos culturals de les diferents tradicions cinèfiles, gustos que es van institucionalitzant a mesura que els discursos es legitimen social i culturalment. Aquests discursos cinematogràfics i aquests processos d'institucionalització estan sotmesos a múltiples variables socials, culturals, històriques, econòmiques, nacionals, generacionals i de gènere que els situa més enllà del camp cinematogràfic. Al llarg d'aquest treball, he intentat aprofundir en cadascun d'aquests paràmetres per a establir els orígens i significats dels discursos i pràctiques culturals que circulen al voltant del cinema. El mètode d'anàlisi que m'ha permès un acostament interdisciplinari a la cinefília i la crítica de cinema és la branca dels estudis culturals que ve de la teoria cultural i la sociologia de la cultura. / A lo largo de este trabajo, he intentado defender la idea de que los juicios de valor que elabora la crítica de cine española están inscritos en tradiciones culturales que derivan, la mayor parte de las veces, de categorías histórica y socialmente construidas. En este caso, la cinefilia, en cualquiera de sus acepciones, sería el origen sociocultural de las tradiciones cinematográficas de gran parte de la crítica. De ella surgirían las ideas y conceptos que maneja la crítica acerca de lo que es arte, cultura y cine. Por otro lado, he desarrollado la idea de que estas tradiciones cinéfilas, por muy diversas que puedan ser desde un punto de vista histórico, cultural y social, se convierten en una práctica institucionalizada desde el momento en que se formulan a través de la crítica de cine. En cuanto institución, por tanto, la crítica trabaja para mantener su posición social privilegiada como estamento regulador de los discursos cinematográficos que circulan en la sociedad en un momento histórico determinado. La propuesta de analizar la crítica de cine en los años 90 es porque en esa década se formaliza un cambio generacional largamente incubado durante los 80. En este aspecto, se produce un choque generacional en el que cada formación crítica, más allá de sus tradiciones culturales y cinéfilas, trabajará para legitimar unos gustos cinematográficos y consolidarlos como parte de la institución. En el proceso, los mismos críticos se erigen en representantes de esos gustos emitiendo discursos públicos acerca del cine y la cultura, jerarquizando, haciendo juicios de valor y discriminando modelos estéticos cinematográficos y culturales. En este sentido, la crítica de cine funciona como un espacio de confrontación de los gustos culturales de las diferentes tradiciones cinéfilas, gustos que se van institucionalizando a medida que los discursos se legitiman social y culturalmente. Estos discursos cinematográficos y estos procesos de institucionalización están sometidos a múltiples variables sociales, culturales, históricas, económicas, nacionales, generacionales y de género que los sitúa más allá del campo cinematográfico. A lo largo de este trabajo, he intentado profundizar en cada uno de estos parámetros para establecer los orígenes y significados de los discursos y prácticas culturales que circulan en torno al cine. El método de análisis que me ha permitido un acercamiento interdisciplinar a la cinefilia y la crítica de cine es la rama de los estudios culturales que viene de la teoría cultural y la sociología de la cultura. / Throughout this work I have attempted to defend the idea that value judgments produced by the Spanish film criticism are enrolled in cultural traditions that derive, most of the times, from historically and socially constructed categories. In this case, cinephilia, in any of its forms, would be the sociocultural background of the cinematic traditions of much of contemporary Spanish film critics. From it arises the ideas and concepts to handle criticism about what art, culture and film should be. Furthermore, I developed the idea that these cinéphiles traditions, however different that may be from an historical, cultural and social perspective, become an institutionalized practice from the time they are made through film criticism. As an institution, therefore, film criticism works to maintain its privileged status as a regulator estate of those cinematic discourses circulating in a society at a particular historical moment. The proposal to analyze Spanish film criticism in the 90s, is because in that decade formalizes a long-incubated generational change since 80s. In this aspect, there is a generational clash in which each critical training, beyond cultural and cinéphiles traditions, will work to legitimize and consolidate some cinematic tastes as part of the institution. In this process, critics are put forward as representatives of those tastes by issuing public statements about cinema and culture, a hierarchy, making discriminating judgments, and aesthetic models and cultural films. In this sense, film criticism works as a confrontation of cultural tastes of the different cinéphile traditions, and tastes are becoming institutionalized as legitimate social and cultural statements. These cinematographic discourses and institutionalizing processes are subject to multiple social, cultural, historical, economic, national, generational and gender variables, which puts them beyond the cinematographic field. Throughout this work I have attempted to delve into each one of these parameters in order to establish the origins and meanings of discourses and cultural practices that circulate around the cinema. The method of analysis that has allowed me to an interdisciplinary approach to cinephilia and film criticism is the branch of cultural studies that comes from cultural theory and sociology of culture.

En la tesi doctoral "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" s'analitza el procés de divulgació a Espanya de l'obra de l'escriptor alemany contemporani que s'hi ha reeditat més vegades, i se'n proposa una periodització. L'estudi se centra en dos àmbits: la recepció externa de Böll (editorials que se n'ocupen, reaccions de la crítica i el món acadèmic); i l'anàlisi textual d'una selecció de traduccions seves al català i al castellà. En el primer apartat es parteix d'un enfocament sociològic i es compara la recepció espanyola i catalana amb l'alemanya; en el segon es pren com a base el model de la lingüista Juliane House per a l'avaluació de traduccions (que parteix també de la comparació amb els originals), adaptant-lo a l'estudi de textos narratius de ficció. S'ha intentat relacionar aquests dos enfocaments d'anàlisi sempre que les metodologies aplicades ho han permès. El treball no parteix d'un ànim avaluatiu, sinó descriptiu. / En la tesis doctoral "La recepción de Heinrich Böll en España" se analiza el proceso de divulgación de la obra del escritor alemán más veces reeditado en este país y se propone una periodización de ese proceso. El estudio se centra en dos ámbitos: la recepción externa de Böll (editoriales que se ocupan del autor, reacciones de la crítica y del mundo académico); y el análisis textual de una selección de traducciones de obras suyas al catalán y al castellano. En el primer apartado se parte de un enfoque sociológico y se compara la recepción española y la catalana con la alemana; en el segundo se toma como base el modelo de la lingüista Juliane House para la evaluación de traducciones (que parte también de la comparación con los originales), adaptándolo al estudio de textos narrativos de ficción. Se ha intentado relacionar ambos enfoques de análisis siempre que las metodologías aplicadas así lo han permitido. Este trabajo no parte de un ánimo evaluativo, sino descriptivo. / The doctoral thesis "The reception of Heinrich Böll in Spain" analyzes the spreading process of the work of the most published contemporary German writer in this country, and proposes a periodization for it. The work is based on two wide fields of study: on the one side the 'external reception' of the process (role of publishers and reactions of literary criticism, scholars and of the academic world) and on the other side the 'textual analysis' of some in Catalan and Spanish translated works of the author. For the first area a sociological perspective is adopted and the Spanish and Catalan processes are compared with the German one, for the second area the Juliane House model for translation quality assessment is used (which is also based on textual comparison) and adapted for the analysis of fictional narrative texts. I have attempted to relate the two perspectives of analysis as far as the methodological procedures have allowed it. My work does not pursue an evaluative aim, rather a descriptive one.