Purpose of the research: The research aims to explore the chances of improving environmental conditions for users of collective housing buildings by developing common areas as places for social relationship located between the urban public area and private homes. lt delves into the study of common spaces so as to treat them with the same significance as inside housing arrangement. From the Modern Movement housing has become a central matter in architecture as a discipline, and housing types have been significantly developed, always searching better environmental conditions for inhabitants life. However, this evolution has not been so strong about global systems of collective housing buildings and their common spaces. lt propases to develop common spaces as a feasible alternative choice to contemporary approaches in social housing, understanding that they are essential to improve living conditions of its residents. Analysis: Housing is understood as a fundamental right, and social housing as the one that is regulated and/or prometed by public administration in order to guarantee decent housing for everyone. A historical review of social housing in Europa allows us to understand the different meanings it has in different urban contexts. To understand the social housing architectural project as a concept, the research work studies the evolution in Catalonia regarding location, global buildings systems and housing types .This approach allows us to think about how social housing buildings can influence on urban development of cities. Once we have understood the importance of social housing buildings, the work goes in depth on the study of common spaces choosing some European interventions which have specially developed them. They are different proposals of collective housing buildings which,in a voluntary way or not, have established different ways to interpret common spaces. Samples are contextualized and the relation between common spaces and houses ,and between common spaces and environment is analyzed. Focusing the study on common areas, the work analyzes more specially three interventions in the metropolitan area of Barcelona. In all three cases, common spaces are specially developed as places for social relationship between neighbors and also with the environmental area. Furthermore, two recent social housing buildings in Barcelona, which have specially developed common spaces, are analyzed with the purpose to confront the research with current situation. Subsequently, the study focuses exclusively on common spaces as elements of collective housing buildings.The analysis concentrates on these spaces and arranges them into three observation scales: urban scale, building scale and domestic scale. At this stage, the research studies the specific space defined and not each project neither their contexts. Finally, we study the function of these common places. The work analyzes how residents and other users use these spaces in two paradigmatic projects of social housing in the metropolitan area of Barcelona: Casa Bloc and Walden 7. They are two examples representing two very different ways to interpret common space as an essential part of residential buildings. Conclusions: From the analysis conducted the work determines the real possibilities of strengthen common spaces in the current context of social housing and, therefore, to improve living conditions for their inhabitants. To end the research, it propases a practical application of the reflections drawn from the analysis in three different contexts of the city of Barcelona.In each case, a problematic situation is detected and the work outlines improving purposes. / Propósit del treball: Es pretén explorar les possibilitats de millorar les condicions ambientals dels usuaris d'edificis col·lectius d'habitatge mitjançant el desenvolupament dels espais comuns com a espais de relació social situats entre l'ámbit públic urba i el privat de l'habitatge. El treball aprofundeix en l'estudi dels espais comuns per situar-los en el mateix nivel! de prioritats que la distribució interior dels habitatges. Si a partir del Moviment Modern l'habitatge s'ha convertit en un dels temes centrals de la disciplina arquitectónica i la tipologia ha evolucionat significativament, cercant sempre millors condicions de vida per als usuaris, aquesta evolució no s'ha produit tant intensament respecte dels sistemes d'agregació i dels espais comuns dels edificis col·lectius d'habitatges. Es proposa el desenvolupament dels espais comuns com a possible alternativa als plantejaments actuals en materia d'habitatge social, entenent que són determinants per millorar les condicions de vida dels seus habitants. Analisi: S'entén l'habitatge com un dret fonamental i es defineix habitatge social com el que regula i/o promou l'administració pública oferint-lo a la societat per tal de garantir un habitatge digne a tota la població. Un repas historic del que ha estat l'habitatge social a Europa permet entendre el significat que té en els diferents contextos urbans. Per comprendre el projecte d'habitatge social com a concepte, s'estudia l'evolució que s'ha produit a Catalunya respecte dels emplaçaments, dels sistemes d'agregació i també respecte dels tipus. Aquesta mirada general permet reflexionar sobre la influencia que l'habitatge social pot tenir en el desenvolupament urba de les ciutats. Un cop entesa la importancia de l'habitatge social, s'aprofundeix en l'estudi dels espais comuns escollint determinades actuacions europees que els han desenvolupat especialment. Es tracta de diferents propostes de construir habitatge col·lectiu que,d'una manera voluntaria o no,han definit diverses formes d'interpretar els espais comuns. Els exemples es contextualitzen i s'analitza la