Introducció: Aquesta recerca es la continuïtat natural de la innovació docent duta a terme a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d'Hebron de Barcelona. Es va iniciar l’any 2002 i va consistir en integrar tot el currículum a partir de las competències infermeres mitjançant l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en grups petits. Aquest canvi ha comportar el fet de que no s’imparteixin classes expositives de les diferents assignatures, alhora que, el professorat, avesat en aquesta pràctica, hagi hagut de fer-se hàbil en el rol de tutor i de guia d’un aprenentatge auto dirigit. Objectius: - Identificar i descriure els canvis i les transformacions que s’han produït en les creences i en les pràctiques de les professores que han passat d’impartir classes expositives a ser tutores de l’ABP. - Identificar i descriure les fortaleses i les debilitats competencials que perceben les professionals de la primera promoció de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, que es van formar amb el mètode integrat per competències mitjançant l’ABP. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas intrínsec en la que els subjectes participants s’han seleccionat de manera intencional. Per complir amb el primer objectiu es considerava una mostra de les docents que havien participat en la innovació des d’un principi: 15 professores. Pel segon objectiu, es considerava la primera promoció d’infermeres que es van formar amb la innovació docent (2002-2005) quan ja portaven tres anys d’exercici professional: 88 exalumnes. Les dades s’han obtingut mitjançant: grups de discussió, entrevistes en profunditat i un qüestionari com a eina que va servir per localitzar-les. Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per tal de buscar una interacció dialèctica entre la investigadora i el significat de les dades categoritzan-les. Resultats De les 15 docents, hi han participat una mostra de 7 (46,6%) i totes elles afirmen que: la innovació ha suposat canviar de paradigma docent i un gir en la cultura de la institució, alhora que tenen una nova imatge de les potencialitats dels estudiants i del treball cooperatiu. De les 88 professionals infermeres que van configurar la primera promoció d’exalumnes formades en el canvi, s’han localitzat 72 (81,8%). D’elles han participat en aquest estudi 29 (37,5%). Les dades obtingudes evidencien que: a) valoren molt satisfactoriament el seu nivell de competència asolit després de tres anys d’exercici professional -el “d’eficiencia" o quanrt nivell segons els descrits per Patricia Benner-; b) destaquen el treball en equip i les habilitats per comunicar-se i relacionar-se de manera adient amb les persones ateses i les seves families; c) perceven haver tingut un dèficit de coneixements en les àrees bàsiques d’Anatomia, Fisiologia y Farmacologia; i d) destaquen la fortaleça de l‘ABP per el treball en equip, la gestió de la complexitat dels cuidatges infermeres i pel treball intercisdiplinari. Conclusions Les conclusions més relevants respecte la pràctica de les docents són que la força d’integració d’un currículum amb l’ABP ha canviat la concepción del treball docent i els valors pedagògics, es a decir, la cultura de la institució. També, que l’ABP es mostra una estratègia potent per a canviar el concepte passiu que es tenia dels estudiants i per apropar la docència d’infermeria a la realitat de la pràctica clínica. Respecte a la professionalitat de les infermeres, si bé la percepció de la seva comperència és molt satisfactori, hi ha la paradoxa d’encaixar-ho amb el dèficit de coneixements teorics que perceben. Aquesta contradicció fa difícil destriar on es troba el llindar entre: la fortalesa de la motivació de continuar estudiant derivat del procés en què s’han format, i la necessitat de proveir-se dels coneixements que diuen que els faltaven. / TEACHING AND LEARNING NURSING WITH A CURRICULUM INTEGRATED THROUGH PROBLEM-BASED LEARNING: The case of the Vall d’Hebron University School of Nursing. This dissertation is an intrinsic case study to evaluate the teaching innovation at the Vall d’Hebron University School of Nursing in Barcelona. This innovation began in 2002 and consisted in integrating the entire curriculum for nursing competences using Problem Based Learning in small groups. The teachers participating in the process of innovation and the first group of former nursing students to be involved (2002-2005) were contacted once they had been practicing nurses for three years. The data obtained –through discussion groups, in-depth interviews and a questionnaire- have neabled the influence of the change in the teaching paradigm to be described, both for teachers who participated in the innovation process and former nusring students who trained under it. The most significant conclusions with respect to teachers’ practice are: a) the method has become part of the teaching content; b) the effort of integrating the curriculum with PBL has changed the conception of the teaching work and the educational values. In other words, the culture of the institution; c) PBL has been seen as a powerful strategy for changing the passive concept that was held of students and to bring the studies closer to real clinical practice. These are essential premisses for establishing the challenges that the profession requires. The most significant conclusions with respect to the professionalism of the former student nurses: a) they evaluate very satisfactorily the level of competence they reached after three years of professional practice: the level of “efficiency” or the fourth of the levels described by Patricia Benner; b) they perceive a shortfall in their knowledge in the basic areas of anatomy, physiology and pharmacology; and c) they highlight the strength of PBL for teamworking, managing complexity in nursing care and interdisciplinary work.

