El gen de l'halotà ha estat vinculat a un augment de la qualitat de canal porcina, que s'acompanya, però, d'una disminució de la qualitat de carn i del benestar animal. Per aquest motiu, aquest treball pretenia respondre si existirien alternatives econòmicament viables a l'ús del gen halotà, que permetessin disminuir les seves repercussions negatives a nivell de qualitat de carn i benestar sense afectar els seus avantatges en qualitat de canal.Per tal d'aconseguir aquests objectius, es va fer el seguiment de dos lots d'animals, des de la maternitat fins al sacrifici. Aquests dos lots d'individus es van diferenciar fonamentalment en la línia paterna utilitzada: dues línies heterozigotes pel gen halotà en el primer lot, una de raça Pietrain i l'altra híbrida Large White¥Pietrain, i tres línies Pietrain en el segon lot, dues lliures del gen i una homozigota recessiva. Alhora, es van recollir mostres en dos escorxadors per tal de determinar les freqüències de mortalitat per cada genotip. Els resultats es van agrupar en cinc capítols en funció de la naturalesa dels experiments d'on es van obtenir i dels factors avaluats. En el primer capítol es van agrupar tots els resultats de conducta individual i social, tant de garrins com de porcs d'engreix. El segon i tercer capítol corresponen als resultats de qualitat de carn i canal i fisiologia d'estrès determinats després de sotmetre als animals a tractaments previs al sacrifici diferents. El quart capítol recull les dades obtingudes en el Centre de Control Porcí (centre de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) sobre productivitat i conducta alimentària. Finalment, el darrer capítol tracta sobre les freqüències de mortalitat estimades per a cada genotip. Aquests capítols estan precedits d'una introducció general i seguits per una breu discussió general dels resultats i conclusions. Les conclusions del treball foren que, en relació a la conducta social i alimentària, el genotip halotà va mostrar un efecte poc consistent al llarg del temps, inferior al d'altres factors estudiats com l'edat dels individus o l'horari d'observació. Contràriament, es van obtenir indicis per suggerir que el genotip podria influir la resposta individual dels porcs a situacions de novetat o en condicions estressants com les plantejades durant un transport a l'escorxador, de manera que els individus heterozigots foren més reactius. Pel què fa a la qualitat, el genotip heterozigot va estar associat a un major contingut de magre de les canals i de pernil, però alhora a una pitjor qualitat de carn i benestar. La mortalitat durant el transport i espera fou clarament superior pels porcs nn i Nn, comparat amb els NN. Contràriament, els efectes de la línia paterna foren significatius sobre la qualitat de canal, conducta alimentària i productivitat, però poc importants pel què fa la qualitat de carn i benestar. La conclusió general fou, per tant, que algunes línies paternes millorades com les de l'estudi podrien representar una bona alternativa al genotip halotà, en la mesura que no disminueixen la qualitat de canal i els seus efectes sobre la qualitat de carn i benestar són molt inferiors. / Halothane gene has been associated with an increase in porcine carcass quality, alongside a negative effect on meat quality and animal welfare. For this reason, the main objective of this work was to determine whether there would be feasible alternatives on economical grounds to the use of the gene that could bring similar positive effects on carcass quality without compromising meat quality and animal welfare. In order to answer this question, two batches of pigs were observed from the farrowing pens to the abattoir. The main difference between these two batches was the terminal sire line used: two heterozygous sire lines in batch 1, a Pietrain and a Large White¥Pietrain, and three Pietrain lines in batch 2, two of them free of the halothane gene and a homozygous recessive. Moreover, samples of pigs which died during transport or at lairage were collected at two abattoirs to determine within genotype frequencies of mortality. The results have been organized in five chapters according to the type of experiments or effects evaluated. The first chapter summarize the results on individual and social behaviour of both piglets and growing pigs. The second and third chapter show the results related to meat and carcass quality and stress physiology obtained after delivering the pigs to the abbatoir under different pre-slaughter treatments. The forth chapter deals with the results obtained at the Pig Testing Centre about performance and feeding behaviour. Finally, the last chapter reflects the mortality rates estimated for each genotype. This chapters are preceded by a general introduction and followed by a brief general discussion of the results and conclusions. The conclusions of this work were that, in relation to social and feeding behaviour, halothane genotype did not show a consistent effect, and it was surpassed by the effect of other factors such as age of pigs or time of day of observation. In contrast, the results suggested that Nn pigs could be more reactive when challenged in a novel situation or when subjected to stressful conditions like transportation to the abattoir. In relation to quality, heterozygous pigs did present carcass with a higher lean content and primal cut yield, but it was associated also with a lower meat quality and poorer animal welfare compared to halothane free pigs. Mortality rates were clearly higher for nn and Nn pigs compared to NN. Conversely, terminal sire line significantly affected those parameters of carcass quality, feeding behaviour and performance, but its effects on meat quality and welfare were less important compared to those of halothane genotype. Therefore, the general conclusion was that improved terminal sire lines, like halothane free Pietrain lines, could bring similar effects than halothane genotype in terms of carcass quality, without compromising meat quality and welfare.

El cultiu de la banana (Musa x paradisíaca L.) és un dels conreus agrícoles més importants en molts països tropicals i és el quart producte amb major volum d'exportació al món, només superat per l'arrós, el blat i el blat de moro (FAO, 2004). A Panamà, a pesar de l'aplicació de tècniques i insums d'alt cost, s'ha registrat una considerable reducció en la productivitat, Causa el canvi i deteriorament accelerat de les propietats físico-químiques i biològiques del sòl. Aquest treball es va realitzar amb l'objectiu de determinar índexs físico-químics i biològics de qualitat del sòl que permetessin interpretar les causes de la disminució de la productivitat de les plantacions de banana en els sòls dels districtes de Barú i Alanje. La investigació es va realitzar a l'àrea bananera del Pacífic de Panamà, en 5 finques independents del districte d'Alanje i 6 finques pertanyents a la Cooperativa COOSEMUPAR a Barú. Els sòls són d'origen sedimentari, reben influència de les zones volcàniques properes a la regió. Pertanyen als ordres Inceptisol (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts i Distric Haplustepts) i Entisol (Andic Udifluvents), amb una mitjana anual de pluges de 2200 mm, temperatura mitjana de 27 º C. Dins de cada finca es van escollir àrees de contrastant productivitat (alt i baixa). Per a la descripció dels indicadors es van obrir 8 sondatges (4 per cada àrea) de 60 X 60 X 60 cm a la banda de fertilització de plantes de banana recent florides. Al voltant de la minicalicata es van registrar les dades biomètriques de vigor: circumferència de la mare, alçada del fill, nombre de mans de banana de 20 plantes properes d'una collita. A més, en cada lloc es va mesurar la infiltració bàsica, el pes total d'arrels i es van prendre mostres per determinar les propietats físico-químiques i biològiques del sòl. La finca de San Antonio va ser la que va presentar un major contrast entre àrees d'alt i baixa productivitat, mentre que les finques de Margarita, Mango i Jagua els menors. Es va obtenir correlació positiva entre la circumferència de la mare i el nombre de mans que va ser de 0,88 i correlacions positives importants entre la circumferència de la mare i el pes total d'arrels i contingut de Ca, Mg i P a sòl. En totes les finques es va poder observar elevats nivells de Ca, Mg i K, pel que fa a la saturació d'alumini és encara aquests sòls és mantenir a nivells baixos. De mitjana, el percentatge de saturació de Ca sobrepassava el 65% En aquests sòls, en canvi, el de K no ser de 5%. Això demostra que hi ha hagut un emblanquinat continu en les finques, raó per la quina existeix una alta acumulació de Ca al perfil. Els nivells de K en finques, algunes excedien les necessitats del cultiu. Van ser obtingudes baixes concentracions de matèria orgànica, relacionat amb la baixa i escassa activitat biològica i biomassa microbiana. A la majoria de les finques la infiltració era lenta, però, en algunes àrees de les finques San Antonio, Los Angeles, Javillo, Balsas