El treball d'investigació que presentem és un estudi de cas en el que es plantegen dos objectius generals, primerament analitzar la formació als cicles formatius de formació professional des de la perspectiva del professorat del centre educatiu, dels tutors al centre de treball i de l'alumnat que ha finalitzat la formació, en segon lloc i en base a l'anàlisi, es vol formular propostes concretes per a la formació de professionals de l'àmbit socioeducatiu. L'estructura de l'estudi inclou dos grans blocs. La primera part constituïda pel marc teòric i contextual de referència i tracta sobre: L'estructura i el disseny de la formació professional, on es posa de manifest l'organització de la formació professional espec'fica en l'àmbit del sistema educatiu; s'analitza el context normatiu, els camps professionals generadors del curr'culum formatiu, el paper de les diferents administracions educatives i els agents implicats en la formació. Es fa un recorregut per diferents visions conceptuals sobre el currículum i, per acabar, es descriu el model i el desenvolupament curricular proposat per a la formació professional específica. Les competències en la formació professional, que aborda diferents concepcions, característiques i tipologies de competència professional. Es presenta una reflexió sobre l'enfocament formatiu basat en les competències i, per últim es descriuen les competències en el propi estudi. El formador de formació professional inicial, desenvolupant diferents perspectives de la figura del formador, els rols, les funcions, les tasques i les competències que li són pròpies, i s'aborda la tipologia diferencial dels formadors en la formació professional inicial, destacant la importància dels aspectes comuns i la relació com a estratègia. La segona part comprèn el marc aplicat en el que per una banda es descriu el disseny i el desenvolupament de la investigació i es sintetitzen els resultats, i per altra banda s'elaboren les conclusions i les propostes, finalment s'apunten límits de l'estudi i noves línies d'investigació. El disseny i el desenvolupament de la investigació explicita l'opció metodològica que es concreta en un estudi de cas. Es fa un recorregut pels diferents elements que s'han considerat en la investigació, des de la caracterització del cas fins als instruments utilitzats en la recollida d'informació, concretant el qüestionari i el guió d'entrevista. Els resultats es presenten diferenciats en funció dels dos cicles formatius de formació professional sotmesos a estudi. Es segueix l'estructura de les variables plantejades en el qüestionari: variables d'identificació, variables relacionades amb els continguts formatius i variables relacionades amb les funcions dels formadors; aquestes dades quantitatives es complementen amb les dades qualitatives obtingudes a través de l'entrevista tant en la primera part on s'analitzen els resultats de forma global -tots els informants-, com en la segona part on els resultats es presenten i analitzen en funció dels diferents tipus d'informants. En una tercera part es descriuen i analitzen les dades, obtingudes en l'entrevista, que no tenen una correspondència directa amb les obtingudes en el qüestionari. Les conclusions de la investigació són conseqüència dels resultats obtinguts, en la presentació es segueix la mateixa estructura i ordre que en la descripció dels resultats: primerament trobem les conclusions sobre les competències i capacitats clau; a continuació, sobre les funcions del formador i, seguidament, sobre aspectes generals de la formació, la relació teoria-pràctica i la valoració de la formació professional, entre altres. A continuació trobem les propostes estructurades en tres àmbits: les dirigides al plantejament formatiu general, les dirigides al plantejament formatiu al centre educatiu i les dirigides al plantejament formatiu als centres de treball. Finalment es a consideren algunes limitacions i aspectes d'aquest estudi i per acabar s'apunten noves línies per a investigacions futures. / The research that we present is a study of case in that two general objectives are considered. Firstly, to analyze the training at training cycles of professional training from the perspective of the teaching staff of the educative centre, of the company tutors as well as the learners that has finalized the training. Secondly, it is wanted to formulate concrete proposals for the professionals training of the socio-educative area. The structure of the study includes two great blocks. The first part constituted by the theoretical and contextual frame, it's about: The structure and the design of the professional training, showing the organization of the specific professional training at the educative system field; analyzing the normative context, the generating professional fields of the training curriculum, the paper of the different educative administrations and the agents implied in the training. A route by different conceptual visions about the curriculum is made and, to finish, we describes the model and the proposed curricular development for the specific professional training. The professional training competences, starting from different conceptions, characteristics and types of professional competences. We presents a reflection about the training approach based on competences and, finally we describes the competences of the own study. The initial trainer of professional training, developing different perspective of the trainers figure, the roles, the functions, the tasks and the own competences, and it is approach the trainers differential types at the initial professional training, emphasizing the importance of the common aspects and the relation as a strategy. The second part includes the applied frame in which on the one hand is described the design and the development of the research and the results are synthesized, and on the other hand the conclusions and the proposals are elaborated, finally we present the limits of the study and new research lines. The design and development