La
lesió
de
medul·la
espinal
és
una
de
les
principals
causes
de
mortalitat
entre
pacients
menors
de
50
anys.
Es
dona
en
una
taxa
d’entre
20-‐40
persones
per
milió
d’habitants
i
amb
una
major
prevalença
en
homes
que
en
dones
(amb
una
ratio
de
4:1).
A
diferència
del
sistema
nerviós
perifèric
(SNP),
el
sistema
nerviós
central
(SNC)
de
mamífers
adults
presenta
una
limitada
capacitat
de
regeneració
espontània
fet
que
porta
a
una
pèrdua
de
dèficits
funcionals
permanents.
Això
és
degut
en
part
a:
la
escassa
capacitat
endògena
de
les
neurones
centrals
per
regenerar
els
seus
propis
axons
després
d’una
lesió,
la
limitada
capacitat
del
SNC
per
substituir
neurones
i
oligodendròcits
morts
i
la
generació
d’un
ambient
desfavorable
en
el
SNC
per
promoure
la
regeneració
axonal
després
de
lesió.
La
fisiopatologia
de
les
lesions
de
medul·la
espinal
inclou
dues
fases:
la
lesió
primària
i
la
lesió
secundària.
La
lesió
primària
és
conseqüència
del
trauma
mecànic
directe
a
la
medul·la
espinal
que
comporta
el
trencament
d’axons,
vasos
sanguinis,
membranes
cel·lulars
i
mielina.
La
lesió
primària
es
seguida
per
una
segona
onada
de
degeneració
tissular
que
ocorre
durant
un
període
de
varies
setmanes
i
comporta
una
sèrie
de
processos
cel·lulars
i
moleculars
que
tenen
com
a
resultat
l’increment
del
dany
inicial
en
el
parènquima
medul·lar.
Els
mecanismes
del
dany
secundari
són
diversos
i
no
estan
del
tot
ben
definits,
tot
i
així
diversos
estudis
indiquen
que
la
resposta
inflamatòria
n’és
un
dels
principals
components.
La
inflamació
es
un
procés
essencial
després
de
lesió,
un
mecanisme
per
evitar
infeccions
i
promoure
reparació.
En
aquesta
resposta,
les
citocines
i
les
quimiocines
juguen
un
paper
essencial
en
el
reclutament
i
l’activació
de
les
cèl·lules
immunes
i
les
cèl·lules
glials
del
SNC
per
iniciar
i
mantenir
la
resposta
inflamatòria.
A
més,
independentment
del
teixit
en
el
qual
es
produeixi,
la
resposta
immune
es
auto
limitant
i
auto
resolutiva.
Encara
que
en
lesions
de
medul·la
espinal
la
resposta
immune
es
necessària
per
retirar
restes
de
mielina
i
les
cèl·lules
mortes
e
iniciar
mecanismes
de
regeneració,
les
cèl·lules
immunes
secreten
una
sèrie
de
molècules
que
causen
dany
tissular.
Aquest
dany
tissular
és
encara
més
pronunciat
en
el
SNC
que
en
altres
degut
a
la
limitada
capacitat
de
regeneració
i
de
reemplaçar
cèl·lules
mortes
del
SNC.
Encara
més,
a
diferència
d’altres
teixits,
la
resposta
inflamatòria
en
el
SNC
no
es
auto
resolutòria
fet
que
porta
a
una
cronificació
de
la
inflamació
incrementant
la
degeneració
del
parènquima
medul·lar.
La
interleucina
37
és
una
citocina
anti-‐inflamatòria
que
es
capaç
de
suprimir
la
resposta
immune
inhibint
l’expressió
de
les
citocines
pro-‐inflamatòries
sense
afectar
a
l’expressió
de
les
anti-‐inflamatòries.
D’aquesta
manera
la
IL-‐37
es
podria
considerar
com
a
un
possible
candidat
per
a
reduir
la
resposta
inflamatòria
després
de
una
lesió
de
medul·la
espinal
i
d’aquesta
manera
promoure
regeneració
de
recuperació
funcional.
