Aquest treball s'inscriu en el marc d'un grup de recerca interuniversitari (UAB i UCM), interessat per la docència universitària i liderat pels professors Domènech i Polaino, codirectors d'aquesta tesi. S'hi aborda la satisfacció docent del professorat universitari amb la intenció de ressaltar-ne la importància per a l'educació universitària de qualitat i, en definitiva, per l'excel·lència de la Universitat. Es pensa en un model d'universitat compromesa amb la societat actual a través de la formació de futurs professionals educant-los tant en coneixements, com en valors i actituds. D'altra banda, també s'hi vol ressaltar la satisfacció docent com una alternativa a la gran quantitat de treballs que posen l'èmfasi en el malestar docent. Així, es vol posar de relleu aspectes que són motiu de satisfacció docent i que, per tant, repercuteixen positivament en el benestar i en la salut del professorat. Part del treball està orientat a l'estudi de les propietats psicomètriques de l'Escala de Satisfacció Docent del Professorat (ESP), instrument de mesura dissenyat pels professors Polaino i Domènech. La psicologia humanista és el marc teòric que dóna suport a aquesta tesi, ja que hi encaixa perfectament el model de professor que es desprèn del constructe satisfacció docent base de l'ESP. Aquesta escala pretén ser un instrument d'autoavaluació i a la vegada una eina que faciliti la identificació d'aspectes que poden millorar la pròpia satisfacció docent. Per tal d'estudiar la fiabilitat i la validesa de l'ESP s'ha emprat una mostra de professorat universitari de diverses facultats de la Universidad Complutense de Mardrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De les dades quantitatives i qualitatives aportades per aquests professors, s'ha pogut confirmar la multidimensionalitat del constructe satisfacció docent del qual s'ha partit, s'ha reestructurat la dimensionalitat dels factors en què inicialment s'havien organitzat els ítems de l'ESP i s'han posat de relleu aspectes significatius per a aquest professorat en relació a la seva satisfacció docent no previstos en l'ESP. / Este trabajo se inscribe en el marco de la actividad de un grupo interuniversitario (Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad Complutense de Madrid) de investigación interesado en la docencia universitaria y dirigido por los profesores Domènech y Polaino, codirectores de esta tesis. En ella se aborda la satisfacción docente del profesorado universitario con la intención de resaltar su importancia en la calidad de la educación universitaria y, en definitiva, en la excelencia de la Universidad. El modelo de referencia es el de una universidad comprometida con la sociedad actual mediante la formación de futuros profesionales, y la educación de éstos en conocimientos y también en valores y actitudes. Por otra parte, también se quiere hacer hincapié en la satisfacción docente como alternativa al gran número de trabajos que destacan el malestar docente. En este sentido, se pretende poner de relieve aspectos que son motivo de satisfacción docente y que, por lo tanto, repercuten positivamente en el bienestar y en la salud del profesorado.Una parte de este trabajo está orientado al estudio de las propiedades psicométricas de la Escala de Satisfacción Docente del Profesorado (ESP), instrumento de medida diseñado por los profesores Polaino y Domènech. La Psicología Humanista constituye el marco teórico en el que se apoya esta tesis puesto que en él encaja perfectamente el modelo de profesor que se desprende del constructo "satisfacción docente", fundamento de la ESP. Esta escala pretende ser un instrumento para la autoevaluación y, a la vez, un recurso que facilite la identificación de aspectos que favorezcan una mejora de la satisfacción docente. Para el estudio de la fiabilidad y de la validez de la ESP, se ha contado con la colaboración de una muestra de profesores universitarios de varias facultades de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPC), la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Los datos cuantitativos y cualitativos aportados por este profesorado han permitido confirmar la multidimensionalidad del constructo "satisfacción docente" del que se ha partido, reestructurar la dimensionalidad de los factores en que inicialmente se habían distribuido los ítemes de la ESP y poner de relieve aspectos significativos para estos profesores relacionados con su satisfacción docente y no contemplados en la ESP. / This work has been conducted within the framework of an interuniversity research group (UAB and UCM), focused on university teaching and led by teachers Domènech and Polaino, co-directors of this thesis. It tackles the issue of teaching satisfaction in university teachers with the aim of highlighting its importance for a high quality university education and, in short, for the excellence of the university. The model of university we have in mind is that of a university committed to the current society through the training of prospective professionals by educating them both in knowledge and in values and attitudes. Besides, teaching satisfaction is also an important factor as an alternative to the large amount of works focusing on teaching distress. This is why we want to show aspects that result in teaching satisfaction and, therefore, have a positive repercussion on the teachers' well-being and health. Part of this work aims at studying the psychometrical properties of the Teaching Satisfaction in Teachers Scale (ESP), a measurement tool designed by teachers Polaino and Domènech. Humanistic Psychology is the theoretical framework that supports this thesis, as the model of teacher resulting from the construct "teaching satisfaction" at the base of ESP fits this theory perfectly well. This scale is intended to be a self-assessment tool, as well as a tool to help us identify aspects that may improve one's own teaching satisfaction. In order to study the reliability and validity of ESP, a sample of university teachers from different Faculties in the Complutense University of Madrid (UCM), Polytechnic University of Madrid (UPM), University of Barcelona (UB), and Polytechnic University of Catalonia (UPC) was used. From the quantitative and qualitative data provided by these teachers, the multi-dimensional nature of the construct "teaching satisfaction" has been confirmed, the dimensionality of the factors according to which the ESP items were initially organised has been restructured, and these teachers pointed at some significant aspects in relation to their teaching satisfaction, which the original ESP did not deal with.

