[EN] Design is, by nature, a useful activity to society, and its practice should have, as major objective, to improve the quality of life of that society. All other professional activities that have a direct influence on improving the quality of life, well-being, physical or psychological safety and life of human beings, in general, are considered "professions of high social risk" and, precisely for this reason, are currently subject to regulations governing access and exercise. For the same reasons, design also has the right of access to that status of regulated profession to allow practice in any European Union Member State without the need for other recognitions.
Design is still in a process of formation and maturation and on the way of establishing connections with other areas of knowledge including, of course, the universe of ethics. It discusses principles, values and responsibilities that complement knowledge and practices of technical nature.
Ethics is always implicit in any action of man and mankind doesn't survives neither evolves without it. We are all carriers of a native dignity that is consubstantial with the fundamental principle of equal rights of all men. Therefore, it also seems essential to acquire an ethic base for the concepts and practice of design, that will print the transcendent value of this activity.
The adoption of recognizable and common standards allows a fair and consistent performance and professional conduct models ensures rights and duties of the parties, establishing without doubt, the commitment to quality and long lasting relationships building.
In this context, it seems necessary to investigate the possible deficiency in design activity, of a philosophy of its own for professionals to exercise. If so, it will be necessary to formulate it and propose the theoretical framework on which to base the conduct of design activity.
In our view, it is also important to clarify whether design, in its current process of concepts adaptation and useful methodologies creation for society, can contribute to the recovery of the leading role of humanistic thought, principally through a praxis supported by observable values of elevation and respect for the human condition, the environment that supports life and the sustainable exploitation of natural resources.
Given this objective, we have considered to be relevant to pursue the path covering the following aspects: comparative study of correlated professions normatives; to research and analyse the possible need for an activity normative; to structure the applicability of a normative; to define a legislative proposition; to analyse the possible implications for designers in result of implementing a normative; considering the existence of a normative, to identify the most relevant aspects for the beneficiaries of design services and assess the implications in the relations of design with society.
With this research work, it was intended primarily:
- To set a philosophical basis to lay the foundation for professional activity;
- To identify the ethical and deontological concerns that must be observed by designers in their relations with customers, with the beneficiaries of design services, with their peers, with the environment and the sustainable use of natural resources;
- To contribute to the prestige of the profession and to recognize the importance of design and designers in the process to build a better world and a future with a future. / [ES] El Diseño es, por naturaleza, una actividad útil a la sociedad y su práctica debería tener como objetivo indisociable la mejora de la calidad de vida de esa misma sociedad. Todas las otras actividades profesionales que influyen directamente en esa mejora de la calidad de vida, el bienestar, la seguridad física o psíquica y la vida de los seres humanos en general, se consideran "profesiones de elevado riesgo social" y, por esa razón, se encuentran en la actualidad sujetas a normativas que regulan el acceso y su ejercicio. Por las mismas razones, el diseño también debe acceder a ese estatuto de profesión reglamentada para posibilitar ejercer la actividad en cualquiera de los países de la Unión Europea sin necesidad de otros reconocimientos.
El diseño se encuentra todavía en un proceso de formación y maduración. También se encuentra en vías de establecer conexiones con otras áreas de conocimiento entre las cuales, obviamente, se incluye el universo de la ética. En él se discuten principios, valores y responsabilidades que complementan los conocimientos y prácticas de naturaleza técnica.
La ética se encuentra siempre implícita en cualquier acción del ser humano y la humanidad no sobrevive ni evoluciona sin ella. Todos nosotros somos portadores de una dignidad originaria que es consubstancial al principio de igualdad fundamental de derecho de todos los hombres.Por lo tanto, también parece indispensable adquirir una base ética en las concepciones y actuaciones del diseño, que sea la que imprima el valor trascendente de esta actividad. La adopción de patrones reconocibles y comunes permiten una actuación justa y consistente y los modelos de conducta profesional aseguran derechos y deberes de las partes, estableciendo, sin lugar a dudas, los compromisos con la calidad y la construcción de relaciones duraderas.
En este contexto, parece necesario investigar la posible carencia, en la actividad del Diseño, de una filosofía propia para que sus profesionales puedan ejercer. En caso afirmativo, será necesario formular y proponer el marco teórico en que basar el ejercicio de la actividad.
En nuestra opinión, también parece necesario aclarar si el Diseño, en su proceso actual de adaptación de conceptos y de creación de metodologías útiles a la sociedad, puede contribuir a la recuperación del protagonismo del pensamiento humanístico, principalmente a través de una praxis respaldada por valores perceptibles en el enaltecimiento y respeto por la condición humana, por el medio ambiente que soporta la vida y por la explotación sostenible de los recursos naturales.
