En el procés d'ensenyament-aprenentatge del traç gràfic de l'escriptura, és freqüent que l'alumnat trobi algunes dificultats per aconseguir una qualitat escrivana suficient independentment del mètode utilitzat. Aquesta tesi té com a objectius: conèixer la freqüència d'ús dels diferents mètodes en la nostra realitat escolar, interrelacionar els corrents metodològics amb les diferents menes de dificultat en l'escriptura, proposar les línies que estructurin un treball d'intervenció i/o prevenció de les dificultats en l'escriptura i obtenir un qüestionari de screening que permeti fer una anàlisi sobre el mètode d'aprenentatge de l'escriptura i les dificultats específiques que s'observen en cada aula. / En el proceso de enseñanza-aprendizaje del trazo gráfico de la escritura, es frecuente que el alumnado tenga algunas dificultades para conseguir una cualidad escribana suficiente independientemente del método utilizado. Esta tesis tiene como objetivos: conocer la frecuencia de uso de los diferentes métodos en nuestra realidad escolar; interrelacionar las corrientes metodológicas con los diferentes tipos de dificultad escribana; proponer las líneas que estructuren un trabajo de intervención y/o prevención de les dificultades en escritura; y obtener un cuestionario de screening que permita hacer un análisis sobre el método de aprendizaje de la escritura y las dificultades específicas que se observan en cada aula. / Throughout the teaching process of graphic tracing learning students often come across various difficulties in achieving sufficiently good quality handwriting regardless of the methods used. The aims of this thesis are getting to know the frequency of use of different methods in real life situations, interrelating current methodologies with different types of difficulty encountered in the handwriting process, proposing lines in order to structure intervention and/or preventing difficulties in hanwriting, obtaining a screening questionnaire which enables analysis to be carried out on the handwriting learning method and specific difficulties which can be observed in each classroom.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat aprofundir en la identificació, caracterització i comprensió, tant des del punt de vista teòric, com des del punt de vista metodològic, de l'avaluació que du a terme el professorat de matemàtiques de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) per tal d'avaluar els aprenentatges dels alumnes que presenten dificultats en l'aprenentatge d'aquesta àrea. Més específicament, els objectius són: en primer lloc, identificar els programes avaluatius que utilitza el professorat per als alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (d.a.m.) i, un cop identificats, establir semblances i diferències entre aquests programes i els que s'utilitzen per a la resta de l'alumnat; en segon lloc, analitzar les possibles relacions entre la diversificació dels programes avaluatius per als alumnes amb d.a.m. i la diversificació d'altres aspectes del procés d'ensenyament/aprenentatge; i, en tercer lloc, copsar la incidència de determinats factors en els processos i criteris de presa de decisions per part del professorat o del centre en relació a la diversificació dels programes avaluatius o d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes amb d.a.m.El marc teòric que s'assumeix com a referència és la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge que fonamenta en alguns principis sòcio-culturals, d'inspiració vigotskiana, la seva conceptualització de les pràctiques avaluatives i sobre els processos d'atenció a la diversitat. L'estratègia de l'ensenyament adaptatiu i, com a conseqüència, l'avaluació de caire inclusiu, esdevenen els eixos principals de la recerca.L'estratègia metodològica general que s'adopta és de caràcter observacional i basada en l'anàlisi de casos. L'anàlisi detallada de les pràctiques avaluatives del professorat de matemàtiques de quart d'ESO de quatre instituts, juntament amb l'anàlisi del context en el qual es troben constitueixen la base empírica del treball. Els instruments que s'han utilitzat per a la recollida de dades han estat, fonamentalment: entrevistes semiestructurades al cap d'estudis o coordinador pedagògic de l'IES; al cap del departament de matemàtiques i als professors que imparteixen l'àrea de matemàtiques a 4art d'ESO.Vinculat a cadascuna de les entrevistes, recull de documents relatius a l'atenció a la diversitat i a l'avaluació. El procediment d'anàlisi de les dades es va abordar de manera successiva per objectius, i per a cadascun d'ells es van elaborar un seguit d'instruments amb diferents dimensions i criteris operatius de validació. Els resultats mostren les relacions existents entre les pràctiques avaluatives utilitzades per als alumnes amb d.a.m. i les utilitzades per a la resta de l'alumnat, en el sentit que en un bon nombre de casos, els programes avaluatius utilitzats per avaluar els alumnes amb d.a.m. són iguals als emprats per avaluar la resta de l'alumnat, sense que es produeixi cap diferenciació, i també que la proporció de programes avaluatius que poden qualificar-se com "adaptatius" és baixa. L'estudi també mostra les relacions entre la diversificació i adaptabilitat dels programes avaluatius i la diversificació i adaptabilitat d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, en el sentit que s'han identificat docents que diversifiquen diversos aspectes del procés d'esenyament i aprenentatge, però no diversifiquen els seus programes avaluatius; en canvi, no es troba, en cap cas, la situació inversa. El treball també mostra en funció de quins factors es prenen decisions tant a nivell de professor com a nivell de centre sobre la diversificació dels programes avaluatius o sobre la diversificació d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, essent la concepció sobre les difereències individuals del