L’objectiu d’aquesta recerca és cercar evidències de la potencialitat del programa Llegim en
parella, que proposa la tutoria entre iguals com a mètode per al desenvolupament de la
competència lectora; centrant-nos en dos aspectes clau com són la comprensió lectora i
l’autoconcepte lector.
Es tracta d’un estudi amb un disseny de multiplicitat metodològica que ens possibilita fer una
aproximació, per una banda quantitativa que ens permet identificar els canvis que es produeixin
en cada una de les variables analitzades: comprensió i autoconcepte lector. Per després, amb una
aproximació qualitativa realitzar l’anàlisi del procés –especialment de la interacció d’una
submostra de parelles- que ens ajudi a reconèixer els moments i les actuacions responsables dels
canvis detectats.
L’estudi es realitza amb una mostra de 577 alumnes, dels quals 441 alumnes formen part del
grup d’intervenció i 136 alumnes formen part del grup de comparació, i 20 mestres pertanyents
a 10 centres educatius que, durant els cursos 2008-09, 2009-10 i 2010-11, estaven
desenvolupant el programa Llegim en parella. La investigació se situa en el context natural de
l’aula.
Els resultats quantitatius ens indiquen que hi ha diferències significatives entre el pretest i el
postest de tots els alumnes del grup d’intervenció per a la variable de comprensió lectora en les
diferents modalitats de tutoria (fixa i recíproca), així com pels rols desenvolupats (tutor i
tutorat). Els resultats de l’anàlisi del procés ens mostra que les millores es produeixen per la
utilització de les estratègies lectores, tant cognitives com metacognitives que proposa
l’estructura de les sessions del programa Llegim en parella, així com també per les ajudes en
bastida que ofereixen els tutors als seus tutorats per a millorar la comprensió lectora. S’observa
que les situacions més riques tenen lloc en la interacció que es produeix entre ambdós alumnes,
per tal de resoldre les preguntes de comprensió inferencials i profundes formulades.
Pel que fa a l’autoconcepte lector, els resultats quantitatius ens mostren que es produeixen
diferències significatives entre el pretest i el postest dels alumnes que desenvolupen el rol de
tutors, cosa que no es produeix en els tutorats, ni en l’alumnat que desenvolupa la tutoria
recíproca. L’anàlisi de la interactivitat ens fa adonar que els alumnes tutors, pel fet de
desenvolupar el seu rol, disposen d’elements per a la millora del seu autoconcepte lector i, en
canvi, els alumnes tutorats generalment atribueixen les millores obtingudes a l’ajuda del tutor,
no als seus propis esforços, i no es perceben com a millors lectors. Els alumnes participants en
les tutories recíproques en disposar de la meitat de sessions per a desenvolupar un i altre rol,
probablement no tenen prou temps per a mostrar canvis en el seu autoconcepte lector. Així
mateix, es detecten els processos de reflexió metacognitiva com a factors que poden potenciar la
millora de l’autoconcepte lector en fer més conscients els alumnes de les seves capacitats i
possibilitats de millora.
Paraules clau: educació inclusiva, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge entre iguals, tutoria
entre iguals, competència lectora, comprensió lectora, autoconcepte lector. / The goal of this research is to find evidence of the power of the programme Llegim en parella
(Reading by pairs,) which proposes peer tutoring as a method to develop reading competence;
focusing in two key aspects such as comprehension and a self-concept as a reader.
The design involves a methodological multiplicity that permits first a quantitative approach,
which allows the identification of the changes observed in each variable under study: reading
comprehension and self-concept as a reader. Then, after these changes have been recorded, we
can analize the process - especially the interaction in a subsample of pairs - through a qualitative
approach that allows us to figure out the moments and the actions that induce the changes
observed in the quantitative approach.
We are using a sample of 577 students, of which 441 belong to the intervention group and 136
belong to the comparison group; and 20 teachers from 10 different education schools that during
the academic years 2008-09, 2009-10 and 2010-11, were developing the programme Llegim en
parella. This research takes place in the natural framework of the classroom.
The quantitative results show significant differences between pre-test and post-test for all
students in the intervention group on the reading comprehension variable under the different
tutoring modes (fixed and reciprocal), and also under the different developed roles (tutor and
tutee). The results of the analysis of the process show that the improvements are due to the
application of reading strategies, either cognitives or metacognitives, proposed in the structure
of the sessions of the programme Llegim en parella, and also due to the scaffolding help by the
tutors to their tutee in order to improve their reading comprehension. We observe the richest
situations in the interactions within pairs when trying to solve inferential and critical questions
about comprehension.