i Margarita, es va trobar millor velocitat d'infiltració, entre 60 i 120 mm/h. Després de realitzar l'anàlisi de components principals al total dels indicadors determinats el conjunt mínim de dades (MDS), va quedar integrat pels següents indicadors: percentatge de sorra, el pH, Ca, K, matèria orgànica, respiració microbiològica, índex de mineralització i pes total d'arrels, que van ser els que millor van ajudar a diferenciar entre àrees d'alta i baixa productivitat. En la majoria de les finques es va observar que les propietats físiques com a capacitat d'aireig del sòl, velocitat d'infiltració i la resistència a la penetració tenien una gran influència sobre la qualitat i la productivitat de la banana en aquests sòls. Cap d'aquestes propietats físiques va obtenir elevada puntuació al realitzar el càlcul matemàtic dels índexs. Es comprova així, que moltes vegades aquests mètodes estadístics de calcular índexs de qualitat, emmascaren o subestimen la influència que poguessin tenir altres indicadors que no obtenen elevada puntuació matemàtica mitjançant el mètode estadístic utilitzat. / El banano (Musa x paradisíaca L.) es uno de los cultivos agrícolas más importantes en muchos países tropicales y es el cuarto producto con mayor volumen de exportación en el mundo, sólo superado por el arroz, el trigo y el maíz (FAO, 2004). En Panamá, se ha registrado una reducción considerable en la productividad, debido al cambio y deterioro acelerado de las propiedades físico-químicas y biológicas del suelo. Este trabajo se realizó con el objetivo de determinar índices físico-químicos y biológicos de calidad del suelo que permitieran interpretar las causas de la disminución de la productividad de las plantaciones de banano en los suelos de los distritos de Barú y Alanje. La investigación se realizó en el área bananera del Pacífico de Panamá, en 5 fincas independientes del distrito de Alanje y 6 fincas pertenecientes a la Cooperativa COOSEMUPAR en Barú. Los suelos son de origen sedimentario, reciben influencia de las zonas volcánicas próximas a la región. Pertenecen a los órdenes Inceptisol (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts y Dystric Haplustepts) y Entisol (Andic Udifluvents), con un promedio anual de lluvias de 2200 mm y temperatura media de 27ºC. Dentro de cada finca se escogieron áreas de productividad contrastante (alta y baja). Para la descripción de los indicadores se abrieron 8 calicatas (4 por cada área) de 60 X 60 X 60 cm en la banda de fertilización de plantas de banano recién florecidas. Alrededor de la minicalicata se registraron los datos biométricos de vigor: circunferencia de la madre, altura del hijo, número de manos de banano de 20 plantas cercanas a cosecha. Además, en cada sitio se midió la infiltración básica, el peso total de raíces y se tomaron muestras para determinar las propiedades físico-químicas y biológicas del suelo. La finca San Antonio fue la que presentó un mayor contraste entre áreas de alta y baja productividad, mientras que las fincas Margarita, Mango y Jagua los menores. Se obtuvo correlación positiva entre la circunferencia de la madre y el número de manos que fue de 0,88 y correlaciones positivas importantes entre la circunferencia de la madre y el peso total de raíces y contenido de Ca, Mg y P en el suelo. En todas las fincas se pudo observar elevados niveles de Ca, Mg y K, lo que hace que la saturación de aluminio en estos suelos aun se mantenga en niveles bajos. En promedio, el porcentaje de saturación de Ca sobrepasaba el 65% en estos suelos, en cambio, el de K no fue mayor de 5 %. Esto demuestra que ha habido un encalamiento continuo en las fincas, razón por la cual existe una alta acumulación de Ca en el perfil. Los niveles de K en algunas fincas excedían las necesidades del cultivo. Fueron obtenidas bajas concentraciones de materia orgánica, relacionado con la baja actividad biológica y escasa biomasa microbiana. En la mayoría de las fincas la infiltración era lenta, sin embargo, en algunas áreas de las fincas San Antonio, Los Ángeles, Javillo, Balsas y Margarita, se encontró mejor velocidad de infiltración, entre 60 y 120 mm/h. Después de realizar el análisis de componentes principales al total de los indicadores determinados el conjunto mínimo de datos (MDS) quedó integrado por los siguientes indicadores: porcentaje de arena, pH, Ca, K, materia orgánica, respiración microbiológica, índice de mineralización y peso total de raíces, que fueron los que mejor ayudaron a diferenciar entre áreas de alta y baja productividad. En la mayoría de las fincas se observó que las propiedades físicas como capacidad de aireación del suelo, velocidad de infiltración y la resistencia a la penetración tenían una gran influencia sobre la calidad y la productividad del banano en estos suelos. Ninguna de estas propiedades físicas obtuvo elevada puntuación al realizar el cálculo matemático de los índices. Se comprueba así, que muchas veces estos métodos estadísticos de calcular índices de calidad, enmascaran o subestiman la influencia que pudieran tener otros indicadores que no obtienen elevada puntuación matemática mediante el método estadístico utilizado. / The banana (Musa x paradisiaca L.) is one of the most important agricultural crops in many tropical countries and is the fourth product with the highest export volume in the world, overcome only to rice, wheat and maize (FAO, 2004). In Panama, despite the application of techniques and high-cost inputs, there has been a significant reduction in productivity due to accelerated change and deterioration of physical, chemical and biological soil. There is evidence of the direct relationship between reduced productivity and loss of soil quality for the adverse impact of conventional production system. This work was conducted with the aim to determine physical, chemical and biological indices of soil quality for interpreting the causes of the decline of productivity of the banana plantations in soils of the Alanje and Baru districts. The research was conducted in the Pacific banana area of Panama in 5 independent farms from Divala, Alanje district and 6 farms belonging to the Cooperative COOSEMUPAR in Baru district.. The soils are of sedimentary origin, are influenced by volcanic areas near the region. Belong to the orders Inceptisols (Andic Dystrudepts, Udic Haplustepts and Dystric Haplustepts) and Entisols (Andic Udifluvents) with an average annual rainfall of 2200 mm and average temperature of 27 º C. Within each farm were chosen areas of contrasting productivity (high and low). For a description of the indicators 8 trial pits were opened (4 per area) of 60 X 60 X 60 cm in the fertilizer band of banana plants newly in bloom. Around minipits recorded biometric data of effect: circumference of the mother, child height, number of hands of 20 banana plants near harvest. In each site we measured the basic infiltration, the total weight of roots and sampled to determine the physico-chemical and biological soil properties. The San Antonio was the one with a greater contrast between high and low productivity areas, while farms Margarita, Mango and Jagua minors. Positive correlation was obtained between the circumference of the mother and the number of hands was 0.88 and significant positive correlations between the circumference of the mother and root weight and total content of Ca, Mg and P in the soil. In all the farms we observed high levels of Ca, Mg and K, which makes aluminum saturation in these soils still, remains low. On average, the percentage Ca saturation exceeded 65% in these soils; however, the K was not higher than 5%. This shows that there has been a continuous liming on farms, which is why there is a high accumulation of Ca in the profile. K levels on some farms exceeded crop requirements. Were obtained low concentrations of organic matter, related to the low biological activity and low microbial biomass. In most farms infiltration was slow, however, some areas of the San Antonio, Los Angeles, Javillo, Balsas and Margarita farms, it was better infiltration rates, between 60 and 120 mm/h. After performing the principal component analysis to the total indicators identified the minimum data set (MDS) was composed of the following indicators: percentage of sand, pH, Ca, K, organic matter, microbial respiration, mineralization rate and weight total roots, who were the best help distinguish between areas of high and low productivity. In most of the farms was found that the physical properties such as soil aeration capacity, speed of infiltration and penetration resistance had a great influence on the quality and productivity of banana in these soils. None of these physical properties obtained high score to make the mathematical calculation of the indices. Thus one can confirm that many times these statistical methods of calculating quality indices, mask or underestimate the influence that may have other indicators that do not get high mathematical score by statistical method used.

