La investigació explora les pràctiques educatives en educació social. Tanmateix, transitar per les pràctiques educatives implica obrir-se a un món de gran complexitat. Per aquest motiu, la tesi està estructurada en tres parts que responen als tres eixos principals d'articulació tant del contingut com del procés d'investigació.La primera part "Obertura metodològica" està destinada a presentar el corpus principal que dóna sentit i forma a la tesi des del principi fins al final. El contingut versa entorn els dos grans pilars que han sostingut la recerca: les educadores i l'experiència investigadora.Cada un dels pilars provoca l'exposició més o menys explícita de les decisions metodològiques que he pres en el procés, sigui en el seu inici, sigui un cop iniciat el recorregut investigatiu. La centralitat de la metodologia no exclou la referència als aspectes epistemològics i ontològics de la investigació, ans al contrari. L'obertura metodològica em permet donar a conèixer des d'on, perquè i com investigo; quin sentit dono a la investigació, com l'he viscut i perquè ha pres, o ha anat prenent, la configuració resultant."Al nus de les pràctiques", la segona part, consta de tres capítols en els quals presento i aprofundeixo els tres elements fonamentals que conflueixen en el centre del tema d'investigació: els elements teleològics i axiològics de l'educació social; els sabers que sostenen i circulen en les pràctiques; i les dimensions simbòlica, institucional i formativa de les pràctiques educatives. Els eixos de les pràctiques (sentits i destins de l'ofici de l'educació social, els sabers que sostenen les pràctiques i les pràctiques educatives incardinades en els contextos simbòlics i físics de les institucions) estan articulats tenint en compte les diferents dimensions de cadascun sense deixar de banda les múltiples combinacions que es donen entre ells, posant en evidència els vectors que en tot moment els travessen: el poder, la pràctica de la conversa i la dimensió política i simbòlica.El propòsit de recollir els eixos principals de la investigació articulats al voltant de la conversa en els tres nivells de participació que té en la pràctica professional, els espais de formació inicial i l'experiència d'investigació educativa dóna cos a la tercera part titulada "La investigació transita en l'ofici". És en aquesta part on desenvolupo el que la recerca m'ha evidenciat com a transversal en les tres esferes de l'ofici (pràctica professional, docència universitària i formació inicial), això és, la naturalesa narrativa de l'educació. Les diferents narratives que trobem en les pràctiques educatives són recollides fonamentalment amb la pràctica de la lectura, l'escriptura i l'oralitat; i totes elles reflexionades al voltant de la pràctica de la conversa. L'art de la conversa i la seva dimensió simbòlica (i, per tant, la seva potència educadora) és l'eix de reflexió dels dos capítols finals.La complexitat del tema d'investigació, el caràcter narratiu de la mateixa, la naturalesa de les pràctiques educatives i la relació amb les educadores han obligat la recerca a cercar referents teòrics diversos i eclèctics que col·laboressin tant en la comprensió com en la interpretació de l'experiència -sempre corporeïtzada- educativa. La combinació de diferents perspectives i models metodològics, així com la inclusió com a referents teòrics tant d'autores i autors reconeguts com de persones anònimes amb qui s'ha viscut o es viuen les experiències educatives, fa que conclogui la tesi advertint que la conversa no pot ser imposada com a tècnica de recerca a aplicar sense més ni més, sinó que aquesta ha sorgit al llarg del procés d'investigació pel fet de partir de la convicció que el(s) mètode(s) de recerca ha de ser sensible a la pregunta que convoca la recerca i no al revés.La impossibilitat de dissociar epistemologia, ontologia i metodologia a l'hora de dur a terme investigacions educatives com la que es presenta transcendeix l'esfera de la recerca acadèmica i, per tant, la tesi mostra com en la pràctica educativa de moltes educadores i educadors socials, així com també en la pràctica docent que diversos professors i professores universitàries estenen en els espais de formació inicial de les educadores i mestres hi ha un espai d'agència conscient també del vincle de subjecció en la qual es mouen en el seu quotidià. El fet de sostenir el fil de sentit que cus la dimensió simbòlica de les pràctiques, els sabers professionals exposats -saber acompanyar, saber pensar i saber sostenir- i els diferents elements configuradors dels seus contextos institucionals porta la possibilitat d'emprendre unes altres pràctiques, igualment narratives, a les que anomeno 'pràctiques frontera'.La tesi acaba amb la voluntat de continuar en forma de conversa per a cadascú que la llegeixi, sigui qui sigui, i obrir d'aquesta manera una nova narració que l'estiri més enllà del punt on aquesta investigació ha arribat. / This research