El presente trabajo trata de las competencias profesionales del formador en los contextos de formación continua desde la óptica de los programas de formación de formadores. Para ello, diferentes fases y momentos han sido considerados en el mismo.Una vez planteado el problema y los objetivos del estudio, cuatro elementos definen el planteamiento del estudio: la figura profesional del formador, las competencias profesionales de éste, su formación y el contexto específico de intervención como es el de la formación continua. El planteamiento del estudio en torno a estos cuatro elementos sirven, a su vez, para estructurar e indagar el estado de estos aspectos de manera interrelacionada en la literatura y en el contexto, con el fin de establecer el marco teórico y contextual de referencia.La parte aplicada del estudio está encabezada por la presentación del diseño de la investigación. Del mismo se destacan las variables, la metodología, la muestra, los instrumentos y las limitaciones y posibilidades del estudio. A continuación se presentan los resultados desde la caracterización de las muestras hasta la presentación de las valoraciones de los encuestados y entrevistados en torno a los datos de los programas de formación de formadores analizados, en torno a los contenidos que están presentes en dichos programas y en torno a las capacidades que los encuestados valoran como disponibles y necesarias en el ejercicio de su actividad profesional.Todos los resultados obtenidos son retomados en las conclusiones presentados de forma sintética. En este sentido, las conclusiones nos muestran lo siguiente:- Desde el contexto sociolaboral se constata la problemática conceptual en torno a la formación continua. Por otra parte, las funciones de formador parecen estar más o menos claras en torno a planificación, desarrollo y evaluación de la formación, organización de la formación e investigación e innovación. También se constatan dos perfiles genéricos como son el del profesional de la formación y el del formador eventual que se van especificando en los diferentes contextos de acuerdo a funciones, destinatarios y contexto de intervención.- Desde los programas de formación de formadores, aparece el diseño como poco fundamentado, poco orientado hacia las necesidades de los participantes y a las necesidades contextuales. El desarrollo del programa aparece débil en lo que a aplicación del principio de multivariedad de estrategias metodológicas se refiere. Los resultados del programa deben reorientarse a los aspectos relacionados con la evaluación.- Por lo que a contenidos que se ponen en juego en los programas de formación de formadores aparecen dos tendencias. Por una parte, el diseño y el desarrollo de la formación están bastante resueltos en los programas, así como los aspectos psicopedagógicos. En cambio, los contextos contextuales, los relacionados con lo institucional y la investigación e innovación son más necesidades sentidas o potenciales que realidades en los programas analizados.- Finalmente, las capacidades se muestran como poco claras a la vista de los resultados contradictorios obtenidos.Finaliza el trabajo planteando propuestas en torno a la formación de los formadores para el contexto de la formación continua. Para ello, se repara en contenidos generales y en orientaciones para la organización de la formación. / The present work deals with the trainee's professional competences in the context of continuous training from the optics of the training trainee's programmes. For it, there have been considered different phases and moments.Once created the problem and the objectives of study, four elements define the exposition of the study: the trainee's professional figure, his professional competences, his training and the specific context of intervention as it is the continuous training. The exposition of the study around these four elements are used, at the same time, to structure and to investigate the state of these aspects in an interrelated way in literature and in the context, with the purpose of establish the theoretical and contextual frame of reference.The applied part of the study is headed by the presentation of the investigation design. From this, the variables stand out, the methodology, the sample, the instruments and limitations and possibilities of study. Next, results appear from the characterization of samples to the presentation of pollsters' and interviewed's valuations around the data of the analyzed training trainees' programmes, around the contents present in that programmes and around the intervewed's capacities they value as available and necessary in the exercise of their professional activity.All the obtained results are retaken in the conclusions and presented in a synthetic form. In this sense, the conclusions show us the following:* From the social and labour context, the conceptual problem around the continuous training is stated. On the other hand, the trainee's functions seem to be more or less clear around training planning, development and evaluation, training organization and investigation and innovation. Also two generic profiles are state, like the formation professional and the eventual trainee that are being specified in the different context according to functions, addressees and context of intervention.- From the training trainees' programmes, the design appears as little based, little oriented towards the participants' necessities and contextual necessities. The development of the programme appears weak in which to application of the principle of multivariety of methodologic strategies it talks about. The programme results must be reoriented towards the aspects related to evaluation.- Concerned to the contents that are exposed in the training trainees' programme, appear in it two tendencies. On the one hand, the formation design and development are solved enough in the programmes, as well as in the psycopedagogic aspects. However, the contextual contents, related to institutional, and investigation and innovation are more felt or potential necessities than realities in the analized preogrammes.- Finally, the capacities are showed as little clear to the sight of the obtained contradictory results.The work finishes raising proposals around the trainees' training in the context of continuous training. To do it so, it paid attention to general contents and in orientations for the training of trainers organization.

