La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal el estudio de los procesos de colonización y radiación específica del género de arañas Pholcus en las islas Canarias que han dado lugar a un gran número de especies con un grado de endemicidad extraordinario.El estudio de las relaciones entre las especies macaronésicas y de los procesos de colonización y radiación específica se he desarrollado en un marco filogenético en el cual, para inferir las relaciones filogenéticas, se utilizaron tanto caracteres morfológicos como moleculares. Debido al escaso conocimiento de las especies de Pholcus en el archipiélago canario, y para estudiar sus caracteres morfológicos, se realizó una completa revisión taxonómica, en la cual se estudiaron materiales recogidos en el transcurso del presente trabajo y los especímenes tipo de las especies descritas previamente. Como resultado de las numerosas campañas de recolección y los estudios taxonómicos, fueron descritas cinco nuevas especies de Pholcus en las Islas Canarias (Pholcus intricatus, Pholcus bimbache, Pholcus anachoreta, Pholcus corniger y Pholcus guadarfia) y una del noroeste de Marruecos (Pholcus vachoni). Una especie fue transferida a sinonimia (Pholcus gomeroides = Pholcus gomerae) y las restantes 16 especies fueron redescritas.Los resultados de los análisis filogenéticos ponen en evidencia las estrechas relaciones entre las especies macaronésicas de Pholcus Independientemente del análisis y de los caracteres utilizados, todas ellas se reconocen como un grupo monofilético. Todos los resultados indican que la gran mayoría de las especies son producto de procesos de radiación específica local, aunque las colonizaciones interinsulares y entre las islas y el continente también han dado lugar a la formación de nuevas especies.Por primera vez en el orden Araneae de una manera no ambigua se demuestra la existencia de una recolonización del continente africano por parte de ancestros procedentes de las Islas Canarias. Se presentan evidencias de los procesos de extinción que han sufrido las islas más antiguas y en este sentido las dos especies cavernícolas de Tenerife, Pholcus baldiosensis y Pholcus corniger tienen un significado especial. Estas dos especies ocupan una posición basal con respecto a todas las demás especies canarias y muy probablemente son las únicas representantes de una radiación más antigua. En la actualidad estas dos especies tienen una distribución relicta.La calibración del reloj molecular y el posterior cálculo de los tiempos de divergencia indican que las primeras especies de Pholcus llegan a las islas hace al menos unos 7.5 Ma. Una observación muy interesante es la rápida y reciente especiación que ha tenido lugar en los últimos 2 Ma. Muy probablemente este explosivo proceso de especiación es responsable, en gran medida, de la aceleración del reloj molecular en comparación con los valores medios que se observan en la mayoría de los invertebrados. PALABRAS CLAVE: Taxonomía, Arañas, Pholcidae, Pholcus, Filogenia, Islas Canarias, Macaronesia. / The principal objective of the present dissertation is the study of the processes of colonization and species radiation of the spider genus Pholcus in the Canaries where due to these processes a high number of species with elevated rate of endemism have arisen.The study of the relationships between the Macaronesian Pholcus species and the processes of colonization and species radiation that they have undergone was held in a phylogenetic framework. For the purpose of this investigation were used both morphological and molecular characters. Due to the poor knowledge of the Pholcus species in the Canary archipelago and in order to examine the morphological characters of the different species a complete taxonomical revision was performed. This revision was based on materials collected during the present work and types deposited at different scientific institutions. As a result of the numerous collecting trips and the taxonomical studies, five new species were described from the Canaries (Pholcus intricatus, Pholcus bimbache, Pholcus anachoreta, Pholcus corniger y Pholcus guadarfia) and one from the northwest Morocco (Pholcus vachoni). One species was transferred to synonymy (Pholcus gomeroides = Pholcus gomerae) and the rest of the species were re-described and re-illustrated.The results of the phylogenetic analysis reveal the close relationships between the Macaronesian Pholcus species. Independently of the analysis and the characters being used they always form a monophyletic group. All evidences indicate that the majority of species found in the Canary Islands are result of local diversification processes (species radiations). The colonization events also have played an important role to increase the species diversity deriving in new species.For the first time is presented unambiguous evidences that the African continent have been colonized by Canarian ancestors from the order Araneae. Our results show that the oldest islands in the archipelago have suffered important processes of extinction. Therefore the cave dwelling species from Tenerife, Pholcus baldiosensis and Pholcus corniger, are of special interest because most likely these are the unique Canarian members of this genus, which are left from the earliest radiations. At the present these two species show a relict distribution.The calibration of the molecular clock and the estimation of the time of divergences between the species point out that the first colonizers of Pholcus reach these islands 7.5 Ma ago. One very interesting observation is the fast and very recent speciation that has taken place in the last 2 Ma. Most probably this explosive speciation in a very short period of time is the main reason for the accelerated molecular clock observed in this group when compared to the mean values for the rest of the invertebrates. KEYWORDS: Taxonomy, Spiders, Pholcidae, Pholcus, Phylogeny, Canary Islands, Macaronesia.