També,
la
IL-‐37
podria
potencialment
ser
usada
per
a
altres
desordres
tant
del
SNC
com
d’altres
sistemes
on
la
resposta
inflamatòria
té
un
efecte
perjudicial
com
ara
lesions
traumàtiques
al
cervell,
malaltia
d’Alzheimer,
arteriosclerosi,
asma
o
artritis
entre
d’altres. / Spinal
cord
injury
(SCI)
is
one
of
the
main
causes
of
mortality
among
patients
under
50
years
old.
It
occurs
in
most
countries
at
an
annual
rate
of
20–40
people
per
million
of
inhabitants,
affecting
more
at
men
than
women
with
a
ratio
of
4:1.
Unlike
peripheral
nervous
system
(PNS),
central
nervous
system
(CNS)
of
adult
mammals
has
limited
abilities
for
spontaneous
self-‐repair
which
leads
to
permanent
functional
deficits.
This
is
due,
in
part,
by:
the
poor
intrinsic
capacity
of
central
neurons
to
regenerate
their
axons
following
injury,
the
limited
ability
of
the
CNS
to
replace
dead
neurons
and
oligodendrocytes,
the
inappropriate
environment
of
the
CNS
to
support
axonal
growth.
The
pathophysiology
of
SCI
involves
two
stages:
the
primary
and
the
secondary
injury.
The
first
results
from
the
mechanical
trauma
to
the
spinal
cord
that
directly
disrupts
axons,
blood
vessels,
membranes
of
neurons
and
glial
cells,
and
myelin.
This
is
followed
by
the
secondary
wave
of
tissue
degeneration,
which
occurs
over
a
period
of
several
weeks,
and
encompasses
a
sequence
of
cellular
and
molecular
events
that
are
triggered
in
the
spinal
cord
parenchyma
as
a
result
of
the
primary
trauma.
The
mechanisms
of
secondary
injury
are
multiple
and
not
well
defined,
however
a
large
number
of
studies
indicates
that
inflammation
is
the
main
contributor
to
secondary
injury.
Inflammation
is
an
essential
aspect
of
the
injury
response
and
a
means
to
curb
infections
and
initiate
wound
healing.
Chemokines
and
cytokines
play
an
important
role
in
the
recruitment
and
activation
of
peripheral
immune
and
CNS
glial
cells
to
initiate
and
maintain
the
inflammatory
response.
Regardless
of
the
tissue
in
which
it
occurs,
the
inflammatory
response
is
normally
self-‐limiting
and
undergoes
resolution
in
a
timely
fashion.
Although
the
inflammatory
response
is
required
for
the
clearance
of
cell
and
myelin
debris
and
for
wound
healing
in
SCI,
immune
cells
secrete
several
factors
that
cause
damage
to
tissue.
The
damaging
effects
of
inflammation
are
more
pronounced
in
the
CNS
than
other
tissues
because
of
the
limited
capacity
of
the
CNS
for
axon
regeneration
and
replenishment
of
damaged
neurons
and
glial
cells.
Moreover,
and
in
contrast
to
host
tissues,
inflammation
does
not
terminate
in
a
timely
manner
following
SCI,
leading
to
the
development
of
chronic
inflammation
that
further
increase
the
degeneration
of
the
spinal
cord
tissue.
IL-‐37,
also
known
as
IL-‐1
family
7b
(IL-‐1F7)
is
an
anti-‐inflammatory
cytokine.
IL-‐37
suppresses
innate
immune
response
by
silencing
the
expression
of
pro-‐inflammatory
cytokines
without
altering
those
that
are
anti-‐
inflammatory.
IL-‐37
might
therefore
be
a
suitable
candidate
to
reduce
inflammation
and
thus
mediate
protection
and
functional
recovery
after
SCI.
Moreover,
IL-‐37
could
potentially
be
used
for
other
CNS
and
non-‐CNS
disorders
where
the
immune
response
plays
a
detrimental
role
such
as
acquired
brain
injury
Alzheimer’s
disease,
atherosclerosis,
asthma
and
arthritis,
among
others.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/317960 |
| Date | 16 September 2015 |
| Creators | Coll Miró, Marina |
| Contributors | López Vales, Rubèn, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 222 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0029 seconds