La presente investigación doctoral concierne a la aplicación de la tecnología en el ámbito educativo, dentro del marco de la sociedad de la información. En concreto, se realiza un análisis en profundidad de la implementación del portafolio digital discente, como una metodología de evaluación en el ámbito de la Educación Superior como alternativa a la tradicional evaluación de los aprendizajes; en particular, cuando una amplia diversidad de habiIidades debe ser evaluada en un periodo de tiempo. El estado del arte se ha abordado de forma multidisciplinar (i.e., Pedagogía, Psicología y Tecnología) y posicionado desde una perspectiva constructivista, en el que se ha elaborado: primero, el marco teórico del Aprendizaje Virtual; segundo, la innovación eval uativa del use del ePortfolio en la evaluación. La parte empírica de esta investigación se ha articulado a través de un estudio de caso múltiple basado en portafolios digitales discentes diseñados en dos universidades públicas españolas: la Universidad de Barcelona (i.e., los primeros prototipos basados en Moodle) y la Universidad Autónoma de Barcelona (i.e., un prototipo de una plataforma institucional propia denominada Autónoma Interactiva). Los resultados obtenidos reflejan el proceso de aprendizaje del alumnado universitario a partir del segundo mes de implementación, mediante la introducción del ePortfolio, que ha permitido la evaluación centrada en el estudiante de asignaturas de carácter instrumental (i.e., multimedia educativo, investigación sobre medios en educación, metodología del trabajo científico, practicum), con una estrategia semipresencial y soporte tecnológico según los estándares requeridos por el marco del Espacio Europeo de Educación Superior. En conclusión, la innovación del ePortfolio como metodología evaluativa ha resultado ser una en sumo grado motivadora para los estudiantes, lo que ha contribuido a mantener su implicación en este tipo de asignaturas y ha promovido la autonomía de los aprendices con el apoyo de un proceso evaluativo, tanto formativo como sumativo, a través de una innovación educativa con soporte tecnológico. / The research reported in this doctoral thesis concerns the application of technology in the field of education, within the broader framework of the information society. Specifically, an in-depth analysis is conducted of digital learning portfolios and their use in higher education as an alternative to traditional assessment methodologies, particularly when a range of diverse skills must be assessed over a period of time. The state of art encompasses both multidisciplinary (i.e., Pedagogy, Psychology and Technology) and constructivist approaches, which for the purposes of this thesis are classified as follows: first, the theoretical framework of virtual learning; second, the innovative use of ePortfolios in assessment. The empirical part of this research is organized in the form of a multiple case study based on digital learning portfolios designed at two of the main Spanish public universities: the University of Barcelona (i.e., the first prototypes of Moodie-based) and the Autonomous University of Barcelona (i.e., another institutional platforms-based, namely Interactive Autonomous). The results of the case study reflect the undergraduate learning process from second month of implementation, following the introduction of the ePortfolio, which facilitates student-centred assessment for instrumental courses (i.e., educational multimedia, research methods in educative media, scientific work methodology, practicum) with a technology-based blended learning strategy, conforming to the standards required within the European Higher Education Area. In conclusion, the introduction of the ePortfolio assessment methodology has proved highly motivating for university students, helping to maintain the engagement with their courses, and promoting a more autonomous learning experience supported by an innovative technology-based formative and summative assessment platform.

L’objectiu general d’aquesta tesi és identificar les condicions que faciliten una atenció integral al desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants en les pràctiques educatives dels docents. Aquesta recerca s’emmarca en el context dels EUA, concretament en escoles charter a Califòrnia. La primera part de recerca està centrada en conceptualitzar la tensió existent en atendre les necessitats integrals dels infants i joves, al mateix temps que es dóna resposta a les demandes de rendició de comptes establertes pels governs federal i estatal dels EUA. Aquesta primera part, corresponent al marc teòric, es construeix a partir de la fonamentació dels següents elements: • Principis del desenvolupament socioemocional en educació: les emocions i el cervell emocional; la intel·ligència emocional i els principis de l’aprenentatge socioemocional. • Construcció del pensament pedagògic del docent sota tres perspectives: cognitiva, interpretativa i crítica. • Elements que condicionen la reconstrucció del pensament pedagògic: a nivell individual, organitzatiu i social. L’aproximació metodològica al problema d’investigació constitueix la segona part de la recerca. El desplegament empíric es fa a través d’una opció metodològica qualitativa i participativa: la recerca-acció, que permet la participació activa dels docents en el procés de recerca, la introducció de millores en les pràctiques educatives i l’observació i reflexió dels canvis que en resulten. A partir del cicle de recerca-acció de Lewin (1946), es fa una proposta on els docents: 1. Identifiquen la situació problemàtica 2. Formulen un pla d’acció 3. Implementen el pla d’acció 4. Reflexionen i avaluen el pla A partir de la identificació de necessitats, els docents elaboren un pla d’acció centrat en la implementació d’estàndards d’aprenentatge socioemocional en totes les aules de l’escola charter. Durant la implementació d’aquest pla, els docents observen i reflexionen sobre com es desenvolupa la seva pràctica