Esta tesis parte de la concepción de la playa como un sistema integral en el que se desarrollan procesos interrelacionados. El análisis de estos procesos y del marco físico y administrativo donde se producen, es el hilo conductor del proyecto. Para realizar el estudio, se han analizado los procesos de las playas de la Selva Marítima, en el Sur de la Costa Brava (al Nordeste del Mediterráneo). La zona constituye un buen ejemplo de un área litoral altamente afectada por el turismo. El análisis del marco legal y administrativo ha revelado algunas carencias importantes. No existe una política específica de playas que contemple la gestión de los aspectos básicos de gestión. La consecuencia de ello es que la información que se dispone sobre las playas españolas es bastante parcial. Actualmente, en el marco de la Gestión Integrada de Zonas Costeras (GIZC), se están desarrollando estrategias (nacional/regional) que incluyen indicadores de procesos que hasta la fecha actual no han sido objeto de programas de monitoreo y que pueden corregir esta tendencia.La revisión de las herramientas de gestión de playas utilizadas o potencialmente utilizadas en la gestión de la zona de estudio (Bandera Azul, Índice del CEDEX, Índice de CANTABRIA, Índices del ACA) ha revelado algunas deficiencias que son importantes para la gestión de estas playas: el uso, la seguridad y el socorrismo, el paisaje, la comunidad natural o algunos servicios, son los más importantes. Además, dichas herramientas no integran el análisis de las funciones que debe asumir una playa de acuerdo con sus características. Por otro lado, desde hace unos años se están utilizando los Sistemas de Gestión Medioambiental (SGMA) para la gestión de playas. Los SGMA son una buena herramienta de gestión de playas porque permiten una gestión proactiva y ordenada, pero necesitan ser complementados con herramientas de monitoreo adecuadas. En este trabajo también se han analizado el enfoque y los problemas que tienen los gestores locales. El conocimiento de la información disponible y las características de la zona de estudio ha llevado a analizar los procesos más importantes en la gestión de playas: la frecuentación y la producción de residuos. La información obtenida en el desarrollo de este proyecto ha permitido elaborar un índice de calidad de playas para la zona de estudio. Este Índice incorpora los aspectos importantes, ausentes en otras herramientas de gestión. En la asignación de importancias, para la agregación de índices parciales se ha tenido en cuenta la opinión de los usuarios y expertos. El Índice ha sido diseñado para ser incluido en el marco de los SGMA e incluye el análisis de las Funciones. Puede ser usado en distintas fases del SGMA. Las más importantes son el Diagnóstico Medioambiental Inicial, la definición de los Aspectos Medioambientales Significativos, el Control Operacional y la evaluación de la Mejora Continua. Los resultados del Indicador, de los sub-indices y los índices parciales obtenidos para la zona de estudio, indican distintas situaciones. Los valores agregados son altos: para el BQI (0,63-0,85) y para los indicadores de las funciones, RF (0,53-0,73), NF (0,80-0,92) y PF (0,50-1). En el caso de los valores de los indicadores parciales, mientras algunos procesos como la calidad del agua, la calidad ambiental, las instalaciones y los servicios, las actividades, la confortabilidad, la ausencia de contaminación en el agua y en la arena, y la calidad física, se encuentran en buen estado, otros como el uso de la playa, la calidad del entorno, la seguridad y la componente natural, tienen valores bastante bajos. La futura gestión de las playas debe dirigirse al control del uso, de la transformación del entorno de la playa y a la preservación de la comunidad natural de las playas. Además, la dotación de recursos que garanticen la seguridad y asistencia de los usuarios, la protección de las infraestructuras y la limpieza de las playas debe ser también prioritaria. / This thesis stemmed from the idea that the beach is an integrated system where different and interconnected processes occur. The analyses of these processes and of the physical and administrative framework in which they occur, was the thread of the project. In the development of the study, the processes for the beaches of La Selva Marítima, located in the south of the Costa Brava (northwestern Mediterranean) were analysed. This area is a good example of a coastal area highly affected by tourism dynamics. The analysis of the legal and administrative framework uncovered some important shortcomings. No specific beach policy exists that accounts for the management of all basic aspects. As a consequence, the information available is partial. Strategies (national/regional) are currently being developed in the framework of the Integrated Coastal Zone Management (ICZM) strategy, including indicators of processes that, until now, have been excluded from monitoring programs. This may change the current situation of a lack of information. A review of beach assessment measurements (Blue Flag and CEDEX, ACA and CANTABRIA Index) used or potentially used for management of the studied area, revealed important deficiencies in the management of beaches, of which the most important were use, safety and rescue services, landscape, the natural community and certain services. Furthermore, these tools do not take analyses of beach functions into account. In recent years, Environmental Management Systems for Beaches (EMSBs) have begun to be used for beach management. EMSBs allow for the application of proactive and clear management practices, although they need to be complemented with adequate monitoring tools. This research also analysed the work, focus and problems of local managers. Varied management goals are not usual (many processes remain unmanaged) and management is sometimes exclusively service-oriented. Tools that evaluate beach quality do not cover problematic aspects for local managers, such as sediment management, coordination between responsible authorities, or emergency situations. The information available and the characteristics of the studied area demonstrated the need to analyse two particularly important beach management processes: beach use and waste/litter production. Information obtained in the development of this project led to the creation of a Beach Quality Index (BQI) for the studied beaches. This index took into account important issues not represented in other management tools. In the process of allocating weights for the purpose of aggregating partial indexes, user and expert opinions were taken into account. The BQI, which also took account of function analysis, was designed to be used with EMSBs, and can be included at different EMSB stages. The most important index factors are initial environmental diagnosis, the definition of environmentally significant aspects, operational control, and the assessment of steady improvement. Results obtained for beaches for the BQI, its subindices and partial indices, indicated arrange of situations. Aggregated values were high for the BQI (0.63-0.85), and also for the subindices (RF (0.53-0.73), NF (0.80-0.92) and PF (0.50-1)). High scores were typically obtained for partial indices such as water quality, environmental quality, services and facilities, activities, comfort, absence of water and sand pollution, and physical quality. Scores for beach use, surrounding quality, safety, and naturality were low. Future management of studied beaches should focus on the weakest aspects, such as controls over use, transformation of beach environs, and preservation of natural beach communities. Other priorities should be the allocation of resources that guarantee user safety, protection of human facilities, and beach cleaning.

