• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 62
  • 49
  • 43
  • Tagged with
  • 154
  • 154
  • 110
  • 66
  • 41
  • 41
  • 29
  • 15
  • 12
  • 12
  • 11
  • 8
  • 6
  • 6
  • 6
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Effect of DYRK1A dose reduction on the transcriptome of the developing mouse cerebral cortex : implications in gliogenesis

Balducci, Elisa, 1981- 24 February 2012 (has links)
Cerebral cortex is essential to exert the highest functions in mammals. Understanding the developmental processes that underlie the generation and functionality of cortical cell populations represents a mayor issue in neurobiology. DYRK1A is a dosage-sensitive gene involved in neurodevelopment with putative roles in corticogenesis. In the present study, we show that the transcriptome of the cerebral cortex of newborn mice lacking one functional copy of Dyrk1a (Dyrk1a+/-) is substantially altered and is mostly the consequence of a delayed developmental gene expression program. We also show that neural progenitors of Dyrk1a+/- mice have a reduced capability to self-renew and to differentiate into oligodendroglial cells in vitro. Moreover, we demonstrate that the epigenetic state of S100b and Gfap glial genes in the cortex of Dyrk1a+/- embryos is altered at specific promoter positions before the onset of gliogenesis, suggesting that Dyrk1a+/- neural progenitors may have an increased astrogliogenic and a decreased oligodendrogenic potential in vivo. In accordance, the number of S100b+ oligodendrocytes is reduced in the postnatal cortex of Dyrk1a+/- mutants whereas the number of Gfap+ astrocytes is increased in the adult. Finally, we show that the myelin thickness of Corpus Callosum axons and of axons of the optic and sciatic nerves is significantly decreased in adult Dyrk1a+/- mice, indicating a possible role of Dyrk1a in myelination. Altogether our results indicate that Dyrk1a dose reduction alters the differentiation potential of the embryonic cortical progenitors and suggest a new role of Dyrk1a in glial development and function. / L’escorça cerebral és essencial per dur a terme les funcions més complexes en els mamífers. Entendre el procés de desenvolupament involucrat en la generació i el funcionament de les poblacions cel·lulars de l’escorça representa un dels principals camps d’investigació de la neurobiologia. DYRK1A és un gen sensible a dosis involucrat en el neurodesenvolupament i molt possiblement en la corticogènesis. En aquest estudi demostrem que la reducció de la dosi gènica de Dyrk1a en ratolí (Dyrk1a+/-) provoca una alteració substancial del transcriptoma de l’escorça cerebral neonatal que es principalment la conseqüencia de un retard en el l’expresió seqüencial dels gens durant el desenvolupament. També hem demostrat que els progenitors neuronals dels ratolins Dyrk1a+/- tenen una menor capacitat d’autorenovació i diferenciació en cèl·lules oligodendroglials in vitro. El estat epigenetic dels gens glials S100b i Gfap es troba alterat en l’escorça d’embrions a posicions especifiques del promotor abans de l’inici de la gliogènesis, suggerint que els progenitors neuronals de ratolins Dyrk1a+/- podrien tenir un potencial astrogliogènic incrementat i un potencial oligodendrogènic disminuït in vivo. En concordança, l’escorça de ratolins Dyrk1a+/- neonatals presenta un major número de progenitors oligodendroglials S100b+, mentres que el número d’astròcits Gfap+ es troba incrementat en ratolins Dyrk1a+/- adults. Finalment, hem demostrat que la vaina de mielina dels axons del cos callos i del nervi òptic i ciàtic es troba significativament reduïda en els ratolins Dyrk1a+/- adults, fet que indica una posible implicació de Dyrk1a en mielinització. En conjunt els nostres resultats indiquen que la baixada de dosi de Dyrk1a altera el potencial de diferenciació dels progenitors embrionaris de l'escorça i suggereix un nou paper de Dyrk1a en el desenvolupament i en la funcionalitat glial.
2

