La població mundial ha augmentat en els darrers anys a un ritme accelerat concentrant-se majoritàriament en les grans zones urbanes. Aquest ritme de creixement ràpid, sovint va per davant de la capacitat de resposta que els responsables municipals tenen a fi de proveir dels serveis bàsics necessaris, generant-se bosses de pobresa. Si bé la urbanització comporta més oportunitats i serveis, implica també uns canvis d’hàbits en les persones perjudicials per la salut. L’entorn, tant el físic com l’ambiental en el que les persones neixen, viuen i moren, és decisiu en la salut que aquestes tenen. L’anàlisi geogràfica, permet identificar zones amb acumulació de problemes de salut i els Sistemes d’Informació Geogràfica mapejar-los. El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat i no només en els països rics, de manera que revesteixen d’especial importància la prevenció mitjançant la millora de l’entorn i la detecció precoç.
L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de les desigualtats en la mortalitat per càncer en diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en funció de la privació del territori dividit en seccions censals i el paper que els cribratges tenen en la reducció de les desigualtats socials en la prevenció del càncer i en conseqüència de la mortalitat.
Inclou fet tres estudis diferents: el primer analitza la tendència en la desigualtat segons nivell educatiu en la mortalitat per càncer en homes i dones de Barcelona entre els anys 1992 i 2003. El segon, és un estudi transversal ecològic amb la mortalitat per càncer dels anys 1996 al 2003 en 11 ciutats de l’Estat Espanyol: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alacant, Castelló, València, Vigo, Córdoba, Málaga i Sevilla. S’estudia la relació entre l’excés de mortalitat i la privació de la unitat d’anàlisi territorial (la secció censal). Per a controlar la variabilitat territorial en l’estimació del risc, l’anàlisi es va fer mitjançant models Baiesians. Finalment, el tercer estudi, a partir de les dades de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 1992, 2001 i 2006, descriu i compara les desigualtats per classe social en aquests 3 períodes estudiats, quant a la realització de cribratge de càncer de mama (de tipus poblacional) i cèrvix (oportunista).
A Barcelona entre 1992 i 2003 les desigualtats per càncer en general, han disminuït en els homes i han desaparegut en les dones. En les diferents ciutats espanyoles estudiades el patró de desigualtat segons gènere és similar. Les ciutats més grans (Barcelona, Madrid i Sevilla) són les que presenten les desigualtats més grans en funció del nivell de privació del territori (secció censal). En la majoria de seccions censals, es troba una bona relació entre el patró espacial de privació i el risc de morir per càncer. Els càncer de pulmó, laringe i estómac són els principals responsables de desigualtat en totes les ciutats. Altrament, a Barcelona entre 1992 i 2006 ha augmentat considerablement les dones que es fan controls regulars de càncer de mama i cèrvix, però sembla que en el cas del cribratge de tipus poblacional aquest augment ha estat més important; de la mateixa manera, la reducció de les desigualtats de classe quant a la participació de les dones en els programes de cribratge, també ha estat més gran en el cas del poblacional que l’oportunista.
Els resultats obtinguts si bé són força satisfactoris, mostren importants desigualtats sobretot entre homes i dones i per causes concretes de càncer encara hi ha aspectes a millorar i continuar treballant. Cal seguir impulsant les polítiques i accions necessàries potenciadores d’entorns saludables en el sentit ampli de la paraula, que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludables per a les persones. / La población mundial, sobretodo la de los países en vías de desarrollo, ha aumentado durante los últimos años a un ritmo bastante acelerado y concentrándose mayoritariamente en las grandes zonas urbanas. Este ritmo de crecimiento tan rápido, a menudo va por delante de la capacidad de respuesta que los responsables municipales tienen para proveir a los ciudadanos de los servicios básicos, generando este déficit, bolsas de pobreza. Si bien la urbanización comporta más oportunidades y servicios, implica también unos cambios de hábitos en las personas en ocasiones perjudiciales para la salud. El entorno, tanto físico como ambiental, en el que las personas nacen, viven y mueren, es decisivo en la salud. El análisis geogràfico, permite identificar zonas con aculumacíón de problemas de salud y los Sistemas de Información Geográfica establecer mapas. El càncer continua siendo una de las principales causas de muerte y no solo en los países ricos, de manera que reviste de especial importancia la prevención mediante la mejora del entorno y la detección precoz.
El objetivo de esta tesis es el estudio de las desigualdades en la mortalidad por cáncer en diferentes ciudades del estado Español, en función de la privación socioeconómica del territorio dividido en secciones censales así como el papel que los cribados desempeñan en la reducción de las desigualdades sociales en la prevención del cáncer y en consecuencia en la mortalidad.
