Si tal com va escriure Giorgio Agamben el cinema té per element el gest i no la imatge,
el cinema francès nascut en la modernitat ha convertit l’expressió gestual en l’exercici
d’una carícia. Un exercici que cerca el secret de les imatges al mateix temps que l’esguarda
sense revelar-lo; fundat en la inquietud per veure, i més concretament, en una dialèctica
de proximitat i d’exterioritat, que refusa tota tematització, possessió i totalitat del visible.
¿Quina és la lògica d’una mirada la direcció de la qual ve determinada per la significança i
la infinitud de la imatge a venir? ¿Quins sistemes generen els films i com es pensa el
treball figural quan el desig que provoca el moviment de les imatges implica una separació
entre el subjecte i l’objecte, el vident i el visible, el jo i l’altre?
El programa filosòfic d’Emmanuel Lévinas sobre una fenomenologia de l’amor
entronca amb la transformació del llenguatge que, segons Serge Daney, va suposar la
Nouvelle Vague en passar d’un cinema de l’ideal a un cinema de l’alteritat. Si la
representació de l’amor al cinema francès configura una tendència estètica en la
modernitat en pensar les imatges des de l’aproximació i el desconeixement de l’altre, és
perquè aquesta tendència ha dut a replantejar les dialèctiques del llenguatge
cinematogràfic que determinen els sistemes figuratius (imatge/paraula, camp/fora de
camp, pla/contraplà, pla fix/moviment de càmera, ràcord/tall). D’acord amb aquesta
transformació, la tesi que segueix exposa i dilucida les principals línies traçades pels autors
que han mantingut l’interès pel relat en un terreny de discussió figurativa on el film esdevé
un mètode i un problema a resoldre. En aquest sentit, i per consegüent, la reconsideració
fenomenològica d’aquest estudi, i del cinema com a carícia en particular, proposa no
només una nova lectura i aproximació historiogràfica, sinó la reconsideració dels principis
ontològics del cinema segons André Bazin i més concretament de la imatge-temps que
Gilles Deleuze hauria fet ineludible per qualsevol estudi sobre el pensament del cinema
modern. / If, as Giorgio Agamben put it, cinema is gestuality rather than image, then the French cinema
of modern times has turned gestural expressions into a caressing exercise. Indeed, an exercise
which attempts to detect the secret hidden in the images yet one which, once discovered,
won’t be revealed given that the impulse of seeing and, more to the point, the dialectics of
proximity and exteriority rebuff any attempt to wholly possess or otherwise typecast that
which is visible. What is the logic of a glance where the direction is determined by the
significance and the infinitude of the image yet to come? What systems are generated by films
and how is image work thought out when the desire generated by the movement of images
implies a separation between the subject and the object, the viewer and the visible, the I and
the other?
Emmanuel Lévinas’ philosophical programme of the phenomenology of love clings
onto the transformation of language in a way which, according to Serge Daney, was embodied
by the Nouvelle Vague when it moved from the film of ideals to that of alterity. In French
film, the representation of love tends to conform a modern aesthetic image because it is
understood from standpoints based on proximity and the unknowness of the other. This can
be explained from the fact that the dialectics of cinematic language have been reconsidered as
far as figurative systems (image/word, on screen/out of screen, shot/reverse shot, still
shot/moving camera, continuity/cut) are concerned. According to this transformation, the
thesis that follows exposes and elucidates the main lines drawn by those authors who have
maintained an interest in the field of figurative discourse where film as such becomes a
method and a problem to be solved. In this sense and consequently, the phenomenological
reconsideration of this study and, in particular, of film seen as a caress, proposes not only a
new reading and a historiographical approximation but also the reconsideration of
ontological film principles according to André Bazin and more to the point, of image-time
which Gilles Deleuze would have deemed essential in any study about thought in modern
film.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/314385 |
| Date | 17 July 2015 |
| Creators | Vilaró i Moncasí, Arnau |
| Contributors | Benavente, Fran, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 420 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds