El título de esta tesis recoge el fin de este trabajo; analizar el estado de integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Se trata de una investigación de corte diagnóstico que se focaliza en una temática emergente en nuestra sociedad actual.La presencia de personas procedentes del extranjero en nuestra sociedad supone un reto y una oportunidad para todos. Si las sociedades receptoras son permeables, abiertas e integradoras, se producirá un proceso de cohesión social. Si por el contrario estas condiciones no se dan, la población inmigrante creará su propio universo. Si la población inmigrante debe formar parte activa de la sociedad, todavía es más necesario que el proceso de integración de sus descendientes ocurra. Preocuparse por esta realidad es la voluntad del presente estudio. Concretamente por uno de los grupos de jóvenes de origen extranjero mayoritarios de nuestra comunidad autónoma; la procedente de Marruecos que destaca por ser una de las más castigadas por los prejudicios sociales.Entendemos la integración como un proceso dinámico que depende de dos partes. Por este motivo estudiamos la integración en función del colectivo de alumnos de origen magrebí y del resto de alumnos a través de un cuestionario elaborado de forma específica y con dos modalidades, una dirigida al alumnado de origen magrebí y la otra al alumnado autóctono y del resto de procedencias.La condición indispensable para hablar de integración de la población inmigrante, es el reconocimiento de la condición de ciudadanía. Sin ciudadanía e igualdad no existe la posibilidad de que se produzca cohesión social. Nuestra definición de integración implica aceptar que no basta con un reconocimiento jurídico y legal de unos derechos que permitan desarrollarse en comunidad, sino que es preciso promover políticas de inclusión que posibiliten el campo de interacción desde el cual, los individuos sean provistos de todas las dimensiones de la ciudadanía y abran todo el abanico de elementos personales dispuestos en positivo necesarios para comprender otras culturas. Encontramos la operativización de la teoría a través de la adaptación del Modelo dinámico de ciudadanía desarrollado por el grupo GREDI para la formación en alumnado de secundaria, de la ciudadanía intercultural.Para desarrollar esta tesis la dividimos en tres grande apartados y las conclusiones finales. En una primera parte, fundamentamos todos los constructos que forman parte de nuestro tema de estudio en tres capítulos teóricos. A continuación presentamos los fundamentos metodológicos del estudio, se describe su diseño y el proceso de elaboración del cuestionario como principal estrategia de recogida de información, se delimita la muestra y la aplicación de todas las técnicas de recogida de información. En la tercera parte, analizamos los resultados y los relacionamos con las aportaciones teóricas defendidas en capítulos anteriores y estudiamos los factores clave de la integración desde la perspectiva del alumnado de origen magrebí y desde la del resto de jóvenes. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del estudio, los límites con los que nos hemos encontrado y la prospectiva que surge de la investigación llevada a cabo. / The wording of this thesis title reflects the purpose of this study: to analyze the integration overview of Moroccan youth in Catalonia. It is a diagnostic study focused on an emerging topic in our society.In the last few years, the arrival of a large amount of foreigners has meant a challenge and an opportunity for our society. If host societies are permeable, open and inclusive, a process of social cohesion will take place. On the contrary, if this flexibility does not occur, the immigrant population will create their own world. If such population has to end as part of a "whole", even more obvious should be the integration of their descendants. This worrying reality is the main reason for this study. Specifically, the main concern falls on Moroccan population as one of the largest groups of our region and most affected by social prejudices. We understand integration as a dynamic process which depends on two parties. As a consequence, the questionnaire developed for this investigation has two versions due to the fact that integration is studied in accordance with each group: students of North African origin and native and other-origin students.The essential condition to talk about immigrant integration is the recognition of citizenship status. Without citizenship and equality, social cohesion is not possible. Our definition of integration means coming to the agreement that the legal recognition of community-development rights is not enough, it is necessary to promote inclusion policies which enable the field of interaction from which individuals are endowed with all the dimensions of citizenship and ready to open themselves to understand other cultures. The reader can found the theory applied by adapting the Dynamic model of citizenship that was developed by GREDI (Research Group on Intercultural Education).We start with three theoretical chapters with all the constructs that are part of our subject of study. This is followed by a second part which covers the methodological foundations of the study. In the third part, on the one hand, results are related to the theoretical contributions from the previous chapters and, on the other one, the key factors of integration are discussed from a double perspective. Finally, in the last part we present the conclusions, scopes and limitations.

