Objectiu: analitzar l’organització i gestió dels serveis d’esports de les universitats a Catalunya durant el període 2002-2007 des de dos perspectives. En primer lloc des d’una vessant organitzativa i de participació i en segons lloc des d’una vessant econòmica. Mètode: la primera part s’ha analitzat a través d’una enquesta on es reflecteixen els recursos humans, les instal·lacions i els usuaris del servei d’esports. La segona part s’ha analitzat a través d’una model econòmic que resumeix els ingressos, les despeses i les Inversions en aquest període. Resultats: de les 11 universitats de Catalunya han participat en l’estudi un total de 10. Els resultats han donat una visió històrica de l’organització i gestió dels serveis d’esports. Conclusions: A partir d’aquestes dades es proposa una reflexió sobre el model esportiu universitari a Catalunya per tal de definir el paper exacte de l’esport en tota la seva dimensió respecte els estudiants universitaris i el paper que han de tenir les administracions.

La tesis doctoral denominada: “La gestión del conocimiento en los equipos directivos de las universidades y sus efectos sobre el sistema de aseguramiento de la calidad institucional: evidencia empírica desde Chile”, tiene como objetivo fundamental explorar la naturaleza de la vinculación existente entre el proceso de gestión del conocimiento, en los equipos de alta dirección, de las universidades y la calidad lograda por estas instituciones. A este efecto, se realiza una revisión teórica en profundidad y se lleva a cabo el método de investigación mixto de pasos secuenciales. En este sentido, en primer lugar se construye una teoría de rango medio a través del método de casos múltiples (estudio cualitativo), en segundo lugar se verifica la teoría, al depurar los hallazgos del estudio de campo anterior, por medio de la aplicación de un cuestionario en el estudio de corte transversal a un conjunto de instituciones universitarias de Chile. El análisis llevado a cabo sugiere que la conceptualización de la calidad en las universidades se puede entender como un sistema, es decir como un conjunto de aspectos interrelacionados e interdependientes que tienen como elemento de entrada la misión institucional. A su vez se observa que la expresión concreta de la calidad de las universidades se configura a través de su quehacer; es decir, mediante el desarrollo de la formación de profesionales; la formación de postgraduados; la investigación; en la vinculación con el medio y la gestión institucional requerida para llevar a cabo las tareas anteriores. Por otro lado, la gestión del conocimiento transforma a éste en un activo estratégico, que genera ventaja competitiva y aprendizaje en las instituciones universitarias. Sin embargo, la gestión del conocimiento requiere de un ambiente favorable para que se genere un proceso satisfactorio. Desde el estudio de campo, se descubre que de todas las variables que configuran el quehacer institucional, los estilos de liderazgo participativo y colaborativo determinan la cultura organizacional de innovación y comunitaria, las cuales permiten crear y compartir conocimiento, procesos esenciales para aplicar conocimiento en las universidades. A su vez, la gestión del conocimiento, vía la aplicación del conocimiento impacta sobre la calidad de la gestión institucional, la cual influye sobre todo el quehacer académico y sobre la calidad. Así, se observa que el quehacer académico influye sobre la calidad institucional. Se descubre además, desde la verificación de teoría, que la investigación posee un efecto directo sobre la calidad de las 45 universidades estudiadas, dado que explica el 75,6% de la varianza. Finalmente, se establecen las limitaciones y el alcance de la investigación llevada a cabo. / The doctoral thesis titled: "Knowledge management in the management teams of universities and their effects on the assurance of institutional quality: empirical evidence from Chile", has as main objective to explore the nature of the relationships between the process knowledge management in top management teams, universities and the quality achieved by these institutions. To this end, a critical review and mixed methods by sequential steps were carried out. In this sense, a midrange theory was built through the method of multiple cases (qualitative study); the findings of previous field study were verified, through the application of a questionnaire in the cross-sectional study of a set of universities in Chile. The analysis carried out suggests that the concept of quality in universities can be understood as a system in other words, as a group of interrelated and interdependent areas where the institutional mission is the input. It is noted that a specific expression about the quality of universities was configured, through the consideration of the development of professional training, postgraduate training, research, link with the environment and institutional management required to perform the above tasks. On the other hand, knowledge management transforms it into a strategic asset that generates competitive advantage and learning in universities. However, knowledge management requires a favorable environment for the generation of a successful process. From the field study, all the variables that shape the institutional activities, participatory leadership styles and determine collaborative and organizational culture of innovation and community, which can create and share knowledge, processes essential to apply knowledge in universities. In turn, knowledge management, via the application of knowledge impacts the quality of corporate governance, which impacts on all academic work and the quality. Thus, it appears that academic work influences the quality of institutions. It was also found that, from the verification of theory, research has a direct effect on the quality of the 45 universities studied, as it explains 75.6% of the variance. Finally, limitations and the scope of the research was explained.