La variació genètica és la pedra angular de l'evolució biològica. La descripció i explicació de les forces que controlen la variació genètica dins i entre poblacions és el principal objectiu de la genètica de poblacions. L'obtenció d'un número explosiu de seqüències nucleotídiques a diferents gens i espècies ha canviat radicalment les perspectives de la genètica de poblacions, transformant-la des d'una ciència empírica insuficient fins a un esforç interdisciplinari de gran abast, on els aparells de generació de noves seqüències a gran escala s'integren amb eines bioinformàtiques per a l'extracció i gestió de dades, juntament amb avançats models teòrics i estadístics per a la seva interpretació. Aquesta tesi és un projecte de bioinformàtica i genètica de poblacions complet, l'objectiu principal del qual és l'estudi de la diversitat genètica a les poblacions. S'ha dut a terme en tres passos seqüencials: (i) el desenvolupament d'eines per a l'extracció, processat, filtrat i control de qualitat de seqüències nucleotídiques, (ii) la generació de bases de dades de coneixement a partir de les dades obtingudes a la primera part i (iii) la prova d'hipòtesis que requereixen de dades de varies espècies i loci. A la primera part de la tesi hem desenvolupat PDA (Pipeline Diversity Analysis), una aplicació Web de codi obert que permet l'exploració del polimorfisme a grans conjunts de seqüències de DNA heterogènies. Aquesta eina es nodreix dels milions de seqüències haplotípiques d'estudis individuals que hi ha emmagatzemades a les principals bases de dades moleculars i genera dades de genètica de poblacions que poden ser utilitzades per a descriure patrons de variació nucleotídica a qualsevol espècie o gen. Totes les dades extretes i analitzades a la primera part de la tesi són utilitzades a la segona part per a crear un recurs via Web complet que proporciona col·leccions de seqüències polimòrfiques amb les seves mesures de diversitat associades en el gènere Drosophila (DPDB, Drosophila Polymorphism Database). Aquest recurs ha significat un repte ambiciós que ha permès posar a prova l'eficiència del sistema creat a la primera part.Finalment, s'inclouen dos estudis que utilitzen els mòduls d'extracció i anàlisi de dades desenvolupats a la primera part. En el primer, hem estudiat patrons de variació genètica per a inferir selecció negativa i positiva a seqüències conservades no codificadores a Drosophila. Per a aquest estudi hem utilitzat dades de re-seqüenciació a D. melanogaster junt amb dades genòmiques comparatives a d'altres espècies de Drosophila per a demostrar que les regions fredes de mutació no poden explicar aquests blocs conservats. Els resultats mostren que les seqüències conservades no codificadores són mantingudes per l'acció de la selecció purificadora. El segon estudi es centra en l'evolució codificant dels gens Hox, una classe de factors de transcripció essencials en el desenvolupament primerenc que estan involucrats en l'especificació de les regions al llarg de l'eix anteroposterior del cos. Hem mesurat les taxes de divergència nucleotídica i de fixació d'insercions i delecions a tres gens Hox, i les hem comparat amb les de tres gens derivats de Hox i un conjunt de gens no Hox per a provar la hipòtesi que els gens Hox evolucionen lentament. Els resultats mostren que tant el número de substitucions no sinònimes com el grau de constrenyiment funcional no són significativament diferents entre els gens Hox i els no Hox, i que els gens Hox i els derivats de Hox contenen significativament més insercions i delecions que els gens no Hox a les seves seqüències codificants. Per tant, els gens Hox evolucionen més ràpidament que altres gens essencials expressats al desenvolupament primerenc, amb patrons d'expressió complexos o amb introns llargs rics en elements cis-reguladors.Resumint, els treballs presentats a aquesta tesi tanquen un cicle complet de projecte bioinformàtic, incloent tots els passos necessaris des de l'extracció de dades fins a la generació de nou coneixement científic. És més, el resultat de cada pas és la llavor per a múltiples possibles estudis en el següent pas, i per tant aquesta tesi té moltes aplicacions per a la comunitat científica. / La variación genética es la piedra angular de la evolución biológica. La descripción y explicación de las fuerzas que controlan la variación genética dentro y entre poblaciones es el principal objetivo de la genética de poblaciones. La obtención de un número explosivo de secuencias nucleotídicas en distintos genes y especies ha cambiado radicalmente las perspectivas de la genética de poblaciones, transformándola desde una ciencia empírica insuficiente a un esfuerzo interdisciplinario de un gran alcance, donde los aparatos de generación de nuevas secuencias a gran escala se integran con herramientas bioinformáticas para la extracción y gestión de datos, junto a avanzados modelos teóricos y estadísticos para su interpretación.Esta tesis es un proyecto de bioinformática y genética de poblaciones completo, cuyo objetivo es el estudio de la diversidad genética en las poblaciones, que se ha llevado a cabo en tres pasos secuenciales: (i) el desarrollo de herramientas para la extracción, procesado, filtrado y control de calidad de secuencias nucleotídicas, (ii) la generación de bases de datos de conocimiento a partir de los datos obtenidos en la primera parte y (iii) la puesta a prueba de hipótesis que requieren de datos de varias especies y loci. En la primera parte de la tesis hemos desarrollado PDA (Pipeline Diversity Analysis), una aplicación Web de código abierto que permite la exploración del polimorfismo en grandes conjuntos de secuencias de DNA heterogéneas. Esta herramienta se alimenta de los millones de secuencias haplotípicas de estudios individuales que hay almacenados en las principales bases de datos moleculares y genera datos de genética de poblaciones que pueden ser utilizados para describir patrones de variación nucleotídica en cualquier especie o gen. Todos los datos extraídos y analizados en la primera parte de la tesis son utilizados en la segunda parte para crear un recurso vía Web completo que proporciona colecciones de secuencias polimórficas con sus medidas de diversidad asociadas en el género Drosophila (DPDB, Drosophila Polymorphism Database). Este recurso ha