L'idea o iniciativa de realització de la present tesi doctoral va néixer d'una banda en dos corrents d'opinió relatives a l'evolució prevista de l'organització de les empreses en el futur immediat. El primer corrent prové dels principals autors en temes de qualitat que enfoquen les condicions que hauran de reunir les organitzacions per a obtenir i consolidar els nivells desitjables de qualitat de productes i serveis. El segon corrent prové dels principals autors en organització i administració d'empreses, que també exposen les condicions que preveuen per a les empreses del futur per a poder afrontar els reptes de competitivitat que exigeix l'eficàcia i eficiència de les organitzacions en general.Aquesta idea o iniciativa es va veure reforçada també per l'oportunitat de definir un model basat en els dos corrents anteriors dissenyant finalment la forma d'avaluació del mateix.El treball ha estat desenvolupat en cinc capítols més dos annexos en els que s'inclouen les dades resultants del treball de camp i que donen suport als capítols quart i cinquè.En el capítol d'introducció és formulada una hipòtesi sobre un model organitzatiu que hauria de permetre avançar en els aspectes organitzatius i corregir deficiències manifestades pels grups d'autors abans esmentats. Alhora s'exposen les principals aportacions dels principals autors dels corrents exposats.En el següent capítol s'estudia l'estat actual de:a) Organització funcional i les mancances manifestades pels principals autorsb) L'estat d'aplicació de la qualitat total i també mancances exposades pels principals autorsc) L'organització per processosEn el capítol tercer es defineix un model organitzatiu, sintetitzant inicialment les condicions que el mateix ha de reunir, i tot seguit son concretades les característiques i forma de gestió del mateix. Es parteix d'una política de l'organització que ha de considerar tots els grups d'interès i amb el adequat desplegament arribar a una planificació de totes les activitats que asseguri els resultats i l'adaptació a tots els tipus de canvis. Es descriuen també els impactes esperats en forma de millores en les diferents activitats i especialment en els resultats de l'empresa u organització.En el capítol quart es fa una avaluació del model descrit en l'apartat anterior. Es dissenya una contrastació de dos tipus d'organització una funcional i una altre horitzontalitzada per processos, utilitzant una simulació per ordinador i comparant els resultats obtinguts utilitzant els ratis de gestió més freqüents.En el capítol final es fa un resum de conclusions finals on es veuen els millors resultats de l'organització per processos. Es comenta també com el model proposat dona resposta a aquelles limitacions esmentades pels autors en organització i administració d'empreses i pels autors en qualitat total. Finalment es marquen unes possibles línies d'actuació per aprofundir en aquests temes en el futur.Barcelona, Octubre 2000 / The original idea for the topic of this thesis came from two different fields with different opinions concerning the expected evolution in the near future of firm organisation. The first one comes from the main authors in the field of quality, who analyse the conditions required in future organisations to guarantee a desired level of quality in the products and services they provide. The second opinion comes from the field of business management, in which the authors analyse the conditions required to future firms to be able to fulfil the competitivity challenges arisen by efficiency.It was also important when choosing the topic, the possibility of building a model that included the two fields mentioned above as well as an evaluation of both.The thesis is organised in five chapters, and to annexes that include data from the field work described in chapters four and five.In the first chapter we expose an hypothesis about a method that should be useful to improve organisations, correcting those shortcomings pointed out in the literature. We also include an explanation of the contributions of the main authors in this literature.In the second chapter we look over the state of the question concerning:(a) The functional organisations and the malfunctions pointed out by the main authors(b) How total quality is applied and the defects concerning it(c) The organisation by means of processesIn the third chapter an organisational model is defined, presenting its initial conditions and the proper management for it. We start from an organisational policy that must take all the groups of interest into account, and must reach a planification for all the activities guaranteeing the economic results and the adaptation to all types of changes. We also describe the effects of improving the different activities, mostly concerning the results for the firm or organisation.In the fourth chapter we evaluate the model described in the previous chapter. Using a computer simulation, we design a contrastation of two different types of organisations, a functional one, and one horizontalized by processes. We compare the results with the most commonly used management ratios.In the last chapter we summarise the final conclusions. They show that the better results are obtained with the organisation by processes. We explain how the proposed model solves the problems pointed out in the literature on organisation and business management, and also in the literature on total quality. Finally, we mention future lines of research to deepen in all these topics.Barcelona, October 2000

Un dels àmbits de la gestió de les organitzacions excel·lents és la gestió de processos. En aquest treball d’investigació es vol aprofundir sobre què s’entén per gestió de processos, presentar un model propi i avaluar empíricament el grau d’utilització de la gestió de processos en una mostra d’organitzacions catalanes. Els objectius plantegen contrastar l’aplicació d’un sistema de gestió de processos i el grau de percepció que tenen els gestors sobre la influència que té el sistema de gestió de processos aplicat amb els resultats de l’organització. La metodologia emprada en la investigació es basa en una enquesta amb un qüestionari administrat a 102 organitzacions, a continuació se sotmeten les dades a diverses anàlisis i contrastos per finalment donar resposta a 5 proposicions i 1 hipòtesi. Els resultats obtinguts permeten aportar una estructura del concepte de Gestió de Processos, recollir les tècniques més rellevants d’aquest concepte i conèixer la incidència de l’aplicació del sistema de gestió de processos en els resultats de les organitzacions. / Uno de los ámbitos de la gestión de las organizaciones excelentes es la gestión de procesos. En este trabajo de investigación se quiere profundizar sobre qué se entiende por gestión de procesos, presentar un modelo propio y evaluar empíricamente el grado de utilización de la gestión de procesos en una muestra de organizaciones catalanas. Los objetivos plantean contrastar la aplicación de un sistema de gestión de procesos y el grado de percepción que tienen los gestores sobre la influencia que tiene el sistema de gestión de procesos aplicado con los resultados de la organización. La metodología empleada en la investigación se basa en una encuesta con un cuestionario administrado a 102 organizaciones, a continuación se someten los datos a diversos análisis y contrastes para finalmente dar respuesta a 5 proposiciones y 1 hipótesis. Los resultados obtenidos permiten aportar una estructura del concepto de Gestión de Procesos, recoger las técnicas más relevantes de este concepto y conocer la incidencia de la aplicación del sistema de gestión de procesos en los resultados de las organizaciones. / One of the areas of organizational management is excellent process management. The objectives of this research work are to extend and elaborate on the notion of process management, to generate a model of process management and to empirically assess the extent of use of process management in a sample of Catalan organizations. The fieldwork, administered to companies that use a process management system, evaluates managers' perceptions about the influence of the process management system in use on the results of the organization. The methodology used in the research is based on a survey with a questionnaire administered to 102 organizations. The data is analyzed with various statistical procedures and contrasts in order to answer to 5 propositions and 1hypothesis. The results provide a structure of the concept of Process Management, collect the most relevant techniques of this concept and show the impact of the implementation of process management system in the performance of organizations.