L'arxipèlag de les Canàries és un conjunt d'illes d'origen volcànic localitzat a l'Atlàntic nordoriental, a uns 100 km de les costes africanes. La seva disposició seguint una línia horitzontal, representa alhora una ordenació de les illes en proximitat al continent i en origen geològic.El gènere Dysdera inclou al voltant de 220 espècies d'aranyes distribuïdes a la conca mediterrània. Són aranyes errants que capturen directament a les seves preses sense l'ajut de teles de seda, prefereixen els llocs humids, són d'hàbits nocturns i es solen trobar durant el dia descansant sota pedres o escorces d'arbres. El límit occidental de la seva distribució el formen les anomenades illes Macaronèsiques: Açores, Madeira, Selvagens, Cabo Verde i Canàries. En aquest últim arxipèlag s'havien descrit fins a 50 espècies endèmiques: una quarta part de les espècies del gènere es localitzaven en un àrea del 0,1% de l'a distribució total. Aquest número era encara més sorprenent quan es comparava amb la resta d'arxipèlags Macaronèsics (Açores 1 sp., Madeira 4 sp., Selvagens 1 sp. i Cabo Verde 1 sp). La present tesi intenta donar resposta a l'interrogant evolutiu plantejat per Dysdera a les illes Canàries.Els objectius proposats van ser: la revisió taxonòmica de les espècies canàries, l'elaboració de la filogènia del grup utilitzant tan caràcters morfològics com moleculars i, a partir d'aquesta filogènia, derivar els processos implicats en la generació d'aquesta gran biodiversitat.El primer pas va ser adoptar un "concepte d'espècie" per tal de delimitar les unitats d'estudi. El concepte adoptat va ser el "concepte filogenètic d'espècie de la diagnosticabilitat". Es va optar per aquest atenent a la seva aplicabilitat i al fet de fer referència a caràcters descriptius i no a processos. Es va procedir a l'estudi morfològic tant del material tipus existent de les espècies descrites, com de més de 1000 especimens reunits a partir de diverses fonts. Els diferents caràcters van ser estudiats mitjançant un microscopi estereoscòpic i microscopis electrònic d'escanellatge.Per a inferir les relacions filogenètiques es va aplícar la metodologia cladista, implementada a través del criteri de la màxima parsimònia i utilitzant tan caràcters morfològics com de les seqüències nucleotídiques del DNA mitocondrial. Tot i que la filogènia va ser reconstruïda mitjançant l'anàlisi simultània de tots els caràcters, es van dur a terme un seguit d'anàlisi parcials per tal d'estudiar el comportament de les diferents classes de caràcters. A cadascuna de les matrius es van aplicar el test TS de presència de senyal filogenètica i el test ILD d'incongruència entre particions. L'existència de taxons incomplets introduïa a les diferents matrius, parcials i combinades, un elevat nombre de missing data. L'efecte de la presència d'aquests caràcters desconeguts va ser avaluat construint una sèrie de matrius addicionals amb un nombre decreixent de taxons incomplets. Es va contrastar la sensibilitat dels clades obtinguts a pertorbacions en paràmetres de les anàlisis utilitzant diferents esquemes de ponderació dels mateixos.El procés colonitzador, l'existència de radiacions intrainsulars i les causes responsables de les mateixes van ser derivades a partir de la filogènia dels taxons, mitjançant l'optimització de caràcters biogeogràfics i morfològics. L'edat de divergència dels clades es va estimar mitjançant divergència genètica no corregida, utilitzant una constant de transformació de 2,5% de divergència per milió d'anys.Com a resultat de la revisió taxonòmica de Dysdera a les illes Canàries, es proposa que el nombre d'endemismes actualment coneguts és de 43. S'han descrit 11 espècies noves, s'han establert 18 sinonímies, s'han redescrit 31 espècies (5 neotipus) i s'ha proposat 1 nomen dubium. En general, el nivell d'endemisme és força alt, el 80% de les espècies només s'han recol.lectat en una illa La humitat sembla ser el principal factor limitant de la distribució de les espècies, mentre que els vuit endemismes troglomòrfics representen els únics casos d'associació estreta amb un determinat ecosistema. El nivell de diversitat somàtica es força elevat en comparació al que s'observa en els caràcters genitàlics, tant de mascles com de femelles.Per tal de testar si els endemismes canaris eren monofilètics o si, per contra, representaven una agrupació polifilètica, es van mostrejar tot un seguit de taxons continentals i de la resta d'illes macaronésiques (23 espècies). A més, es van introduir a la matriu com a outgroups sengles representants de les subfamílies Harpacteinae i Rhodinae i dels gèneres