Regarding the self-concept as a reader, quantitative results show significant differences between
pre-test and post-test for students developing the role of tutor, however it is not so for tutee nor
for students developing reciprocal tutoring. The interactivity analysis shows that students in the
role of tutors have elements to improve their self-concept as a reader, due to the development of
their role, while tutee students normally explain their improvements by the tutor's help and not
by their own effort, and they do not perceive themselves as better readers. Participants in the
reciprocal tutoring probably do not have enough time to develop changes in their self-concept as
a reader due to the fact that they spend half of the sessions in each role. However, we find that
metacognitive reflexion processes can promote the improvement of self-concept as a reader and
induce the students to become more conscious of their abilities and of their potential for
improvement.
Keywords: inclusive education, cooperative learning, peer learning, peer tutoring, reading
competence, reading comprehension, self-concept as a reader. / El objetivo de esta investigación es hallar evidencias de la potencialidad del programa Llegim
en parella, que propone la tutoría entre iguales como método para el desarrollo de la
competencia lectora; centrándonos en dos aspectos esenciales como son la comprensión lectora
y el autoconcepto lector.
Se trata de un estudio con un diseño de multiplicidad metodológica que nos posibilita hacer una
aproximación, por un lado cuantitativa que nos permite identificar los cambios que se
produzcan en cada una de las variables analizadas: comprensión y autoconcepto lector. Para
posteriormente, a través de una aproximación cualitativa realizar el análisis del proceso –
especialmente de la interacción de una submuestra de parejas – que nos ayude a reconocer los
momentos y las actuaciones responsables de los cambios detectados.
El estudio se realiza con una muestra de 577 alumnos, de los cuales, 441 forman parte del grupo
de intervención y 136 forman parte del grupo de comparación, y 20 profesores pertenecientes a
10 centros educativos que, durante los cursos 2008-09, 2009-10 y 2010-11, estaban
desarrollando el programa Llegim en parella. La investigación se sitúa en el contexto natural de
las aulas.
Los resultados cuantitativos nos indican que hay diferencias significativas entre el pretest y el
postest de todos los alumnos del grupo de intervención para la variable de comprensión lectora
en las distintas modalidades de tutoría (fija y recíproca), así como según los roles desarrollados
(tutor y tutorado). Los resultados del análisis del proceso nos muestran que las mejoras se
producen debido a la utilización de las estrategias lectoras, tanto cognitivas como
metacognitivas que propone la estructura de las sesiones del programa Llegim en parella, así
como también por las ayudas andamiadas que ofrecen los tutores a sus tutorados para mejorar la
comprensión lectora. Se observa que las situaciones más ricas se producen durante la
interacción que se produce entre ambos alumnos, para poder resolver las preguntas de
comprensión inferenciales y profundas formuladas.
Por lo que se refiere al autoconcepto lector, los resultados cuantitativos nos muestran que se
producen diferencias significativas entre el pretest y el postest de los alumnos que desarrollan el
rol de tutores, hecho que no se produce en los tutorados, ni en el alumnado que lleva a cabo la
tutoría recíproca. El análisis de la interactividad nos demuestra que los alumnos tutores, por el
hecho de desarrollar su rol, disponen de elementos para la mejora de su autoconcepto lector y,
en cambio, los alumnos tutorados atribuyen generalmente las mejoras obtenidas a la ayuda del
tutor, no a sus propios esfuerzos, y no se perciben como mejores lectores. Los alumnos
participantes en las tutorías recíprocas, al disponer de la mitad de sesiones para desarrollar un y
otro rol, probablemente no tienen tiempo suficiente para mostrar cambios en su autoconcepto
lector. Así mismo, se detectan los procesos de reflexión metacognitiva como factores que
pueden potenciar la mejora del autoconcepto lector al permitir a los alumnos tomar conciencia
de sus capacidades y posibilidades de mejora.
Palabras clave: educación inclusiva, aprendizaje cooperativo, aprendizaje entre iguales, tutoría
entre iguales, competencia lectora, comprensión lectora, autoconcepto lector.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/120513 |
| Date | 18 September 2012 |
| Creators | Flores Coll, Marta |
| Contributors | Duran, David, 1963-, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 325 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0141 seconds