Objecte1.- Descriure els elements i característiques que tenen les empreses constructores d'obra d'efectuar la gestió de la qualitat en l'exercici de la seva activitat.2.- Determinar paràmetres que puguin descriure i mesurar aquests elements i característiques, la seva adequació i la seva aplicació i utilitat.3.- Definir un model esquemàtic de la composició del sistema i de la seva dinàmica d'aplicació.AbastLa matèria d'investigació és la gestió de la qualitat, i per extensió, la gestió ambiental i la gestió de la seguretat i salut en el treball. El subjecte és la petita i mitjana empresa (pime). Inclosa l'empresa mitjana gran que, tot i que actua més com a gestor que com a constructor, els principis de la qualitat i l'activitat constructora són l'objecte principal i el motor del seu negoci. A l'empresa gran, en l'activitat constructora, també li és aplicable aquesta tesi.L'empresa que actua com contractista principal, i les empreses especialistes de les instal·lacions i dels oficis, atès que la seva activitat té repercussió directa a l'obra i al compliment dels requisits de qualitat, ambientals i de prevenció de riscs laborals.MetodologiaLa investigació d'aquest treball es vertebra al voltant dels models ISO i les premisses de: - l'enfocament a la satisfacció del client i - millorar el funcionament de l'empresa per augmentar la productivitat i reduir costos. Per aconseguir-ho, els models ISO, prescriuen requisits de planificació, control i millora amb la finalitat de conèixer els requisits dels clients, així com els riscs que cal prevenir, i organitzar-se per acomplir el requisits i eliminar o controlar i mitigar els riscs. I alhora, establir mecanismes de recollida i anàlisi de la informació per, en base a ella, anar afinant el funcionament de l'empresa per a millorar-ne l'eficàcia i l'eficiència. La investigació, atesos els principis i les premisses anteriors, planteja unes hipòtesis de gestió de la qualitat, que són motiu d'indagació directa a les empreses mitjançant una enquesta en profunditat a una mostra aleatòria de la població objectiu. Respecte el tractament estadístic, s'ha optat per aplicar la teoria exacta de les petites mostres de Gossen que, amb un cert nivell de confiança (aquí del 95 %), permet inferir els resultats de la mostra, a la població. Pel que respecta a les dades econòmiques, s'ha segmentat la mostra en empreses grans, mitjanes i petites, i s'observen diferències interessants i significatives. ResultatsEls resultats d'aquest treball contemplen les característiques i paràmetres significatius de la gestió de la qualitat de les empreses constructores des del seu origen fins a l'expressió quantificada dels resultats econòmics del seu funcionament. La majoria dels elements i característiques de la gestió de la qualitat trobades en aquest treball, s'han parametritzat i se n'ha quantificat la seva valoració i la seva aplicació per part de les empreses, així com la seva utilitat en el sistema de gestió. Com indicadors de funcionament es presenten els econòmics d'estructura de producció amb les proporcions de participació de recursos i de rendiment d'aquest recursos, de forma directa o a través dels indicadors de productivitat. Resultat final de la investigació, és el model de sistema de gestió que es presenta com a colofó de la tesi: model que s'expressa amb un doble esquema, estàtic i dinàmic. Característiques del model són la gestió del comportament, i la complementarietat i la sinèrgia d'un doble bloc d'elements de gestió a l'estil d'un doble par de forces motores. El bloc generador d'acció i comportament es composa de la planificació (i objectius) i l'ambient de treball intern (clima intern laboral i cultura organitzativa). El bloc motor de l'actuació el composen els elements operatius del sistema. Aporten els resultats i la informació. Aquest model pretén aportar coherència i naturalitat a la gestió de la qualitat, així com mostrar la compacitat, flexibilitat i potència d'un sistema d'aquestes característiques. Un altra aportació capital del model és que potencia un element tan subtil i complex com és la gestió del comportament de les persones, les pròpies i les d'externalització, encomanada a l'ambient de treball, a través del clima laboral i de la cultura.La participació pro activa del treballador propi i dels subcontractistes és imprescindible per aconseguir la seva conscienciació en l'acompliment dels requisits de qualitat, de prevenció de la contaminació i afectació ambiental, i de prevenció dels riscos laborals. D'aquí la importància de la gestió del comportament que proposa aquest model. Funció capital de lideratge de la direcció de l'empresa, i que és poc considerada per part de les empreses constructores.

