Esta tesis parte de la concepción de la playa como un sistema integral en el que se desarrollan procesos interrelacionados. El análisis de estos procesos y del marco físico y administrativo donde se producen, es el hilo conductor del proyecto. Para realizar el estudio, se han analizado los procesos de las playas de la Selva Marítima, en el Sur de la Costa Brava (al Nordeste del Mediterráneo). La zona constituye un buen ejemplo de un área litoral altamente afectada por el turismo. El análisis del marco legal y administrativo ha revelado algunas carencias importantes. No existe una política específica de playas que contemple la gestión de los aspectos básicos de gestión. La consecuencia de ello es que la información que se dispone sobre las playas españolas es bastante parcial. Actualmente, en el marco de la Gestión Integrada de Zonas Costeras (GIZC), se están desarrollando estrategias (nacional/regional) que incluyen indicadores de procesos que hasta la fecha actual no han sido objeto de programas de monitoreo y que pueden corregir esta tendencia.La revisión de las herramientas de gestión de playas utilizadas o potencialmente utilizadas en la gestión de la zona de estudio (Bandera Azul, Índice del CEDEX, Índice de CANTABRIA, Índices del ACA) ha revelado algunas deficiencias que son importantes para la gestión de estas playas: el uso, la seguridad y el socorrismo, el paisaje, la comunidad natural o algunos servicios, son los más importantes. Además, dichas herramientas no integran el análisis de las funciones que debe asumir una playa de acuerdo con sus características. Por otro lado, desde hace unos años se están utilizando los Sistemas de Gestión Medioambiental (SGMA) para la gestión de playas. Los SGMA son una buena herramienta de gestión de playas porque permiten una gestión proactiva y ordenada, pero necesitan ser complementados con herramientas de monitoreo adecuadas. En este trabajo también se han analizado el enfoque y los problemas que tienen los gestores locales. El conocimiento de la información disponible y las características de la zona de estudio ha llevado a analizar los procesos más importantes en la gestión de playas: la frecuentación y la producción de residuos. La información obtenida en el desarrollo de este proyecto ha permitido elaborar un índice de calidad de playas para la zona de estudio. Este Índice incorpora los aspectos importantes, ausentes en otras herramientas de gestión. En la asignación de importancias, para la agregación de índices parciales se ha tenido en cuenta la opinión de los usuarios y expertos. El Índice ha sido diseñado para ser incluido en el marco de los SGMA e incluye el análisis de las Funciones. Puede ser usado en distintas fases del SGMA. Las más importantes son el Diagnóstico Medioambiental Inicial, la definición de los Aspectos Medioambientales Significativos, el Control Operacional y la evaluación de la Mejora Continua. Los resultados del Indicador, de los sub-indices y los índices parciales obtenidos para la zona de estudio, indican distintas situaciones. Los valores agregados son altos: para el BQI (0,63-0,85) y para los indicadores de las funciones, RF (0,53-0,73), NF (0,80-0,92) y PF (0,50-1). En el caso de los valores de los indicadores parciales, mientras algunos procesos como la calidad del agua, la calidad ambiental, las instalaciones y los servicios, las actividades, la confortabilidad, la ausencia de contaminación en el agua y en la arena, y la calidad física, se encuentran en buen estado, otros como el uso de la playa, la calidad del entorno, la seguridad y la componente natural, tienen valores bastante bajos. La futura gestión de las playas debe dirigirse al control del uso, de la transformación del entorno de la playa y a la preservación de la comunidad natural de las playas. Además, la dotación de recursos que garanticen la seguridad y asistencia de los usuarios, la protección de las infraestructuras y la limpieza de las playas debe ser también prioritaria. / This thesis stemmed from the idea that the beach is an integrated system where different and interconnected processes occur. The analyses of these processes and of the physical and administrative framework in which they occur, was the thread of the project. In the development of the study, the processes for the beaches of La Selva Marítima, located in the south of the Costa Brava (northwestern Mediterranean) were analysed. This area is a good example of a coastal area highly affected by tourism dynamics. The analysis of the legal and administrative framework uncovered some important shortcomings. No specific beach policy exists that accounts for the management of all basic aspects. As a consequence, the information available is partial. Strategies (national/regional) are currently being developed in the framework of the Integrated Coastal Zone Management (ICZM) strategy, including indicators of processes that, until now, have been excluded from monitoring programs. This may change the current situation of a lack of information. A review of beach assessment measurements (Blue Flag and CEDEX, ACA and CANTABRIA Index) used or potentially used for management of the studied area, revealed important deficiencies in the management of beaches, of which the most important were use, safety and rescue services, landscape, the natural community and certain services. Furthermore, these tools do not take analyses of beach functions into account. In recent years, Environmental Management Systems for Beaches (EMSBs) have begun to be used for beach management. EMSBs allow for the application of proactive and clear management practices, although they need to be complemented with adequate monitoring tools. This research also analysed the work, focus and problems of local managers. Varied management goals are not usual (many processes remain unmanaged) and management is sometimes exclusively service-oriented. Tools that evaluate beach quality do not cover problematic aspects for local managers, such as sediment management, coordination between responsible authorities, or emergency situations. The information available and the characteristics of the studied area demonstrated the need to analyse two particularly important beach management processes: beach use and waste/litter production. Information obtained in the development of this project led to the creation of a Beach Quality Index (BQI) for the studied beaches. This index took into account important issues not represented in other management tools. In the process of allocating weights for the purpose of aggregating partial indexes, user and expert opinions were taken into account. The BQI, which also took account of function analysis, was designed to be used with EMSBs, and can be included at different EMSB stages. The most important index factors are initial environmental diagnosis, the definition of environmentally significant aspects, operational control, and the assessment of steady improvement. Results obtained for beaches for the BQI, its subindices and partial indices, indicated arrange of situations. Aggregated values were high for the BQI (0.63-0.85), and also for the subindices (RF (0.53-0.73), NF (0.80-0.92) and PF (0.50-1)). High scores were typically obtained for partial indices such as water quality, environmental quality, services and facilities, activities, comfort, absence of water and sand pollution, and physical quality. Scores for beach use, surrounding quality, safety, and naturality were low. Future management of studied beaches should focus on the weakest aspects, such as controls over use, transformation of beach environs, and preservation of natural beach communities. Other priorities should be the allocation of resources that guarantee user safety, protection of human facilities, and beach cleaning.