No description available.

Aquest estudi te com a principal objectiu conèixer i desvetllar les Competències Professionals (CP) del Nutricionista Esportiu, un professional que té un mercat laboral en ple creixement i que, conseqüentment, necessita que els plans d'estudi de la carrera de Nutrició i Dietètica acompanyin aquesta evolució, tot formant Nutricionistesaptes per a actuar en aquesta recent branca. A partir d'una investigació sistematitzadade caràcter exploratori i descriptiu, es va poder conèixer les opinions de 14 experts sobre les CP del Nutricionista Esportiu. Per a dur a terme aquesta tasca, es va utilitzar el mètode Delphi composat per tres rondes de qüestionaris. Els experts investigats són professionals que treballen amb Nutrició Esportiva, originaris de quatre països on aquesta professió presenta diferents graus de desenvolupament: Austràlia (1), Brasil(1), Espanya (3) i Estats Units (3). A la primera ronda, es va distribuir un qüestionari depreguntes obertes (fase exploratòria) on els subjectes van descriure les activitats desenvolupades en la seva atenció als esportistes i persones físicament actives. La segona ronda consistia en un llistat de CP, originades a partir de l'anàlisi del contingut de les respostes obtingudes a la primera ronda, i es va demanar als experts que valoressin les CP seleccionades mitjançant una escala amb quatre graus de valoració:totalment d'acord (4), d'acord (3), poc d'acord (3), gens d'acord (1). Per a la tercera i darrera ronda, es va aplicar el mateix llistat, llevat d'algunes modificacions suggerides pels experts en la segona ronda, a més, en aquest punt, es va permetre que els experts coneguessin la tendència del consens assolit en la valoració anterior i se'ls va permetre realitzar comentaris sobre les mateixes si ho consideraven necessari. Com aresultat, es va obtenir un total de 147 CP, que varen classificar-se en quatre macrocategoriesde Competències: les competències tècniques (38), les metodològiques(62), les participatives (24) i les personals (23). Les CP que van obtenir un menor grau de valoració i de consens van ser contrastades amb la literatura i algunes van poderser reconsiderades. Aquest estudi demostra que l'estudi científic (sistemàtic i rigorós)de les CP del Nutricionista Esportiu podrà servir per a establir i planificar els contingutsque hauran de configurar la disciplina de Nutrició Esportiva que comença a introduir-se en els plans d'estudi de les carreres de Nutrició i Dietètica. / El Nutricionista Deportivo es un profesional que posee un mercado laboral en constante crecimiento, evolución que debe ir acompañada de una adecuación de los planes de estudio de la carrera de Nutrición y Dietética que permita formar Nutricionistas aptos para actuar en esta reciente área. En este escenario, el estudio que aquí se presenta tiene como principal objetivo conocer y desvelar las Competencias Profesionales (CP) del Nutricionista Deportivo. A partir de una investigación sistematizada, de carácter exploratorio y descriptivo, se obtuvieron yanalizaron las opiniones de 14 expertos acerca de las CP del Nutricionista Deportivo.Los expertos que participaron en el estudio son profesionales que trabajan en la Nutrición Deportiva en cuatro países donde esta profesión presenta diferentes grados de desarrollo: Australia (1), Brasil (7), España (3) y Estados Unidos (3). Para esta investigación se utilizo el método Delphi compuesto de tres rondas. En la primera ronda se aplicó un cuestionario de preguntas abiertas (fase exploratoria), donde lossujetos describieron las actividades desarrolladas en su atención a deportistas y personas físicamente activas. La segunda ronda estuvo compuesta de un listado de CP elaborado a partir del análisis de contenido de las respuestas obtenidas en la primera ronda, y se solicitó a los expertos que valorasen las CP de este listado pormedio de una escala compuesta por cuatro grados de valoración: totalmente de acuerdo (4), de acuerdo (3), poco de acuerdo (2), nada de acuerdo (1). Para la tercera y última ronda se aplicó el mismo listado de CP, salvo algunas modificacionessugeridas por los expertos en la segunda ronda. En esta ocasión se permitió a los expertos conocer la tendencia del consenso logrado en la valoración anterior y se les permitió realizar comentarios sobre las CP si lo consideraban necesario. Comoresultado se obtuvo un total de 147 CP, que fueron clasificadas en cuatro macrocategorías de Competencias: las competencias técnicas (38), las metodológicas (62), las participativas (24) y las personales (23). Las CP que resultaron tener un menor grado de valoración y/o de consenso fueron contrastadas con la bibliografía, y algunasde ellas fueron reconsideradas. Este estudio demuestra que el estudio científico (sistemático y riguroso) de las CP del Nutricionista Deportivo posibilita un adecuado establecimiento y planificación de los contenidos que deberán componer la disciplina de Nutrición Deportiva, que empieza a ser incorporada en los planes de estudio de las carreras de Nutrición y Dietética. / This research has the main goal to meet and reveal the Professional Competencies (PC) of the Sports Dietitian, a professional who ins now facing aconsiderate growth on its labor market, and as a consequence, the Dietetics undergrade education, need to be constantly updated to better instruct their students. A systemized and exploratory study has been developed in order to know the opinion of14 experts about the PC of the Sports Dietitian. A Delphi methodology composed by three rounds has been applied. The experts approached are professional that work in the Sports Nutrition area originated from four countries where this profession presents different degrees of development: Australia (1), Brazil (7), Spain (3) and United States (3). At the first round an opened answer questionnaire has been applied (exploratory phase) where the subjects were able to describe the activities developed when dealingwith both high level athletes and physical active people. The second round were composed of a list of PC originated from the content analysis of the answers given on the first round, the experts were asked to evaluate the PC of this list by signing a scale of four different degree of agreement: in full agreement (4), in agreement (3), in partialagreement (2) and in full disagreement (1). For the third and last round, the same PC list were applied but this time with some modification considering the suggestion of some experts given on the second round, at this time the expert were able to know the consensus tendencies achieved on the previous round and they were also permitted tocomment anything they found interesting about the Competencies. As results, 147 PC were established and classified in four macro categories of Competencies: Technical Competencies (38), Methodological Competencies (62), Participative Competencies(24) and Personal Competencies (23). The PC that presents less degree of agreementand less consensus were contrasted by the literature and some of them were reconsidered. The present research could demonstrated that the scientific study (systematic and rigorous) of the PC of the Sports Dietitian can serve as a tool to the establishment and planning of the contents to be taught at a Sports Nutrition subject that are now being incorporated by the curriculum of the Dietetics undergraduate university programs.