significado un reto ambicioso que ha permitido poner a prueba la eficiencia del sistema creado en la primera parte.Finalmente, se incluyen dos estudios que utilizan los módulos de extracción y análisis de datos desarrollados en la primera parte. En el primero, hemos estudiado los patrones de variación genética en secuencias conservadas no codificadoras para inferir selección negativa y positiva en Drosophila. En este estudio hemos utilizado datos de re-secuenciación en D. melanogaster junto con datos genómicos comparativos en otras especies de Drosophila para demostrar que las regiones frías de mutación no pueden explicar estos bloques conservados. Los resultados muestran que las secuencias conservadas no codificadoras se mantienen por la acción de la selección purificadora. El segundo estudio se centra en la evolución codificadora de los genes Hox, una clase de factores de transcripción esenciales en el desarrollo temprano que están involucrados en la especificación de las regiones a lo largo del eje anteroposterior del cuerpo. Hemos medido las tasas de divergencia nucleotídica y de fijación de inserciones y deleciones en tres genes Hox, y las hemos comparado con las de tres genes derivados de Hox y un conjunto de genes no Hox para probar la hipótesis que los genes Hox evolucionan lentamente. Los resultados muestran que tanto el número de sustituciones no sinónimas como el grado de constreñimiento funcional no son significativamente distintos entre los genes Hox y los no Hox, y que los genes Hox y los derivados de Hox contienen significativamente más inserciones y deleciones que los genes no Hox en sus secuencias codificadoras. Así, los genes Hox evolucionan más rápidamente que otros genes esenciales expresados en el desarrollo temprano, con patrones de expresión complejos o con intrones largos ricos en elementos cis-reguladores.En síntesis, los trabajos presentados en esta tesis cierran un ciclo completo de proyecto bioinformático, incluyendo todos los pasos necesarios desde la extracción de datos hasta la generación de nuevo conocimiento científico. Es más, el resultado de cada paso es la semilla para múltiples posibles estudios en el siguiente paso, y por lo tanto esta tesis tiene muchas aplicaciones para la comunidad científica. / Genetic variation is the cornerstone of biological evolution. The description and explanation of the forces controlling genetic variation within and between populations is the main goal of population genetics. The deciphering of an explosive number of nucleotide sequences in different genes and species has changed radically the scope of population genetics, transforming it from an empirically insufficient science into a powerfully explanatory interdisciplinary endeavor, where high-throughput instruments generating new sequence data are integrated with bioinformatic tools for data mining and management, and advanced theoretical and statistical models for data interpretation. This thesis is an integrative and comprehensive bioinformatics and population genetics project whose central topic is the genetic diversity of populations. It is accomplished in three sequential steps: (i) the development of tools for data mining, processing, filtering and quality checking of raw data, (ii) the generation of databases of knowledge from refined data obtained in the first step, and (iii) the testing of hypotheses that require multi-species and/or multi-locus data. In the first part of the thesis, we have developed PDA Pipeline Diversity Analysis , an open-source, web-based tool that allows the exploration of polymorphism in large datasets of heterogeneous DNA sequences. This tool feeds from the millions of haplotypic sequences from individual studies that are stored in the main molecular biology databases, and generates high-quality, population genetics data that can be used to describe patterns of nucleotide variation in any species or gene. All the extracted and analyzed data resulting from the first part of this thesis is used in the second step to create a comprehensive on-line resource that provides searchable collections of polymorphic sequences with their associated diversity measures in the genus Drosophila (DPDB Drosophila Polymorphism Database ). This resource means an ambitious pledge to test the efficiency of the system created in the first part.Finally, two different studies that make use of the modules of data mining and analysis developed are shown. First, we study patterns of sequence variation to infer constraint and adaptation in Drosophila conserved noncoding sequences (CNSs). For this study we have used population genetics re-sequencing data from D. melanogaster together with comparative genomic data from other Drosophila species. We show that patterns of nucleotide sequence evolution in Drosophila CNSs are incompatible with the notion that mutational cold-spots explain these conserved blocks. Rather, the results support the hypothesis that CNSs are maintained by the action of purifying selection. The second study focuses on the coding evolution of Hox genes, a class of essential transcription factors expressed early in development that are involved in the specification of regional identities along the anteroposterior body axis. We have measured the rates of nucleotide divergence and fixation of insertions and deletions of three Hox genes, and compared them with those of three Hox-derived genes and a set non-Hox genes to test the hypothesis that Hox genes evolve slowly. Our results show that both the number of nonsynonymous substitutions and the degree of functional constraint are not significantly different between Hox and non-Hox genes, and that Hox and Hox-derived genes contain significantly more insertions and deletions than non-Hox genes in their coding sequences. Thus, Hox genes evolve faster than other essential genes expressed early in development, with complex expression patterns or with long introns rich in cis-regulatory elements.As a whole, the works presented in this thesis round a complete bioinformatics project off, including all the necessary steps from mining the data to generating new scientific knowledge. More interestingly, the outcome of each step is the seed of multiple possible studies in the next step, and thus this thesis has many applications for the scientific community.