relació dels espais definits tant amb l'entorn com amb els habitatges .Amb la mirada centrada en els espais comuns, es realitza una analisi més específica de tres actuacions d'habitatge social de l'Area Metropolitana de Barcelona. En els tres casos els espais comuns es desenvolupen especialment com a possibles llocs de relació entre els veins i, també , de relació amb l'entorn urba. Amb la voluntat de contrastar l'analisi amb la situació actual, també s'estudien dos projectes actuals recentment construns a la ciutat de Barcelona on s'han desenvolupat especialment els espais comuns. Posteriorment, la recerca se centra exclusivament en els espais comuns com a elements de projecte als edificis d'habitatge col·lectiu. L'analisi es focalitza en aquests espais i s'estructura en tres escales d'observació: l'escala urbana, l'escala de l'edifici i l'escala doméstica. En aquesta fase s'estudia l'espai concret definit i no tant cadascun dels projectes ni els seus contextos. Finalment, s'estudia l'ús que es fa dels espais comuns en dos projectes paradigmatics d'habitatge social col·lectiu de l'Area Metropolitana de Barcelona: La Casa Bloc i el Walden 7. Es tracta de dos exemples amb formes molt diferents d'interpretar l'espai comú com un espai essencial en els edificis col·lectius d'habitatges. Conclusions: A partir de l'analisi efectuat es determinen les possibilitats reals de potenciar els espais comuns en el context actualde l'habitatge social i, per tant, d'aconseguir millorar les condicions de vida per als seus habitants. Per últim es proposa l'aplicació práctica de les reflexions extretes del treball de recerca en tres contextos diferents de la ciutat de Barcelona. En cada cas es detecta una situació existent amb certes mancances i es plantegen propostes de millora

Durant el segle XX, en l'eix de recerca de l'habitatge i la seva relació amb la ciutat, adquireixen protagonisme els models urbans que afronten la dimensió col·lectiva del projecte residencial, a partir de les formes d'associació d'habitatges i el seu rol en el teixit urbà. Aquestes formes habitacionals aconsegueixen la seva maduresa a través del model d'unitat veïnal, el que es caracteritza per una composició que supera la simple repetició d'un tipus de bloc, enfocant-se en els vincles entre edificacions habitacionals i les relacions que determinen l'espai públic. En el context del desenvolupament de l'arquitectura habitacional a Xile, aquesta tesi analitza els elements d'articulació col·lectiva presents en les diferents escales d'associació de la unitat veïnal Exequiel González Tallis (1960 i 1964). El model d'unitat veïnal xilè és implementat per l'Estat, a través de la Corporació de l'Habitatge (CORVI), organisme dedicat a la producció habitacional. Através de la seva labor, la CORVI va coordinar la participació de diferents institucions de caràcter privat, públic, i semipúblics per a la construcció de grans intervencions urbanes destinades a l'habitatge social. D'altra banda, les obres de la CORVI utilitzen els principis de l'arquitectura moderna, per donar una solució concreta al problema de la ciutat i l'habitatge a Xile. D'aquesta manera, la producció d'aquesta institució es transforma en un espai d'experimentació per al desenvolupament de noves formes residencials, les que es van adaptar als diferents requeriments de les ciutats xilenes. En aquest context, es destaca la composició formal de tres unitats veïnals representatives de la producció i gestió de la CORVI: Unitat Veïnal Providència (1953-1958), Unitat Veïnal Portals (1954-1964) i Unitat Veïnal Exequiel González Cortés (1960-1964); aquestes es presenten com una síntesi dels plantejaments arquitectònics moderns que conceben de manera integral la relació entre habitatge i ciutat. Quant a les tres obres de la CORVI esmentades, és important aprofundir l'anàlisi entorn de la “Unitat Veïnal Exequiel GonzálezCortés” (U.V.E.G.C.), donat el nivell de sistematització que aconsegueix en la resolució de les diferents escales d'articulació projectiu del conjunt. Aquesta sistematització és possible a partir del desenvolupament d'instàncies intermèdies de connexió, a través d'una composició de relacions nuclears i escalars entre les seves parts, que procuren una estratificació entre els diferents nivells d'agregació residencial. En aquest sentit, en l'U.V.E.G.C. l'espai intermedi no només resol la transició entre els elements públics i privats del conjunt, sinó que a més, és el responsable d'estructurar i articular formalment el projecte habitacional. És així, com les diferents escales d'agrupació s'ordenen i estructuren entorn de l'espai col·lectiu, sent aquest l'essència de l'organització formal del conjunt. D'altra banda, la composició de la unitat veïnal es concep a partir de patrons de disseny que resolen la capacitat additiva de les diferents escales d'associació dels elements residencials, aportant variabilitat i unitat al conjunt. Finalment, mitjançant l'anàlisi de la Unitat Veïnal Exequiel González Cortés, es demostra com l'arquitectura moderna va projectar conjunts habitacionals a partir de l'aplicació de sistemes de composició abstracta. En conseqüència, són aquests sistemes els que permeten articular les relacions multiescalars de l'hàbitat residencial, integrant l'habitatge i la ciutat en un únic projecte arquitectònic, com a expressió formal de la vida comunitària. / During the twentieth century, at the core of the research on housing and its relationship to the city, urban models facing the collective dimension of the residential project get special relevance, based on its forms of housing association and its role in the urban fabric. These housing forms reach maturity through the neighborhood unit model, which is characterized by a composition that overcomes