Poques vegades al llarg de la història, les universitats europees s’han vist amb la necessitat de donar resposta a les demandes de la societat com en aquests últims decennis. En efecte, és un fet innegable que la universitat es troba immersa en una societat en la què l’educació, la ciència, les innovacions tecnològiques i la informació ocupen un lloc preponderant per al desenvolupament econòmic. El rol que ha de jugar l’educació superior és decisiu per respondre a les demandes de saber i coneixement d’una societat cada vegada més complexa, més experta, més oberta i que es troba en un procés evolutiu accelerat. En un primer temps, l’objectiu de la nostra recerca és posar en perspectiva tots els elements portadors de canvi en les universitats. En aquest sentit, aquesta investigació pren peu en aquest context d’exigències a les que les universitats estan confrontades i s’inscriu clarament en un procés de transformació de la universitat. És per això que la nostra recerca es basa en identificar els dispositius que poden ajudar a donar i a construir un nou sentit a les activitats formatives ja tinguin lloc en un entorn acadèmic o en un entorn professional. Del que es tracta és de saber com les universitats s’adapten a aquest nou escenari, com es construeixen una nova identitat i com s’encaren cap a unes noves competències a les quals estan irremediablement abocades. Des d’aquesta perspectiva, la professionalització de l’educació superior sembla que pot esdevenir una estratègia per a les universitats. Ens referim al desenvolupament de formacions en alternança amb contracte de treball. Dos països europeus privilegien aquesta via de formació en el seu sistema universitari: França i Alemanya. El que pretenem en un segon objectiu de la recerca és presentar la formació en alternança com un dispositiu original de professionalització en l’educació superior que posa en relleu la construcció i el desenvolupament competències individuals com a objectiu clau. La problemàtica de recerca, tal com l’hem plantejat, s’orienta a prendre mesura de la manera en què un dispositiu de professionalització modifica o transforma les modalitats pedagògiques i de quina manera millora l’eficàcia de l’acte formatiu en educació superior. Finalment, el què ens interessa és qüestionar un dispositiu,-l’alternança-, que provoca no només l’evolució de la lògica de les pràctiques pedagògiques, de les missions, de les competències o de les funcions de la universitat sinó que transforma el nostre sistema universitari tal com el coneixem. / En pocas ocasiones a lo largo de la historia, las universidades europeas se han visto en el empeño de dar respuesta a las exigencias de la sociedad, como en estos últimos decenios. En efecto, es un hecho innegable que las universidades se encuentran inmersas en una sociedad en la que la educación, la ciencia, las innovaciones tecnológicas y la información ocupan un lugar preponderante para el desarrollo económico. La universidad juega un papel decisivo para responder a las exigencias de del conocimiento y del saber de una sociedad cada vez más compleja, más experta, más abierta i que se encuentra en un proceso evolutivo acelerado. En un primer momento, el objetivo de nuestra investigación es precisamente poner en perspectiva los elementos portadores de cambio en las universidades. En este sentido, nuestra investigación toma pie en este contexto de exigencias a las que las universidades están confrontadas; así mismo nuestra investigación se inscribe claramente en un proceso de transformación de la universidad. Es por este motivo, que trataremos de identificas los dispositivos de formación que puedan ayudar a dar y a construir un nuevo sentido a las actividades formativas ya sea en un entorno académico o en un entrono profesional. Se trata pues, de saber como las universidades se adaptan en este nuevo escenario, como construyen una nueva identidad y como afrontan las nuevas competencias a las que están irremediablemente abocados. Desde esta perspectiva, la profesionalización de la universidad aparece como una estrategia a tener en cuenta. Nos referimos a las formaciones en alternancia con contrato de trabajo. Dos países están privilegiando, desde hace unos años esta vía de formación en educación superior: Francia i Alemania. Presentamos, como segundo objetivo de investigación, la formación en alternancia como un dispositivo original de profesionalización en educación superior que pone de manifiesto la construcción y el desarrollo de las competencias individuales como objetivo clave. La problemática de investigación, tal como la hemos planteado, se orienta a comprender como un dispositivo de profesionalización modifica y transforma las practicas pedagógicas y cómo mejora la eficacia del acto formativo en educación superior. Finalmente, cuestionamos el dispositivo de la formación en alternancia, que provoca la evolución, no solamente de la práctica pedagógicas, de la misión, de las competencias o de las funciones de la universidad, si no que transforma nuestro sistema universitario tal como lo conocemos. / On few occasions throughout its history has the European university endeavoured so hard to respond to society's demands as during the last few decades. It is clear that the modern-day university forms an integral part of a society in which education, science, technological innovation and information are of vital importance for economic development. It plays a decisive role in feeding the hunger for knowledge and know-how of an