No description available.

Introducció: La proporció de reingressos hospitalaris ha estat assenyalada com un paràmetre adient per a la mesura de la qualitat assistencial, sobretot si el reingrés es produeix durant el primer mes posterior a l'alta de l'ingrés primari (reingrés prematur). Tanmateix, el fenomen del reingrés hospitalari no és homogeni, doncs hi ha reingressos planificats i, entre els no planificats, n'hi ha que són deguts a causes no modificables i a factors no relacionats amb l'ingrés previ. Des de la perspectiva de la qualitat assistencial, cal diferenciar les causes de reingrés i identificar els reingressos potencialment evitables.Hipòtesis: Els reingressos hospitalaris prematurs poden ser avaluats mitjançant un protocol específic que faciliti el seu monitoratge periòdic i la identificació dels vinculats a disfuncions de la qualitat assistencial.Objectius: 1) Dissenyar i avaluar un protocol per al monitoratge dels reingressos prematurs en un hospital universitari, 2) Caracteritzar-los i descriure'n les causes, 3) Quantificar la proporció de reingressos prematurs potencialment evitables, 4) Identificar els factors de risc de reingrés potencialment evitable i 5) Proposar un estàndard de qualitat basat en els reingressos potencialment evitables.Material i mètodes: Estudi descriptiu de morbiditat d'orientació retrospectiva desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona. Població constituïda pels pacients donats d'alta l'any 1997 i que varen reingressar durant els 30 dies posteriors a l'alta, excepte els de causa obstètrica. Selecció aleatòria d'una mostra representativa de parelles d'episodis d'ingrés-reingrés prematur (casos). Disseny d'un protocol específic. Prova pilot de validació. Estudi previ de fiabilitat. Aplicació als casos del protocol. Anàlisi estadística descriptiva i inferencial. Aplicació de models de regressió de Poisson (univariable i multivariable) per a l'estudi dels factors associats als reingressos potencialment evitables. Resultats: Es varen poder classificar el 99,5% dels reingressos prematurs segons la causa. Els deguts a causes no relacionades, programats, per incompliment terapèutic o per evolució d'una malaltia prèvia, considerats no evitables (RNE), sumen el 88% del total. Els reingressos restants (12%), secundaris a complicacions assistencials o problemes organitzatius s'han considerat potencialment evitables (RPE). Els RPE s'originen sobretot a serveis quirúrgics i suposen en gairebé la meitat de casos una intervenció o un procediment complex. L'interval mitjà de temps fins al reingrés és significativament més curt per als RPE. Hi ha un major risc de RPE en cas d'ingrés des de la llista d'espera, servei d'ingrés quirúrgic, GRD quirúrgic i patologia neoplàsica, genital o de l'aparell locomotor. El màxim risc de reingrés es produeix per a pacients de gènere masculí, afectats de problemes d'aparell locomotor i que ingressen en serveis quirúrgics per a ser intervinguts.Conclusions: 1) El Protocol és un instrument vàlid, fiable i d'aplicació senzilla per a la classificació dels reingressos prematurs en un hospital universitari. 2) El 88% de reingressos prematurs es deuen a causes en principi no evitables. 3) La proporció de reingressos vinculats a disfuncions de la qualitat assistencial (RPE) és del 12% i representa l'1,5% dels ingressos anuals. 4) L'interval de temps fins al reingrés dels RPE és significativament més curt i el risc és màxim durant la primera setmana posterior a l'alta. 5) Ingressar des de la llista d'espera o en un servei quirúrgic comporta més risc de RPE. 6) Un diagnòstic d'alta de neoplàsia, traumatisme, patologia genital o d'aparell locomotor, o un GRD a l'alta quirúrgic o de les categories locomotor, urinari o genital masculí també comporta més risc de RPE. 7) El gènere masculí, la patologia de l'aparell locomotor i l'ingrés en serveis quirúrgics per a una intervenció comporten el màxim risc de RPE. 8) L'aplicació sistemàtica del Protocol i el monitoratge de RPE resultant poden contribuir a la seva prevenció i a la millora de la qualitat assistencial hospitalària. / "Monitoring early readmissions in a teaching hospital: Design and assessment of a specific protocol" Introduction: Hospital readmissions rate has been considered appropriate to measure quality of care, especially when readmission occurs during the first month after previous discharge. Nevertheless, readmissions are not homogeneous. For monitoring the quality of hospital inpatient care, it is necessary to distinguish causes of readmission and to identify potentially avoidable readmission.Hypothesis: Early hospital readmissions can be evaluated by a specific protocol that furthermore identifies those due to poor quality of care.Objectives: 1) To design and evaluate the Early Readmissions Assessment Protocol in a teaching hospital, 2) To classify readmissions and describe their causes, 3) To determine the potentially avoidable readmissions rate, 4) To identify risk factors of these type of readmissions and 5) To propose an standard of quality based on potentially avoidable readmissions.Methods: Application of the Protocol to a random sample of patients discharged and readmitted in 1997, excepting those of obstetric diagnoses. Descriptive analysis of the variables and Poisson regression analysis to evaluate risk factors of potentially avoidable readmission.Results: Protocol classified 99,5% of early readmissions. The majority (88%) were not avoidable (NAR) and only 12% were potentially avoidable (PAR). The variables related to PAR were the shorter interval from the previous discharge, admission from a waiting list, admission in a surgical area, a surgical DRG and a diagnose of neoplasm, genital or musculoskeletal disease. Maximum risk of PAR appears for individuals of masculine gender, with musculoskeletal problems, admitted in surgical areas to be operated. Conclusions: 1) The Protocol is a valid, reliable and easy doing instrument to classify early readmissions in a teaching hospital. 2) The Protocol identifies potentially avoidable readmissions. 3) There are some variables related to this type of readmissions. 4) Masculine gender, musculoskeletal diseases and surgical admissions for an operating room procedure determine the maximum risk of potentially avoidable readmission. 5) Systematic application of Early Readmissions Assessment Protocol with monitoring of potentially avoidable readmissions rate can improve their preventability and the quality of hospital care.