educativa, així com la influència d’aquest treball en l’alumnat. Al llarg dels cicles de recerca-acció es fan servir diferents tècniques de recollida d’informació, tals com els grups de discussió, entrevistes semi-estructurades, diari de la investigadora i diari dels docents. Atesa la naturalesa cíclica de la recerca-acció, l’anàlisi de les dades recollides té lloc en totes les fases de la recerca-acció i es duu a terme fent servir un procés d’anàlisi de contingut qualitatiu. Les conclusions, de naturalesa conceptual i pràctica, més destacades són les següents: • La distància entre les creences i les accions dels docents, pel que fa a l’atenció integral del desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants, es redueix a través de la implementació continuada de l’aprenentatge socioemocional en centres educatius. • El compromís dels docents per integrar el desenvolupament socioemocional de l’alumnat en les pràctiques educatives augmenta quan l’ASE s’implementa de forma continuada al centre educatiu. • El treball de les competències socioemocionals dels propis docents és important en la implementació de l’aprenentatge socioemocional amb l’alumnat. • L’existència d’un projecte acordat entre docents i administració afavoreix la introducció de canvis en les pràctiques educatives. Al mateix temps, aquest treball s’ha de fer des d’una mirada sistèmica, és a dir tenint en compte les famílies i els contextos educatius fora de l’escola. • La implementació de l’ASE promou una vida social dins l’aula centrada en l’autogestió de les relacions socials per part de l’alumnat. • Les dificultats que comporta la implementació de l’aprenentatge socioemocional s’han d’adreçar tant des de la planificació general de l’escola com des dels esforços individuals. • La integració de l’aprenentatge socioemocional en les pràctiques educatives s’hauria de desenvolupar a través d’espais de col·laboració i desenvolupament professional per als docents. • El centre educatiu ha de crear estructures de suport de l’aprenentatge socioemocional que permetin als docents planificar de forma conjunta. / The main goal of this research is to identify the conditions that facilitate teachers attending to both the cognitive and social emotional development of children through their educational practices. This research takes place in the US, specifically in charter schools in California. The first part of this research is focused on conceptualizing the tension between addressing the integral needs of children and youth, while responding to federal and state accountability demands in the US. This first part, the theoretical framework, establishes the foundation through the following elements: • Social emotional development principles in education: emotions and the emotional brain; emotional intelligence and social emotional learning. • Theories of teachers’ thinking under 3 perspectives: cognitive, interpretative and critical. • Elements that condition the reconstruction of teachers’ pedagogical thinking: individual, organizational and social level. The methodological approach to the research problem is the second part of this research. The empirical development is done through a qualitative and participatory methodological option: action-research; which allows for active participation of teachers in the research process, the introduction of improvements in teaching practices and the observation and reflection of the changes that develop as a consequence. Through Lewin’s cycles of action-research (1946), a proposal is made where teachers: 1. Identify the problematic situation 2. Design an action plan 3. Execute the action plan 4. Reflect and evaluate the plan After identifying needs, teachers design an action plan focused on implementing standards of social emotional learning in all classes at the charter school. During implementation of this plan, teachers observe and reflect on how their practice develops, as well as the influence of this work on their students. During the cycles of action-research several techniques are used to gather information, such as focus groups, semi-structured interviews, researcher diary and teacher diary. Considering the cyclical nature of the action-research, the analysis of data is done during all the phases of the action-research using qualitative content analysis. The main conclusions, conceptual and practical, are the following: • The distance between teacher beliefs and their actions, with regards to the cognitive and social emotional development of children, is reduced through a continuous implementation of social emotional learning in schools. • Teacher commitment to integrate social emotional development of children in their educational practices increases when social emotional learning is implemented continuously in schools. • It is important to address teachers’ own social and emotional competencies when implementing social emotional learning with students. • The existence of a project agreed between teachers and administrators promotes the introduction of changes in the educational practices. At the same time, this work has to be done from a systemic perspective, therefore incorporating families and other educational contexts outside the school. • Implementation of social emotional learning promotes self-regulated social relationships by students. • The difficulties that come with implementing social emotional learning should be addressed from the school general planning as well as from individual efforts. • Social emotional learning should be developed by providing teachers with opportunities for collaboration and professional development. • The school needs to create support structures for social emotional learning implementation to allow for teachers to plan together.

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència. / The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed. The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear. The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.