Aquesta tesi doctoral es proposa contribuir a la delimitació del nivell d'especialitat d'un text a partir de l'anàlisi quantitativa de la terminologia que conté, amb la voluntat, d'una banda, de contribuir a l'estudi i caracterització del text especialitzat des d'una perspectiva lingüística, i de l'altra, de proposar una via que permeti la determinació d'un paràmetre objectivable, vàlid per discriminar un text en funció del nivell d'especialització que presenta, amb la finalitat d'aportar les bases de futurs sistemes de detecció automàtica del nivell d'especialització d'un text.D'acord amb aquest objectiu, la tesi ofereix una revisió crítica de les diferents aproximacions lingüístiques al concepte de text especialitzat i a la consideració de la variació vertical present en les produccions especialitzades i proposa l'ús d'un mesurador estadístic de la diversitat (l'índex de Shannon-Weaver) per obtenir un paràmetre, relacionat amb la diversitat terminològica, susceptible de discriminar els textos en funció del nivell d'especialització que presenten.

La intensificació agrícola a escala de camp i de paisatge ha comportat la disminució de la riquesa de les comunitats vegetals i canvis en la composició florística. Per tal de revertir aquesta pèrdua de diversitat dels sistemes agrícoles i poder desenvolupar programes de gestió eficients, és important entendre l’efecte de la intensificació a ambdues escales sobre la diversitat vegetal i la manera com interactuen. En aquesta tesi s’ha abordat el paper de la intensificació agrícola a diferents escales espacials (paisatge i camp) sobre la diversitat vegetal dels conreus de cereals de secà de Catalunya en diferents posicions del camp (centre, vora i marge) que difereixen en la intensitat de la pertorbació i en la proximitat als hàbitats adjacents. Amb aquesta finalitat, s’ha mostrejat 29 camps de cereals d’hivern amb gestió ecològica i 29 amb gestió convencional situats en un gradient de complexitat del paisatge. A més, s’ha estudiat experimentalment l’efecte de les pràctiques agrícoles (control de la flora arvense i la fertilització) sobre la diversitat vegetal de les vores dels conreus. L’anàlisi de la diversitat vegetal s’ha realitzat des del punt de vista de l’estructura i la composició de les comunitats vegetals. L’estructura s’ha estimat a partir de la riquesa d’espècies de la vegetació aèria establerta i del banc de llavors del sòl, la biomassa aèria i el nombre de llavors del sòl. La composició s’ha avaluat a partir de les similituds florístiques entre els inventaris i les característiques morfològiques (formes biològiques i de creixement) i funcionals (pol•linització i disseminació pel vent) de les plantes. Els nostres resultats evidencien que la distribució de la vegetació, pel que fa a la riquesa d’espècies, la seva abundància i composició, està fortament influenciada per la posició dins del camp. A més, la complexitat del paisatge també afecta les comunitats vegetals, tot i que la seva influència disminueix a mesura que ens endinsem en el cultiu. També hem constatat que la gestió afecta de forma notòria la diversitat vegetal dels agrosistemes estudiats, però la seva importància es complementària a la del paisatge. Aquests patrons els atribuïm al diferent impacte de las pràctiques agrícoles i del paisatge a cada una de les posicions. La gestió s’intensifica des del marge cap al centre dels cultius, dificultant la viabilitat de moltes espècies, mentre que la importància dels hàbitats adjacents com a font de diàspores disminueix a mesura en endinsar-nos cap a l’interior del camp. Pel que fa a l’efecte de las pràctiques agrícoles sobre las comunitats vegetals dels cultius, hem constatat que els herbicides exerceixen un paper fonamental en el control de la flora arvense i que l’origen de la sembradura es també un determinant principal de la riquesa i abundància d’aquestes comunitats. A més, quan els nivells d’infestació d’arvenses són baixos, ni la grada de pues flexibles ni la fertilització no tenen un efecte significatiu sobre la flora arvense. Finalment ressaltar el paper positiu, tot i que moderat, de les rotacions complexes sobre el banc de llavors, ja que redueixen la densitat de llavors del sòl, i per tant futurs problemes d’infestacions de males herbes, sense afectar la riquesa de espècies. Com a conclusions principals podem destacar la necessitat de minimitzar la intensificació agrícola, tant a escala de camp com de paisatge, per preservar la biodiversitat dels agrosistemes. Tot i així, cal tenir en compte la necessitat de gestionar més adequadament la flora arvense per evitar futures infestacions i els problemes que en deriven. En aquest sentit, cal millorar les tècniques de neteja de llavors quan es reutilitza la pròpia collita i potenciar la rotació de cultius. / Agricultural intensification, at field and landscape scales, has caused a decrease in weed richness and