A partir de les teories sobre la demanda social de l'escola francesa de Chevalier i Loschak que afirmen, entre altres qüestions, que tota política pública resulta substancialment inamovible quan els operadors públics que en són responsables es troben satisfets amb la seva oferta, aquesta tesi doctoral planteja la hipòtesi que la política d'accés a les universitats públiques catalanes entre 1987 i 1997, que ha generat -i general- una insatisfacció objectiva en una part important de la ciutadania demandant (la que no va accedir a una plaça o no va accedir a la que va sol·licitar), s'ha mantingut invariable a causa de la satisfacció subjectiva dels operadors públics (universitats i Administració).La introducció, històrica i de caràcter general, sobre les institucions universitàries serveix de base a la descripció, més profunda i detallada, del sistema universitari català emergent després de la recuperació de l'autogovern l'any 1980, per a la qual s'ha comptat amb la documentació inèdita de l'arxiu del Consell Interuniversitari de Catalunya. Els perfils de la política pública es reconstrueixen també diacrònicament amb l'exposició de l'evolució demogràfica i econòmica. Aquesta va coincidir amb el fenomen del creixement accelerat de la demanda d'estudis superiors, cosa que va provocar diverses iniciatives públiques per satisfer-la , com van ser la multiplicació de places, de centres i d'estudis, per una banda, i la racionalització de tot el procés de gestió de l'accés a la universitat, per una altra.Així, les universitats i la Generalitat de Catalunya, es van veure obligades a articular formes de comunicació que fessin possible una optimització de recursos (places universitàries). De tot això resulta una reorganització operativa dels processos, basada en la cooperació de tots els actors i la unificació completa de protocols de treball, que és objecte d'una completa descripció tècnica que tanca la part descriptiva de la tesi. Per demostrar la satisfacció dels operadors públics amb aquesta unificació gestora, la investigació utilitza tres tècniques: en primer lloc un qüestionari ad hoc, aplicat sobre els titulars dels òrgans amb funcions de comunicació externa a les universitats (en els casos que s'ha considerat insuficient s'ha complementat amb la tècnica de l'entrevista); en segon lloc, l'anàlisi de las memòries institucionals anuals de les universitats; i, per últim, les informacions que sobre accés a la universitat s'han publicat en premsa escrita.La informació institucional demostra un grau elevadíssim de satisfacció, i les dades revelen que les informacions recollides dels mitjans de comunicació social presenten en un 85% valoracions positives (del 15% romanent -negatives o neutres- cap es qüestiona la legitimitat del sistema de gestió de places universitàries).Després de la demostració empírica de la radical contradicció entre una demanda objectivament insatisfeta (s'adjunten els quadres cronològics) i una oferta subjectivament satisfeta, es constata el manteniment inalterat de la política d'accés a les universitats públiques catalanes al llarg de l'últim decenni del segle XX.Des d'un punt de vista de teoria de la comunicació, seria d'aplicació un dels quatre models de relacions públiques descrit per Grunig, concretament aquestes institucions utilitzen el model de la informació pública d'Ivy Lee per disseminar la informació.La tesi conclou amb una exposició dels factors que poden explicar el fenomen particular demostrat, a partir de relacionar un conjunt de subhipotèsis que emergeixen del resultat mateix de la investigació empírica.. / A partir de las teorías sobre la demanda social de la escuela francesa de Chevalier y Loschak, que afirman, entre otros extremos, que toda política pública resulta substancialmente inamovible cuando sus operadores públicos responsables se encuentran satisfechos con su oferta, esta tesis doctoral plantea la hipótesis que la política de acceso a las universidades públicas catalanas entre 1987 y 1997, que ha generado -y genera- una insatisfacción objetiva en una parte importante de la ciudadanía demandante (los que no accedieron a plaza o no lo hicieron a la que solicitaron), se ha mantenido invariable a causa de la satisfacción subjetiva de los operadores públicos (universidades y administración).La introducción, histórica y de carácter general, sobre las instituciones universitarias, sirve de base a la descripción, más profunda y detallada, del sistema universitario catalán emergente tras la recuperación del autogobierno en 1980, para la cual se contó con la documentación inédita del archivo del Consell Interuniversitari de Catalunya. Los perfiles de la política pública se reconstruyen también diacrónicamente con la exposición de la evolución demográfica y económica. Esta coincidió con el crecimiento acelerado de la demanda de estudios superiores, y que provocó las diversas iniciativas públicas para dar satisfacción a dicha demanda, como fueron la multiplicación de plazas, de centros y de estudios, por un lado, y la racionalización de todo el proceso de gestión del acceso a la universidad.Así, las universidades y la Generalitat de Catalunya, se vieron obligadas a articular formas de comunicación que hicieran posible una optimización de recursos (plazas universitarias). Todo ello dio como resultado una reorganización operativa de los procesos, basada en la cooperación de todos los actores y la unificación completa de protocolos de trabajo, la cual es objeto de una completa descripción técnica que cierra la parte descriptiva de la tesis. Para demostrar la satisfacción de los operadores públicos con dicha unificación gestora, la investigación usa tres técnicas: en primer lugar un cuestionario ad hoc, aplicado sobre los titulares de los órganos con funciones de comunicación externa en las universidades (en los casos que se ha considerado insuficiente se ha complementado con la técnica de la entrevista); en segundo lugar, el análisis de las memorias institucionales anuales de las universidades; y, por último, las informaciones que sobre acceso a la universidad se han publicado en prensa escrita.La información institucional demuestra un grado elevadísimo de satisfacción, y los datos revelan que las informaciones recogidas de los medios de comunicación social presentan en un 85% valoraciones positivas (del 15% restante -negativas o neutras- ninguna se cuestiona la legitimidad del