ever more complex, open and expert society in the throes of an accelerated evolutionary process. Our investigation aims firstly to provide some form of perspective for those elements which are the cause of change in our universities. This context of universities undergoing a process of transformation and at the same time having to deal with the demands being placed upon them by society provides the setting for our investigation. With this in mind, we will attempt to identify the ways in which training and educational activities, whether in a professional or academic environment, can be redefined and restructured. How do universities adapt to this new scenario? How do they build a new identity? How do they deal with the new challenges they are inevitably required to confront? From this perspective, one strategy that needs to be examined in greater detail is the so-called 'professionalization' of universities. By this, we mean work-linked educational/training courses operating in conjunction with employment contracts. Two countries in particular have been promoting this training pathway in higher education over the last few years: France and Germany. The second aim of our investigation is to present linked work and training as an original measure for higher education professionalization that emphasizes skill building and development as a key objective. Our investigation sets out to understand how such professionalization approaches can modify and transform pedagogical practices and how they might improve the effectiveness and efficacy of higher education and training. Finally, we will look at and question linked work and training and its effects. This professionalization approach is not simply one more aspect in the evolution of the pedagogical practices, objectives and functions of our universities, it is in fact causing a transformation of the university system as we know it.

La present investigació mostra el disseny i aplicació d’una metodologia de coavaluació de competències basada en la recol•lecció de informació d’estudiants i tutors relacionades ambla percepció del nivell de competències que es desenvolupen en el Projecte Final de Carrera en la titulació del Grau en Administració i Direcció d’Empreses a I’QS School of Management de la Universitat Ramon Llull. La investigació es va dur a terme durant tres anys, es va aplicar una enquesta a l’inici del curs acadèmic i una altra al finalitzar, d’aquesta manera es determina el nivell de millora en les competències, a través d’una autoavaluació per part dels estudiants i una coavaluació per part dels tutors. Els resultats que s’han obtingut al llarg d’aquests anys permeten afirmar que ambdues avaluacions tenen un component de similitud, per tant, existeix certa objectivitat a l’hora de valorar la percepció del nivell de competències. Al mateix temps, cal destacar que es va generar una eina pràctica que permet conèixer de manera individualitzada la coavaluació de competències, això pot ser útil de cara al seu futur professional, ja que aporta informació addicional al de les qualificacions. Com a resultat singular que s’ha concebut a través de la investigació, es troba la comparació entre la titulació del Grau en Administració i Direcció d’Empreses (GADE) i la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses (LADE), es percep que els resultats son similars al finalitzar el curs acadèmic, però a l’inici existeix certa variació en favor dels estudiants de Llicenciatura. / La presente investigación muestra el diseño y aplicación de una metodología de coevaluación de competencias basada en la recolección de información de estudiantes y tutores relacionadas con la percepción del nivel de competencias que se desarrollan en el Proyecto Final de Carrera en la titulación del Grado en Administración y Dirección de Empresas en IQS School of Management de la Universitat Ramon Llull. La investigación se llevó a cabo durante tres años, se aplicó una encuesta al inicio del curso académico y otra al finalizar, de esta manera se determina el nivel de mejora en las competencias, a través de una autoevaluación por parte de los estudiantes y una coevaluación por parte de los tutores. Los resultados que se han obtenido a lo largo estos años permiten afirmar que ambas evaluaciones tienen un componente de similitud, por lo tanto, existe cierta objetividad a la hora de valorar la percepción del nivel de competencias. A su vez, cabe destacar que se generó una herramienta práctica que permite conocer de manera individualizada la coevaluación de competencias, esto puede ser útil de cara a su futuro profesional, ya que aporta información adicional al de las calificaciones. Como resultado singular que se ha concebido a través de la investigación, se encuentra la comparación entre la titulación del Grado en Administración y Dirección de Empresas (GADE) y la Licenciatura en Administración y Dirección de Empresas (LADE), se aprecia que los resultados son similares al finalizar el curso académico, pero al inicio existe cierta variación en favor de los estudiantes de Licenciatura. / This research shows design and implementation of the competences co-evaluation methodology based on the information collected from students and tutors regarding perceived level of skills developed in the Final Degree Project of Business Administration and Management Degree in the IQS School of Management of Ramon Llull University. The research has been carried out for three years. At the beginning and in the end of academic course a survey has been applied in order to determine the level of skills improvement through students’ self-evaluation on the one hand, and tutors co-evaluation on another hand. The results obtained during these years allow concluding that both evaluations have similar components; therefore there is certain objectivity in evaluating of perceived level of skills. At the same time, it is noteworthy that this newly generated practical technique allows knowing the competences co-evaluation in an individualized manner. It can be useful for professional future of the students as it provides additional information to the marks. The singular result of this research shows the comparison between the Business Administration and Management Grade (BAMG) and Business Administration and Management Degree (BAMD), where the results are similar in the end of academic year, but at the beginning there is certain variation in favor of Degree students.