of the research shows the methodological option that is concretised on a study of cases. We present a route by the different elements that have been considered in the research, from the characterization of the case to the instruments used for obtain the information, concretely the questionnaire and the interview script. The results appear differentiated based on the two training cycles of professional training submissive study. The structure of the questionnaire variables raised is followed: identification variables, variables related to the training contents and variable related to the trainers functions; these quantitative data are complemented as much with the collected qualitative data obtained through the interview, both in the first part where the global results are analyzed -all the informants-, as well as in the second part where the results appear and analyze based on the different informants types. In one third part the data are described and analyzed, obtained through the interview, that do not have a direct correspondence with the obtained ones in the questionnaire. The research conclusions are consequence of the obtained results, in the presentation we follow the same structure and order that in the description of the results: firstly we found the conclusions on the competences and key capacities, next, on the trainer functions and, next, on general training aspects, the relation theory-practice and the valuation of the professional training, among others. Next we found the proposals structured in three fields: the directed ones to general training exposition, those directed to the training exposition to the educative centre and those directed to the training exposition to the work centres. Finally we consider some limitations and aspects of this study and to finish new future research lines are proposed. / El trabajo de investigación que presentamos es un estudio de caso en el que se plantean dos objetivos generales, primeramente analizar la formación en los ciclos formativos de formación profesional desde la perspectiva del profesorado del centro educativo, de los tutores en el centro de trabajo y del alumnado que ha finalizado la formación, en segundo lugar y en base al análisis, se quiere formular propuestas concretas para la formación de profesionales del ámbito socioeducativo. La estructura del estudio incluye dos grandes bloques. La primera parte constituida por el marco teórico y contextual de referencia, trata sobre: La estructura y el diseño de la formación profesional, poniendo de manifiesto la organización de la formación profesional específica en el ámbito del sistema educativo; analizando el contexto normativo, los campos profesionales generadores del currículum formativo, el papel de las diferentes administraciones educativas y los agentes implicados en la formación. Se hace un recorrido por diferentes visiones conceptuales sobre el currículum y, para acabar, se describe el modelo y el desarrollo curricular propuesto para la formación profesional específica. Las competencias en la formación profesional, abordando diferentes concepciones, características y tipologías de competencia profesional. Se presenta una reflexión sobre el enfoque formativo basado en las competencias y, por último se describen las competencias en el propio estudio. El formador de formación profesional inicial, desarrollando diferentes perspectivas de la figura del formador, los roles, las funciones, las tareas y las competencias que le son propias, y se aborda la tipología diferencial de los formadores en la formación profesional inicial, destacando la importancia de los aspectos comunes y la relación como estrategia. La segunda parte comprende el marco aplicado en el que por una parte se describe el diseño y el desarrollo de la investigación y se sintetizan los resultados, y por otra parte se elaboran las conclusiones y las propuestas, finalmente se apuntan límites del estudio y nuevas líneas de investigación El diseño y el desarrollo de la investigación manifiesta la opción metodológica que se concreta en un estudio de caso. Se hace un recorrido por los diferentes elementos que se han considerado en la investigación, desde la caracterización del caso hasta los instrumentos utilizados en la obtención de la información, concretando el cuestionario y el guión de entrevista. Los resultados se presentan diferenciados en función de los dos ciclos formativos de formación profesional sometidos a estudio. Se sigue la estructura de las variables planteadas en el cuestionario: variables de identificación, variables relacionadas con los contenidos formativos y variables relacionadas con las funciones de los formadores; estos datos cuantitativos se complementan con los datos cualitativos obtenidos a través de la entrevista tanto en la primera parte donde se analizan los resultados de forma global -todos los informantes-, como en la segunda parte donde los resultados se presentan y analizan en función de los diferentes tipos de informantes. En una tercera parte se describen y analizan los datos, obtenidos en la entrevista, que no tienen una correspondencia directa con los obtenidos en el cuestionario. Las conclusiones de la investigación son consecuencia de los resultados obtenidos, en la presentación se sigue la misma estructura y orden que en la descripción de los resultados: primeramente encontramos las conclusiones sobre las competencias y capacidades clave, a continuación, sobre las funciones del formador y, seguidamente, sobre aspectos generales de la formación, la relación teoría-práctica y la valoración de la formación profesional, entre otras. A continuación encontramos las propuestas estructuradas en tres ámbitos: las dirigidas al planteamiento formativo general, las dirigidas al planteamiento formativo al centro educativo y las dirigidas al planteamiento formativo a los centros de trabajo. Finalmente se a consideran algunas limitaciones y aspectos de este estudio y para acabar se apuntan nuevas líneas para investigaciones futuras.