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de l'activitat educativa en línea posant atenció en els processos de feedback com a promotors de la regulació de l'aprenentatge. Des d'una aproximació socio-constructivista, s'ha elaborat una primera part teòrica fonamentada, en primer lloc, en les teories de l'aprenentatge i les teories de l'educació a distància; en segon lloc, en els processos de regulació de l'aprenentatge per acabar, en darrer lloc, amb la conceptualització del feedback en el context de l'ensenyament i l'aprenentatge en línia.La segona part de la recerca permet, inicialment, descriure de forma exploratòria els processos de feedback en nou assignatures de diferent naturalesa i propietats. Aquesta descripció facilita la selecció de les tres assignatures que, sota uns criteris predefinits, han estat considerades les més regulatives. En la part final de la recerca hem caracteritzat els processos de feedback d'aquestes assignatures a partir de l'anàlisi de la interacció educativa en línia.En síntesi, aquest estudi permet posar de manifest la importància del feedback en els entorns d'ensenyament i aprenentatge asincrònics i escrits. / This research aims to respond to some difficulties emerging from the characteristics of an online environment, i.e. asynchronous and based on written communication. In this context, it is not easy to gather evidence showing that students are progressing towards achieving learning objectives. One of the mechanisms teachers have to facilitate learning is giving feedback during the educational activity. The focus of this research is to identify and characterize feedback processes in the specific context of online teaching and learning. Feedback is conceptualized as a source of external regulation, provided by an agent whose aim is to promote the regulation of learning in order to facilitate the construction of knowledge. Little empirical study has so far been done around this research issue. Two studies conform this dissertation. The first one is a quantitative study aiming to provide a general exploratory description of the feedback given in nine courses of different nature developed online. The results obtained allow us to identify the presence of feedback in virtual classrooms and a general exploratory description of the feedback from the student's point of view. The second study presents a micro-level analysis of the characteristics of feedback given by the teacher in the three courses which have been selected because, potentially, promote at their best the regulation of online learning.

El Aprendizaje-Servicio es una metodología experiencial que tiene un doble objetivo: procurar que el alumnado aprenda contenidos curriculares a la vez que presta un servicio a la sociedad. La tesis indaga en el impacto que tiene su uso en alumnado universitario. Desde este planteamiento, en esta tesis se ha realizado una aplicación relacionada con la innovación educativa en el ámbito de la didáctica de la Educación Física, concretamente dentro del campo de la Anatomía, la Artrología y la Fisiología. Alumnado universitario de 1º de Magisterio en la especialidad de Educación Física (grupo experimental), ha prestado un servicio en diversas entidades del entramado social de la ciudad de Castellón, interviniendo en la modalidad de servicio directo con personas de diversas edades que presentan dificultades en su movilidad. Aplicando un diseño cuasi-experimental, se han recogido datos mediante documentos creados ad-hoc en tres dimensiones: académica, percepción de la universidad como entidad que promueve la participación y ciudadanía. Con una estructura pretest-postest y grupo de control, se ha aplicado el programa de Aprendizaje-Servicio durante 5 meses, siguiendo la estructura clásica en fases de este tipo de intervenciones. Los resultados se han analizado cualitativa y cuantitativamente, empleando los programas SPSS y NudistVivo. Las conclusiones obtenidas indican la idoneidad de la metodología del Aprendizaje-Servicio para aprender contenidos curriculares, para cambiar la percepción del alumnado sobre la concepción de la universidad y para desarrollar valores y actitudes relacionadas con la ciudadanía.

A la primera part, la Tesi comenca amb una introducció teòrica a on es fa un repas de les principals teories sociològiques que analitzen les relacions entre mercat de treball i educació. Es comença per la Teoria del Capital Humà i a continuació es descriuen les crítiques subsegüents, passant per les teories de la reproducció i el credencialisme.S'analitzen les diferents relacions de la institució universitària amb la societat civil i l'esfera de I'Estat als EE.UU. i a Europa; i es veu quina és la posició de la C.E. davant l'ensenyament superior i les seves perspectives, a partir del Memorandum de la "Task Force" Recursos Humans.Es descriu a continuació el creixement i canvi produïts a la Universitat del nostre país, en relació amb el context socio-econòmic els darrers decennis, i el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses.Per tal de veure com es produeix la inserció dels titulats universitaris en el mercat de treball es fa una revisió de la literatura existent i de les darreres recerques realitzades sobre el tema, revisant especialment la que va dur a terme el CIREM per al Consejo de Universidades recentment, amb algunes aportacions relevants, sobretot pel que fa a la diferent distribució territorial i per classe social.A continuació s'analitza la valoració que fan els titulats de la institució universitaria així com les opinions que en tenen els empresaris, a partir dels estudis que s'han fet en el nostre país, i fent també algunes comparacions internacionals al respecte.Abans d'entrar en els temes centrals de les recerques, es fa un esforç de conceptualització per delimitar el concepte de formació a I'empresa, tot distingint-lo d'altres formes d'aprenentatge i d'altres conceptes com el de qualificació, així com de les pseudo-necessitats de formació. Es revisa, també, l'evolució que ha sofert el tema de la formació a I'empresa des dels anys 60 fins a la crisi actual, en relació amb el sistema socio-econòmic del nostre país.A la segona part es descriuen les recerques dutes a terme sobre demandes i necessitats de formació permanent a nivell superior a les empreses de Catalunya.En primer lloc es resumeixen breument alguns aspectes metodològics de caracter general.En segon lloc es descriuen