changes in species composition. This study assessed the effects of agricultural intensification at different scales (landscape and field) on plant diversity in Mediterranean dryland cereal fields, to propose management practices that help mitigating the loss of biodiversity in such agroecosystems. To this end, 29 organic and 29 conventional fields distributed along a gradient of landscape complexity were surveyed. We focused on plant assemblages at three contrasted field positions (centre, edge and boundary), analysing species richness, floristic similarities and the relative abundance of various functional attributes (different life forms, growth forms, wind-pollinated species and wind-dispersed species). Seedbank size and species richness at the edges and centres were also assessed. Moreover, we experimentally evaluated the effects of weed control practices and fertilisation on weed flora and on crops at crop edges. Our results show that plant distribution is strongly affected by field position. Moreover, plant communities also respond to landscape complexity and field management, although their importance in different positions changes: landscape effect decreases while entering in the field and management plays a complementary role. These patterns respond to the limited dispersal range of seeds from nearby areas and increasing management intensity from the boundary to the centre of the fields. With regards to the effects of specific management practices on weed flora, our results highlight that the main factor shaping weed communities are herbicides, and that seed origin also strongly affects weed richness and abundance, whereas under low weed levels fertilisation and weed harrowing have little effect on diversity. Moreover, complex rotations are a good tool for seedbank management, because they do not affect species richness while they reduce seed abundance. Our study indicates that if we want to preserve agricultural biodiversity it is equally important to prevent agricultural intensification at landscape and field scale. Besides, more accurate weed management is needed to avoid weed infestations, e.g. improving seed cleaning procedures and performing complex rotations.

No description available.

En aquesta Tesi Doctoral es va estudiar el potencial de varietats tradicionals de blat dur per a la millora de la qualitat i el valor agronòmic en base a una col•lecció de 172 accessions procedents de 21 països mediterranis. Com a referència es va utilitzar un conjunt de 20 varietats modernes representatives de la variabilitat cultivada a la zona. Els assaigs de camp es van dur a terme en secà durant tres anys a Gimenells (Lleida). Es va estudiar la variabilitat existent a la col•lecció per a les principals característiques agronòmiques i de qualitat, la presència d’estructures geogràfiques i l’efecte del clima prevalent als països d’origen de les varietats sobre llur comportament agronòmic. Es va analitzar la relació existent entre la força del gluten i la composició al•lèlica en cinc loci de glutenines d’alt (HMW) i baix (LMW) pes molecular i es van identificar noves fonts d’al•lels potencialment interessants per la millora de la qualitat. / En esta Tesis Doctoral se estudió el potencial de variedades tradicionales de trigo duro para la mejora de la calidad y el valor agronómico en base a una colección de 172 accesiones procedentes de 21 países mediterráneos. Como referencia se utilizó un conjunto de 20 variedades modernas representativas de la variabilidad cultivada en la zona. Los ensayos de campo se llevaron a cabo en secano durante tres años en Gimenells (Lérida). Se estudió la variabilidad existente en la colección para las principales características agronómicas y de calidad, la presencia de estructuras geográficas y el efecto del clima prevalente en los países de origen de las variedades sobre su comportamiento agronómico. Se analizó la relación existente entre la fuerza del gluten y la composición alélica en cinco loci de gluteninas de alto (HMW) y bajo (LMW) peso molecular y se identificaron nuevas fuentes de alelos potencialmente interesantes para la mejora de la calidad / A collection of 172 durum wheat landraces from 21 Mediterranean countries was assembled and used to examine their value for quality and field performance improvement in breeding programs. A set of 20 representative modern varieties were used for comparison. Field experiments were conducted during 3 years under rainfed conditions in northeastern Spain. The existing variability for the main quality and agronomic traits, the presence of geographic structures as well as the effect of the climate in the countries of origin on the agronomic performance were investigated. The relationship between gluten strength and the allelic composition at five glutenin loci was assessed, and donors of potentially novel alleles for quality improvement were identified.