El desenvolupament de les competències socioemocionals de l’alumnat està estretament relacionat amb les condicions en les quals es duu terme, és a dir, el clima de centre i d’aula (Greenberg, Domitrovich, Weissberg, & Durlak, 2017; Osher, Kendziora, Spier & Garibaldi, 2014), és per això que a l’última década han augmentat considerablement els programes que naixen de la barretja d’ambdos cossos teòrics: educación emocional i millora del clima de centre. En aquesta línea s’emmarca el programa dissenyat a aquesta investigación: OKAPI, ambients que eduquen (Organització, Cooperació, Ambient positiu, Participació i Intel·ligència Emocional). Està fonamentat en el model de Bar-On (1997) i en els continguts curriculars de l’Educació emocional proposats per Bisquerra (2000), i pel que fa al clima de centre i de classe, es concep com un tret caràcter global (Molina i Pérez, 2006) i de caire multidimensional en el que s’inclouen les interaccions socials amb el context, amb els processos metodològics, amb la cultura i valors, i com no, amb l’espai (Hernández i Sancho, 2004; Marchena, 2005; i Gómez, 2007). Pren especial importància al programa el canvi de paradigma metodològic orientat per l’aprenentatge cooperatiu, basant-nos en les aportacions de Kagan (1994), Pujolàs (2001) i Pujolàs i Lago (2009). Per a avaluar l’eficàcia del programa es dugué a terme un estudi quasi experimental pretest-posttest amb una mostra de 86 alumnes de segon i tercer cicle de primària que foren assignats a dos grups experimentals (grup intervenció i control). La metodologia emprada inclou l’ús del MLG de mesures repetides. Mitjançant qüestionaris estandarditzats s’avaluà la IE (EQ-i:YV (S) de Bar-On i Parker, 2000), Clima d’aula percebut (Escala de Valoració de la variable clima social de aula de Pérez, Ramos i López, 2008) i les competències cooperatives d’interdependència, responsabilitat i comunicació (Escala de Eficacia del Aprendizaje Cooperativo de León, Felipe, Iglesias i Marugán, 2014). A banda s’avaluà el rendiment acadèmic mitjançant les qualificacions de l’alumnat, aspectes del funcionament i organització d’aula (ítems de funcionament elaborats ad-hoc)i el grau de satisfacció del professorat participant (qüestionari elaborat ad-hoc). Els resultats de l’estudi mostraren que el programa contribueix a millorar la IE en general i les dimensions interpersonals, intrapersonals, maneig de l’estrés i estat d’ànim en particular. Tanmateix té efectes positius sobre el clima de classe percebut total i les seues dimensions, i en les competències cooperatives estudiades. A més, el programa també mostra que l’alumnat participant en el programa millora en aquells aspectes d’organització i funcionament d’aula avaluats i amb el rendiment acadèmic en general, específicament a l’àrea de matemàtiques. De l’anàlisi de les relacions entre les competències socioemocionals avaluades pel professorat i aquelles avaluades per propi alumnat, es troben diferències significatives en el moment pretest tant en el grup intervenció com control, però aquestes desapareixen en el moment posttest en el grup intervenció i s’incrementen en el grup control. Finalment, s’analitzen les correlacions entre les competències socioemocionals, el clima social d’aula percebut, l’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu i el rendiment acadèmic en l’àrea de matemàtiques trobant relacions significatives en, pràcticament totes les variables.

El treball d'investigació que a continuació es presenta és el resultat de la reflexió sobre la pràctica que he anat acumulant en la meva tasca com a professora de ciències socials a l'etapa secundària obligatòria durant divuit anys. Recull, bàsicament, l'experiència i la recerca dels darrers cursos escolars.El punt de partida d'aquesta recerca tracta de comprovar si, a través de la pràctica de l'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social, els estudiants de secundària elaboren un pensament més qualitatiu. Aquesta hipòtesi es recolza en dos models teòrics: d'una banda, en la definició de coneixement social i en la caracterització d'un model didàctic per a l'ensenyament de les ciències socials; i, d'una altra banda, en el disseny de la metodologia i els materials didàctics i la seva experimentació per a: - Analitzar i caracteritzar el pensament social que elaboren els estudiants a través de l'argumentació.- Fer propostes de millora per a l'adquisició d'un pensament social més qualitatiu a les escoles.

