En aquesta tesi s'ha construït i validat una eina d'observació per permetre als educadors dels infants de 0 a 3 anys fixar-se, conèixer i valorar les reaccions i les conductes dels nens davant el fet sonor i l'experiència musical, amb la intenció que pugui esdevenir un instrument per tots els qui la vulguin utilitzar per orientar i regular millor la seva mirada en els comportaments musicals dels infantsEls objectius que ens hem fixat són:- Aprofundir en les conductes musicals dels infants.- Confeccionar i validar una pauta d'observació.- Estimar els canvis produïts en l'educador a partir de l'ús de la pauta d'observació, de la seva anàlisi i la seva valoració.La nostra hipòtesi és que si el mestre té una mirada i una escolta ordenada davant les conductes musicals infantils podrà enriquir musicalment la vida dels nens. Ens interessa saber com responen els infants als diferents estímuls sonors, com descobreixen i investiguen dins el so, com relacionen i s'expressen a partir de la pròpia veu, els materials que tenen a l'abast, com escolten i reaccionen als sons de l'entorn i a la música que se'ls ofereix.Per l'altre costat volem estimular a l'adult a oferir entorns rics als infants, a interactuar amb ells, a obrir les seves oïdes, a expressar-se amb la música juntament amb els nens i nenes de les seves aules.És per això que en el Marc teòric hem dedicat un capítol a l'infant d'aquesta edat i ens hem posicionat en la perspectiva d'un infant ric i potent. Hem analitzat els principis de la conducta musical, els factors que intervenen en la imaginació i la creativitat, hem situat la proposta dins un marc socioconstructivista i hem aprofundit en el paper de l'observació en la pràctica educativa.També ens hem aproximat a la figura del mestre vist des de la vessant de la formació permanent, que és el marc on ha nascut la necessitat d'aquesta recerca, apostant per el mestre-investigador.La investigació proposa una anàlisi de les observacions fetes en diferents escoles d'educació infantil (1r cicle, infants de 0 a 3 anys); les entrevistes mantingudes i els qüestionaris avaluatius que en van fer les educadores participants.Les dades s'han tractat qualitativament i quantitativa; dels resultats obtinguts s'ha arribat a les conclusions finals que demostren la validesa de l'eina construïda i, com el canvi de mirada davant les conductes musicals dels infants enriqueix la vida tant d'ells com la dels adults. De tota la informació recollida s'han obert diferents línies d'investigació. / In this thesis, an observational tool was constructed and validated to help educators of O-3-year-old children to notice, get to know, and to assess their reactions and behaviours in front of sound and musical experience. Our objectives were as follows:- To go deeply into musical behaviours in children.- To elaborate and validate an observational pattern.- To estimate changes produced in educators after using this observational pattern, their analysis and assessment.Our hypothesis was that, if educators are provided with an orderly look and listen when facing children's musical behaviours, they will be able to enrich the children's life musically. In the theoretical framework, a chapter was devoted to children at these ages, and our perspective was that of a rich and powerful child. We analyzed the principles of musical behaviour, and factors that intervene in imagination and creativity; our proposal is within a social-constructivist framework; and we also studied the role of observation in educational practice in detail.We also approached the teacher figure from the perspective of continuous training, which is the framework where this research need was born, with a clear option for the teacher-researcher.Our research proposes an analysis of observations carried out in different early childhood education schools (1st cycle, 0-to-3-year-old children); interviews and evolutionary questionnaires carried out by participating educators.Data were quantitatively and qualitatively processed; from our results, we reached the conclusions that showed the validity of the constructed instrument and how a change of vision in front of children's musical behaviours can enrich both their lives and those of adults. Different research lines have started from all the collected information.

