L'objectiu principal de la investigació va ser estudiar els efectes ocasionats per un hàbit de respiració oral en les diferents estructures orofacials i analitzar la relació entre respiració oral i deglució atípica. Per a això, es van definir les estructures que poden sofrir alteració per la inspiració oral i que són objecte d'estudi. La selecció de la mostra es va realitzar a partir de la revisió de 762 històries clíniques dels pacients que van iniciar tractament en el Servei de Logopèdia de l'Hospital de Nens de Barcelona. Es van descartar 389 nens que no s'ajustaven als nostres criteris de selecció, quedant 373 per a la realització de la investigació (309 amb respiració oral i 64 amb respiració nasal). Es va utilitzar per a la recollida de dades un protocol d'evolució i un protocol de trastorns miofuncionals. L'anàlisi dels resultats es va realitzar a través d'una metodologia correlacional que ens va permetre comptabilitzar les diferències estructurals i funcionals entre els nens amb respiració oral i nasal. Es van obtenir estadístics Chi-quadrat i V de Cramer a partir de taules de contingències. Els resultats obtinguts mostren diferències significatives en la majoria de les estructures orofacials entre els respiradores orals i nasals. I reflecteixen relació entre respiració oral i deglució atípica. / El objetivo principal de la investigación fue estudiar los efectos ocasionados por un hábito de respiración oral en las diferentes estructuras orofaciales y analizar la relación entre respiración oral y deglución atípica.Para ello, se definieron las estructuras que pueden sufrir alteración por la inspiración oral y que son objeto de estudio.La selección de la muestra se realizó a partir de la revisión de 762 historias clínicas de los pacientes que iniciaron tratamiento en el Servicio de Logopedia del Hospital de Nens de Barcelona.Se descartaron 389 niños que no se ajustaban a nuestros criterios de selección, quedando 373 para la realización de la investigación (309 con respiración oral y 64 con respiración nasal).Se utilizó para la recogida de datos un protocolo de evolución y un protocolo de trastornos miofuncionales.El análisis de los resultados se realizó a través de una metodología correlacional que nos permitió contabilizar las diferencias estructurales y funcionales entre los niños con respiración oral y nasal. Se obtuvieron estadísticos Chi-cuadrado y V de Cramer a partir de tablas de contingencias.Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en la mayoría de las estructuras orofaciales entre los respiradores orales y nasales. Y reflejan relación entre respiración oral y deglución atípica. / The main objective of the research was to study the effects caused by a habit of oral respiration on different orofacial structures and analyze the relationship between oral respiration and atypical swallowing. Thereby, there were defined structures that may suffer alteration by the oral inspiration and which are under consideration. The sample selection was made after reviewing medical history of 762 patients who started treatment within the Logopedia Service at "Hospital de Nens" in Barcelona. It ruled that 389 children did not meet our criteria for selection, leaving 373 for conducting the research (309 to 64 with oral respiration and nasal respiration). A development protocol and a miofunctional disorder protocol were both used for data collection.The analysis of the results was conducted through a correlational methodology that allowed us to account for structural and functional differences between children with oral and nasal respiration. We obtained Chi-square statistical and V of Cramer from contingency tables. The results show significant differences in most orofacial structures between oral and nasal respirators. And they reflect a relationship between oral respiration and atypical swallowing.