Notch activation and downstream targets in embryonic hematopoiesis

Guiu Sagarra, Jordi, 1983- 26 November 2012 (has links)
La regió de l’aorta-gonada-mesonefros (AGM) és el primer nínxol de les cèl·lules mare hematopoètiques. Està descrit que la via de Notch és necessària per generar artèries i cèl·lules mare hematopoètiques. Les cèl·lules mare hematopoètiques es generen a partir de les artèries durant el desenvolupament embrionari. Tenint en compte que els vasos arterials es formen abans que les cèl·lules mare hematopoètiques, durant molt temps ha estat controvertit si la via de Notch només indueix la formació d’artèries i en canvi l’abscència de cèl·lules mare hematopoètiques és un efecte secundari o si per contra, la via de Notch participa activament en la inducció d’ambdós programes genètics, l’arterial i l’hematopoètic. Moltes de les funcions descrites de la via de Notch són conseqüència de l’expressió de les seves dianes transcripcionals: Hes i Hesrelated (Hrt). No obstant cada cop s’estan identificant noves dianes transcripcionals de la via de Notch que són específiques de teixit. En aquesta tesis doctoral, demostrem que l’activació de la via de Notch per part del lligand Jagged1 és necessària per activar el programa hematopoètic però no cal per establir el programa arterial. Aquest fet demostra que la via de Notch juga un paper clau i directe en l’hematopoèsi embrionaria. Per sota de la via de Notch mostrem que els embrions deficients en Hes1 i Hes5 mantenen intacte el programa arterial. Cal remarcar que també generen més quantitat de cèl·lules mare hematopoètiques però que no són funcionals. A més tal mutants, tenen nivells més alts d’expressió dels gens Runx1, Myb i Gata2; els quals són importants reguladors de l’hematopoèsi. Per acabar demostrem que Notch activa la transcripció de Gata2 i que HES-1 l’inhibeix. Això genera un Incoherent Feed-Fordward loop, el qual regula estretament els nivells de Gata2 necessàris per generar cèl·lules mare hematopoètiques. / The aorta-gonad-mesonephros (AGM) is the first Hematopoietic Stem Cell (HSC) niche. It was previously shown that Notch pathway is required to induce the arterial fate as well as to generate Hematopoietic Stem Cells. HSC emerge at the site of arterial vessels during embryonic development. Since arterial fate precedes HSC generation, it has long been controversial whether Notch exclusively induces the arterial program and the lack of HSC is a secondary defect; or Notch is directly involved in activating both genetic programs, arterial and hematopoietic. The best-characterized Notch targets are Hes and Hesrelated genes (Hrt) since they are involved in most of described Notch functions, however there is a growing number of tissue-specific transcriptional Notch-targets. In this thesis, we found that Jagged-mediated activation of Notch is required for the correct execution of the definitive hematopoietic program but not for the establishment of the arterial fate, thus demonstrating that Notch exerts a specific hematopoietic function in the embryo. Downstream of Notch pathway, we also show that embryos deficient for Hes1 and Hes5 alleles contain an intact arterial program but produce increased numbers of non-functional hematopoietic stem cells associated to higher levels of the hematopoietic regulators Runx1, Myb and Gata2. Moreover, Gata2 transcription is positively regulated by Notch and negatively controlled by HES-1. This creates an incoherent feed-forward loop that tightly controls Gata2 levels to generate HSC.
3

Study of the molecular mechanisms involved in the formation of hindbrain boundaries

Calzolari, Simone, 1983- 15 November 2013 (has links)
Durant el desenvolupament embrionari, els teixits s’especifiquen gradualment fins a que adquireixen un destí final. En els vertebrats el Sistema Nerviós Central (SNC) deriva del tub neural, una estructura embrionària transitòria que està regionalitzada al llarg de l'eix anteroposterior (AP) en tres diferents vesícules cerebrals i en la medul·la espinal. El romboencèfal, la vesícula cerebral posterior, és la més conservada evolutivament i donarà lloc a estructures importants com el cerebel. La part posterior del cervell està segmentada de manera transitòria al llarg de l'eix AP en diferents compartiments anomenats rhombòmeres (r). Aquesta organització segmentada determina el desenvolupament temporal i espacial de les estructures que es formen en un patró repetit, com els nervis cranials i les neurones reticulars. Els rombòmers són compartiments de llinatge cel·lular separats per fronteres, que restringeixen la barreja de cèl·lules dels diferents compartiments. Una combinatòria gènica específica confereix identitat molecular a cada rombòmer. Aquests gens refinen progressivament el seu límit de expressió, establint fronteres moleculars que prefiguren on es formaran les fronteres morfològiques que impediran que les cèl·lules es barregin. Fins avui, encara no està clar quins són els mecanismes cel·lulars i moleculars responsables de refinament de les fronteres i de la segregació cel·lular. En aquest treball es demostra que el cell-sorting és el principal mecanisme responsable del refinament dels límits moleculars en el romboencèfal. Per a això, vam realitzar un seguiment de les cèl·lules in vivo i una anàlisi de les seves trajectòries. Es demostra que el moviment cel·lular està restringit entre rombòmeres adjacents un cop els límits moleculars han estat refinats, a causa de la formació d'un cable de actomiosina a la part apical de les cèl·lules de la frontera. Finalment, hem demostrat que aquest procés està mediat per la via de senyalització Eph/Ephrin. / During development, embryonic tissues are gradually patterned and they eventually are committed to a specific fate. In vertebrates, the entire Central Nervous System (CNS) derives from the neural tube, a transient embryonic structure that is regionalized along the anteroposterior (AP) axis in three different brain vesicles and the spinal cord. The hindbrain, the posterior brain vesicle, is the most evolutionary conserved and it will give rise to important structures such as the cerebellum. The hindbrain itself is transiently patterned along the AP axis in different metameric segments called rhombomeres (r). This organization dictates the temporal and the spatial development of structures that are formed in a repeated pattern, like cranial nerves and reticular neurons. Rhombomeres are cell-lineage compartments, divided by boundaries where cell mixing is restricted. A specific combinatory of gene expression confers molecular identity to each rhombomere. Rhombomeric-restricted genes are progressively refined during development transiting from jagged to sharp limits of expression, therefore establishing molecular boundaries. After that, morphological borders become visible and impede cell intermingling. Up to date, it was still not clear which are the cellular and molecular mechanisms responsible for boundary refinement and responsible of rhombomeric cell segregation. In this work we demonstrate that cell sorting is the main mechanism responsible for refinement of molecular boundaries in the hindbrain. For this, we performed in vivo cell tracking and fake-cell tracing analysis. We show that once molecular boundaries are refined cell movement is restricted between adjacent rhombomeres due to the formation of an actomyosin cable in the cellular cortex of the cells at the boundary. Finally, we demonstrate that this process is mediated by the Eph/Ephrin signaling pathway.
4