sistema de gestión de plazas universitarias).Tras la demostración empírica de la radical contradicción entre una demanda objetivamente insatisfecha (se adjuntan los cuadros cronológicos) y una oferta subjetivamente satisfecha, se constata el mantenimiento inalterado de la política de acceso a las universidades públicas catalanas a lo largo del último decenio del siglo XX.Desde un punto de vista de teórico de comunicación, sería de aplicación uno de los cuatro modelos de relaciones públicas descrito por Grunig, concretamente estas instituciones utilizan el modelo de la información pública de Ivy Lee, para diseminar la información.La tesis concluye con una exposición de los factores que pueden explicar el fenómeno particular demostrado, así como relacionando un conjunto de subhipótesis que emergen del propio resultado de la investigación empírica. / This doctoral thesis presents the hypothesis that the policy of University admission in Catalonia between 1987 and 1997, that has generated -and generates- an objective dissatisfaction in an important part of the citizenship plaintiff (the one that were not accept or had not been allocated to the wanted place), has been maintained invariable on account of the subjective satisfaction of the public organization (Universities and Civil Service). It is based on on the theories on the social demand of the French school of Chevalier and Loschak that affirm, among others questions, that all public policy turns out to be substantially immovable when the public organization are satisfied with its offering.The unpublished documents of the Inter-University Council of Catalonia (CIC) are the source of the introduction, historical and general, on the university institutions, which is the base of the deepest and detailed description of the Catalan University system, emerging after the recovery of the self-government in 1980.The profiles of the public policy are reconstructed also diachronically, with the exposition of the economic and demographic evolution. This evolution agrees with the phenomenon of the accelerated growth of the demand of University degrees, what caused some public iniciatives to satisfy this demand, such as, on the one hand, the increasing of the number of seats, centers and degrees and, on the other hand, the rationalization of the pre-enrolment process. Thus, the Universities and the Generalitat of Catalonia (autonomous government), were forced to articulate different ways of communication that made possible an optimization of resources (university seats). The descriptive part of the thesis is closed by a complete technical description of the operating re-organization of the processes, based on the cooperation of all the actors and the complete unification of job protocols.The research uses three techniques to show the satisfaction of the public users with this unification managing: First, a questionnaire ad hoc applied to the heads of the organs with external functions of communication from the Universities (in the cases that it has been considered insufficient, they were completed with an interview). Second, the analysis of the annual institutional memories of the Universities. Three and last, the information published in written press about University admission. The institutional report shows a high degree of satisfaction, and the data reveal that the information collected in the social media of communication present 85% positive appraisals (none questioned the legitimacy of University admission system in the negative or neutral remainder 15%)The stable maintenance of the policy of University admission of Catalan Universities is verified along the last decade of the XXth century, after the empirical demonstration of the radical contradiction between an objectively dissatisfied demand (the chronologic pictures are included) and a subjectively satisfied offering.From the point of view of communication theory, one of the four models of public relations described by Grunig would be of application. Specifically these institutions use the model of public information of Ivy Reads to disseminate the information. The thesis concludes with an exposition of the factors that can explain the particular shown phenomenon, and the relating of an assembly of subhipothesis that emerge from the results of the empirical research.

La Tesi que es presenta consta de tres parts. En la primera s'ofereix un Marc Teòric sintètic sobre la Gestió del Coneixement a l'empresa i la Cultura Organitzativa Orientada a Compartir que li és inherent. L'autora proposa un Model per Endegar un Procediment d'Auditoria Cultural a l'Empresa basat en el Canvi Cultural.La segona part comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode etnogràfic i els resultats que s'han obtingut. Duran realitza l'Auditoria Cultural d'una empresa d'Alta Tecnologia en relació a la Gestió del Coneixement.En la tercera part s'exposen les conclusions de la recerca i les propostes d'acord amb el tema estudiat. La primera proposta versa sobre el paper que ha de jugar la persona Llicenciada en Ciències de l'Educació en la Gestió del Coneixement a l'Empresa. En segon lloc, l'autora fa una proposta concreta per endegar un Procés Global i Formal de Gestió del Coneixement a l'empresa estudiada, basant-se en l'Auditoria Cultural realitzada. / This thesis has three parts. The first of these provides a synthetic Theoretical Framework on Knowledge Management within the company and on the Organisational Culture Directed at Sharing what is inherent to this. The author of the thesis proposes a Model for Initiating a Process of Cultural Auditing within the Company, based on Cultural Change. The second part covers the development of an empirical research project carried out through the ethnographical method, as well as the results obtained through this. Duran undertakes the Cultural Auditing of a High Technology company with respect to Knowledge Management.The third part sets out the conclusions to this research and the related suggestions, in accordance with the question under discussion. The first proposal deals with the role that an Education graduate should play in the ambit of Knowledge Management within the Company. The author then makes a specific proposal for initiating a Global and Formal Process of Knowledge Management within the company studied, basing this upon the Cultural Auditing that has been undertaken.

