La tesi consta de:A.- Marc teòric, compost pel capítol I, II, i IIIB.- Context, capítol IVC.- Marc pràctic, amb el capítol VD .- Resultats amb els capítols Vi; VII; VIII; IX; i XE.- BibliografiaAnnexosAlguns dels eixos sobre el que es sustenta la tesi són:- La idea d' infant- Els corrents d'atenció i cura vigents en el món occidental - La importància al respecte dels drets dels infants L'atenció a la infància s'ha de prevees presenta com una forma més de construcció social, ja que la bona qualitat de la mateixa és una garantia pel futur. Així ho han entès els països socialment desenvolupats, front la vulnerabilitat i fragilitat en les que es desenvolupen els infants de les edats petits dels països en vies de desenvolupament.Per prevenir riscos, cal partir de paràmetres de "normalitat", per això s'han analitzat indicadors emprats per mesurar la qualitat dels serveis encara que bona part d'ells estan pensats per donar més pautes de prevenció, s que d'acció.En el treball de camp es descriuen i emmarquen els tres barris de l'Hospitalet en que s'ha centrat l'estudi: Collablanc-Torrassa; El Gornal; Sant Josep En l'anàlisi posterior, es constata que la ciutat en el seu conjunt té força quantitat de centres, serveis, programes, associacions i iniciatives socials per resoldre els problemes immediats que se'ls plantegen.Els àmbits estudiats, són: sanitat; educació serveis socials, disminució immigració i lleure i culturaPer assegurar-ne la coneixença real es va partir de la recollida de dades a diferents agents i emprant instruments variats Es van recollir les opinions de 31 responsables, 116 professionals i de 238 famílies dels centres, servei i programes existents, mitjançant: visites, entrevistes i qüestionaris.Com a conclusions es destaquen- la necessitat d'unificar els missatges que es donen a les famílies en relació amb l'atenció als infants- que les mares continuen tenint protagonisme en les primeres edats dels infants i que la composició pare, mare fill/fills és la predominat en la població analitzada.- que hi ha coincidència en els objectius i activitats que es marquen responsables i professionals es centren en la intervenció directa amb els infants en tots i cadascun dels àmbits analitzats. - les famílies opinen que se les escolta prou i que s'atén bé els infants, compartint la percepció que en tenen responsables i professionals.- les dificultats coincidents és la manca de recursos sobre tot personals per atendre la demanda que cada cop arriba més als centres, serveis i programes de tots els àmbits.- els professionals destaquen la poca possibilitat d'aturar-se a reflexionar i a planificar la tasca amb una mica de perspectiva.- hi ha coincidència a considerar que cal coordinar més i millor les accions que cadascú fa, com una forma immediata de treure el màxim partit als recursos existents.- és manifesta la carència de serveis per atendre la infància de 0 a 3 anys a tota la ciutat i cal repensar algun dels centres, serveis i programes existents i d'optimitzar el funcionament d'alguns altres tant per aquesta franja d'edat, de 3 a 6 anys i de tota la infància en general .La síntesi final fóra que cal considerar la infància com un component actiu del teixit social de la ciutat. Atendre-la com es mereix fóra el millor termòmetre per mesurar les expectatives que vers l'Administració té la ciutadania. / Thesis consists of:A.- Theoretical setting, chapters I, II and III.B.- Context, chapter IVC.- Practical setting, chapter VD.- Results, chapters VI, VII, VIII, IX and XC.- BibliographyAppendicesSome points that the thesis is based are:- The meaning of children- Present-day attention and care in western culture- The importance of respecting children rightsAttention to children must be introduced as another way of social construction, because the quality of this attention is a guarantee for the future. This is the meaning of children attention in countries with a social development. But in countries with a low development, kids are in a situation of vulnerability and fragility.In order to prevent dangers, we must start from the parameters of "normality", and to do that, indicators to measure the quality of the services have been analysed, even though most of them are prepared to give rules of prevention rather than action. This field-work describes and defines three districts in L'Hospitalet de Llobregat: Collblanc-Torrassa, El Gornal and Sant Josep. A subsequent analysis confirms that the city has plenty of centres, services, programs, associations and social initiatives in order to resolve the most immediate problems.The areas studied in the work are: public health, education, social services, diminution, immigration and leisure and culture.To be assured of realistic information the data were collected from different agents and using varied instruments such as opinions of 31 people in position of responsability, 116 professionals and 238 families of the existing centres, services and programs, by visits, interviews and tests.Conclusions which stand out- The necessity to unify the messages that the families receive about the children's care.