L’objectiu d’aquesta recerca és observar com s’estableixen i quins són els usos orals en una aula de P3, és a dir, amb alumnes de 3 a 4 anys. La tria d’aquesta edat no ha estat una decisió arbitrària. Des d’un punt de vista sociolingüístic és una etapa rellevant perquè la investigació en un grup-classe des del moment que es constitueix permet analitzar com es construeixen i es resolen les negociacions de codi. Una part molt considerable de les investigacions lingüístiques amb infants giren a l’entorn de l’adquisició dels aspectes fonètics, lèxics i morfosintàctics, i només d’una manera més tangencial dels aspectes referits a les tries lingüístiques entre iguals i a la reproducció de les normes de les llengües. En aquest estudi, però, es deixa de banda el primer àmbit i es descriuen tres aspectes relacionats amb els usos orals dins de l’aula. En primer lloc s’analitzen les normes lingüístiques tutoritzades, això és, les pràctiques lingüístiques que posa en circulació el personal docent amb els alumnes. En segon terme s’observa en quina llengua els alumnes resolen les interaccions intra- i intergrupals en situacions quasiespontànies. I finalment s’exposa com en aquestes mateixes situacions els infants negocien el codi d’interacció en les seves converses entre iguals. Bona part de l’anàlisi es posa en relació amb les xarxes socials, una variable que al llarg de nombrosos estudis ha demostrat tenir un gran potencial a l’hora d’explicar el comportament sociolingüístic de les persones. Aquest és el fonament del cinquè capítol, dedicat a presentar els resultats obtinguts. La resta de la tesi s’organitza en els apartats que es descriuen a continuació. El primer aporta la perspectiva teòrica de les tries de llengües. L’estudi de les tries lingüístiques ha conegut dues grans tradicions: la macrosocial i la microsocial-interaccional. La primera entén que les tries no són producte d’una decisió (totalment) lliure del parlant, sinó que a nivell supraindividual hi ha una sèrie d’institucions que n’influeixen el comportament lingüístic. En canvi, la perspectiva interaccional concentra la seva atenció en el parlant i deixa de banda la pressió que es pugui exercir des de les institucions. Diversos autors han apuntat mancances a l’hora d’arribar a una comprensió holística de les tries de llengües només a partir de la dicotomia entra una i altra tradició. Per aquest motiu, en aquesta recerca s’ha optat per les xarxes socials com a constructe teòric capaç d’establir ponts explicatius entre els factors politicosocials que afecten el manteniment o substitució lingüístics i les motivacions de tria lingüística en interaccions locals. El segon capítol ressegueix la presència del català a l’escola, des de la Transició fins a l’actualitat. L’apartat històric deixa pas, en la darrera part del capítol, a l’anàlisi del coneixement i usos del català i castellà en els escolars catalans a partir de l’escrutini de diversos informes i estudis de caire macrosocial. El tercer capítol està dedicat a presentar les capacitats lingüístiques que desenvolupen els infants entre els 3 i 4 anys, a partir de l’adquisició de les habilitats lèxiques, fonètiques i morfosintàctiques. El quart capítol té com a objectiu presentar la metodologia de la recollida de dades i el seu posterior tractament. Al llarg d’aquestes pàgines s’exposen els motius pels quals s’ha optat per l’observació participant com la tècnica més adequada per obtenir dades de qualitat. També es fa referència als condicionants sociolingüístics de l’entorn de l’escola, del mateix centre i de l’aula, i s’expliciten les vies que es van seguir per accedir als informants. Finalment, es descriu el procés de transcripció de les dades. El capítol que clou la tesi presenta les principals conclusions del treball. / This thesis examines the language of interaction and the way it is deployed among a group of children aged 3-4 in an early childhood center located in Barcelona. More specifically, the first part of the analysis is focused on tutored linguistic behavior, based on interactions organized as a class activity and directly supervised by teachers. Secondly, children’s language interactions are observed in intra-group and extra-group conversations in semi-spontaneous situations. Finally, it is revealed how, under these same circumstances, children negotiate the code of interaction in peer to peer dialogues. An important part of the analysis is related to social networks, a variable which is highly useful to explain sociolinguistic behavior as has been demonstrated in a large number of studies. In addition to the chapter devoted to data analysis, the thesis is organized in five other sections. The first one has to do with the theoretical perspectives of language choices. Two main traditions are described at this point: the macro-social and the micro-interactional. Why these traditions cannot convey holistic understanding about language choices is discussed. Thus, this research is based on social networks as the theoretical construct capable of building bridges between sociopolitical factors related to language maintenance or shift and the reasons for a specific language choice in local interactions. The second chapter deals with the sociopolitical struggle to reintroduce Catalan in schools from the late 1960’s since the beginning of the XXIst century. Furthermore, several studies are examined to shed light on Catalan students’ levels of knowledge and use of Catalan and Spanish. The third and fourth chapters are dedicated to exploring language acquisition in children aged 3-4, and to describing methodology respectively. Regarding the latter, participant observation is justified as the most suitable technique to achieve quality data. An explanation is made as to how the researcher gained access to informants, as well as the process of data transcription. In the last chapter the main conclusions of the research are shown.