Dual function of Notch signaling and role of Hes/Hey genes in the inner ear sensory development

Petrovic, Jelena, 1983- 18 July 2014 (has links)
Durante el desarrollo del oído interno, Notch presenta dos modos de funcionamiento: inducción lateral, que se asocia con la especificación prosensorial, e inhibición lateral, asociada a la determinación de las células ciliadas. Estos mecanismos dependen, respectivamente, en dos ligandos diferentes, Jagged1 (Jag1) y Delta1 (Dl1) y se basan en una misma cascada de señalización iniciada con la activación de Notch. En el otocisto de pollo, la expresión de Jag1 y Hey1 se correlacionan bien con la inducción lateral, mientras que Jag1 y Dl1 se expresan durante la inhibición lateral junto con Hey1 y Hes5. Otros Hes/Hey genes no muestran patrones restringidos de expresión en el epitelio ótico. Los experimentos muestran que Jag1 induce niveles más bajos de actividad de Notch que Dl1, y ello resulta en la expresión diferencial de Hey1 y Hes5. Además, Jag1 interfiere con la capacidad de Dl1 para inducir niveles altos de actividad de Notch. Modelando el epitelio sensorial para los dos ligandos se demuestra que la regulación de los ligandos, la fuerza de la señalización y la competencia por la señalización son fundamentales para permitir los dos modos de funcionamiento y para establecer el patrón alterno de las células ciliadas. Jag1, opera en el modo de inducción lateral cuando está sólo, pero facilita la inhibición lateral en presencia de Dl1. Este nuevo comportamiento emerge de que Jag1 actúa como un inhibidor competitivo de Dl1 para la señalización de Notch. Los experimentos muestran que el patrón de células ciliadas es muy robusto, y el modelo sugiere que la autoactivación del factor proneural Atoh1 es un componente fundamental para la robustez del patrón. Los resultados destacan la importancia de los niveles de señalización Notch y la competencia entre los ligandos para la función de Notch. Hey1 y Hes5 están regulados por Notch, sin embargo, el patrón de expresión Hey1 sugiere que puede ser también regulado por otros mecanismos. Los resultados muestran que las vías Bmp, Wnt y Ffg modifican la expresión de Hey1 y Hes5. Particularmente, Hey1 está regulado por Wnt a través de la señalización Jag1-Notch y los Bmps regulan diferencialmente a Hey1 y Hes5. Además, Hey1 y Hes5 muestran diferentes estabilidades de mRNA, lo que al menos en parte subyace a las respuestas temporales diferentes tras el bloqueo de Notch. La ganancia de la función de Hey1 o Hes5 muestra que existe una regulación cruzada y compleja. Tanto como Hey1 y Hes5 suprimen la expresión Dl1, lo que sugiere que cooperan durante la inhibición lateral. Por otro lado, a pesar de su asociación con Jag1, Hey1 no es instrumental para la inducción lateral. Se sugiere que Hey1 y Hes5, son objeto de una regulación compleja que incluye diferentes niveles de actividad de Notch, la estabilidad de sus transcritos, la regulación cruzada y por otras vías de señalización que pueden así determinar los diferentes roles de Hey1 y Hes5 en el oído interno. / During inner ear development, Notch exhibits two modes of operation: lateral induction, which is associated with prosensory specification, and lateral inhibition, which is involved in hair cell determination. These mechanisms depend respectively on two different ligands, Jagged1 (Jag1) and Delta1 (Dl1) and rely on a common signaling cascade initiated after Notch activation. In the chicken otocyst, expression of Jag1 and the Notch target Hey1 correlates well with lateral induction, whereas both Jag1 and Dl1 are expressed during lateral inhibition as are Notch targets Hey1 and Hes5. Other Hes/Hey genes do not show restricted expression patterns in the otic epithelium. We show that Jag1 drives lower levels of Notch activity than Dl1, which results in the differential expression of Hey1 and Hes5. In addition, Jag1 interferes with the ability of Dl1 to elicit high levels of Notch activity. Modeling the sensory epithelium when the two ligands are expressed together shows that ligand regulation, differential signaling strength and ligand competition are crucial for allowing the two modes of operation and for establishing the alternate pattern of hair cells and supporting cells. Jag1, while driving lateral induction on its own, facilitates patterning by lateral inhibition in the presence of Dl1. This novel behavior emerges from Jag1 acting as a competitive inhibitor of Dl1 for Notch signaling. Both modeling and experiments show that hair cell patterning is very robust. The model suggests that autoactivation of proneural factor Atoh1, upstream of Dl1, is a fundamental component for robustness. The results stress the importance of the levels of Notch signaling and ligand competition for Notch function. Hey1 and Hes5 are regulated by Notch, however, Hey1 expression pattern suggests that it may be also regulated by other Notch-independent mechanisms. The results show that Bmp, Wnt and Fgf pathways modify Hey1 and Hes5 expression in the inner ear. Particularly, Hey1 is regulated by Wnt through Jag1-Notch signaling and Bmps differentially regulate Hey1 and Hes5 expression. In addition, Hey1 and Hes5 show different mRNA stability that at least in part underlies differential temporal responses after Notch blockade. The gain of function of Hey1 or Hes5 shows that they cross-regulate each other in a rather complex manner. Both Hey1 and Hes5 suppress Dl1 expression, suggesting that they cooperate during lateral inhibition. On the other hand, in spite of its association with Jag1, Hey1 is not instrumental for lateral induction, which is promoted by Hes5. We suggest that Hey1 and Hes5, are subject of a rather complex regulation that includes different levels of Notch activity, the stability of their transcripts, cross regulation and other signaling pathways that may determine the different roles of Hey1 and Hes5 in inner ear.
5