En este estudio se realizan tres aportes teóricos y uno práctico. El primero de ellos, al determinar las ambigüedades que presentan los constructos teóricos del informe PISA 2003, muestra el tipo de evaluación de competencias que se propone en dicho informe y su posición contraria a la realización de una evaluación analítica y global de las competencias matemáticas a partir del análisis a posteriori de las respuestas de los alumnos a tareas de respuesta abiertas. El segundo aporte teórico, está enmarcado en la perspectiva del Enfoque ontosemiótico de la cognición e instrucción matemática (EOS), puesto que afronta la problemática del encaje de los “procesos” dentro del marco teórico del EOS. Se trata de desarrollar este marco mediante una tipología de procesos que permite hacer operativo el nivel de análisis de procesos propuesto en dicho enfoque: 1) procesos asociados a las configuraciones y a las facetas duales, 2) otros procesos y 3) megaprocesos. El tercer aporte teórico amplía el marco del EOS con una metodología para la evaluación analítica de competencias matemáticas, basada en un modelo de análisis de prácticas, objetos y procesos matemáticos (APOPM). Se trata de un método en el que la primera fase consiste en una evaluación analítica a posteriori y global de competencias matemáticas que se infieren de las respuestas de los alumnos, mientras que la segunda fase consiste en un método a priori de desarrollo de una determinada competencia (la que el alumno debería desarrollar). Finalmente, el aporte práctico consiste en la implementación de dos ciclos formativos en el Máster de Formación del Profesorado de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato - Especialidad de Matemáticas de la Universitat de Barcelona. Se trata de dos experimentos de enseñanza para (1) poner a prueba ciertos constructos teóricos del EOS y (2) verificar algunas hipótesis relacionadas con la determinación de las competencias profesionales que requieren los profesores de secundaria para evaluar las competencias matemáticas de sus alumnos. Como resultados importantes de este estudio tenemos que la competencia profesional del profesor en el APOPM, donde se activan objetos y procesos matemáticos en dichas prácticas, es un “saber de fondo” que permite la evaluación y desarrollo de la competencia matemática de sus alumnos y que el APOPM es un modelo de análisis no exento de ambigüedades, tal como se ve en la experimentación. Sin embargo, si a los profesores o futuros profesores se les enseña dicho método de manera muy pautada, sería una ambigüedad con la que se podría convivir, ya que se conseguiría que el grupo mayoritario llegase a los mismos resultados en la evaluación de competencias. / This study provides three theoretical and one practical contributions. The first theoretical contribution, by determining the ambiguities that the theoretical constructs of the PISA 2003 Technical Report present, shows the type of competencies assessment proposed in the report and its opposition to the conducting of an analytical and global assessment of mathematical competencies from the a posteriori analysis of student responses to open-ended tasks. The second theoretical contribution falls within the context of the onto-semiotic approach to mathematics cognition and instruction (OSA), since it faces the problem of fitting the "processes" within the theoretical framework of OSA. The aim is to develop this framework through a typology of processes that allows the functioning of the level of analysis of processes proposed in this approach: 1) processes associated with the configurations and dual facets, 2) other processes, and 3) mega processes. The third theoretical contribution extends the framework of OSA with a methodology for the analytical assessment of mathematical competencies, based on an analytical model of practices, objects, and mathematical processes (APOPM in Spanish). This is a method in which the first stage consists of an analytic, a posteriori, and global assessment of mathematical competencies that are inferred from the student responses, while the second stage consists of an a priori method of development of a certain competence (that students should develop). Finally, the practical contribution involves the implementation of two training courses in the Master in Teacher Training in Obligatory Secondary and Upper Secondary School Education - Specialization in Mathematics at the University of Barcelona. This consists of two teaching experiments (1) to test certain theoretical constructs of OSA and (2) to verify some hypotheses concerning the identification of professional competences that secondary teachers require to evaluate the mathematical competencies of their students. The results of this study include significant findings. One of them is that the professional competence of the teacher in the APOPM, where objects and mathematical processes are activated in such practices, is a "background knowledge" which allows the evaluation and development of the mathematical literacy of the students, and that APOPM is an analytical model not without ambiguities, as seen in experimentation. However, if teachers or potential teachers are taught this method in a much patterned way, it would be an ambiguity with which one could live with, since it would make the majority group reach the same results in the competencies assessment.