La Tesis Doctoral que s’ha realitzat aporta nous elements en la construcció de l’orientació al sistema escolar i en la consolidació i definició competencial dels tutors dels centres de secundària. Els canvis socials comporten una nova realitat a les aules i unes noves necessitats de l’alumnat. Saber què s’ha de fer, com s’ha de fer quan s’ha de fer, per a què s’ha de fer, són qüestions fonamentals per desenvolupar un treball tutorial de qualitat. La construcció de la identitat professional i competencial dels docents en l’àmbit tutorial per donar resposta a aquestes necessitats és fa del tot necessari. La identitat docent s’inicia en la formació inicial del docent i es dona al llarg de tota la vida professional. Aquesta identitat no sorgeix automàticament com a resultat d’un títol professional, ans el contrari, cal construir-la. Una construcció de la identitat professional i competencial que ve donada per una necessitat de donar respostes a situacions que sempre són diferents, a prendre decisions de les quals ningú els ha ensenyat la resposta, a plantejar-se uns valors que condicionaran la resolució dels diferents conflictes; en definitiva, a saber ser autònom i eficaç en el treball tutorial. L’ICE de la UB porta a terme el curs de postgrau “La tutoria i la seva pràctica” per donar resposta a la necessitat formativa del tutor o tutora esmentada anteriorment. El seu inici va ser el curs 2005/06. Aquesta formació és de caire professionalitzador i té per finalitat aprofundir en la construcció professional dels docents com a tutors o tutores de centres educatius en secundària. La construcció professional dels tutors precisa d’una formació estructurada i personalitzada que aporti el canvi d’actituds, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de les habilitats que calguin per ser competent en aquells aspectes necessaris per ser un bon tutor o tutora en el segle XXI. La recerca que es presenta té una doble finalitat, en un primer moment aporta la construcció d’una categorització competencial del tutor o tutora, i en un segon moment avaluar, des dels seus inicis, la proposta formativa, el procés formatiu i els resultats que s’han desprenen en el camp professional. En definitiva, s’ha volgut saber si els tutors i tutores que han realitzat la formació tenen adquirides les competències necessàries per donar resposta a les necessitats professionals com a tutor o tutora del segle XXI. La recerca parteix definint un marc conceptual amb les implicacions socials, educatives i d’orientació en la construcció del marc competencial tutorial. La metodologia emprada ha estat diversa. En la construcció del marc competencial s’ha utilitzat el mètode Delphi amb doble comissió d’experts. Per portar a terme la recerca avaluativa del programa formatiu s’ha utilitzat el model CIPP de Stufflebeam com a model d’avaluació sistèmica, i en concret l’avaluació de producte, s’ha basat en el model d’avaluació de resultats de Kirkpatrick. Els resultats obtinguts han estat molt nombrosos i significatius. La categorització competencial ha estat validada per la comunitat professional i científica. Ha quedat de manifest la importància de certes competències per sobre d’altres, però en definitiva, totes són necessàries per portar a terme la tasca tutorial. S’han recollit un nombre significatiu d’indicadors de resultats d’aprenentatge de cadascuna de les competències. Les dades recollides en la recerca avaluativa del programa formatiu han estat molt amplies i significatives. Destacar que la recerca aporta dades significatives de l’aprenentatge competencial que ha realitzat el professorat de secundària al realitzat el procés formatiu. La formació rebuda pel professorat compensa les diferencies significatives que es donen a la població control en referència a les diferents variables que s’han seguit: gènere, edat, experiència docent, experiència tutorial, etapa educativa, titularitat del centre educatiu, titulació del professorat, àmbit docent i formació permanent. La recerca presenta un capítol de propostes de millora i prospectives. / This Doctoral Thesis brings new elements in the construction of the school system orientation and the definition and consolidation of the tutors’ competencies in the secondary education centres. The professional construction of teachers in the tutorship field starts with the teacher’s initial training and it goes all throughout their professional life. The ICE of the UB conducts a graduates’ course named “The tutorship and its practice” to give an answer to the tutors’ need of their ongoing training. It is a course of a professional nature and it aims to go further in helping teachers improve as tutors of secondary education schools. This investigation has a dual purpose: in the first place to categorize the competences a tutor should have and secondly to evaluate the training programme, the training process and the results obtained in the professional field. It starts with the definition of the conceptual framework with the social, educational and of guidance implications in building the tutor’s competencies framework. The methodologies used have been diverse. The Delphi method with double jury of experts has been the one used in the building of the competencies framework. The Stufflebeam’s CIPP method has been used to carry out the evaluation-research of the training programme, as a systemic