El presente trabajo trata de las competencias profesionales del formador en los contextos de formación continua desde la óptica de los programas de formación de formadores. Para ello, diferentes fases y momentos han sido considerados en el mismo.Una vez planteado el problema y los objetivos del estudio, cuatro elementos definen el planteamiento del estudio: la figura profesional del formador, las competencias profesionales de éste, su formación y el contexto específico de intervención como es el de la formación continua. El planteamiento del estudio en torno a estos cuatro elementos sirven, a su vez, para estructurar e indagar el estado de estos aspectos de manera interrelacionada en la literatura y en el contexto, con el fin de establecer el marco teórico y contextual de referencia.La parte aplicada del estudio está encabezada por la presentación del diseño de la investigación. Del mismo se destacan las variables, la metodología, la muestra, los instrumentos y las limitaciones y posibilidades del estudio. A continuación se presentan los resultados desde la caracterización de las muestras hasta la presentación de las valoraciones de los encuestados y entrevistados en torno a los datos de los programas de formación de formadores analizados, en torno a los contenidos que están presentes en dichos programas y en torno a las capacidades que los encuestados valoran como disponibles y necesarias en el ejercicio de su actividad profesional.Todos los resultados obtenidos son retomados en las conclusiones presentados de forma sintética. En este sentido, las conclusiones nos muestran lo siguiente:- Desde el contexto sociolaboral se constata la problemática conceptual en torno a la formación continua. Por otra parte, las funciones de formador parecen estar más o menos claras en torno a planificación, desarrollo y evaluación de la formación, organización de la formación e investigación e innovación. También se constatan dos perfiles genéricos como son el del profesional de la formación y el del formador eventual que se van especificando en los diferentes contextos de acuerdo a funciones, destinatarios y contexto de intervención.- Desde los programas de formación de formadores, aparece el diseño como poco fundamentado, poco orientado hacia las necesidades de los participantes y a las necesidades contextuales. El desarrollo del programa aparece débil en lo que a aplicación del principio de multivariedad de estrategias metodológicas se refiere. Los resultados del programa deben reorientarse a los aspectos relacionados con la evaluación.- Por lo que a contenidos que se ponen en juego en los programas de formación de formadores aparecen dos tendencias. Por una parte, el diseño y el desarrollo de la formación están bastante resueltos en los programas, así como los aspectos psicopedagógicos. En cambio, los contextos contextuales, los relacionados con lo institucional y la investigación e innovación son más necesidades sentidas o potenciales que realidades en los programas analizados.- Finalmente, las capacidades se muestran como poco claras a la vista de los resultados contradictorios obtenidos.Finaliza el trabajo planteando propuestas en torno a la formación de los formadores para el contexto de la formación continua. Para ello, se repara en contenidos generales y en orientaciones para la organización de la formación. / The present work deals with the trainee's professional competences in the context of continuous training from the optics of the training trainee's programmes. For it, there have been considered different phases and moments.Once created the problem and the objectives of study, four elements define the exposition of the study: the trainee's professional figure, his professional competences, his training and the specific context of intervention as it is the continuous training. The exposition of the study around these four elements are used, at the same time, to structure and to investigate the state of these aspects in an interrelated way in literature and in the context, with the purpose of establish the theoretical and contextual frame of reference.The applied part of the study is headed by the presentation of the investigation design. From this, the variables stand out, the methodology, the sample, the instruments and limitations and possibilities of study. Next, results appear from the characterization of samples to the presentation of pollsters' and interviewed's valuations around the data of the analyzed training trainees' programmes, around the contents present in that programmes and around the intervewed's capacities they value as available and necessary in the exercise of their professional activity.All the obtained results are retaken in the conclusions and presented in a synthetic form. In this sense, the conclusions show us the following:* From the social and labour context, the conceptual problem around the continuous training is stated. On the other hand, the trainee's functions seem to be more or less clear around training planning, development and evaluation, training organization and investigation and innovation. Also two generic profiles are state, like the formation professional and the eventual trainee that are being specified in the different context according to functions, addressees and context of intervention.- From the training trainees' programmes, the design appears as little based, little oriented towards the participants' necessities and contextual necessities. The development of the programme appears weak in which to application of the principle of multivariety of methodologic strategies it talks about. The programme results must be reoriented towards the aspects related to evaluation.- Concerned to the contents that are exposed in the training trainees' programme, appear in it two tendencies. On the one hand, the formation design and development are solved enough in the programmes, as well as in the psycopedagogic aspects. However, the contextual contents, related to institutional, and investigation and innovation are more felt or potential necessities than realities in the analized preogrammes.- Finally, the capacities are showed as little clear to the sight of the obtained contradictory results.The work finishes raising proposals around the trainees' training in the context of continuous training. To do it so, it paid attention to general contents and in orientations for the training of trainers organization.