- Mother still being the protagonist in the first years of children, and the composition father, mother, children is the predominant in the analysed population.- There is a coincidence in the objectives and activities of responsible people and professionals; their objective is a direct intervention with children in all of the areas analysed .- Families think their opinions are valued, and that the children are well cared for. This is the same opinion of people in position of responsibility and professionals.- The coincident difficulties are the lack of resources (particularly of people) to deal with the requests of centres, services and programs of all areas.- Professionals throw into relief the few possibilities to have time to think and to plan the task with a little of perspective.- There is a coincidence to consider that it's necessary a best and better coordination action, that's the way to have the best results of the existing resources.- It's evident the lack of services to attend to children from 0 to 3 years old in the whole city. Some centres, services and programs have to be revised and the use of other centres must be optimised not only for this age but also for the whole childhood.The final conclusion is that infancy must be considered as an active component of our society. Looking after infancy properly would be the best thermometer to measure the expectatives of citizens about the authorities.

L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar i analitzar la qualitat psicosocioeducativa de les polítiques d’infància concretades en l’oferta de xarxes i serveis de la primera infància d’algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquest objectiu, s’ha dissenyat un sistema d’indicadors per avaluar la qualitat dels centres, els serveis i el programes adreçats a la primera infància, a partir del qual s’han creat uns qüestionaris. Es realitza l’anàlisi a partir d’enquestes i entrevistes, així com a través de qüestionaris que s’han administrat a tècnics i professionals que treballen a centres i serveis adreçats a la primera infància. El tractament de les dades es va fer amb el suport de l’SSPS. L’anàlisi de les dades mostra que un treball en xarxa pot afavorir la qualitat dels equipaments d’una població i assenyala els beneficis que comporta. També es demostra que la qualitat psicosocioeducativa dels professionals dels centres analitzats és molt bona. Finalment, la investigació permet percebre que alguns indicadors són susceptibles de modificació, amb la intenció d’anar afilant el sistema d’indicadors. A partir de l’anàlisi dels resultats, es planteja una proposta pràctica, perfilant algunes línies d’actuació necessàries per implementar i/o optimitzar el model de treball en xarxa als municipis, a través d’un model d’assessorament psicopedagògic participatiu, des d’una perspectiva comunitària basada en la col·laboració dels participants. Paraules clau Sistema d’indicadors, indicadors de qualitat, qualitat psicosocioeducativa, treball en xarxa, xarxes d’atenció a la infància, primera infància, famílies, serveis d’atenció a la primera infància, treball interdisciplinari, assessorament comunitari. / The objective of this research is to study and analyse the psycho-socioeducational quality of policies for Childhood as they appear specifically in the networks and services for early years childhood in some of the towns of the Barcelona metropolitan area. To achieve this objective a system of indicators has been designed to evaluate the quality of the centres/services/programmes for early years, and from these a questionnaire has been created. Analysis is carried out the surveys and interviews as well as the use of questionnaires sent to specialists and professionals working in centres and services for early years children. Data treatment is carried out using SPSS. The analysis of the data shows how networked services can help to improve the quality of the facilities in a town, and indicates the benefits that this brings. It also shows that that the psycho-educational quality of the professionals in the centre is very high. Finally, the investigation enables a perception of how some indicators are susceptible to modification, with the aim of making the system of indicators sharper. From analysis of the results, a practical proposal is made, describing some of the lines of action necessary for the introduction and/or optimisation of the model of networked services in municipal areas, using a participative psychological teaching model, from a community perspective based on the collaboration of the participants. KeywordsSystem of indicators, indicators of quality, psycho-socioeducational quality, networked services, children’s support networks, early childhood, families, services for early childhood, interdisciplinary work, community assessment.