the simple repetition of a block type, focusing on the links between residential buildings and the relationships that determine the public space. In the context of residential architecture development in Chile, this thesis analyzes the collective articulation elements present in the different association scales at Exequiel González Cortés neighborhood unit (1960 and 1964). The Chilean model of neighborhood unit was implemented by the State through Housing Corporation (CORVI), organization that was dedicated to housing production. Through its work, the CORVI coordinated the participation of various institutions; either private, public or semi-public in order to build large urban interventions for social housing. Moreover, the CORVI works used the principles of modern architecture to give a concrete solution to the problem of city and housing in Chile. Thus, CORVI production became a space of experimentation for the development of new residential forms, which were adapted to the different requirements of Chilean cities. In this context, there are three neighborhood units of remarkable formal composition, which represent CORVI`s management and production: Providencia Neighborhood Unit (1953-1958), Portales Neighborhood Unit (1954-1964) and Exequiel GonzálezCortés Neighborhood Unit (1960-1964 ); those works are presented as a synthesis of modern architectural approaches which conceived the relationship between housing and city in an integrated manner. In respect of the three CORVI works mentioned, it is important to deepen the analysis on "Exequiel González Cortés Neighborhood Unit", given the level of systematization achieved in resolving the different scales of project articulation at the unit. This systematization is possible through the development of intermediate levels of connection, through a composition of nuclear and scalar relationships between its parts, seeking stratification between the various levels of residential aggregation. In that sense, at Exequiel GonzálezCortés neighborhood unit , the in-between space not only solves the transition between public and private elements of the residential complex, but also is responsible for structuring and formally articulating the housing project. Thus, the different grouping scales are ordered and structured around the collective space, which is the essence of the unit formal organization. Moreover, the neighborhood unit composition is conceived from design patterns that solve the additive capacity of the different association scales of residential elements, providing variability and unity to the architectural ensemble. Finally, the analysis of Exequiel GonzálezCortés neighborhood unit demonstrates how modern architecture designed residential complexes through the application of abstract composition systems. Consequently, these systems are those that allow to articulate multi-scale residential housing relationships, integrating housing and the city in a unique architectural project as a formal expression of community life. / Durante el siglo XX, en el eje de investigación de la vivienda y su relación con la ciudad, adquieren protagonismo los modelos urbanos que afrontan la dimensión colectiva del proyecto residencial, a partir de las formas de asociación de viviendas y su rol en el tejido urbano. Estas formas habitacionales alcanzan su madurez a través del modelo de unidad vecinal, el que se caracteriza por una composición que supera la simple repetición de un tipo de bloque, enfocándose en los vínculos entre edificaciones habitacionales y las relaciones que determinan el espacio público. En el contexto del desarrollo de la arquitectura habitacional en Chile, esta tesis analiza los elementos de articulación colectiva presentes en las distintas escalas de asociación de la unidad vecinal Exequiel González Cortes (1960 y 1964). El modelo de unidad vecinal chileno es implementado por el Estado, a través de la Corporación de la Vivienda (CORVI), organismo dedicado a la producción habitacional. Através de su labor, la CORVI coordinó la participación de distintas instituciones de carácter privado, público, y semipúblicos para la construcción de grandes intervenciones urbanas destinadas a la vivienda social. Por otra parte, las obras de la CORVI utilizan los principios de la arquitectura moderna, para dar una solución concreta al problema de la ciudad y la vivienda en Chile. De este modo, la producción de esta institución se transforma en un espacio de experimentación para el desarrollo de nuevas formas residenciales, las que se adaptaron a los diferentes requerimientos de las ciudades chilenas. En este contexto, se destaca la composición formal de tres unidades vecinales representativas de la producción y gestión de la CORVI: Unidad Vecinal Providencia (1953-1958), Unidad Vecinal Portales (1954-1964) y Unidad Vecinal Exequiel González Cortés (1960-1964); éstas se presentan como una síntesis de los planteamientos arquitectónicos modernos que conciben de manera integral la relación entre vivienda y ciudad. En cuanto a las tres obras de la CORVI mencionadas, es importante profundizar el análisis en torno a la “Unidad Vecinal Exequiel González Cortés” (U.V.E.G.C.), dado el nivel de sistematización que alcanza en la resolución de las distintas escalas de articulación proyectual del conjunto. Esta sistematización es posible a partir del desarrollo de instancias intermedias de conexión, a través de una composición de relaciones nucleares y escalares entre sus partes, que procuran una estratificación entre los distintos niveles de agregación residencial. En este sentido, en la U.V.E.G.C. el espacio intermedio no sólo resuelve la transición entre los elementos públicos y privados del conjunto, sino que además, es el responsable de estructurar