L'estil de vida dels consumidors moderns, conjuntament amb el desig d'adquirir productes naturals i beneficiosos per la salut, ha fet que la producció i consum de fruites mitjançant processat mínim, com és el cas de les fruites tallades, s'hagi vist incrementat en els darrers anys. No obstant, l'obtenció d'aquests productes comporta una sèrie d'operacions que poden desencadenar canvis en la qualitat del producte final. Trobar mètodes que ajudin a reduir aquest deteriorament és un dels principals objectius dels sectors involucrats en la producció i conservació de fruites tallades. En aquest sentit, els recobriments comestibles constitueixen una estratègia potencial per tal de reduir els efectes perjudicials que infligeix el processat mínim en els teixits vegetals de fruites fresques tallades, constituint un camp innovador en l'àrea de la conservació d'aliments frescos.Determinar les condicions òptimes per al processat de poma fresca tallada, així com els mètodes que resultin eficients en la conservació i extensió de la seva vida útil, fou el principal objectiu d'aquesta recerca. En primer lloc, s'establiren les característiques òptimes per al processat de poma Fuji, avaluant l'efecte de diferents tractaments antioxidants en la conservació del color, així com l'estat òptim de maduresa per al seu processat. En segon lloc, s'avaluà la utilització de recobriments comestibles de basepolisacàrida com a mètode alternatiu de conservació, caracteritzant les seves propietats de barrera als gasos i al vapor d'aigua, i la seva habilitat per acomplir la funció de transport d'agents antioxidants i antimicrobians. L'estudi conclogué amb una valoració del període de vida útil dels trossos de poma recoberts, basat en canvis fisiològics, físico-químics, sensorials i microbiològics experimentats per la fruita.L'emprament d'antioxidants d'origen natural, especialment l'ús de N-acetilcisteïna enconcentracions superiors a 0,75% p/v, mostrà una notable eficàcia en la conservació del color de pomes trossejades. Per la seva banda, el processat de les pomes en un estat de maduresa intermedi, amb una fermesa d'aproximadament 67 N, produí els menors canvis degradatius en la fruita. De la mateixa forma, l'ús d'una atmosfera modificada amb concentracions reduïdes d'O2 comportà una notable milloria en la conservació de la qualitat general del trossos de fruita.D'igual forma, els recobriments comestibles elaborats a partir d'alginat i gelà, incorporant oli de girasol, milloraren la permeabilitat al vapor d'aigua en els trossos de fruita de 15,70 i 14,60 s cm-1 a valors de 19,2 i 27,6 s cm-1 respectivament, a més de servir com a suport d'antioxidants. Aquests recobriments van ralentir els processos respiratoris (concentracions d'etilè per sota de 50 µl l-1), mantingueren la textura al voltant de 10 N degut a la presència d'ions de calci i el color per l'ús de N-acetilcisteïna, i disminuïren el creixement microbià, allargant la vida útil dels trossos de poma fins a dues setmanes, període a partir del qual es feu patent la presència d'acetaldèhid i etanol.D'altra banda, la incorporació d'olis essencials amb finalitat antimicrobiana afectàsignificativament a les característiques dels recobriments elaborats a partir de puré de poma i d'una mescla d'alginat i puré de poma. En ambdues pel· lícules, l'oli d'orenga demostrà ser l'antimicrobià més efectiu en el control de E. coli O157:H7, seguit per l'oli de lemongrass i de canyella. El mateix ordre d'efectivitat fou observat quan s'empraren els seus corresponents compostos actius (carvacrol, citral i cinamaldèhid). La permeabilitat al vapor d'aigua de les pel· lícules de puré de poma (7,04±0,63 g-mm/kPa-h-m2) fins i tot es veié lleugerament millorada per la incorporació dels antimicrobians a la formulació, assolint valors de fins a 6,17±0,56 g-mm/kPa-h-m2 per l'ús de 0,1% d'oli d'orenga, encara que la incorporació d'aquests compostos també produí un augment en la seva permeabilitat a l'O2 (22,64±1,28 cm3-µm/m2-d-kPa) observant-se valors tan alts com 38,12±0,80 cm3-µm/m2-d-kPa, sense que les seves propietats mecàniques es veiessin afectades. La presència d'alginat tingué efectes beneficiosos en el recobriment, evidenciant-se una disminució de la permeabilitat a l'O2 de gairebé el 50%. D'altra banda, la incorporació dels antimicrobians en la formulació no causà cap efecte significatiu en les propietats de barrera del recobriment, encara que les propietats mecàniques es veieren lleugerament modificades.Finalment, els agents antimicrobians incorporats en recobriments comestibles d'alginatpuré de poma, inhibiren de forma efectiva el creixement de L. inocua inoculada en trossos de poma, reduint en alguns casos el nombre de colònies fins per sota del límit de detecció (2,0 log CFU/g), així com també el creixement de microorganismes aerobis psicròfils, llevats i floridures durant l'emmagatzematge. Nogensmenys, la seva incorporació en la formulació tingué efectes, en alguns casos perjudicials, sobre la vida útil dels trossos de poma recoberts. La incorporació de vainilla, com a agent antimicrobià, causà els menors efectes adversos en la fruita, mantenint la textura, el color i la qualitat sensorial durant l'emmagatzematge, tot i que el seu efecte com a barrera a la difusió dels gasos fou menor.Contràriament, l'oli de lemongrass, tot i funcionar com a barrera als gasos, tingué un efecte perjudicial en el color i textura dels trossos de poma, amb una repercussió directa sobre la seva qualitat sensorial. Per la seva banda, la incorporació d'oli d'orenga en la formulació tingué conseqüències negatives des del punt de vista sensorial, tot i que el seu efecte en la resta de propietats fou positiu.A partir de total la informació obtinguda en aquest estudi es pot concloure que les pomes Fuji fresques tallades poden conservar-se de forma adequada mitjançant l'ús combinat de substàncies d'origen natural i recobriments comestibles de base polisacàrida, els quals permeten retardar de forma efectiva els processos de pèrdua de qualitat induïts per les operacions de processat. / El estilo de vida de los consumidores modernos unido al deseo de adquirir productos naturales y beneficiosos para la salud ha hecho que la producción y consumo de frutas con proceso mínimo, como es el caso de las frutas cortadas, se haya visto incrementado en los últimos años. Sin embargo, la obtención de estos productos lleva consigo una serie de operaciones que pueden desencadenar cambios en la calidad del producto final. Encontrar métodos que ayuden a frenar este deterioro constituye uno de los principales objetivos de los sectores involucrados en la producción y conservación de frutas cortadas. En este sentido, los recubrimientos comestibles constituyen una estrategia potencial para reducir los efectos perjudiciales que inflige el procesado mínimo en los tejidos vegetales de frutas frescas cortadas, constituyendo un campo innovador en el área de la conservación de alimentos frescos.Determinar las condiciones óptimas para el procesado de manzana fresca cortada, así como métodos que resulten eficientes en la conservación y extensión de su vida útil, constituyeron el objetivo principal de esta investigación. En primer lugar, se establecieron las características óptimas para el procesado de manzana Fuji, evaluando el efecto de distintos tratamientos antioxidantes en la conservación del color, así como el estado óptimo de madurez para su procesamiento. En segundo lugar, se evaluó el empleo de recubrimientos comestibles de base polisacárida como método alternativo de conservación, caracterizando sus propiedades de barrera a los gases y al vapor de agua, y su habilidad para servir como transporte de agentes antioxidantes y antimicrobianos. El estudio concluyó con una valoración del período de vida útil de los trozos de manzana recubiertos, basado en los cambios fisiológicos, físico-químicos, sensoriales y microbiológicos experimentados por la fruta.El empleo de antioxidantes de origen natural, especialmente el uso de N-acetilcisteína en concentraciones superiores a 0,75% p/v, mostró tener una notable eficacia en laconservación del color de manzanas troceadas. Por su parte, el procesamiento de lasmanzanas en un estado de madurez intermedio, con una firmeza de aprox. 67 N, produjo los menores cambios degradativos en la fruta. De la misma forma, el uso de una atmósfera modificada con concentraciones reducidas de O2 conllevó una notable mejoría en la conservación de la calidad general de los trozos de fruta.De igual forma, los recubrimientos comestibles elaborados a partir de alginato y gelanoincorporando aceite de girasol, mejoraron la permeabilidad al vapor de agua en los trozos de fruta de 15,70 y 14,60 s cm-1 a valores de 19,2 y 27,6 s cm-1 respectivamente, además de servir como soporte de antioxidantes. Dichos recubrimientos permitieron ralentizar los procesos respiratorios (concentraciones de etileno por debajo de 50 µl l-1), mantener la textura alrededor de 10 N por la presencia de iones de calcio y el color por el uso de Nacetilcisteína, así como una disminución del crecimiento microbiano, alargando la vida útil de los trozos de manzana hasta dos semanas, período a partir del cual se detectó la presencia de acetaldehído y etanol. Por otro lado, la incorporación de aceites esenciales como agentes antimicrobianos causó un efecto significativo en las características de películas elaboradas a partir de puré de manzana y de una mezcla de alginato-puré de manzana. En ambas películas, el aceite de orégano demostró ser el antimicrobiano más efectivo en el control de E. coli O157:H7, seguido del aceite de hierba de limón y de canela. El mismo orden de efectividad fue observado cuando se emplearon sus correspondientes compuestos activos (carvacrol, citral y cinamaldehído). La permeabilidad al vapor de agua de las películas de puré de manzana (7,04±0,63 g-mm/kPa-h-m2) incluso se vio ligeramente mejorada por la incorporación de los antimicrobianos en la formulación, alcanzando valores de hasta 6,17±0,56 g-mm/kPa-hm2 por el uso de 0,1% de aceite de orégano, aunque la incorporación de estos compuestos también causaron un aumento en su permeabilidad al O2 (22,64±1,28 cm3-µm/m2-d-kPa) observándose valores tan altos como 38,12±0,80 cm3-µm/m2-d-kPa, sin que sus propiedades mecánicas se vieran afectadas. La presencia de alginato produjo efectos beneficiosos en la película, evidenciándose una disminución de la permeabilidad al O2 de casi el 50%. Por otro lado, la incorporación de los antimicrobianos en la formulación de alginato-puré de manzana no causó ningún efecto significativo en las propiedades de barrera de la película, aunque las propiedades mecánicas se vieron ligeramente modificadas.Finalmente, los agentes antimicrobianos incorporados en recubrimientos comestibles dealginato-puré de manzana inhibieron efectivamente el crecimiento de L. inocua inoculada en trozos de manzana, reduciendo en algunos casos el numero de colonias hasta por debajo del límite de detección (2,0 log CFU/g), así como también el crecimiento de microorganismos aerobios psicrófilos, mohos y levaduras durante el almacenamiento. Sin embargo, su incorporación dentro de la formulación causó efectos, en algunos casos perjudiciales, sobre la vida útil de los trozos de manzana recubiertos. La incorporación de vainilla, como agente antimicrobiano, causó los menores efectos adversos en la fruta, manteniendo la textura, el color, y la calidad sensorial durante el almacenamiento, aunque su efecto como barrera a la difusión de los gases fue menor. Por el contrario, el aceite de hierba de limón, aunque funcionó como barrera a los gases, causó un efecto perjudicial en el color y la textura de los trozos de manzana repercutiendo directamente en la calidad sensorial de los trozos de fruta. Por su parte, la incorporación de aceite de orégano en la formulación tuvo consecuencias negativas desde el punto de vista sensorial, aunque su efecto en el resto las propiedades fue bueno.A partir de toda la información obtenida en este estudio se puede concluir que las manzanas Fuji frescas cortadas pueden conservarse de forma adecuada mediante el uso combinado de sustancias de origen natural y recubrimientos comestibles de base polisacárida, los cuales permiten retrasar de manera efectiva los procesos de pérdida de calidad inducidos por las operaciones de procesado.

La present Tesi Doctoral s’emmarca en una línia d’investigació del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida, dedicada a la millora genètica de la qualitat de la carn en bestiar porcí, en particular del contingut i composició del greix intramuscular. La Tesi es composa de quatre estudis, centrant-se el primer d’ells en el desenvolupament d’un mètode per a determinar el contingut i composició del greix intramuscular a partir de biòpsies i mostres post-mortem petites amb les que després es puguin portar a terme estudis en disseny longitudinal. La metodologia proposada ha resultat útil, demostrant-se que, especialment per al contingut de greix intramuscular, els espècimens petits del múscul objectiu són tan informatius com mostres grans d’altres músculs. En el segon estudi s’ha investigat, mitjançant un experiment amb dades longitudinals obtingudes segons la metodologia descrita anteriorment, l’efecte de l’edat sobre el contingut i composició del greix intramuscular i subcutani al llarg del cicle d’engreix en porcs de raça Duroc. Es conclou que un retard en l’edat de sacrifici implica un augment del contingut de greix intramuscular i d’àcid oleic, tot i que això s’aconsegueix a expenses de disminuir la velocitat de creixement magre. Per altra part es demostra que el greix intramuscular i el greix subcutani tenen comportaments diferents de creixement i composició i que la quantitat de greix per si mateix també influeix en la seva composició. El que un porc sigui més gras de l’esperat a una edat determinada és degut, en el cas del greix intramuscular, a que ha augmentat el contingut de greix monoinsaturat, en especial d’olèic, mentre que, en el del greix subcutani a que s’ha incrementat el contingut de saturat. En els dos últims estudis s’examina si la variació al·lèlica en els gens IGF-1 (insulin-like growth factor-1) i LEP (leptina), així com la concentració de IGF-1 i leptina en plasma, s’associen amb el contingut i la composició del greix intramuscular i, en cas que així fos, si aquesta associació és funció de l’edat. Es posa en evidència que els polimorfismes moleculars estudiats no són neutrals en relació al contingut de greix intramuscular, però també que els seus efectes no són constants al llarg del període de creixement. En aquest sentit, tant l’edat com l’estat d’engrassament poden modificar-los. / La presente Tesis Doctoral se emmarca en una línea de investigación del Departamento de Producción Animal de la Universidad de Lleida dedicada a la mejora genética de la calidad de la carne en porcino, en particular del contenido y la composición de la grasa intramuscular. La Tesis se compone de cuatro estudios, centrándose el primero de ellos en el desarrollo de un método para determinar el contenido y la composición de la grasa intramuscular a partir de biopsias y muestras post-mortem pequeñas con las que luego poder realizar estudios mediante diseños longitudinales. La metodología propuesta ha resultado útil, demostrándose que, especialmente para el contenido de grasa intramuscular, los especímenes pequeños del músculo objetivo son tan informativos como muestras grandes de otros músculos. En el segundo estudio se ha investigado mediante un experimento con datos longitudinales, obtenidos según la metodología descrita anteriormente, el efecto de la edad sobre el contenido y la composición de la grasa intramuscular y subcutánea durante el engorde de cerdos Duroc. Se concluye que un retraso en la edad de sacrificio comporta un aumento del contenido de grasa intramuscular y de ácido oleico, aunque ello se consigue a costa de disminuir la velocidad de crecimiento magro. Por otra parte, se demuestra que la grasa intramuscular y la grasa subcutánea tienen patrones distintos de crecimiento y composición y que la cantidad de grasa por sí misma influye en su composición. El que un cerdo sea más graso de lo esperado a una edad determinada es debido, en el caso de la grasa intramuscular, a que ha aumentado el contenido de grasa monoinsaturada, en especial de oleico, mientras que, en el de la subcutánea, a que se ha incrementado el de la saturada. En los dos últimos estudios se examina si la variación alélica en los genes IGF-1 (insulin-like growth factor-1) y LEP (leptina), así como la concentración de IGF-1 y leptina en plasma, se asocian con el contenido y la composición de la grasa intramuscular y, en caso de que así fuera, si tal asociación es función de la edad. Se constata que los polimorfismos moleculares estudiados no son neutrales respecto al contenido de grasa intramuscular, pero, también, que sus efectos no son constantes a lo largo del crecimiento. En este sentido, tanto la edad como el estado de engrasamiento pueden modificarlos. / This PhD is part of a line of research conducted in the Department of Animal Production of the Universitat de Lleida dedicated to the genetic improvement of pig meat quality, with particular reference to intramuscular fat content and composition. The PhD comprises four studies, with the first one focusing on the development of a method to jointly determine the content and composition of intramuscular fat from biopsies and small post-mortem samples and, in this way, to carry out studies with longitudinal data. It has been found