La tesis presenta un estudio detallado del repertorio de la guitarra barroca solista mediante el análisis de 2933 piezas bajo 68 diferentes parámetros. La investigación comienza con la definición del contexto histórico de la guitarra barroca, basado en las publicaciones hechas para el instrumento durante los siglos XVII y XVIII; posteriormente se analiza la situación actual, en donde se mencionan los centros existentes de enseñanzas de Instrumentos de Cuerda Pulsada del Renacimiento y el Barroco en España.Una vez se define el contexto, se determina el proceso metodológico que llevó al diseño del instrumento de análisis. Para el diseño se definieron tres campos específicos donde se consignaría la información, el primero corresponde a los Datos de los libros, el segundo a los Datos de las piezas y el tercero al Análisis de las piezas. El instrumento de análisis se validó con un grupo de expertos y consistió en una base de datos que tiene su óptima utilización por medios informáticos con el software FileMaker Pro. Los datos de las piezas se consignaron en la base de datos informática y sus resultados permitieron determinar tendencias generalizadas del comportamiento del repertorio para la guitarra barroca solista. Las conclusiones arrojaron resultados interesantes acerca de la forma de componer en los siglos XVII y XVIII para la guitarra barroca, así como aspectos sobre las características propias que diferenciaron al instrumento de la familia de Instrumentos de Cuerda Pulsada del Renacimiento y el Barroco. / DISSERTATION TITLE:"PEDAGOGY OF THE SOLO BAROQUE GUITAR: DESIGN OF A TOOL FOR REPERTOIRE ANALYSIS"ABSTRACT: This dissertation presents a detailed study of the solo baroque guitar repertoire by means of the analysis of 68 parameters applied to 2,933 pieces. Research begins with the definition of the historical context of the baroque guitar, based on publications made for the instrument during the 17th and 18th centuries. Afterwards, current circumstances are analyzed, mentioning existent training centers for plucked strings in the Renaissance and the Baroque in Spain.Once the context is defined, the methodology process that enabled the design of the analysis tool is described. Three specific fields were defined for design, in which information was introduced. The first corresponds to Book Data; the second, to Information about Pieces; and the third, Analysis of Pieces. The analytical tool was validated with a group of experts and consists of a database which can be optimally used with the software application FileMaker Pro.Data about pieces was introduced into the database, and its results enabled determining general repertoire tendencies for solo baroque guitar. Conclusions showed interesting results regarding compositional methodology for baroque guitar in the 17th and 18th centuries, as well as aspects about instrument characteristics that differentiated this instrument from others among the family of plucked strings in the Renaissance and the Baroque.

El músic Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar, 1856- Barcelona, 1915) és un dels pianistes i pedagogs del piano catalans més destacats de finals del segle XIX i començaments del XX, representant juntament amb Albéniz, Granados, Malats i Viñes el cim del pianisme català del moment. La recerca sobre la seva escola pianística neix amb la finalitat de respondre al buit que trobem dins el que anomenem escola catalana de piano. Vidiella és l’impulsor, des de la iniciativa privada, de la continuació de l’escola de piano fundada per Tintorer i seguida pel seu alumne Pujol, treballant àmpliament per al progrés de l’instrument. Com a pedagog forma a la majoria dels més destacats pianistes de la generació posterior. Molts d’ells van expandir la seva escola a Llatinoamèrica fundant el seu propi conservatori, seguint l’ideari pedagògic del seu mestre. Aquesta tesi s’estructura en quatre parts. La primera part és introductòria fent referència a l’objecte de la recerca, a la problemàtica i als objectius que es deriven d’aquest treball i, seguidament, en el capítol primer, s’aborda el disseny de la recerca on les fonts utilitzades són preferentment documentals. La segona part conté el cos pròpiament dit del treball amb la inclusió, en primer lloc, del capítol segon relatiu a les dades biogràfiques de Vidiella, on es fa un seguiment de la seva trajectòria vital i del seu perfil humà, a més del context cultural que va viure. En el capítol tercer