y articular formalmente el proyecto habitacional. Es así, como las distintas escalas de agrupación se ordenan y estructuran en torno al espacio colectivo, siendo éste la esencia de la organización formal del conjunto. Por otra parte, la composición de la unidad vecinal se concibe a partir de patrones de diseño que resuelven la capacidad aditiva de las diferentes escalas de asociación de los elementos residenciales, aportando variabilidad y unidad al conjunto. Finalmente, mediante el análisis de la Unidad Vecinal Exequiel González Cortés, se demuestra como la arquitectura moderna proyectó conjuntos habitacionales a partir de la aplicación de sistemas de composición abstracta. En consecuencia, son estos sistemas los que permiten articular las relaciones multiescalares del hábitat residencial, integrando la vivienda y la ciudad en un único proyecto arquitectónico, como expresión formal de la vida comunitaria

The first political trame of the Venezuela urban history, established by "La Comisión Municipal de Urbanismo"in 1937;"La Dirección de Urbanismo","El Plan Monumental de Caracas' in 1939 and the 1952 and 1954 Caracas planimetry regulation plan, ruled the urban planning development and appointed a new social and institutional order.With the single-family house concept as a study unit, the first city densification process was established, following an open connected set of statutes and urban plans, during the 1945-1965 period.For which it is of undoubtedly testimonial value in the city's morphological growth. From the simplicity of Armando Reveron's El Castillete in 1920 and Carlos Raúl Villanueva's Caoma 1951-1952 and Sotavento 1957-1958 at the littoral central coast; as well as Dirk Bornhorst's Hato Hamburgo1956 and Klaus Heufer's Quinta 'H' 1960 in Caracas, are clear examples of the constructive outthrust in which the house is built using the single-family house concept.lnitial demonstrations that compose the spirit of the time and the starting point of this study. The analysis explores processes architectonic, considering as a fact what belongs to the local place. A method that will prove,which ones are the great 'invariants' that a culture transmits and how they can be used as materials of the project. The single-family house concept developed by a group of foreigners architects, concretes the notion of modern will. Some of them lived in Venezuela ,in the United States; others went back to Europe; but, all of them made multiple contributions out of the experience they brought from their countries of origin.The method (means,way) of interaction with the local scenery sets the introduction to the first steps of the project activity between the local people, the outsiders and the landscape. However,it is just only through the single-family house concept that the following personalities stand out: Jan Gorecki (1914), Russian origin; Klaus Heufer (1923) and Dirk Bornhorst (1927), both born in Germany; Richard Neutra (1892-1970), Austrian origin;Arthur Khan (1910) born in lstanbul, Turkey and finally: Gio Ponti (1897-1970), Domenico Fillipone(1903-1976), Athos Albertoni (1905-1977) and Guido Guazzo (1930), all of ltalian precedence.The significance of the whole process goes far beyond the constructive assorted offer; there existed a concentrated and significant amount of architectural requests at national level; mainly, impelled by and as a consequence of an intense and profitable oíl activity, between 1945 and 1965. During this period, the European architects, the Venezuelan ones and their clients, showed an ostensible national leadership. They constitute a generation that prompted the construction of a new stage in the local architecture.The typology of the single-family house projected by these professionals was driven in a particular way during the mentioned period, reached an important grade of development and a great conceptual and formal quality.Their own houses play a main role in the repertory that composes this investigation (investigative work) and with them,through them; we reach the point of defining the modern will in the single-family house concept. Over this ordered plan and putting into execution,we recognized the customs transmitted from one generation to another-the requirements and the mixture.The passing from the landed property colonial house toward the 'Quinta' and the modern single-family house concept, as a model of expansion of the city and under a plastic focalization at which the open plant is recognized as a principie of spatial organization, open forms, as a general concept.The court, as an architectonic element susceptible to new possibilities of interpretation.The modern will in the single-family house it's a permanent invitation to bring an interior habitable space to the exterior, which is so typical from Caracas and that indeed extended the space farther beyond the own limits of the volume. / El primer marco político de la historia urbana venezolana que constituye la Comisión Municipal de Urbanismo en 1937, la Dirección de Urbanismo, el Plan Monumental de Caracas de 1939 y la información planimétrica del plan regulador de Caracas 1952 y 1954 regularon el desarrollo la planificación urbana del país y señalaron un nuevo orden social e institucional. Con la vivienda unifamiliar unidad de estudio se estableció la primera densificación de la ciudad siguiendo un conjunto abierto de ordenanzas y planes urbanos, durante el periodo de 1945 a 1965. Por lo que es indudable su valor testimonial en el desarrollo morfológico de la ciudad. Desde el sencillo Castillete 1920 de Armando Reverán, las casas de la ciudad y del litoral central tales como: Caoma 1951-52 y Sotavento 1957-58 de Carlos Raúl Villanueva, el Hato Hamburgo 1956, de Dirk Bornhorts y la