L'objectiu de la tesi és aproximar-se al coneixement del paper i funcionament de les organitzacions del tercer sector i a les característiques que presenten per fer front a la provisió de serveis de benestar i a la seva contribució en la participació política. Les pressions i impactes dels canvis socials de les últimes dècades han forçat a replantejar la distribució de rols socials i l'enfocament a prendre per encarar els afers comunitaris, en el que el tercer sector n'és un agent implicat. Aquestes pressions posen aquestes entitats davant de dilemes interns importants en referència al contrast entre la seva naturalesa organitzativa i les expectatives generades. En la part I de la tesi, d'introducció i metodologia, es presenten els orígens, objectius, oportunitats, preguntes i hipòtesis que es plantegen en la recerca.; així com el procés de recollida d'informació.La part II conté dos capítols. El primer introdueix el marc conceptual presentant les coordenades dels canvis en el camp social i polític que avui en dia condicionen la tasca de les organitzacions del tercer sector. El segon fa un repàs de les teories de l'organització com a base per ordenar la informació de la situació interna de les entitats.La part III conté dos capítols. El capítol tercer presenta les definicions de tercer sector: el paper que juguen i les seves especificitats organitzatives, amb l'objectiu d'introduir el marc sectorial en què operen les entitats de la recerca. I el capítol quart, que fa un recorregut pels corrents d'estudi i una presentació de les recerques de referència utilitzades per contrastar amb la situació de les entitats de la recerca del treball de camp.La part IV és la part central de l'estudi. Presenta les característiques de les organitzacions del tercer sector amb quatre capítols. Cada un d'ells inclou els conceptes teòrics, la situació genèrica a nivell de sector, entrant a la situació de les entitats a Catalunya i a l'Estat Espanyol i concretant la situació de les entitats que lluiten contra l'exclusió recollides durant el treball de camp. Els continguts dels quatre capítols són:Capítol cinquè, es treballa el sistema social. Descriu la disposició dels components interns i els rols i relacions entre les persones que formen els equips de treball intern i el lideratge. Fa referència tant als equips i persones que s'ocupen de la direcció com dels equips tècnics, tant contractats com de voluntariat. Realitza una petita reflexió sobre com s'organitzen els sistemes de comunicació interna, i finalment presenta els trets culturals comuns i les dinàmiques de poder. Capítol sisè, es treballa la situació en referència a l'estratègia i planificació. Descriu com es formulen els objectius, quins són els plantejaments de cara al futur i quines són les prioritats, quin tipus d'activitats s'ofereixen i com s'incorporen els usuaris. Presenta els sistemes de presa de decisions i les pautes de creixement per veure el moment pel qual passen les entitats estudiades. Treballa els processos d'introducció de canvis i els sistemes d'avaluació.Capítol setè, presenta els sistemes tècnics. Descriu el disseny i producció de serveis, els mecanismes de comunicació externa i de promoció. Quines són les fonts de finançament, la captació de recursos i el sistema de control econòmic. Fa també referència als aspectes relacionats amb la infrastructura, com les característiques dels locals i la seva ubicació.Capítol vuitè, treballa les relacions amb altres agents de l'entorn i la forma jurídica. Descriu els continguts, els beneficis i les limitacions de les relacions que s'estableixen amb els diferents grups d'interès de l'entorn, en concret a nivell de sector, amb els diferents nivells de l'administració pública, l'església i el món de l'empresa. Es fa referència, també, a la situació de modificació i adequació de les formes jurídiques.En la part V, es formulen unes conclusions i es fa una reflexió sobre les propostes de possibles suports al sector per fer front als nous reptes que han estat formulats en els estudis analitzats i fòrums de debat. / The aim of this thesis is to widen our understanding of the role and functioning of third sector organisations. What characteristics help them to offer social services provision and what do they contribute in the way of political participation? The impact and pressure of social changes in the last few decades have made it necessary to rethink social roles and reconsider what focus organisations should take in order to deal with the needs of the community in which the they are involved. These social pressures often result in internal difficulties, especially with reference to the organisational aspects and different expectations.The first part of the thesis, introduction and methodology, presents the origins, objectives and hypotheses that are treated in the research as well as presenting the methods used for data collection.Part two contains two chapters. The first introduces the conceptual framework by presenting the general aspects of social and political change that influence the work of third sector organisations nowadays. The second offers a summary of organisational theory as a base from which to analyse the information about the internal structure of the organisations.Part three contains two chapters. The third chapter presents definitions of third sector organisations, the role they play and their specific organisational characteristics. The aim is to explain the sector framework of the organisations in the research group. Chapter four offers a summary of current studies and references of other research that can be used to contrast the situation of the organisations that participated in this study.Part four is the central part of this study. It presents the different characteristics of third sector organisations in four chapters. Each one includes theoretical concepts, the generic situation of the sector, an analysis of the situation of the organisations within Catalonia and within the Spanish state and the presentation of the specific fieldwork data collected from organisations that fight against discrimination. The content of these four chapters is as follows.Chapter five considers the social system. It describes the internal structure and the roles and relationships that form between the people involved in internal working groups, including leadership issues. It studies not only the different directive bodies and individuals but also the practical work teams made up of paid and voluntary workers. There is a brief consideration of how internal communication systems are organised and finally an analysis of common cultural characteristics and power dynamics.In Chapter 6 strategy and planning structures are considered. It discusses how objectives are formed, what future planning is necessary, what are the priorities of the organisation, what activities should be offered and how should the organisation incorporate its users. It presents the different decision making processes and analyses the growth of the organisation in order to understand the current situation of each organisation in the study. There is also an analysis of the process by which changes can be introduced and working systems can be evaluated.Chapter seven considers the technical system. It describes the initial planning and production and different methods of publicity and external promotion. It analyses sources of funding, how to obtain resources and accounting systems. There is also a consideration of different aspects of the premises that the organisation uses.Chapter eight considers the relationships with other social agencies and legal entities. It describes the nature, benefits and limitations of the relationships that form between the organisations and other groups working in the same sector, public administration departments, the church and the business world.The fifth part offers the research conclusions and a discussion about the different proposals to improve the impact of third sector.

