• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Les determinants psychologiques de la planification des transitions psychosociales : vers une approche dispositionnelle / Psychological determinants of psychosocial transition planning : a dispositional approach

Demulier, Virginie 06 July 2011 (has links)
L’adaptation aux transitions psychosociales dépend essentiellement de la planification de ces phases. Cependant, de nombreux individus ne planifient pas, s’exposant à des troubles psychologiques post-transitionnels. Ce travail doctoral s’intéresse, par conséquent, aux mécanismes sous-tendant la planification des transitions psychosociales et tente ainsi d’expliquer les différences interindividuelles en termes de planification. Plus précisément, nous soutenons la thèse selon laquelle les variables dispositionnelles déterminent les processus explicatifs de la planification des transitions psychosociales. Bien que les traits de personnalité soient liés aux réactions et à l’adaptation aux transitions psychosociales, la littérature n’évalue pas ou peu le rôle de la personnalité dans les processus de planification. En se basant la Théorie du Comportement planifié (Ajzen, 1991), le modèle de Beehr (1986), la Théorie Sociocognitive des Carrières (Lent, Brown, & Hackett, 1994) et le modèle en cinq facteurs de la personnalité (Digman, 1990), ce travail a pour objectif d’identifier les variables dipositionnelles en tant que les facteurs explicatifs de la planification des transitions psychosociales. Il atteste que les variables sociocognitives contribuent à la planification de l’arrêt de la carrière sportive de haut niveau (étude 1). Les traits de personnalité influencent l’âge planifié de départ à la retraite professionnelle (étude 2). De plus, le Caractère Consciencieux contribue à la planification de la carrière professionnelle future des athlètes de haut niveau actifs (étude 3). Enfin, les traits de personnalité prédisent la planification de la carrière future parmi les étudiants de première année de Licence (étude 4). Ce projet permet donc de mettre en évidence la personnalité en tant que déterminant de la planification des transitions psychosociales et apporte, par conséquent, des éléments de compréhension des différences interindividuelles de planification des transitions psychosociales. Finalement, ce travail doctoral atteste de la nécessité d’individualiser la prise en charge afin de mieux préparer les individus en vue de la transition. / Post-transitional adaptation depends on transition planning. However, many people do not plan ahead, exposing themselves to psychological distress following the transition. Thus, this doctoral project thus focuses on mechanisms underlying transition planning and attempts to explain individual differences in terms of planning. More precisely, we support the thesis that dispositional variables determine the processes that explain transition planning. Although personality traits are linked to reactions and adaptation to transition, research evaluating the role of personality in transition planning is lacking. Based on the Theory of Planned Behavior (Ajzen, 1991), Beehr’model (1986), the Social Cognitive Career Theory (Lent, Brown, & Hackett, 1994) and the Five Factor Model (Digman, 1990), this doctoral project aims to identify personality factors explaining psychosocial transition planning. It demonstrates that sociocognitive variables contribute to retirement planning from elite sport (study 1). Personality traits influence the planned retirement age from work (study 2). In addition, conscientiousness contributes to career planning among elite athletes through career goals and self-efficacy (study 3). Finally, personality traits predict career planning amongst students (study 4). Overall, this project contributes to highlighting personality traits as determinants of sociocognitive mechanisms of transition planning and further provides a better understanding of processes underlying individual differences in psychosocial transition planning. Finally this doctoral project demonstrates the need to individualize support to better assist individuals in transition preparation.
2

L'accés a la paternitat com a transició psicosocial

Fuster Castell, Maria Pietat 19 July 2006 (has links)
Des del punt de vista psicoanalític, el pare i el seu paper en el desenvolupament integral del seu fill/a, ha estat un tema àmpliament desconegut i desatés. Un fet semblant passa des del punt de vista de la investigació empírica en la psicologia evolutiva, psicologia clínica, psicopatologia, etc. Però, les noves perspectives de la investigació sobre el desenvolupament i creixement de les criatures, tant des del punt de vista de l'observació sistemàtica i clínica, com dels estudis empírics, li atorguen cada cop més importància. Els canvis socials i psicosocials de la família han suposat indubtables canvis del paper de la mare i del paper del pare (i de les seves representacions mentals acompanyants) que fa poc temps han començat a considerar-seHan aparegut estudis i descripcions sobre la sèrie de canvis que pateix el pare dintre de la família, a partir de l'embaràs i del naixement de la criatura.En aquest treball presentarem una visió general sobre el tema, i resultats que hem obtingut en el nostre estudi sobre la transició a la paternitat en pares d'una llar d'infants del districte de Sant Martí de Barcelona.S'han investigat variables biològiques, psicològiques i psicosocials durant l'embaràs, als tres mesos de vida de la criatura, i quan aquesta tenia 12 mesos.En general, els resultats apunten cap la importància de la paternitat com una important transició psicològica, i que ens pot permetre parlar de crisi psicosocial. I ho fa en tres nivells: síndrome de covada, desequilibri emocional post-part i aspectes que continuen en la transició bio-psico-social als 12 mesos de vida de la criatura. / Desde el punto de vista psicoanalítico, el padre y el papel que realiza en el desarrollo integral de su hijo/a, és un tema ámpliamente desconocido y desatendido. Algo similar ocurre desde el punto de vista de la investigación empírica en psicología evolutiva, psicología clínica, psicopatología,.. Y sin embargo, las nuevas perspectivas de la investigación sobre el desarrollo y crecimiento de los niñios/as, tanto desde el punto de vista de la observación sistemática y/o clínica como de los estudios empíricos, le conceden una importancia cada vez mayor. Los cambios sociales y psicosociales que padece la familia han supuesto indudables cambios del papel de la madre y del papel del padre (y de sus representaciones mentales acompañantes), que sólo recientemente han comenzado a estudiarse.En este trabajo presentaremos una visión general sobre el tema, y los resultados que hemos obtenido en nuestro estudio sobre la transición a la paternidad en padres de una guarderia del distrito de Sant Martí de Barcelona.Se han investigado variables biológicas, psicológicas y psicosociales durante el embarazo, a los tres meses de vida del hijo/a, y a los 12 meses de vida de este/a.En general, los resultados apuntan hacia la importancia de la paternidad como una transición psicológica importante, y que nos permite hablar de transición psico-social en tres niveles. Estos puntos son: síndrome de covada, desequilibrio emocional post-parto y aspectos que continuan en la transición bio-psico-social a los 12 meses de vida de la criatura. / From the psychoanalytical point of view the subject of the father and the role he plays in the integral development of his child has been really unknown and neglected. The similar thing happens as far as the empirical investigation in the clinical psychology, evaluative psychology and psychopathology are concerned. Nevertheless, the perspectives in the investigation about the children development and growing up, from the systematically and/or clinical observation and the empiric studies points of view, consider them an increasing importance. The social and psychosocial changes that can be observed in the institution of the family cause undoubted changes in the role of the mother and in the role of the father (and their accompanying representations), changes that have been investigated very recently. Nowadays, there appear many studies and descriptions of the series of the changes that suffers the father and his role in the family, related with the pregnancy and the children's birth.Now we shall present a general vision of the topic and some of the results of a empiric research work carried out about the paternity transition among the fathers of a nursery in Sant Martí¬ district of Barcelona. Biological variables, psychological and psycho-socials ones were investigated during the pregnancy, in the first three months of the son's life and in the first birthday. In general, the results point toward the importance of fatherhood as a psychosocial transition more important than expected at the three levels, and including issues of a psychosocial crisis with elements of couvade syndrome, postpartum fragility and permanent (1 year) psychosocial changes.

Page generated in 0.1099 seconds