En aquesta tesi s'ha construït i validat una eina d'observació per permetre als educadors dels infants de 0 a 3 anys fixar-se, conèixer i valorar les reaccions i les conductes dels nens davant el fet sonor i l'experiència musical, amb la intenció que pugui esdevenir un instrument per tots els qui la vulguin utilitzar per orientar i regular millor la seva mirada en els comportaments musicals dels infantsEls objectius que ens hem fixat són:- Aprofundir en les conductes musicals dels infants.- Confeccionar i validar una pauta d'observació.- Estimar els canvis produïts en l'educador a partir de l'ús de la pauta d'observació, de la seva anàlisi i la seva valoració.La nostra hipòtesi és que si el mestre té una mirada i una escolta ordenada davant les conductes musicals infantils podrà enriquir musicalment la vida dels nens. Ens interessa saber com responen els infants als diferents estímuls sonors, com descobreixen i investiguen dins el so, com relacionen i s'expressen a partir de la pròpia veu, els materials que tenen a l'abast, com escolten i reaccionen als sons de l'entorn i a la música que se'ls ofereix.Per l'altre costat volem estimular a l'adult a oferir entorns rics als infants, a interactuar amb ells, a obrir les seves oïdes, a expressar-se amb la música juntament amb els nens i nenes de les seves aules.És per això que en el Marc teòric hem dedicat un capítol a l'infant d'aquesta edat i ens hem posicionat en la perspectiva d'un infant ric i potent. Hem analitzat els principis de la conducta musical, els factors que intervenen en la imaginació i la creativitat, hem situat la proposta dins un marc socioconstructivista i hem aprofundit en el paper de l'observació en la pràctica educativa.També ens hem aproximat a la figura del mestre vist des de la vessant de la formació permanent, que és el marc on ha nascut la necessitat d'aquesta recerca, apostant per el mestre-investigador.La investigació proposa una anàlisi de les observacions fetes en diferents escoles d'educació infantil (1r cicle, infants de 0 a 3 anys); les entrevistes mantingudes i els qüestionaris avaluatius que en van fer les educadores participants.Les dades s'han tractat qualitativament i quantitativa; dels resultats obtinguts s'ha arribat a les conclusions finals que demostren la validesa de l'eina construïda i, com el canvi de mirada davant les conductes musicals dels infants enriqueix la vida tant d'ells com la dels adults. De tota la informació recollida s'han obert diferents línies d'investigació. / In this thesis, an observational tool was constructed and validated to help educators of O-3-year-old children to notice, get to know, and to assess their reactions and behaviours in front of sound and musical experience. Our objectives were as follows:- To go deeply into musical behaviours in children.- To elaborate and validate an observational pattern.- To estimate changes produced in educators after using this observational pattern, their analysis and assessment.Our hypothesis was that, if educators are provided with an orderly look and listen when facing children's musical behaviours, they will be able to enrich the children's life musically. In the theoretical framework, a chapter was devoted to children at these ages, and our perspective was that of a rich and powerful child. We analyzed the principles of musical behaviour, and factors that intervene in imagination and creativity; our proposal is within a social-constructivist framework; and we also studied the role of observation in educational practice in detail.We also approached the teacher figure from the perspective of continuous training, which is the framework where this research need was born, with a clear option for the teacher-researcher.Our research proposes an analysis of observations carried out in different early childhood education schools (1st cycle, 0-to-3-year-old children); interviews and evolutionary questionnaires carried out by participating educators.Data were quantitatively and qualitatively processed; from our results, we reached the conclusions that showed the validity of the constructed instrument and how a change of vision in front of children's musical behaviours can enrich both their lives and those of adults. Different research lines have started from all the collected information.

Amb l'objectiu de conèixer el procés d'acolliment a Catalunya, la seva influència en els nens, en les famílies biològiques i en les famílies d'acolliment i també en l'Administració, s'ha realitzat una etnografia a través de la investigació de les percepcions dels diferents actors i contextos implicats: pares biològics, nens, pares d'acolliment i professionals. S'ha fet una observació participant en l'associació de pares d'acolliment durant tres anys, s'han realitzat entrevistes als implicats i s'han revisat els expedients tancats en l'any 2004 a la seu de l'Institut de l'Adopció i l'Acolliment.Davant les dificultats de trobar un marc teòric des de les teories clàssiques del parentiu s'han escollit les teories del caring desenvolupades per Borneman (2001), ja que els vincles que s'estableixen en aquestes relacions no s'ajusten ni a la teoria de la descendència, en la qual el més important és la consanguinitat o la substància compartida, segons Radcliffe-Brown (1974), ni a la de l'aliança, que es basa en el matrimoni, d'acord amb Levi-Strauss (1983).La informació s'ha classificat en cinc categories: 1) el procés, 2) els vincles, 3) religió i/o solidaritat, 4) recursos i organització, 5) cuidar i/o educar. Aquestes categories recullen les opinions dels afectats i aporten millores en el coneixement de tot el procés, que poden derivar en una protecció a la infància més eficient i més satisfactòria per a tots els implicats.De l'anàlisi dels resultats s'extreu que el vincle en l'acolliment s'estableix a través del fet de "cuidar i ser cuidat" i com n'és d'important, la riquesa de la relació que s'estableix entre els actors. També s'han de destacar altres conclusions, com ara la poca veu que tenen els nens, la manca de transparència de tot el procés, la falta d'un model consensuat, la falta de recerca, avaluació i control de qualitat i la importància de l'associacionisme com a forma de control i de reivindicació, així com la seguretat que tot aquest procés està en vies de reforma i millora. / "Protection of Childlhood : A Study on Fostering".TEXT:With the aim of knowing the process of fostering in Catalonia, its influence in children, in the biological families and in the fostering families and also in the administration, an ethnographic research has been carried out investigating the perception of the different actors and the involved contexts: Biological parents, children, fostering parents and professionals. There's has been an observation by participating in the association of fostering parents for 3 years. Interviews to the involved people have been done and the closed files in the year 2004 in the Institute of Adoption and Fostering have been revised.Because of the difficulty of finding a theoretical frame from the classical theories of kinship, the theories about "caring" developed by Borneman (2001) have been chosen to carry out the research. The links or bonds that are established in this kind of relationships don't fit neither the theory of descent (in which the most important concept is consanguinity or shared substance, according to Radcliffe Brown (1974), nor the idea of alliance, which is based on marriage, according to Levi-Strauss (1983).Information has been classified into five categories: 1) the process 2) the boundaries 3) religion and/or solidarity, 4) resources and organization, 5) raising/educating. These categories embrace the opinions of the involved people and improve the global knowledge of the whole process. These categories lead to a more efficient and more satisfying protection of childhood to all the implied parts.From the analysis of the results, we can state that the ties in fostering are obtained from the concept of "caring and being cared of". It is about how important the strength and the richness of the relationship between the actors are.Other conclusions are also important, as the little importance that is given to the children voice, the lack of transparency in the whole process, the lack of a model established by consensus, the lack of research, evaluation and control of quality, and also the importance of the associations as a means of control and vindication, and also the knowledge that all this process is being reformed and improved.