No description available.

La tesi estudia el desenvolupament de competències matemàtiques, en especial les modelitzadores, de l'alumnat de l'escola secundària obligatòria i especificament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge ubicats en una aula heterogènia, a través dels projectes matemàtics. Els principals referents teòrics sobre els que es basa l'estudi són la teoria d'educació matemàtica realística en el disseny de l'activitat de projectes. Sobre competències s'ha tingut en compte els treballs de Niss i els programes DeSeCo i PISA de la OCDE. S'han establert tres blocs competencials, el de pensament i raonament matemàtic, la comunicació d'idees matemàtiques i el de resolució de problemes i modelització. En quant l'estudi del procés de modelització i les competències modelitzadores s'han tingut en compte fonamentalment els treballs de Haines, Crouch, MaaB, Kaiser, Blum, Burkhardt. Els treballs de Borromeo han sigut un referent en l'estudi de les rutes modelitzadores. Sobre els alumnes amb dificultats d'aprenentatge s'han tingut en compte els treballs de Barnes i Secada fonamentalment. La metodologia emprada ha sigut qualitativa etnogràfica d'estudi de cas. Abans de realitzar la investigació definitiva s'ha realitzat un estudi pilot que ha permés el disseny i fiabilització d'una prova diagnòstica de competències matemàtiques i la implementació de projectes matemàtics. La prova diagnòstica consisteix en resoldre una serie de qüestions basades en situacions reals. A partir de les respostes que donen els alumnes se'ls atribueix un nivell competencial. L'estudi pilot ha servit també per a millorar el plantejament, la gestió i la recollida de dades del procés de realització dels projectes de l'estudi de cas. La recerca s'ha centrat sobre un grup d'alumnes de 2n d'ESO, caracteritzat pel seu baix nivell competencial que s'ha anomenat grup d'estudi (GE). Per estudiar els seus nivells competencials s'han dissenyat uns instruments especifics per a cada un dels tres blocs competencials que es consideren. Per interpretar i comprendre els resultats, aquests s'han contrastat amb els resultats de dos grups, un del mateix nivell d'ESO (GC2) i un altre de 4t d'ESO (GC4). Respecte a la competència modelitzadora s'ha definit un procés de modelització i s'ha analitzat tant el nivell competencial mostrat a cada una de les accions que l'integren com el que s'ha anomenat la ruta modelitzadora emprada, és a dir la seqüència de les diferents accions del procés de modelització que segueixen els alumnes en la realització dels projectes. Les anàlisis realitzades han seguit el mètode comparatiu i són fonamentalment qualitatives donat que les variables amb que es treballa no són numèriques ja que es recullen idees, enfocs i processos. A la prova diagnòstica sí que es fan servir variables quantitatives. Els principals resultats de les anàlisis ens reconeixen que els alumnes del grup GE, objecte de l'estudi, mostren un cert nivell de competència en els tres blocs considerats. Aquests alumnes han mostrat especials dificultats en comprendre situacions problemàtiques a la realitat, en plantejar hipotèsis, i en interpretar matemàticament les solucions. Tots els alumnes han mostrat dificultats en la comunicació d'idees matemàtiques. Tampoc han mostrat consciència d'estar treballant amb models. La recerca fa aportacions de diferents tipus. De caràcter teòric, són la definició dels projectes matemàtics realístics, el model de modelització adient per uns alumnes de l'ESO que s'inicien en el procés de modelització. De caràcter instrumental són la prova diagnòstica i les graelles d'anàlisi dissenyades expressament per a reconèixer i diferenciar els nivells d'assoliment competencial en cada un dels tres blocs que es consideren. De interès per a la formació del professorat és l'haver establert el procés de realització de projectes matemàtics. / The research is on mathematical competencies development, mainly on modelling competencies of students in compulsory secondary education. We have focussed on slow learners in a mixed ability class through mathematical projects. The theoretical background is Realistic Mathematics Education (RME) in the design of mathematical project activities. As for competencies, we have been working on Niss's papers and DeSeCo and PISA programmes from OCDE. We have established three competencial sets: mathematical thinking and reasoning, comunication of mathematical ideas, and solving problems and modelling. To study the modelling process and modelling competencies we have considered papers from Haines, Crouch, MaaB, Kaiser, Blum, Burkhardt. Borromeo's papers have been used to study modelling routes. As far as slow learners is concerned, we have taken into account papers from Barnes and Secada. We have adopted an ethnografic case study in our research, which has focussed on a small group of six 13-year-old students (called GE). Two other groups have participated in the research -GC2 and GC4-. All of them have carried out a good mathematical project. We have analyzed the mathematical level achieved by students of GE. In order to understand the results of this analysis we have contrasted them with the results of the groups GC2 and GC4. We have defined a hypothetical modelling route formed by 16 steps in which we can recognize the route followed by the students in their mathematical projects. The main results show us that the students from GE have achieved a certain level in every set of mathematical competencies. They show difficulties in understanding real problematic situations, in making hypotheses and in the mathematical interpretation of solutions. All students have shown difficulties in communicating mathematical ideas; they were not aware that they were working on modelling either. The main contributions of our research are the definition of mathematical projects, the modelling model suitable for students of study, the design of a tool to diagnose mathematical competencies (resoning, modelling and comunication), and carrying out mathematical projects in the classroom.