En la tesi s'aborda el problema de l'homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc mitjançant l'ús de l'estilometria. Les hipòtesis al voltant de l'autoria del Tirant lo Blanc van des de l'autoria única de Joanot Martorell a la intervenció d'un segon autor, be a l'última part de la novel·la o be al llarg de tota ella, passant per altres teories més heterodoxes. A la primera part de la tesi es fa un breu repàs dels problemes que aborda l'estilometria i d'algunes eines estadístiques útils a l'hora de fer un estudi quantitatiu de l'estil literari, es resumeix la qüestió de l'autoria del Tirant lo Blanc, i es descriu la base de dades que s'ha construït per la quantificació de l'estil en el Tirant. Per atacar el problema, hem començat adaptant tècniques d'anàlisi descriptiva de dades, com els gràfics de control i l'anàlisi de correspondències. Per explotar la base de dades, proposem un mètode pràctic per estimar un o més d'un punt de canvi en seqüències de normals, de binomials i de multinomials. El mètode es basa en l'ajust de models i troba els estimadors màxim versemblants del(s) punt(s) de canvi. També hem utilitzat un mètode cluster basat en l'ajust de models per a dades politòmiques, per a agrupar les files d'una taula de contingència. Vam començar l'estudi fent un estudi comparatiu de 12 maneres diferents de mesurar la riquesa i diversitat de vocabulari. Pel que fa a les unitats lexicomètriques la llargada de paraula i l'ús de paraules freqüents i lliures del context ens han sigut molt útils per a l'estimació del punt de canvi i l'atribució d'estil als capítols. L'ús de lletres, tot i ser menys útil, serveix per a reforçar l'evidència del que trobem amb les unitats abans esmentades. La llargada de frase i la de capítol no ens ha sigut útils per a determinar una frontera d'estil en el Tirant.Per tot el que hem anat trobant estem convençuts que hi ha un canvi sobtat en l'estil entre els capítols 371 i 382, que difícilment pot ser atribuïble a l'argument. També hem trobat que després del punt de canvi conviuen capítols amb els dos estils, el que probablement reforça la teoria de que un segon autor va afegir capítols sobre un original pràcticament acabat. De totes maneres, no ens pertoca a nosaltres descobrir que el canvi d'estil no pugui ser degut a altres raons. / En la tesis se aborda el problema de la homogeneidad de estilo en el Tirant lo Blanc mediante el uso de la estilometría. Las hipótesis sobre la autoría del Tirant lo Blanc van desde la autoría única de Joanot Martorell a la intervención de un segundo autor, bien en la última parte de la novela o bien a lo largo de toda ella, pasando por otras teorías más heterodoxas. En la primera parte de la tesis se hace un breve repaso de los problemas que aborda la estilometría i de algunas herramienta estadísticas útiles para el estudio cuantitativo del estilo literario, se resume la cuestión de la autoría del Tirant lo Blanc, y se describe la base de datos que s ha construido para la ciantificación del estilo en el Tirant. Para atacar el problema, hemos empezado adaptando técnicas de análisis descriptivo de datos, como los gráficos de control y el análisis de correspondencias. Para explotar la base de datos, proponemos un método práctico para estimar uno o más de un punto de cambio en secuencias de normales, de binomiales y de multinomiales. El método se basa en el ajuste de modelos y halla los estimadores máximo verosímiles del (de los) punto(s) de cambio. También hemo utilizado un método cluster basado en el ajuste de modelos para a datos politómicos, para agrupar las filas de una tabla de contingencia. Empezamos el estudio realizando un estudio comparativo de 12 formas diferentes de medir la riqueza y diversidad de vocabulario. Las unidades lexicométricas como la longitud de palabra y el uso de palabras frecuentes y libres del