Amb un cens de 952 casos de nens tutelats, extraiem una mostra de 377 casos per estudiar l’eficàcia, eficiència i pautes en les seqüències de mesures tècniques aplicades. Les mesures estudiades són: PAPF (Proposta d’Atenció en la Pròpia Família), PAFE (Proposta d’Acolliment en Família Extensa), PAFA (Proposta d’Acolliment en Família Aliena), PAPA (Proposta d’Acolliment Preadoptiu) i PCRAE (Proposta d’Acolliment en Centre Residencial). Les propostes fetes pels Centres d’Acolliment (CA) es distribueixen així: PCRAE: 75%; PAPF: 11%; PAFE: 6%; PAFA: 6%; i PAPA: 2 Cada mesura és seguida per un equip de territori, el qual verifica el seu compliment i la modifica per una altra mesura si la primera no resulta eficaç. EFICÀCIA Considerem màxim grau d’eficàcia quan la mesura produeix el cessament de la tutela per desaparició de la situació de desemparament. En segon grau, quan calen més mesures, si la mesura consecutiva clarifica la posició del nen respecte d’una família, sigui apropant-lo als seus adults, o sigui separant-lo clarament, atesa l’ incapacitat definitiva d’aquests de recuperar-lo. No podem comparar l’eficàcia de les mesures entre sí atès llurs diferents condicions de partida. Hem pres llavors com a criteri la mitjana d’eficàcia de totes les mesures en la seva primera aplicació: Mesura exitosa 1ª aplicació / Nombre de casos d’aplicació mesura ~ Total mesures 1ª aplicació / Total de casos La distribució final d’eficàcies queda així: Acolliment preadoptiu: 80%; Atenció en pròpia família: 72%; Acolliment en família extensa: 63%; Acolliment en família aliena: 55%; Acolliment en centre residencial: 19%: Mitjana d’eficàcia de totes les mesures en primera aplicació: 28% ITINERARIS Estudiem dos itineraris: l’ originat per la mesura proposada pel Centre d’Acolliment, objecte principal d’aquest estudi i l’itinerari retrospectiu a partir de la mesura proposada per l’equip de territori. Aquest segon itinerari ens permet detectar la relació existent entre propostes del Centres d’Acolliment i dels Equips de territori, (EAIA). CONCLUSIONS El percentatge de mesures d’acolliment familiars puja i l’acolliment residencial baixa. L’ increment més rellevant és el de l’acolliment preadoptiu (600%) i el de l’atenció a pròpia família (272%). Moltes propostes CRAE esdevenen mesures familiars en territori. Els itineraris de propostes CRAE reflecteixen que els CA no acaben la feina de proposar mesures familiars i que la deixen als equips de territori. La conclusió de la recerca afirma que l’existència de dos tipus de centres impedeix la fita de la mesura única que resoldria el desemparament. D’una banda els CA, amb limitacions de temps que sovint incompleixen i de l’altra els CRAE, acollint nens que “esperen” famílies, pròpies, d’acollida o preadoptives o com a mesura alternativa a una mesura anterior fracassada. Els equips de territori proposen més mesures familiars que els CA, possible efecte pervers del sistema de doble xarxa de centres. El cost anyal per nen en un CA és de 37.793,46€ mentre la plaça anyal per nen en un CRAE és de 30.185,85, és a dir que el cost de la plaça en CA és superior en 7607,61€ anyals al de la plaça CRAE. La nostra conclusió final és que el sistema actual es veuria considerablement millorat si els casos no fossin per defecte particionats entre dos equips, l’equip tècnic del Centre d’Acolliment i l’EAIA del territori general. El sistema actual sembla dissenyat a l’estil “del metge de capçalera i l’especialista”, aquest símil però no s’escau amb la realitat del sistema. Els equips de territori i els CA són especialistes, només canvia l’enfocament, més socioeducatiu en l’EAIA i més terapèutic en el CA, sense que totes dues dimensions de la intervenció psicosocial no hi siguin necessàries. / From a census of 952 cases of children in care, a sample of 377 cases is drawn to study the effectiveness, efficiency and patterns in the sequences of technical measures applied. The technical measures are: Care in own family. Kinship foster care. Foster family. Peadoptive family. Residential Centre. Between 1984 and 2005, years covered by this study, three out of four children of a CA went to a long staying residential centre. Effectiveness The higher degree of effectiveness comes from the disappearance of the situation of helplessness produced by the applied measure. When more measures are required if the following measure clarifies the child’s position in respect of one family, getting the child closer to his adults or separating him clearly from the, given the inability to recover him. We cannot compare the effectiveness of different measures to each other as their starting conditions are different, but we have taken as a criterion the average efficacy of all measures in their first application: The final distribution of efficacies is as follows: Pre-adoptive foster care: 80% Attention own family: 72% Kinship foster care: 63% Foster care: 55% Residential care: 19% Average effectiveness of the measures in the first application: 28% Itineraries We detect patterns in consecutive applied measures. We study two routes: the one beginning with the measure proposed by the protection centre and the retrospective one from the measure proposed by the team of territory to the proposed by the centre.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

La tesi "Present i perspectives de futur dels programes socioeducatius en medi obert a les comarques gironines: una avaluació aproximada", està estructurada en tres apartats d'extensió desigual. Primer el marc teòric conformat per sis capítols. Segon el marc metodològic director de la recerca. I finalment les conclusions, constituïdes en tres seccions on les dues primeres fan referència als resultats de l'anàlisi de les aportacions del treball de camp, mentre que la tercera explicita els resultats i constatacions finals de la tesi. / The actual thesis "Present and perspectives of future of the socioeducative programs in open surrounding to the Girona region: an approximate assessment", is structured in three sections of unequal extension. First the theoretical frame composed by six chapters. Secondly the methodological frame director of the research. And finally the conclusions, constituted in three sections where the two first ones make reference to the results of the analysis of the contributions of the fieldwork, while the third one is explicit of the results and final ratifications of the thesis.

