• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 3
  • Tagged with
  • 8
  • 8
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

L'impacte dels serveis i la relació professional en la qualitat de vida de les famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual

Balcells Balcells, Anna 21 October 2011 (has links)
En les últimes dècades, la qualitat de vida familiar (d'ara endavant QdVF) ha emergit com un constructe decisiu tant per millorar les condicions de vida de les famílies de persones amb discapacitat com per valorar els resultats dels serveis i suports que aquestes reben. La finalitat d'aquesta recerca ha estat, d'una banda, conèixer en quina mesura els suports que ofereixen els serveis d'atenció precoç - i altres serveis- s'adeqüen a les necessitats dels infants amb trastorns en el desenvolupament i de les seves famílies i, en conseqüència, tenen un impacte positiu en la QdVF; i de l'altra, explorar si la col•laboració entre les famílies i els professionals esdevé un factor fonamental que intervé en la percepció de la QdVF. Per poder respondre aquestes qüestions prèviament hem hagut d'adaptar i validar al context català els instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers el al., 2005) i Beach Center FQOI. (Hoffman et al., 2006) i crear uns indicadors complementaris per millorar la informació derivada d'aquestes escales. La investigació s'ha dut a terme amb la col•laboració de 202 famílies d'infants amb trastorns en el desenvolupament de 0 a 6 anys que assisteixen a 13 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Metodològicament, la investigació és de naturalesa descriptiva i explicativa/estructural. Per conèixer la influència que l'adequació dels suports i la col•laboració famílies -professionals exerceixen en la QdVF hem fet ús del Model d' Equacions Estructurals. Els resultats obtinguts en la recerca posen de manifest, en primer lloc, que els tres instruments adaptats s'adeqüen amb èxit a la població catalana i que els índexs dissenyats han resultat ser una molt bona solució per facilitar l'avaluació i la interpretació dels constructes que les escales anteriors pretenen mesurar. En segon 1loc, que la percepció de les famílies és que els serveis no acaben de donar una resposta com pleta a les necessitats particulars dels seus fills i del conjunt de la família. En tercer lloc, que la col•laboració que mantenen amb els professionals és relativament bona i que estan raonablement satisfetes amb la seva QdVF. Finalment, que l' adequació dels suports ha resultat ser un bon predictor de la QdVF i que la col•laboració es revela un dels factors clau que fa de mitjancer d'aquest efecte. En síntesi, assolir els objectius que ens hem proposat ha de permetre que els professionals dels serveis i les institucions públiques es trobin en condicions més favorables per dissenyar propostes de millora pels serveis d'atenció precoç, amb la finalitat que la qualitat de vida d'aquestes famílies i el progrés dels infants amb discapacitat que viuen a Catalunya es vegi progressivament potenciada i incrementada. / En las últimas décadas, la calidad de vida familiar (en adelante CdVF) ha emergido como un constructo decisivo tanto para mejorar las condiciones de vida de las familias de personas con discapacidad como para valorar los resultados de los servicios y apoyos que estas reciben. La finalidad de esta investigación ha sido, por una parte, conocer en qué medida los apoyos que proporcionan los servicios de atención temprana - y otros servicios- se adecúan a las necesidades de los niños con trastornos en el desarrollo y a las de sus familias y, en consecuencia, tienen un impacto positivo en la CdVP; por otra, explorar si la colaboración entre las familias y los profesionales aparece como un factor fundamental que interviene en la percepción de la CdVF. Con el fin de responder estas cuestiones previamente nos hemos visto con la necesidad de adaptar y validar al contexto catalán los instrumentos Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Profesi onal Partnership (Summers et al., 2005) y Beach Center FQOL (Hoffman el al., 2006) y crear unos índices complementarios para mejorar la información derivada de estas escalas. La investigación se ha llevado a cabo con la colaboración de 202 familias de niños con trastornos en el desarrollo de 0 a 6 años que asisten a 13 centros de atención temprana. Metodológicamente, la investigación es de naturaleza descriptiva y explicativa/estructural. Para conocer la influencia que la adecuación de los apoyo s y la colaboración familias-profesionales ejercen en la CdVF nos hemos basado en la técnica de análisis de datos del Modelo de Ecuaciones Estructurales. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto, en primer lugar, que los tres instrumentos adaptados se ajustan a la población catalana y que los índices diseñados han resultado ser una muy buena solución por facilitar la evaluación y la interpretación de los constructos que las escalas anteriormente citadas pretenden medir. En segundo lugar, que la percepción de las familias es que los servicios no acaban de dar una respuesta completa a las necesidades particulares de sus hijos y del conjunto de la familia. En tercer lugar, que la colaboración que las familias mantienen con los profesionales es relativamente buena y que están razonablemente satisfechas con su CdVF. Finalmente, que la adecuación de los apoyos resulta ser un predictor de la CdVF y que la colaboración es uno de los factores esenciales que media este efecto. En síntesis, dar respuesta a los objetivos propuestos debería permitir que los profesionales de los servicios y las administraciones estén en condiciones más favorables para diseñar propuestas de mejora para los servicios de atención temprana, con el fin de que la calidad de vida de estas familias y el progreso de los niños con discapacidad que viven en Catalunya se vea progresivamente potenciados e incrementados. / In recent decades, the Family Quality of Life (FQOL) has emerged as a decisive construct, both to improve the condition of lire of the families of persons with disabilities and to assess the results of services and supports that they receive. The aim of this research is twofold: to identify to what extent early childhood intervention center supports - and those of other services - meet the needs of children with intellectual and developmental disabilities and their families and, as a result, have a positive impact on the FQOL; and to explore whether the partnership between families and professionals has become a fundamental mediator factor of the perception of FQOL. In order to answer these questions we had to adapt and validate the instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers et al., 2005) and Beach FQOL (Hoffman et al., 2006) to the Catalan context, and we had to create complementary indexes to improve upon the information stemming from these scales. This study was conducted in collaboration with 202 families with children with intellectual disabilities ranging in age from 0 to 6 years, who attended 13 early childhood intervention centers. Methodologically, this study is descriptive and explanatory/structural; we used the Structural Equation Models to identify the influence that the adequacy of supports and the partnerships exert on the FQOL. The results obtained from the research show that, firstly, the three adapted instruments were successfully used with the Catalan population, and that the designed indexes turned out to be a good solution for evaluating and interpretating the constructs that the previous scales tried to measure, Secondly, the families' perception is that the centers do not provide a complete answer to the specific needs of their children nor of the family as a whole. Thirdly, the partnerships held with professionals arerather good, and the families are reasonably satisfied with their FQOL. Finally, the supports’ adaptation turned out to be a good predictor of the FQOL and that these partnerships have become one of the key factors that mediate on this effect. In brief, achieving the set goals that we have set forth must allow service professionals and public bodies to be in a more favourable positions lo design policies to improve early childhood intervention centers, to the end that the quality of life of these families and the progress of children with disabilities living in Catalonia will be progressively strengthened and increased.
2