Aquesta tesi és un estudi al voltant de la formació MIR i l'adquisició de les competències professionals en aquest procés. Aquest model formatiu té interès pedagògic perquè encaixa perfectament amb els actuals models de formació per competències al combinar formació i treball.Es plantegen dos grans objectius: es pretén analitzar i contrastar les percepcions de tutors i residents de Catalunya al voltant de l'adquisició de competències professionals en el procés MIR dins l'especialitat de Medicina de Família i Comunitària; posteriorment, la informació obtinguda donarà pistes per suggerir propostes de millora en relació a l'adquisició de competències.Prenent com a punt de partida la hipòtesi que hi ha diferencies entre tutors i residents en les seves percepcions al voltant de l'adquisició de competències es dissenya la recerca. Es tracta d'un estudi descriptiu que combina informació quantitativa i qualitativa. Primerament es treballa amb qüestionaris per obtenir una primera opinió de tots els tutors i residents R3 de Catalunya i posteriorment amb grups focals per poder aprofundir i interpretar les dades obtingudes quantitativament. Aquest procés es fa de forma paral·lela amb tutors i residents. El qüestionari té de dues parts. La primera, consta d'una escala de 42 competències, agrupades en 10 àrees competencials (habilitats clíniques, habilitats instrumentals i habilitats de maneig, comunicació, atenció a la família, atenció a la comunitat, activitat preventiva, docència, aspectes organitzatius i recerca) sobre les que tutors i residents han d'avaluar el grau de capacitació d'aquests últims. La segona part, consta d'altres preguntes sobre la formació MIR en connexió amb aquesta adquisició de competències.Entre les dades obtingudes de forma estadística, entenent que les dades qualitatives no sempre les subscriuen, destaca que les percepcions dels tutors sobre el grau de capacitació per àrees són o molt similars o per sobre de les dels residents i en general força positives llevat de la comunitat que queda clarament "suspesa" i la docència i recerca on els residents els queda molt poc per arribar a "aprovar-se". Com a més valorades destaquen les àrees de clínica, maneig, comunicació i preventiva, mantenint-se la resta en una posició més intermèdia.En quant al model formatiu (estratègies metodològiques, avaluació formativa...) la percepció dels tutors també és més positiva que la dels residents.Per concloure , de tots els resultats obtinguts globalment i de la seva discussió, es destrien del treball algunes aportacions: - L'eix de la formació segueix sent l'assistència individual.- Les àrees competencials vinculades a una medicina més integral (família i comunitat) estan menys consolidades.- Encara s'observen dificultats per practicar una medicina centrada en la persona.- La recerca segueix sent un punt feble.- Hi ha sensibilitat vers la comunicació i el treball en equip.- Les competències es consoliden realment quan es posen en pràctica. El context té un paper fonamental. - Tutorització, autoaprenentatge i modelatge són l'eix metodològic bàsic.- Hi ha poca cultura avaluativa.- La pressió assistencial i la manca de temps entorpeixen el procés formatiu. A partir d'aquí, algunes de les propostes de millora de la formació MIR que es suggereixen són:- Millorar la qualitat docent: formació, espai per docència, reconeixement, criteris d'acreditació amb eines diverses.- Millorar la Tutorització Activa Contínua: centrar-la en el resident i augmentar-ne la freqüència a R1 i R2.- Rotar per diversos tutors de primària.- Potenciar l'aprenentatge cooperatiu.- Desenvolupar mecanismes d'avaluació contínua amb instruments senzills i manejables.- Estimular aquelles àrees que donen un caràcter diferenciador a la primària (família, comunitat, preventiva...).