els resultats obtinguts en els onze grups de discussió, a partir d'un qüestionari semi-estructurat, amb representants d'empreses i de l'Administració pública, sobre la formació inicial i la formació continuada a la Universitat. Els aspectes que s'analitzen més detingudament són: L'opinió de les organitzacions sobre la formació inicial, sobre la formació continuada, les necessitats de formació que diuen tenir les empreses al respecte, la missió que hauria de tenir la formació continuada a la Universitat, les condicions necessaries per a una bona acceptació de la mateixa per part de les organitzacions, i algunes deduccions útils per tal de poder orientar-la.En tercer lloc es descriuen els resultats obtinguts mitjançant el qüestionari passat a 94 organitzacions sobre les seves característiques i necessitats de formació: s'analitzen, en primer terme, els trets bàsics que permeten una caracterització de les empreses a partir del tamany, sector, tipus de personal, nombre d'establiments, mena d'activitat, relacions inter-industrials, producte, transformacions experimentades els darrers anys, I+D, i activitat econòmica, comercial i exportadora realitzades. En segon terme es fa una caracterització de la mà d'obra de les diferents organitzacions, veient l'evolució dels seus efectius, composició per edat i sexe, moviment experimentat i tipus de contractes, així com les perspectives d'ocupació futura. En tercer terme s'analitzen les característiques i condicions de realització de la formació i manera com aquesta afecta els treballadors i quadres.Per últim, es descriuen les necessitats de formació manifestades per les empreses, classificades per àrees, categories i tipus. Les necessitats generiques que més trobem a les empreses i que poden constituir una certa tipologia, són: Saber comandar amb habilitat, Aprenentatge de llenguatges informàtics d'usuari, Aprenentatge d'idiomes, Actualització davant els canvis legislatius, Preveure I'impacte i les opinions de l'aplicació de I'Acta Única Europea, Atenció al client i comunicació, Formació de recursos humans, i Especialització en sabers científics i tecnològics. En el llistat de necessitats de formació, classificat per àrees, apareixen els resultats següents: A I'administrativo-financera un total de 20 necesitats de formació, a la comercial 12, a la de recursos humans 42, a les derivades de l'aplicació de l'Acta Única Europea 24, i a la de producció 80.A la tercera part es descriuen les conclusions de la Tesi.Es comenca per veure el canvi social i la transformació de la Universitat, mitjançant una breu ressenya del procés de modernització experimentat per la societat i el seu impacte a nivell demogràfic, econòmic i social. Al mateix temps, s'analitza el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses i les implicacions que ha suposat tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.A continuació es constaten les noves relacions establertes entre la Universitat i el mercat de treball, analitzant el canvi de valoració de les titulacions, així com I'increment de la demanda de titulats universitaris tant en el sector públic com en el privat. I s'analitza també la seva diferent forma d'inseriment laboral, així com la valoració que fan els titulats de la formació rebuda a nivell superior.En tercer lloc es treuen una sèrie de resultats sobre les necessitats de formació a les empreses i les seves implicacions sobre I'ensenyament superior, tant a nivell d'implicacions sobre I'ensenyament inicial com sobre la formació continuada.Per últim, es fan una sèrie de consideracions finals sobre la institució universitaria i la necessitat de la seva vinculació social, econòmica i àdhuc política, encara que sense perdre de vista la seva necessària autonomia en el desenvolupament de les seves activitats bàsiques, tant de nivell docent com de recerca, totes elles necessitades en tot moment de perspectiva crítica.La quarta part de la Tesi són els annexs, a on es detalla el qüestionari utilitzat a I'enquesta.A la cinquena part es relaciona la bibliografia citada i altra bibliografia consultada. / A revision of the principal theories of Sociology that analyze the relationship between the labour market and education contextualizes the research on which this dissertation is based. There is a particular emphasis on the Human Capital Theory and its further revisions and critique.An overview of the American University system in contrast with the continental European University system underlines their different origin and further development. The first system springs from the civil society and the second from the state; inevitably, their design, functions and development show deep differences. Under the light of this contrast the Human Resources Task Force document of E.C. is discussed.Existing research and new data about how university graduates are integrated in the labour market are discussed in the framework of the changes that have occurred in the Spanish university and in the Spanish society as a whole: One of the most relevant facts is the progressive change in the recruitment of graduates. The private sector (industry and services) in the industrial areas is responsible for absorbing more then 50% of graduates. This contrasts with the previous situation where most graduates found their positions in the Civil Service.Taking all this into account, an extensive research carried out by the author on the training needs felt by companies at a higher level, expressed by a substantial number of corporations in Catalonia is presented.The data discussed show the existence of great number and variety of training needs within the corporations at the level of updating scientific and technical information and at a level of human resources management and development.The conclusions show that the decision taking in the University concerning teaching procedures and contents should be reconsidered. They show also that the University within its mission of research and education at a higher level needs to increase its permeability to the opinions and views expressed by graduates, managers and enterprenurial world, without narrowly focussing its broadest aims of developing knowledge, culture and social criticism.

