En l’actualitat un dels espais urbans més utilitzats de la ciutat de Barcelona és el Metro.
Les dades de 2011 així ho mostren. Diàriament més d’un milió de persones usen aquest
mitjà de transport. Aquest dada posa de manifest l’elevada mobilitat ciutadana i, alhora,
evidencia la importància dels trànsits, les trajectòries, els moviments... en la nostra
quotidianitat. Partint d’aquesta consideració, i prenent com a posicionament el
construccionisme social, hem realitzat una investigació urbana des d’un posicionament
crític. Des d’allò que hem definit com a metodologia mòbil hem realitzat una etnografia
urbana en el Metro de la ciutat usant l’observació participant i la deriva com a tècniques
d’investigació. En consonància amb el plantejament teòric i la metodologia emprada
hem realitzat un anàlisi crític del discurs del diari de camp amb la intenció de posar de
manifest els processos socials implicats en la construcció social d’aquest espai urbà.
Així doncs, l’objectiu del procés de recerca, és oferir una “lectura” de les pràctiques
socials que es posen en joc en el Metro de Barcelona. Aquestes pràctiques ens permeten
saber com és i com es construeix aquest espai urbà contemporani i, alhora, ens donen la
possibilitat d’analitzar quins processos socials es posen en joc en el subsòl de la urbs, i
com aquests incideixen en la forma que pren la societat actual.
La tesi es presenta en format de compendi de publicacions. En total s’exposen tres
articles que posen de manifest les següents argumentacions: 1) la importància del
Metro, i dels Espais de trànsit, en el context social i urbà actual, mostrant que els Espais
de Trànsit són un excel·lent aparador de la societat actual; 2) la necessitat d’estudiar els
fenòmens socials actuals, de naturalesa mòbil, adoptant metodologies mòbils i una
lògica que estigui en consonància amb el caràcter efímer i canviant de les noves formes
d’entendre el món. La lògica radicant es presenta com una alternativa a la lògica de les
estabilitats, de la reificació i la cristal·lització de l’allò social; 3) les possibilitats de la
deriva, transformada en tècnica de investigació psicosocial, com a eina que ens permet
aproximar-nos a l’allò urbà des del seu “interior” i formant part de les trajectòries, dels
moviments... de la urbs. Aquest trilogia d’arguments posa de manifest quin ha estat el
camí de recerca recorregut amb l’objectiu d’integrar i de desenvolupar una investigació
urbana en el context de la Psicologia social.
Allò què mostren els resultats de la investigació és, per una banda, que el Metro de
Barcelona és un paisatge del moviment, un Espai de Trànsit, que explica una societat
mòbil en constant transformació. Per altra banda, en el Metro de la ciutat es posen en
joc diversos mecanismes i estratègies de poder que gestionen, controlen i acoten la
“potencia” social dels usuaris i, alhora, emergeix un diàleg molt interessant entre les
relacions de poder i de resistència. Així doncs, parlem del Metro de Barcelona com un
espai urbà on es produeixen diferents tipus de control, un espai disciplinari, un espai
col·lectiu, un espai global i un espai de interconnexió.
D’aquesta lectura del Metro de Barcelona es desprèn una interpretació de la societat
concreta: la sociabilitat actual es fonamenta en la interconnexió i la ubiqüitat permanent,
en la infinitat de moviments i de desplaçaments que la travessen i que fan que la societat
de principis de segle XXI adopti les característiques del radicant. / Currently, one of the most used urban spaces in the city of Barcelona is the Metro (the Barcelona
Underground). It is demonstrated by the data from 2011. Every day more than a million people
use this means of transport. This figure shows the high mobility of citizens, and
also demonstrates the importance of transits, trajectories and movements in our daily
lives. Based on this consideration, and taking the social constructionist approach, we made
an urban research from a critical position. From a mobile methodology, we have made an urban
ethnography in the Metro of Barcelona, using participant observation and drift as research
techniques. In line with the theoretical basis and the methodology, we have made a Critical
Discourse Analysis of our field diary, in order to highlight the social processes involved in the
social construction of this urban space. Thus, the aim of the research project is to
offer a "reading" of the social practices that come into play in the Barcelona’s Metro. These
practices allow us to know how this contemporary urban space is and how it is constructed, and
also they give us the possibility of analyzing which social processes come into play in
the basement of the city, and how they can explain the way that makes the society.
The thesis is presented as a compendium of publications. Three articles are exposed, and
they revealed the following arguments: 1) the importance of the Metro and the Transit Spaces
in the social and urban context, showing that Transit Spaces are an excellent showcase of
the society nowadays, 2) the need to study the current social phenomena, of mobile nature, using
mobile methodologies and adopting a logic that is in line with the changing and ephemeral
nature of new ways of understanding the world. The radicand logic is presented as an
alternative to the logic of stabilities, the reification and the crystallization of the social matters,
3) the possibilities of the drift, transformed into psychosocial research technique that allows us to
reach the “urban” from its "inside" and taking part of the trajectories and the
movements of the city. This trilogy of arguments highlights which has been the search
path route in order to integrate and develop an urban research in the context of social
psychology.
The results of the investigation show that the Barcelona’s Metro is a landscape of movement, a
Transit Space, which explains a mobile society constantly changing. Furthermore, various
mechanisms and power strategies, that manage, control and measure the social "power" of the
users, come into play in the Metro, and also a very interesting dialogue emerges between power
and resistance relations. Thus, we talk about the Barcelona’s Metro as an urban area where there
are different types of control, a disciplinary space, a public space, a global space and an
interconnection space. From this reading of the Barcelona’s Metro, an interpretation about this
society can be said: the current sociability is based on the interconnection and permanent
ubiquity, in many movements and shifts that cross it, and that makes that the society from the
early century XXI adopts the characteristics of the radicand.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/126526 |
| Date | 30 September 2013 |
| Creators | Pellicer i Cardona, Isabel |
| Contributors | Rojas Arredondo, Jesús, Vivas i Elias, Josep, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 459 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0021 seconds