INTRODUCCIÓ: La correcció de la miopia moderada i alta mitjançant la implantació de lent fàquica tipus ICL ha demostrat la seva seguretat, eficàcia i predictibilidad. La qualitat visual d'aquests pacients als que se'ls ha implantat una lent fàquica no ha estat, però, objecte d'estudis publicats en la literatura científica.OBJECTIUS: Demostrar que la qualitat visual dels pacients als que se'ls implanta una ICL millora, amb milloria de la sensibilitat al contrast, disminució en la puntuació del qüestionari subjectiu de qualitat visual i milloria en les aberracions d'alt ordre. També demostrar que la qualitat visual depèn de la edat dels pacients, diàmetre pupil·lar, miopia prequirúrgica, efectivitat quirúrgica i distància entre la lent i cristal·lí (vault).MATERIAL I MÈTODES: Prèviament a la cirurgia se ha realitzat un anàlisi de las aberracions oculars d'alt ordre mitjançant un aberròmetre ZyWave (Bausch&Lomb), així com una mesura de la sensibilitat al contrast i el qüestionari de qualitat visual Refractive Status and Vision Profile. S'ha emprat la lent ICL model V4 en tots els casos. Postquirúrgicament s'han realitzat controls als 3 i 6 mesos, mesurant l'aberració del front d'ona, la sensibilitat al contrast i el qüestionari subjectiu.RESULTATS: S'han estudiat 78 ulls de 40 pacients, amb una edat mitjana de 35,03±8,21 anys (rang 18-50), con una miopia mitjana de -8,47 ± 1,93 diòptries. S'ha observat un augment significatiu de la sensibilitat al contrast en totes las freqüències excepte 18 cicles/grau. S'ha observat una disminució significativa en la puntuació del qüestionari als 3 mesos excepte en la subescala "glare" que ho és als 6 mesos. Les aberracions totals d'alt ordre disminueixen no significativament. El coma disminueix no significativament, però sí que ho és l'augment del trefoil. L'aberració esfèrica disminueix i el quadrafoil augmenta, ambdós amb significació estadística. De la mateixa manera, el pentafoil augmenta significativament, però les modificacions de coma secundari i trefoil secundari no són significatives.DISCUSSIÓ: Hi ha pocs estudis publicats que avaluïn la qualitat òptica de les lents fàquiques. Alhora, els pocs estudis existents presenten grans diferències en els mètodes exploració de les aberracions d'alt ordre (cicloplègia/no-cicloplègia, amb ulleres, lents de contacte...). D'altra banda, cal tenir en compte que no existeix una relació directa entre el valor total de les aberracions oculars (RMS) i la qualitat òptica, per possible compensació de certes aberracions entre elles. La qualitat òptica també es veu modificada per l'aberració cromàtica. La dependència de la qualitat òptica del diàmetre pupil·lar coincideix amb la majoria de publicacions, però no així la no dependència de l'edat . Una possible explicació és l'estret rang d'edat d'aquests pacients. CONCLUSIONS: La qualitat visual dels pacients millora, amb millor sensibilitat al contrast, millor puntuació en el qüestionari i disminució de l'aberració esfèrica (Z400). Hi ha hagut increment del trefoil, quadrafoil i pentafoil, i absència de variació de la resta d'aberracions d'alt ordre. La qualitat visual d'aquests pacients depèn del diàmetre pupil·lar, però no de l'edat, ametropia prequirúrgica, efectivitat de la tècnica ni del vault. La sensibilitat al contrast, el qüestionari RSVP i les aberracions d'alt ordre són un bon indicador de la qualitat visual i la satisfacció totals dels pacients. El RSVP preoperatori és un bon predictor de la qualitat visual després de la cirurgia. / INTRODUCTION: The correction of moderate to high myopia after the implantation of an ICL phakic intraocular lens (IOL) has shown its safety, efficacy and predictability. The quality of vision of these patients has not been extensively studied and published yet. PURPOSE: To prove that visual quality after ICL implantation improves, with better contrast sensitivity, lower score on the subjective questionnaire and improvement of the higher order aberrations. Also to prove that quality of vision depends on the age of patients, pupillary diameter, preoperative myopia, surgical effectivity and on the vault.MATERIAL AND METHODS: Before the surgery all the patients had a measurement of the higher order aberrations, with a ZyWave aberrometer (Bausch&Lomb), as a contrast sensitivity measurement and the Refractive Status and Vision Profile (RSVP) Questionnaire. A model V4 ICL has been used in all the cases. After the surgery, there has been a follow-up on the 3rd and 6th month, measuring the wavefront aberration, contrast sensitivity and RSVP Questionnaire. RESULTS: 78 eyes from 40 patients have been studied. The mean age is 35,03±8,21 years (18-50), with mean preoperative myopia of -8,47 ± 1,93 dioptres. There has been a statistically significant improvement of the contrast sensitivity in all frequencies, except 18 cycles/degree. Also there has been a significant decrease on the score of the RSVP Questionnaire on the 3rd month, except on the subscale "glare" which has decreased with statistical significance on the 6th month. Total higher order aberrations have decreased though without statistical signification. Third order coma has decreased without statistical significance, but the increase of the third order trefoil has been significant. Spherical aberration (Z400) has decreased and quadrafoil has increased, both significantly. Seemingly, pentafoil has increased with statistical significance, but variations on fifth order secondary coma and secondary trefoil have not been significant. DISCUSSION: There are very few studies assessing the optical quality of the phakic IOL. Also, there are huge differences between these few papers on the higher order aberration measurement methods (cycloplegic / non cycloplegic, with spectacles, with contact lenses.). On the other hand, we know that the correlation between the total amount of higher order aberration (RMS) and the optical quality is not totally direct, because there is some kind of compensation between some aberrations. Optical quality is also modified by chromatic aberration. There is a high coincidence with most of the publications about the correlation of the optical quality with the pupillary diameter, though not about the correlation the age. In our study, visual quality does not depend on the patient's age probably because of the narrow range of ages (18-50).CONCLUSIONS: Visual quality of the patients improves, with better contrast sensitivity, better RSVP Questionnaire score and spherical aberration decrease. There has been an increase on the trefoil, quadrafoil and pentafoil, with no variation of the rest of higher order aberrations. The quality of vision of these patients depends on the pupillary diameter, but not on age, preoperative ametropy, technical effectivity nor on the vault. Contrast sensitivity, RSVP Questionnaire and higher order aberrations are good signs of the visual quality and patient satisfaction. Preoperative RSVP Questionnaire is a good predictor of the postoperative visual quality.