centre i el grau d'elaboració de les decisions col·lectives els que presenten una incidència més clara. / The objectives of this study are: firstly, to analyze the assessment programmes (AP) addressed by teachers of Compulsory Secondary Education (16 years old) to mathematics low-achievement students and to compare AP addressed to mathematics low-achievement students with AP addressed to the rest of the students; secondly, to analyze the relationship between assessment diversification and teaching diversification for mathematics low-achievement students; and finally, to understand some of the factors that affect the possibility to use more inclusive assessment practices by teachers. The theoretical approach is socio-cultural perspective, that has pointed out the intrinsic interrelationship between teaching and learning, and assessment processes. It has also called attention to the importance of using certain assessment tools and forms in order to develop inclusive schools and classrooms. Both statements highlight the relationship between more inclusive assessment practices and the improvement of teaching in the same way. We studied the teaching, learning and assessment processes of 21 groups from students in their 4th year in Secondary School (16 years old). These 21 groups are from four high schools with different features. In each high school we studied all the groups ordinary and extraordinary, homogeneous and heterogeneous where the mathematics subject was taught to students in their 4th year. For each process, we made several interviews with the mathematics teachers and we collected all the assessment tools used for students with learning disabilities as well as for all the rest. We also collected complementary data from interviews to school teaching supervisors and heads of mathematics departments, as well as documents related to assessment and/or educative response to students' diversity elaborated by the whole school and by mathematics teachers. All these data were analyzed according to a categories system reviewed and adapted for the study of assessment situations and activities Results show that, generally, assessment practices developed by teacher and students do not show a high degree of adaptability. They also show that, in most cases, although the assessment practices used to assess students with mathematics learning disabilities are different to those used with the rest of the students, they are not, however, more adaptative and inclusive. Finally, results show that this adaptability and inclusiveness depend on a wide range of factors, amongst which we can point out those related to the agreements reached by high schools on how respond pedagogically to diversity and learning disabilities students.

La tesi pretén demostrar la validesa d'un programa d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques a l'educació primària, en base a un reforçament de la lectura dels problemes matemàtics. La fonamentació teòrica d'aquest programa és la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i Aprenentatge i la metodologia utilitzada en la implementació del programa és l'ensenyament i aprenentatge estratègic , aplicat segons la seqüència metodològica proposada per Monereo. Un altre element determinant va ser la presentació de continguts molt contextualitzats a la realitat del grup al qual es va aplicar el programa. Els resultats aconseguits van confirmar la millora de rendiment dels infants des d'un punt de vista conceptual i procedimental, però sobretot una millora actitudinal relativa a un increment de motivació per la tasca. Els principis psicopedagògics en els que es fonamenta el model d'intervenció són: Prevenció del fracàs, atenció a la diversitat, foment del pensament crític, motivació, globalització i contextualitzacó i ensenyament estratègic. / La tesis pretende demostrar la validez de un programa de enseñanza y aprendizaje de las matemáticas en la Educación Primaria, en base a un refuerzo de la lectura de los problemas matemáticos. El fundamento teórico de este programa es la Concepción Constructivista de la Enseñanza y el Aprendizaje y la metodología utilizada en la implementación del programa es la enseñanza y aprendizaje estratégico, aplicada según la secuencia metodológica propuesta por Monereo. Otro factor determinante ha sido la presentación de contenidos muy contextualizados a la realidad del grupo al cual se ha aplicado el programa. Los resultados logrados han confirmado la mejora de rendimiento del alumnado desde un punto de vista conceptual y procedimental, pero sobretodo una mejora actitudinal relativa a un incremento de motivación por la tarea. Los principios psicopedagógicos en los que se fundamenta el modelo de intervención son: Prevención del fracaso, atención a la diversidad, fomento del pensamiento crítico, motivación, globalización y contextualización y enseñanza estratégica. / The thesis aims to demonstrate the validity of a program of teaching and learning mathematics in primary education, based on strengthening the reading of mathematical problems. The theoretical foundation of this program is the Constructivist Conception of Teaching and Learning and the methodology used in implementing the program is learning strategies, applied according to methodological sequence, proposed by Monereo. Another important factor has been that contents of learning activities are highly contextualised to the real life of the group to which the program has been implemented. The results obtained have confirmed the improvement in student performance both in conceptual and procedural contents, but especially on attitudinal contents due to increased motivation for the task. Psycho-educational principles in underpinning the intervention model are: Prevention of failure, attention to diversity, promotion of critical thinking, motivation, globalization and contextualization and strategic teaching