La presente tesis desarrolla los resultados de una investigación-acción que persiguió mejorar la Competencia Social y Ciudadana del alumnado, y con ello favorecer la prevención y resolución pacífica de los conflictos. Para lograr esta transformación en pro de una buena convivencia, se diseñó y aplicó un programa de intervención desde el área de Educación Física y las sesiones de tutoría y la vez, se analizó y evidenció su efectividad bajo la rigurosidad científica. El enfoque de la investigación se justifica social y científicamente por tres factores: el papel de la escuela en la formación de ciudadanos capaces de ejercer una ciudadanía justa y de afrontar creativamente los conflictos naturales de la vida en sociedad; la prevención de los problemas de convivencia en los centros educativos; y la aportación de nuevos conocimientos en torno a la temática de las Competencias Básicas. En la consecución de nuestro objetivo, priorizamos la EF como motor de aprendizaje social porque es un área que emana vivencias y experiencias en primera persona, a la vez que requiere de la interacción social para desarrollar sus contenidos. Puesto que requeríamos vincularnos interactivamente con el objeto a investigar, el paradigma socio-crítico nos ayudó a comprender y captar la esencia educativa y los comportamientos derivados de nuestra acción. Asimismo, el enmarcamos dentro de la metodología cualitativa permitió adaptar el proceso de investigación a la complejidad de las situaciones que se dan en el aula y ejercer al mismo tiempo el rol de docente y de investigador. Concretamente, optamos por el método de la investigación-acción participativa, porque consideramos que su estructura reflexiva facilitaría: implicar en el estudio a un grupo de maestros colaboradores, resolver los problemas surgidos, garantizar la calidad del conocimiento científico obtenido y simultáneamente constatar los avances en el clima de convivencia de las sesiones de EF. Puesto que nos interesó ir más allá de la visión del investigador, empleamos diferentes instrumentos de recogida de información para captar la perspectiva de los diferentes agentes implicados: docente-investigador, alumnos y maestros. Aunque especialmente nos basamos en la observación participante y en el análisis de documentos, que aportaron evidencias de naturaleza cualitativa, consideramos oportuno respaldarlos con otros datos cuantitativos obtenidos a partir de un cuestionario dirigido al alumnado, una observación no participante y un ranking sociométrico. Finalmente, los resultados triangularon la visión de los tres agentes y se vincularon a tres ejes: las causas y resoluciones de los conflictos en EF, las conductas prosociales manifestadas por los alumnos durante las sesiones de EF y el desarrollo del programa y los beneficios de conectar las sesiones de EF y de tutoría. / This thesis presents the results conducted in an action research project that attempted to improve the social and citizen competence of students helping prevent conflicts as well as promote peaceful conflict resolution. To achieve this and work towards the better wellbeing of students, an intervention program was designed and implemented in physical education and homeroom class sessions. The focus of the research is socially and scientifically based on three factors: the role of schools in preparing citizens capable of being just and fair who can creatively resolve ordinary conflicts; preventing problems that arise from working together in educational institutes; and new knowledge development regarding key competencies. Physical Education was the primary variable in achieving our goal because it allows for diverse and first-hand experiences that also require social interaction in order to fully develop. Considering our needs, the socially-critical paradigm helped us understand and capture the educational essence and behaviour derived from our actions. Likewise, by focusing on qualitative methodology, we were able to adapt our investigation to deal with complex situations that occur in the classroom and at the same time confront them as both a teacher and researcher. We specifically opted for the action research method, because we believe its a reflective structure that facilitates: cooperative teacher involvement from the study group, resolves conflicts that arise, and ensures the quality of the scientific knowledge gained while at the same time monitoring the progress made during the PE classes. We employed different methods of collecting data to capture distinct perspectives from the implied stakeholders: teacher-researchers, students and teachers. Although our observations were primarily based on our participants and on the analysed documents, which provided qualitative evidence, we also considered it appropriate to support them with other quantitative data obtained from a student questionnaire and non-participant observations. In the end, the results brought together the different points-of-view from each stakeholder, connecting three axes: the causes and solutions of conflicts that arise in PE, pro-social behaviour exhibited by students during PE class, and the benefits of curriculum development that integrates PE in the homeroom.

El asesoramiento externo en educación ha logrado posicionarse de manera importante como una forma de apoyo a las escuelas que buscan revisar sus procesos internos con el fin de mejorar los aprendizajes de los estudiantes. Son varios los países que han optado por incluir en las políticas educativas los sistemas de apoyo a los centros educativos (Inglaterra, Estados Unidos, Nueva Zelanda, Suecia) y, entre ellos, encontramos a Chile, cuyo sistema educativo cuenta con un amplio mercado de Asistencias Técnicas Educativas que prestan servicios de asesoramiento externo a los colegios. La investigación analiza el funcionamiento de las ATE a las escuelas en el contexto Chileno. Específicamente, aborda el efecto que tienen las asistencias técnicas como un sistema de apoyo externo a la escuela para favorecer procesos de cambio. El objetivo general es: analizar el proceso de asesoramiento que desarrollan las Asistencias Técnicas Educativas en la escuela y los factores que determinan su impacto en la misma. Considerando que las ATE se han transformado en una estrategia bastante demandada por las escuelas, con una