No description available.

OBJECTIU. Valorar si hi ha diferències en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) entre pacients amb diagnòstic de patologia mental crònica comparat amb qualsevol malaltia crònica i screening ansietat-depressió en aquests per a comparar-lo amb la qualitat de vida percebuda. MATERIAL I MÈTODE. Disseny: Estudi descriptiu transversal.Àmbit: Atenció primària .Població: pacients amb diagnòstic de patologia orgànica i pacients atesos per patologia psiquiàtrica. Mostra: 147 per grup per a detectar diferències de mitges amb una confiança del 95% i potència del 80%. Lloc: Centre Atenció Primària (CAP) Deltebre, CAP Sant Carles de la Ràpita i CAP Tortosa Est.Variables: Mesura de QVRS amb el qüestionari SF36. Variables sociodemogràfiques ( edat, sexe, nivell estudis, intensitat activitat física en el treball, realització o no d' exercici físic, hàbits tòxics, tipus activitat laboral), presència o no de patologia mental crònica no greu (depressió crònica), tipus de malaltia orgànica crònica ( hipertensió arterial, diabetes mellitus, dislipèmia, obesitat), antecedents familiars de patologia mental . Escala de depressió i ansietat de Goldberg al grup de patologia orgànica crònica.Anàlisi estadística de comparació de mitges: t d' Student i U de Mann-Whitney quan no s' acompleix el supòsit de normalitat.RESULTATS. S'han estudiat 148 subjectes amb malaltia mental crònica i 152 amb malaltia crònica. Les puntuacions en les diferents dimensions del qüestionari SF 36 van ser inferiors en els pacients amb malaltia mental crònica en totes les dimensions : funció física (FF), rol físic (RF), dolor corporal (DC), salut general (SG), vitalitat (V), funció social(FS) , rol emocional (RE), salut mental (SM)). Aquest resultat va ser significatiu en totes les dimensions excepte funció física. Escala de depressió i ansietat de Goldberg 23% positiu per a ansietat i 31 % positiu per a depressió. Les puntuacions en les diferents dimensions del SF36 van ser inferiors en els pacients amb screening positiu per ansietat i depressió . La puntuació del SF 36 és inferior en les dones que en els homes en totes les dimensions . El SF 36 te puntuació superior en els qui practiquen exercici físic.CONCLUSIONS. Els pacients amb patologia mental crònica presenten puntuacions inferiors del SF 36 respecte als pacients amb malaltia orgànica crònica, significatiu en totes les dimensions excepte en la funció física. Els pacients amb malaltia orgànica crònica i cribratge positiu per a ansietat i/o depressió també presenten puntuacions inferiors en el SF36.Les dones tenen pitjor qualitat de vida que els homes. Els qui practiquen exercici físic tenen millor qualitat de vida.PARAULES CLAU: Qualitat de vida. Depressió crònica. Malaltia crònica. / GOALS: Assessing whether there are any differences in the quality of life related to health (QVRS in Catalan for Qualitat de vida relacionada amb la salut) among patients with a diagnosis of chronic mental disease or patients with a diagnosis of any other kind of chronic disease and screening anxiety-depression in the latest group in order to compare their quality of life.MATERIALS AND METHODOLOGY:Design: Transversal Descriptive Study.Field: Primary Health Care Centre.Population: Patients with a diagnosis of an organic disease and patients with a mental illness. Sample: 147 per group to detect differences in medians with a confidence of 95% and a potential of 80%.Place: Primary Health Care Centres (CAP) of Deltebre, Sant Carles de la Ràpita and Tortosa Est.Variables: Measure of the QVRS with the SF36 test. Demographic variables (age, sex, educational attainment, intensity of physical activity at work, the fact of doing physical exercise or not, toxic habits, type of employment activity), the presence or absence of non-severe chronic mental disease (chronic depression), type of chronic organic disease (arterial hypertension, diabetes mellitus, dyslipidemia, obesity), family precedents of mental illness, performance of the Goldberg Anxiety and depression scale in the group of chronic organic disease.Analysis of statistics of comparison of median: Student's t-test and Mann-Whitney U in non-normal distributions.RESULTS: There have been studied 148 subjects with chronic mental disease and 152 with chronic disease. The punctuation in the different dimensions of the SF 36 test were lower in patients with chronic mental disease in all the dimensions: physical function (FF), physic role (RF) physical pain (DC) health standards (SG) vitality (V) social function (FS) emotional role (RE) mental health (SM). This result was significant in all the dimensions except for the physical function. Goldberg Anxiety and Scale of Depression 23% positive for anxiety and 31% positive for depression The punctuations in the different dimension of the SF36 test were lower in patients with screening positive for anxiety and depression. The punctuation of SF 36 is lower in women than in men in all the dimensions. The SF 36 has a higher punctuation in patients who do physical exercise.CONCLUSIONS: Patients with chronic mental disease have lower punctuation in the SF 36 test than patients with chronic organic disease, in a significant way in all the dimensions except in the physical function (FF).Patients with chronic organic disease and positive screening for anxiety and/or depression also present lower punctuations in the SF36.Women have worse quality of life than men.Patients who do physical exercise have better quality of life.KEY WORDS: Quality of life. Chronic depression. Chronic disease.