DOCTORALLa importancia emergente de desarrollar competencias que favorezcan la comunicación intercultural entre las personas, especialmente al finalizar las etapas de la educación obligatoria, nos planteamos dos problemas básicos: ¿qué competencias comunicativas interculturales son necesarias en el primer ciclo de la ESO? y ante la propuesta de una intervención educativa a través de un programa ¿qué aportaciones supone su aplicación en un contexto concreto? Responder a estas cuestiones nos hacen plantearnos un diseño metodológico mixto basado en la integración por combinación de una aproximación cuantitativa y cualitativa. Concretamente, diseñamos esta investigación en tres fases básicas que corresponden al diagnóstico de las competencias, la creación del programa según este diagnóstico, y su adaptación, aplicación y evaluación en un contexto concreto. La primera fase de investigación que responde al diagnóstico hace referencia a una aproximación metodológica cuantitativa, bajo un diseño descriptivo, basado en la investigación por encuesta. Para ello, se ha adaptado la escala de sensibilidad intercultural y se ha creado el test de competencia comunicativa intercultural. En este estudio diagnóstico el alumnado ha manifestado tener carencias importantes en cuanto a competencias comunicativas interculturales, especialmente a nivel cognitivo y comportamental, aunque también a nivel afectivo. El perfil del alumnado con mayores necesidades en el ámbito cognitivo y comportamental, responde a un chico que se identifica con un único referente cultural que se percibe como competente en un único idioma, que es el que más utiliza en los distintos contextos, castellanohablante y que percibe que todas sus amistades pertenecen a una única cultura. Dadas estas necesidades hemos elaborado el programa de comunicación intercultural. La creación de este programa, en la segunda fase de investigación, dará pie a una nueva aproximación metodológica de carácter cualitativo para la adaptación y evaluación de la aplicación de este programa en un contexto escolar concreto. El programa se ha sido aplicado a un grupo de 21 alumnos y alumnas. Para la evaluación de la experiencia proponemos un diseño de investigación evaluativa de carácter colaborativo compuesto de la evaluación diagnóstica, evaluación de proceso, evaluación de resultados. En la evaluación diagnóstica se realizó la primera adaptación del programa respecto a su temporalización y cuestiones metodológicas y organizativas. La evaluación del proceso, mediante análisis triangulado de las diferentes fuentes de información, nos ha permitido identificar tres ámbitos de análisis: el clima en el aula progresivamente se ha ido manteniendo cálido, favoreciendo la participación y avanzando desde la pasividad hacia un clima activo y participativo; el proceso de aprendizaje del alumnado caracterizada por el incremento progresivo de su participación, la alta motivación y la consecución de los objetivos cognitivos, afectivos y comportamentales por una buena parte del alumnado (es especialmente relevante haber podido romper algunos bloques de segregación entre alumnado autóctono e inmigrado, y superado algunas manifestaciones sexistas y de rechazo a la lengua y cultura catalana por parte de un sector del alumnado); y los materiales didácticos, bastante valorados, aunque se señalan algunas medidas a considerar para su mejora, la metodología destaca como muy motivadora y que fomenta implicación del alumnado y los contenidos han sido valorados por su carácter novedoso e inusual. Finalmente, la evaluación de resultados pone de manifiesto la mejora de la competencia comunicativa intercultural, sobre todo de los aspectos cognitivos, aunque también algunos aspectos afectivos y comportamentales, y mejoras en las relaciones intergrupales, rompiendo ciertas tendencias a agrupamiento por razón de género y lugar de nacimiento. Mejoras por ejemplo en la reducción del rechazo hacia la comunicación intercultural o en el desarrollo de disfrutar ante la interacción intercultural, que nos hacen valorar de forma positiva la experiencia. / Develop competence to intercultural communication among people, especially when concluding the stages of the obligatory education, produce two basic problems: Are teenagers competent to intercultural communication? and before the proposal of an educational intervention through a program, what contributions does its application suppose in a concrete context?To answer these questions makes us think about a mixed methodological design based on the integration by combination of a quantitative and qualitative approach. Concretely, we design this investigation in three basic stages that correspond to the diagnosis of the competences, the creation of the program according to this diagnosis, and their adaptation, application and evaluation in a concrete context. The first investigation stage that responds to the diagnosis makes reference to a quantitative methodological approach, under a descriptive design, based on survey research. We adapted the intercultural sensibility scale and we created intercultural communication competence test. In this study students has manifested important lacks in intercultural competence, especially in cognitive and behavioural dimesnions, although also at affective level. These necessities show the importance to elaborate the program of intercultural communication, in the second investigation stage. The program has been applied in a 21 students group. The evaluation of the experience has been done by a design of evaluation research. It has three stages: diagnostic evaluation, process evaluation, and evaluation of results. The obtained results indicate us the development of these competences and other improvements, for example the reduction of the rejection toward intercultural communication or the development of enjoyment of intercultural interaction, make us value the experience in a positive way.