variada oferta de personas, empresas e instituciones de educación superior que entregan este servicio de apoyo externo, es necesario conocer, desde la voz de los que han recibido asesoramiento, cómo han impactado las ATE en las escuelas. En este sentido, se define la ATE como: un servicio de asesoría directa a los establecimientos educacionales provista por consultores externos, cuyo propósito es iniciar o sostener procesos de mejoramiento. Además, es preciso conocer los modelos de asesoramiento y el rol que asumen los asesores durante el proceso de asistencia y, contrastarlos con los cambios que se generan en las escuelas. La investigación asume un enfoque metodológico mixto concurrente. La población de estudio son escuelas que hayan sido asesoradas por una ATE, la técnica de muestreo es no probabilística intencional. Los instrumentos utilizados fueron el cuestionario, elaborado especialmente para esta investigación y la entrevista semiestructurada. Los informantes fueron docentes y directivos de escuelas que recibieron asistencia técnica. Los análisis aplicados a los datos fueron de tipo estadístico (AFE, ANOVA, t para muestras independientes y Regresión Logística Binaria), para las preguntas abiertas que contenía el cuestionario se aplicó un análisis estadístico de datos textuales (AEDT) y, para el análisis de las entrevistas se recurrió a la teoría fundamentada. Los resultados muestran que, en general, los docentes manifiestan una baja valoración respecto del impacto que pueda tener la ATE en las escuelas, así como también de su funcionamiento. Se han presentado diferencias significativas entre los docentes de las escuelas de titularidad Municipal y Particulares Subvencionadas (PS), donde los profesores de las escuelas PS presentan una mejor valoración de las ATE. A pesar de esta baja valoración, también se puede observar que la variable que más influye en el asesoramiento es la duración del proceso y, en el caso del modelo de asesoramiento, se aprecia que los modelos de colaboración y de facilitación pueden mejorar el impacto en las escuelas. Respecto de rol del asesor, se observa que el rol tipificado como facilitador puede mejorar la probabilidad de impacto de las ATE en los cambios en las escuelas. También, aparecen como variables relevantes que actúan como barreras y facilitadoras del asesoramiento, la comunicación entre asesor y asesorado, las actitudes del asesor, una cultura organizacional abierta al cambio, la participación de los docentes todas las etapas del asesoramiento, la disposición de los profesores hacia el apoyo externo. Respecto de la sostenibilidad de los cambios, se observó que las ATE no desarrollan acciones dirigidas a la institucionalización, por lo tanto las mejoras no se mantienen en el tiempo. / External advice in education has established itself to a significant extent as a form of support for schools seeking to review their internal processes in order to improve student learning. A number of countries (England, the United States, Australia, Sweden) have chosen to include school support systems in their educational policies. Among them is Chile, where there is an extensive market for Technical Educational Assistance (TEA) and the provision of external advice to schools. The research analyses the performance of TEA in schools in the Chilean context. Specifically, the effectiveness of technical assistance as a system of external support to schools to enable processes of change. The overall objective is: to analyse the advisory process carried out by Technical Educational Assistance in schools and the factors that determine its impact on them. Since TEA has become a highly sought-after strategy for schools, with a wide range of individuals, companies and institutions of higher education providing this service of external support, it is necessary to discover, through the feedback of those who have received it, what effect TEA has had on the schools where it has featured. For our purposes, TEA is defined as direct advisory services to educational establishments provided by outside consultants, whose purpose is to initiate or sustain processes of improvement. It is also necessary to know the advisory models used and the roles assumed by the consultants during the advisory process and correlate them with the changes occurring in schools. The research adopts a concurrent mixed methodological approach. The study population is composed of schools that have been advised by TEA, the sampling technique is purposive non-probabilistic. The instruments used were a questionnaire, specially developed for this research, and semi-structured interviews. The informants were teachers and directors of schools which had received technical assistance. The analyses applied to the data were statistical (EFA, ANOVA, t for independent samples and binary logistic regression); the open questions in the questionnaire received a statistical analysis of textual data (SATD) and grounded theory was applied to the analysis of interviews. The results show that, in general, teachers give a low valuation, both to the impact TEA may have in schools, and to its practices. There were significant differences between teachers in public schools and those in schools under subsidized private ownership, the latter giving a better assessment of TEA. Despite the low average valuation, we can also see that the most influential variable is the duration of the process, and with reference to the advisory model, we see that the models of collaboration and facilitation can improve the impact on schools. Regarding the role of the advisor, it appears that the role typically referred to as 'facilitator' can enhance the probability that TEA will produce changes in schools. In addition, relevant variables that act as barriers to, or facilitators of, the process include: the communication between the advisor and their client, the attitude of the advisor, the openness to change of the organizational culture of the school, the level of participation of teachers in all stages of the advisory process, and the attitude of the teachers towards external support in general. Regarding the sustainability of the changes, it was observed that TEA does not develop behaviours which lead to the institutionalization of changes, such that improvements are not sustained over time.