El TDAH és un trastorn neuroevolutiu de l’atenció i la impulsivitat de naturalesa crònica que afecta un 4% de la població i que freqüentment s’associa amb altres trastorns, com els problemes de conducta i les dificultats en l’aprenentatge. Actualment hi ha base empírica sobre el seu origen genètic i biològic, encara que el seu curs evolutiu i el seu pronòstic estan molt influenciats per factors ambientals. És per això que un abordatge adequat del procés d’avaluació i d’intervenció d’aquest trastorn ha de contemplar de forma primerenca els contextos en què el nen es desenvolupa (escola, família i comunitat) i ha de comptar amb un equip multidisciplinari. En aquesta línia, las modalitats d’intervenció que han evidenciat ser més efectives són les medicacions psicoestimulants, les intervencions psicosocials i els tractaments que combinen ambdues modalitats terapèutiques. L’estimulant més utilitzat per al TDAH, el metilfenidat, és el fàrmac més prescrit en psiquiatria infantil i s’ha constatat la seva efectivitat de forma reiterada. No obstant això, s’ha d’administrar amb cautela perquè presenta limitacions que a vegades no en compensen l’administració, com el efectes no desitjats, el desconeixement sobre els efectes a llarg termini o els escassos estudis sobre eficàcia i seguretat en nens preescolars. Aquests troballes ens fan considerar les intervencions psicosocials, que també són una bona opció terapèutica. Les intervencions psicosocials validades empíricament serveixen d’entrenament a pares i mestres per manejar el trastorn, com també al mateix nen, tot i que en menor mesura, per exercitar les seves habilitats socioemocionals. La finalitat d’aquestes teràpies és que paral•lelament o tres la formació, s’implementen intervencions conductuals, cognitiu-conductuals, escolars i sòcio-emocionals en els contexts naturals del nen. Encara que està provada la eficàcia d’aquestes modalitat d’intervenció de forma aïllada, s’han trobat millores superiors amb els tractaments combinats o multimodals, que cobren un ampli ventall de dificultats i plànols de funcionament, permetent en ocasions reduir la dosi de medicació amb un manteniment dels efectes positius. Però, malauradament, encara s’observa una relativa carència d’estudis que incloguin tractaments combinats per al TDAH infantil, si més no a España. En el millor del casos, les intervencions han estat breus i intensives. Tanmateix, no s’han publicat estudis sobre l’eficàcia d’aquestes intervencions per millorar variables com el clima escolar i familiar d’aquests nens. L’objectiu, doncs, d’aquest projecte és analitzar l’eficàcia relativa i diferencial d’un tractament combinat (medicació estimulant + entrenament a pares i mestres) versus un de farmacològic, durant un curs escolar, per millorar diverses variables relacionades amb el nen hiperactiu, com també amb els seus mestres i pares (símptomes, rendiment acadèmic, clima escolar i familiar, autoeficàcia percebuda i coneixements sobre TDAH). / El TDAH es un trastorno neuro-evolutivo de la atención, la actividad y la impulsividad de naturaleza crónica, que afecta a un 4% de la población, asociándose frecuentemente con otros trastornos, como los problemas de conducta y las dificultades de aprendizaje. En la actualidad, hay evidencia empírica sobre su origen genético y biológico, aunque su curso evolutivo y pronóstico están enormemente influidos por factores ambientales. De ahí que un adecuado abordaje del proceso de evaluación e intervención de este trastorno deba contemplar de forma temprana los contextos donde el niño se desenvuelve (escuela, familia y comunidad), contando con un equipo multidisciplinar. En esta línea, las modalidades de intervención que han mostrado ser más efectivas son las medicaciones estimulantes, las intervenciones psicosociales y los tratamientos que combinan ambas opciones terapéuticas. El estimulante más utilizado para el TDAH, el metilfenidato, es el fármaco más prescrito en psiquiatría infantil y se ha constatado reiteradamente su efectividad. Pero se debe administrar con cautela porque presenta limitaciones que en ocasiones no compensan su administración, como sus efectos indeseados; el desconocimiento sobre sus efectos a largo plazo; y los escasos estudios sobre su eficacia y seguridad en niños preescolares. Estos hallazgos