La present tesi doctoral: "Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar". Avaluació d'un programa didàctic per ensenyar a aprendre de manera cooperativa, pretén ésser l'avaluació d'un programa didàctic per introduir a les aules ordinàries i comunes una proposta didàctica basada en la cooperació entre iguals, fruit d'un treball previ entorn l'aprenentatge cooperatiu promogut des d'un grup de professors de la Universitat de Vic, i vinculats al GRAD (Grup de Recerca sobre l'Atenció a la Diversitat).Aquest programa ha estat aplicat a una escola d'educació infantil i primària i concretament en el tercer i quart curs d'educació primària. Més concretament els objectius de la tesi han estat:1. L'anàlisi de la coherència del programa. Pel que fa a la coherència suposa analitzar: -La coherència teòrica del programa: és a dir fins a quin punt és coherent amb els principis psicopedagògics de l'aprenentatge que el sustenten.-La coherència lògica: fins a quin punt davant els "antecedents" o "problemàtiques" a les quals el programa en qüestió pretén superar, portar a terme les actuacions previstes en el mateix, suposarà aconseguir els "efectes" esperats o les noves situacions davant de les "problemàtiques".- L'anàlisi de la coherència entre la planificació i la implementació: fins a quin punt el que s'ha aplicat és el que s'havia planificat.2. Anàlisi de la qualitat absoluta del programa: si es constata o verifica que s'han donat una sèrie de criteris (si ha millorat la cohesió del grup, la participació activa de l'alumnat, el clima de l'aula i el rendiment acadèmic dels alumnes).3. Anàlisi del Grau de cooperativitat: Analitzar fins a quin punt el treball dels equips ha estat realment cooperatiu. És a dir analitzar si els equips compleixen els factors que fan que un equip sigui realment cooperatiu: Interdependència positiva, de rols i de tasques, interacció cara a cara, habilitats socials bàsiques i autoavaluació de l'equip. El grau de cooperativitat d'un equip vindrà determinat, per tant, per dos elements: per la quantitat de temps que treballen en equip dins d'una unitat didàctica (expressada pel % dels segments de l'activitat AA de tipus cooperatiu) i per la qualitat del treball cooperatiu (expressada per un índex de qualitat, determinat per la constatació del grau en el qual es donin uns determinats factors de cooperativitat que incrementen l'eficàcia del treball en equip) i/o uns determinats contrafactors (que disminueixen l'eficàcia del treball en equip).La metodologia utilitzada està en la línia de la investigació avaluativa desenvolupada per Robert Stake. / One of the new educational challenges is to advance towards the inclusive education that has as basic aim, the attention of all the pupils (independently of your capacities, conditions of learning) in the group class and inside the ordinary classroom. For this question, it is necessary that the schools, the teachers and teachers check your habitual practices, in order to reach this aim, with the maximum guarantees of quality. This way so, it turns out indispensable to orientate the look towards the organizational and methodological formulae that have been developing during the last years in the centers and countries in which the inclusive education is already a reality. In this respect, though evidently it is a question of educational very different systems and very complex all of them - in which it becomes difficult to generalize the practices-, we must not forget that, adapted to our reality they us can be of great help to advance. Good example of it they turn out to be the multiple options of collaboration inside the classroom of the different professionals, in some cases as personnel of support, in others exclusively for the elaboration of material in other cases, to do direct and specific attention, etc. To sorrow that in many cases we cannot import everything all that we would like, if that many of these initiatives can serve us to incorporate small practical, small formats of work that can be of easy application in our day and to be able to improve someone of our practices. In this respect, one of the principal modals of our study són the considerations of international Organizaciones like the UNESCO (2001) - in the description of 9 rules of gold for the incorporation - or the European Agency for the attention of the educational special needs, who have analyzed the fundamental props that have made possible an inclusive education. Though it is obvious that in every country have been organized of a different form, also it is evident, that in order that the inclusive school is possible have given themselves a few conditions communes and indispensable. In the graph that follows us later, we are going to see these conditions synthesized.Departing from this premise, our project of research began during the year 2006/07 in which we receive a demand of collaboration and advice on the part of the team of orientation of a zone of the Central Catalonia. In this zone, one had given a punctual situation of school incorporation, since des of the 80s the pupils with educational special needs - some of them with severe disabilities - had been attended in the ordinary schools of the sector. Though in a few first moments this situation was answering to a question of geography (the school of special education was placing to approximately 45 minutes), later there was promoted of a form more direct des of the specific services, even des of the same educational inspection. This way so, the context was reflecting a situation of educational incorporation in which, in spite of the difficulties, it was splitting of a trivial condition: all the pupils of infantile education i primary - so much of the public as compound centers-, were in the ordinary classrooms. The aims of the thesis are: o 1.Analysis of the coherence of the program CA/AC o 2. Analysis of the quality of the program CA/AC: if performance of the pupils improves, if the climate of the classroom improves, if it improves the interactions between the student body and if it facilitates the participation of all the pupils,o 3.Análysis the cooperative degree of the teams and of the class in general.The phases of research: 1.PREPARATORY PHASE:Determination of the instruments for the analysis of the aims of the research.2.APPLICATION OF THE PROGRAM: Application of the program CA/AC in two academic courses (the third course in 06/07 and fourth course in 07/08), in the areas of language and mathematical respectively.3 and 4.Evaluation of the program: Analysis of the coherence, the quality and the cooperative degree and final conclusions.

Aquesta investigació es porta a terme a partir de la necessitat de comprendre i descriure l'impacte de les noves tecnologies en la nostra societat i en relació en l'aprenentatge dels alumnes amb NEE. En estudis més recents Cabero (2009) es refereix a la relació que es manté entre l'educació i la tecnologia, és quan es comença a parlar sobre el paper de les noves tecnologies (TIC / TAC) per obrir nous mètodes d'ensenyament i aprenentatge, i apropar la realitat social al context escolar. El marc teòric que posa l'accent en l'evolució del concepte d'educació especial, citant els tipus més comuns presents a les aules actuals i les mesures per atendre-les, tot fent referència a la legislació educativa vigent. Pel que fa al marc empíric, s’ha treballat amb una metodologia qualitativa, amb l’elecció de l'estudi de cas. La proposta d’actuació consisteix en un portal digital, amb el recull de materials específics interactius. / This research is done from the need to understand and describe the impact of new technologies in our society and in relation to the learning of students with specific educational needs. In more recent studies Cabero (2009) refers to the relationship is maintained between education and technology, is when you start to talk about the role of new technologies (TIC / TAC) to open new methods of teaching and learning, and bring reality in the classroom, school context. The theoretical framework emphasizes the evolution of the concept of special education, citing the most common types present in the classroom and measures to address them, with reference to the legislation. Regarding the empirical framework, the methodology chosen was qualitative, with the case study. The proposed action is to create a portal of digital and interactive collection of specific materials to meet the needs of students.

No description available.