Les organitzacions empresarials s'han modificat molt durant el segle XX, però els canvis més assenyalats es produeixen en les darreres dues dècades d'aquella centúria.Avui, ara per ara, i com a conseqüència de diverses adaptacions a l'alta pressió del món dels negocis, de l'aparició de la Reenginyeria dels anys 80, dels programes de Qualitat dels 80 i 90, i fins i tot seguint diverses "modes" empresarials, l'organització del treball defensa com a forma d'organitzar les tasques la "Gestió per processos". Mentrestant, i a nivell macrosocial, ens endinsem en la "postmodernitat" que de cara a les empreses es tradueix en extrem eclecticisme i flexibilitat, i per al treballador precarietat i poques possibilitats de triar lloc de feina. També la creació de xarxes que inclouen dins dels equips de treball no només la concurrència de diversos departaments, divisions, àrees i nivells, sinó també "parts" de l'equip que poden localitzar-se fora de l'empresa, fins i tot fora del país o en un altre continent.Les persones estan al bell mig dels processos organitzacionals, són protagonistes no només de les tasques sinó també de l'encadenament de les feines, i en un entorn com l'actual, construeixen la seva satisfacció/insatisfacció i la seva eficàcia/ineficàcia d'una manera tal que els processos (forma de treballar mitjançant una organització més horitzontal que vertical de les feines), poden reeixir o no, i la pròpia organització pot aconseguir les seves metes o no, segons la manera en que els propis treballadors viuen llur realitat diària.En aquest aspecte, poques organitzacions "escolten" de debò les "pistes" que els donen les persones que hi treballen, perquè la manera més efectiva de fer-ho seria mitjançant l'anàlisi qualitativa, especialment l'anàlisi del discurs.Aquesta Tesi planteja els diferents camins i condicionants pels quals s'ha arribat a la gestió dels processos, ens parla del significat del treball per la gent, de la història de l'estructuració de la feina a les organitzacions, i del rol que hi juguen els propis treballadors. I demostra mitjançant una anàlisi de breus i escarits discursos recollits durant un any en l'àmbit de la qualificació de processos interns, que "les coses" que els empleats diuen i expliquen de la seva realitat, al mateix temps construint-la individual o compartidament per mitjans de llur discurs, descobreix diferents aspectes francament millorables de la gestió per processos, especialment pel que fa a la gestió de les persones i el respecte. / The working organizations have changed very much during the Twentieth Century, but the most apparent modifications have occurred in the last two decades of the nineteen hundreds.Today, and to a great amount due to diverse adaptations to the great pressure of the business world, to the emergence of Reengineering in the Eighties, to the Quality Programs of the Eighties and Nineties, and even because of diverse managerial "fashions", the business organizations defence the structuring of work in the form of "process Management". In the meantime, in the macrosocial level, we get into "postmodernity", which to the enterprises is translated into extreme eclecticism and flexibility, and to the worker, a precarious position and very few possibilities of chosing the workplace. Also, the creation of networks which include in the working teams not only different departments, divisions, areas and levels, but also "parts" of the team that can be located outside the company, or even out of the country or in another continent.Persons, individuals, are in the very center of the organizational processes, they have not only the work protagonism but they also have the main part of the task chaining. In an environment as we have nowadays, they construct their satisfaction/insatisfactions and there efficiency/ineffectiveness in such a way that the processes (which is a way of working with the tasks organized in a more horizontal than vertical way), can be successful or not, and the very Organization can achieve its goals or not, depending on the way in which the workers live their daily reality.In this aspect, few Organizations really "listen" to the "clues" given by the people who are working in them, because the most effective way to do so would be Qualitative Research, especially Discourse Analysis.This Thesis presents the different ways and conditionings through which the Managerial world has arrived to Process Management, it poses the question of the Meaning of Work for people, also the History of work-structuring in Organizations. And the role of the working people. It demonstrates, by means of the analysis of very short and "nude" discourses which have been collected during one whole year in the context of Internal Processes Qualifications, that those "things" that employees say and explain about their reality - at the same time that they construct it individually and/or collectivelly with their discourse - discover different aspects which are very much improvable. In the Process Management, and especially with relation to People Management and Respect.