El objeto de esta tesis doctoral se enmarca dentro del ámbito de la Economía de la Educación. Se trata de estudiar los mecanismos de formación de la demanda universitaria que recibe el sistema público presencial en Cataluña. Esta investigación pretende profundizar en las relaciones existentes entre la evolución demográfica de la población y sus repercusiones sobre la demanda universitaria. Para ello se estudiará el paso de la población a través de los niveles educativos previos al acceso a la universidad y del mismo sistema de acceso hasta llegar a convertirse en demanda de educación universitaria.La demanda la generan el conjunto de personas que en un curso solicitan su ingreso en alguno de los estudios ofrecidos por las universidades públicas catalanas. Esta demanda va dirigida a varios estudios: cada uno de los estudios ofrecidos tiene su propia demanda. El conjunto de los demandantes se distribuyen entre los distintos "productos-estudios" que se ofrecen.Un primer objetivo de esta investigación es el análisis de los mecanismos que operan sobre la población en los últimos cursos de secundaria y que configuran las principales fuentes de demanda universitaria. Fruto de este análisis se propone construir un modelo estructural o de flujos que simule el paso de la población a través de los últimos niveles del sistema educativo hasta llegar a convertirse en demanda universitaria y permita realizar previsiones de demanda canalizada a través de las distintas fuentes de demanda y geográficamente distribuida siempre que sea posible.El segundo objetivo de esta investigación es el análisis de la información recogida en la hoja de preinscripción para establecer los patrones de elección de estudios de los distintos grupos de individuos que componen la demanda. El establecimiento y análisis de estos patrones permitirá construir un modelo de distribución de la demanda prevista a la oferta universitaria.

Este trabalho parte do entendimento de que a formação de economias de aglomeração está na base do desenvolvimento econômico de centros urbanos e regiões, especialmente das cidades médias, e defende a tese de que uma universidade pública de médio porte gera externalidades capazes de formar economias de aglomeração, tornando a expansão do ensino superior um núcleo de desenvolvimento setorial regional. O aporte teórico-metodológico utilizado como base para a construção deste modelo de análise será composto pelo conjunto de teorias clássicas da localização e pelo conjunto de teorias de desenvolvimento regional com ênfase nos fatores de aglomeração, sendo cluster o conceito chave do estudo, pelo seu estreito e indissolúvel vínculo ao objeto acima referido e por constituir-se o estado da arte das economias de aglomeração. O objetivo principal deste trabalho consiste em verificar se a expansão do ensino superior em uma cidade de médio porte contribui de forma marginal ou determinante para o desenvolvimento regional. Para verificar se tal condição se materializa, o presente trabalho analisa a aglomeração de ensino superior na cidade de Vitória da Conquista, na Bahia - formada a partir das externalidades geradas pela Universidade Estadual do Sudoeste da Bahia (UESB) - como motor do desenvolvimento local, confirmando ou refutando a hipótese de que esta aglomeração caracteriza-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. Em paralelo buscou examinar se a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para a redução ou aumento das desigualdades no seu Território de Identidade. Secundariamente, mas com uma relação direta com o conceito de aglomerações produtivas, procurou identificar as alterações na localização das atividades econômicas no espaço, a criação de novas centralidades e vetores de crescimento urbano e sua influência no tecido social. Para caracterizar uma aglomeração produtiva utilizou as medidas de especialização – QL (Quociente Locacional) e PRE (Participação Relativa no Emprego) - analisando o seu comportamento dessas variáveis entre 2000 e 2009. Os dados do QL e da PRE foram utilizados para determinar se as externalidades geradas pela expansão do ensino superior em Vitória da Conquista constituem-se como um núcleo de desenvolvimento setorial regional. Para essa caracterização tomou-se por base os valores referenciais calculados pelo Observatório de Atividades Econômicas (2007) da Distribuição Setorial das Atividades Aglomeradas por Território de Identidade da Bahia em 2007. Os resultados mostraram, baseados nas medidas de especialização (QL e PRE), que a expansão dos serviços de ensino superior em Vitória da Conquista constitui-se apenas em um embrião de sistema local de produção. Além disso, mostraram que, no período analisado, na maioria dos municípios do Território de Identidade (61%) a desigualdade aumentou. Portanto, aceita-se a hipótese de que a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para o aumento das desigualdades regionais, aumentando a influência da cidade em sua região de articulação, mas rejeita-se a hipótese de que esta expansão constitui-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. / UNIVERSITY, EXTERNALITIES AND REGIONAL DEVELOPMENT: THE SOCIOECONOMIC DIMENSIONS OF EXPANSION OF HIGHER EDUCATION IN VITÓRIA DA CONQUISTA. This work starts with the understanding that the formation of agglomeration economies underpins the economic development of cities and regions, especially of medium-sized cities, and defends the thesis that a midsized public university generates externalities capable of forming agglomeration economies, making the expansion of higher education a core of regional sectoral development. The theoretical and methodological framework used as the basis for building this type of analysis will consist on the set of classical theories of location and the set of theories of regional development with emphasis on agglomeration factors. The main goal of this study consists on verifying if the expansion of higher education in a midsize city contributes in a marginal or determinant way for regional development. To verify if such condition materializes, this paper analyzes the agglomeration of higher education in the city of Vitoria da Conquista, Bahia - formed from the externalities generated by the State University of Southwest Bahia (UESB) - as an engine of local development confirming or refuting the hypothesis that this cluster is characterized as a core of industrial-regional development. At the same time it sought to examine whether the expansion of higher education in Vitória da Conquista contributes to the reduction or increase in inequality in its Territorial Identity. To characterize a productive concentration it used measures of specialization - QL (location quotient) and PRE (Relative Participation in Employment) - analyzing the behavior of these variables between 2000 and 2009. Data from the QL and PRE were used to determine whether the externalities generated by the expansion of higher education in Vitória da Conquista constitute itself as a regional center for the development sector. The results, based on measures of specialization (QL and PRE), showed that the expansion of higher education services in Vitória da Conquista is only an embryo of local system production. Moreover, they showed that over that period, in most counties of the Territory of identity (61%) inequality has increased.

Poques vegades al llarg de la història, les universitats europees s’han vist amb la necessitat de donar resposta a les demandes de la societat com en aquests últims decennis. En efecte, és un fet innegable que la universitat es troba immersa en una societat en la què l’educació, la ciència, les innovacions tecnològiques i la informació ocupen un lloc preponderant per al desenvolupament econòmic. El rol que ha de jugar l’educació superior és decisiu per respondre a les demandes de saber i coneixement d’una societat cada vegada més complexa, més experta, més oberta i que es troba en un procés evolutiu accelerat. En un primer temps, l’objectiu de la nostra recerca és posar en perspectiva tots els elements portadors de canvi en les universitats. En aquest sentit, aquesta investigació pren peu en aquest context d’exigències a les que les universitats estan confrontades i s’inscriu clarament en un procés de transformació de la universitat. És per això que la nostra recerca es basa en identificar els dispositius que poden ajudar a donar i a construir un nou sentit a les activitats formatives ja tinguin lloc en un entorn acadèmic o en un entorn professional. Del que es tracta és de saber com les universitats s’adapten a aquest nou escenari, com es construeixen una nova identitat i com s’encaren cap a unes noves competències a les quals estan irremediablement abocades. Des d’aquesta perspectiva, la professionalització de l’educació superior sembla que pot esdevenir una estratègia per a les universitats. Ens referim al desenvolupament de formacions en alternança amb contracte de treball. Dos països europeus privilegien aquesta via de formació en el seu sistema universitari: França i Alemanya. El que pretenem en un segon objectiu de la recerca és presentar la formació en alternança com un dispositiu original de professionalització en l’educació superior que posa en relleu la construcció i el desenvolupament competències individuals com a objectiu clau. La problemàtica de recerca, tal com l’hem plantejat, s’orienta a prendre mesura de la manera en què un dispositiu de professionalització modifica o transforma les modalitats pedagògiques i de quina manera millora l’eficàcia de l’acte formatiu en educació superior. Finalment, el què ens interessa és qüestionar un dispositiu,-l’alternança-, que provoca no només l’evolució de la lògica de les pràctiques pedagògiques, de les missions, de les competències o de les funcions de la universitat sinó que transforma el nostre sistema universitari tal com el coneixem. / En pocas ocasiones a lo largo de la historia, las universidades europeas se han visto en el empeño de dar respuesta a las exigencias de la sociedad, como en estos últimos decenios. En efecto, es un hecho innegable que las universidades se encuentran inmersas en una sociedad en la que la educación, la ciencia, las innovaciones tecnológicas y la información ocupan un lugar preponderante para el desarrollo económico. La universidad juega un papel decisivo para responder a las exigencias de del conocimiento y del saber de una sociedad cada vez más compleja, más experta, más abierta i que se encuentra en un proceso evolutivo acelerado. En un primer momento, el objetivo de nuestra investigación es precisamente poner en perspectiva los elementos portadores de cambio en las universidades. En este sentido, nuestra investigación toma pie en este contexto de exigencias a las que las universidades están confrontadas; así mismo nuestra investigación se inscribe claramente en un proceso de transformación de la universidad. Es por este motivo, que trataremos de identificas los dispositivos de formación que puedan ayudar a dar y a construir un nuevo sentido a las actividades formativas ya sea en un entorno académico o en un entrono profesional. Se trata pues, de saber como las universidades se adaptan en este nuevo escenario, como construyen una nueva identidad y como afrontan las nuevas competencias a las que están irremediablemente abocados. Desde esta perspectiva, la profesionalización de la universidad aparece como una estrategia a tener en cuenta. Nos referimos a las formaciones en alternancia con contrato de trabajo. Dos países están privilegiando, desde hace unos años esta vía de formación en educación superior: Francia i Alemania. Presentamos, como segundo objetivo de investigación, la formación en alternancia como un dispositivo original de profesionalización en educación superior que pone de manifiesto la construcción y el desarrollo de las competencias individuales como objetivo clave. La problemática de investigación, tal como la hemos planteado, se orienta a comprender como un dispositivo de profesionalización modifica y transforma las practicas pedagógicas y cómo mejora la eficacia del acto formativo en educación superior. Finalmente, cuestionamos el dispositivo de la formación en alternancia, que provoca la evolución, no solamente de la práctica pedagógicas, de la misión, de las competencias o de las funciones de la universidad, si no que transforma nuestro sistema universitario tal como lo conocemos. / On few occasions throughout its history has the European university endeavoured so hard to respond to society's demands as during the last few decades. It is clear that the modern-day university forms an integral part of a society in which education, science, technological innovation and information are of vital importance for economic development. It plays a decisive role in feeding the hunger for knowledge and know-how of an ever more complex, open and expert society in the throes of an accelerated evolutionary process. Our investigation aims firstly to provide some form of perspective for those elements which are the cause of change in our universities. This context of universities undergoing a process of transformation and at the same time having to deal with the demands being placed upon them by society provides the setting for our investigation. With this in mind, we will attempt to identify the ways in which training and educational activities, whether in a professional or academic environment, can be redefined and restructured. How do universities adapt to this new scenario? How do they build a new identity? How do they deal with the new challenges they are inevitably required to confront? From this perspective, one strategy that needs to be examined in greater detail is the so-called 'professionalization' of universities. By this, we mean work-linked educational/training courses operating in conjunction with employment contracts. Two countries in particular have been promoting this training pathway in higher education over the last few years: France and Germany. The second aim of our investigation is to present linked work and training as an original measure for higher education professionalization that emphasizes skill building and development as a key objective. Our investigation sets out to understand how such professionalization approaches can modify and transform pedagogical practices and how they might improve the effectiveness and efficacy of higher education and training. Finally, we will look at and question linked work and training and its effects. This professionalization approach is not simply one more aspect in the evolution of the pedagogical practices, objectives and functions of our universities, it is in fact causing a transformation of the university system as we know it.

Català / Français / La recerca vol ésser una eina que aporti informació sobre l’esperit obert i integrador que els representants institucionals de l’ensenyament superior europeu volen assolir amb la creació de l’EEES. La nova fita educativa es sustenta d’uns principis, intencions, directrius i interessos amb una clara definició europeista de reconeixement, convergència i mobilitat amb l’objectiu d’intentar assolir un tret distintiu i de qualitat en l’ensenyament superior europeu. El present estudi es fonamenta en una metodología qualitativa-interpretativa centrant-se per un costat en la recerca, anàlisi, descripció i interpretació de la documentació oficial que ha anat acompanyant el procés de construcció de l'EEES, comprenent els documents d’origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaració de la Sorbona i la Declaració de Bolonya. I, els documents de desenvolupament referents a les diferents conferències ministerials europees dels responsables de l’ensenyament superior, que es dugueren a terme a Praga, Berlín, Bergen, Londres i Louvain, així com dels textos i informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EUA, EURASHE, BFUG, ENQA, Comissió Europea, Eurydice, OCDE. Els quals precediren les reunions Ministerials i ajudaren a la seva constitució, que han anat avaluant, modificant i/o consolidant les directrius marcades per la Declaració de la Sorbona i Bolonya amb la finalitat d’assolir l’EEES. Tanamteix s’acompanya el fons documental amb la descripció, anàlisi i interpretació dels principis jurídics (i respectives sentències) que han permès i fonamentat la creació de l’EEES; la mobilitat i el reconeixement formatiu. I per un altre costat, consolidar els objectius de la recerca amb les pertinents entrevistes en profundiatat als principals autoritats, polítiques i acadèmiques que han participat de manera activa en el procés: Dr. Josep Maria Bricall (President de la Conferència Europea de Rectors i membre del Comité de Redacció de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretari d'estat d'universitat i signatari per Espanya de la Declaració de Bolonya), sr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus i expert assessor de l'ensenyament superior per a la Comissió Europea), Dr. Domenico Lenarducci (President d'Honor de la Direcció General d'Educació de la Comissió Europea), Dr. Eric Froment (President de la Conferència Europea de Rectors i actual responsable de la dimensió Internacional de l’Agència de Qualitat AERES) i el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretari General d’Universitats del Govern d’Espanya). La Tesi s’acompanya de diferents esquemes històrics i d’una àmplia base documental bibliogràfica, tot intentant esdevenir una bona eina de difusió d’una millor comprensió de l'EEES i que alhora possibiliti futures línies d’investigació en aquest i d’altres àmbits vinculats. / La investigación quiere ser una herramienta que aporte información sobre el espíritu abierto e integrador que los representantes institucionales de la educación superior europeo quieren lograr con la creación del EEES. El nuevo hito educativo se sustenta de unos principios, intenciones, directrices e intereses con una clara definición europeísta de reconocimiento, convergencia y movilidad con el objetivo de intentar lograr un disparo distintivo y de calidad en la educación superior europea. El presente estudio se