that this particular methodology is useful and, in for intramuscular fat, small specimens of the target muscle are as informative as large samples of other muscles. In the second study the effect of age on the content and composition of the intramuscular and subcutaneous fat in the fattening period in Duroc pigs was investigated by an experiment using longitudinal data obtained following the methodology described above. It was concluded that a delay in the age of slaughter of the pig leads to an increase in intramuscular fat and oleic acid, although this comes at the cost of reducing the rate of lean growth. Moreover, it was proved that intramuscular and subcutaneous fat behaved differently in terms of fat accretion and composition and that the amount of fat itself affected composition. Whereas, for the intramuscular fat, values above the expected at a given age were because of increased monounsaturated fatty acid content, especially oleic acid, for the subcutaneous fat, they were due to the increased saturated fatty acid content. The final two studies considered whether allelic variation at the IGF-1 (insuline-like growth factor-1) and LEP (leptin) genes, as well as the concentration of IGF-1 and leptin in plasma, are associated to intramuscular fat content and composition and, if so, whether this is a function of age. It can be seen that the molecular polymorphisms studied are not neutral with regard to the content of intramuscular fat, but that their effects are not constant throughout the growing period. In this sense, both age and fatness can modify them.

El objetivo básico de esta tesis es contrastar el modelo que determina como influyen las dimensiones de calidad sobre la satisfacción de los usuarios con un hospital. Entre los objetivos especificos figuran:- Diferenciar los Modelos por tipo de hospital y por personal médico y de enfermeria. -Determinar las variables clave que determinan la satisfacción con un hospital, tanto con el personal médico, como el de enfermeria, asi como en global, estudiando las diferencias en la formación de la satisfacción entre los usuarios de un Hospital Público, de uno Privado y de uno Público con Gestión privada.

L'idea o iniciativa de realització de la present tesi doctoral va néixer d'una banda en dos corrents d'opinió relatives a l'evolució prevista de l'organització de les empreses en el futur immediat. El primer corrent prové dels principals autors en temes de qualitat que enfoquen les condicions que hauran de reunir les organitzacions per a obtenir i consolidar els nivells desitjables de qualitat de productes i serveis. El segon corrent prové dels principals autors en organització i administració d'empreses, que també exposen les condicions que preveuen per a les empreses del futur per a poder afrontar els reptes de competitivitat que exigeix l'eficàcia i eficiència de les organitzacions en general.Aquesta idea o iniciativa es va veure reforçada també per l'oportunitat de definir un model basat en els dos corrents anteriors dissenyant finalment la forma d'avaluació del mateix.El treball ha estat desenvolupat en cinc capítols més dos annexos en els que s'inclouen les dades resultants del treball de camp i que donen suport als capítols quart i cinquè.En el capítol d'introducció és formulada una hipòtesi sobre un model organitzatiu que hauria de permetre avançar en els aspectes organitzatius i corregir deficiències manifestades pels grups d'autors abans esmentats. Alhora s'exposen les principals aportacions dels principals autors dels corrents exposats.En el següent capítol s'estudia l'estat actual de:a) Organització funcional i les mancances manifestades pels principals autorsb) L'estat d'aplicació de la qualitat total i també mancances exposades pels principals autorsc) L'organització per processosEn el capítol tercer es defineix un model organitzatiu, sintetitzant inicialment les condicions que el mateix ha de reunir, i tot seguit son concretades les característiques i forma de gestió del mateix. Es parteix d'una política de l'organització que ha de considerar tots els grups d'interès i amb el adequat desplegament arribar a una planificació de totes les activitats que asseguri els resultats i l'adaptació a tots els tipus de canvis. Es descriuen també els impactes esperats en forma de millores en les diferents activitats i especialment en els resultats de l'empresa u organització.En el capítol quart es fa una avaluació del model descrit en l'apartat anterior. Es dissenya una contrastació de dos tipus d'organització una funcional i una altre horitzontalitzada per processos, utilitzant una simulació per ordinador i comparant els resultats obtinguts utilitzant els ratis de gestió més freqüents.En el capítol final es fa un resum de conclusions finals on es veuen els millors resultats de l'organització per processos. Es comenta també com el model proposat dona resposta a aquelles limitacions esmentades pels autors en organització i administració d'empreses i pels autors en qualitat total. Finalment es marquen unes possibles línies d'actuació per aprofundir en aquests temes en el futur.Barcelona, Octubre 2000 / The original idea for the topic of this thesis came from two different fields with different opinions concerning the expected evolution in the near future of firm organisation. The first one comes from the main authors in the field of quality, who analyse the conditions required in future organisations to guarantee a desired level of quality in the products and services they provide. The second opinion comes from the field of business management, in which the authors analyse the conditions required to future firms to be able to fulfil the competitivity challenges arisen by efficiency.It was also important when choosing the topic, the possibility of building a model that included the two fields mentioned above as well as an evaluation of both.The thesis is organised in five chapters, and to annexes that include data from the field work described in chapters four and five.In the first chapter we expose an hypothesis about a method that should be useful to improve organisations, correcting those shortcomings pointed out in the literature. We also include an explanation of the contributions of the main authors in this literature.In the second chapter we look over the state of the question concerning:(a) The functional organisations and the malfunctions pointed out by the main authors(b) How total quality is applied and the defects concerning it(c) The organisation by means of processesIn the third chapter an organisational model is defined, presenting its initial conditions and the proper management for it. We start from an organisational policy that must take all the groups of interest into account, and must reach a planification for all the activities guaranteeing the economic results and the adaptation to all types of changes. We also describe the effects of improving the different activities, mostly concerning the results for the firm or organisation.In the fourth chapter we evaluate the model described in the previous chapter. Using a computer simulation, we design a contrastation of two different types of organisations, a functional one, and one horizontalized by processes. We compare the results with the most commonly used management ratios.In the last chapter we summarise the final conclusions. They show that the better results are obtained with the organisation by processes. We explain how the proposed model solves the problems pointed out in the literature on organisation and business management, and also in the literature on total quality. Finally, we mention future lines of research to deepen in all these topics.Barcelona, October 2000