de Dysderinae Harpactoerotes i Dysderoerotes. Els cladogrames obtinguts van ser arrelats assumint una relació de grups germans entre les subfamílies Rhodinae i Dysderinae. Es va construir una matriu de III taxons (70 espècies, 94 haplotipus) i 961 caràcters (439 informatius): 23 somàtics, 28 del bulb copulador, 15 de l'endogí, 157 de cadascuna de les bases (1., 2· i 38 base) dels codons del Citocrom Oxidasa I, 247 dels ítems del 16SrRNA i 177 dels loops.L'aplicació del test TS a cadascuna de les matrius parcials i combinades va revelar que en tots els casos aquestes posseïen senyal filogenètica. Només es va detectar un nivell d'incongruència significatiu en les comparacions entre les segones i les terceres bases dels codons del COI amb el 16S, probablement resultat de l'elevat grau de saturació de les terceres bases i del fort constrenyiment evolutiu al que estan sotmeses les segones, respectivament. Es descriu per primer cop l'estreta relació existent entre la significació del test ILD i l'existència de taxons incomplets per alguna de les particions definides.Per tal de seleccionar el cladograma, es van preferir els resultats derivats de la ponderació uniforme i les diverses ponderacions diferencials van ser utilitzades com a criteris addicionals de selecció en cas de ciades alternatius. Altres criteris auxiliars van ser el de maximitzar la informació continguda, eliminar els clades alternatius amb politomies i contrastar les implicacions biogeogràfiques de les resolucions possibles. L'aplicació d'aquest protocol va resultar en l'elecció d'un únic ciadograma.Aquest cladograma es compatible amb l'existència d'un màxim de 4 i un mínim de 2 colonitzacions independents de Canàries. En qualsevol cas, la major part dels endemismes (86%) són el resultat d'un únic procés colonitzador. Les illes Orientals han estat colonitzades dues vegades, una per l'avantpassat del clade oriental i, posteriorment, una altra representada per l'espècie D.lancerotensis. El patró colonitzador exhibit pel clade oriental és incompatible amb les dades geològiques, la qual cosa juntament amb la gran diferència del nombre d'endemismes respecte el clade centre-occidental, malgrat les edats similars de divergència, i les peculiaritats ecològiques d'aquestes illes permeten hipotetitzar aquest clade ha estat sotmés a episodis d'extinció d'espècies. Pel que fa al clade centre-occidental, Tenerife és el seu centre d'origen, a partir del qual s'han colonitzat les illes restants mitjançant onades successives de colonització.La generació de la biodiversitat a les illes més antigues (Fueneventura i Lanzarote) i a les més modernes (La Palma i El Hierro), és bàsicament producte de les colonitzacionsinterinsulars. Per contra, a Tenerife, Gran Canaria i La Gomera, els processos de diversificación intrainsular són tan o més importants que les colonitzacions. Tot i que part d'aquestes radiacions poden ser explicades com a fenòmens vicariants, ja sigui per establiment de barreres geològiques o ecològiques, les dades derivades de l'optimització de caràcters hipotéticamente relacionats amb la captura de la presa, mostren que en molts casos espècies simpàtriques estretament relacionades filogenèticament posseeixen combinacions diferents d'aquests caràcters. Es proposa l'existència de fenòmens de segregació ecològica lligats a diferenciación en la presa potencial, la qual cosa es compatible amb l'existència de fenòmens d'especiació simpàtrica o, si més no, permet la coexistència d'aquestes espècies posteriorment a la seva formació per especiació alopàtrica. / Oceanic islands biodiversity is the join result of external colonization and local diversification. Unlike the biotas of Pacific archipelagos, such as the Hawaiian Islands or Galapagos, the species inhabiting the so-called Macaronesian Archipelagos have usually been interpreted as the relicts of past continental biotas or the result of chance characteristics of the original colonists of each species. The Canary Islands, 100 km of the North western coast of Africa, had been claimed to harbour 50 endemic species of the mostly circum-Mediterranean spider genus "Dysdem": about a quarter of its known species in an area that hardly represents 0.1% or its range.In order to assess the validity of this figure as well as the processes involved in the origin and formation of this extraordinary number of endemisms, a taxonomic revision and a phylogenetic analysis of these endemics were performed. Phylogenetic relationships of the endemics and a sample of continental species (70 taxa), were based on a simultaneous cladistic analysis of 66 morphological