La tesi tracta en general sobre la incidència de les condicions de treball i del clima social sobre la qualitat de vida laboral i el benestar psicològic a la feina dels professionals de la salut catalans que treballen a la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública). I focalitza especialment el paper que hi fan dos importants factors de risc psicosocial que la literatura presenta com les principals amenaces ambientals que ha d'afrontar el personal que treballa a l'àmbit sanitari: un de genèric i ja tradicional, com és la pressió assistencial, i un altra, de caràcter emergent, que és el de la violència ocupacional. Està estructurada en tres capítols, el primer dels quals ofereix una visió esquemàtica d'algunes transformacions en el món laboral contemporani, així com en les tendències quantitatives i qualitatives de la demanda de serveis de salut, que incideixen particularment en la reorganització flexible del treball en el món sanitari en general i en el de l'àmbit català en particular. Establert aquest marc de referència, en els capítols segon i tercer es presenta dos estudis empírics centrats respectivament en la pressió assistencial i en la violència ocupacional. El que tracta especialment de la Pressió Assistencial s'ha realitzat en diferents moments sobre una sèrie de mostres de centres integrats en la XHUP: 2002-03 (n=169), 2006 (n=1651), 2008 (n=226), 2009 (n=154). En la recollida d'informació, es combina l'ús d'una tècnica quantitativa (enquesta en forma de qüestionari de paper i llapis i d'auto aplicació individual, que inclou bàsicament sèries d'ítems tancats) i d'una de qualitativa (entrevista semi estructurada). Els resultats obtinguts indiquen, d'una part, una valoració relativament positiva de les condicions materials, tècniques i fins i tot socials de treball (amb variacions segons categories censals), i d'altra, uns alts nivells percebuts de pressió assistencial (massa feina a fer en massa poc temps disponible) per totes les categories i especialitzacions professionals, situacions ocupacionals, llocs i torns de treball, gèneres i generacions. El dedicat a la Violència Ocupacional es basa en l'aplicació d'una tècnica diferent de l'enquesta d'auto informe, habitual en la recerca convencional sobre el tema. Consisteix en la Web www.violenciaocupacional.net, un model de sistema informatitzat de Notificació on-line d'Incidents Violents (NIV), que ve essent aplicada, des de 2006, en desenes de centres sanitaris de Catalunya, que participen voluntàriament en el projecte i on treballen desenes de milers de professionals. El Qüestionari de Violència Ocupacional inclòs a la Web permet un registre integrat d'incidents violents contra professionals de la salut en temps real i de manera confidencial. Una sola persona responsable (pertanyent als departaments de Recursos Humans o de Prevenció de Riscos Laborals) notifica on-line els incidents esdevinguts a cada centre. La informació proporcionada pel sistema NIV permet construir un mapa significatiu de la violència ocupacional en el sector sanitari català, comparar-lo amb els d'altres entorns i àmbits professionals i identificar variables clau per al desenvolupament de polítiques preventives en aquest àmbit. En termes generals, les dades obtingudes sobre Pressió Assistencial i sobre Violència Ocupacional en l'àmbit de la sanitat catalana confirmen hipòtesis prèvies i són congruents amb les d'altres estudis fets a escala local i internacional. En conjunt, la informació empírica aportada té implicacions teòriques i pràctiques, i planteja un conjunt de qüestions alhora preocupants i desafiants no només per a la qualitat de vida laboral dels professionals de la salut de Catalunya, sinó també per a la qualitat del servei que fan, per a la de les organitzacions on treballen i per a la del mateix sistema sanitari. Paraules clau. Qualitat de Vida Laboral. Pressió Assistencial. Violència ocupacional. Riscos psicosocials. Professionals de la Salut. / La tesis trata en general sobre la incidencia de las condiciones de trabajo, del clima social y sobre la calidad de vida laboral y el bienestar psicológico en el trabajo de los profesionales de la salud catalanes que trabajan en la XHUP (Red Hospitalaria de Utilización Pública). Y focaliza especialmente el papel de dos importantes factores de riesgo psicosocial que la literatura presenta como las principales amenazas ambientales que debe afrontar el personal que trabaja en el ámbito sanitario: uno genérico y ya tradicional, como es la presión asistencial, y otra, de carácter emergente, que es el de la violencia ocupacional. Está estructurada en tres capítulos, el primero de los cuales ofrece una visión esquemática de algunas transformaciones en el mundo laboral contemporáneo, así como en las tendencias cuantitativas y cualitativas de la demanda de servicios de salud, que inciden particularmente en la reorganización flexible del trabajo en el mundo sanitario en general y en el del ámbito catalán en particular. Establecido este marco de referencia, en los capítulos segundo y tercero se presenta dos estudios empíricos centrados respectivamente en la presión asistencial y en la violencia ocupacional. Lo que trata especialmente de la Presión Asistencial se ha realizado en diferentes momentos sobre una serie de muestras de centros integrados en la XHUP: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). En la recogida de información, se combina el uso de una técnica cuantitativa (encuesta en forma de cuestionario de papel y lápiz y de auto aplicación individual, que incluye básicamente series de ítems cerrados), y de una cualitativa (entrevista semiestructurada). Los resultados obtenidos indican, por una parte, una valoración relativamente positiva de las condiciones materiales, técnicas e incluso sociales de trabajo (con variaciones según categorías censales), y por otro, unos altos niveles percibidos de presión asistencial (demasiado trabajo a hacer en muy poco tiempo disponible) para todas las categorías y especializaciones profesionales, situaciones ocupacionales, lugares y turnos de trabajo, géneros y generaciones. El dedicado a la Violencia Ocupacional se basa en la aplicación de una técnica diferente de la encuesta de autoinforme, habitual en la investigación convencional sobre el tema. Consiste en la Web www.violenciaocupacional.net, un modelo de sistema informatizado de Notificación on-line de Incidentes Violentos (NIV), que viene siendo aplicada desde 2006, en decenas de centros sanitarios de Cataluña, que participan voluntariamente en el proyecto y donde trabajan decenas de miles de profesionales. El Cuestionario de Violencia Ocupacional incluido en la Web permite un registro integrado de incidentes violentos contra