explores educational practices in the field of social education, a world whose enormous complexity requires open acknowledgement. With this in mind, the thesis is structured in three parts, each of which corresponds to one of the main axes that articulate both the content and the research process.The first part, "Methodological Overture", presents the main corpus that gives meaning and shape to the thesis from beginning to end. The content revolves around the two great pillars on which the research is based: women educators and the research experience.Each of these pillars requires the presentation, more or less explicitly, of the methodological decisions taken during the research process, whether at the very beginning or at some point further along the research path. The crucial role played by the methodology does not, however, preclude the possibility of referring to the epistemological and ontological aspects of the research; quite the contrary. This methodological openness enables me to make plain from where, why and how I conduct my research; what meaning I place on research, the way I have lived it and why it has taken, or has come to take, the form presented here.The second part, "Educational Practices: the Knotted Core", consists of three chapters which present and explore the key elements that lie at the heart of the research topic: the teleological and axiological aspects of social education; the forms of knowledge that sustain and inform educational practices; and their symbolic, institutional and formative dimensions. The axes that articulate these practices (the meanings and objectives of the craft of social education, the various forms of knowledge that sustain educational practices, and the reification of these practices in the symbolic and physical contexts of the institutions) are explored in terms of both their individual dimensions and their myriad possible combinations, and set against the vectors thatintersect with them: power, the practice of conversation, and the political and symbolic dimensions.The aim of bringing together the main axes of the research through conversation involving the three levels of participation (trainee, practitioner, and researcher), then, in turn, informs the third part, "Inquiry within the Craft". It is here that I make plain what my research has shown me to be transversal to all three spheres of social education (professional practice, university teaching and initial training), that is, the narrative nature of the educational process. The various types of narrative to be found in educational practices, written, read, and spoken, are all present in the practice of conversation. The final two chapters, then, revolve around reflections on the art of conversation and its symbolic dimension, and thus its educational potential.The complexity of the research topic, its narrative character, the nature of educational practices and my relationship with the participating women educators have all led me to search out diverse, and eclectic, theoretical points of reference that, when taken together, have aided my comprehension and interpretation of the (always embodied) educational experience. This combination of different methodological perspectives and models, and the inclusion as theoretical reference points of both well known authors and of people whose names will mean nothing to the reader, but with whom I have lived, or am living, educational experiences, lead me to conclude the thesis with a warning: conversation cannot simply be imposed as a research technique; rather it must be a result that has grown organically out of the research process as a whole, and one only made possible by the initial conviction that the research method(s) applied must be in consonance with the question that inspired the research, and not the other way round.The impossibility of dissociating epistemology, ontology and methodology in research such as that presented here is not limited to the sphere of academic investigation. Thus, this thesis shows that in the practice of many social educators, as well as in the teaching of university lecturers who train teachers and other educators, while they are conscious of the bond of subjection which shapes their everyday realities, there also remains a space of agency. In sustaining the thread of meaning that is spun out of the symbolic dimension of their practice, the professional knowledge they deploy - knowing how to accompany others, knowing how to think and knowing how to sustain that thought - and the different configurative elements of their institutional contexts all bring with them the possibility of developing new forms of practice, equally narrative, which I call 'frontier practices''.The thesis ends with the hope that it will serve to extend this conversation with whoever reads it, and open up the possibility of a new narration that will take it further forward, beyond the point that this research has reached.

La tesis recoge el rescate, la ordenación y una primera catalogación del Archivo de la Junta de Protección a la Infancia (Menores) de Barcelona, institución que se crea en 1908 y que estuvo vigente hasta 1985. Este archivo se encuentra actualmente depositado en el Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), agrupado en los Fondos Documentales 334 y 181.Por su componente y carácter documental y documentario primordial y con los instrumentos que facilita (una GUÍA que agrupa la información de los legajos desde diversos criterios de tipo cronólogico, técnico, etc.), hará más fácil y productivo el acceso a este archivo por parte del "corpus académico" y del público en general.Se acompaña de estudios complementarios de enmarcamiento histórico y pedagógico que describen: · el proceso de construcción del "espacio social infancia"; · las diferentes respuestas e instituciones, que históricamente se han sucedido en la acción social con la infancia (con especial incidencia en aquellas situadas en Barcelona); · la situación económica, política y social que ve alumbrar la institución en nuestro país; · y se explican las posiciones institucionales y pedagógicas en las que se inscribe la misma, relacionándolas con los factores que la hicieron posible: la aposentación del sistema de burgués basado en el proto-estado social, que se configura en el cambio de siglo del XIX al XX.Realiza también, desde la explotación de la información y de los datos del mismo Archivo, un estudio, introductorio, del transcurso histórico de la institución, en todo su recorrido cronólogico, presentando asímismo, una explicación y descripción lógica de la institución Junta de Protección a la Infància de Barcelona en toda su función y proyección social, desde el estudio diacrónico histórico, y todo ello, relacionándolo sincrónicamente con la historia de la educación social, en particular, y de la acción social, en general.Se complementa con 4 anexos que recogen: la información legislativa de las normas de afectación a la misma, inventarios de archivos complementarios y la reproducción facsímil de más de 20 documentos seleccionados del Archivo, que se presentan comentados y contextualizados y que sirven para ofrecer una imagen representativa bastante ajustada de la institución y de su recorrido histórico. / The PhD thesis encompasses the recuperation, the sorting and also an initial cataloguing of the Archive of the 'Junta de Protección a la Infancia (Menores) de Barcelona' (the Barcelona Childhood (Minors) Protection Board), an institution which was established in 1908 and in operation until 1985. This Archive is currently deposited in the 'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)' (National Archive of Catalonia), classified under the 'Fondos Documentales' 334 and 181.Owing to its documentary components and character and, and thanks to the type of tools it offers (a criteria specific GUIDE classifying information from the various registers according to chronological, technical, etc. specifications) it should provide for an easier and more productive access to this archive both for academic bodies and for the public in general.The PhD thesis is complemented by additional historically and pedagogically based analyses describing the following aspects: · the process related to the construction of the "social childhood space"; · the various types of responses and institutions which historically have come about as a result of social action with regards to childhood (with a particular level of incidence of those located in Barcelona); · the economical, political and social situation in which the institution comes to light in our country; · an explanation of the institutional and pedagogical positions in which the institution is inscribed is also offered, relating these positions to the factors which brought about the institution: the establishment of a bourgeois type system based on the social proto-state, shaped during the transition from the 19th to the 20th century.Drawing upon the information and the data available in the Archive, the PhD thesis also comprises an introductory study of the historical lifespan of the institution in the entirety of its chronological development. Moreover, it offers an explanation and a logical description of the 'Junta de Protección a la Infancia de Barcelona', fully covering the aspect of its social function and projection. This is carried out by means of a historical diachronic analysis, entirely interrelated synchronically with the history of social education in particular and social action in general. The PhD thesis is further complemented by 4 appendixes which encompass: the legislative information regarding the norms, in addition to inventories of complementary archives and facsimile copies of more than 20 selected documents from the Archive, all of which are commented and contextualised, thus providing a representative and relatively balanced image of the institution and its historical background.

El treball de recerca d'aquesta Tesi es centra en investigar com té lloc la pràctica de la relació educativa amb dones immigrades en l'ofici d'Educador/es socials. Dins l'àmbit de l'educació de persones adultes, i específicament amb dones immigrades, la recerca busca aprofundir en algunes qüestions que es posen en joc en els processos d'ensenyament i aprenentatge d'una nova llengua. Algunes de les preguntes que inicien aquesta recerca narrativa són:Què es posa en joc en la relació educativa en espais d'ensenyament i aprenentatge entre adultes? Quins fils de sentit i significat travessen la relació i afecten la pràctica educativa?Què passa en la relació educativa quan una educadora-catalana, occidental, universitària ensenya a llegir i a escriure a una dona del camp del nord del Marroc o de Gàmbia o del Senegal? Quins sabers i no sabers es posen en joc en aquesta relació educativa? Com acompanyem els educadors/es en aquest aprenentatge de la llengua? Com es posa en joc la relació entre nosaltres en aquest procés d'aprenentatge? Com i des d'on mirem les educadores i educadors a algunes dones immigrades? Com es mou la relació entre nosaltres? Com portar aquestes preguntes a les aules universitàries?En