characters, 471 pb of the COI and 424 pb of the 16SrRNA rnitochondrial genes. After their taxonomic revision, 43 Canarian endemic species are accepted, 12 of which are described for the first time. Moreover, 18 new synonymies are proposed and 31 species are re-described. Most of the species (80%) are single-island endemisms. Humidity seems to be the most important factor governing species distribution, while only troglomorphic species (8 out or the 43) show a close relation to a particular biota. In general, Canarian "Dysdem" species display a wide range of somatic morphologies, coupled with relatively uniform male bulbs and female endogynes. Even though the preferred tree is ambiguous regarding the number of overseas colonizations, allowing a minimum of two and a maximum of four colonization events, it supports a single origin for most of the endemisms (84%). Both, inter-insular colonizations and intra-insular radiations have played an important role in the diversifications of this clade. The optimization of morphological characters hypothetized to be linked to prey preference, suggests the existence of ecological segregation in coexisting species and thus opens the possibility of the occurrence of sympatric speciation phenomena.

El objeto de esta investigación es visibilizar la presencia femenina en las dinámicas de cambio social acaecidas en las islas occidentales del Archipiélago Canario durante la II República, la Guerra Civil y la dictadura franquista. El presente trabajo inicia el camino para cubrir un vacío en la historia reciente de nuestras islas: la presencia histórica de las mujeres durante la Segunda República y la Dictadura franquista, ya que los estudios feministas y de género sobre estas cuestiones son, en las islas, todavía muy escasos y además parciales al tratar sobre cuestiones muy diversas, de manera que el conocimiento sobre la labor de las mujeres de la provincia de Santa Cruz de Tenerife en este periodo histórico no había sido tratado de manera general. Nuestra investigación abarca tanto la construcción socio-cultural de los diferentes modelos de feminidad existentes en Canarias en el periodo estudiado como el modo de comprender el impacto de las dinámicas políticas, sociales y económicas en la concepción social de la mujer canaria. Profundizando en algunos aspectos más específicos y determinantes en la vida cotidiana de la población femenina; aspectos como la violencia de género, la presencia de las mujeres en el ámbito laboral, la religiosidad, la educación, etc. Gracias a estos elementos analizados se pueden establecer diferentes parámetros que explican las ideas de feminidad existentes en las islas, las modificaciones que sufren y las actuaciones socio-políticas más destacadas de las mujeres isleñas en las etapas históricas estudiadas. Algunos de los parámetros destacados en el estudio fueron: el alto índice de analfabetismo, la existencia de una rígida moral sexual frente a la supervivencia de determinadas conductas culturalmente más laxas en lo referente al sexo fuera del matrimonio, el aumento de la presión social y moral al imponerse el ultracatolicismo de la España franquista, el machismo confrontado con la emigración masiva de hombres a América Latina, la infravaloración del trabajo de las isleñas, la de la participación activa de las mujeres en las revueltas sociales en la etapa republicana, la destrucción tras el golpe de estado del 18 de julio de los logros alcanzados por las mujeres durante la República, la represión sistemática a las mujeres que cuestionaban el orden político o social impuesto por las fuerzas franquistas, etc. Este trabajo se divide en dos grandes etapas: la II República y su impacto entre las mujeres de las islas (realizamos un análisis comparando cuatro tipologías ideales que representan cuatro maneras de entender la feminidad: mujeres modernas, obreras, católicas y falangistas) y la dictadura franquista desde el golpe militar del 36, momento en que se configura el nuevo régimen en el archipiélago. Para completar la realidad femenina del periodo histórico investigado se estudia a aquellas mujeres que quedaron al margen en su paso por la prisión provincial de Santa Cruz de Tenerife. Para la elaboración del presente trabajo de investigación se han consultado diversos archivos y fuentes: el Archivo Histórico Provincial de Santa Cruz de Tenerife (fondo de la Sección Femenina, expedientes de reclusas de la prisión provincial, series del Gobierno Civil, expedientes del Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo, etc.) / Thesis title: WOMEN AND SOCIAL CHANGE IN THE