Poques vegades al llarg de la història, les universitats europees s’han vist amb la necessitat de donar resposta a les demandes de la societat com en aquests últims decennis. En efecte, és un fet innegable que la universitat es troba immersa en una societat en la què l’educació, la ciència, les innovacions tecnològiques i la informació ocupen un lloc preponderant per al desenvolupament econòmic. El rol que ha de jugar l’educació superior és decisiu per respondre a les demandes de saber i coneixement d’una societat cada vegada més complexa, més experta, més oberta i que es troba en un procés evolutiu accelerat. En un primer temps, l’objectiu de la nostra recerca és posar en perspectiva tots els elements portadors de canvi en les universitats. En aquest sentit, aquesta investigació pren peu en aquest context d’exigències a les que les universitats estan confrontades i s’inscriu clarament en un procés de transformació de la universitat. És per això que la nostra recerca es basa en identificar els dispositius que poden ajudar a donar i a construir un nou sentit a les activitats formatives ja tinguin lloc en un entorn acadèmic o en un entorn professional. Del que es tracta és de saber com les universitats s’adapten a aquest nou escenari, com es construeixen una nova identitat i com s’encaren cap a unes noves competències a les quals estan irremediablement abocades. Des d’aquesta perspectiva, la professionalització de l’educació superior sembla que pot esdevenir una estratègia per a les universitats. Ens referim al desenvolupament de formacions en alternança amb contracte de treball. Dos països europeus privilegien aquesta via de formació en el seu sistema universitari: França i Alemanya. El que pretenem en un segon objectiu de la recerca és presentar la formació en alternança com un dispositiu original de professionalització en l’educació superior que posa en relleu la construcció i el desenvolupament competències individuals com a objectiu clau. La problemàtica de recerca, tal com l’hem plantejat, s’orienta a prendre mesura de la manera en què un dispositiu de professionalització modifica o transforma les modalitats pedagògiques i de quina manera millora l’eficàcia de l’acte formatiu en educació superior. Finalment, el què ens interessa és qüestionar un dispositiu,-l’alternança-, que provoca no només l’evolució de la lògica de les pràctiques pedagògiques, de les missions, de les competències o de les funcions de la universitat sinó que transforma el nostre sistema universitari tal com el coneixem. / En pocas ocasiones a lo largo de la historia, las universidades europeas se han visto en el empeño de dar respuesta a las exigencias de la sociedad, como en estos últimos decenios. En efecto, es un hecho innegable que las universidades se encuentran inmersas en una sociedad en la que la educación, la ciencia, las innovaciones tecnológicas y la información ocupan un lugar preponderante para el desarrollo económico. La universidad juega un papel decisivo para responder a las exigencias de del conocimiento y del saber de una sociedad cada vez más compleja, más experta, más abierta i que se encuentra en un proceso evolutivo acelerado. En un primer momento, el objetivo de nuestra investigación es precisamente poner en perspectiva los elementos portadores de cambio en las universidades. En este sentido, nuestra investigación toma pie en este contexto de exigencias a las que las universidades están confrontadas; así mismo nuestra investigación se inscribe claramente en un proceso de transformación de la universidad. Es por este motivo, que trataremos de identificas los dispositivos de formación que puedan ayudar a dar y a construir un nuevo sentido a las actividades formativas ya sea en un entorno académico o en un entrono profesional. Se trata pues, de saber como las universidades se adaptan en este nuevo escenario, como construyen una nueva identidad y como afrontan las nuevas competencias a las que están irremediablemente abocados. Desde esta perspectiva, la profesionalización de la universidad aparece como una estrategia a tener en cuenta. Nos referimos a las formaciones en alternancia con contrato de trabajo. Dos países están privilegiando, desde hace unos años esta vía de formación en educación superior: Francia i Alemania. Presentamos, como segundo objetivo de investigación, la formación en alternancia como un dispositivo original de profesionalización en educación superior que pone de manifiesto la construcción y el desarrollo de las competencias individuales como objetivo clave. La problemática de investigación, tal como la hemos planteado, se orienta a comprender como un dispositivo de profesionalización modifica y transforma las practicas pedagógicas y cómo mejora la eficacia del acto formativo en educación superior. Finalmente, cuestionamos el dispositivo de la formación en alternancia, que provoca la evolución, no solamente de la práctica pedagógicas, de la misión, de las competencias o de las funciones de la universidad, si no que transforma nuestro sistema universitario tal como lo conocemos. / On few occasions throughout its history has the European university endeavoured so hard to respond to society's demands as during the last few decades. It is clear that the modern-day university forms an integral part of a society in which education, science, technological innovation and information are of vital importance for economic development. It plays a decisive role in feeding the hunger for knowledge and know-how of an ever more complex, open and expert society in the throes of an accelerated evolutionary process. Our investigation aims firstly to provide some form of perspective