Advances in the application of information and communication technologies in healthcare at the patient's home

Isetta, Valentina 05 April 2013 (has links)
Tesi realitzada a la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria - Facultat de Medicina / INTRODUCTION The pressure to contain health costs, particularly by avoiding hospitalizations and promoting the early discharge of patients, is generating a greater demand for home healthcare at a time when this resource is rapidly becoming less available. Telemedicine has been defined as the use of information and communications technologies (ICT), to deliver health services and transmit health information at distance for the purpose of improving patient’s care and education and to facilitate communication between patients and healthcare professionals. Most of the studies on telemedicine showed a lot of potentialities and possibilities, but did not develop further in the clinical routine because of problems and difficulties involving the use of this technology. Therefore, it seems clear the need of simple and straightforward applications, which can provide useful and widely applicable services to healthcare and as well as reliable data to assess the actual impact of telemedicine on homecare. 2) GENERAL AIM To design, develop, validate and assess the benefit of new Information and Communication Technology (ICT) applications in healthcare at patient’s home. 3) HYPOTHESES 1. An Internet-based support system for monitoring newborn patients after discharge from nursery would improve care, be well accepted by parents and reduce unplanned healthcare, particularly visits to the emergency department; 2. The development of a specific web-based tool could introduce a new strategy for the continuous positive airway pressure (CPAP) therapy follow-up of patients with obstructive sleep apnea syndrome (OSAS), which could improve the CPAP compliance, reduce face-to-face clinical visits, and be more cost-effective; 3. A new telemedicine system for remote CPAP therapy monitoring could provide valuable and useful data about treatment compliance and efficacy for the follow-up of OSAS patients. 4) STUDY 1 - A new Internet-based monitoring tool for the neonatal home care after discharge was successfully developed; - This new monitoring approach resulted in a high level of parental satisfaction with the service; - Using a societal perspective, the cost of the Internet-based follow-up resulted much lower than that of the conventional hospital-based follow-up. Additionally, ED visits in the first month of patients’ life decreased with the use of the Internet-based monitoring system. This telemedicine follow-up strategy proved absolute dominance (both more clinically effective and less costly) over the standard follow-up based on hospital visits; - This Internet-based tool has been effectively transferred to the health system since it is in routine clinical use at the Hospital de Sant Pau in Barcelona (www.petitsacasa.santpau.cat). 5) STUDY 2 - The opinion of the interviewed patients and medical staff about the helpfulness and satisfaction of the telemedicine monitoring approach indicated that the web-based support tool together with the televisit are potentially useful to support the home follow-up of CPAP treatment in OSAS patients; - The high patients’ compliance to the remote monitoring through the online questionnaire suggested this strategy to be helpful and practical for the long-period CPAP therapy control; - The multicenter support system we developed represents a new telemedicine approach to CPAP therapy follow-up for OSAS patients, which seeks enforcing patients’ confidence and improving therapy adherence; - The developed telemedicine support system has been effectively transferred to the health system since it is in use in a multinational clinical trial currently involving 18 hospitals (www.mi-cpap.com). 6) STUDY 3 - The geometry of the telemonitoring device (NOWAPI) does not influence the CPAP treatment; - NOWAPI showed good compatibility with the CPAP machines and an excellent performance in estimating the duration of the CPAP treatment and in detecting residual respiratory events in simulated OSAS patients. The results of this study demonstrated that NOWAPI system could be a valuable tool for telemonitoring the treatment of obstructive sleep apnea;
6

Efecte de l'activació del canal K(ATP) al perfil d'expressió microglial durant la neurodegeneració a l'hipocamp de la rata

Martínez Moreno, Margot 26 April 2013 (has links)
En aquesta tesi s'ha estudiat l'efecte de l'activació del canal de potassi dependent de ATP (KATP) amb un fàrmac activador, la diazoxida, sobre el perfil fenotípic de la microglia en dos models diferenciats: un de in vitro amb una línia cel•lular i un de in vivo en un model de lesió excitotòxica a l'hipocamp de la rata. També s'ha estudiat com aquesta modulació afecta a la progressió de la lesió excitotòxica i la neurogènesis que porta associada. Finalment, s'ha descrit la presència del canal de calci dependent de voltatge (VGCC) a microglia i com la seva inhibició també regula la activitat microglial in vivo i in vitro. / In this thesis we have studied the effect of the activation of the potassium channetl ATP-dependent (KATP channel) with the drug diazoxida, a KCO (potassium channel opener), over the phenotypic expression profile of microglial cells. We did it with two different approaches: an in vitro model with the murine cell line BV2; and an in vivo model of excitotòxic lesion in rat hippocampus. We have also studied how this modulation affects the progression of the damage of the excitotòxic lesion and the hipocampal neurogènesis associated. Finally, we have described the presence of voltage-gated calcium channels (VGCC) in microglia and how its regulation also affects to the activity of microglia in vivo and in vitro.
7