fundamenta en una metodología cualitativa-interpretativa centrándose por un lado en la búsqueda, análisis, descripción e interpretación de la documentación oficial que ha ido acompañando el proceso de construcción de la EEES, comprendiendo los documentos de origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaración de la Sorbona y la Declaración de Bolonia. Y, los documentos de desarrollo referentes a las diferentes conferencias ministeriales europeas de los responsables de la educación superior, que se llevaron a término en Praga, Berlín, Bergen, Londres y Lovaina, así como de los textos e informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EE.UU., EURASHE, BFUG, ENQA, Comisión Europea, Eurydice, OCDE. Los cuales precedieron las reuniones Ministeriales y ayudaron a su constitución, que han ido evaluando, modificando y/o consolidando las directrices marcadas por la Declaración de la Sorbona y Bolonia con la finalidad d lograr l’EEES. Así mismo se acompaña el fondo documental con la descripción, análisis e interpretación de los principios jurídicos (y respectivas sentencias) que han permitido y fundamentado la creación de l’EEES; la movilidad y el reconocimiento formativo. Y por otro lado, consolidar los objetivos de la investigación con las pertinentes entrevistas en profundidad a los principales autoridades, políticas y académicas que han participado de manera activa en el proceso: Dr. Josep Maria Bricall (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y miembro del Comité de Redacción de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretario de estado de universidad y signatario por España de la Declaración de Bolonia), Dr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus y experto asesor de la enseñanza superior para la Comisión Europea), Dr. Domenico Lenarducci (Presidente de Honor de la Dirección general de Educación de la Comisión Europea), Dr. Eric Froment (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y actual responsable de la dimensión Internacional de la Agencia de Calidad AERES) y el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretario General de Universidades del Gobierno de España). La Tesis se acompaña de diferentes esquemas históricos y de una amplia base documental bibliográfica, intentando acontecer en una buena herramienta de difusión de una mejor comprensión del EEES y que a la vez posibilite futuras líneas de investigación en este y de otros ámbitos vinculados. / La recherche veut être un outil qu'aborde de l'information sur l'esprit ouvert et intégrateur que les représentants institutionnels de l'éducation supérieur européen volent obtenir avec la création de l'EEES. La nouvelle borne éducative se soutient de principes, des intentions, des directives et des intérêts avec une claire définition européenne de reconnaissance, convergence et mobilité dans le but d'essayer d'obtenir un sceau distinctif et de qualité dans l'éducation supérieure européenne. L’étude se fonde sur une méthodologie qualitative-interprétative en étant axé d'une part sur la recherche, analyse, description et interprétation de la documentation officielle qui a continué à accompagner le processus de construction de l'EEES, en comprenant les documents d'origine ; la Magna Charta Universitatum, la Déclaration de la Sorbonne et la Déclaration de Bologne. Et, les documents de développement relatifs aux différentes conférences ministérielles européennes des responsables de l'éducation supérieure, qu'ont emportée à terme à Prague, Berlin, Bergen, Londres et Louvaine, aussi bien que des textes et rapports de : UNESCO, ESIB, CRE, U.S.A., EURASHE, BFUG, ENQA, Commission Européenne, Eurydice, OCDE. Qui ont précédé les réunions Ministérielles et ont aidé à sa constitution, qu'elles ont continué à évaluer, en modifiant et/ou en consolidant les directives marquées par la Déclaration de la Sorbonne et Bologne avec la finalité d'obtenir l'EEES. De même s'accompagne le fond documentaire avec la description, analyse et interprétation des principes juridiques (et de respectives sentences) qu'ils ont permis et fondé la création de l'EEES; la mobilité et la reconnaissance formative. Et d'autre part, consolider les objectifs de la recherche avec les pertinentes entrevues en profondeur aux délégants des autorités, politiques et académiques qui ont partagé manière active dans le processus: Dr. Josep Maria Bricall (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et membre du Comité de Rédaction de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secrétaire d'État d'université et signataire par l'Espagne de la Déclaration de Bologne), Dr. Guy Haug (promoteur du programme Erasmus et expert de conseil de l'enseignement supérieur pour la Commission Européenne), Dr. Domenico Lenarducci (Président d'Honneur de Direction Générale d'Éducation de la Commission Européenne), Dr. Eric Froment (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et actuel responsable de la dimension Internationale de l'Agence de Qualité AERES) et le Dr. Màrius Rubiralta (actuel Secrétaire Général d'Universités du Gouvernement de l'Espagne). La Thèse est accompagnée de différents schémas historiques et d'une étendue base documentaire bibliographique, en essayant d'arriver dans un bon outil de diffusion d'une meilleure compréhension de l'EEES et qui à la fois facilite de futures lignes de recherche dans celui-ci et d'autres domaines liés.