ens aturem en els seus anys de formació pianística: s’aprofundeix en el mestratge que va exercir a Barcelona el seu professor Joan Baptista Pujol, i al mateix temps s’aborden les línies pedagògiques que van caracteritzar el seu mestre Marmontel a la ciutat de París. El gruix més important del nostre treball de recerca, conjuntament amb el mestratge, és la seva carrera concertística. A ella va dedicat el capítol quart de la tesi. Primerament es mostren les etapes de la seva carrera i la consegüent evolució interpretativa. També es donen a conèixer les diferents innovacions que va introduint dins el panorama musical català, al mateix temps que es fa palesa del gran efecte que produeixen els seus recitals en el públic. Es destaquen els seus concerts més celebrats –concerts històrics, entre ells- i s’assenyalen quines obres pianístiques són programades a Barcelona per primera vegada. Com se’n desprèn d’aquest capítol, Vidiella contribueix en gran mesura a la recepció a casa nostra de l’obra d’autors com Bach, Beethoven, Brahms o Chopin, per citar-ne alguns dels més representatius, tot subratllant la gran difusió que fa de l’obra dels autors catalans de la generació modernista. Els concerts es troben ordenats cronològicament juntament amb una análisi acurada de la crítica especialitzada. Dins del capítol cinquè es té per objectiu conèixer la trajectòria docent de Vidiella, des dels seus primers anys d’ensenyament pianístic, fins a la posterior expansió de la seva escola, analitzant quina era la situació de l’ensenyament musical en l’època que Vidiella es va establir. Es mostren les principals línies d’ensenyament del mestre, al mateix temps que es donen a conèixer els alumnes més destacats i la seva evolució. També es fa un seguiment especial de l’Escola Vidiella que funda l’alumna Carlota Giró a Barcelona després de la mort de Vidiella. La tercera part és la més significativa: recull les conclusions que demostren l’existència i la pervivència d’una escola pianística amb uns trets característics propis i destaquen la importància que té per a la interpretació i la pedagogia pianístiques futures. Finalment, la quarta i darrera part reuneix la bibliografia general i específica, així com els annexos documentals i gràfics, dels quals la majoria del material és inèdit. / Carles Gumersind Vidiella i Estevan (Arenys de Mar, 1856 – Barcelona, 19159 is one of the most prominent Catalan pianists and pedagogues of the turn of the XIXth to the XXth centuries. This PhD dissertation has the objective to fill the research gap on the so-called escola catalana de piano (Catalan Piano School). Vidiella is the promoter of the School founded by Pere Tintorer and followed by Pujol, which was later expanded by his pupils in Latin America. The dissertation shows the existence and relevance of the Piano School the master founded in Barcelona. Moreover, Vidiella’s subtle pianism inspired the works of poets like Joan Maragall and plastic artists like Ramon Casas, among others. This PhD dissertation is structured into four parts. The first part consists in the Introduction and Chapter I. While the Introduction deals with the object of study and the objectives of the thesis, Chapter I focuses on the research design, particularly on the documental sources of information. The second part contains the body of the dissertation and is subdivided into four chapters. Chapter II deals with the biography of Vidiella as well as the influence of the cultural context in which he lived. Chapter III tackles his piano education and the pedagogical features of his masters: Joan Baptista Pujol in Barcelona and Antoine-François Marmontel in Paris. Chapter IV is devoted to Vidiella’s career as a concert pianist, which had a strong impact in the Barcelona cultural scene. Indeed, Vidiella contributed to a great extent to the diffusion of the works of Bach, Beethoven, Brahms or Chopin in the city, as well as of pieces by Catalan composers. Chapter V provides an account of Vidiella as a pedagogue, showing his main teaching guidelines and the activity of his most outstanding pupils, like Carlota Giró, founder of the Escola Vidiella (Vidiella School). The third part draws conclusions of the dissertation and contends that Vidiella founded a Piano school whose distinctive nature has survived until the present, assessing its future perspective. The forth part gathers the bibliography and an extensive list of annexes with unknown documental and graphic materials.

