L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar i analitzar la qualitat psicosocioeducativa de les polítiques d’infància concretades en l’oferta de xarxes i serveis de la primera infància d’algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquest objectiu, s’ha dissenyat un sistema d’indicadors per avaluar la qualitat dels centres, els serveis i el programes adreçats a la primera infància, a partir del qual s’han creat uns qüestionaris. Es realitza l’anàlisi a partir d’enquestes i entrevistes, així com a través de qüestionaris que s’han administrat a tècnics i professionals que treballen a centres i serveis adreçats a la primera infància. El tractament de les dades es va fer amb el suport de l’SSPS. L’anàlisi de les dades mostra que un treball en xarxa pot afavorir la qualitat dels equipaments d’una població i assenyala els beneficis que comporta. També es demostra que la qualitat psicosocioeducativa dels professionals dels centres analitzats és molt bona. Finalment, la investigació permet percebre que alguns indicadors són susceptibles de modificació, amb la intenció d’anar afilant el sistema d’indicadors. A partir de l’anàlisi dels resultats, es planteja una proposta pràctica, perfilant algunes línies d’actuació necessàries per implementar i/o optimitzar el model de treball en xarxa als municipis, a través d’un model d’assessorament psicopedagògic participatiu, des d’una perspectiva comunitària basada en la col·laboració dels participants. Paraules clau Sistema d’indicadors, indicadors de qualitat, qualitat psicosocioeducativa, treball en xarxa, xarxes d’atenció a la infància, primera infància, famílies, serveis d’atenció a la primera infància, treball interdisciplinari, assessorament comunitari. / The objective of this research is to study and analyse the psycho-socioeducational quality of policies for Childhood as they appear specifically in the networks and services for early years childhood in some of the towns of the Barcelona metropolitan area. To achieve this objective a system of indicators has been designed to evaluate the quality of the centres/services/programmes for early years, and from these a questionnaire has been created. Analysis is carried out the surveys and interviews as well as the use of questionnaires sent to specialists and professionals working in centres and services for early years children. Data treatment is carried out using SPSS. The analysis of the data shows how networked services can help to improve the quality of the facilities in a town, and indicates the benefits that this brings. It also shows that that the psycho-educational quality of the professionals in the centre is very high. Finally, the investigation enables a perception of how some indicators are susceptible to modification, with the aim of making the system of indicators sharper. From analysis of the results, a practical proposal is made, describing some of the lines of action necessary for the introduction and/or optimisation of the model of networked services in municipal areas, using a participative psychological teaching model, from a community perspective based on the collaboration of the participants. KeywordsSystem of indicators, indicators of quality, psycho-socioeducational quality, networked services, children’s support networks, early childhood, families, services for early childhood, interdisciplinary work, community assessment.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.