evaluation model; finally, to specifically evaluate the product, the Kirkpatrick’s results’ evaluation model has been employed. The results obtained have been very numerous and significant. The categorization of competencies has been validated by the scientific and professional community. An important number of indicators of the training results of each competency has been obtained. The data collected in the research of the educational programme have been very extensive, evaluative and meaningful. Note that the search brings significant data of the competence learning to perform the training process. The training received by teachers makes up for the significant differences that occur in the control group regarding the different variables followed: genre, age, teaching experience, tutorial experience, education, ownership of the educational centre, teachers’ qualifications, teaching field and permanent training. The research includes a chapter of suggestions for improvement and forward-looking proposals.

Entendemos que desde el área de Educación Artística podemos trabajar el arte de cientos de culturas y en cualquier momento de la historia, un aspecto que nos permite sensibilizar al alumnado hacia la comprensión de las distintas manifestaciones que adquiere un mismo aspecto cultural, el arte, como fenómeno universal. Hemos centrado el objetivo principal de nuestra investigación en la exploración de los caminos y las posibilidades que nos ofrece la educación artística en relación a la diversidad (cultural, de clase, minusvalía, de edad, raza, de género, etc.).Partíamos de la percepción que, en el ámbito de la educación artística y de la cultura en general, existe una tendencia que describe los hechos artísticos y las prácticas estéticas a partir de unas categorías únicas y universalmente válidas. Estas provocan a menudo el olvido de algunos valores específicos y sobre todo la falta de reconocimiento de otras propuestas artísticas igual de interesantes (oficios artísticos, arte de las/os niñas/os, arte popular, artesanias, etc. Hemos buscado caminos que nos conduzcan a asumir una visión contemporánea del hecho artístico y una concepción incluyente del arte (diseño, indumentaria, decoración, artes funcionales, arte popular, arte de las mujeres, net art, gastronomia, etc.).Entendemos que la educación es el lugar desde donde avanzar hacia otra forma de mirar y comprender el mundo. Una visión que, desde el arte, facilite elementos para el encuentro y las relaciones sociales, donde la propia diferencia y la conservación "crítica" de las propias identidades culturales sean celebradas desde la convicción del verdadero enriquecimiento cultural.Estas consideraciones y la ausencia de un marco teórico previo que nos permitiera analizar, desarrollar y evaluar la perspectiva multicultural en la educación artística fueron la causa y la coyuntura para dirigir este trabajo hacia lo que podríamos llamar "educador artístico culturalmente competente" (Andrus, 2001). En esa perspectiva de comptencia es donde hemos ubicado nuestro trabajo, así como en las necesidades de formación de las maestras y los maestros, con la convicción de que cualquier mejora en la etapa educativa donde estos actúan, redundará en todo el proceso educativo. / We understand that since the area of Artistic Education we can work the art of hundreds of cultures and at any moment of the history, an aspect that permits us to sensitize all students towards the comprehension of the different demonstrations that acquires a same cultural aspect, the art, as a universal phenomenon. We have centred the main objective of our investigation on the exploration of the roads and the possibilities that artistic education offers us (cultural, class, disability, age, race, sex, etc.) in relation to diversity.We started from the perception that, in the scope of the artistic education and culture in general, a tendency exists that describes the artistic facts and the aesthetic practices from unique and universally valid categories. These often cause the omission of some specific values and mainly the lack of recognition of other interesting artistic proposals (artistic offices, children art, popular art, craftsmanship, etc). We have looked for ways that lead us to assume a contemporary vision of the artistic fact and an including conception of art (functional design, clothing, decoration, arts, popular art, art of the women, net art, gastronomy, etc.).We understand education as the place from where to advance towards another form to watch and to understand the world. A vision that, from the art, facilitates elements for the social encounter and relations, where the own difference and "the critical" conservation of the own cultural identities are celebrated from the conviction of the true cultural enrichment. These considerations and the absence of a previous theoretical frame that allowed us to analyze, develop and evaluate the multicultural perspective in the artistic education, were the cause and the conjuncture to direct this work towards what we could call "culturally competent artistic educator" (Andrus, 2001). In that perspective of competence is where we have located our work, as well as in the necessities of formation of our teachers, with the conviction that any improvement in the educative stage where these act, will result in all the educative process.