Anàlisi del contingut de RNA i estudi mutacional de gens candidats en iinfertilitat masculina

Jodar Bifet, Meritxell 22 July 2012 (has links)
La infertilitat és un problema que cada cop és més comú en la població actual. S’ha definit que la meitat dels casos de la infertilitat es deu a un factor masculí, no obstant, la gran majoria segueix sent d’etiologia desconeguda. Els grans objectius d’aquesta tesi es poden dividir en dos camps: (i) la cerca de factors genètics que puguin ser causa de la infertilitat masculina i (ii) la cerca de nous factors, com els RNAs i miRNAs, que puguin aclarir la patogenicitat de tipus determinats de infertilitat i el seu futur ús com a biomarcadors de la fertilitat. Vam utilitzar tres estratègies per identificar possibles gens candidats pel seu estudi mutacional: transcriptòmica diferencial, proteòmica diferencial i recerca bibliogràfica dels seus corresponents ratolins genoanul•lats. Els gens seleccionats van ser: (i) Protamina 1 (PRM1) i Protamina 2 (PRM2) (ii) Heat schock protein 2 (HSPA2) (iii) Subunitat 1 de la prohibitina (PHB1), (iv) Bromodomain testis specific (BRDT), (v) Bromodomain containing 2 (BRD2). Podem dividir els gens candidats seleccionats en dos tipus: (i) Gens candidats que la seva deleció en animals únicament comporten fallides en la fertilitat (PRM1, PRM2, HSPA2 i BRDT) i (ii) gens que els seus genoanul•lats presenten mort embrionària (PHB1 i BRD2). Els nostres resultats dels estudis mutacionals realitzats ens mostren que l’existència de variants potencialment patogèniques i d’alta penetrància són una causa infreqüent de la infertilitat masculina. Els nostres resultats van en concordança amb els resultats del primer estudi genome-wide en pacients azoospèrmics i oligozoospèrmics severs. Per tant, podem concloure que la infertilitat masculina possiblement sigui similar a la majoria de malalties complexes, degudes a un problema multigènic/multifactorial, on cap SNP sembla ser responsable d’una proporció considerable de casos d’infertilitat masculina idiopàtica. Per tant, cada variant rara que s’ha descrit pot tenir un petit efecte en el fenotip, però és el conjunt possiblement unit a l’ambient el que resulta en la infertilitat. Per tant, es necessita de més estudis en un nombre molt mes gran de individus, possiblement fent servir una estratègia de seqüenciació completa del genoma, per determinar els backgrounds genètics, possibles interaccions o efecte additiu entre variants i així començar a identificar les combinacions de factors responsables de la infertilitat masculina. Per altra banda tot i que l’avaluació dels paràmetres seminals és útil en el diagnosis de la infertilitat masculina té importants limitacions ja que no sempre bons paràmetres seminals són indicatius de un bon potencial de fertilitat. Per tant és necessari trobar marcadors addicionals que ens donin informació del potencial de fertilització de l’espermatozoide. S’ha descrit que l’espermatozoide humà madur conté RNA . Essencialment, hi ha dues hipòtesis que explicarien la presència de RNA en l’espermatozoide. Una és que podrien tenir una funció en la expressió de gens durant la embriogènesis primerenca. L’altra és que aquests RNA poden ser romanents de l’espermatogènesi però tot i aixo podrien ser útils com a marcadors de l’estat de fertilitat i per avaluar els esdeveniments passats que han ocorregut durant l’espermatogènesi. En aquest treball hem detectat en pacients astenozoospèrmics diversos RNAs amb una abundància alterada. Aquests resultats ens ofereixen la possibilitat d’aprofundir en l’ estudi dels mecanismes patogènics que poden actuar en l’astenozoospèrmia, com també en el plantejament de la futura utilització d’aquests RNAs alterats que hem detectat com a possibles futurs biomarcadors de la fertilitat, per tal d’aconseguir una millor caracterització dels pacients infèrtils. A més a més, els resultats ens mostren nous gens candidats per al seu estudi mutacional, amb la finalitat de cercar mutacions que ens puguin explicar les possibles alteracions en la seva transcripció, com en el cas de BRD2. En aquest treball també hem descrit un pool de miRNAs estables en els espermatozoides madurs de diferents mostres, el que ens fa pensar que aquests poden tenir una funció en els primers passos del desenvolupament embrionari o bé també ens poden explicar fets passats durant l’espermatogènesi. Per tant tenim tot un ampli camp a explorar per veure si alteracions en certs miRNAs poden estar associats a la infertilitat masculina. / There is some evidence that a significant proportion of idiopathic male infertility is due to recessive inheritance. Linkage analysis is applied in most hereditary diseases however are not appropriate in the case of infertility, because there are only one or few members’ affections in families studied. The alternative is performing mutational studies of candidate genes or genetic association studies using cases (infertile patients) and controls (fertile men). We had used three different strategies in order to identify candidate genes and therefore genetic factors associated with male infertility (comparative proteomics analysis, comparative transcriptomics analysis and bibliographic research of animal models infertile). We performed mutation analyses of 6 genes: PRM1, PRM2, HSPA2, PHB1, BRDT and BRD2 gene in different types of infertile patients. Our results in accordance with the first genome-wide study suggest that no pathogenic high penetrance mutations cause male infertility. The evaluation of seminal parameters is useful in the diagnosis of male infertility. However these parameters have important limitations since not always good seminal parameters are indicative of a good fertilization potential. Therefore there is a need for additional markers useful in the assessment of the sperm fertility potential. It is well known, that the mature human sperm cell contains RNA. Independently of the functions of the sperm RNA, the differences in RNA amounts between infertile patients and controls provide a means to assess the fidelity of past events of spermatogenesis. Therefore the analysis of the sperm RNA has the potential to be used as a marker to assess the fertility status. Our results identified several differential transcripts present in athenozoozospermic patients as compared to controls. These results open up the possibility to investigate the implication of these genes in the pathogenic mechanisms in asthenozoospermia and to consider their potential utility as infertility biomarkers.
8

Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip

Mademont Soler, Irene 10 July 2013 (has links)
Tesi realitzada al Servei de Bioquímica i Genètica Molecular / Hospital Clínic / Les alteracions cromosòmiques constitucionals representen una de les principals causes d’anomalies congènites a la població, i el seu diagnòstic durant l’etapa prenatal és el principal objectiu de la majoria de procediments invasius que es realitzen durant l’embaràs. Actualment, el cariotip convencional és el gold standard del diagnòstic citogenètic prenatal, però els avanços tecnològics dels últims anys han portat al desenvolupament de tècniques de citogenètica molecular que ofereixen característiques molt atractives, la principal de les quals és l’elevada resolució. Donat que el paper que han de tenir aquestes tècniques durant l’etapa prenatal encara no està ben definit, els objectius de la present tesi han estat: a) determinar el potencial diagnòstic i la utilitat del cariotip i les tècniques de citogenètica molecular Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) i Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) en diagnòstic prenatal, especialment per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques; i b) valorar la necessitat de modificar els procediments actuals de diagnòstic citogenètic prenatal. En primer lloc, s’han revisat els resultats dels 29.883 cariotips en líquid amniòtic realitzats entre 1998 i 2009 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Els resultats obtinguts corroboren que el cariotip és una eina efectiva i robusta per a l’obtenció del cariotip fetal, revelant alteracions cromosòmiques en el 2,9% de les gestacions que es sotmeten a un procediment invasiu. La translucidesa nucal incrementada i les anomalies ecogràfiques destaquen com a indicadors excel•lents d’anomalia cromosòmica. En segon lloc, s’ha avaluat la utilitat de l’MLPA subtelomèrica per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques i cariotip normal. Dels 229 fetus analitzats, 3 presentaven desequilibris subtelomèrics críptics (1,3%). Donat que la freqüència d’aquests desequilibris és baixa, i a més la correlació genotip-fenotip observada és pobra, l’MLPA subtelomèrica no sembla ser una eina crucial per a l’estudi d’aquestes gestacions. D’altra banda, s’ha estudiat la idoneïtat de reemplaçar els estudis de FISH de la regió 22q11.2 per kits d’MLPA dissenyats per a l’estudi d’aquesta regió i altres regions genòmiques associades a cardiopaties. S’han analitzat mitjançant aquests kits 55 gestacions amb troballes cardíaques, cariotip normal i estudi de FISH negatiu per a la microdeleció típica de 22q11.2, i no s’ha detectat cap anomalia. Aquest fet, juntament amb que l’MLPA presenta una taxa de repetició i de no obtenció de resultats superiors a la FISH, i que generalment requereix cultiu cel•lular, indica que la FISH hauria de seguir sent la tècnica d’elecció per a l’estudi de fetus amb troballes cardíaques (enfront l’MLPA). També s’ha volgut determinar la freqüència dels diferents tipus d’alteracions cromosòmiques, tant microscòpiques com críptiques, en fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques. L’anàlisi retrospectiu dels resultats obtinguts en el període 2009-2011 a l’Hospital Clínic de Barcelona en aquest grup de gestacions (N=276) ha revelat una freqüència d’anomalies cromosòmiques microscòpiques i casos de Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 del 15,9% i 6,4%, respectivament; uns resultats que corroboren la forta associació existent entre troballes ecogràfiques cardíaques i anomalies cromosòmiques. A més, aquesta associació varia significativament en funció del tipus de troballa ecogràfica cardíaca i de la presència d’anomalies extracardíaques. D’altra banda, s’han analitzat mitjançant array CGH 51 fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques, cariotip normal, i sense estudi o resultat de FISH negatiu per a la Sd. de la deleció cromosòmica 22q11.2. En aquest grup de gestacions, la taxa de detecció de variants en número de còpia patogèniques ha estat del 2%, i no s’han detectat variants de significat clínic incert. Si en la nostra sèrie de 276 gestacions amb troballes ecogràfiques cardíaques s’hagués utilitzat l’estratègia QF-PCR + CMA enlloc de cariotip, totes les anomalies cromosòmiques