Quinta "H" 1960, de Klaus Heufer son ejemplos del empuje constructivo en el que se hace la ciudad con la vivienda unifamiliar. Demostraciones iniciales que componen el espíritu de la época y el punto de partida de este estudio. El análisis explora procesos específicamente arquitectónicos, considerando como hecho clave lo que pertenece al lugar o viene de otro país. Un método que comprobará, cuáles son las grandes "invariantes" que una cultura transmite y de qué manera se pueden utilizar como materiales de proyecto. La vivienda unifamiliar desarrollada por un grupo de profesionales foráneos concretan la noción de voluntad moderna. Algunos se radicaron en Venezuela, en los Estados Unidos; otros regresaron a Europa, pero todos hicieron múltiples contribuciones a partir de la experiencia que traían desde sus lugares de origen. El medio de interacción con el paisaje es la introducción de los primeros pasos de la actividad proyectual entre el hombre local, los forasteros y el paisaje. Sin embargo, solo a través de los proyectos de viviendas unifamiliares se destacan las siguientes personalidades: Jan Gorecki (1914) de origen ruso; Klaus Heufer (1923) y Dirk Bornhorst (1927) -ambos nacidos en Alemania; Richard Neutra (1892-1970), de origen austríaco; Arthur Kahn (1910) nacido en Estambul, Turquía; y finalmente, Gio Ponti (1897-1970), Domenico Fillipone (1903-1976), Athos Albertoni (1905-1977) y Guido Guazzo (1930), todos de procedencia italiana. La significación va más allá del surtido constructivo: existió una concentración de encargos a nivel nacional como una consecuencia impulsada por la actividad petrolera entre 1945 y 1965. Durante este periodo los arquitectos europeos, los arquitectos venezolanos y junto con los clientes, ostentaron un sólido liderazgo nacional. Constituyen la generación que impulsó la construcción de una nueva etapa de la arquitectura local. La tipología de la vivienda unifamiliar proyectada por estos profesionales fue impulsada de forma particular en el lapso señalado, alcanzó un importante grado de desarrollo y gran calidad conceptual y formal. Sus propias viviendas forman parte del repertorio de esta investigación y con ellas se logra definir la voluntad moderna en la vivienda unifamiliar. Sobre este planteamiento de ordenación se reconocen las costumbres que se trasmitieron de generación en generación -los resquisios y la mezcla-. El paso de la casa de hacienda colonial hacia la quinta y la casa unifamiliar moderna como modelo de expansión de la ciudad bajo un enfoque plástico en el que se reconoce el empleo de la planta libre como un principio organización espacial, las formas abiertas, como un concepto general. El patio, como elemento arquitectónico susceptible a nuevas posibilidades de interpretación. La voluntad moderna en la vivienda unifamiliar. La benevolencia del clima tropical constituye una invitación a llevar el espacio habitable del interior al exterior que son tan caraqueños como tropicales y que en efecto extendieron el espacio más allá de los propios límites del volumen

This thesis focuses on the analysis, the compare, the identification and synthesize different geometric proportions and architectural elements that are common to the Romanian Orthodox Church in the historical region of Wallachia, and that have created an architectural pattern characteristic of the Orthodox temples in Romania. The thesis is subject to an International Mention, as it is written in Catalan and partly in Romanian. The thesis enters into the foundations of the Romanian Orthodox liturgy and into the architecture of its historic temples to inquire the reasons that explain their particular characteristics. The thesis analyzes the reality of the religious phenomenon in today’s Romania, framing it in the political and social history of the country, enabling so to understand the idea of the dimension of this phenomenon; a phenomenon which is unusual for modern times, if compared with the situation of the other Christian confessions. A visit to a group of churches that make up a list that is considered enough representative has enabled us to achieve a firsthand knowledge of the subject under study. Besides contrasting sizes and a full update of the bibliographic information that sometimes is proven to be obsolete, the visit gives access to a sensitive and perceptive vision of spatial reality of these buildings. It is noted that the representation with conventional technique does not explain this reality well enough or do not study raised strictly from the perspective of the history of art. Therefore, different alternative ways of the representation are considered as being more appropriate to the reality of the architecture of these churches. These routes pass through the three-dimensional modeling and panoramic photomontages. One can note the monumental character of these little churches and their approach basically functional. Under the principle of seeking proximity to the believer and a strong desire to provide a religious service, the same type keeps repeating with very few variations. In the same vein, we emphasize the relatively small sizes of these temples, particularly with regard to its interior spaces. In this aspect, from the purely architectural perspective an amount of resources and scenic effects, despite its small size, come into play in shaping space inside churches analyzed. From the point of view of this thesis is the evaluation of these interior spaces where one has to look at when studying and classifying these buildings. To do so, it proposes a series of parameters that facilitate the comparison. At a time when the expansion of the Romanian Orthodox creed calls for the construction of new churches, the knowledge that the thesis provides about the