for those elements which are the cause of change in our universities. This context of universities undergoing a process of transformation and at the same time having to deal with the demands being placed upon them by society provides the setting for our investigation. With this in mind, we will attempt to identify the ways in which training and educational activities, whether in a professional or academic environment, can be redefined and restructured. How do universities adapt to this new scenario? How do they build a new identity? How do they deal with the new challenges they are inevitably required to confront? From this perspective, one strategy that needs to be examined in greater detail is the so-called 'professionalization' of universities. By this, we mean work-linked educational/training courses operating in conjunction with employment contracts. Two countries in particular have been promoting this training pathway in higher education over the last few years: France and Germany. The second aim of our investigation is to present linked work and training as an original measure for higher education professionalization that emphasizes skill building and development as a key objective. Our investigation sets out to understand how such professionalization approaches can modify and transform pedagogical practices and how they might improve the effectiveness and efficacy of higher education and training. Finally, we will look at and question linked work and training and its effects. This professionalization approach is not simply one more aspect in the evolution of the pedagogical practices, objectives and functions of our universities, it is in fact causing a transformation of the university system as we know it.

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar com s'han de concebre les polítiques fiscals i monetàries en un context en què els polítics tenen problemes de credibilitat. Es desenvolupen metodologies i aplicacions per mostrar com diferents graus de credibilitat de les institucions polítiques afecten la determinació d'impostos, deute públic, instruments monetaris i, en general, els resultats econòmics. En el primer capítol - Loose commitment (Compromís Dèbil) -, s'introdueix una nova metodologia per resoldre problemes de política òptima tenint en compte que els polítics podrien no complir les seves promeses, i analitza els efectes de la credibilitat sobre la imposició sobre el capital i sobre el treball. El segon capítol - Political Disagreement Lack of Commitment and the Level of Debt (Desacord Polític, Falta de Compromís i el Nivell de Deute) - considera un cas en què la credibilitat es limitada per el fet d'haver-hi alternança entre polítics amb objectius diferents. En particular, es mostra com l'alternança política i la falta de compromís afecten el nivell de deute públic. Finalment, el tercer capítol - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives (Els Efectes Macroeconòmics de la Inestabilitat dels Objectius de Política Monetària) - analitza com la possibilitat de canvis en els objectius influeixen en les decisions de política monetària. / El objetivo de esta tesis es analizar cómo se deben concebir las políticas fiscales y monetarias en un contexto en que los políticos tienen problemas de credibilidad. Se desarrollan metodologías y aplicaciones para mostrar cómo diferentes grados de credibilidad de las instituciones políticas afectan la determinación de impuestos, deuda pública, instrumentos monetarios y, en general, los resultados económicos. En el primer capítulo - Loose commitment (Compromiso Débil)-, se introduce una nueva metodología para resolver problemas de política óptima tomando en cuenta que los políticos podrían no cumplir con sus promesas, y analiza los efectos de la credibilidad sobre la imposición sobre el capital y el trabajo. El segundo capítulo - Political Disagreement Lack of Commitment and the Level of Debt (Desacuerdo Político, Falta de Compromiso y el Nivel de Deuda) - considera un caso en que la credibilidad está limitada por el hecho de que hay alternancia entre políticos con distintos objetivos. En particular, se muestra cómo la alternancia política y la falta de compromiso afectan el nivel de deuda pública. Por último, el tercer capítulo - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives (Los Efectos Macroeconómicos de la Inestabilidad de los Objetivos de Política Monetaria) - analiza cómo la posibilidad de cambios en los objetivos influye en las decisiones de política monetaria. / The purpose of this thesis is to analyze how fiscal and monetary policies should be designed in a context where policymakers have credibility problems. Methodologies and applications are developed to show how different degrees of policymakers' credibility affect the determination of policy choices, such as taxes or monetary instruments, and more generally the economic outcomes.The first chapter - Loose Commitment -, introduces a new methodology to solve optimal policy problems taking into account that policymakers may not fulfill their promises, and analyzes the effects of policymakers' commitment on capital and labor taxation. The second chapter - Political Disagreement, Lack of Commitment and the Level of Debt - considers a case where commitment is limited by the fact that policymakers with different objectives alternate in office. In particular, it is shown how lack of commitment and political turnover affect the level of public debt. Finally, the third chapter - The Macroeconomic Effects of Unstable Monetary Policy Objectives - analyzes how the possibility of changes in policy objectives influences monetary policy choices.