El nostre treball de tesi s'inscriu dins el camp de la investigació educativa i planteja com a objectiu la necessitat d'obrir el currículum de les escoles a d'altres visions culturals. La nostra hipòtesi de partida serà el convenciment que no podrem establir un diàleg cultural, si no donem a l'alumnat coneixements d'altres cultures que permetin després un reconeixement i una estima dels mateixos.Des d'aquest plantejament, hem portar a terme una investigació en la qual hem utilitzat un recurs musical per ajudar a la introducció de noves cultures a les aules, implicant posteriorment a totes les matèries, i modificant no només la pràctica educativa dels i les mestres cap a aquesta vessant intercultural, sinó també els diferents currículums del centre.El primer capítol, "La diversitat cultural a l'escola", ens ofereix un primer estat de la qüestió. Oferim la conceptualització dels termes de cultura i diversitat, i adoptem el terme de "diversitat cultural". Davant aquesta diversitat es podien adoptar diferents models educatius que presentem. Seguidament, coneixem les indicacions que les diferents lleis educatives de l'estat tenien previstes per donar resposta a aquesta diversitat, destacant l'augment progressiu de la sensibilitat cap a aquesta temàtica de la LOCE, LOGSE i LOE. Un especial èmfasis s'ha posat en aterrar en el nostre entorn més proper, -Catalunya- coneixent les actuacions previstes pel Departament d'Educació per donar resposta al col·lectiu d'alumnat estranger, destacant el pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) com el més ambiciós en aquest sentit.Posteriorment, vam conèixer les dades concretes respecte a l'alumnat immigrant i l'escola i vam establir l'etapa d'educació primària com la més nombrosa quant a alumnat estranger i vam caracteritzar-la.El segon capítol: "Educació i currículum intercultural", recull les orientacions explícites per elaborar el currículum intercultural. Finalment, centrem en el professorat el nostre interès, ja que esdevé el mitjà pel qual es poden assolir els canvis, esbrinant les actituds de la comunitat educativa davant la diversitat cultural i coneixent les indicacions necessàries quant a la seva formació en aquest àmbit.La cançó infantil en altres llengües és el nostre desencadenant del canvi, perquè permet establir el primer contacte entre les diferents cultures i propicia l'establiment del diàleg cultural pretès. És en el tercer capítol, "Música i cultura", on presentem les relacions entre la música i la cultura i el paper específic de la cançó com a representant cultural. Es contextualitza i s'interrelaciona la música com a cultura, es defineixen els conceptes de música i etnicitat, es justifica la gestió de la pluriculturalitat a través de la música i el currículum de música i es presenta el valor de la cançó com a recurs pedagògic.El capítol quart: "Fonamentació i disseny de la investigació" integra el problema a investigar: l'ús de currículums monoculturals en espais educatius multiculturals i la falta de recursos i formació per canviar aquest enfocament. Davant aquest problema vam plantejar els objectius específics: canviar la pràctica educativa cap a la vessant intercultural fent servir com a desencadenant un recurs musical, amb incidència en tots els elements que formen la comunitat educativa. Aquest ampli espectre d'actuació demanava un model investigador que contemplés la participació directa del professorat com a investigador, i des d'aquesta premissa es justifica la selecció del model d'investigació acció col·laborativa. En aquest capítol també explicitem les quatre fases del disseny de la tesi, les estratègies de recollida d'informació, els paràmetres seguits per analitzar-la, i els procediments per assegurar el rigor científic del treball.El capítol cinquè, "Elaboració del cançoner", presenta l'aterratge dels blocs teòrics coneguts als primers capítols en un recurs musical que vol respondre a les necessitats genèriques que es desprenien respecte a la consecució d'un currículum intercultural. La primera fase empírica la trobem en el capítol sisè, "Anàlisis del context. Planificació i disseny de la intervenció", on es caracteritza l'espai físic i personal del centre, la predisposició intercultural del professorat implicat en l'estudi, la procedència cultural de l'alumnat, l'anàlisi documental i el funcionament intern per aconseguir un diagnòstic inicial.La segona part del capítol correspon a detallar la coherència