historical architecture of the historical temples of Wallachia wants to contribute to the an approach based on fundamental criteria. Moreover, this better understanding of the architectural logics that motivate its geometry should make possible to move towards new possible shapes that, without violating the essential features, can adapt better to the demands of today's world and the construction techniques of our time. / Aquesta Tesi Doctoral se centra a analitzar, comparar, determinar i sintetitzar diferents aspectes geomètrics, de proporcions i d’elements arquitectònics que són comuns a les Esglésies Ortodoxes Romaneses, a la històrica regió de Valàquia, i que han creat un patró arquitectònic característics dels edificis de culte ortodox a Romania. La tesi està subjecte a Menció Internacional, pel que es redacta en català i parcialment en romanès. La tesi realitza una immersió en els fonaments de la litúrgia ortodoxa romanesa i en l’arquitectura dels seus temples històrics per tal d’indagar en les raons que n’expliquen les característiques particulars. La tesi analitza la realitat del fenomen religiós a la Romania d’avui, emmarcant-lo en la història política i social del país, permetent donar idea de la dimensió d’aquest fenomen; un fenomen que resulta insòlit, per als temps actuals, si se’l compara amb la situació imperant a la resta de confessions cristianes. La visita a un conjunt d’esglésies que conforma una llista que es considera prou representativa ha permès assolir un coneixement de primera mà del tema objecte d’estudi. A banda de contrastar mides i actualitzar una informació bibliogràfica que sovint resultava obsoleta, la visita dóna accés a una visió perceptiva i sensible de la realitat espacial d’aquests edificis. Es constata que la representació tècnica convencional no explica prou bé aquesta realitat ni ho fan tampoc els estudis plantejats des del prisma estricte de la història de l’art. Es plantegen doncs vies de representació alternatives, que es consideren més adequades a la realitat de l’arquitectura d’aquestes esglésies. Es tracta de vies que passen pel modelatge tridimensional i per l’elaboració de fotomuntatges panoràmics. Es fa notar el caràcter poc monumental d’aquestes esglésies i el seu plantejament bàsicament funcional. Sota el principi de buscar la proximitat amb el creient i amb una marcada voluntat de donar un servei, es va repetint el mateix tipus amb ben poques variacions. En la mateixa línia, es remarquen les dimensions relativament reduïdes d’aquests temples, particularment pel que fa als seus espais interiors. En aquest sentit i des del vessant més purament arquitectònic, es detallen la quantitat d’efectes escenogràfics i de recursos que, tot i les seves dimensions reduïdes, es posen en joc en la conformació espacial de l’interior de les esglésies analitzades. Des del punt de vista d’aquesta tesi, és en la valoració d’aquests espais interiors on cal fixar-se a l’hora d’estudiar i classificar aquests edificis. Per fer-ho, es proposa un seguit de paràmetres que en facilitin la comparació. En un moment en què l’expansió del credo ortodox romanès reclama la construcció de noves esglésies, el coneixement que la tesi aporta sobre l’arquitectura dels temples històrics de Valàquia vol contribuir a afrontar-ne la construcció amb criteris més fonamentats. Alhora, aquest millor coneixement de les lògiques arquitectòniques que motiven la seva geometria hauria de fer possible avançar cap a noves formalitzacions que, sense incomplir amb els trets essencials, s’adaptin millor a les exigències del món d’avui i a les tècniques constructives del nostre temps.

La figura de Subirana ha ido siempre ligada al trio de Arquitectos que formó con Sert y Torres Clavé dentro del GATCPAC. Su nombre ha quedado ligado a obras tan importantes como el conjunto residencial de la Casa Bloc, al Dispensario Antituberculoso o las bibliotecas y hospitales proyectados durante el gobierno de la 2ª República. La tesis pretende entender y reconstruir su papel dentro del equipo y la influencia que su formación y conocimientos tuvieron en la arquitectura racionalista del siglo pasado. Para ello se ha empezado por investigar el curriculum del arquitecto para conocer su proceso de formación en Barcelona y Berlín; los profesores, como Bruno Taut que le influyeron y sus practicas profesionales durante su postgrado en Alemania en obras de Gropius y Mendelsohn, que le mostraron otra arquitectura y una forma diferente de producción en las obras. Cuando regresa a España y tras la presentación de su trabajo final de master, entra en contacto con Mercadal y Sert y trabaja a caballo entre Madrid y Barcelona en la exposición de la escuelas modernas y en varios proyectos del GATEPAC y GATCPAC, convirtiendose en un nexo de unión entre ambos. Finalmente en 1933, se intala definitivamente en Barcelona y trabaja con Sert y Torres Clavé en el despacho del GATCPAC, donde además de proyectar los edificios, es el encargado de dirigir las obras por expreso encargo del gobierno de la Generalitat. Durante los años previos a la Guerra Civil se dedica a trabajar en múltiples proyectos dentro del equipo, pero también recibe algunos encargos por su cuenta que realiza individualemnte. En éstos utiliza los mismo parámetros proyectuales y estéticos que en los trabajos que realiza con Sert y Torres Clavé, aunque en algunos de ellos aparecen soluciones alternativas con un cierto eclecticismo. Subirana es el encargado de finalizar las obras que el GATCPAC est constuyendo en Barcelona ya que en los primeros meses de la guerra Sert se exilia, primero en Francia y luego en los Estado Unidos y Torres Clavé muere en la contienda. Acabada la guerra sufre dos órdenes de expulsión, pero su doble nacionalidad argentina, por nacimiento, y