profesionales de la salud en tiempo real y de manera confidencial. Una sola persona responsable (perteneciente a los departamentos de Recursos Humanos o de Prevención de Riesgos Laborales) notifica on-line los incidentes acaecidos en cada centro. La información proporcionada por el sistema NIV permite construir un mapa significativo de la violencia ocupacional en el sector sanitario catalán, compararlo con los de otros entornos y ámbitos profesionales e identificar variables clave para el desarrollo de políticas preventivas en este ámbito. En términos generales, los datos obtenidos sobre Presión Asistencial y sobre Violencia Ocupacional en el ámbito de la sanidad catalana confirman hipótesis previas y son congruentes con las de otros estudios hechos a escala local e internacional. En conjunto, la información empírica aportada tiene implicaciones teóricas y prácticas, y plantea un conjunto de cuestiones a la vez preocupantes y desafiantes, no sólo para la calidad de vida laboral de los profesionales de la salud de Cataluña, sino también para la calidad del servicio que hacen, para la de las organizaciones donde trabajan y para la del propio sistema sanitario. Palabras Clave. Calidad de Vida Laboral. Presión Asistencial. Violencia ocupacional. Riesgos psicosociales. Profesionales de la Salud. / The thesis gives an overview on the impact of working conditions and social climate on the quality of life and psychological well-being at work of health professionals working in the Catalan XHUP (Public Use Hospital Network). And the paper focuses especially on two major psychosocial risk factors that the literature presents as the main environmental threats faced by staff working in health care: a generic and traditional, as is the workload, and an emerging one, that of workplace violence. It was structured in three chapters, the first of which provides a schematic view of certain changes in the contemporary world of work, as well as quantitative and qualitative trends in the demand for health services, which particularly influence on the flexible reorganization of work in the health services in general and in particular in those of the Catalan area. Established this framework, the second and third chapters are two empirical studies that focus respectively on the workload and occupational violence. Which specifically deals with what the Attendance Pressure was made at different times on a sample of XHUP centres: 2002-03 (n = 169), 2006 (n = 1651), 2008 (n = 226), 2009 (n = 154). In the collection of information, we combine the use of a quantitative technique (questionnaire survey in the form of pencil and paper and individual self-application, which basically includes a series of sealed items), and a qualitative one (semi structured interview). The results indicate, first, a relatively positive assessment of the material, technical and even social working conditions (with variations according to census categories), and also high levels of perceived workload (too much work to do in a short time available) for all professional categories, occupational situations, locations and shifts, genres and generations. The dedicated to Occupational Violence is based on the application of a technique different from the self report survey, usual in conventional research on the subject. The Web www.violenciaocupacional.net consists in a model of online system for Reporting of Violent Incidents (NIV), which has been implemented since 2006 in dozens of health centres in Catalonia, voluntarily participating in the project and where are employed tens of thousands of working professionals. Occupational Violence Questionnaire in the Web allows for integrated reporting of violent incidents against health professionals in real time and in a confidential manner. One person (belonging to the departments of Human Resources or Health and Safety at Work) on-line reports the incidents in each centre. The information provided by the NIV system permits to build a significant map of occupational violence in the Catalan health sector, to compare it with those in other settings and professional areas and identify key variables for the development of preventive policies in this area. In general, data on Workload and Occupational Violence in the Catalan health care field confirms previous hypotheses and are consistent with other studies done at local or international levels. Overall, the empirical evidence has provided theoretical and practical implications, and raises a troubling set of questions and challenges not only for the quality of working life of health professionals from Catalonia, but also for the quality of service they do, for the organizations where they work and for the health system. Keywords. Quality of Working Life. Workload. Workplace Violence. Psychosocial Risks. Health Professionals.

En la evaluación clínica de la escoliosis idiopática se debería incluir la percepción que tiene el paciente de su deformidad del tronco. Existe el Walter Reed Visual Assessment Scale (WRVAS) pero tiene algunos defectos: los dibujos son poco realistas y no se correlacionan con la deformidad radiológica de la curva. Objetivos: Diseñar una nueva escala visual, el Trunk Appearance Perception Scale (TAPS) para la evaluación de la percepción de la deformidad del tronco. Estudiar las propiedades métricas al añadir el TAPS a la escala especifica para deformidades del raquis de la SRS (SRS-22). Material y Métodos: Se incluyeron pacientes con escoliosis idiopática, edad entre 10 y 40 años, no intervenidos. Se clasificaron según la magnitud de la curva mayor (CMAX): Grupo 0: Cobb de 10º-25º; Grupo 1: 26º- 45º y Grupo 2: Cobb ≥ 46º. Cumplimentaron el cuestionario SRS-22 y el TAPS: incluye tres sets de 5 dibujos correspondiendo a tres puntos de vista del tronco: de espaldas, con el individuo en posición de reverencia de frente y vista de frente: uno para mujeres y otro para hombres. Cada dibujo se puntúa de 1 (mayor deformidad) a 5 (menor deformidad). El resultado total es la suma de los dibujos 1, 2 y 3 dividido por tres. 30 pacientes se llevaron el TAPS a su domicilio y lo contestaron a la semana para el estudio de la fiabilidad test-retest. Resultados: Obtuvimos un total de 186 pacientes (86% mujeres), con media de edad de 17.8 años (DS 17.9). La media de la CMAX fue 40.2° (DS 18.7) . La media de la puntuación del TAPS fue de 3.6. El efecto suelo fue del 1.6% y del techo 3.8%. El coeficiente alpha de Cronbach fue de 0.89; el índice de correlación intraclases (test-retest) para la media del total de la puntuación 0.92. El coeficiente de correlación entre la media del total del TAPS y la CMAX fue -0.55 (P < 0.01) y con las subescalas del SRS-22 fueron significativas entre 0.45 y 0.52. El porcentaje