Global ETD Search

1	Federatieve staatsbouw een vraagstuk voor Nederlandsch-Indië. Hunger, Frederik Willem Tobias, January 1928 (has links) Proefschrift--Leyden. / Bibliography: p. [125]-128.
2	Federatieve staatsbouw; een vraagstuk voor Nederlandsch-Indië. Hunger, Frederik Willem Tobias, January 1928 (has links) Proefschrift--Leyden. / Bibliography: p. [125]-128.
3	The Yugoslav community of nations Hondius, Frits W. January 1968 (has links) Thesis--Leyden. / Summaries in Dutch and Croatian. Includes bibliographical references (p. [346]-353) and index.
4	El Tribunal Constitucional Federal Alemany: criteris jurisprudencials en la resolució dels conflictes federals entre el Bund i els Länder Barceló i Serramalera, Mercè 09 January 1988 (has links) No description available. Conflictes de competències Federalisme Alemany Jurisdicció constitucional Ciències Socials 342
5	On the political economy of federal systems / Hansen, Nico. January 1997 (has links) Inaugural-Diss. / Bonn, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität ; 1997.
6	Leitbilder des europäischen Föderalismus die Entwicklungsgeschichte der Idee eines europäischen Bundesstaats bis zum Beginn des 20. Jahrhunderts. Richter, Emanuel, January 1983 (has links) Thesis (Doctoral)--Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität zu Bonn, 1983.
7	The Yugoslav community of nations, Hondius, Frits W. January 1968 (has links) Thesis--Leyden. / Summaries in Dutch and Croatian. Includes bibliographical references (p. [346]-353) and index.
8	Relaciones cooperativas en el orden federal alemán, Las Albertí Rovira, Enoch 09 September 1985 (has links) La presente memoria es un estudio sobre las relaciones cooperativas en el orden federal alemán. Aunque se trata de una investigación sobre el Derecho alemán, y no ha sido planteada necesariamente como un estudio comparativista, sí debe reconocerse que la investigación sobre las relaciones de cooperación que se producen en el seno del orden federal alemán se ha abordado desde lo que podríamos llamar una "sensibilidad española", esto es, destacando y acentuando aquellos problemas y cuestiones que podrían resultar de interés para el desarrollo del Estado de las Autonomías previsto por la Constitución española de 1978. No obstante, hay que advertir que no se pretende trasladar textualmente las soluciones propuestas en Alemania a los retos que hoy tiene planteada la construcción en España del nuevo poder estatal diseñado por la Constitución de 1978. Sin embargo, no se puede negar el interés que ofrece para el caso español el conocimiento más o menos profundo de una experiencia federal tan dilatada y consolidada como la alemana. La investigación llevada a cabo para la presente memoria toma como punto de partida el análisis de las instituciones jurídico-constitucionales alemanas. De todas maneras, esa premisa inicial ha sido completada en muchas ocasiones con otras aproximaciones desde perspectivas como la sociología, la economía o la política para intentar obtener un cuadro lo más completo posible de la realidad federal. Debido a estas y otras particularidades, la presente memoria tiene una organización interna distinta a lo habitual en esta clase de trabajos. En primer lugar, se ofrece un trabajo previo de investigación en el que se intenta describir la estructura y el funcionamiento del orden federal alemán, con una especial atención por las relaciones de cooperación que se producen en su seno. En segundo lugar, y diferenciado formalmente del bloque anterior, se ofrece lo que sería propiamente la memoria o tesis doctoral. En ella se realiza una reflexión global sobre los datos obtenidos en la investigación previa. Existe un apartado específico destinado a presentar las conclusiones. Relacions cooperatives Alemanya (República Federal) Federalisme 342
9	El Federalisme executiu i el debat sobre la qüestió nacional al Canadà Sort Jané, Josep 18 December 2001 (has links) En aquesta tesi s'estudia el federalisme executiu canadenc. Entenem per aquest concepte el model de relacions intergovernamentals caracteritzat pel fet que les relacions entre els diferentes nivells de poder a l'interior d'una federació estan monopolitzades pels respectius executius, en detriment d'altres institucions polítiques - parlaments, partits polítics. La hipòtesi que sostinc és que, al Canadà, aquest model de relacions intergovernamentals s'ha vist influenciat per la centralitat que històricament ha tingut en la dinàmica política interna, el debat entorn la qüestió nacional. Aquest debat sorgeix arran de la voluntat política d'una part de la societat quebequesa, i en conseqüència dels governs quebequesos, d'autogovernar-se i d'evitar el risc de la minorització. Això no obstant, els successius governs federals tracten el Quebec com "una província més", igual que la resta de províncies. La negativa d'Ottawa a reconèixer el Quebec com a nació ha reforçat els partidaris de l'accessió a la sobirania. / In this thesis it is studied Canadian Executive Federalism. We define this concept as an intergovernmental relation's model characterized by the fact that relations between different levels of power within a federation are monopolized by executives, rather than by other political institutions -such as parliaments or political parties. The hypothesis defended is that, in Canada, this intergovernmental relation's model has been influenced by the centrality that the national question debate has play historically. This debate starts as part of Quebec's society will, and consequently, of Quebec executives will, of self-government as a measure to avoid minorisation risks. However, successive federal governments treat Quebec as a province like the rest. The Ottawa opposition to recognize Quebec as a nation has reinforced those who prone for accession to sovereignty. state diversity Nació diversitat nacionalisme federalisme estat Quebec asimetria Canadà Relacions intergovernamentals polítiques constitucionals constitutional politics federalism nation sovereignty asymmetry intergovernmental relations sobirania 32
10	Josep Puig Pujades (1883-1949) : cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà Teixidor i Colomer, Anna, 1978- 14 March 2013 (has links) Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil. / Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War. CNR Catalonia Civility The Civil War Culture Dalí ERC Empordà Elections Exile federalism Figueres Journalism Literature Politics Press Primo de Rivera Republicanisme Second Republic UFNR Catalanisme Catalunya Cultura Civisme Eleccions Exili Federalisme Guerra Civil Literatura Periodisme Política Premsa Republicanisme Segona República 316

Search results