contexto nos han sido muy útiles para la estimación del punto de cambio y la atribución de estilo a los capítulos. El uso de letras, a pesar de ser menos útil, sirve para reforzar la evidencia de lo que hallamos con las unidades antes citadas. La longitud de frase y la de capítulo no nos han sido útiles para a determinar una frontera de estilo en el Tirant.Por todos los resultados que hemos ido obteniendo, estamos convencidos que hay un cambio repentino en el estilo entre los capítulos 371 y 382, que difícilmente puede ser atribuible al argumento. También hemos observado que después del punto de cambio conviven capítulos con los dos estilos, lo que probablemente refuerza la teoría de que un segundo autor añadió capítulos sobre un original prácticamente acabado. De todas maneras, no es nuestra misión descubrir que el cambio de estilo no pueda ser debido a otras razones. / This Ph.D. Thesis tackles the problem of the homogeneity of style in Tirant lo Blanc, using the statistical analysis of stylistic features that are measurable but rarely consciously controlled by the author. The goal is to determine whether the style in the book is homogeneous and, if it is not, to find stylistic boundaries. Tirant lo Blanc is the main work in Catalan literature, a chivalry book hailed to be 'the best book of its kind in the world' by Cervantes in Don Quixote, and is considered to be the first modern novel in Europe. There has been an intense and long lasting debate around its authorship originating from conflicting information given in its first edition; while the dedicatory letter states that Joanot Martorell takes sole responsibility for writing the book, the colophon states that the last quarter of the book was written by Martí Joan de Galba, after the death of Martorell. Neither of the two candidate authors left any text comparable to the one under study, and therefore one can not use discriminant analysis to help classify the chapters in the book by author. The majority opinion among medievalists leans towards the single-authorship hypothesis, even though there is a rather strong dissenting minority. In the first part of the thesis we summarize some useful statistical techniques for the quantitative analysis of literary style, we describe the problems that stylometry deals with and we give the state-of-the-art of the authorship attribution problem in Tirant lo Blanc. The data base built by the quantification of style is described as well. The analysis is started by the use of graphical, Statistical Process Control and Correspondence Analysis techniques. In order to obtain maximum likelihood estimates of one or more than one change points in either normal, binomial or multinomial sequences, we propose a practical method based on the fitting of Generalized Linear Models. A cluster method for the rows of a contingency table, based on the fitting of models, is proposed too. We analyze the evolution of the diversity of the vocabulary used in the book through twelve different diversity indices. Following the lead of the extensive stylometry literature, we use word length, and the use of function words to estimate the change point and the attribution of style to the 489 chapters of the book. The use of letters, in spite of being less useful, reinforces the evidences found with the units previously cited. The sentence length and the chapter length weren't useful to determine a style boundary in Tirant The statistical analysis consistently detects a change in style somewhere between chapters 371 and 382, even though a few chapters at the end have a style similar to the ones before that boundary. It is important to remark that even though the statistical analysis supports the existence of two authors, it is not up to us to exclude the possibility that the stylistic boundary found could be explained otherwise.