L'objecte d'aquesta tesi doctoral és el sistema de distribució de les competències d'execució entre l'Estat i les comunitats autònomes. El capítol primer es dedica a l'estudi dels antecedents i, concretament, al sistema implantat durant la II República espanyola. En el capítol segon es realitza una anàlisi crítica del sistema vigent a l'Estat autonòmic, enmarcat en un estudi previ dels models de referència. L'evolució del sistema és l'objecte del capítol tercer, on s'estudien els criteris que han afavorit els desenvolupaments en clau unitària i els mecanismes disponibles per caminar cap a una deriva més autonomista. El capítol quart tracta de rebatre la tesi doctrinal i jurisprudencial majoritària, d'acord amb la qual les competències autonòmiques d'execució no abasten la potestat reglamentària substantiva, mentre que el capítol cinquè es planteja quina pot ser la incidència d'Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el repartiment del poder d'administrar. / El objeto de la tesis doctoral es la distribución de las competencias de ejecución entre el Estado y las Comunidades Autónomas. El capítulo primero se dedica al estudio de los antecedentes y, concretamente, al sistema implantado durante la II República española. En el capítulo segundo se realiza un análisis crítico del sistema vigente en el Estado autonómico, enmarcado en un estudio previo de los modelos de referencia. La evolución del sistema constituye el objeto del capítulo tercero, donde se estudian los criterios que han favorecido los desarrollos en clave unitaria y los mecanismos disponibles para caminar hacia una deriva más autonomista. El capítulo cuarto trata de rebatir la tesis mayoritaria, según la cuál las competencias ejecutivas no incluyen a la potestad reglamentaria substantiva, mientras que el capítulo quinto se plantea cual puede ser la incidencia de Internet y de las tecnologías de la información sobre el reparto del poder de administrar. / "The distribution of executive competencies in the autonomic state"The aim of the doctoral thesis is the distribution of the executive competencies between the State and the descentralized authorities (Autonomic Comunities, Comunidades Autónomas). The first chapter is dedicated to the study of the antecedents and, concretely, the system introduced during the 2nd spanish Republic. In second chapter, a critical analysis of the system in force in the autonomic State is developed, preceded by a study of the reference models. The system's evolution constitutes the object of the third chapter, where the criteria favoring the present centralist conception and the available ways to a more autonomic system are examined. Chapter four tries to refute the leading conception understanding that executive competencies don't include substantive Administration's regulatory power, whereas the fifth is about the incidence of Internet and the information technologies in the distribution of the executive competencies.

L'aportació principal d'aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l'avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D'acord amb l'objectiu de la recerca, l'instrument ha estat validat pel sistema de judici d'experts i se n'ha dut a terme diverses proves pilot. Es tracta d'una investigació avaluativa aplicada que permet obtenir informació rellevant per facilitar la presa de decisions, tant de tipus formatiu (reflexió crítica de la pròpia pràctica docent) com de tipus sumatiu (rendició de comptes). L'instrument es pot aplicar en la modalitat d'avaluació interna i contempla l'autoavaluació (el propi professor): portafolis i autoinforme; i l'heteroavaluació (parell acadèmic i directiu): observació de classes i entrevista. Aquests instruments poden ser útils per a la gestió de la millora de la qualitat educativa, considerada en el context del projecte educatiu de cadascun dels centres que l'apliquin. / The main contribution of this thesis is a multifaceted instrument for the assessment of teaching for secondary school teachers based on indicators, grouped into fifteen different fields, which may be associated with certain professional teaching skills. According to the purpose of research, the instrument has been validated by experts and several pilot tests have been carried out. It consists on an evaluative research applied to obtain relevant information to facilitate decision making, either formative (critical reflection of their own teaching practice) or summative (assessment results). The instrument can be applied in the form of internal evaluation and includes self-evaluation (teacher's own): self-report and portfolio; and peer evaluation (academic peer and a member of the board) class observation and interview. These instruments can be useful for the management of education quality improvement, considered in the context of the educational project of each of the schools that apply it.