nos instan a considerar las intervenciones psicosociales, que son también una buena opción terapéutica. Las intervenciones psicosociales validadas empíricamente son el entrenamiento a padres y a maestros en el manejo del trastorno, y en menor medida el entrenamiento en habilidades socio-emocionales al propio niño. La finalidad de estas terapias es que paralelamente o tras la formación, se implementen intervenciones conductuales, cognitivo-conductuales, escolares y socio-emocionales en los contextos naturales del niño. Sin embargo, a pesar de la eficacia de estas modalidades de intervención de forma aislada, se han mostrado mejoras superiores con los tratamientos combinados o multimodales, que cubren un amplio abanico de dificultades y planos de funcionamiento, permitiendo en ocasiones reducir la dosis de medicación con un mantenimiento de los efectos positivos. Pero desafortunadamente, aún se observa una relativa carencia de estudios que incluyan tratamientos combinados para el TDAH infantil, al menos en España. Y en el mejor de los casos, las intervenciones han sido muy breves e intensivas. Asimismo, no se han publicado estudios sobre la eficacia de estas intervenciones para mejorar variables como el clima escolar y familiar de estos niños. Precisamente, el objetivo de este proyecto es analizar la eficacia relativa y diferencial de un tratamiento combinado (medicación estimulante+entrenamiento a padres y maestros) versus farmacológico, durante un curso escolar, para mejorar diversas variables relacionadas con el niño hiperactivo, sus maestros y sus padres (síntomas, rendimiento académico, clima escolar y familiar, autoeficacia percibida y conocimientos sobre TDAH). / ADHD is a neuro-developmental disorder of attention, impulsivity and activity of a chronic nature, affecting 4% of the population, frequently associated with other disorders such as behavioral problems and learning disabilities. Today, there is empirical evidence on genetic and biological origin, although its clinical course and prognosis are greatly influenced by environmental factors. Hence, an adequate management of the process of assessment and intervention for this disorder should contemplate early contexts where the child develops (school, family and community), with a multidisciplinary team. In this stratum, the interventions that have proven most effective are stimulant medications, psychosocial interventions and treatments that combine both options. The stimulant used for ADHD, methylphenidate, is the most prescribed drug in child psychiatry and has been found repeatedly to be effective. But it should be administered with caution, because it has limitations, like its side effects, the lack of long-term effects, and the few studies on efficacy and safety in preschool children. These findings urge us to consider psychosocial interventions, which are also a good option. Empirically valid psychosocial interventions are parent training and teachers in the management of the disorder, and less training in socio-emotional skills the child itself. The purpose of these therapies is that, - parallel or after the training -, behavioral, cognitive-behavioral, and socio-emotional interventions would be implemented in the child's natural settings. However, despite the effectiveness of these modalities of intervention in isolation, greater improvement has been shown with combined or multimodal treatments covering a wide range of problems, allowing sometimes to reduce the dose of medication, with a maintenance of positive effects. But unfortunately there is still a relative lack of studies involving combined treatments for childhood ADHD, at least in Spain. And in most cases, interventions have been very brief and intensive. Also, there are no published studies on the effectiveness of these interventions to improve variables such as school and family environment of these children. The precise purpose of this project is to analyze the relative and differential efficacy of combined treatment (stimulant medication + training for parents and teachers) versus drug, during a school year, in order to improve various variables related to the hyperactive child, their teachers and their parents (symptoms, academic performance, school and family evironment, self-efficacy and knowledge about ADHD).