Aquesta tesi es va desenvolupar per poder demostrar que la creativitat en tant que component de la intel·ligència no es pot ensenyar, però sí que podem interactuar-hi tant per estimular-la, com per reprimir-la, especialment en l'entorn escolar.Per això vam treballar amb una mostra d'alumnes de centres públics de la mateixa edat i condicions sociofamiliars, la meitat de la quals estava escolaritzat en un IES cursant 2n. D'ESO i l'altre meitat en dues escoles de primària cursant 8è. D'EGB; i ens vam marcar com objectiu principal corroborar que l'evolució de la creativitat era diferent en funció del sistema educatiu que seguien els alumnes.Alhora que aprofitàvem per estudiar el perfil d'aquells alumnes que tot i estar integrats a la Reforma continuaven abandonant els estudis, i confirmar que la teoria de que la creativitat pot aparèixer en qualsevol ambient, encara que sigui advers i /o repressiu continua vigent.Instruments de mesura utilitzats: Test del Factor "G" de Cattell i Torrance Test of Creative Thinking.Els resultats ens van demostrar que no era el sistema educatiu en sí el que estimulava la creativitat, sinó el canvi d'un tipus d'ensenyament a l'altre, que també va associat a un canvi d'entorn, pel fet de passar d'una escola de primària a un IES de secundària. Les puntuacions màximes en creativitat les vam observar quan els alumnes canviaven de centre i de sistema educatiu, per això es van donar en moments i edats diferents en cada un dels dos grups de la mostra. Per aquells que estaven escolaritzats en l'IES l'increment més important va ser sobre els 13 anys, desprès de iniciar l'ESO, en canvi, pels que procedien de les escoles de primària va ser dos anys més tard , quan es van integrar al segon cicle d'ESO.Al mateix temps vam poder comprovar que tot i la implantació generalitzada de la Reforma els alumnes amb creativitat elevada i QI normal o normal baix continuen abandonant els estudis per dificultats d'integració en l'entorn escolar. Especialment pel que fa al sexe masculí, donat que en aquest grup predomina el pensament divergent molt per sobre del raonament lògic i els interessos creatius per damunt dels acadèmics; tot això genera conflictes permanents a l'aula i accelera l'abandonament del centre tal i com venia passant abans del canvi de sistema educatiu. En les noies, que generalment toleren millor les limitacions i l'estructura educativa, només es sol produir l'abandonament quan el QI es francament baix.Finalment tal i com preconitzaven autors com Goertzel i Goertzel, Simonton i altres ens ha quedat clar que la creativitat es pot desenvolupar no només un ambient lliure de pressions i que faciliti l'elaboració i el plantejament de noves alternatives, sinó que un ambient més repressiu també pot ser un estímul per incrementar-la. / The aim of this thesis is to demonstrate that creativity, as an intellectual trait, can not be taught but can be stimulated or repressed interacting with school activities.The sample is composed of Public School pupils belonging to the same social and economical conditions, half of which is obtained from a 2nd course (ESO) from an IES, and the other half from 8th grade (EGB) from two different schools. The main goal was to assess the evolution of creativity depending on the educational system those pupils followed. Secondarily, a profile analysis of students that droped out was performed and the effects of odd environments on creativity improvement were tested. Formal measures of g factor an creativity were obtained by Cattell's g factor test and Torrance's test of creative thinking.Results showed that the educational system itself has no significant effect on creativity, but the change of system produces a significant improvement of that trait. As the maximum scores where observed when shifting educational system (and center) the appeared at different ages (13 and 15, in average) demonstrating that this improvement was not due neither to the educational method nor to a maturative effect.Pupils with high creativity an normal or low g still drop out the educational system, even within the reformed system. The high level of creativity constitutes a handicap for the integration in the ordinary school procedures whatever system is followed. This is specially significant for male pupils: Such a group has wider differences between divergent and convergent thinking, as well as in divergent and academic motivations. This is the origin of many classroom conflicts that accelerate the living of the formal education structures. For female pupils the drop out only occurs when g scores are very low.Finally, as was stated by Goertzel i Goertzel, Simonton and others, the kind of environment has no effects on creativity development. It the intensity of creative growing is the same in facilitatory environments and in very strict ones.

Les experiències que fomenten l’educació en democràcia i la formació per a la ciutadana són molt necessàries en la nostra societat, que cada cop requereix més aquesta participació social i política per part dels seus ciutadans. Tot i que existeix un gran reconeixement teòric i legal de la participació infantil, encara no hi ha prou coneixement ni estratègies predeterminades que puguin ajudar a millorar i promoure la participació en tots els àmbits educatius de la vida dels infants. La tesi que presentem aborda el tema de la participació infantil en alguns escenaris on aquesta té lloc de forma intencional i sistemàtica com són els àmbits de l’escola, l’educació en el lleure (concretament l’escoltisme) i l’àmbit comunitari (en el nostre estudi a través de l’experiència dels Consells d’Infants). Tots tres són escenaris pedagògics que aposten per promoure la participació infantil amb l’objectiu d’oferir una educació complerta que inclou la formació per a la ciutadania i en valors. En segon lloc, ens proposàvem identificar els efectes que aquestes experiències tenen sobre els propis infants, en els centres i en les comunitats. Per tal d’arribar a aquestes fites, vàrem dur a terme un estudi emmarcat en el paradigma interpretatiu i l’ús d’una metodologia qualitativa, en concret un estudi de casos, ja que ens permetia un accés als escenaris complert i acurat, ens possibilitava l’observació, l’accés als documents oficials i la indagació en les subjectivitats dels agents implicats en les experiències. Aquesta decisió també es fonamentà en l’assumpció de que existeixen experiències en tots tres àmbits educatius esmentats amb el potencial d’aportar llum i inspiració a altres experiències educatives per a infants. Els resultats de la tesi ens han portat a definir els eixos clau del funcionament participatiu que haurien de tenir les experiències de participació infantil en qualsevol dels àmbit educatiu estudiats, i també a identificar els efectes que aquesta produeix. Per una banda, els infants que exerceixin la participació sota les característiques descrites, obtenen en primer lloc, una incidència educativa, oferint-los aprenentatges en les quatre dimensions (conèixer, fer, conviure i ser) que els capaciten per a que siguin capaços de planificar i gestionar la seva vida personal, social i política. I en segon, els hi aporta benestar personal. Seguidament, les institucions milloren el seu funcionament i organització, promouen la innovació, es converteixen en llocs que pertanyen veritablement als infants i donen resposta de manera més acurada a les necessitats dels infants. Per últim, la participació