española, por matrimonio, le salva y consigue no ser depurado para ejercer la arquitectura. Para conocer al Arquitecto se ha profundizado en su trabajo en solitario desde 1939 hasta su muerte en 1978, que es practicamente desconocido. Su obra es modesta, ya que consiguió sobrevivir a la dictadura pero nunca vivir de ella. Sus clientes eran modestos comerciantes que le encargan trabajos de reconstrucción, más que obras nuevas y, en ningun caso, recibe encargos por parte de la administración al estar marcado por su trabajo cercano al poder, en los años de la república. Se han elegido algunos de los proyectos más importortantes que realiza, muchos de ellos no llegan a construirse, para poder conocer la arquitectura que desarrolla en esos años tan difíciles de la postguerra. Los proyectos se han comparado con otras obras racionalistas de los años 30 para poder ponerlos en valor y así reconocer la manera de proyectar de Subirana. En algunos casos se han comparado con obras del propio Subirana mientras que en otros con obras que el conocia perfectamente, aunque no hubiera colaborado en ellas. El anteproyecto de un centro sanitario en la Diagonal de Barcelona, donde se observa su lenguanje compositivo y hasta que nivel de detalle llega Subirana en el diseño de las habitaciones y un proyecto para construir una manzana de viviendas en el barrio de Sants, de la que sólo se construyeron un par de escaleras, son ejemplos, bastante teóricos de la obra de Subirana en 1940. Las transformaciones de garajes en estaciones de servicio, o la instalación del sistema cinerama en teatros, para convertirlos en cines son algunos de los proyectos que proponen rehabitar espacios existentes para nuevos usos en los que se descubre la modernidad de su arquietctura sin tener que acudir al dogmatismo del racionalismo / Subirana’s figure has always been tied to the trio of architects formed by Sert, Torres Clavé and himself, inside the GATCPAC. His name has remained tied to important works such as the Residential Set named “Casa Bloc”, the Antituberculosis Clinic, as well as libraries and hospitals projected during the Second Republic Government. The target of this thesis is to understand and reconstruct Subirana’s role in the mentioned team, as well as his knowledge which deeply influenced the rationalist architecture of the last century. To achieve it, the first thing to carry out has been to investigate in his architect curriculum, in order to know the process about his formation in Barcelona and Berlin, his professors, such as Bruno Taut, who influenced him. His professional work during the realization of his postdegree in Germany with Gropius and Mendelsohn made him look at architecture in a different way of production. Coming back to Spain and after the presentation of his final master work, he got in touch with García Mercadal and Sert, working simultaneously in Madrid and Barcelona in the Modern Schools’ Exhibition, as well as in different projects of GATEPAC and GATCPAC, becoming a union link between both. Finally, in 1933, he got established in Barcelona, working with Sert and Torres Clavé at GATCPAC’s office, where he projected buildings, being entrusted to direct the works for express order of the Generalitat. During previous years to the Civil War he worked in multiple projects inside this team, but he was asked to make some private orders individually, too, applying the same projectual and aesthetic parameters than the ones used in works realized with Sert and Torres Clavé. However, in some of these private works, alternative solutions with some eclecticism can be found. Subirana is the manager of finishing the works that GATCPAC is constructing in Barcelona, so in the beginning of the Civil War, Sert goes into exile, first in France and later in USA. On the other hand, Torres Clavé dies in the contest. On finishing the war Subirana had two orders of expulsion, but thanks to his double nationality (he was born in Argentina and married in Spain) he was not forbidden to go on practicing the architecture. In order to achieve a real knowledge of his work in solitary since 1929 till his death in 1978, which is almost unknown, a deep study has been carried out. His work is modest, so he got survive the dictatorship, but never could live from it. His clients were modest merchants, who didn’t ordered him new works, but works of reconstruction. He never received any order from the administration, so he was labelled by his works near the power during the republica’s period. Some of the most important projects he realized have been chosen in this thesis, in order to know the types of architecture he developed in such difficult times as the postwar, in spite of many of them were not constructed. These projects have been compared with another retionalist works of the Years 30, in order to recognize the way that Subirana projected in those moments. In some cases these projects have been compared with other works of Subirana himself, whereas in another, with works he had perfect knowledge, without having collaborate with them. Some exemples of Subirana’s theoretical works in 1940, are: The preproject of a sanitary center at Diagonal, in Barcelona, where it can be recognized his compositive language and the high level of details in the design of its rooms, as well as the project to build a block of apartments in Sants neighborhood, where only a couple of stairs were constructed. To transform garages into service stations, or to install cinerama’s system in theatres in orders to convert them into cinemas, are some of the projects that he proposed to give a new use to already existing spaces, offering a clear idea of the modernity of his architecture, without having on mind the dogmatism of the rationalism.