Incluye tres estudios: el primero analiza la tendencia en la desiguadad según nivel de estudios en la mortalidad por cáncer en hombres y mujeres de Barcelona entre los años 1992 y 2003. El segundo, es un estudio transversal ecológico con la mortalidad por cáncer entre 1992 y 2003 en 11 ciudades del Estado Español: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Córdoba, Málaga y sevilla. Se estudia la relación entre el exceso de mortalidad y la privación socioeconómica de la unidad de análisis territorial (la sección censal). Para controlar la variabilidad territorial en la estimación del riesgo, el análisis se hizo mediante modelos Bayesianos. Finalmente, el tercer estudio, a partir de los datos de las Encuestas de Salud de Barcelona de los años 1992, 2001 y 2006, describe y compara las desigualdades por clase social en estos 3 períodos estudiados, en cuanto a la realización de cribado de cáncer de mama (poblacional) y de cérvix (oportunista).
En Barcelona entre 1992 y 2003 las desigualdades por cáncer en general, habían disminuido en los hombres y desaparecen en las mujeres. En las distintas ciudades españolas estudiadas el patrón de desigualdad según género es similar. Las ciudades más grandes (Barcelona, Madrid y Sevilla) son las que presentan las desigualdades más importantes en función de la privación socioeconómica del territorio (sección censal). En la mayoría de secciones censales, se encuentra una buena relación entre el patrón espacial de privación y el riesgo de morir por cáncer. Los cánceres de pulmón, laringe y estómago son los principales responsables de desigualdad en todas las ciudades. Por otro lado, en Barcelona entre 1992 y 2006 ha aumentado considerablemente el número de mujeres que realizan controles regulares de cáncer de mama y cérvix pero parece que en el caso del cribado de tipo poblacional (mama) este aumento ha sido más importante; del mismo modo, la reducción de las desigualdades de clase en cuanto a la participación de las mujeres en los programas de cribado, también ha sido mayor en el caso del poblacional que el oportunista.
Los resultados obtenidos si bien son bastante satisfactorios, muestran importantes desigualdades de clase así como de género y por causas concretas, por lo cual hay todavía muchos aspectos sobre los que es necesario seguir trabajando. Es importante seguir impulsando las políticas y acciones necesarias potenciadoras de entornos saludables en el sentido amplio de la palabra, que favorezcan la adopción de estilos de vida saludables para las personas. / The world's population, especially that of developing countries has increased in recent years at a fairly fast pace and concentrating mainly in large urban areas. This fast growth rate, is often ahead of the responsiveness that city authorities have to provide citizens with basic services, creating the deficit, pockets of poverty. While urbanization entails more opportunities and services, it also involves some lifestyle changes in people at times harmful to health. The environment, both physical environment in which people are born, live and die, is critical in health. Geographic analysis, to identify areas aculumacíón health problems and establish GIS maps. Cancer remains a leading cause of death and not just in rich countries, so that is of special importance through improved prevention and early detection environment.
The objective of this thesis is the study of inequalities in cancer mortality in different Spanish cities, according to socioeconomic deprivation in census tracts divided territory and the role that screening plays in reducing social inequalities in the prevention of cancer and consequently mortality.
It includes three studies: the first examines the trend in desiguadad by level of studies in cancer mortality in men and women of Barcelona between 1992 and 2003. The second is an ecological cross sectional study in cancer mortality between 1992 and 2003 in 11 Spanish cities: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Cordoba, Malaga and Seville. Have studied the relationship between excess mortality and socioeconomic deprivation of the territorial unit of analysis (the census tract). To control the territorial variability in risk assessment, the analysis was done using Bayesian models. Finally, the third study, data from the Barcelona Health Survey for the years 1992, 2001 and 2006, describes and compares the social class inequalities in the 3 periods studied, regarding the performance of cancer screening breast (population) and cervical (opportunistic).
In Barcelona between 1992 and 2003, overall cancer disparities had decreased in men and women disappear. In Spanish cities studied the pattern of inequality by gender is similar. The largest cities (Barcelona, Madrid and Seville) are those with major inequalities in terms of socio-economic deprivation in the area (census tract). In most census tracts, is a good relationship between the spatial pattern of deprivation and the risk of dying from cancer. Cancers of the lung, larynx and stomach are primarily responsible for inequality in all cities. On the other hand, in Barcelona between 1992 and 2006 has increased the number of women engaged in regular monitoring of breast and cervical cancer but it seems that in the case of population-based screening (breast) this increase has been more important, the same thus, the reduction in class inequalities in terms of participation of women in screening programs has also been greater in the case of the opportunistic population.
Although the results are quite satisfactory, showing significant inequalities of class and gender and cause-specific, so there are still many aspects that need further work. It is important to continue to promote policies and actions necessary to promote healthy environments in the broadest sense of the word, to encourage the adoption of healthy lifestyles for people.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/79017 |
| Date | 16 December 2011 |
| Creators | Puigpinós Riera, Rosa |
| Contributors | Ascaso Terrén, Carlos, Borrell i Thió, Carme, Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 114 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0038 seconds