amb repercussió clínica clara diagnosticades per citogenètica convencional s’haguessin identificat, s’haguessin detectat els casos de delecions de 22q11.2, i s’hagués incrementat un 2% el nombre de casos diagnosticats. Per tant, aquests resultats mostren el potencial de les plataformes de microarray per al diagnòstic prenatal de fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques. Finalment, s’han utilitzat les tècniques de citogenètica molecular FISH, MLPA i/o CMA per a la caracterització de 6 alteracions cromosòmiques visibles al cariotip però de difícil caracterització per citogenètica convencional. En tots els casos, la utilització d’aquestes tècniques ha contribuït a la correcte descripció de l’alteració identificada, posant de manifest la seva utilitat quan s’utilitzen de forma complementària al cariotip. L’elaboració d’aquesta tesi i la literatura recentment publicada evidencien la necessitat d’un nou plantejament dels protocols clínics de diagnòstic citogenètic prenatal, especialment en relació a la utilització de plataformes de microarray en diagnòstic prenatal. / Strategies for genetic diagnosis of fetuses with congenital malformations. Genotype-phenotype correlations. Constitutional chromosomal abnormalities represent one of the main causes of congenital abnormalities in the population, and their diagnosis during pregnancy is the main objective of most invasive procedures. Nowadays, conventional karyotyping is the gold standard for prenatal cytogenetic diagnosis, but recent technological advances have led to the development of molecular cytogenetic techniques which offer much higher resolution. Since there is still not a consensus on the role of these techniques in prenatal diagnosis, the goals of the present PhD work have been: a) to determine the diagnostic potential and usefulness of karyotype and molecular cytogenetic techniques Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) and Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) in prenatal diagnosis, especially in pregnancies with ultrasound findings; and b) to establish the need for modifications in current prenatal cytogenetic diagnostic protocols. The results obtained: - Corroborate the effectiveness and robustness of conventional karyotyping. The observed detection rate of chromosomal abnormalities in 29,883 consecutive amniotic fluid samples has been 2.9%, with increased nuchal translucency and ultrasound abnormalities being excellent indicators for chromosomal abnormalities. - Suggest that subtelomeric screening in pregnancies with ultrasound findings and normal karyotype is not a crucial tool, as detection rate of subtelomeric imbalances is low (1.3%; 3/229), and genotype-phenotype correlations are poor. - Reveal that FISH of 22q11.2 region is preferred to MLPA kits specific for this chromosome region and other genomic regions previously associated with congenital heart defects. - Reveal a strong association between cardiac ultrasound findings and chromosomal abnormalities, both microscopic and cryptic. In pregnancies with cardiac findings, the observed frequency of microscopic chromosomal abnormalities and chromosome 22q11.2 deletion syndrome has been 15.9% (44/276) and 6.4% (5/78), respectively. Moreover, CMA has been performed in 51 fetuses with cardiac ultrasound findings, normal karyotype and negative or no FISH study for chromosome 22q11.2 deletion syndrome, and the detection rate of pathogenic copy number variants has been 2%, without detection of variants of unknown clinical significance. If in the initial series of 276 pregnancies the strategy QF-PCR + CMA would have been applied; all the chromosomal abnormalities with clear clinical repercussion diagnosed by conventional cytogenetics would have been identified, together with the deletions of 22q11.2 region and an extra 2% of chromosomal abnormalities. These results show the potential of CMA for the prenatal diagnosis of these pregnancies. - Show the usefulness of the molecular cytogenetic techniques FISH, MLPA and CMA when used as a complement to conventional karyotyping in cases with chromosomal abnormalities not accurately characterizable by conventional cytogenetics. Accordingly, the results obtained suggest the need for updating current prenatal cytogenetic diagnostic protocols.
9