Aquesta tesi doctoral va estudiar la diversitat (riquesa i abundància), la distribució i la dinàmica de les comunitats planctòniques d'Archaea presents a diferents llacs estratificats temperats d'aigua dolça per aportar evidencies sobre la seva distribució i la seva possible activitat en aquests ecosistemes en relació als cicles biogeoquímics presents en els mateixos. Es varen estudiar dos estanyols d'origen càrstic (l'Estanyol del Vilar durant cinc anys consecutius (2001-2005) i l'Estanyol de Can Coromina) i un llac d'origen volcànic (Llac Kivu) analitzant, per una banda, la seva comunitat planctònica d'Archaea mitjançant una aproximació molecular i, per una altra, la seva possible activitat en aquests ambients (p.e., la nitrificació i la fixació de carboni). Per contextualitzar els resultats, es va realitzar un anàlisi in silico dels patrons de distribució global dels Archaea mesòfils mitjançant un anàlisi a nivell de llinatge combinant seqüències del gen 16S rRNA amb diferents eines estadístiques i d'ecologia general. / The present PhD thesis analysed the diversity (richness and evenness), distribution and dynamics of planktonic Archaea in several temperate stratified freshwater lakes to shed some light on their distribution and potential activity in these ecosystems in relation to prevalent biogeochemical cycles. In this sense, two karstic lagoons (Lake Vilar during five consecutive years (2001-2005) and Coromina lagoon) and a volcanic lake (Lake Kivu) were studied analysing, in the one hand, their archaeal planktonic community throughout a molecular approach and, in the other hand, their potential acitivity in these environments (e.g., nitrification and carbon fixation). In order to contextualize the obtained results, an in silico phylogenetic lineage-based analysis on the global distribution of lacustrine Archaea was conducted using 16S rRNA gene sequences in combination with statistical and general ecology tools.

En aquesta tesi s'estudia el federalisme executiu canadenc. Entenem per aquest concepte el model de relacions intergovernamentals caracteritzat pel fet que les relacions entre els diferentes nivells de poder a l'interior d'una federació estan monopolitzades pels respectius executius, en detriment d'altres institucions polítiques - parlaments, partits polítics. La hipòtesi que sostinc és que, al Canadà, aquest model de relacions intergovernamentals s'ha vist influenciat per la centralitat que històricament ha tingut en la dinàmica política interna, el debat entorn la qüestió nacional. Aquest debat sorgeix arran de la voluntat política d'una part de la societat quebequesa, i en conseqüència dels governs quebequesos, d'autogovernar-se i d'evitar el risc de la minorització. Això no obstant, els successius governs federals tracten el Quebec com "una província més", igual que la resta de províncies. La negativa d'Ottawa a reconèixer el Quebec com a nació ha reforçat els partidaris de l'accessió a la sobirania. / In this thesis it is studied Canadian Executive Federalism. We define this concept as an intergovernmental relation's model characterized by the fact that relations between different levels of power within a federation are monopolized by executives, rather than by other political institutions -such as parliaments or political parties. The hypothesis defended is that, in Canada, this intergovernmental relation's model has been influenced by the centrality that the national question debate has play historically. This debate starts as part of Quebec's society will, and consequently, of Quebec executives will, of self-government as a measure to avoid minorisation risks. However, successive federal governments treat Quebec as a province like the rest. The Ottawa opposition to recognize Quebec as a nation has reinforced those who prone for accession to sovereignty.