PROVINCE OF SANTA CRUZ DE TENERIFE.1931-1975. HOUSEWIVES, COMRADES AND MARGINALIZED. The purpose of this research is to demonstrate the presence of women in the dynamics of social change that occurred in the western islands of the Canary Archipelago during the Second Republic, the Civil War and the Francoist dictatorship. We studied the presence of women in the province of Santa Cruz de Tenerife between 1931 and 1975. There are two main stages: in the first place the Second Republic, and its impact among women in the islands (performing an analysis comparing four ideal types representing four understandings of femininity, modem women, working c1ass, Catholics and Falangists) and in the second place the Francoist dictatorship since the military coup of 36, at which time the new regime is set in the archipelago (studying women's participation in various associations, standing out one called Sección Femenina). To complete the feminine reality of the studied historical period, we investigated women who were marginalized (government opponents, prostitutes, etc.) on their way through the provincial prison of Santa Cruz de Tenerife. Special attention is paid to the socioeconomic asymmetries existing in the Canary Islands population of the first half of the twentieth century, to understand the reality of multiple and variable inequalities faced by the island women in this historical period, characterized by profound social conflicts and major changes within the sphere of politics, economics and socio-culture. It also discusses the presence of women at different social classes, the development of patriarchy within a chieftainship system and increasingly repressive (especially after the military uprising of 1936) and, therefore, the inequality and violence of a kind on another, exercising their power of repression and domination over all the women. For the preparation of this research have been consulted various sources in the Provincial Historic Archive of Santa Cruz de Tenerife (collection of the "Sección Femenina", records of inmates in the provincial prison, series of civil government, court records for the Repression of Freemasonry and Communism, etc..) municipal and parish archives, insular press, and so on.

La presente Tesis doctoral se divide en tres bloques bien diferenciados: en el primero se trazan las líneas maestras de la realidad social, económica y política imperante en la provincia de Santa Cruz de Tenerife durante la primera mitad del siglo XX. En el segundo, se aborda el desarrollo de las instituciones políticas (municipales, insulares, provinciales y nacionales) a lo largo del periodo tomando como hilo conductor la supervivencia del clientelismo y el caciquismo sobre el que se asienta el sistema. En el tercero, se estudian todas las manifestaciones de oposición surgidas contra un régimen que margina y oprime a gran parte de la población, tanto en el campo como en la ciudad, aglutinando a todas las orientaciones políticas catalogadas bajo el, tan amplio como confuso, concepto de "izquierdas". Dentro de él tiene una relevancia especial el análisis y caracterización de la resistencia y represión surgida tras la sublevación militar del 18 de julio de 1936. / Title of Thesis: THE PROVINCE OF SANTA CRUZ DE TENERIFE BETWEEN TWO DICTATORSHIPS (1923-1945). HUNGER AND ORDER. The doctoral thesis is divided into three blocks. In the first are traced the main points of the social, economic and political conditions in the province of Santa Cruz de Tenerife in the first half of the twentieth century. In the second section, is raised the development of political institutions (municipal, insular, provincial and national) during the examined period, taking as a common theme the survival of patronage system and chieftainship. In the third section, I study the opposition emerged against a regime that marginalizes the great majority of the population, both in the country and in the city, uniting all the political directions laid under the concept of the left-wing. The analysis of the repression emerged after the military uprising of July the 18th, 1936, has special relevance. The traditionally dominant class in the province (large landowners and merchants, enriched with the export of bananas) through its network of clientele, dominated all political structures in the province, since the dictatorship of Primo de Rivera. They kept political control during the Second Republic, holding back social reforms in areas where power was lost, and got involved in the coup of July the 18th, 1936, being restored back into the institutions that govern public life.