Centrada en l'àmbit de la formació universitària de competències, aquesta tesi doctoral estudia el nivell de competències dels estudiants de l'últim curs de Psicologia de les Organitzacions de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. El focus de la investigació és doble: Per una banda, es comparen les competències dels subjectes al final de la seva carrera amb les competències del perfil d'una categoria professional concreta, la del tècnic en Recursos Humans, que ha estat definit i validat per experts en actiu d'aquesta àrea de activitat professional. I per altra banda, es valora el grau de desenvolupament de les competències d'un grup de subjectes que ha rebut una formació específica al llarg de tot el curs acadèmic 2003-2004 en un espai formatiu concret, el seminari d'aprenentatge cooperatiu en el format que és propi de la metodologia Blanquerna. Des d'aquesta perspectiva professional i educativa a la vegada, la recerca troba els seus fonaments teòrics en tres eixos que configuren el marc conceptual: les competències com a factor de qualitat incorporat a diversos models de gestió, el disseny dels curricula de formació universitària davant els reptes plantejats per l'Espai Europeu d'Educació Superior i les exigències competencials de l'àrea dels Recursos Humans, on els nou titulats de Psicologia de les Organitzacions solen trobar una primera via d'entrada a la professió. La metodologia del treball utilitza l'assessment center com a mètode integral d'avaluació de les competències, per tal d'obtenir també una aportació doble: els instruments que serviran als avaluadors externs per mesurar el nivell competencial del grup focal i del grup control tant al començament i com al final del curs i les activitats formatives adreçades a desenvolupar les competències del perfil estudiat. Mitjançant el tractament estadístic de les dades obtingudes en les diferents fases del procés és possible establir els nivells comparatius entre el perfil acadèmic de sortida i el perfil professional d'entrada, així com el grau de desenvolupament de les competències del grup focal que rep la formació basada en competències. D'acord amb les hipòtesis plantejades, els resultats confirmen que existeixen diferències significatives entre el perfil de formació i el perfil professional i que les accions formatives implementades al seminari són efectives per desenvolupar, també significativament, algunes de les competències que configuren el perfil. / Centrada en el ámbito de la formación universitaria de competencias, esta tesis doctoral estudia el nivel de competencias de los estudiantes del último curso de Psicología de las Organizaciones de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. El focus de la investigación es doble: Por una parte, se comparan las competencias de los sujetos al final de su carrera con las competencias del perfil de una categoría profesional concreta, la del técnico en Recursos Humanos, que ha sido definido y validado por expertos en activo de esta área profesional. Y por otra parte, se valora el grado de desarrollo de las competencias de un grupo de sujetos que ha recibido una formación específica a lo largo de todo el curso académico 2003-2004 en un espacio formativo concreto, el seminario de aprendizaje cooperativo en el formato que es propio de la metodología Blanquerna. Des de esta perspectiva, profesional y educativa al mismo tiempo, la investigación encuentra sus fundamentos teóricos en tres ejes que configuran el marco conceptual: las competencia como factor de calidad incorporado a diversos modelos de gestión, el diseño de los curricula de formación universitaria ante los retos planteados por el Espacio Europeo de Educación Superior y las exigencias competenciales del área de los Recursos Humanos, donde los recién titulados de Psicología de las Organizaciones suelen encontrar una primera vía de entrada en la profesión. La metodología de trabajo utiliza l'assessment center como método integral de evaluación de competencias, con el fin de obtener también una aportación doble: los instrumentos que servirán a los evaluadores externos para medir el nivel de competencias del grupo focal y del grupo control, tanto al inicio como al final del curso, y las actividades formativas dirigidas a desarrollar las competencias del perfil estudiado. Por su parte, el tratamiento estadístico de les datos obtenidos en las diferentes fases del proceso permite establecer los niveles comparativos entre el perfil académico de salida y el perfil profesional de entrada, así como el grado de desarrollo de las competencias del grupo focal que recibe la formación basada en competencias. En consonancia con las hipótesis planteadas, los resultados confirman que existen diferencias significativas entre el perfil de formación y el perfil profesional y que las acciones formativas implementadas en el seminario son eficaces para desarrollar significativamente algunas de las competencias que configuran el perfil. / Based on the academic competences training, this doctorate studies the competence level of the Work and Organizational Psychology students in the Ramon Llull Universiy (Facultat de Psicologia, Ciències de l´Educació i de l'Esport Blanquerna). The investigation has a double focus: On the one hand, the competences of the individual at the end of his career are compared with the competences of a concrete professional category profile, that of the Human Resources technician, which has been defined and validated by experts in this professional field. At the other hand, we have evaluated the development level of a group of individuals who have received a specific training throughout the 2003-2004 academic course in a concrete training environment, the seminary, a methodologic format in Blanquerna cooperative learning. From this professional and educational view, the investigation finds his theoretical foundation in three points that configure the conceptual framework: the competences as a quality factor in many management models, the design of the university training curricula faced with the challenges that are posed by the European Space of High Education and the competence requirements in the Human Resources field, where the Work and Organizational Psychologists usually find their first job. The Assesment Center is used as an integral method for evaluating competences, with the goal of obtaining also a double contribution: the instruments that will serve to the external evaluators for measuring the competence level of the focal and control groups, both at the start and at the end of the mentioned course, and the training activities directed to develop the competences of the studied group. In turn, the statistic treatment of the data obtained in all the different phases of the process, allows us to establish the comparative levels between the the outcoming academic profile and the incoming professional profile, just as the development grade of the focal group that received the competence based training. In keeping with the suggested hypothesis, the results confirm that significant differences exist between the academic profile and the professional profile, and also that the training actions implemented in the seminary are useful to significantly develop some of the competences of the studied profile.