Epidemiological aspects of factors affecting reproductive efficiency in high producing dairy cows

García Ispierto, Irina 25 February 2008 (has links)
El rápido progreso mundial en manejo y genética en vacas lecheras de alta producción, ha culminado con un aumento de animales por rebaño. A pesar de este aumento, la fertilidad y la eficacia reproductiva de estos animales ha ido disminuyendo desde los años 80. El manejo también ha sufrido importantes cambios estos años, al igual que el ambiente donde se encuentran las vacas de alta producción. La temperatura de confort de vacas lecheras se encuentra entre 5 y 25ºC, y por este motivo se puede pensar que el estrés por calor no sólo se producirá en zonas tropicales, si no que se expande globalmente y tiene una gran importancia para la ganadería. %&/El objetivo de esta tesis es estudiar factores de manejo y ambientales que puedan afectar a la fertilidad y a perdidas fetales iniciales en vacas altamente productoras en el Noreste español. Los estudios se realizaron en la zona del Segriá y los datos meteorológicos se obtuvieron de una estación situada a menos de 6 km de las granjas.En el primer estudio realizado se determinó que el índice de temperatura-humedad (THI) es mejor predictor para las perdidas fetales iniciales que la temperatura sola. Además, el período de 21-30 días postinseminación se determinó como un período crítico para la gestación.En el segundo estudio, las vacas altamente productoras fueron las que presentaron mayor fertilidad, evidenciando que el efecto negativo de la producción lechera sobre la eficacia reproductiva tiene que ser revisado. En el tercer estudio, los efectos de manejo fueron de gran importancia para la fertilidad de rebaños lecheros: el número de ordeños, los inseminadores y el toro. Posiblemente cada granja tiene que revisar periódicamente los toros utilizados, y entrenar a los técnicos inseminadotes correctamente.En el cuarto estudio se demostró que factores ambientales alrededor del periodo de inseminación tienen gran efecto sobre la fertilidad. No se pudo demostrar si el THI era mejor predictor para la pérdida de fertilidad que la temperatura sola.Finalmente en el quinto estudio se puso de manifiesto algunos marcadores de riesgo para la disminución de la fertilidad en granjas lecheras de alta producción, como los quistes ováricos y la baja producción de leche.En conclusión, para poder aumentar la eficacia reproductiva de granjas lecheras altamente productoras es necesario llevar a cabo un control periódico de los datos de cada rebaño, y monitorizar correctamente los animales. Además, el ambiente y el manejo se deben mejorar en este tipo de animales si se quiere seguir aumentando la producción lechera como hasta ahora. / The rapid worldwide progress in management and genetics of dairy herds has culminated in an increase of milk production and number of animals per herd. But despite this rapid progress, reproductive performance and reproductive disorders of high producing dairy has suffered a dramatic decrease and increase, respectively, since the mid 1980's. Management practices have also suffered significant changes during the last decades besides an increase in milk production. The most comfortable temperatures for dairy cows ranged from 5 to 25ºC. Therefore, heat stress in not confined in tropical regions of the world and has a great impact on farm economy. The main objectives of this thesis were to study environmental and management factors that affect fertility and pregnancy losses in high producing dairy cattle in northeastern Spain, a country with a seasonal warm weather. The studies were performed in high producing dairy herds in Lleida. Climatic data were obtained from a meteorological station located less than 6 km from the herds and management data were recorded in each herd.In the first study results indicated that temperature humidity index during the periimplantational period and warm season were a risk factor for pregnancy losses.In the second, cows that get pregnant before 90 days postpartum were those who produce more milk on 50 days postpartum. Management practices of these herds offset the negative effects of milk production.In the third, management practices demonstrated to be an important factor for conception rate. Three times per day milking, inseminating bull and AI technician were a risk factors for infertility.In the fourth, environment proved to be directly affecting conception rate especially around AI period.In the fifth, monthly summary records provide risk markers for fertility: low milk production and ovarian cysts.In conclusion, to increase reproductive performance of high producing dairy herds, it is necessary to monitor their status periodically. Moreover, management and environmental factors of dairy herds have a great importance on economic success of high producing dairy farms.
10

Caracterización funcional de la interacción de la proteïna p53 con la ubiquitina ligasa HERC2

Cubillos Rojas, Mónica 21 July 2014 (has links)
Este trabajo identifica a HERC2 como una proteína que se une a p53 y modula su actividad transcripcional mediante la regulación de su oligomerización. En una primera etapa, implementamos un sistema de geles en gradiente Tris-acetato que permitió el análisis de proteínas gigantes como HERC2 y otras de menor tamaño (hasta de 10 kDa) en un solo gel de electroforesis. Después, estudiamos el papel de HERC2 en la regulación de p53, mapeando los dominios involucrados en la interacción, evaluando los niveles de expresión, actividad transcripcional, localización subcelular y oligomerización de p53 en ausencia de HERC2, para demostrar finalmente que la expresión ectópica del dominio CPH de HERC2 es suficiente para promover la oligomerización de p53 y aumentar su actividad. También se demostró que una mutación patológica de HERC2, que origina un cambio de aminoácido en la posición 594 causa la inestabilidad de la proteína, reduciendo casi por completo su expresión. Esta mutación causa una enfermedad con un fenotipo muy similar al síndrome de Angelman. Con los fibroblastos de individuos afectados por la mutación en HERC2, realizamos ensayos para estudiar la actividad transcripcional de p53 encontrándola reducida. Finalmente, demostramos que los ratones knockout para Herc2 son letales en homocigosis, demostrando que Herc2 es un gen esencial en el desarrollo embrionario de los ratones. / This work identifies HERC2 as a protein that binds to p53 and modulates its transcriptional activity by regulating its oligomerization. As a first step, we developed an electrophoretic analysis using Tris-acetate polyacrylamide gels to detect giant proteins such as HERC2 and other smaller proteins (down to 10 kDa) in the same electrophoresis gel. Then, we found that HERC2 interacted with p53 and identified the domains involved in the interaction. Also, we evaluated the levels of expression, transcriptional activity, subcellular localization and oligomerization of p53 when HERC2 was depleted, to finally demonstrate that ectopic expression of HERC2 (CPH domain) was sufficient to promote the oligomerization of p53 and increase its activity. Also, we demonstrated that a HERC2 pathological mutation, which causes an amino acid change at position 594, induced the instability of the protein and reduced its expression. This mutation causes a disease similar to Angelman syndrome. Fibroblasts affected by the mutation in HERC2 have the transcriptional activity of p53 reduced. Finally, we showed that Herc2 knockout mice are lethal in homozygous, demonstrating that Herc2 is an essential gene in the embryonic development of mice.

Page generated in 0.0506 seconds