Entendemos que desde el área de Educación Artística podemos trabajar el arte de cientos de culturas y en cualquier momento de la historia, un aspecto que nos permite sensibilizar al alumnado hacia la comprensión de las distintas manifestaciones que adquiere un mismo aspecto cultural, el arte, como fenómeno universal. Hemos centrado el objetivo principal de nuestra investigación en la exploración de los caminos y las posibilidades que nos ofrece la educación artística en relación a la diversidad (cultural, de clase, minusvalía, de edad, raza, de género, etc.).Partíamos de la percepción que, en el ámbito de la educación artística y de la cultura en general, existe una tendencia que describe los hechos artísticos y las prácticas estéticas a partir de unas categorías únicas y universalmente válidas. Estas provocan a menudo el olvido de algunos valores específicos y sobre todo la falta de reconocimiento de otras propuestas artísticas igual de interesantes (oficios artísticos, arte de las/os niñas/os, arte popular, artesanias, etc. Hemos buscado caminos que nos conduzcan a asumir una visión contemporánea del hecho artístico y una concepción incluyente del arte (diseño, indumentaria, decoración, artes funcionales, arte popular, arte de las mujeres, net art, gastronomia, etc.).Entendemos que la educación es el lugar desde donde avanzar hacia otra forma de mirar y comprender el mundo. Una visión que, desde el arte, facilite elementos para el encuentro y las relaciones sociales, donde la propia diferencia y la conservación "crítica" de las propias identidades culturales sean celebradas desde la convicción del verdadero enriquecimiento cultural.Estas consideraciones y la ausencia de un marco teórico previo que nos permitiera analizar, desarrollar y evaluar la perspectiva multicultural en la educación artística fueron la causa y la coyuntura para dirigir este trabajo hacia lo que podríamos llamar "educador artístico culturalmente competente" (Andrus, 2001). En esa perspectiva de comptencia es donde hemos ubicado nuestro trabajo, así como en las necesidades de formación de las maestras y los maestros, con la convicción de que cualquier mejora en la etapa educativa donde estos actúan, redundará en todo el proceso educativo. / We understand that since the area of Artistic Education we can work the art of hundreds of cultures and at any moment of the history, an aspect that permits us to sensitize all students towards the comprehension of the different demonstrations that acquires a same cultural aspect, the art, as a universal phenomenon. We have centred the main objective of our investigation on the exploration of the roads and the possibilities that artistic education offers us (cultural, class, disability, age, race, sex, etc.) in relation to diversity.We started from the perception that, in the scope of the artistic education and culture in general, a tendency exists that describes the artistic facts and the aesthetic practices from unique and universally valid categories. These often cause the omission of some specific values and mainly the lack of recognition of other interesting artistic proposals (artistic offices, children art, popular art, craftsmanship, etc). We have looked for ways that lead us to assume a contemporary vision of the artistic fact and an including conception of art (functional design, clothing, decoration, arts, popular art, art of the women, net art, gastronomy, etc.).We understand education as the place from where to advance towards another form to watch and to understand the world. A vision that, from the art, facilitates elements for the social encounter and relations, where the own difference and "the critical" conservation of the own cultural identities are celebrated from the conviction of the true cultural enrichment. These considerations and the absence of a previous theoretical frame that allowed us to analyze, develop and evaluate the multicultural perspective in the artistic education, were the cause and the conjuncture to direct this work towards what we could call "culturally competent artistic educator" (Andrus, 2001). In that perspective of competence is where we have located our work, as well as in the necessities of formation of our teachers, with the conviction that any improvement in the educative stage where these act, will result in all the educative process.

El treball presentat en aquesta tesi és un estudi de la diversitat genètica en un conjunt de gens implicats en funcions neurològiques ("Gens cerebrals"). Hom ha examinat vint-i-dos gens implicats en els sistemes de neurotransmissió dopaminèrgic, serotoninèrgic i glutamatèrgic. L'objectiu de l'estudi té dos vessants: per una banda l'anàlisi de la diversitat genètica en un conjunt de gens implicats en malaltia humana, en aquest cas en malaltia psiquiàtrica, en poblacions humanes mundials, amb la intenció d'assentar les bases per propers esforços de mapatge genètic; i per altra banda analitzar la diversitat genètica en aquest conjunt de gens per tal de descobrir evidències d'esdeveniments històrics, incloent possibles evidències de selecció. / The work presented in this thesis is a study of the genetic variation in a set of genes related to neurological function ('Brain genes'). Twenty two genes are examined, all of which are involved in either the Dopaminergic, Serotonergic or the Glutamatergic systems of neurotransmission.The objective of the study has two aspects: on the one hand the analysis of genetic variation in a set of genes which are implicated in human disease, in this case psychiatric disease, across global human populations, towards the end of providing some new insight for gene mapping efforts, and on the other hand the study of genetic variation in this set of genes may reveal traces of the population history events undergone, including possible evidence for selection.