entre les necessitats que cobria el recurs i les detectades, creant una primera adaptació del recurs musical, ampliant-lo amb suggerències de treball per a totes les àrees curriculars, i constituint un grup de treball amb el qual vam establir el pla d'acció. També es detalla la formació donada al professorat participant en l'àmbit teòric de l'educació intercultural.L'eix operatiu d'aquest treball investigador és el que correspon a la "Transformació curricular" i l'hem detallat en els capítols següents (7, 8 i 9). Aquests tres capítols reflecteixen la veritable acció que va seguir el passos cíclics propis de la investigació-acció: la reflexió i planificació de les sessions, l'aplicació dels recursos, la recollida de dades parcials -informes orals i escrits- i l'avaluació i reflexió.La presentació del procés en tres capítols es justifica perquè, en el moment de les anàlisis i reflexions finals, van emergir clarament tres bucles d'acció diferenciats que van donar peu a intitular cadascun dels capítols d'acord amb els diferents objectius assolits.- Primer bucle d'acció: prova del material elaborat per la investigadora-formadora: etapa de sensibilització, (capítol 7).- Segon bucle: el professorat participant crea el seu propi material i assaja diferents estratègies d'ensenyament-aprenentatge: cap a l'autonomia, (capítol 8).- Tercer bucle d'acció: Cadascun dels mestres participants cristal·litza un protocol diferent d'actuació i el consolida: consolidació, (capítol 9).El capítol desè: "Valoració de la incidència del canvi", corresponent a l'ultima fase de la investigació, ens presenta la reflexió final respecte a l'avaluació del procés de transformació curricular i ens dóna a conèixer les dades que van permetre l'anàlisi i l'elaboració d'informes i les conclusions finals gràcies a la triangulació d'informació entre les diverses fonts d'informació recollida.Per últim, presentem el capítol onzè , titulat: "Conclusions, límits i prospectiva" , on es recull una síntesis i reflexió personal sobre els aspectes més rellevants del treball realitzat, així com diverses suggerències per a la millora del recurs i la seva implementació a l'escola. També tenim presents els límits d'un treball d'aquestes característiques, i fem esment a possibles línies d'investigació futures en aquest àmbit. / "TOWARDS AN INTERCULTURAL CURRICULUM IN PRIMARY. THE INVESTIGATION-ACTION AS METHODOLOGY AND THE MUSIC AS THE LEADING OF THE CHANGE".TEXT:This thesis project is framed within the field of the educative investigation and raises like objective opening the scholastic curriculum to other cultural visions, given the existing cultural diversity nowadays in our classrooms.The inicial hypothesis is the conviction of which we cannot establish a cultural dialogue if the pupils do not have knowledge of other cultures.The first chapter, of conceptual and contextual character, details the main concepts as far as cultural diversity, explains the educative models that can give an answer to this diversity, reviews the effective educative directives in this scope and justifies and characterizes the stage of primary education to carry out the work.The second chapter gathers the directions to elaborate an intercultural curriculum and the necessity of the educative community of formation in this scope.The third chapter presents/displays the relations between music and culture, since we wanted to use the infantile song in other languages to begin to know other cultures and to later facilitate the cultural dialogue in the rest of educative matters.The fourth chapter includes the general design of the investigation and details the specific objectives, justifying the adoption of the "cooperative investigation-action" model by its integration of formation, investigation and action.The fifth chapter details the elaboration of the initial resource: music in other languages.In the sixth chapter the physical and personel space of the school is characterized, detailing the adaptation from the resource to all the areas and the process of the formation of the teaching staff.Chapters 7, 8 and 9 detail the process of transformation achieved in school in three stages: sensitizing, towards the autonomy and consolidation.The chapter tenth presents the final evaluation of the process.The last chapter gathers the conclusions of the investigation, presents the limits of this one and details diverse future lines of investigation in this scope.

