Return to search

Orce man. A Public Controversy in Spanish Human Origins Research, 1982-2007

Aquesta tesi doctoral tracta sobre l'anomenada controvèrsia de l'Home d'Orce. L'Home
d'Orce és un fragment cranial d'uns 8 centímetres atribuït a un homínid i descobert al jaciment de
Venta Micena, a Orce, Granada. El fòssil va ser desenterrat l'any 1982 per tres joves paleontòlegs
catalans, Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí de l'Institut de Paleontologia de
Sabadell. Aparentment, el descobriment podia ser científicament revolucionari ja que va ser atribuït
a l'homínid europeu més antic. Els tres científics van portar el descobriment als polítics a càrrec de
la seva institució. Juntament amb polítics andalusos, una presentació pública del descobriment va
ser organitzada al juny de 1983. Quan va ser donat a conèixer, la part interna del fragment seguia
enganxada a una roca, pel que no era visible. Malgrat tot, l'Home d'Orce va tenir un gran ressò
mediàtic, apareixent a molts diaris, revistes i canals de televisió. La situació política de l'Espanya
del moment, al principi de la democràcia, després de 40 anys de dictadura, va ser un factor crucial
en la manera en que el descobriment va ser divulgat. L'any següent, la part interna del fragment va
ser netejada i una estranya cresta va aparèixer. Aquesta cresta semblava indicar que el fragment no
era d'un homínid sinó que pertanyia a un membre de la família dels cavalls antic. Aquesta nova
atribució va ser feta pública per primera vegada a la portada del diari El País. A partir d'aquí, una
controvèrsia molt pública va esclatar. Només un dels descobridors, Josep Gibert, va mantenir que
l'Home d'Orce era d'un homínid. Aquesta polèmica va durar al menys 23 anys, fins 2007, quan
Gibert va morir. Amb una narrativa cronològica de la controvèrsia, aquesta tesi vol explorar les
interaccions entre científics, periodistes, públic general i polítics. En aquest anàlisi, van sorgir
diversos aspectes interessants. Primer, la importància de la situació geogràfica dels científics i dels
jaciments i com aquestes van afectar la forma en que el coneixement va ser presentat a la societat.
Segon, el paper preponderant interpretat pels discursos i estratègies que els científics d'Orce van
utilitzar i que van fer creïbles, o no, determinades teories científiques tan pel públic general com per
la comunitat científica. Tercer, la necessitat de considerar les similituds entre la història de l'Home
d'Orce i d'altres històries de ciència, per tal de desfer l'etiqueta d'excepció científica que sovint té
aquesta controvèrsia. Quart, el paper principal que els polítics en aquesta controvèrsia ens porta a
pensar en les moltes maneres per les quals la política esta relacionada amb la ciència. Per acabar,
aquesta tesi pretén destacar fins a quin punt la pràctica científica es realitza per els anomenats
‘públics’ de la ciència. En la història de l'Home d'Orce podem veure perfectament com la forma que
el coneixement científic agafa va ser completament determinada per la seva posició pública. En
definitiva, l'Home d'Orce és un exemple perfecte per entendre com les afirmacions científiques es
desenvolupen, negocien i finalment s'accepten (o rebutgen) en públic, i, com a conseqüència,
involucrant el públic general, així com els polítics i d'altres actors. / This PhD thesis deals with the so-called Orce Man controversy. The Orce Man is a 8
centimetres cranial fragment attributed to a hominid and discovered in the Venta Micena site, in
Orce, Granada, Andalusia, southern Spain. The fossil was unearthed in 1982 by three young Catalan
palaeontologists, Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí, from the Institut de
Paleontologia de Sabadell. Apparently the discovery could be scientifically revolutionary as it was
attributed to the earliest European hominid. The three scientists brought the discovery to the
politicians in charge of their institution. Together with the Andalusian politicians, a public
presentation of the discovery was organized for June 1983. When it was announced, the internal
part of the bone was still attached to a rock and, therefore, remained invisible. The Orce Man
attracted a great media following with coverage from several newspapers, magazines, and television
channels. The political situation in Spain, with democracy just emerging after 40 years of
dictatorship, was a crucial factor in the way that this discovery was disseminated. After a year, the
internal part of the fragment was cleaned and a strange crest appeared. The crest seemed to indicate
that the fragment was not from a hominid but that it belonged to an ancient equine. The new
information was first made public on the front page of the El País newspaper. With this, a very
public controversy broke out. Only one of the three discoverers, Josep Gibert, stuck to his stance,
maintaining that the Orce fragment was indeed a hominid. This dispute lasted for at least 23 years
until 2007 when Gibert died. By developing a chronological narrative of the controversy, this thesis
wants to explore the interactions between scientists, journalists, the general public, and politicians.
In this analysis, several general remarks emerged. First, the importance of the geographic situation
of scientists and sites and how this affected the way that knowledge was presented to society.
Second, the significant role that the Orce scientists’ discourses and strategies that make certain
claims credible or not for both the scientific community and the general public. Third, the necessity
to consider the similarities between the Orce Man story and other scientific successful stories, in
order to detach from Orce the label of a exception in scientific practice that often is attributed to this
controversy. Fourth, the prominent role of politicians in this controversy that let us think about the
several ways in which politics are related to science. Finally, this thesis aims to highlight the extent
to which scientific practice is related to these so-called ‘publics’ of science. In the Orce Man story
we can perfectly see how the shape that scientific knowledge took place was completely determined
by its public stance. To sum up, the Orce Man public controversy is a perfect example to understand
how scientists claims are developed, negotiated and finally accepted (or rejected) in public, and,
therefore, involving the general public as well as politicians and other actors.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/313233
Date08 October 2015
CreatorsCarandell Baruzzi, Miquel
ContributorsHochadel, Oliver, Nieto-Galan, Augstí, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria
PublisherUniversitat Autònoma de Barcelona
Source SetsUniversitat Autònoma de Barcelona
LanguageEnglish
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format254 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
RightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0136 seconds