aquesta recerca de comprensió, he partit de la pròpia experiència de la pràctica de relació educativa per començar a reflexionar sobre el sentit de ser educadora social amb dones immigrades. Sentit que he indagat, també, des de les preguntes per la comprensió per l'ofici que neixen a les aules de la Universitat, en la formació de futurs educadors/es socials.Al costat de les preguntes que em varen suscitar el sentit de ser educadora en van néixer de noves cercant el sentit del propi mètode, preguntes com ara: Com acostar-me a la comprensió d'aquesta relació educativa? Com podria indagar l'experiència de la relació educativa? És possible posar-hi paraules? És possible escriure-la?Per fer aquest recorregut he cercat la investigació narrativa com a forma de caminar. La recerca narrativa permet acostar-nos a comprendre l'experiència de forma àmplia, tot acollint la complexitat de la relació educativa amb les seves diferents dimensions.Per això, l'escriptura narrativa m'ha permès "tocar" una part de l'experiència i poder-la mostrar cercant compartir aquesta complexitat. La tesi s'estrcutura en quatre parts.La Primera Part : Apropar-se a l'experiència. La relació educativa amb dones Immigrades És una aproximació a l'experiència des de la qual parteixo on presento el context i les protagonistes; així com també el sentit d'investigar i el punt de partida de la recerca. En aquest apartat aprofundeixo en el context institucional, en la mirada disciplinar en relació a l'Educació Social, els processos migratoris, el sentit dels espais d'acollida, el procés d'ensenyament de la llengua i la pràctica de l'acompanyament com educadoressocials amb persones immigrades.En la Segona part, dedicada a la metodologia d'investigació que porta per títol: "Amb les pròpies mans". El relat d'un recorregut singular tocant l'experiència. Explico des d'on i com neix el fil central de la recerca: "la relació educativa", i el procés. Des de l'anàlisi d'interpretació de les dades al procés i sentit de l'escriptura narrativa.A la Tercera part: Tres camins per pensar la relació educativa, desplego en tres capítols els tres eixos principals que emergeixen del fil central de la recerca i que són: La pregunta per la llibertat, El Temps en la relació educativa i Acompanyar un tros del camí de vida: Una mirada des de l'amor i el dolor en la relació educativa.La Quarta part titulada Conclusions, inconclusions i propostes és on aporto una articulació i encreuament entre els tres eixos de recerca per apropar-nos a la comprensió de la relació educativa. A partir de la qual s'obren nous camins, noves propostes, deixant a la mà dels lectors la possibilitat de deixar-se tocar per explorar el sentit de la pròpia experiencia de la relació educativa. / "IN TOUCHING THE EXPERIENCE OF THE EDUCATIVE RELATIONSHIP WITH IMMIGRANT WOMEN. A NARRATIVE RESEARCH".BY: Marta Caramés Boada.TEXT: The aim of this Thesis research is to study the manner the social educator handles her/his relationship with immigrant women. Within the field of adult education, and more specifically immigrant women, this research aims at deepening on the knowledge of some issues that take place during the teaching and learning processes of a new language.Some of these issues that initiate this narrative research are:What does it take place in the education relationship during the teaching and learning amongst adult women? What sort of links of sense and meaning go across the relationship and affect the educative practice?What happens in the educative relationship when a Catalan, occidental educator with a university degree teaches to read and write a woman from the northern fields of Morocco, Gambia or Senegal? What kind of knoweldges and lack of knowledges play a part in this educative relationship?How do we, educators, go along in this learning of the language? How does the relationship amongst us start in this learning process? How and from where do we educators look at some immigrant women? How does our relationship move? How to bring these questions to the university classes?In this research of understanding, I have started from my own experience in the practice of the educational relationship to start thinking about the sense of being a social educator with immigrant women. Sense that I have searched also from the questions to understand the job that are raised at the University, during the generation of future social educators.Next to the questions that raised my sense as an educator, other new ones were born when searching the sense of the method, questions such as: how to approach the comprehension of this educational relationship? Is it possible to bring it into words? Is it possible to write it?To perform this journey I have searched the narrative research as a research path. Narrative research allows us to come near the understanding of the experience as a broad form, welcoming the complexity of the educational research with its different dimensions. This is the reason why narrative writing has allowed me to "touch" a part of the experience and to be able to show it seeking to share this complexity.

La tesi "Present i perspectives de futur dels programes socioeducatius en medi obert a les comarques gironines: una avaluació aproximada", està estructurada en tres apartats d'extensió desigual. Primer el marc teòric conformat per sis capítols. Segon el marc metodològic director de la recerca. I finalment les conclusions, constituïdes en tres seccions on les dues primeres fan referència als resultats de l'anàlisi de les aportacions del treball de camp, mentre que la tercera explicita els resultats i constatacions finals de la tesi. / The actual thesis "Present and perspectives of future of the socioeducative programs in open surrounding to the Girona region: an approximate assessment", is structured in three sections of unequal extension. First the theoretical frame composed by six chapters. Secondly the methodological frame director of the research. And finally the conclusions, constituted in three sections where the two first ones make reference to the results of the analysis of the contributions of the fieldwork, while the third one is explicit of the results and final ratifications of the thesis.