La gestión de los riesgos se ha convertido en uno de los mayores y más destacados desafíos de nuestras sociedades modernas. Los riesgos tecnológicos y sociales asociados a sistemas tecnológicos complejos pone de manifiesto la necesidad de elaborar y aplicar prácticas y modalidades de gestión de riesgos acordes con las consecuencias naturales y sociales, globales e individuales de aquellos sistemas. La atención analítica de la gestión de riesgos en sistemas tecnológicos complejos se engarza pues, en esta tesis, en dos ejes principales. En primer lugar, y de raíz más clásica, un primer capítulo donde se desarrolla y se propone una reflexión teórica que, en términos generales, contemple los cambios histórico-sociales y tecnológicos bajo los cuales el riesgo ha ido mutando tanto su forma como su contenido y dando lugar (por ello) a distintas prácticas discursivas (teóricas) y estrategias de acción (prácticas). En segundo lugar, y desde una perspectiva más actual, un segundo eje que da cuenta de lo que denominamos modalidades y prácticas de gestión social de los riesgos en sistemas tecnológicos complejos.Así es, las configuraciones sociales contemporáneas despliegan y proyectan un conjunto de estrategias para la gestión de riesgos que en esta investigación han sido desarrolladas y analizadas como tres aproximaciones a la gestión de riesgos. Una aproximación precautoria, una aproximación reguladora y una aproximación participativa. En cada una de estas tres aproximaciones se analizan también estrategias prácticas que activan la gestión de aquellos riesgos y que aquí toman la forma de herramientas precautorias (principio de precaución), procedimientos reguladores (sistemas de regulación y autorregulación) y sistemas de participación social.Y es precisamente en el desarrollo teórico-práctico de cada una de estas propuestas, y, en especial, en su complementariedad, donde se apuntala el supuesto que guía esta investigación: la gestión de riesgos ya no es sólo una función de control estatal a través de herramientas preventivas o precautorias ni sólo una actividad de regulación administrativa o una forma para incentivar el autocontrol asociado a la autorregulación sino que es preciso que dicha gestión de riesgos sea complementada con mecanismos previos de participación social. La gestión de riesgos puede resolverse a través de una negociación "apriorística" de los mismos; esto es, una negociación del riesgo configurada por una pluralidad de actores que en calidad de implicados formen parte de los procesos de elaboración y toma de decisiones en materia de gestión de riesgos. La necesidad de analizar los elementos que componen esta dimensión participativa se hace claramente perceptible en algunas iniciativas y proyectos promovidos por organismos internacionales dentro del área nuclear. Un somero ejemplo de participación social en la gestión de riesgos en sistemas tecnológicos complejos que en esta investigación se analizan son tres proyectos sobre aspectos sociales en la gestión de residuos radiactivos realizados bajo el Programa Marco EURATOM de la Comunidad Europea (COWAM -Gestión de Residuos Comunitarios-; RISCOM -Comunicación del Riesgo-; FSC -Foro sobre la confianza de los Stakeholders). / Risk management has become an important challenge in contemporary society. Social and technological risks, associated with complex technologic systems, reveal the necessity to develop and apply appropriate practices and models of risk management which take into account social, natural, global and individual consequences. For the purpose of this thesis, the analysis of risk management in complex technologic systems has two main axes. Firstly, in a classic way, one chapter develops and proposes a theoretical reflection that takes it into account the historical, social and technological changes under which the concept of risk has changed both regarding its form as its content. This concept of risk results in the development of different discursive practices (theoretical) and strategies of action (practical). Secondly, from modern perspective, the other axis explains and defines the so-called models and practices of social risk management in complex technologic systems. That is, the contemporary social configurations show and project a group of strategies for risk management that has been developed in this research as three approaches to risk management: the precautionary approach, the regulator approach and the participative approach. In all of these perspectives, the strategies of action that activate risk management are analysed. These strategies are: precautionary tools (precautionary principle), regulators proceedings (regulation systems and self-regulation) and social participation systems. In the theorical and practical development of these perspectives and especially, in its complementarity, we see the hypothesis that guides this research: risk management is not a state control function through preventives and precautionary tools nor an administrative regulation activity or a way to encourage self-control associated with self-regulation. It is necessary for risk management to be complemented with former mechanisms of social participation. Risk management can be resolved through aprioristic negotiation; that is, a negotiation of risk consisting of many affected actors or actors directly interested in decision-making processes on risk management.The need to analyse the elements that build up this participative dimension is made clear in many projects that are promoted by international institutions in the nuclear area. To give an example, this research describes three projects related to social aspects in radioactive waste management. These projects are part of Euratom Work Programme of the European Union: COWAM (Community Waste Management), RISCOM (RISk COMmunication) and FSC (Forum on Stakeholder Confidence).

There has not been great deal of analysis about the relationship between cultural and educational polices in Catalonia. In the context of present day society, however, knowledge, artistic and cultural practices and communication play a highly relevant role and it is therefore important to investigate how educational models and models of cultural transference have been socially articulated. Our hypothesis is that the juridical frame established between 1980 and 2010 does not satisfy the current social demands on education and culture. Significant international political speech on the field of education and culture (such as that of UNESCO; EU; etc.) claim for an advance in more coordinated and complementary polices. Local innovative projects, on the other hand point at some guidelines and stress the potential of a more cooperative approach between the cultural sector and the educational sector. Unfortunately, they have not succeeded to go beyond the threshold of good practices and become a more generalized standard. The aim of our investigation is to identify the diverging factors and indicate the difficulties of such an interrelation on the basis of studying the law in both the educational and the cultural field, and an analysis of qualified opinions of experts, technicians and politicians / Les relacions establertes entre les polítiques culturals i educatives a Catalunya han estat en general poc investigades. En el context de la societat actual les pràctiques artístiques i culturals i la comunicació tenen un paper rellevant per això és important estudiar com hem articulat socialment, els models educatius i de transferència cultural. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 no responen a les demandes educatives i culturals del present. Els discursos polítics internacionals recomanen avançar en polítiques més coordinades i complementàries. Els projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats d’aquest plantejament de treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura, i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics

La innovació en les TIC és clau per a qualsevol empresa. Innovar implica fer projectes, però també gestionar-los. Una bona gestió del projecte acostuma a garantir el seu èxit. Algunes empreses gestionen els seus projectes però altres, principalment pimes, ho fan d'una manera molt bàsica, especialment quan els projectes no pertanyen al nucli del seu negoci, com és el cas dels projectes TIC en empreses d'un altre sector. Aquest efecte encara és més acusat quan les pimes estan allunyades de les àrees metropolitanes. Caldria realitzar una metodologia de gestió de projectes per aquest perfil d'empreses.Per comprovar aquestes premisses, s'han realitzat enquestes a una mostra de pimes de la comarca del Bages. Les enquestes es van fer presencialment amb preguntes obertes que permetien als enquestats aportar comentaris. Se'ls va preguntar sobre el grau de gestió en els seus projectes. Els resultats han confirmat la idea inicial: la majoria de les pimes planifiquen breument els seus projectes però posteriorment no en fan el seguiment, ni segueixen cap tipus de metodologia de gestió.La informació recollida en les enquestes ha estat important de cara a dissenyar la nova metodologia de gestió de projectes, però també se n'ha utilitzat d'altra, com l'experiència prèvia dels autors en la realització de projectes de l'àmbit TIC en diverses empreses. Alhora, per a la realització del treball també s'han estudiat alguns trets característics de les metodologies de gestió de projectes més utilitzades, de les pimes i dels projectes TIC.Amb aquestes dades, s'ha desenvolupat una metodologia de gestió de projectes per a les pimes allunyades de les àrees metropolitanes i que no pertanyen al sector TIC. Tenint en compte que les empreses d'aquest perfil disposen de poc personal dedicat a la gestió dels projectes, s'ha intentat que la metodologia fos senzilla i fàcil de seguir, però que a la vegada fos completa i marqués les pautes clares per a aquestes empreses.La metodologia dissenyada consta de 5 fases: Abans del projecte, planificació del projecte, realització del projecte, documentació del projecte i després del projecte. S'ha fet especial èmfasi en els aspectes que cal tractar abans i després del projecte, ja que són els més habitualment oblidats per les empreses.La primera fase, abans del projecte, és útil per conscienciar l'empresa de la necessitat de tenir molt clara l'estratègia de l'empresa i el que vol arribar a aconseguir pel que fa a les TIC. A vegades cal realitzar un pla director de les TIC per veure la línia de projectes a realitzar i prioritzar-los. Si l'empresa no disposa de prou recursos humans, haurà de contemplar la col·laboració amb altres empreses.La segona fase, planificació del projecte, és clau perquè aquest es pugui dur a terme amb èxit. Aquesta fase suposa una ajuda a la pime a l'hora de planificar el projecte i calcular-ne el pressupost, tot indicant que cal tenir en compte els recursos humans disponibles i la possible necessitat de col·laborar amb altres empreses.A la tercera fase, realització del projecte, s'indiquen tots els aspectes que cal tenir en compte mentre es realitza el projecte, per poder així dur a terme un correcte seguiment del projecte. Alguns d'aquests aspectes són l'equip de treball, la comunicació, el control del temps i del cost entre altres.La quarta fase, documentació del projecte, fa èmfasi en la necessitat de redactar una documentació tècnica detallada, però també la conveniència de mantenir actualitzada una bona documentació de gestió.La cinquena i última fase,després del projecte, fa adonar a la pime de la necessitat de continuar pensant en el projecte un cop aquest ha finalitzat. Bé sigui perquè el seguirà un nou projecte relacionat, o perquè cal fer l'operació i el manteniment, sempre cal tenir presents les accions a realitzar.S'ha definit doncs una metodologia de gestió de projectes TIC que és fàcil de seguir i específica per a pimes de comarques fora de les àrees metropolitanes. / Innovation in ICT is essential for any company. Innovation means doing projects, but it also means managing them. Good project management tends to ensure its success. Some companies manage their projects properly but others, especially SMEs, only do a very basic management, especially when projects do not belong to the core of their business, as is the case of ICT projects in companies that are not in this sector. This effect is even more pronounced when SMEs are located far from major metropolitan areas. A project management methodology for these companies' profile should be developed.To check these assumptions, a sample of SMEs in the Bages region has been surveyed. The surveys were carried out in face to face interviews with open questions that allowed respondents to provide details and comments. They were asked about the level of management in their projects. The results have confirmed the initial idea: the majority of SMEs plan their projects briefly but, then, they are not controlled during implementation and no management methodologies are followed.The information collected in surveys has been important in designing the new project management methodology. However, other information has also been used as the authors' previous experience in carrying out projects in the field of ICT in various companies. Moreover, for carrying out the work, some of the features from the most commonly used project management methodologies have been studied, together with the main features of SMEs and ICT projects.With these data, a project management methodology particularly useful for SMEs located far from metropolitan areas and outside the ICT sector has been developed. Due to the fact that most companies belonging to this class have few staff dedicated to project management, we have put emphasis on developing a simple and easy to follow methodology which, at the same time, is complete and points out the most appropriate guidelines for these companies to follow.The methodology designed consists of five stages: Before the project, project planning, project implementation, project documentation and after the project. Special emphasis has been put on those aspects that must be treated before and after the project, since they are usually forgotten by most companies.The first phase, before the project, is useful for the company to become aware of the need for clear strategy and what the company wants to achieve with regard to ICT. Sometimes a master plan for ICTs has to been drawn to see the line of projects to be carried out and prioritize them. If the company does not have sufficient human resources the possibility of collaboration with other companies has to be considered.The second phase, project planning, it is very important for the project to be carried out successfully. This phase is an assistance to the SME when planning the project and calculating the budget, indicating that one must take into account the available human resources and the possible need to collaborate with other companies.In the third phase, project implementation, all aspects that should be taken into account while performing the project are indicated, allowing to correctly control the project. Some of these aspects are work team, communication and timing and cost control among others.The fourth phase, project documentation, emphasizes the need to write a detailed technical documentation for any project, but also the convenience of keeping up to date good management documentation.The fifth and final phase, after the project, makes the SME realize the need to continue thinking about the project once it has been completed. Either because it will be followed by a new related project, or because the recent one has to be maintained and kept in operation, the required actions have to be kept in mind.As a conclusion, we have defined an ICT project management methodology which is easy to follow and specific for SME's located far from major metropolitan areas.