L'arxipèlag de les Canàries és un conjunt d'illes d'origen volcànic localitzat a l'Atlàntic nordoriental, a uns 100 km de les costes africanes. La seva disposició seguint una línia horitzontal, representa alhora una ordenació de les illes en proximitat al continent i en origen geològic.El gènere Dysdera inclou al voltant de 220 espècies d'aranyes distribuïdes a la conca mediterrània. Són aranyes errants que capturen directament a les seves preses sense l'ajut de teles de seda, prefereixen els llocs humids, són d'hàbits nocturns i es solen trobar durant el dia descansant sota pedres o escorces d'arbres. El límit occidental de la seva distribució el formen les anomenades illes Macaronèsiques: Açores, Madeira, Selvagens, Cabo Verde i Canàries. En aquest últim arxipèlag s'havien descrit fins a 50 espècies endèmiques: una quarta part de les espècies del gènere es localitzaven en un àrea del 0,1% de l'a distribució total. Aquest número era encara més sorprenent quan es comparava amb la resta d'arxipèlags Macaronèsics (Açores 1 sp., Madeira 4 sp., Selvagens 1 sp. i Cabo Verde 1 sp). La present tesi intenta donar resposta a l'interrogant evolutiu plantejat per Dysdera a les illes Canàries.Els objectius proposats van ser: la revisió taxonòmica de les espècies canàries, l'elaboració de la filogènia del grup utilitzant tan caràcters morfològics com moleculars i, a partir d'aquesta filogènia, derivar els processos implicats en la generació d'aquesta gran biodiversitat.El primer pas va ser adoptar un "concepte d'espècie" per tal de delimitar les unitats d'estudi. El concepte adoptat va ser el "concepte filogenètic d'espècie de la diagnosticabilitat". Es va optar per aquest atenent a la seva aplicabilitat i al fet de fer referència a caràcters descriptius i no a processos. Es va procedir a l'estudi morfològic tant del material tipus existent de les espècies descrites, com de més de 1000 especimens reunits a partir de diverses fonts. Els diferents caràcters van ser estudiats mitjançant un microscopi estereoscòpic i microscopis electrònic d'escanellatge.Per a inferir les relacions filogenètiques es va aplícar la metodologia cladista, implementada a través del criteri de la màxima parsimònia i utilitzant tan caràcters morfològics com de les seqüències nucleotídiques del DNA mitocondrial. Tot i que la filogènia va ser reconstruïda mitjançant l'anàlisi simultània de tots els caràcters, es van dur a terme un seguit d'anàlisi parcials per tal d'estudiar el comportament de les diferents classes de caràcters. A cadascuna de les matrius es van aplicar el test TS de presència de senyal filogenètica i el test ILD d'incongruència entre particions. L'existència de taxons incomplets introduïa a les diferents matrius, parcials i combinades, un elevat nombre de missing data. L'efecte de la presència d'aquests caràcters desconeguts va ser avaluat construint una sèrie de matrius addicionals amb un nombre decreixent de taxons incomplets. Es va contrastar la sensibilitat dels clades obtinguts a pertorbacions en paràmetres de les anàlisis utilitzant diferents esquemes de ponderació dels mateixos.El procés colonitzador, l'existència de radiacions intrainsulars i les causes responsables de les mateixes van ser derivades a partir de la filogènia dels taxons, mitjançant l'optimització de caràcters biogeogràfics i morfològics. L'edat de divergència dels clades es va estimar mitjançant divergència genètica no corregida, utilitzant una constant de transformació de 2,5% de divergència per milió d'anys.Com a resultat de la revisió taxonòmica de Dysdera a les illes Canàries, es proposa que el nombre d'endemismes actualment coneguts és de 43. S'han descrit 11 espècies noves, s'han establert 18 sinonímies, s'han redescrit 31 espècies (5 neotipus) i s'ha proposat 1 nomen dubium. En general, el nivell d'endemisme és força alt, el 80% de les espècies només s'han recol.lectat en una illa La humitat sembla ser el principal factor limitant de la distribució de les espècies, mentre que els vuit endemismes troglomòrfics representen els únics casos d'associació estreta amb un determinat ecosistema. El nivell de diversitat somàtica es força elevat en comparació al que s'observa en els caràcters genitàlics, tant de mascles com de femelles.Per tal de testar si els endemismes canaris eren monofilètics o si, per contra, representaven una agrupació polifilètica, es van mostrejar tot un seguit de taxons continentals i de la resta d'illes macaronésiques (23 espècies). A més, es van introduir a la matriu com a outgroups sengles representants de les subfamílies Harpacteinae i Rhodinae i dels gèneres de Dysderinae Harpactoerotes i Dysderoerotes. Els cladogrames obtinguts van ser arrelats assumint una relació de grups germans entre les subfamílies Rhodinae i Dysderinae. Es va construir una matriu de III taxons (70 espècies, 94 haplotipus) i 961 caràcters (439 informatius): 23 somàtics, 28 del bulb copulador, 15 de l'endogí, 157 de cadascuna de les bases (1., 2· i 38 base) dels codons del Citocrom Oxidasa I, 247 dels ítems del 16SrRNA i 177 dels loops.L'aplicació del test TS a cadascuna de les matrius parcials i combinades va revelar que en tots els casos aquestes posseïen senyal filogenètica. Només es va detectar un nivell d'incongruència significatiu en les comparacions entre les segones i les terceres bases dels codons del COI amb el 16S, probablement resultat de l'elevat grau de saturació de les terceres bases i del fort constrenyiment evolutiu al que estan sotmeses les segones, respectivament. Es descriu per primer cop l'estreta relació existent entre la significació del test ILD i l'existència de taxons incomplets per alguna de les particions definides.Per tal de seleccionar el cladograma, es van preferir els resultats derivats de la ponderació uniforme i les diverses ponderacions diferencials van ser utilitzades com a criteris addicionals de selecció en cas de ciades alternatius. Altres criteris auxiliars van ser el de maximitzar la informació continguda, eliminar els clades alternatius amb politomies i contrastar les implicacions biogeogràfiques de les resolucions possibles. L'aplicació d'aquest protocol va resultar en l'elecció d'un únic ciadograma.Aquest cladograma es compatible amb l'existència d'un màxim de 4 i un mínim de 2 colonitzacions independents de Canàries. En qualsevol cas, la major part dels endemismes (86%) són el resultat d'un únic procés colonitzador. Les illes Orientals han estat colonitzades dues vegades, una per l'avantpassat del clade oriental i, posteriorment, una altra representada per l'espècie D.lancerotensis. El patró colonitzador exhibit pel clade oriental és incompatible amb les dades geològiques, la qual cosa juntament amb la gran diferència del nombre d'endemismes respecte el clade centre-occidental, malgrat les edats similars de divergència, i les peculiaritats ecològiques d'aquestes illes permeten hipotetitzar aquest clade ha estat sotmés a episodis d'extinció d'espècies. Pel que fa al clade centre-occidental, Tenerife és el seu centre d'origen, a partir del qual s'han colonitzat les illes restants mitjançant onades successives de colonització.La generació de la biodiversitat