Aquesta tesi té la intenció principal o fonamental de fer veure de manera global la feina perseverant i tossuda d'un bon nombre de professors i professores de llengua d'Educació Secundària que, de gra de sorra en gra de sorra, arriben a aixecar una torre de propostes i d'idees relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la composición escrita que faríem bé de tenir en compte i d'aplicar, amb les variacions i les actualitzacions necessàries i pertinents, a les classes de llengua dels centres educatius. Pel que fa a l'estructura, els quatre primers capítols són una revisió sumària de l'estat de la qüestió dels estudis relacionats amb la composición escrita en general, basant-se en la bibliografia existent sobre aspectes diferents d'aquesta disciplina. Quant al capítol 5è ("El taller com a instrument per a l'aprenentatge cooperatiu de l'escriptura"), hem de veure la relació entre aprenentatge i espais d'aprenentatge en una estratègia o en un context de fer desenvolupar la composición escrita entre l'alumnat. Al 6è capítol ("La interacción professor/alumne i l'aprenentatge"), parlarem de la relació entre el professorat i els estudiants quan es tracta d'escriure un text. Pel que fa al 7è capítol ("L'escriptura al currículum de l'ESO") donarem información sobre l'ensenyament de la compsociió escrita en el marc de les tres lleis educatives que s'han despelgat en el sistema educatiu català des dels anys vuitanta. Començarem el capítol 8è ("Les experiències didàctiques del professsorat de secundària") amb un decàleg d'opcions per ajudar a desenvolupar l'escriptura entre els estudiants. En aquesta direcció, pensum que la presentación del material didàctic que conforma el corpus de la recerca podria fer un doble servei: ser una ajuda pedagògica per al professorat i servir els estudiants en les seves tasques d'aprenentatge. En el capítol 9è plantejarem les preguntes de la tesi que han de dur a la realització de la part pràctica del treball i que, bàsicament, hauran d'estar relacionades amb models i propostes per a la realització de textos escrits. El capítol 10è ("Descripció del corpus") farà referència al conjunt d'experiències publicades a diverses revistes especialitzades que han de ser objecte d'anàlisi en aquesta recerca. En el capítol 11è farem saber el mètode de treball usat en aquesta recerca i que té la intenció d'aconseguir els objectius generals proposats. Per la seva banda, el capítol 12è recull la relació de propostes didàctiques (setenta-una en total) publicades que conformen el corpus de treball de la recerca. El capítol 13è planteja una enquesta teòrica per a l'anàlisi de les experiències didàctiques a què fem referència al capítol desè. El capítol 14è significa la presentació del treball d'anàlisi pròpiament dit, i és la part més extensa de la recerca. S'hi revisaran les propostes didàctiques que hem relacionat al capítol dotzè. Els capítols quinzè, setzè, dissetè i divuitè relacionen els resultats de l'anàlisi amb les preguntes de la recerca. Per tant, per una banda indicaran models teòrics que puguin ser a la base de les experiències didàctiques, així com tipus i gèneres textuals desenvolupats, i per una altra banda, faran explícites les propostes concretes d'ensenyament del desenolvupament de l'escriptura a partir dels autors i autores de referència. Finalment, al capítol 19è es presenten les conclusions, on es farà saber entre d'altres coses el nivell de coneixements i el marge de seguiment de models teòrics de desenvolupament de l'escriptura, la relació entre la recerca didàctica universitària i la práctica educativa als centres de secundària o l'estat de l'ensenyament de la composició escrita com a procés.

No description available.

This study is built up on the need to enhance the thinking over the decisions taken and the performances carried out by teachers and students in secondary education with regard to the evaluation of the learning result. The problem lies in that the information and - or - the results gathered from the evaluation practices do not always entail a serious consideration of these data. Hence the lack of a systematic modification of the educational practices. In this study a range of self-questioning tools are proposed in order to enhance ¡the teachers and students' ability to think about this topic as well as their ability to evaluate themselves. The proceeding has been the following: a) the issues that generate conflict have been identified according to the dimensions and categories of this research; b) a model to build the tools has been elaborated; c) finally, questions have been constructed for each one of the conflicts previously specified. This has been done bearing in mind the theoretical framework that has been chosen to carry out this research. The mechanism that is proposed here is formed by five tools for the teachers and one for the students. Each tool consists of a) the definition of the problem; b) the goal of the tool, and c) the three levels of consideration. In the first level, general questions are put forward in order to be discussed either individually or in a group. The goal of this activity is to gain consciousness of the key issues in order to solve the problems. In the second level, a more structured guide is proposed. Its goal is to direct the practice of the reflection of the issues that generate a conflict. Finally, in the third level, a method is proposed to increase the reflection and the viewpoints of this reflection, like written documents, web pages, specific references, experiences, and opinions about the topic.