Este trabajo es el resultado de una investigación sobre las competencias pedagógicas necesarias en la práctica del profesorado la cual se llevó a cabo en las Faculdades Adventistas da Bahía (FADBA), localizadas en el municipio de Cachoeira, en la provincia de Bahía, Brasil. El estudio se propuso responder a la siguiente cuestión: ¿Qué competencias pedagógicas necesita desarrollar el profesorado universitario de las FADBA para satisfacer sus necesidades formativas? Además: ¿Cómo podrá la institución trabajar con el fin de atender las necesidades detectadas? Tres objetivos básicos orientaron esta investigación: a) diagnosticar las necesidades formativas pedagógicas (dificultades, problemas, carencias y deseos) que siente o percibe el profesor ante los cambios que afectan a la docencia, b) Identificar el perfil del profesorado universitario deseado por la institución (a partir del análisis del contenido de documentos específicos de los cursos), y c) diseñar una propuesta de formación en competencia pedagógica para el profesorado de la institución. Metodológicamente, el trabajo fue concebido a partir de un abordaje mixto (cuantitativo y cualitativo), utilizándose como instrumentos de recolección de datos el cuestionario, la entrevista, el análisis documental y dinámica grupal. A partir del análisis de los datos fue posible identificar claramente las necesidades formativas del profesorado, considerando su formación profesional, el tiempo de actuación en la educación superior y las expectativas sobre los resultados que esperan obtener mediante su intervención docente ante los alumnos. Quedó también evidente la fragilidad de la institución respecto a la formación continuada de su cuerpo docente, así como el desafío de proponer un programa sistematizado de formación que atienda las demandas actuales y la filosofía de la institución. Este estudio es relevante, considerando la expansión de la educación superior en Brasil, el desafío de formar profesionales autónomos comprometidos con el bien común y responsables de sus actos. De acuerdo con el escenario, es necesario tener maestros conscientes de su función social y debidamente preparados para ejercer como profesional competente. Palabras-llave: Formación docente. Competencias pedagógicas. Necesidades formativas. / This study is an investigation about the educational competencies necessary to the faculty practice of the Faculdades Adventistas da Bahía (FADBA) located in the town of Cachoeira, in the province of Bahía, Brazil. The study sought to answer the following question: What teaching skills of university faculty FADBA needs to develop to meet your needs? Furthermore, how can the institution work to meet the needs identified? Three basic goals guided this investigation: a) diagnosis of pedagogical training needs (difficulties, problems, wants and desires) that feels or perceives the teacher to changes affecting the teaching, b) identify the profile of university faculty desired by the institution (from content analysis of documents for specific courses), and c) design a teaching competence training for teachers in the institution. Methodologically, the work was conceived from a mixed approach (quantitative and qualitative), used as instruments of data collection the questionnaire, interview, documentary analysis and group dynamics. From the analysis of data was possible to clearly identify the training needs of teachers, given their training, the time for action in higher education and expectations about the results to be obtained through intervention teacher to students. It was also the fragility of the institution concerning the continuing education of its faculty and the challenge of proposing a systematic program of training that meets the current demands and philosophy of the institution. This study is relevant, considering the expansion of higher education in Brazil, the challenge of being self-employed professionals, committed to the common good and are responsible for their actions, according to the stage, teachers need to be aware of its social function and properly prepared to exercise as a competent professional. Key-words: Faculty formation. Educational Competencies. Formative Needs.

Aquesta tesi és un estudi al voltant de la formació MIR i l'adquisició de les competències professionals en aquest procés. Aquest model formatiu té interès pedagògic perquè encaixa perfectament amb els actuals models de formació per competències al combinar formació i treball.Es plantegen dos grans objectius: es pretén analitzar i contrastar les percepcions de tutors i residents de Catalunya al voltant de l'adquisició de competències professionals en el procés MIR dins l'especialitat de Medicina de Família i Comunitària; posteriorment, la informació obtinguda donarà pistes per suggerir propostes de millora en relació a l'adquisició de competències.Prenent com a punt de partida la hipòtesi que hi ha diferencies entre tutors i residents en les seves percepcions al voltant de l'adquisició de competències es dissenya la recerca. Es tracta d'un estudi descriptiu que combina informació quantitativa i qualitativa. Primerament es treballa amb qüestionaris per obtenir una primera opinió de tots els tutors i residents R3 de Catalunya i posteriorment amb grups focals per poder aprofundir i interpretar les dades obtingudes quantitativament. Aquest procés es fa de forma paral·lela amb tutors i residents. El qüestionari té de dues parts. La primera, consta d'una escala de 42 competències, agrupades en 10 àrees competencials (habilitats clíniques, habilitats instrumentals i habilitats de maneig, comunicació, atenció a la família, atenció a la comunitat, activitat preventiva, docència, aspectes organitzatius i recerca) sobre les que tutors i residents han d'avaluar el grau de capacitació d'aquests últims. La segona part, consta d'altres preguntes sobre la formació MIR en connexió amb aquesta adquisició de competències.Entre les dades obtingudes de forma estadística, entenent que les dades qualitatives no sempre les subscriuen, destaca que les percepcions dels tutors sobre el grau de capacitació per àrees són o molt similars o per sobre de les dels residents i en general força positives llevat de la comunitat que queda clarament "suspesa" i la docència i recerca on els residents els queda molt poc per arribar a "aprovar-se". Com a més valorades destaquen les àrees de clínica, maneig, comunicació i preventiva, mantenint-se la resta en una posició més intermèdia.En quant al model formatiu (estratègies metodològiques, avaluació formativa...) la percepció dels tutors també és més positiva que la dels residents.Per concloure , de tots els resultats obtinguts globalment i de la seva discussió, es destrien del treball algunes aportacions: - L'eix de la formació segueix sent l'assistència individual.- Les àrees competencials vinculades a una medicina més integral (família i comunitat) estan menys consolidades.- Encara s'observen dificultats per practicar una medicina centrada en la persona.- La recerca segueix sent un punt feble.- Hi ha sensibilitat vers la comunicació i el treball en equip.- Les competències es consoliden realment quan es posen en pràctica. El context té un paper fonamental. - Tutorització, autoaprenentatge i modelatge són l'eix metodològic bàsic.