a les illes més antigues (Fueneventura i Lanzarote) i a les més modernes (La Palma i El Hierro), és bàsicament producte de les colonitzacionsinterinsulars. Per contra, a Tenerife, Gran Canaria i La Gomera, els processos de diversificación intrainsular són tan o més importants que les colonitzacions. Tot i que part d'aquestes radiacions poden ser explicades com a fenòmens vicariants, ja sigui per establiment de barreres geològiques o ecològiques, les dades derivades de l'optimització de caràcters hipotéticamente relacionats amb la captura de la presa, mostren que en molts casos espècies simpàtriques estretament relacionades filogenèticament posseeixen combinacions diferents d'aquests caràcters. Es proposa l'existència de fenòmens de segregació ecològica lligats a diferenciación en la presa potencial, la qual cosa es compatible amb l'existència de fenòmens d'especiació simpàtrica o, si més no, permet la coexistència d'aquestes espècies posteriorment a la seva formació per especiació alopàtrica. / Oceanic islands biodiversity is the join result of external colonization and local diversification. Unlike the biotas of Pacific archipelagos, such as the Hawaiian Islands or Galapagos, the species inhabiting the so-called Macaronesian Archipelagos have usually been interpreted as the relicts of past continental biotas or the result of chance characteristics of the original colonists of each species. The Canary Islands, 100 km of the North western coast of Africa, had been claimed to harbour 50 endemic species of the mostly circum-Mediterranean spider genus "Dysdem": about a quarter of its known species in an area that hardly represents 0.1% or its range.In order to assess the validity of this figure as well as the processes involved in the origin and formation of this extraordinary number of endemisms, a taxonomic revision and a phylogenetic analysis of these endemics were performed. Phylogenetic relationships of the endemics and a sample of continental species (70 taxa), were based on a simultaneous cladistic analysis of 66 morphological characters, 471 pb of the COI and 424 pb of the 16SrRNA rnitochondrial genes. After their taxonomic revision, 43 Canarian endemic species are accepted, 12 of which are described for the first time. Moreover, 18 new synonymies are proposed and 31 species are re-described. Most of the species (80%) are single-island endemisms. Humidity seems to be the most important factor governing species distribution, while only troglomorphic species (8 out or the 43) show a close relation to a particular biota. In general, Canarian "Dysdem" species display a wide range of somatic morphologies, coupled with relatively uniform male bulbs and female endogynes. Even though the preferred tree is ambiguous regarding the number of overseas colonizations, allowing a minimum of two and a maximum of four colonization events, it supports a single origin for most of the endemisms (84%). Both, inter-insular colonizations and intra-insular radiations have played an important role in the diversifications of this clade. The optimization of morphological characters hypothetized to be linked to prey preference, suggests the existence of ecological segregation in coexisting species and thus opens the possibility of the occurrence of sympatric speciation phenomena.

L'objectiu principal del treball de recerca és aprofundir en el coneixement del grup de Bacteris Verds del Sofre (BVS) des del punt de vista de la relació amb la salinitat. L'estudi s'ha restringit als representants halotolerants o halòfils del grup amb tres línies de treball que corresponen a diferents àmbits de coneixement, com són la descripció del biòtop i la riquesa específica de les comunitats de BVS en els ambients naturals, l'avaluació de la significació taxonòmica de la capacitat de desenvolupament en ambients salins en el marc de discussió de la taxonomia-filogenètica del grup, i l'anàlisi de les estratègies fisiològiques desenvolupades per a l'osmoadaptació en medi salí. / The aim of this work is to extend the knowledge of Green Sulfur Bacteria (GSB), specifically those halotolerant and/or halophilic members of the group found in saline environments. The study has been carried out from three different perspectives, corresponding to different knowledge areas: describing the specific richness of GSB communities and environmentally relevant parameters of their habitats, evaluating the taxonomic significance of the requirements and tolerance of salts in the media and discussing the group's classification criteria, and analyzing the physiological responses developed for the osmoadaptation (in particular those related to the accumulation of compatible solutes) in saline media.

Aquesta tesi vol reflexionar al voltant del tema de l'educació per a la convivència, a partir de l'estudi dels problemes de convivència i les estratègies d'intervenció vers els mateixos que es donen habitualment als centres educatius d'ESO.En aquest sentit s'ha partit d'una anàlisi teòrica de com es descriuen els problemes de convivència des de diferents enfocaments psicopedagògics, sociològics i jurídics del segle XX, així de com es planteja la intervenció vers aquests problemes des d'aquests enfocaments per arribar a recollir i proposar diferents estratègies educatives per millorar-los en el context de l' ESO.En un pla més concret, aquest estudi comença analitzant les percepcions que té una mostra de professors d'ESO de la demarcació de Tarragona sobre els problemes de convivència als centres i les estratègies educatives que s'utilitzen per donar resposta als mateixos. D'aquesta manera s'intenta contrastar les propostes teòriques amb les actuacions del context proper.Un altre apartat recull l'estudi longitudinal de 6 nois/es amb diversos problemes de convivència que cursaven estudis d'ESO en un mateix centre educatiu. Al llarg de 3 cursos escolars s'han analitzat diferents indicadors de diferents àmbits (personal, familiar, escolar i social) relacionats amb l'aparició i evolució positiva o negativa de les situacions problemàtiques. Tanmateix s'han pogut establir relacions significatives entre aquests indicadors per arribar a dissenyar una intervenció educativa que faciliti una millora dels problemes de convivència per a casos amb perfils similars.Cal assenyalar també l'experimentació d'un conjunt d'activitats-tipus que s'han anomenat com "Programa d'habilitats de resolució positiva de conflictes". Aquest programa es justifica atenent als principis de l'estructuralisme evolutiu i la psicologia cognitiva social en els que es defensa l'evolució de cada subjecte a través de diferents estadis i l'assoliment de diferents habilitats relacionades amb comportaments socials. Aquest programa s'ha portat a terme amb diferents grups d'ESO, amb una anàlisi posterior de la seva aplicació. Això ha permès valorar l'adequació i l'eficàcia com estratègia d'intervenció en un context concret.Després de considerar aspectes fonamentals relatius a la intervenció educativa vers els problemes de convivència, entre les diferents conclusions s'han definit i recollit una sèrie de propostes:- Descriure els problemes de convivència, a partir d'un estudi objectiu, que justifiqui una intervenció educativa coherent. Així aquest treball d'investigació aporta una delimitació conceptual i diferents instruments d'estudi dels esmentats problemes (Qüestionari: "Estudi dels problemes de convivència als centres d'ESO", "la fitxa d'estudi d'un cas"...).