- Buscar el consens en zones frontereres d'actuació. / This thesis is a study of postgraduate medical training and the acquisition of professional competences in this process. This formative model is of pedagogic interest because it fits perfectly well with present training models since it combines education and work. Two great objectives are proposed. Firstly, the objective is to analyse and contrast tutors' and residents' perceptions on the acquisition of professional competences in the postgraduate training process within Family and Community Medicine; secondly, the information obtained will provide clues to suggest proposals for the improvement of acquisition of competences.Research is designed taking as starting point the hypothesis that there are differences between tutors and residents in their perceptions on the acquisition of competences. It is a descriptive study that combines quantitative and qualitative information.Firstly, work is carried out with the help of questionnaires to obtain a first opinion from all tutors and trainees in 3rd year in Catalonia, followed later on by focus groups in order to be able to deepen our understanding and to interpret the data obtained quantitatively. This process is carried out in a parallel way with tutors and residents.The questionnaire consists of two parts. First, it has a scale of 42 competencies, grouped in 10 competency areas (clinical expertise, instrumental abilities and handling abilities, communication, consideration for the family, regard for the community, preventive activity, teaching, management aspects and research) in which tutors and residents have to evaluate the degree of capacitation of the latter ones. The second part consists of other questions regarding postgraduate training in relation to this acquisition of competencies.Among the data obtained statistically, with the prior understanding that qualitative data cannot always be subscribed, we must emphasize that tutors' perceptions on the degree of capacitation in each area are either very similar to or above those of the residents, and generally quite positive except with regards to regard for the community, which is clearly "failed", and to teaching and research skills where residents are close to achieving a "pass". The most valued competency areas are clinical expertise, handling abilities, communications and preventive activity, with the other competency areas maintaining a more intermediate position. With regards to the formative model (methodological strategies, formative evaluation...), tutors' perception is also more positive than the residents' one.To conclude, of all the results obtained globally and from their discussion, some contributions are extracted:- The foundation of the formation continues to be individual attendance. - Competency areas linked to a more global medicine (family and community) are less consolidated.- Difficulties are still observed for practicing a medicine centred on the person.- Research remains a weak point.- There is sensitivity for communication and teamwork.- Competencies really consolidate themselves where they are put into practice. Context plays a crucial role.- Tutorials, self-learning and modelling constitute the basic methodological axis.- There is little evaluative culture.- The pressure on the social security system and the lack of time interrupt the formative process.The following are some of the proposals suggested to improve the postgraduate medical training: - Improve the quality of teaching: formation, teaching space, recognition, accreditation criteria with various tools.- Improve Continuous Active Tutorials: focus them on the resident and increase their frequency for R1 and R2.- Rotate between various primary health care tutors.- Enhance cooperative learning.- Develop continuous evaluation mechanisms with simple tools that are easy to handle.- Enhance those areas which give primary health care a differentiating character (family, community, preventive...).- Seek consensus in border action areas.