Actualmente existen en Colombia cuarenta y seis programas destinados a la formación de profesionales en Música, los cuales se desarrollan en treinta y dos centros de Educación Superior. Gracias a la libertad de cátedra, vista como un derecho de los maestros para proponer y desarrollar los programas, contenidos y metodología de sus clases, sin ir en contravía a lo estipulado por la Constitución Nacional ni a la normativa impuesta desde el Ministerio de Educación Nacional, cada docente de la asignatura Historia de la Música, puede impartir sus procesos de enseñanza en forma diferente. Debido a ello y con el objeto de caracterizarlos, se desarrolla el análisis comparativo, objeto de la presente investigación. Mediante esta investigación se pretende resolver la siguiente pregunta: ¿Cómo se están generando los procesos de enseñanza de Historia de la Música, dentro de los programas de Licenciatura en Música en Colombia? El objetivo general de la investigación es realizar un análisis comparativo de cómo se están generando los procesos de enseñanza de Historia de la Música, dentro de los programas de Licenciatura en Música en Colombia, teniendo como objetivos específicos los siguientes: - Determinar el enfoque y la razón de ser de Historia de la Música. - Establecer si en los programas se comprenden todos los aspectos que componen los registros curriculares. - Determinar las estrategias metodológicas y los criterios de evaluación más utilizados por los docentes. - Establecer las tendencias, modelos, métodos pedagógicos y didácticas contemporáneas que se utilizan en los procesos de enseñanza de Historia de la Música, dentro de los programas de Licenciatura en Música en Colombia. - Establecer el cumplimiento del Decreto 2566 del 10 de septiembre de 2003 y de la Resolución 3456 del 30 de diciembre de 2003. Esta investigación corresponde a un estudio transversal y se desarrolla a partir de un Análisis Comparativo compuesto por cuatro etapas: descripción, interpretación, yuxtaposición y comparación. Como técnicas para recolección de datos se realizaron entrevistas semiestructuradas a los docentes de Historia de la Música y a los coordinadores de las carreras de Licenciatura en Música, Observaciones de clase, una por cada uno de los docentes de Historia de la Música, Revisión documental de los Programas de Licenciatura en Música y de los diseños curriculares de Historia de la Música, y Revisión de los materiales disponibles para desarrollar la asignatura. Entre las conclusiones encontradas se encuentran las siguientes: - En el enfoque y la razón de ser de Historia de la Música, dentro de los programas de Licenciatura en Música es el de estudiar la música del hombre a través de su historia, incluyendo información relacionada a los hechos, personajes, fechas y acontecimientos más destacados de cada periodo. - En cuanto a los componentes del diseño curricular de Historia de la Música, solo tres de los once programas (27%), cuentan con todos los aspectos que se deben contemplar en la elaboración de un documento de este tipo. - En cuanto a los Contenidos para la enseñanza de Historia de la Música, el 100% de los programas presenta dos características comunes: son desarrollados según un orden cronológico, desde la Antigüedad o la Edad media hasta el s. XX y entre las temáticas planteadas incluyen formas, estilos, géneros musicales, principales compositores y obras. / "The teaching of History of music in the Bachelor of Arts in Music syllabus in Colombia" Among the guidelines provided by the National Education Ministry Bureau of Colombia, we find the Resolution 3456 of 30 December,2003, “in virtue of which the specific characteristics are provided for the supply and development of professional formation programs in Arts” by turning the History of Music into a course of basic and professional formation . Thanks to the freedom of teaching/lecturing , foreseen under the National Constitution , each and every teacher may provide his/her teaching processes freely. Due to it and with the purpose in mind of typifying how the process of History of Music is occurring, is that the present research is undertaken. The general purpose of this research, is to undertake a comparative analysis of how the teaching processes of History of Music are being generated, within the programs or syllabus of Bachelor degree in Music in Colombia, by having these specific goals: - Determine the approach and raison d´etré of the History of Music. - Establish if within the formal syllabus we find all the aspects that should normally be found in this sort of document. - Determine the most used methodological strategies and evaluation criteria by teachers. - Establish the trends, models, teaching methods and contemporary didactics employed in the teaching processes of the course. - Establish the adequate fulfillment of the Decree 2566 10th September,2003 and of the Resolution 3456 of 30th December, 2003. This research work is a cross-study developed in virtue of a Comparative Analysis divided into four phases: description, interpretation, juxtaposition and comparison. In order to collect data a series of semi-structured interviews were held to History of Music teachers and coordinators of the career of Bachelor in Music , class Notes and Remarks, documentary review of the syllabi or academic programs of Bachelor in Music and of the curricular designs of History of Music, and the Review of the material available for performing the course.