Teniendo en cuenta este objetivo, hemos considerado pertinente seguir el camino que cubre los siguientes aspectos: se han estudiado comparativamente las normativas de profesiones afines; se ha investigado y analizado la posible necesidad de una normativa para la actividad de diseño; se estructuró la aplicabilidad de una normativa; se ha definido una propuesta legislativa; se analizaron las posibles implicaciones para los diseñadores de la implementación de una normativa y, delante la existencia de una normativa, se han identificado los aspectos más relevantes para los beneficiarios de los servicios de diseño y se han evaluado las implicaciones en las relaciones del diseño con la sociedad.
Con este trabajo de investigación, se ha pretendido, principalmente:
- Definir una base filosófica que fundamente el ejercicio de la actividad;
- Identificar las preocupaciones éticas y deontológicas que deben ser observadas por los diseñadores, en sus relaciones con los clientes, con los beneficiarios de los servicios de diseño, con sus compañeros, con el medio ambiente y con el uso sostenible de los recursos naturales;
- Contribuir al prestigio de la profesión y al reconocimiento de la importancia del diseño y de los diseñadores para la construcción de un mundo mejor y de un futuro con futuro. / [CAT] El Disseny és, per naturalesa, una activitat útil a la societat i la seua pràctica hauria de tenir com a objectiu indissociable la millora de la qualitat de vida d'aqueixa mateixa societat. Totes les altres activitats professionals que influeixen directament en aqueixa millora de la qualitat de vida, el benestar, la seguretat física o psíquica i la vida dels éssers humans en general, es consideren "professions d'elevat risc social" i, per aqueixa raó, es troben en l'actualitat subjectes a normatives que regulen l'accés i el seu exercici. Per les mateixes raons, el disseny també ha d'accedir a aqueix estatut de professió reglamentada per a possibilitar exercir l'activitat en qualsevol dels països de la Unió Europea sense necessitat d'altres reconeixements.
El disseny es troba encara en un procés de formació i maduració. També es troba en vies d'establir connexions amb altres àrees de coneixement entre les quals, òbviament, s'inclou l'univers de l'ètica. En ell es discuteixen principis, valors i responsabilitats que complementen els coneixements i pràctiques de naturalesa tècnica.
L'ètica es troba sempre implícita en qualsevol acció de l'ésser humà i la humanitat no sobreviu ni evoluciona sense ella. Tots nosaltres som portadors d'una dignitat originària que és consubstancial al principi d'igualtat fonamental de dret de tots els homes.
Per tant, també sembla indispensable adquirir una base ètica en les concepcions i actuacions del disseny, que siga la que imprimisca el valor transcendent d'aquesta activitat. L'adopció de patrons recognoscibles i comuns permeten una actuació justa i consistent i els models de conducta professional asseguren drets i deures de les parts, establint, sense cap dubte, els compromisos amb la qualitat i la construcció de relacions duradores.
En aquest context, sembla necessari investigar la possible manca, en l'activitat del Disseny, d'una filosofia pròpia perquè els seus professionals puguen exercir. En cas afirmatiu, serà necessari formular i proposar el marc teòric en què basar l'exercici de l'activitat.
En la nostra opinió, també sembla necessari aclarir si el Disseny, en el seu procés actual d'adaptació de conceptes i de creació de metodologies útils a la societat, pot contribuir a la recuperació del protagonisme del pensament humanístic, principalment a través d'una praxi recolzada per valors perceptibles en l'enaltiment i respecte per la condició humana, pel medi ambient que suporta la vida i per l'explotació sostenible dels recursos naturals.
Tenint en compte aquest objectiu, hem considerat pertinent seguir el camí que cobreix els següents aspectes: s'han estudiat comparativament les normatives de professions afins; s'ha investigat i analitzat la possible necessitat d'una normativa per a l'activitat de disseny; es va estructurar l'aplicabilitat d'una normativa; s'ha definit una proposta legislativa; es van analitzar les possibles implicacions per als dissenyadors de la implementació d'una normativa i, davant l'existència d'una normativa, s'han identificat els aspectes més rellevants per als beneficiaris dels serveis de disseny i s'han avaluat les implicacions en les relacions del disseny amb la societat.
Amb aquest treball de recerca, s'ha pretès, principalment:
- Definir una base filosòfica que fonamente l'exercici de l'activitat;
- Identificar les preocupacions ètiques i deontològiques que han de ser observades pels dissenyadors, en les seues relacions amb els clients, amb els beneficiaris dels serveis de disseny, amb els seus companys, amb el medi ambient i amb l'ús sostenible dels recursos naturals;
- Contribuir al prestigi de la professió i al reconeixement de la importància del disseny i dels dissenyadors per a la construcció d'un món millor i d'un futur amb futur. / De Melo Gomes, JM. (2016). Compêndio Normativo da Actividade de Design [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61457 / TESIS
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/61457 |
| Date | 07 March 2016 |
| Creators | DE MELO GOMES, JORGE MANUEL |
| Contributors | Plasencia Climent, Carlos, Tormo Ballester, Enric, Universitat Politècnica de València. Departamento de Dibujo - Departament de Dibuix |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Pai Tavytera |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0038 seconds