de la varianza para la magnitud de la curva para el SRS-22 es del 14% y aumenta hasta el 34% al añadirle el TAPS, aumentando también la consistencia interna en la escala de imagen corporal (0.75 a 0.85) y en el total (0.87 a 0.89). Conclusiones: El TAPS es un instrumento válido, simple, sencillo de completar y calcular, para evaluar la percepción de la deformidad del tronco y correlacionarse con la gravedad de la enfermedad. Sería útil añadirlo al SRS-22 como instrumento de evaluación de la calidad de vida en pacientes con deformidad del raquis. / Background: Outcome assessment in idiopathic scoliosis should probably include patients' perception of their trunk deformity in addition to self-image. This can be accomplished with the Walter Reed Visual Assessment Scale (WRVAS). Nevertheless, this instrument has some shortcomings: the drawings are abstract and some figures do not relate to corresponding radiological deformity. These considerations prompted us to design the Trunk Appearance Perception Scale (TAPS). Methods: Patients with idiopathic scoliosis and no prior surgical treatment were included. Each patient completed the TAPS and SRS-22 questionnaire and underwent a complete radiographic study of the spine. The magnitude of the upper thoracic, main thoracic and thoracolumbar/lumbar structural curves was recorded. The TAPS includes 3 sets of figures that depict the trunk from 3 viewpoints: looking toward the back, looking toward the head with the patient bending over and looking toward the front. Drawings are scored from 1 (greatest deformity) to 5 (smallest deformity), and a mean score is obtained. Results: A total of 186 patients (86% females), with a mean age of 17.8 years participated. The mean of the largest curve (CMAX) was 40.2º. The median of TAPS sum score was 3.6. The floor effect was 1.6% and ceiling effect 3.8%. Cronbach's alpha coefficient was 0.89; the ICC for the mean sum score was 0.92. Correlation coefficient of the TAPS mean sum and CMAX was -0.55 (P<0.01). Correlation coefficient between TAPS mean sum score and SRS-22 scales were all statistically significant, ranging from 0.45 to 0.52 (P>0.05).The basic SRS-22 explained 14% of variance (R2=0.14,p<0.5)When the TAPS was added, a variance explaining 34% in regards to the variable Cobb angle was reached. The Internal consistency of image perception subscale and the total of SRS-22 was higger added the TAPS. Conclusions: The TAPS is a valid instrument for evaluating the perception patients have of their trunk deformity. It shows excellent distribution scores, internal consistency, and test-retest reliability, and has good capacity to differenciate the severity of the disease. It is simple and easy to complete score, the figures are natural, and a new frontal view is included.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és la caracterització de la raça bovina Bruna dels Pirineus per tal de conèixer, per una banda, la variabilitat de la raça en relació a la qualitat de la canal, la qualitat de la carn i les característiques bioquímiques del múscul longissimus thoracis (pigments hemo, percentatge de miosina MHC I mitjançant ELISA i activitats enzimàtiques lactat deshidrogenasa i isocitrat deshidrogenasa) i, per l'altra, l'estudi de les seves relacions amb les variables o atributs de l'anàlisi sensorial (olor de vedella, olor de fetge, flavor de vedella, flavor de fetge, tendresa i sucositat), a fi de poder avaluar objectivament el potencial d'aquesta raça.Un total de 74 vedells mascles de la raça Bruna dels Pirineus (provinents de 22 ramaders i engreixats al llarg dels anys 1996-98) van ser deslletats als 7 mesos de mitjana d'edat i amb un pes mitjà de 268 kg. L'alimentació del període d'engreix (171 dies de mitjana) va ser ad libitum, amb una dieta exclusivament vegetal, a base de pinso concentrat i suplementada amb farratge. El pes viu de sacrifici dels animals fou de 541,3 ±29,6 kg, amb una edat mitjana de 380,6 ±34,4 dies.A més a més, també s'estudia l'efecte raça-sistema de producció sobre el color i les característiques bioquímiques del múscul longissimus thoracis (LT) en set races autòctones espanyoles de vacum de carn amb un total de 478 vedells mascles repartits de la manera següent: 70 de l' Asturiana de los Valles (AV), 70 de l' Asturiana de la Montaña (AM), 55 de la Pirenaica (PI), 74 de la Bruna dels Pirineus (BP), 71 de l' Avileña-Negra Ibérica (A-NI), 70 de la Morucha (MO) i 68 de la Retinta (RE). Els vedells es van criar amb les mares en sistema extensiu fins a l'inici del període d'engreix (entre 5 i 7 mesos), el qual va consistir en una alimentació ad libitum i d'acord amb el sistema de producció característic de cada raça. La mitjana d'edat de sacrifici de les diferents races va oscil·lar entre els 363 i els 541dies, mentre que el pes canal es va moure entre els 250 i 334,5 kg. S'observà un efecte significatiu del raça-sistema de producció sobre el color i les característiques bioquímiques del múscul LT. / The main objective of this study was the characterisation of the Bruna dels Pirineus cattle breed in relation to carcass quality, meat quality and longissimus thoracis (LT) biochemical characteristics variability (haem pigments, myosin MHC I percentage, lactate dehydrogenase and isocitrate dehydrogenase activities), and furthermore, to examine their relationships with the sensory analysis variables (beef and livery odour intensity, beef and livery flavour intensity, tenderness and juiciness), in order to evaluate the potential of this breed.A total of 74 young bulls of the Bruna dels Pirineus Breed (from 22 herds and reared along 1996-98) were used. Calves were weaned at about 7 months old, with an average weaning-weight of 286 kg, and fed ad libitum with an exclusively vegetal diet (concentrate and supplemented with hay) during 171 days, on average. Live weight at sacrifice was 541.3 ±29.6 kg, with an average age of 380.6 ±34.4 days. Additionally, the effect of the breed-production system on the colour and the biochemical characteristics of LT muscle in seven local Spanish beef cattle breeds was studied (478 young bulls): 70 from Asturiana de los Valles (AV), 70 from Asturiana de la Montaña (AM), 55 from Pirenaica (PI), 74 from Bruna dels Pirineus (BP), 71 from Avileña-Negra Ibérica (A-NI), 70 from Morucha (MO) and 68 from Retinta (RE). Calves were reared in an extensive regime together with their mothers and started fattening at about 5 to 7 months old. They were fed a breed-specific diet ad libitum. The ingredients always had a vegetable origin. Age at slaughter was between 363 and 541 days; and carcass weight between 250 and 334.5 kg. Significant differences between breed-production systems were found for all the traits evaluated.