- Reconèixer la diversitat de causes i factors que generen o agreugen aquests problemes i que assenyalen 4 àmbits bàsics d'intervenció: personal, familiar, escolar i social i planificar les actuacions tenint-los en compte. En la present tesi s'han perfilat els indicadors significatius per a cada àmbit, després de l'anàlisi de casos claus en relació al tema d'estudi i que poden esdevenir orientadors per a la intervenció educativa vers a casos similars.- Conèixer diferents enfocaments d'intervenció vers els problemes de convivència que permetin adequar estratègies diverses segons la tipologia de problema. Aquestes estratègies han estat àmpliament desenvolupades al llarg d'aquest treball.- Dissenyar plans de prevenció dels problemes de convivència, desenvolupant les habilitats socials de convivència com a part fonamental del propi currículum. En la tesi s'han presentat alguns models d'aquests plans.- Potenciar la investigació i la reflexió sobre la pròpia pràctica i formar-se en l'adquisició d'estratègies d'estudi i intervenció vers els problemes de convivència per part dels docents d'ESO. En aquesta línia s'han dissenyat i s'han defensat uns continguts i uns objectius relatius a la formació bàsica per al professorat d'aquest cicle educatiu en relació al tema de la tesi. / This thesis seeks to reflect on the question of education for co-existence starting out from a study of habitual problems of co-existence and their corresponding strategies of intervention in secundary schools.This starting point is a theoretical analysis of how problems of co-existence are described according to different psycho-pedagogical, sociological an legal approaches in te 2th Century. Different approaches to the resolution of conflicts are also examined in order to come up with proposals for action in secundary schools.Specifically, this study begins by analysing the percepcions of a sample-group of secondary school teachers in the Tarragona area in relation to problems of co-existence and the strategies they employ to tackle them. In this way theoretical proposals are contrasted to actions on the ground.Another section of the thesis records an on-going study of six youngsters with problems of co-existence, all of whom were studying at the same school. In the course of three school years, different indicators related to problematical situations were examined including personal, family, school and social aspects. Moreover it has been possible to trace a significant relationship between these indicators which enables us to design forms of educational intervention which will help in similar cases of problems of co-existence.Also of note is the experimentation with a group of activities known as the "programme of skills for the positive resolution of conflicts". This programme is based on the principles of evolving structuralism and cognitive social psychology which maintain the model of an evolution through different stages and the acquisition of different social skills.This programme has been carried out with different secondary school groups and the results have been analysed. This allows us to evaluate its appropiateness and efficacy in a specific context.After considering basic aspects related to educational intervention in problems of co-existence, a number of proposals have been made:- Describe the problems of co-existence based on an objective study, which justifies a coherent educational intervention. So this investigative project gives conceptual delimitation and different instruments for the study of the problems (Questionnaire "Study of problems of co-existence in Secundary Schools", "The Case-study sheet".)- Recognize the diversity of causes and factors which generate or worsen these problems and which point to 4 basic areas of intervention (personal, family, school and social) and plan some actions with these in mind. In this thesis, the prime indicators in each bit have been identified following case-studies which point the way to the resolution of similar cases.- Be familiar with the different approaches to problem-solving in co-existence wich lend themselves to finding the right strategies for different types of problems. These strategies are amply developed in the course of the thesis.- Design plans for the prevention of problems of co-existence developing social skills as a fundamental part of the curriculum. In the thesis, some models for these plans are presented.- Encourage research and reflection on the part of the teaching staff in the areas of method, study and action related to problems of co-existence. Along these lines, it is argued that certain contents related the subject of this thesis should be included in the basic training of secondary school teachers.

Se desarrolla la metodología de aplicación del índice de diversidad de Shannon-Wiener a estudios de mortalidad. Su ventaja es que resume en una cifra la distribución de las defunciones por grupos de causas. El objetivo de estudio es validar la aplicación del índice de diversidad a la mortalidad para: a) diferenciar distribuciones de mortalidad por grupos de causas de muerte, y b) complementar la tasa de mortalidad como indicador sanitario. La memoria se presenta en cuatro capítulos.Capítulo 1. Analiza la idoneidad de los principales índices de diversidad para la selección de uno: Shannon-Wiener. Estudia el efecto sobre la diversidad de dos sistemas distintos de clasificación de grupos de causas. Valora el significado, condicionantes y efectos de aplicar ó no la estandarización.Capítulo 2. Desarrolla la metodología necesaria para analizar la evolución conjunta de la diversidad y la tasa de mortalidad con los datos de Cataluña (1975-93). Identifica cambios de diversidad debidos a cambios en la distribución y/ó en la riqueza de grupos de causas. Describe e interpreta la evolución de la tasa de mortalidad y de la diversidad en la población general y subpoblaciones por género y edad. Aporta valores de referencia de la diversidad (H', E65 y E) para la población general y subpoblaciones por género y edad.Capítulo 3. Estudia la distribución espacial de la diversidad de la mortalidad por grupos de causas en combinación con la tasa de mortalidad en las provincias y comunidades autónomas de España. Identifica mejor los patrones geográficos y su interpretación. Capítulo 4. Analiza la tasa de mortalidad y la diversidad de la mortalidad por causas MIPSE en la población de Cataluña (1975-95). Determina si los cambios en diversidad aportan ó no información complementaria para su gestión. Detecta las diferencias importantes en diversidad y sus patrones evolutivos.Como resultado global del estudio, proponemos que los Anuarios de Mortalidad incluyan los valores de diversidad. La aplicación conjunta de ambos indicadores mejora la valoración del estado de salud de la población para la gestión de recursos.