L'estudi analitza la participació dels empresaris balears i altres agents socials en un conjunt d’exposicions celebrades entre 1827 i 1929, etapa en què les mostres, tant les de caràcter internacional com les d’àmbit estatal i local, despertaren un gran interès. A les Illes Balears es compartia l’interès en el fenomen expositiu, fet que és palès tant en la celebració de mostres pròpies com en la participació, amb més o menys concurrència, a les de fora. L’activitat s’ha d’atribuir en gran part a la tasca d'institucions i de persones que la impulsaren: la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, la Diputació, l’Institut Balear i alguns professors (Pere Josep Tries, Francesc Manuel de los Herreros, Pere Estelrich), els Ajuntaments de Palma, de Sóller i de Manacor que organitzaren diferents mostres, o la Cambra de comerç que organitzà la Regional de 1910, endemés de gent com Joan Baptista Ensenyat, Benet Pons, Ricard Roca, els germans Amer Servera de Manacor, o l'eivissenc Bartomeu de Rosselló. En tot cas va ser fonamental el rerefons econòmic, social i cultural illenc, que permetia donar amb escreix expositors, persones que enviaren el producte de les seves activitats professionals o artístiques. El conjunt de les 47 exposicions estudiades presenta una etapa inicial, de baixa participació, seguida per una de central, amb forta concurrència de mallorquins, menorquins i eivissencs i una tercera, de signe contradictori, amb baixa participació a les universals i internacionals, i amb interès, però, per les celebrades a Mallorca. Pel que fa a les universals, la fase ascendent és palesa a partir de la de Londres de 1862 fins a la de Xicago de 1893, per entrar en una fase descendent des de la de París del 1900. Les mostres constaten el reconeixement internacional de determinats productes illencs. Inicialment el reberen sobretot els productes agraris (blats, mongetes, oli d’oliva), però a partir de la Universal de Viena del 1873 es guardonaren també els productes industrials, primer els alimentaris com conserves, vins i licors i, més endavant, d’altres com calçat i teixits. D'altra banda els brodats fets per dones mallorquines reberen guardons ja des de l’Exposició de Londres de 1851. Les especialitats vénen diferenciades per illes: Eivissa hi enviava sal, productes agrícoles (blat, ametlles, garroves, cotó, etc.), i, sobretot a les locals, també alguns d'industrials com productes químics, minerals, i licors. Formentera hi fou representada escadusserament, en alguna de les celebrades a Mallorca Menorca, a les exposicions confirma la diversificació de la seva economia; tant amb productes agraris (blat, ametlles, garroves, lli i cotó, moniatos i llegums) com industrials (nàutics, tèxtils, alimentaris, calçat, i, ja més avançada l’etapa, moneders i aparells elèctrics i motors). És a Mallorca on trobam major varietat de productes, tant agrícoles com industrials, distribuïts per comarques. L’aproximació als expositors de les Illes, dóna indicis de l'evolució tant del sector agrari com del sector industrial. S’han focalitzat els expositors que presentaven uns dels productes més destacats en l'economia illenca, ben presents i premiats, d'una banda els expositors d'oli d’oliva i d'ametlles, i de l'altra, els de conserves i de calçat, branques força desenvolupades tant a Mallorca com Menorca. Una panoràmica dels expositors en permet l'adscripció als diferents grups socials: inicialment membres de la noblesa, però sobretot d'una burgesia emprenedora i culta que exercia un paper destacat tant en l’aspecte econòmic com en el polític i cultural. S'hi identifica també una petita burgesia industrial de diferents municipis així com, sobretot a les mostres de començaments del segle XX, d'un grup nombrós de nous propietaris que exposaven diferents productes del camp. / The study analyses the participation of the Balearic Islands in a series of exhibitions held between 1827 and 1929, a period in which such exhibitions aroused great interest at an international, national and local level. The Balearics shared this interest, as was evident in their participation both locally and abroad. This endeavour was spurred by institutions and individuals as well as the economic, social and cultural climate and led to the many contributions from manufacturers and artists. The series of 47 exhibitions studied show low participation at first, followed by a middle phase of strong participation and a third phase with low participation in the international exhibitions but high in those held in Mallorca. As for the international ones, interest reached its highest point between the London Exhibition in 1862 and that in Chicago in 1893 and its lowest after the Paris Exhibition in 1900. International recognition of Balearic products was first mainly in the agricultural sphere. However, after the Vienna Exhibition in 1873 it extended to industrial goods, firstly food products such as preserves, wine, liqueurs and later, others such as footwear and textiles. In contrast, Mallorcan embroidery had been winning awards since the London Exhibition in 1851. Closer study of those who were exhibiting gives a good indication of the development of both the agricultural and industrial sectors. Those focused on were presenting some of the most important products in the Balearic economy, on the one hand olive oil and almonds and on the other, preserves and footwear. An overall view of the exhibitors enables us to identify different social groups. There were initially some members of the nobility but above all the entrepreneurial bourgeoisie, who played an outstanding role not only in the economy but also in politics and culture. There were also smaller manufacturers from the different municipalities and, especially at the beginning of the 20th century, a large group of new landowners exhibiting farm products.

1) Hipótesis Evidenciar que estudiando la evolución de las exigencias de calidad requeridas para la solicitud de autorización de un medicamento, según la documentación oficial publicada y diversas publicaciones o documentos coetáneos, se puede describir cómo ha evolucionado la calidad de los medicamentos. 2) Objetivos Como objetivo principal estudiar la evolución a lo largo del tiempo de los requerimientos de calidad para los expedientes de solicitud de autorización de los medicamentos y su relación con la calidad de los mismos. Como objetivo secundario evidenciar la influencia de circunstancias excepcionales de la propia sociedad, o comportamientos inesperados de algún medicamento. 3) Metodología Análisis de la legislación publicada en España referente al Registro Farmacéutico desde 1850, comparando las referencias a la calidad de cada documento con las de la legislación inmediatamente anterior destacando lo que representa un avance. Consulta de revistas y documentos no publicados. Discusión de la evolución de la calidad relacionándola con el contexto político-social del país. El trabajo se ha estructurado en cuatro partes marcadas por hechos que han comportado cambios en los procedimientos de registro. Como final se aporta una aproximación al futuro inmediato. 4) Resultados y conclusiones Primera parte: Hasta 1855 no se podía hablar de medicamentos sino de remedios secretos. La Ley de 28 de Noviembre de 1855 estableció la obligación de declarar los remedios a la Autoridad Sanitaria. El Real Decreto de 1919 estableció el Registro Farmacéutico y la asignación del número de registro. El Real Decreto de 1924 lo actualizó sin avanzar en la calidad. Entre 1924 y 1944 de produjo un estancamiento tanto en normativa como en calidad, debido a la guerra civil y al bloqueo internacional. La Ley de Bases de 1944 anunciaba una reforma que aún tardó en producirse. Segunda parte: El Decreto 2464/1963, representó un gran avance en las exigencias de calidad para el registro introduciendo cambios tanto en la forma como en el fondo. Entre este Decreto y la Orden 12 de agosto se concretaron muchas exigencias de calidad. Diez años después el Decreto 1416/1973 introdujo de nuevo grandes cambios. Al final del periodo, la Ley 25/90 del medicamento introdujo nuevos conceptos como Garantía y los avales de un experto. Tercera parte: En un período de 4 o 5 años, se sucedieron grandes avances. Se produjo la integración en la Comunidad Europea, lo que implicó muchos cambios regulatorios y de procedimiento difíciles de asumir. La adaptación a la legislación comunitaria se produjo a través del Real Decreto 1564/1992 y, especialmente, el Real Decreto 767/1993. Cuarta parte: No es un período de cambios bruscos sino que los cambios son los que se van produciendo en toda la Comunidad Europea entre ellos la creación de la Agencia Europea para la Evaluación de Medicamentos. En cuanto al procedimiento se produce la aparición en el año 2000, de la directriz ICH M4, Documento Técnico Común (CTD) que cambia la organización del expediente. Como epílogo se intenta describir hacia adonde pueden dirigirse los cambios en un futuro próximo. 5) Conclusiones El estudio de la legislación relativa al registro de medicamentos desde el punto de vista de los requerimientos de calidad, permite evidenciar la evolución de la propia calidad del medicamento. La legislación y paralelamente la calidad del medicamento han evolucionado en España con una alternancia de períodos muy fructíferos con otros de total inactividad. Algunos hechos fortuitos y totalmente inesperados han tenido una influencia considerable tanto positiva como negativa en la evolución de la calidad. Los expedientes de registro son un elemento de referencia fundamental para conocer la calidad de un medicamento en un momento determinado. / “Evolution of the quality of medicinal products industrially manufactured in Spain based on regulatory requirements for pharmaceutical registration. Since 1850 to the current situation”. 