Aquesta recerca pretén descriure les estratègies argumentatives que els estudiants universitaris utilitzen en situació de debat per construir el coneixement. L'estudi s'ha dut a terme a partir de dos escenaris diferenciats d'aprenentatge; un primer debat de rol clàssic, en el qual uns participants adopten la posició a favor d'un dels components del dilema exposat i uns altres defensen la posició contrària. I un segon debat de role-playing, en el qual els participants adopten un rol professional i actitudinal en la dramatització d'una reunió professional amb la finalitat d'arribar a uns acords per a la resolució d'un cas pràctic. Els objectius d'aquesta recerca se centren en, a) conèixer quin és el coneixement declaratiu dels participants sobre el debat com metodologia per construir coneixement, b) analitzar les estratègies argumentatives tant escrites com orals en alumnes de primer curs d'educació superior, c) analitzar el contingut i l'estructura argumentativa oral entesa com la seqüència d'argument, contraargument i refutació, d) analitzar els tipus de contraarguments i refutacions, les seqüències argumentatives, els patrons d'interacció i e) analitzar la incorporació polifònica (o d'altres veus) en els textos inicials, els debats orals i els textos finals. Per assolir aquests objectius s'ha adoptat una metodologia ex post facto, amb un enfocament descriptiu-explicatiu i un disseny combinat d'anàlisi de dades amb tècniques quantitatives i tècniques qualitatives. Per cadascun dels objectius s'han dut a terme diversos nivells d'anàlisi: per la totalitat dels estudiants (n=77), per cadascun dels grups de seminari i segons els dos tipus de debat. Els resultats indiquen una millora en l'evolució de les estratègies argumentatives escrites com efecte de la interacció grupal, així com canvis significatius en els punts de vista sobre els temes debatuts. Pel que fa al discurs argumentatiu oral, els participants manifesten, en ambdós debats, la mateixa estructura argumental i similars seqüències i patrons d'interacció. Tot i així, en alguns episodis temàtics s'observa una adaptació a la demanda de la tasca que implica canvis en els patrons d'interacció. Alhora, també s'observen diferències significatives respecte la incorporació de diferents veus provinents de les lectures o dels debats, tant en les produccions escrites com orals dels estudiants. / Esta investigación pretende describir las estrategias argumentativas que los estudiantes universitarios utilizan en situación de debate parar construir el conocimiento. El estudio se ha llevado a cabo a partir de dos escenarios diferentes de aprendizaje; un primer debate de rol clásico, en el cual unos participantes adoptan la posición a favor de uno de los componentes del dilema expuesto y otros defienden la posición contraria. Y un segundo debate de role-playing, en el cual los participantes adoptan un rol profesional y actitudinal en la dramatización de una reunión profesional con la finalidad de llegar a unos acuerdos para la resolución de un caso práctico. Los objetivos de esta investigación se centran en, a) conocer cuál es el conocimiento declarativo de los participantes sobre el debate como metodología para construir conocimiento, b) el estudio de las estrategias argumentativas tanto escritas como orales en los alumnos de primer curso de educación superior, c) analizar el contenido y la estructura argumentativa oral entendida como la secuencia de argumento, contraargumento y refutación, d) analizar los tipos de contraargumentos y refutaciones, las secuencias argumentativas, los patrones de interacción y e) analizar la incorporación polifónica (o de otras voces) en los textos iniciales, los debates orales y los textos finales.Para conseguir estos objetivos se ha adoptado una metodología ex post facto, con un enfoque descriptivo-explicativo y un diseño combinado de análisis de datos con técnicas cuantitativas y técnicas cualitativas. Para cada uno de los objetivos se han llevado a cabo diversos niveles de análisis: para la totalidad de los participantes (n=77), para cada grupo de seminario y en función de los dos tipos de debates.Los resultados indican una mejora en la evolución de las estrategias argumentativas escritas como efecto de la interacción grupal, así como cambios significativos en los puntos de vista sobre los temas debatidos. En referencia al discurso argumentativo oral, los participantes manifiestan en ambos debates la misma estructura argumental y similares secuencias y patrones de interacción. Sin embargo, en algunos episodios temáticos se observa una adaptación a la finalidad de la actividad que implica cambios en los patrones de interacción. Al mismo tiempo, también se observan diferencias significativas respecto a la incorporación de diferentes voces provenientes de las lecturas o de los debates, tanto en las producciones escritas como orales de los estudiantes. / The scope of this study is to describe the argumentative strategies students use in a debate situation in order to construct knowledge. This study was carried out in two different learning contexts; a classic role in the first debate, where some participants take a position in favour of a component of the dilemma to be faced and others defend the contrary position. And a second debate of role-playing, in which participants adopt a professional role and attitude in the dramatization of a professional meeting with the purpose of reaching agreement to solve a practical case.The aims of this research focuses on a) finding out the participants' declarative knowledge about debate as a methodology to contruct knowledge, b) studying written and oral argumentative strategies of firstyear undergraduate students, c) analyzing the content and structure of oral argumentation when it is understood as a sequence of argument, counterargument and refutation, d) analyzing the types of counterarguments and refutations, argumentative sequences, patterns of interaction and e) analyzing the polyphonic incorporation (other voices) in the initial texts, oral discussions and final texts.In order to achieve these aims, an ex post facto methodology has been adopted, with a descriptive-explanatory approach, and a combined design of data analysis with quantitative and qualitative techniques. For each aim several levels of analysis were carried out: for the whole students (n=77), for each seminary group and according to two types of debates. The results indicate an improvement in the argumentative writing strategies development due to group interaction effects, as well as significant changes in points of view on the issues discussed. In terms of oral argument speech, participants expressed the same argument structure and similar sequences and interaction patterns in both debates. However, in some thematic episodes there is an adaptation to the demands of the task that involves changes in the interaction patterns. Moreover, there are also significant differences between the different voices from the readings and discussions, both in written and oral students' production.