Suport a les famílies en la primera infància. Estudi de cas d'un programa socioeducatiu

Ferrer Ribot, Maria J. 16 October 2008 (has links)
En el treball es revisen una sèrie de conceptes i estudis relacionats amb la família, la parentalitat, el context familiar i l'atenció i suport a les famílies, atenent al moment actual i els canvis sociodemogràfics. També es revisen alguns programes existents en el context europeu, en el nostre país i a la nostra comunitat posant de relleu el buit existent quant a l'atenció a la parentalitat de les famílies immerses en contextos vulnerables i que presenta dificultats en l'exercici de la parentalitat i l'atenció als infants.La tesi segueix una metodologia qualitativa, a través de l'estudi de cas. Així, s'analitza un programa socioeducatiu que treballa amb infants entre 0 i 5 anys, i les seves famílies que es troben immerses en contextos vulnerables. L'estudi de cas permet descriure el procés d'implementació, identificar i analitzar les característiques principals en relació al seu funcionament, i relatar la consolidació del programa.
3

Diseño, implementación y validación de un ambiente enriquecido con TIC para el aprendizaje del álgebra en 3º de ESO

Reverte Lorenzo, Juan Manuel 22 June 2014 (has links)
La presente investigación presenta el diseño, la implementación y la validación de un ambiente enriquecido con TIC para el aprendizaje del álgebra en tercero de ESO. La metodología de investigación utilizada ha sido de diseño y desarrollo, permitiendo el estudio del aprendizaje en contexto a través de un diseño sistemático y el estudio de las estrategias de enseñanza y sus herramientas. El estudio propone enriquecer el ambiente habitual a través de una red social, distintas herramientas TIC y una metodología de blended-­‐learning y aprendizaje cooperativo. Se divide en tres fases: la primera de ellas consiste en la búsqueda y análisis de redes sociales, herramientas TIC, experiencias previas y disponibilidad tecnológica para su diseño. La segunda fase consiste en laimplementación y la búsqueda de instrumentos de recogida de información. La última fase consiste en la aplicación real del ambiente diseñado y el análisis de los resultados obtenidos para su validación.
4

Diseño, implementación y validación de un ambiente enriquecido con TIC para el aprendizaje del álgebra en 3º de ESO

Reverte Lorenzo, Juan Manuel 22 June 2014 (has links)
La presente Investigación presenta el diseño, la implementación y la validación de un ambiente enriquecido con TIC para el aprendizaje del álgebra en tercero de ESO. La Metodología de investigación utilizada ha sido de diseño y desarrollo, permitiendo el estudio del aprendizaje en contexto a través de un diseño sistemático y el estudio de las estrategias de enseñanza y sus herramientas. El estudio propone enriquecer el ambiente habitual a través de una red social, distintas herramientas TIC y una metodología de blended--‐learning y aprendizaje cooperativo. Se divide en tres fases: la primera de ellas consiste en la búsqueda y análisis de redes sociales, herramientas TIC, experiencias previas y disponibilidad tecnológica para su diseño. La segunda fase consiste en la implementación y la búsqueda de instrumentos de recogida de información. La última fase consiste en la aplicación real del ambiente diseñado y el análisis de los resultados obtenidos para su validación.
5

La toma de apuntes, su uso y enfoque de aprendizaje en estudiantes universitarios

Espino Datsira, Sandra 23 November 2012 (has links)
Esta tesis tiene como finalidad entender cómo determinados instrumentos y procedimientos de aprendizaje, que implican el uso de la lectura y la escritura, son usados como herramientas de aprendizaje en los contextos educativos formales. Concretamente, nos centramos en el estudio de la toma de apuntes, dado que se trata de uno de los instrumentos y procedimientos de aprendizaje más frecuentemente utilizado por los estudiantes en educación superior. Se analizan algunos de los elementos que configuran el uso de este instrumento y procedimiento de aprendizaje y se identifican las posibles relaciones entre determinadas variables implicadas en las condiciones de dicho uso como, por ejemplo, la representación de los estudiantes, el enfoque de aprendizaje, los procesos de anotación que realizan, los usos que hacen de dichas anotaciones y los resultados de aprendizaje que obtienen al abordar una tarea académica concreta. El abordaje metodológico adoptado es de carácter naturalista, observacional, descriptivo y contextual. El análisis detallado tanto de las representaciones que manejan los estudiantes como de los procedimientos de anotación y uso efectivo que llevan a cabo con sus anotaciones en el momento de realizar una tarea académica concreta, junto con el análisis del contexto de enseñanza y aprendizaje en el que se enmarcan dichos aspectos, constituyen la base empírica de nuestro trabajo. Los resultados obtenidos permiten observar algunas tendencias respecto de las relaciones entre el enfoque de aprendizaje de los estudiantes y los procedimientos de anotación y uso de los apuntes que realizan. Concretamente, se observa que en general los estudiantes con enfoque profundo anotan la información preferentemente de forma incompleta, literal y fundamentalmente a partir de la información visual presentada por el docente, mientras que sus compañeros con enfoque superficial utilizan diferentes procedimientos de anotación. Asimismo, los estudiantes con enfoque profundo tienden a parafrasear, en mayor medida que sus compañeros con enfoque superficial, la información contenida en sus apuntes antes de incorporarla en el producto escrito que deben realizar en la situación analizada, y a realizar acciones vinculadas con el control de conformidad, es decir, se aseguran de que el contenido de sus apuntes es coherente con el producto elaborado. Finalmente, se pone de manifiesto que algunos estudiantes, bajo determinadas condiciones y según las características del contexto de enseñanza y aprendizaje, modifican su enfoque de aprendizaje y adoptan conductas más propias de un enfoque diferente al identificado inicialmente. / This thesis sets out to understand how certain learning instruments and procedures involving the use of reading and writing are employed as learning tools in formal educational contexts. In particular, it focuses on the study of note-taking, as this is one of the learning instruments and procedures most frequently used by students in higher education. It examines some of the elements shaping the use of this learning instrument and procedure and identifies the possible relations between certain variables of the conditions under which it is used, such as the students’ representation, learning approach and note-taking processes, the uses the students make of their notes and the learning outcome they achieve in performing a particular academic task. The theoretical approach adopted is naturalistic, observational, descriptive and contextual. The empirical basis for the work is provided by a detailed analysis of the representations held and the note-taking procedures employed by the students, and the actual use they make of their note-taking in carrying out a specific academic task, together with an examination of the teaching and learning context in which all this occurs. The results obtained revealed certain trends regarding the relationship between the students’ learning approach, their note-taking procedures and the use they made of their notes. In particular, it was found that, in general, students with a deep approach tended to note the information literally but incompletely, mostly on the basis of the visual information presented by the teacher, whereas students with a superficial approach employed different note-taking procedures. In addition, students with a deep approach tended to paraphrase the information in their notes before including it in the written product required of them in the situation under study to a greater extent than those with a superficial approach, and performed compliance-checks to ensure that their written products were consistent with the contents of their notes. Lastly, it was found that certain students, in certain conditions depending on the characteristics of the teaching and learning context, modified their learning approach and engaged in behaviours more in keeping with a different approach from the one initially identified.
6

Construir la veu filosòfica mitjançant l'escriptura col·laborativa: una comunitat d'aprenentatge de la Filosofia a Batxillerat

Corcelles Seuba, Mariona 13 September 2010 (has links)
L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, elsestudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competènciesfilosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat"veu filosòfica".És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina lesmetodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir uncontext dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament del'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjuntselaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, laqualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cincsessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitzales percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants iel professor que han participat en la intervenció.Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits delsestudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica delsprocessos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants perpassar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar ireformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, lespercepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcenaquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo. / El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competenciasfilosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como"voz filosófica".Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso quecombina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciarun contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y laenseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales yconjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), ypor otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dosequipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista delinstituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto deenseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en laintervención.Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos delos estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica delos procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantespara pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permiteconcretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoracionespositivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo. / The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophystudents in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, toconceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combinesquantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroomcontext.This educational setting is organized as a community of learning and aims topromote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peerinteraction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and grouptexts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the otherhand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over fivesessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the studyalso examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher whoparticipated in the intervention.The results show, first, that there are improvements in the quality of thephilosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, theanalysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in movingfrom abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas intopractice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions ofstudents and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,at the same time, elements for his improvement.
7

Escritura académica en la universidad: regulación del proceso de composición, conocimientos del tema y calidad textual

Bañales Faz, Gerardo 13 January 2011 (has links)
El propòsit general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixement previ del tema, els processos de regulació de l'escriptura i la qualitat del text en una mostra d'estudiants universitaris. En l'estudi van participar 24 estudiants de segon any de Magisteri en Educació Infantil, els que van elaborar un text expositiu de comparació i contrast. La recollida de dades va incloure registres de pantalla d'ordinador, auto-informes i documents (notes i text produït).Els resultats de l'estudi son quatre. En primer lloc, els resultats dels autors informes mostren que els dos principals problemes d'escriptura que ambdós grups d'estudiants van esmentar afrontar amb major freqüència durant la composició del text, van ser com elaborar la síntesi comparativa i com organitzar les idees per crear el seu propi text. En segon lloc, en termes descriptius, els resultats indiquen que els estudiants amb alt nivell de coneixements del tema a diferència dels de baix nivell utilitzar una major quantitat de processos de regulació de problemes a nivell superficial del text, especialment en el període inicial i mitjà del procés de composició. A més, s'observa que els estudiants amb major nivell de coneixement utilitzen amb lleugera diferència, una major quantitat de processos de regulació de significat a l'inici i al final de la producció textual, mentre que els dos grups utilitzen una quantitat pràcticament similar durant el període mitjà.En tercer lloc els resultats de l'anàlisi de correlació indiquen que no existeixen relacions significatives entre el nivell de coneixement del tema i l'ús de processos de regulació de l'escriptura, així com tampoc entre el nivell de coneixement del tema i la qualitat del text. En quart lloc, els resultats indiquen que existeixen relacions significatives entre els processos de regulació de problemes superficials en el text i la qualitat del contingut del text produït, en els estudiants d'alt i baix nivell de coneixement previ del tema. A més, es van trobar relacions significatives entre els processos de regulació del significat i la qualitat de l'organització del text, únicament en els estudiants de baix nivell de coneixement previ del tema. Finalment, el treball ofereix discussions dels resultats, assenyala les implicacions educatives i esmenta els aspectes pendents per a la investigació futura en el camp. / El propósito general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimiento previo del tema, los procesos de regulación de la escritura y la calidad del texto en una muestra de estudiantes universitarios. En el estudio participaron 24 estudiantes de segundo año de Magisterio en Educación Infantil, quienes elaboraron un texto expositivo de comparación y contraste. La recogida de datos incluyó registros de pantalla de ordenador, auto-informes y documentos (notas y texto producido). Los resultados del estudio son cuatro. En primer lugar, los resultados de los auto-informes muestran que los dos principales problemas de escritura que ambos grupos de estudiantes mencionaron afrontar con mayor frecuencia durante la composición del texto, fueron cómo elaborar la síntesis comparativa y cómo organizar las ideas para crear su propio texto. En segundo lugar, en términos descriptivos, los resultados indican que los estudiantes con alto nivel de conocimientos del tema a diferencia de los de bajo nivel utilizaron una mayor cantidad de procesos de regulación de problemas a nivel superficial del texto, especialmente en el periodo inicial y medio del proceso de composición. Además, se observa que los estudiantes con mayor nivel de conocimiento emplean con ligera diferencia, una mayor cantidad de procesos de regulación de significado al inicio y al final de la producción textual, mientras que ambos grupos utilizan una cantidad prácticamente similar durante el periodo medio. En tercer lugar, los resultados del análisis de correlación indican que no existen relaciones significativas entre el nivel de conocimiento del tema y el uso de procesos de regulación de la escritura, así como tampoco entre el nivel de conocimiento del tema y la calidad del texto. En cuarto lugar, los resultados indican que existen relaciones significativas entre los procesos de regulación de problemas superficiales en el texto y la calidad del contenido del texto producido, en los estudiantes de alto y bajo nivel de conocimiento previo del tema. Además, se encontraron relaciones significativas entre los procesos de regulación del significado y la calidad de la organización del texto, únicamente en los estudiantes de bajo nivel de conocimiento previo del tema. Finalmente, el trabajo ofrece discusiones de los resultados, señala las implicaciones educativas y menciona los aspectos pendientes para la investigación futura en el campo. / The purpose of this dissertation was to analyze the relationship between the level of prior topic knowledge, the regulatory processes of writing and text quality in a sample of university students. The study involved 24 students from second year of Education in Early Childhood Education, who developed an expository text comparison and contrast. Data collection included computer screen registers, self-reports and documents (notes and text produced). The results of the study are fourfold. First, the results of self-reports show that the two main problems of writing that both groups of students mentioned more often face during the writing of the text, were how to develop comparative synthesis and how organize ideas for creating your own text. Second, in descriptive terms, the results indicate that students with high level of topic knowledge in contrast to the low level used a greater number of regulatory processes at the surface problems of the text, especially in the initial period through the process of composition. It is further noted that students with higher level of topic knowledge used with slight difference, a greater number of regulatory processes of meaning at the beginning and end of textual production, while both groups used a similar amount during the middle period.Third, the results of correlation analysis indicate no significant relationship between the level of topic knowledge and use of regulatory processes of writing, nor between the level of topic knowledge and text quality. Fourth, the results indicate that significant relationships between the processes of regulation of surface problems in the text and the quality of the content of the text produced by students with high and low prior topic knowledge. In addition, significant relationships were found between the regulatory processes of meaning and quality of the organization of the text, only in students with low level of prior topic knowledge. Finally, the paper provides discussions of the results, says the educational implications and mentioned the outstanding issues for future research in the field.
8

Comprensión de múltiples textos expositivos: relaciones entre conocimiento previo y autorregulación

Vega López, Norma Alicia 19 January 2011 (has links)
L'objectiu general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixements previs del tema (alt i baix), els processos d'autoregulació (planificació, monitoratge i ús d'estratègies) i els nivells de comprensió de múltiples textos expositius (rendiment en una tasca inferencial, comprensió superficial i transferència de coneixements). 40 estudiants de la Llicenciatura en Ciències de l'Educació amb especialitat en Químic-Biològiques van participar en la investigació. L'obtenció de dades va incloure el registre de protocols de pensament en veu alta, així com diferents mesures de comprensió.En primer lloc, els resultats de l'estudi mostren que no existeix una correlació significativa entre el nivell de coneixement previ i els diferents nivells de comprensió. No obstant això, l'anàlisi del grandària de l'efecte assenyala una tendència per part dels estudiants de baix coneixement previ a obtenir un millor rendiment en la tasca inferencial. Per la seva banda els estudiants amb alt coneixement previ només van rendir bé en la mesura de comprensió superficial. En segon lloc l'anàlisi de la grandària de l'efecte indica que el nivell alt de coneixement previ té un impacte rellevant en un major ús d'estratègies d'autoregulació. En tercer lloc es va trobar una relació positiva entre els processos de planificació i monitoratge per al grup d'estudiants de baix coneixement previ, mentre que en el cas dels estudiants d'alt coneixement no es van trobar relacions significatives. En quart lloc, els resultats indiquen una relació negativa entre el procés de planificació i el rendiment en la tasca inferencial per al grup de baixos coneixements, mentre que per als estudiants d'alts coneixements es va trobar una relació significativa entre els processos de planificació i el rendiment en la tasca inferencial. Finalment, les anàlisis de regressió mostren que ni el nivell de coneixement previ ni els processos d'autoregulació prediuen la variància en els nivells de comprensió. Aquests resultats són discutits en termes de la teoria i investigació de la comprensió tant d'un únic i múltiples textos, així com de les teories d'autoregulació de l'aprenentatge. / El objetivo general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimientos previos del tema (alto y bajo), los procesos de autorregulación (planeación, monitoreo y uso de estrategias) y los niveles de comprensión de múltiples textos expositivos (rendimiento en una tarea inferencial, comprensión superficial y transferencia de conocimientos). 40 estudiantes de la Licenciatura en Ciencias de la Educación con especialidad en Químico-Biológicas participaron en la investigación. La obtención de datos incluyó el registro de protocolos de pensamiento en voz alta, así como diferentes medidas de comprensión.En primer lugar, los resultados del estudio muestran que no existe una correlación significativa entre el nivel de conocimiento previo y los diferentes niveles de comprensión. Sin embargo, el análisis del tamaño del efecto señala una tendencia por parte de los estudiantes de bajo conocimiento previo a obtener un mejor rendimiento en la tarea inferencial. Por su parte los estudiantes con alto conocimiento previo solamente rindieron bien en la medida de comprensión superficial. En segundo lugar el análisis del tamaño del efecto indica que el nivel alto de conocimiento previo tiene un impacto relevante en un mayor uso de estrategias de autorregulación. En tercer lugar se encontró una relación positiva entre los procesos de planeación y monitoreo para el grupo de estudiantes de bajo conocimiento previo, mientras que en el caso de los estudiantes de alto conocimiento no se encontraron relaciones significativas. En cuarto lugar, los resultados indican una relación negativa entre el proceso de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial para el grupo de bajos conocimientos, mientras que para los estudiantes de altos conocimientos se encontró una relación significativa entre los procesos de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial. Finalmente, los análisis de regresión muestran que ni el nivel de conocimiento previo ni los procesos de autorregulación predicen la varianza en los niveles de comprensión. Estos resultados son discutidos en términos de la teoría e investigación de la comprensión tanto de un único y múltiples textos, así como de las teorías de autorregulación del aprendizaje. / The overall objective of the dissertation was to analyze the relationship between the level of background knowledge (high and low), self-regulatory processes (planning, monitoring and use of strategies) and multiple levels of understanding expository texts (performance in a inferential task, surface understanding and knowledge transfer). 40 students from the Bachelor of Science in Education with specialization in Chemical-Biological participated in the investigation. Data collection included recording think-aloud protocols, and various measures of comprehension.First, the results show that there is no significant correlation between the level of background knowledge and different levels of comprehension. However, the effect size analysis indicates a tendency for students with low prior knowledge to better performance on the inferential task. For their part, students with high prior knowledge only performed well in the superficial understanding measure. Secondly, the effect size analysis indicates that the high level of prior knowledge has a significant impact on the greater use of self-regulation strategies. Third, we found a positive relationship between planning and monitoring processes for the group of students with low prior knowledge, whereas in the case of students with high knowledge there were no significant relationships. Fourth, the results indicate a negative relationship between the process of planning and inferential task performance for the low knowledge group, while for higher knowledge students found a significant relationship between planning processes and performance the inferential task. Finally, regression analysis showed that neither the level of prior knowledge nor self-regulatory processes predict the variance in levels of comprehension. These results are discussed in terms of theory and research on both single and multiple texts comprehension and theories of self-regulated learning.

Page generated in 0.4581 seconds