1) Hypothesis To demonstrate that by studying the evolution of quality requirements for the application for authorization of a medicinal product, according to the official documents and several contemporary publications or documents it is possible to describe the evolution of medicines quality. 2) Objectives The main objective is to study the evolution of quality requirements in the application files for authorization of medicinal products as well as the relationship with their quality. A secondary objective is to highlight the influence of exceptional circumstances due to socio-political context or unexpected behaviour of a medicinal product on the quality. 3) Methodology Analysis of the legislation published in Spain concerning the Pharmaceutical Registration since 1850, comparing the references to the quality in each document with those in the immediately previous legislation and highlighting all aspects that represent progress. Search in journals and unpublished documents. Discuss about the evolution of the medicinal products quality taking into account the socio-political context of the country. This memory is structured in four parts marked by events that involved changes in registration procedures. As a final approach, some considerations about the near future are provided. 4) Results and Discussion Part One: Until 1855 there were no medicines only secret remedies. The Law of November 28, 1855 set the obligation to declare all remedies to the Health Authority. The Royal Decree of 1919 created the Pharmaceutical Registration and assigned a registration number to each product. The Royal Decree of 1924 updated it without any progress in quality. Between 1924 and 1944 due to Civil War and the international blockade there was a stagnation period in regulations as well as in quality. The Law of 1944 announced a reform but still took a while in coming. Part Two: The Decree 2464/1963 represented a breakthrough in the quality requirements for registration through changes in form and substance. Between this Decree and the Order of August 12 many quality requirements were implemented. Ten years later the Decree 1416/1973 introduced major changes again. At the end of the period, the Medicines Law 25/90 introduced new concepts as quality assurance and expert reports. Part Three: In a four- or five-year period, significant advances occurred. The integration into the European Community took place and that involved many regulatory and procedural changes difficult to assume. The adaptation to EU legislation came through the Royal Decree 1564/1992 and, especially, Royal Decree 767/1993. Part Four: There are no sudden changes in this period but changes that occur throughout the European Community including the creation of the European Agency for the Evaluation of Medicinal Products. As for the procedure, in 2000 the ICH M4 Guideline, Common Technical Document (CTD) occurred, changing the organization of the file. As an epilogue, an attempt is made to describe the direction that changes can take in the near future. 5) Conclusions The study of the legislation on the registration of medicinal products from the perspective of quality requirements makes evident the evolution of the quality of the product itself. Legislation and medicinal products quality in parallel, evolved in Spain alternating very fruitful periods with others of total inactivity. Some totally unexpected and unforeseen events had a considerable influence both positive and negative on quality evolution. Registration files are an essential reference to determine the quality of a medicinal product at a given time.

Los pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal tienen una alteración permanente en su calidad de vida. Cuando a estos pacientes se les ha preguntado sobre la repercusión que su enfermedad tiene en el ámbito familiar, un 20% en el trabajo de Eckard y cols y hasta un 54% en el de Binder y cols opinaron que había una alteración en el núcleo familiar. Sin embargo, el grado de afectación en la calidad de vida según la opinión de los propios familiares no ha sido nunca analizado.Objetivo: Elaboración y validación de un cuestionario de calidad de vida para familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal para poder aplicarlo a la práctica diaría.Material y métodos: Para los individuos que participaron en el estudio es establecieron los siguientes criterios de inclusión: 1) mayores de edad; 2) período de convivencia familiar superior a 3 años; 3) tiempo de diagnóstico de la enfermedad superior a seis meses..Inicialmente se realizo un proceso de elaboración de unos cuestionarios preliminares con una primera fase de generación de preguntas, las cuales se extrajeron de entrevistas que se realizaron a los familiares, de una revisión exhaustiva de la literatura y de una reunión de expertos. Con el pool de preguntas obtenido se les administro a un grupo de 81 familiares que respondieron si dichas preguntas eran o no presentes en su caso concreto y el grado de importancia que tenia la pregunta para ellos. Con las respuestas obtenidas se aplicaron dos métodos de selección de preguntas: el método del factor impacto y el método psicométrico. Así se obtuvieron dos cuestionarios preliminares específicos de calidad de vida para familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal. Posteriormente y de forma prospectiva de cada cuestionario se determinaron las propiedades psicométricas administrándolo a un grupo de 106 familiares. Las propiedades que se calcularon fueron: validez convergente, validez discriminante, fiabilidad test-retest y consistencia interna. Para ello a los familiares se les administró además de los cuestionarios preliminares, dos cuestionarios genéricos de calidad de vida; el índice de Bienestar Psicológico y el EuroQol. A los respectivos pacientes se les determinó la actividad clínica de la enfermedad y la calidad de vida de los mismos.Resultados: Ambos cuestionarios preliminares eran instrumentos validos y fiables para su aplicación, si bien el cuestionario realizado por el método psicométrico es más discriminante y con una mejor validez convergente.Conclusiones: El cuestionario específico de calidad de vida de los familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal realizado por el método psicométrico es el ideal para su aplicación a la vida diaria. / Patients with inflammatory bowel disease had a permanent improvement in their quality of life. When at these patients asked about disease familiar repercusión, a 20% in the Eckard et al and an 54% in the Binder et al thougt that their family were affected secondary to the disease. However, the ammount of improvement depending on the opinión of the family is not known untill the moment.Aim: Development and validation of a questionnaire of quality of life for household members of patient with inflammatory bowel disease to be able to apply it to the daily practice.Methods: For the individuals that participated in the study it is they established the following inclusion criteria: 1) Older than 18; 2) period of coexistence family superior to 3 years; 3) time of diagnosis of the disease superior to six months.. Initially one carries out a process of elaboration of some preliminary items with a first phase of generation of them. The items were extracted of interviews that were carried out to the household members, of an exhaustive revision of the literature and of a meeting of experts. With the obtained pool of itmes they were administered to a group of 81 relatives. They responded if these items were or not present in their concrete case and the degree of importance that it had the question for them. With the obtained answers two methods of selection of items were applied: the impact factor method and the psicometric method. Two specific preliminary questionnaires of quality of life were obtained after applyng both methods of item selection. The psicometric properties were determined in a prospective way for each questionnaire administering it to a group of 106 relatives. The properties that were calculated were: convergent and discriminant validity, reliability test-retest and internal consistency. For it, to the household members were administered besides the preliminary questionnaires, two generic questionnaires of quality of life; the Well-being Psychological Index and the EuroQol. To the respective patients they were determined the clinical activity of the disease and their quality of life by the Inflammatory Bowel Disease Questionaire validated to the Spanish language. Results: Both preliminary questionnaires were been worth and reliable for their application. Conclusion: Specific questionnaire to measure the quality of the household members of patients with inflammatory bowel disease carried out by the psichometric method is the best for its application to the daily life.