La intensificació agrícola que s'ha produït al llarg de les darreres dècades ha fet possible un augment de la producció. Aquesta intensificació, però, ha ocasionat greus conseqüències pel medi, entre les que destaca, la pèrdua de biodiversitat. La pèrdua de diversitat d'espècies arvenses és un dels problemes més rellevants perquè tenen un paper clau en el funcionament dels sistemes agrícoles. La intensificació agrícola s’ha produït a diferents escales espacials. A escala de paisatge, l’agregació de parcel•les i la reducció dels hàbitats associats als conreus a causa de la concentració parcel•lària ha comportat una important simplificació del paisatge agrícola. A escala local, la intensificació agrícola s’ha posat de manifest amb el monocultiu, la llaurada intensiva, la fertilització química i l’aplicació d’herbicides. En aquesta tesi s'ha integrat aquests dos aspectes de la intensificació agrícola mitjançant diferents aproximacions, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels seus efectes sobre la diversitat de la flora arvense dels conreus de cereals de secà. Amb aquesta finalitat, es van seleccionar 18 localitats de la Catalunya Central situades en un gradient de complexitat del paisatge i, en cadascuna d'elles, una finca cerealista amb gestió ecològica i una amb gestió convencional. Els resultats d’aquesta tesi doctoral mostren que la intensificació de les pràctiques agrícoles, avaluada per mitjà de (i) la comparació entre parcel•les amb gestió ecològica i convencional (Capítols 1, 3 i 4), (ii) diverses variables relacionades amb la gestió com ara les aportacions de nitrogen amb la fertilització (Capítols 2 i 3) i (iii) la seva integració en un índex d’intensificació agrícola (Capítol 2), afecta negativament la riquesa de la flora arvense. A més, la intensificació agrícola comporta la reducció de la riquesa de grups funcionals com les lleguminoses i la pèrdua d’espècies segetals poc freqüents i abundants (Capítol 1). La caracterització de les pràctiques agrícoles de cada una de les parcel•les estudiades ha permès constatar que la gestió ecològica és, en general, menys intensa que la gestió convencional (Capítol 2), però a més, ha permès conèixer que existeix una gran heterogeneïtat en la intensitat de la gestió en cada sistema. Això indica que no es pot associar sempre la gestió ecològica amb pràctiques agrícoles poc intenses, i la gestió convencional amb pràctiques agrícoles molt intenses. Els resultats també mostren que la riquesa d’espècies arvenses dels camps ecològics i convencionals no varia en relació a les característiques del paisatge que els envolta (Capítol 3). L’efecte de la complexitat del paisatge sobre la riquesa de la flora arvense és un tema de debat perquè s’han obtingut resultats contraposats. La majoria d’estudis que constaten un efecte positiu de la complexitat del paisatge sobre la riquesa d'espècies analitzen la flora arvense dels marges dels camps i/o de les vores (la part externa del camp adjacent al marge). Aquesta tesi constata que no es produeix aquest efecte als centres dels camps, bé per la limitada dispersió de les llavors o bé per la intensitat més gran de les pràctiques agrícoles als centres que als marges dels camps. Una de les conseqüències de la intensificació agrícola és l’increment de l’abundància d’algunes espècies arvenses, com ara el margall (Lolium rigidum) o la cugula (Avena sterilis). L’elevada dominància d’aquestes espècies fa que es puguin considerar espècies invasores dels conreus cerealístics. Els resultats d’aquesta tesi (Capítol 4) mostren que l’augment d’aquestes espècies invasores nadiues afecta negativament l’abundància i la riquesa d’espècies de la comunitat arvense resident, tal i com s’ha descrit per algunes espècies exòtiques. / Agricultural intensification over the past decades, at both the local (management intensification) and the landscape scale, is the main reason for the current biodiversity decline. The decline of arable weed diversity in agro-ecosystems is a matter of great concern because of its key role in supporting biodiversity at higher trophic levels. This thesis focus on the biotic and abiotic factors that may have an influence on arable weed species, in order to evaluate their effect and develop mechanisms to counteract the increasing loss of weed diversity. To fulfil these objectives, several experiments were performed in central Catalonia, in 18 localities placed along a gradient of landscape complexity. In each locality, an organic and a conventional cereal farm were selected. The results of this thesis show that intensification of management, evaluated by means of (i) the comparison of organic and conventional fields (Chapters 1, 3 and 4), (ii) several management variables (Chapters 2 and 3) and an index of land-use (Chapter 2), negatively affects weed flora. The characterization of farming practices (Chapter 2) indicates that land-use intensity is lower in organic fields but also that there is a gradient of land-use intensity between and within organic and conventional farms. These results suggest that it is an over-simplification to always equate organic farming with low intensive management. This thesis also demonstrates that landscape complexity does not influence weed flora within cereal fields (Chapter 3), although several authors have reported some effects on boundaries and crop edges. Finally, the results also highlight that native invaders, such as Lolium rigidum and Avena sterilis, could have negative effects on diversity of weed communities, as it has been previously proved for alien species (Chapter 4).