Aquest estudi te com a principal objectiu conèixer i desvetllar les Competències Professionals (CP) del Nutricionista Esportiu, un professional que té un mercat laboral en ple creixement i que, conseqüentment, necessita que els plans d'estudi de la carrera de Nutrició i Dietètica acompanyin aquesta evolució, tot formant Nutricionistesaptes per a actuar en aquesta recent branca. A partir d'una investigació sistematitzadade caràcter exploratori i descriptiu, es va poder conèixer les opinions de 14 experts sobre les CP del Nutricionista Esportiu. Per a dur a terme aquesta tasca, es va utilitzar el mètode Delphi composat per tres rondes de qüestionaris. Els experts investigats són professionals que treballen amb Nutrició Esportiva, originaris de quatre països on aquesta professió presenta diferents graus de desenvolupament: Austràlia (1), Brasil(1), Espanya (3) i Estats Units (3). A la primera ronda, es va distribuir un qüestionari depreguntes obertes (fase exploratòria) on els subjectes van descriure les activitats desenvolupades en la seva atenció als esportistes i persones físicament actives. La segona ronda consistia en un llistat de CP, originades a partir de l'anàlisi del contingut de les respostes obtingudes a la primera ronda, i es va demanar als experts que valoressin les CP seleccionades mitjançant una escala amb quatre graus de valoració:totalment d'acord (4), d'acord (3), poc d'acord (3), gens d'acord (1). Per a la tercera i darrera ronda, es va aplicar el mateix llistat, llevat d'algunes modificacions suggerides pels experts en la segona ronda, a més, en aquest punt, es va permetre que els experts coneguessin la tendència del consens assolit en la valoració anterior i se'ls va permetre realitzar comentaris sobre les mateixes si ho consideraven necessari. Com aresultat, es va obtenir un total de 147 CP, que varen classificar-se en quatre macrocategoriesde Competències: les competències tècniques (38), les metodològiques(62), les participatives (24) i les personals (23). Les CP que van obtenir un menor grau de valoració i de consens van ser contrastades amb la literatura i algunes van poderser reconsiderades. Aquest estudi demostra que l'estudi científic (sistemàtic i rigorós)de les CP del Nutricionista Esportiu podrà servir per a establir i planificar els contingutsque hauran de configurar la disciplina de Nutrició Esportiva que comença a introduir-se en els plans d'estudi de les carreres de Nutrició i Dietètica. / El Nutricionista Deportivo es un profesional que posee un mercado laboral en constante crecimiento, evolución que debe ir acompañada de una adecuación de los planes de estudio de la carrera de Nutrición y Dietética que permita formar Nutricionistas aptos para actuar en esta reciente área. En este escenario, el estudio que aquí se presenta tiene como principal objetivo conocer y desvelar las Competencias Profesionales (CP) del Nutricionista Deportivo. A partir de una investigación sistematizada, de carácter exploratorio y descriptivo, se obtuvieron yanalizaron las opiniones de 14 expertos acerca de las CP del Nutricionista Deportivo.Los expertos que participaron en el estudio son profesionales que trabajan en la Nutrición Deportiva en cuatro países donde esta profesión presenta diferentes grados de desarrollo: Australia (1), Brasil (7), España (3) y Estados Unidos (3). Para esta investigación se utilizo el método Delphi compuesto de tres rondas. En la primera ronda se aplicó un cuestionario de preguntas abiertas (fase exploratoria), donde lossujetos describieron las actividades desarrolladas en su atención a deportistas y personas físicamente activas. La segunda ronda estuvo compuesta de un listado de CP elaborado a partir del análisis de contenido de las respuestas obtenidas en la primera ronda, y se solicitó a los expertos que valorasen las CP de este listado pormedio de una escala compuesta por cuatro grados de valoración: totalmente de acuerdo (4), de acuerdo (3), poco de acuerdo (2), nada de acuerdo (1). Para la tercera y última ronda se aplicó el mismo listado de CP, salvo algunas modificacionessugeridas por los expertos en la segunda ronda. En esta ocasión se permitió a los expertos conocer la tendencia del consenso logrado en la valoración anterior y se les permitió realizar comentarios sobre las CP si lo consideraban necesario. Comoresultado se obtuvo un total de 147 CP, que fueron clasificadas en cuatro macrocategorías de Competencias: las competencias técnicas (38), las metodológicas (62), las participativas (24) y las personales (23). Las CP que resultaron tener un menor grado de valoración y/o de consenso fueron contrastadas con la bibliografía, y