L’ansietat és una emoció que involucra canvis fisiològics, psicològics i comportamentals. Quan
l’ansietat és excessiva i per tant desadaptatitva, es caracteritza per sentiments de tensió, de
preocupació i, s’acompanya de diferents sensacions corporals desagradables que produeixen
gran malestar; minvant així l’autonomia personal del que la pateix.
La etiologia dels trastorns d’ansietat encara és poc clara. No obstant, estudis clínics i
neurofisiològics han descrit alguns factors de predisposició ansiosa que resulten ser claus en el
desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. Entre aquests factors de predisposició
destaquen l’ansietat tret, la consciència corporal i la interocepció, que han estat àmpliament
descrits com a trets de vulnerabilitat i marcadors potencials per a la hipocondria, l’ansietat i la
somatització. A més a més vàries regions cerebrals hi tenen també un rol clau, especialment
les que conformen l’anomenat cervell emocional (ex.: amígdala, còrtex cingulat anterior, insula
i hipocamp). Per últim destacar també la Síndrome d’Hiperlaxitud Articular, una anomalia
col·làgena generalitzada que està associada a irregularitats en la reactivitat autonòmica i
descrita com a factor de risc pels trastorns d’ansietat. A més a més, troballes recents han
destacat la possible associació entre la consciència corporal i la hiperlaxitud articular, com
també determinades zones cerebrals que podrien mediar l’expressió clínica d’ansietat a través
de la laxitud articular.
Per tal de comprendre millor la etiologia de l’ansietat i els símptomes somàtics i, així ajudar a
millorar el tractament dels trastorns d’ansietat, explorem trets biològics i neurofisiològics
d’ansietat en una població que presenta diferents graus de laxitud articular i d’ansietat no
clínica. Realitzem doncs dos estudis diferents: (1) explorar l’associació entre la consciència
corporal, l’ansietat estat i la laxitud articular i, (2) identificar correlats neuronals d’ hiperlaxitud
articular, ansietat tret i ansietat social. En el primer estudi, tots els participants van ser
examinats a través d’una exploració clínica d’ hiperlaxitud articular, van realitzar tasques per
mesurar la capacitat interoceptiva i van completar qüestionaris per mesurar les tendències
ansioses (ansietat estat) i la consciència corporal. També, alguns participants van realitzar una
tasca de processament emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional.
En el segon estudi, tots els participants van ser examinats a través de la mateixa exploració
clínica per l’hiperlaxitud articular, van completar qüestionaris per mesurar tendències ansioses
(ansietat tret i social) i van formar part d’un paradigma emocional mitjançant tècniques de
ressonància magnètica funcional.
Els resultats obtinguts mostren que l’ansietat estat correlaciona positivament amb la capacitat
interoceptiva (elevada percepció dels batecs del cor) i negativament amb dos de les subescales
de mesura de consciència corporal: capacitat de regular l’atenció i confiança vers les
sensacions corporals. Per altra banda, l’ hiperlaxitud articular s’associa amb puntuacions més
elevades en ansietat estat i s’observa que la capacitat interoceptiva fa de mediadora en
l’associació obtinguda entre hiperlaxitud articular i ansietat estat. De la mateixa manera, els
participants hiperlaxes presenten una reactivitat discretament més elevada en arees
involucrades en el processament interoceptiu (insula, tronc encefàlic) durant un paradigma
d’estimulació afectiva que els participants no hiperlaxes. Els resultats també mostren
associacions significatives entre l’ansietat tret i l’ansietat social, i entre l’ansietat tret i la
laxitud articular. Els anàlisis ROI no mostren cap associació entre la resposta BOLD i les
mesures d’ansietat. No obstant, quan estudiem les puntuacions de laxitud articular en el
contrast emocional (cares plorant vs. cares neutres), els anàlisis ROI mostren una associació
positiva de la resposta BOLD a l’hipocamp com a resposta del paradigma emocional. A més a
més, les anàlisis exploratòries no corregides mostren que les puntuacions en laxitud articular
correlacionen positivament amb l’increment de la resposta BOLD en altres àrees importants
pel processament afectiu: còrtex cingulat anterior i mitjà, girus fusiforme, àrea
parahipocampal, còrtex orbito frontal i cerebel. Activitat discretament més elevada en àrees
involucrades. Presentem el primer estudi de neuroimatge sobre l’associació entre diferents
tendències ansioses (ansietat estat-tret, ansietat social i laxitud articular) que també explora la
interocepció en una població no clínica. Els nostres resultats tenen el potencial de millorar els
coneixements dels mecanismes a través dels quals la vulnerabilitat pels trastorns d’ansietat i
els símptomes somàtics apareixen en persones amb ansietat tret, capacitat interceptiva i
hiperlaxitud articular. / Anxiety is an emotion state that involves behavioural, psychological and physiological changes.