La Zona Mitjana i l'Altiplà potosins, a Mèxic, es caracteritzen per la semblança en el tipus de sòls a les parts baixes, riques en guix. També la seva utilització és similar, degut a les similituts socioeconòmiques.Aquest tesi s'organitza en cinc capítols, el primer és la introducció general, i el cinquè, les conclusions. En els altres quatre es tracten els sòls guixencs: la seva localització, extensió, característiques físico-químiques, mineralogia, micromorfologia, classificació taxonòmica i capacitat d'ús.L'estudi ha generat informació sobre els sòls guixencs de l'Estat de San Luis Potosí i ha aportat dades que permeten respondre a vàries qüestions.Al segon capítol s'ha donat resposta a Quina localització i extensió tenen els sòls guixencs a l'Estat de San Luis Potosí?. Al respecte, s'han generat dos mapes de zones amb guix, un per a la Zona Mitjana amb 203000 hectàrees de sòls guixencs i un altre per a l'Altiplà amb 193000 ha. Així s'han reconegut noves àrees guixenques i se n'han d'escartat d'altres.Al tercer capítol s'investiga la utilitat de les imatges Landsat ETM+ en la discriminació de terrenys amb guix edàfic o geològic i es planteja si la banda d'infraroig tèrmic és útil per a discriminar-les. Amb aquesta finalitat s'han seguit treballs paral.lels amb imatges de San Luis Potosí i de terrenys guixencs del centre d'Aragó. Es responen així les qüestions Els sòls guixencs o litologies de guix tenen un comportament espectral típic que els distingeix d'altres? i la banda térmica té utilitat en ladiscriminació de materials guixencs? S'ha trobat que les imatges Landsat, incloent la banda térmica transformada a temperatura superficial són útils.Al quart capítol es plantegen qüestions com Quines son les característiques micromorfològiques dels sòls guixencs? i Quina és la classificació taxonómica d'aquests sòls?. Mitjançant làmines primes de sòls es respon a la primera qüestió, describint la micromorfologia dels sòls guixencs. Els principals minerals es reconeixen al microscopi en làmines primes i per difracció de raigs X. La classificació taxonòmicas'actualitza segons Soil Taxonomy (Soil Survey Staff, 1999) i la Base Referencial Mundial del Recurs Sòl (WRB, 1999).Aquest treball ha produit informació relevant per a la recerca en sòls guixencs. Per exemple, les dades físiques, químiques, i micromorfològiques són part de la informació necessària per a l'evaluació de la qualitat de la terra, y per a determinar-ne el seu maneig racional. / GENERALSe estudian los suelos de la Zona Media y el Altiplano potosino, México, desde el nivel macro (campo y teledetección) al micro(micromorfología). Estas áreas se asemejan en el tipo de suelo de las partes bajas, ricas en yeso, y también por condiciones socioeconómicas similares.El trabajo se organiza en cinco capítulos el primero es la introducción general y el quinto son las conclusiones de la tesis. En los otros tres capítulos se estudian los suelos yesosos, comprendiendo aspectos de: localización, extensión, características, fisicoquímicas, mineralogía, micromorfología y clasificación.La información generada sobre los suelos yesosos permite responder a varias interrogantes sobre este recurso. Así, en el segundo capítulo, mediante la cartografía se respondió a ¿Cuál es la ubicación y extensión de los suelos yesosos del estado de San Luis Potosí? Al respecto se generaron dos mapas de las áreas yesosas, uno para cada región. En la Zona Media este tipo de suelo comprende 203 000 ha y 193 00 ha en el Altiplano.Reconociendo áreas no consideradas hasta el momento como yesosas y descartando otrasque no lo son.En el tercer capítulo se investiga la utilidad de las imágenes Landsat ETM+ en la discriminación de terrenos con yeso edáfico o geológico. También se indaga si la banda del infrarrojo térmico es útil para tal fin. Para ello se han desarrollado trabajos paralelos con imágenes de San Luis Potosí y de terrenos yesosos del centro de Aragón, España.Se responde así a las preguntas ¿Los suelos yesosos o litologías de yeso tienen un comportamiento espectral típico que permite distinguirlos de los demás suelos o litologías?, y ¿la banda térmica tiene utilidad en la discriminación de materiales yesosos?.Los resultados constatan que las imágenes Landsat, incluyendo la banda térmica transformada a temperatura superficial, sí son útiles en la discriminación de terrenos yesosos, ello dados los resultados positivos tanto en suelos yesosos en San Luis Potosí, México, como en litología yesosa en Aragón, España.En el cuarto capítulo se abordan las preguntas ¿Cuáles son las características micromorfológicas de los suelos yesosos?, ¿Cuál es la mineralogía de suelos yesosos?, ¿Cuál es la clasificación de estos suelos?. Mediante el estudio de secciones delgadas de suelos se responde a la primera pregunta, describiendo la micromorfología de los suelos yesosos. Los principales minerales se reconocen al microscopio en secciones delgadas ypor DR-X. La clasificación de suelos se actualiza según Soil Taxonomy (Soil Survey Staff, 1999) y la Base Referencial Mundial del Recurso Suelo (WRB, 1999).El presente trabajo generó información relevante para investigación en terrenos yesosos. Por ejemplo los datos físicos, químicos y micromorfológicos, son parte de la información necesaria para la evaluación de la calidad de la tierra, y para determinar el manejo racional de la misma. / The Zona Media and the Altiplano potosino, Mexico, are similar areas because of the abundance of gypsum in their lower parts, an also because of their analogous socieconomy.This Thesis is organizad in five Chapters, the first is a general introduction, and the fifth contains the conlusions. The other three Chapters investigate the location, extent, physic and chemical characteristics, mineralogy, taxonomic classification, and use potential of the gypsiferous soils in both areas.The information generated about the gypseous soils of San Luis Potosí State, enabled to answer some questions. In the second chapter, with the chartography we can answer ¿What is the location and extent of the soils rich in gypsum of San Luis Potosí?.Two gypsiferous lands maps were generated. In the Zona Media this soil rich in gypsum occupies 203 000 ha and 193 000 ha in the Altiplano. These new maps allow to update the existing cartography by adding new areas and rejecting others.The utility of Landsat ETM+ imagery and its thermic band in the discrimination of lands with gypsum or with gyprock were investigated in the third chapter. For this purpose, parallel protocols have been applied and evaluated to Landsat images of San Luis Potosí, Mexico, and the center of Aragon, Spain. The questions ¿The gypsiferous soils or lands with gyprock have different spectral behaviour of the others soils or rocks? and ¿The thermic band is useful for the discrimination of gypseous materials? were answered.According to the positive results in lands with gypseous soils of San Luis Potosí, Mexico,and in gypseous litology in Aragón, Spain, the Landsat imagery in general, and the thermicband transformed to superficial temperature, were useful in the discrimination of lands rich in gypsum.The questions ¿What are the micromorphologic characteristics of gypsiferous soils?, ¿What is the mineralogy of soils rich in gypsum?, and ¿What is their taxonomic classification? were answered in the fourth chapter. These question were answered with thin sections analysis, and with microscopic and X-rays diffraction study of the main minerals. The classification of soils was updated after Soil Taxonomy (Soil Survey Staff, 1999) and after World Reference Base for Soil Resources (WRB, 1999).The information generated by this study is important for the research in gypseouslands. As an example, the physical, chemical and micromorphological data are part of the information needed for land quality evaluation, and for the rational management of theselands.