algunasde ellas fueron reconsideradas. Este estudio demuestra que el estudio científico (sistemático y riguroso) de las CP del Nutricionista Deportivo posibilita un adecuado establecimiento y planificación de los contenidos que deberán componer la disciplina de Nutrición Deportiva, que empieza a ser incorporada en los planes de estudio de las carreras de Nutrición y Dietética. / This research has the main goal to meet and reveal the Professional Competencies (PC) of the Sports Dietitian, a professional who ins now facing aconsiderate growth on its labor market, and as a consequence, the Dietetics undergrade education, need to be constantly updated to better instruct their students. A systemized and exploratory study has been developed in order to know the opinion of14 experts about the PC of the Sports Dietitian. A Delphi methodology composed by three rounds has been applied. The experts approached are professional that work in the Sports Nutrition area originated from four countries where this profession presents different degrees of development: Australia (1), Brazil (7), Spain (3) and United States (3). At the first round an opened answer questionnaire has been applied (exploratory phase) where the subjects were able to describe the activities developed when dealingwith both high level athletes and physical active people. The second round were composed of a list of PC originated from the content analysis of the answers given on the first round, the experts were asked to evaluate the PC of this list by signing a scale of four different degree of agreement: in full agreement (4), in agreement (3), in partialagreement (2) and in full disagreement (1). For the third and last round, the same PC list were applied but this time with some modification considering the suggestion of some experts given on the second round, at this time the expert were able to know the consensus tendencies achieved on the previous round and they were also permitted tocomment anything they found interesting about the Competencies. As results, 147 PC were established and classified in four macro categories of Competencies: Technical Competencies (38), Methodological Competencies (62), Participative Competencies(24) and Personal Competencies (23). The PC that presents less degree of agreementand less consensus were contrasted by the literature and some of them were reconsidered. The present research could demonstrated that the scientific study (systematic and rigorous) of the PC of the Sports Dietitian can serve as a tool to the establishment and planning of the contents to be taught at a Sports Nutrition subject that are now being incorporated by the curriculum of the Dietetics undergraduate university programs.

L'aportació principal d'aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l'avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D'acord amb l'objectiu de la recerca, l'instrument ha estat validat pel sistema de judici d'experts i se n'ha dut a terme diverses proves pilot. Es tracta d'una investigació avaluativa aplicada que permet obtenir informació rellevant per facilitar la presa de decisions, tant de tipus formatiu (reflexió crítica de la pròpia pràctica docent) com de tipus sumatiu (rendició de comptes). L'instrument es pot aplicar en la modalitat d'avaluació interna i contempla l'autoavaluació (el propi professor): portafolis i autoinforme; i l'heteroavaluació (parell acadèmic i directiu): observació de classes i entrevista. Aquests instruments poden ser útils per a la gestió de la millora de la qualitat educativa, considerada en el context del projecte educatiu de cadascun dels centres que l'apliquin. / The main contribution of this thesis is a multifaceted instrument for the assessment of teaching for secondary school teachers based on indicators, grouped into fifteen different fields, which may be associated with certain professional teaching skills. According to the purpose of research, the instrument has been validated by experts and several pilot tests have been carried out. It consists on an evaluative research applied to obtain relevant information to facilitate decision making, either formative (critical reflection of their own teaching practice) or summative (assessment results). The instrument can be applied in the form of internal evaluation and includes self-evaluation (teacher's own): self-report and portfolio; and peer evaluation (academic peer and a member of the board) class observation and interview. These instruments can be useful for the management of education quality improvement, considered in the context of the educational project of each of the schools that apply it.