Importantly at its excessive expression, anxiety is usually approached as a mind-body
multisystem condition specifically characterized by feelings of tension, worried thoughts and
physical changes that can lead to significant distress.
he aetiology of anxiety disorders (ADs) still remains unclear. However clinical and
neurophysiological studies have described some important predisposing factors. Accordingly
trait anxiety, body awareness and interoception have been widely used as vulnerability traits
and potential markers for hypochondriasis, anxiety and somatization. In addition several brain
regions have a key role in the development and maintenance of ADs, mostly those conferring
the so called emotional brain (e.g.: amygdala, anterior cingulate cortex, insula and
hippocampus). Besides Joint Hypermobility Syndrome (JHS), which is an inherited generalized
collagen condition associated with abnormal autonomic reactivity, has shown to be a risk
factor for developing ADs. Importantly, recent findings have point out a possible association
between body awareness and JHS as well as specific brain regions that are likely to mediate
the clinical expression of anxiety through JHS.
In order to better understand the aetiology of anxiety and somatic symptoms and thus help
improving the treatment of ADs, we explore biological traits and neurophysiological substrates
of anxiety and somatic symptoms in a general population with different ranges of joint
hypermobility (JH) as well as different ranges of non-clinical anxiety. Hence we conducted two
different studies to: (1) explore the association between body awareness, sate anxiety and JH
and (2) identify neural correlates of JH and trait/social anxiety. In the first study, all
participants underwent a clinical examination for hypermobility, undertook tests of
interoceptive sensitivity and completed questionnaire measures of state anxiety and body
awareness. Also, some participants performed an emotional processing task during fMRI. In
the second study, all participants were assessed with a structured clinical examination for
hypermobility, completed validated questionnaire measures of anxiety tendency (i.e.: trait and
social anxiety) and underwent a functional emotional paradigm using fMRI techniques.
Results showed that state anxiety negatively correlates with the attention regulation subscale
and the trusting body sensations subscale of the body awareness self-reported measure. Also
state anxiety positively correlated with higher accuracy of interoceptive sensitivity. JH was
associated with higher state anxiety and demonstrated higher interoceptive accuracy than
non-JH. Still, our mediation analysis revealed that interoceptive sensitivity mediated the
association found between JH and state anxiety. Likewise, JH individuals were found to present
a discrete but stronger neural reactivity to affective stimuli in brain areas known to be involved
in emotional processing (particularly in anxiety) and interoception (i.e.: insula, brainstem),
when compared to non-hypermobile participants. Results also show a significant association
between trait anxiety and social anxiety, and between trait anxiety and JH. Our ROI analyses
showed no associations with BOLD signals and the anxiety measures. However when studying
JH scores, ROI analyses showed a positive association between BOLD signals in the
hippocampus as a response to crying faces compared to neutral faces. Additionally, the whole
brain analysis showed that hypermobility scores were positively associated with an increased
BOLD signal in some other key affective processing areas, such as the middle and anterior
cingulate cortex, the fusiform gyros, the parahippocampal region, the orbitofrontal cortex and
the cerebellum.
We present the first neuroimaging study of the relationship between anxiety tendencies
(state-trait anxiety, social anxiety and hypermobility) that also examines interoceptive
sensitivity in a non-clinical sample. Our findings have the potential to increase our
understanding of the mechanisms through which vulnerability to anxiety disorders and
somatic symptoms arises in people with trait anxiety, enhanced interoception and/or JH.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/284939 |
| Date | 25 July 2014 |
| Creators | Mallorquí Bagué, Núria |
| Contributors | Bulbena Vilarrasa, Antonio, Pailhez Vindual, Guillem, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 148 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0033 seconds