El nostre treball de tesi s'inscriu dins el camp de la investigació educativa i planteja com a objectiu la necessitat d'obrir el currículum de les escoles a d'altres visions culturals. La nostra hipòtesi de partida serà el convenciment que no podrem establir un diàleg cultural, si no donem a l'alumnat coneixements d'altres cultures que permetin després un reconeixement i una estima dels mateixos.Des d'aquest plantejament, hem portar a terme una investigació en la qual hem utilitzat un recurs musical per ajudar a la introducció de noves cultures a les aules, implicant posteriorment a totes les matèries, i modificant no només la pràctica educativa dels i les mestres cap a aquesta vessant intercultural, sinó també els diferents currículums del centre.El primer capítol, "La diversitat cultural a l'escola", ens ofereix un primer estat de la qüestió. Oferim la conceptualització dels termes de cultura i diversitat, i adoptem el terme de "diversitat cultural". Davant aquesta diversitat es podien adoptar diferents models educatius que presentem. Seguidament, coneixem les indicacions que les diferents lleis educatives de l'estat tenien previstes per donar resposta a aquesta diversitat, destacant l'augment progressiu de la sensibilitat cap a aquesta temàtica de la LOCE, LOGSE i LOE. Un especial èmfasis s'ha posat en aterrar en el nostre entorn més proper, -Catalunya- coneixent les actuacions previstes pel Departament d'Educació per donar resposta al col·lectiu d'alumnat estranger, destacant el pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) com el més ambiciós en aquest sentit.Posteriorment, vam conèixer les dades concretes respecte a l'alumnat immigrant i l'escola i vam establir l'etapa d'educació primària com la més nombrosa quant a alumnat estranger i vam caracteritzar-la.El segon capítol: "Educació i currículum intercultural", recull les orientacions explícites per elaborar el currículum intercultural. Finalment, centrem en el professorat el nostre interès, ja que esdevé el mitjà pel qual es poden assolir els canvis, esbrinant les actituds de la comunitat educativa davant la diversitat cultural i coneixent les indicacions necessàries quant a la seva formació en aquest àmbit.La cançó infantil en altres llengües és el nostre desencadenant del canvi, perquè permet establir el primer contacte entre les diferents cultures i propicia l'establiment del diàleg cultural pretès. És en el tercer capítol, "Música i cultura", on presentem les relacions entre la música i la cultura i el paper específic de la cançó com a representant cultural. Es contextualitza i s'interrelaciona la música com a cultura, es defineixen els conceptes de música i etnicitat, es justifica la gestió de la pluriculturalitat a través de la música i el currículum de música i es presenta el valor de la cançó com a recurs pedagògic.El capítol quart: "Fonamentació i disseny de la investigació" integra el problema a investigar: l'ús de currículums monoculturals en espais educatius multiculturals i la falta de recursos i formació per canviar aquest enfocament. Davant aquest problema vam plantejar els objectius específics: canviar la pràctica educativa cap a la vessant intercultural fent servir com a desencadenant un recurs musical, amb incidència en tots els elements que formen la comunitat educativa. Aquest ampli espectre d'actuació demanava un model investigador que contemplés la participació directa del professorat com a investigador, i des d'aquesta premissa es justifica la selecció del model d'investigació acció col·laborativa. En aquest capítol també explicitem les quatre fases del disseny de la tesi, les estratègies de recollida d'informació, els paràmetres seguits per analitzar-la, i els procediments per assegurar el rigor científic del treball.El capítol cinquè, "Elaboració del cançoner", presenta l'aterratge dels blocs teòrics coneguts als primers capítols en un recurs musical que vol respondre a les necessitats genèriques que es desprenien respecte a la consecució d'un currículum intercultural. La primera fase empírica la trobem en el capítol sisè, "Anàlisis del context. Planificació i disseny de la intervenció", on es caracteritza l'espai físic i personal del centre, la predisposició intercultural del professorat implicat en l'estudi, la procedència cultural de l'alumnat, l'anàlisi documental i el funcionament intern per aconseguir un diagnòstic inicial.La segona part del capítol correspon a detallar la coherència entre les necessitats que cobria el recurs i les detectades, creant una primera adaptació del recurs musical, ampliant-lo amb suggerències de treball per a totes les àrees curriculars, i constituint un grup de treball amb el qual vam establir el pla d'acció. També es detalla la formació donada al professorat participant en l'àmbit teòric de l'educació intercultural.L'eix operatiu d'aquest treball investigador és el que correspon a la "Transformació curricular" i l'hem detallat en els capítols següents (7, 8 i 9). Aquests tres capítols reflecteixen la veritable acció que va seguir el passos cíclics propis de la investigació-acció: la reflexió i planificació de les sessions, l'aplicació dels recursos, la recollida de dades parcials -informes orals i escrits- i l'avaluació i reflexió.La presentació del procés en tres capítols es justifica perquè, en el moment de les anàlisis i reflexions finals, van emergir clarament tres bucles d'acció diferenciats que van donar peu a intitular cadascun dels capítols d'acord amb els diferents objectius assolits.- Primer bucle d'acció: prova del material elaborat per la investigadora-formadora: etapa de sensibilització, (capítol 7).- Segon bucle: el professorat participant crea el seu propi material i assaja diferents estratègies d'ensenyament-aprenentatge: cap a l'autonomia, (capítol 8).- Tercer bucle d'acció: Cadascun dels mestres participants cristal·litza un protocol diferent d'actuació i el consolida: consolidació, (capítol 9).El capítol desè: "Valoració de la incidència del canvi", corresponent a l'ultima fase de la investigació, ens presenta la reflexió final respecte a l'avaluació del procés de transformació curricular i ens dóna a conèixer les dades que van permetre l'anàlisi i l'elaboració d'informes i les conclusions finals gràcies a la triangulació d'informació entre les diverses fonts d'informació recollida.Per últim, presentem el capítol onzè , titulat: "Conclusions, límits i prospectiva" , on es recull una síntesis i reflexió personal sobre els aspectes més rellevants del treball realitzat, així com diverses suggerències per a la millora del recurs i la seva implementació a l'escola. També tenim presents els límits d'un treball d'aquestes característiques, i fem esment a possibles línies d'investigació futures en aquest àmbit. / "TOWARDS AN INTERCULTURAL CURRICULUM IN PRIMARY. THE INVESTIGATION-ACTION AS METHODOLOGY AND THE MUSIC AS THE LEADING OF THE CHANGE".TEXT:This thesis project is framed within the field of the educative investigation and raises like objective opening the scholastic curriculum to other cultural visions, given the existing cultural diversity nowadays in our classrooms.The inicial hypothesis is the conviction of which we cannot establish a cultural dialogue if the pupils do not have knowledge of other cultures.The first chapter, of conceptual and contextual character, details the main concepts as far as cultural diversity, explains the educative models that can give an answer to this diversity, reviews the effective educative directives in this scope and justifies and characterizes the stage of primary education to carry out the work.The second chapter gathers the directions to elaborate an intercultural curriculum and the necessity of the educative community of formation in this scope.The third chapter presents/displays the relations between music and culture, since we wanted to use the infantile song in other languages to begin to know other cultures and to later facilitate the cultural dialogue in the rest of educative matters.The fourth chapter includes the general design of the investigation and details the specific objectives, justifying the adoption of the "cooperative investigation-action" model by its integration of formation, investigation and action.The fifth chapter details the elaboration of the initial resource: music in other languages.In the sixth chapter the physical and personel space of the school is characterized, detailing the adaptation from the resource to all the areas and the process of the formation of the teaching staff.Chapters 7, 8 and 9 detail the process of transformation achieved in school in three stages: sensitizing, towards the autonomy and consolidation.The chapter tenth presents the final evaluation of the process.The last chapter gathers the conclusions of the investigation, presents the limits of this one and details diverse future lines of investigation in this scope.