infantil beneficia al conjunt de la societat, oferint ciutadans implicats i compromesos, amb pensament crític i disposats a canviar allò que els hi sembla injust. A més, la participació ofereix un servei a la comunitat, suma una mirada més i assumeix la seva obligació de complir amb els Drets dels Infants. / Experiences encouraging democratic education to form active citizens are a key factor in our current societies, which are requiring increasingly more and more social and political engagement from its citizens. Despite the legal and theoretical recognition of children participation, specific methods or practices have not been defined to enhance children’s participation in an effective way. The dissertation addresses the topic of children’s participation in some scenarios where this occurs intentionally and systematically, as in the contexts of the school, leisure education (specifically scouting) and in the community level (concretely we study the participation through the experience of local Children’s Councils). Such scenarios are committed to promoting children’s participation with the aim of providing a complete education that includes education for the citizenship. We also aim to identify the effects those practices produce on children, on the institutions and on the communities where they are developed. To address these research objectives, we conducted a case study, which is a method framed in the interpretative paradigm and the use of qualitative methodologies. We decided to conduct a case study research due to the following reasons: it provides the researcher a full and comprehensive access to the educational settings; it allows enquiring the target population’s subjectivity; it allows the researcher to observe and to be immersed in the scenario without contaminating it. Furthermore, we do not pretend to reach generalizable conclusions, but to be able to draw a “way to do” that can contribute with new knowledge and ideas for all professionals involved in similar educational experiences. We have been able to describe the three core axis for the functioning of children participation in the areas of the school, leisure and children’s councils. We have also shown the benefits that participation produces on different levels (personal, institutional and communitarian), and consequently, it can be understood as a key for democratic societies. We can report that children participation has an educational effect and increases children’s subjective welfare. Furthermore, we report the institutions improve their work and organization, they become child-friendly scenarios and also, they are able to give more accurate responses to children needs. Finally, children participation also benefits the society since it forms engaged citizens willing to make a difference; it also offers a community service and makes the community to be more committed to Children’s Rights.

El estudio de investigación se circunscribe en la formación ética del profesorado. Se pretende indagar en aquellos aspectos que, en términos éticos, movilizan las decisiones y acciones de los docentes, particularmente en contexto de experiencias de controversias morales que han vivido los docentes en sus prácticas profesionales, lo que posibilita reconocer algunas dimensiones de la personalidad moral y los valores que el profesor estima, y de este modo fundamentan el modo de comprender y poner en práctica la educación en valores. La investigación presenta tres temáticas esenciales. En primer lugar se plantea el recorrido de la axiología, y desde allí, establecemos nuestro posicionamiento frente a los valores desde un enfoque relacional, para comprender no sólo la realidad de los valores, sino sobre todo su sentido. Un segundo tema está referido a una comprensión de la personalidad moral del profesorado en clave de “construcción,” en donde entendemos la personalidad como meta, como realidad humana dada pero al mismo tiempo por hacer; como una realidad que integra de manera dinámica su pasado, presente y futuro. Un tercer tema se refiere a las competencias e identidad moral y narrativa del profesorado. La literatura sobre las competencias profesionales destaca que el docente debe ser un experto en saber hacer y actuar frente a situaciones complejas que vive a diario, pero creemos que este enfoque olvida que una de las tareas del docente es también saber cómo ser y actuar, con los recursos que posee para educar en valores. En términos metodológicos, presentamos el marco metodológico de la investigación a través del método biográfico-narrativo, cuyo trabajo de campo ha sido la construcción de entrevistas y relatos biográficos de un grupo de profesores provenientes de diversas escuelas. Se desarrolla un trabajo de construcción de relatos de experiencias personales y profesionales vividas por los docentes, y desde aquí, se desarrolla un análisis desde un enfoque ético-pedagógico. Esta investigación se inscribe en la preocupación por ofrecer al profesorado algunas pistas de reflexión y acción para el fortalecimiento de su vocación docente, desde una construcción de la identidad moral en que pueda comprenderse a sí mismo como un sujeto ético llamado a ser un educador en valores en la escuela. / The research study deals exclusively with the teachers’ ethical training. The aim is to investigate those aspects that, under ethical terms, mobilise the teachers’ decisions and actions particularly in a context of experiences of moral controversies the teachers have lived through their professional practices, making possible the recognition of some aspects of the moral personality and the values cherished by the teacher, and that back up the way of understanding and putting into practice the education in the moral ethical values. The research presents three essential themes. First of all, we consider the axiology path and from then we establish our opinion facing the values from a relational approach to understand not only the values reality but also above all its meaning. A second theme refers to an understanding of the teachers’ moral personality in a “constructive” spirit where we understand the personality as an objective, as a given human reality but at the same time undone, as a reality integrating its past, present and future in a dynamic way. A third theme refers to the teachers’ competences and moral and narrative identity. Literature on professional competences emphasises that the teacher should be an expert on knowing how and act in front of complex situations of the teacher’s everyday life, but we believe that this approach forgets that one of the teacher’s expertise is also to know how to be and act using the resources that are by hand to educate in the moral values. In methodological terms, we present the research methodological framework throughout the biographical-narrative method whose field work has been constructed with interviews and biographical stories of a teachers’ group from different schools. A task of construction of teachers’ both personal and professional experiences stories is realised, and based on that, an analysis is developed from an ethical-pedagogical approach. This research is concerned with offering to the teachers some reflection and action hints to strengthen their educational vocation from a construction of the moral identity where they can understand themselves above all as ethical subjects called to be educators in the moral ethical values at school.

Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d’aquestes característiques –a escala regional amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l’aigua és un dels principals factors limitants) i on, d’acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa estructural és el principal predictor de l’estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes sobre l’estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l’estoc de C. La disponibilitat d’aigua està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d’acumulació de C. L’escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d’acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l’ombra. L’abundància de plançons de coníferes i de planifolis està principalment determinat per l’estructura forestal, mentre que els efectes directes de les pertorbacions i el clima han estat més modestos. No s’ha detectat cap efecte de l’escalfament recent i; 4) La majoria d’espècies arbòries de l’Espanya peninsular s’han mogut muntanya amunt capa zones més fresques. Ara bé la major part dels patrons observats, inclosos alguns canvis geogràfics inesperats, s’expliquen per l’estructura forestal. Les principals conclusions són: 1) Els nostres resultats suggereixen que per aconseguir un major estoc de C és necessari promoure una major riquesa estructural gestionant els boscos com a masses irregulars afavorint els planifolis per damunt de les coníferes. 2) L’efecte negatiu de l’escalfament en la taxa d’acumulació de C desapareix si només es tenen en compte els boscos gestionats, emfatitzant el potencial que pot tenir la gestió forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climàtic; 3) La resposta diferencial de les coníferes i els planifolis al tancament de capçades suggereix un probable increment dels primes a expenses de les segones. Aquesta transició pot tenir lloc més d’hora en els rodals on la dinàmica de tancament de les capçades és més ràpida i; 4) L’abandonament de la gestió forestal i les pertorbacions (p.e., focs) de les darreres dècades ha dut a l’expansió dels planifolis a expenses de les coníferes, degut a la seva major habilitat per fer front als factors biòtics com la competència. No és gens clar que aquesta tendència pugui mantenir-se en el futur degut a l’increment de l’aridesa de les projeccions dels models climàtics, tenint en compte la major habilitat de les coníferes per fer front als esdeveniment climàtics extrems. / This Ph D Thesis analyzes the recent impact of global change on forests of Peninsular Spain using the information of the two last national forest inventories (IFN2 and IFN3). It takes into account at the same time the complementary effects of climate, forest structure and other local factors. A study of such characteristics –at a regional scale, with an important climatic gradient, in a Mediterranean climate (where water is one of the main limiting factors) and where, according to the predictions of climatic models, climatic change may be especially important in the future– makes that this approach is especially relevant for the implications that these changes may have on ecosystem services offered by forests. By means of appropriate statistical models I have analyzed the effects of these impacts on stocks and carbon (C) balance, demographic changes and geographical changes in the distribution of tree species. The main results are: 1) The structural richness is the main predictor of stand tree C stock with larger C stocks in structurally richer stands. Climate variables have mainly an indirect effect through structural richness but a smaller direct predictive ability when all predictors are considered.; 2) Undisturbed forests in Peninsular Spain are accumulating C at a rate of 1.4 Mg C ha-1 yr-1. The forest structural variables are the main determinants of forest growth and C stock change. Water availability was positively related to growth and C accumulation. Recent warming has reduced growth rate and C accumulation, especially in wet areas; 3) The higher values of regeneration rate of broadleaves can be explained because of their ability to maintain a higher sapling bank due to their higher shadetolerance. Sapling abundance and regeneration rate were mainly determined by stand structure, both in conifers and broadleaves, whereas the direct effects of disturbances and climate were relative small and there was no detectable effect of recent warming and; 4) The geographic distribution of most tree species in peninsular Spain has moved upwards towards cooler environments. We also show that most of the observed patterns, including some counterintuitive geographic shifts, are explained by forest structure. The main conclusions are: 1) To achieve a greater standing C stock, our results suggest the need for promoting high structural richness by managing for uneven-aged stands and favoring broadleaf over conifer species; 2) Interestingly, the negative effect of warming on forest C accumulation disappears if only managed stands are considered, emphasizing the potential of forest management to mitigate the effects of climate change; 3) The differential response of conifers and broadleaves to canopy closure suggests a likely increment of broadleaves at the expense of conifers. This transition could occur earlier in stands with faster canopy closure dynamics and; 4) Changes in forest management practices (i.e., forest abandonment) and disturbances (e.g., fires) during the last decades have leaded to the expansion of broadleaves over conifers, due to their greater ability to cope with biotic factors such as competition. It is unclear whether this trend will continue under the greater aridness projected by climate models, considering the greater ability of conifers to cope with extreme drought events.