Des del punt de vista psicoanalític, el pare i el seu paper en el desenvolupament integral del seu fill/a, ha estat un tema àmpliament desconegut i desatés. Un fet semblant passa des del punt de vista de la investigació empírica en la psicologia evolutiva, psicologia clínica, psicopatologia, etc. Però, les noves perspectives de la investigació sobre el desenvolupament i creixement de les criatures, tant des del punt de vista de l'observació sistemàtica i clínica, com dels estudis empírics, li atorguen cada cop més importància. Els canvis socials i psicosocials de la família han suposat indubtables canvis del paper de la mare i del paper del pare (i de les seves representacions mentals acompanyants) que fa poc temps han començat a considerar-seHan aparegut estudis i descripcions sobre la sèrie de canvis que pateix el pare dintre de la família, a partir de l'embaràs i del naixement de la criatura.En aquest treball presentarem una visió general sobre el tema, i resultats que hem obtingut en el nostre estudi sobre la transició a la paternitat en pares d'una llar d'infants del districte de Sant Martí de Barcelona.S'han investigat variables biològiques, psicològiques i psicosocials durant l'embaràs, als tres mesos de vida de la criatura, i quan aquesta tenia 12 mesos.En general, els resultats apunten cap la importància de la paternitat com una important transició psicològica, i que ens pot permetre parlar de crisi psicosocial. I ho fa en tres nivells: síndrome de covada, desequilibri emocional post-part i aspectes que continuen en la transició bio-psico-social als 12 mesos de vida de la criatura. / Desde el punto de vista psicoanalítico, el padre y el papel que realiza en el desarrollo integral de su hijo/a, és un tema ámpliamente desconocido y desatendido. Algo similar ocurre desde el punto de vista de la investigación empírica en psicología evolutiva, psicología clínica, psicopatología,.. Y sin embargo, las nuevas perspectivas de la investigación sobre el desarrollo y crecimiento de los niñios/as, tanto desde el punto de vista de la observación sistemática y/o clínica como de los estudios empíricos, le conceden una importancia cada vez mayor. Los cambios sociales y psicosociales que padece la familia han supuesto indudables cambios del papel de la madre y del papel del padre (y de sus representaciones mentales acompañantes), que sólo recientemente han comenzado a estudiarse.En este trabajo presentaremos una visión general sobre el tema, y los resultados que hemos obtenido en nuestro estudio sobre la transición a la paternidad en padres de una guarderia del distrito de Sant Martí de Barcelona.Se han investigado variables biológicas, psicológicas y psicosociales durante el embarazo, a los tres meses de vida del hijo/a, y a los 12 meses de vida de este/a.En general, los resultados apuntan hacia la importancia de la paternidad como una transición psicológica importante, y que nos permite hablar de transición psico-social en tres niveles. Estos puntos son: síndrome de covada, desequilibrio emocional post-parto y aspectos que continuan en la transición bio-psico-social a los 12 meses de vida de la criatura. / From the psychoanalytical point of view the subject of the father and the role he plays in the integral development of his child has been really unknown and neglected. The similar thing happens as far as the empirical investigation in the clinical psychology, evaluative psychology and psychopathology are concerned. Nevertheless, the perspectives in the investigation about the children development and growing up, from the systematically and/or clinical observation and the empiric studies points of view, consider them an increasing importance. The social and psychosocial changes that can be observed in the institution of the family cause undoubted changes in the role of the mother and in the role of the father (and their accompanying representations), changes that have been investigated very recently. Nowadays, there appear many studies and descriptions of the series of the changes that suffers the father and his role in the family, related with the pregnancy and the children's birth.Now we shall present a general vision of the topic and some of the results of a empiric research work carried out about the paternity transition among the fathers of a nursery in Sant Martí¬ district of Barcelona. Biological variables, psychological and psycho-socials ones were investigated during the pregnancy, in the first three months of the son's life and in the first birthday. In general, the results point toward the importance of fatherhood as a psychosocial transition more important than expected at the three levels, and including issues of a psychosocial crisis with elements of couvade syndrome, postpartum fragility and permanent (1 year) psychosocial changes.