- Hi ha poca cultura avaluativa.- La pressió assistencial i la manca de temps entorpeixen el procés formatiu. A partir d'aquí, algunes de les propostes de millora de la formació MIR que es suggereixen són:- Millorar la qualitat docent: formació, espai per docència, reconeixement, criteris d'acreditació amb eines diverses.- Millorar la Tutorització Activa Contínua: centrar-la en el resident i augmentar-ne la freqüència a R1 i R2.- Rotar per diversos tutors de primària.- Potenciar l'aprenentatge cooperatiu.- Desenvolupar mecanismes d'avaluació contínua amb instruments senzills i manejables.- Estimular aquelles àrees que donen un caràcter diferenciador a la primària (família, comunitat, preventiva...).- Buscar el consens en zones frontereres d'actuació. / This thesis is a study of postgraduate medical training and the acquisition of professional competences in this process. This formative model is of pedagogic interest because it fits perfectly well with present training models since it combines education and work. Two great objectives are proposed. Firstly, the objective is to analyse and contrast tutors' and residents' perceptions on the acquisition of professional competences in the postgraduate training process within Family and Community Medicine; secondly, the information obtained will provide clues to suggest proposals for the improvement of acquisition of competences.Research is designed taking as starting point the hypothesis that there are differences between tutors and residents in their perceptions on the acquisition of competences. It is a descriptive study that combines quantitative and qualitative information.Firstly, work is carried out with the help of questionnaires to obtain a first opinion from all tutors and trainees in 3rd year in Catalonia, followed later on by focus groups in order to be able to deepen our understanding and to interpret the data obtained quantitatively. This process is carried out in a parallel way with tutors and residents.The questionnaire consists of two parts. First, it has a scale of 42 competencies, grouped in 10 competency areas (clinical expertise, instrumental abilities and handling abilities, communication, consideration for the family, regard for the community, preventive activity, teaching, management aspects and research) in which tutors and residents have to evaluate the degree of capacitation of the latter ones. The second part consists of other questions regarding postgraduate training in relation to this acquisition of competencies.Among the data obtained statistically, with the prior understanding that qualitative data cannot always be subscribed, we must emphasize that tutors' perceptions on the degree of capacitation in each area are either very similar to or above those of the residents, and generally quite positive except with regards to regard for the community, which is clearly "failed", and to teaching and research skills where residents are close to achieving a "pass". The most valued competency areas are clinical expertise, handling abilities, communications and preventive activity, with the other competency areas maintaining a more intermediate position. With regards to the formative model (methodological strategies, formative evaluation...), tutors' perception is also more positive than the residents' one.To conclude, of all the results obtained globally and from their discussion, some contributions are extracted:- The foundation of the formation continues to be individual attendance. - Competency areas linked to a more global medicine (family and community) are less consolidated.- Difficulties are still observed for practicing a medicine centred on the person.- Research remains a weak point.- There is sensitivity for communication and teamwork.- Competencies really consolidate themselves where they are put into practice. Context plays a crucial role.- Tutorials, self-learning and modelling constitute the basic methodological axis.- There is little evaluative culture.- The pressure on the social security system and the lack of time interrupt the formative process.The following are some of the proposals suggested to improve the postgraduate medical training: - Improve the quality of teaching: formation, teaching space, recognition, accreditation criteria with various tools.- Improve Continuous Active Tutorials: focus them on the resident and increase their frequency for R1 and R2.- Rotate between various primary health care tutors.- Enhance cooperative learning.- Develop continuous evaluation mechanisms with simple tools that are easy to handle.- Enhance those areas which give primary health care a differentiating character (family, community, preventive...).- Seek consensus in border action areas.

To better understand information behaviour and how to make information delivery systems more usable, this dissertation endeavours to investigate how people search, manage and use information resources. More precisely, this research focuses on the information behaviour of e-learning students and how such behaviour can be used to improve the design of personalised information delivery systems in order to aid in the fulfilment of their learning goals. One direction for improvement is personalisation, which is strictly linked to user satisfaction and provides efficient and effective support towards the process of seeking and using information. Non-authoritative metadata automatically generated from the interaction of users with resources can be a practical solution to enhance personalised information delivery systems.In addition, the context of e-learning students is not exclusively academic, as they also develop their information behaviour in other contexts such as in the workplace and daily life. In the case of the Universitat Oberta de Catalunya, there is the opportunity to study the full context of the information behaviour of individuals focusing on the e-learning environment, but also including the rest of the spheres where they develop their activities. Furthermore, this PhD dissertation studies the knowledge, attitude and skills that allow individuals to informationally behave in a particular manner. The acquisition of information literacy may take place in one context and be later transferred to others. In terms of added value, e-learning universities should provide their students with the adequate level of information literacy in order to help them adopt the appropriate information behaviour for their information age. Overall, this PhD dissertation provides some indications towards a personalised design of information delivery systems for e-learning environments and for the generation of learning plans that are more adapted to the requirements of lifelong learners. In this sense, this dissertation brings about a definition of the elements for designing personalised virtual libraries and proposes some improvements in the description of the learning object metadata, based on the usage of educational resources. It also provides theory and experimental evidence on how to model information behaviour patterns taking into account all the informational contexts in which a user can develop his or her information behaviour.