The work carried out in the framework of the present thesis aims at shedding light into the complex phenomena involved in turbulent water-filled cavities, questioning the validity of the well-established Oberbeck-Boussinesq effects, and determining the influence of these on the flow structure and heat transfer. First, the relevance of the variable thermophyical properties have been submitted to investigation by means of direct numerical simulations of a differentially heated cavity flow using the aspect ratio of a particular prototype. The simulations consider the so-called non-Oberbeck-Boussinesq effects, and study the temperature range for which these effects could be considered relevant. The work has been conducted employing a 2D flow assumption, estimating that this methodology -promoted by the necessity of a compromise between the accuracy and the cost of the simulations- would be valid to detect the non-Oberbeck-Boussinesq effects without the loss of generality, even though the actual flow structures of the flow are inherently 3D. The numerical results have revealed that up to the temperature difference of 30 ºC, Oberbeck-Boussinesq solution can estimate the heat transfer within 1 % error, although the loss of symmetry is certified even for a temperature difference of 10 ºC. Moreover, it has been observed that the boundary layers at hot and cold isothermal confining walls behave differently, such that the boundary layer instabilities and transition to turbulence location move downstream along the hot wall and upstream along the cold wall. As a consequence, the stratification region shifts upwards, giving rise to higher stratification numbers. Later, the non-Oberbeck-Boussinesq effects have been studied considering three-dimensional domain by means of direct numerical simulations, in the quest of analyzing their impact on the three-dimensional flow structure. The results have revealed delayed transition in the hot wall and earlier triggered transition in the cold wall boundary layers. This has been shown to be a consequence of the initial heating of the cavity due to favorable heat transfer properties in the hot wall boundary layer, which results in warmer upper cavity. As time advances, due to the influence of the stratified flow feeding the hot and cold boundary layers, the strength of the natural convection gradually decreases and increases in the hot and cold boundary layers, respectively. When a balance is attained between these two boundary layers, the cold wall boundary is found at a higher equivalent Rayleigh number, justifying its premature transition. Accordingly, the early transitioning cold wall boundary layer is thicker. This boundary layer interacts actively with the hot wall boundary layer, causing vertical oscillations in the transition to turbulent locations on both boundary layers. This interaction is also responsible for the degradation of the already shifted stratification zone. Besides the qualitative agreement in some aspects, this important effect is not captured by means of 2D simulations, which invalidates 2D flow hypothesis when it comes to describing the flow characteristics with non-Oberbeck-Boussinesq effects. As for the heat transfer, the Non-Oberbeck-Boussinesq effects do not necessarily enhance the heat transfer, as Oberbeck-Boussinesq solution is observed to overestimate the Nusselt number by about 3 %. Last but not the least, considering the huge computational resources required for simulating these turbulent natural convection flows with water, and bearing in mind the importance of an appropriate modeling of the present phenomena, different subgrid-scale models have been analyzed in order to predict the thermal and fluid dynamics of the flow within a turbulent water-filled cavity. It has been shown that the performance of the models is directly linked to the accurate prediction of the transition to turbulence, which is the main challenge in the proper modeling of this flow. / El treball realitzat en el marc de la present tesi té com a objectiu analitzar els fenòmens complexos involucrats en la convecció natural en cavitats amb aigua en règim turbulent, qüestionant la validesa de la ben establerta hipòtesi d'Oberbeck-Boussinesq. S'ha estudiat la influència dels efectes Oberbeck-Boussinesq sobre l'estructura de flux i la transferència de calor. En primer lloc, l'efecte de la dependència en la temperatura de les propietats termofísiques variables s'ha estudiat mitjançant simulacions numèriques directes del flux en una cavitat amb aigua escalfada diferencialment, emprant l'hipotèsi de flux 2D. Els resultats numèrics han revelat que per diferències de temperatura fins a 30 ºC, la solució Oberbeck-Boussinesq pot estimar la transferència de calor amb un error màxim d'1%, tot i que la pèrdua de simetria està certificada fins i tot per una diferència de temperatura de 10 ºC. D'altra banda, s'ha observat que les capes límit en les dues parets es comporten de manera diferent, de tal manera que les inestabilitats de la capa límit i el punt de transició es mouen aigües avall en la paret calenta i aigües amunt en la freda. Com a conseqüència d'això, la regió d'estratificació es desplaça cap amunt, donant lloc a un nombre d'estratificació més elevat. Tot seguit, els efectes Oberbeck-Boussinesq s'han estudiat tenint en compte el flux 3D per mitjà de simulacions numèriques directes, en la recerca d'analitzar el seu impacte en l'estructura del flux tridimensional. Els resultats han confirmat la transició retardada a la paret calenta i la transició provocada aigües amunt a la paret freda. S'ha demostrat que aquest fet és una conseqüència de l'escalfament inicial de la cavitat a causa de les propietats de transferència de calor favorables a la capa límit de la paret calenta, el que resulta en un escalfament de la part superior de la cavitat. A mesura que avança el temps, a causa de la influència del flux estratificat que alimenta les dues capes límit, la força de la convecció natural disminueix i augmenta gradualment en la capa límit de les parets calenta i freda, respectivament. Quan s'arriba a un equilibri entre aquestes dues capes límit, la capa límit de la paret freda es troba a un nombre de Rayleigh equivalent superior, justificant la seva transició prematura. En conseqüència, la capa límit de la paret freda és més gruixuda. Aquesta capa límit interactua activament amb la capa de la paret calenta, causant oscil·lacions verticals en el punt de transició en les dues capes límit. Aquesta interacció també és responsable de la degradació de la zona d'estratificació. Aquest important efecte no és capturat per mitjà de simulacions 2D, el que invalida la hipòtesi de flux 2D quan es tracta de descriure les característiques de flux amb efectes no-Oberbeck-Boussinesq. Pel que fa a la transferència de calor, els efectes no Oberbeck-Boussinesq no milloren necessàriament la transferència de calor, tal com s'observa a la solució Oberbeck-Boussinesq al sobreestimar el nombre de Nusselt en un 3%. Finalment, tenint en compte els enormes recursos computacionals necessaris per a la simulació d'aquestes cavitats en règim turbulent amb aigua, i tenint en compte la importància d'una modelització adequat dels fenòmens que s'hi troben, s'han analitzat els diferents models LES utilitzant un cas semblant, però sense efectes Boussinesq. S'ha demostrat que el rendiment dels models està directament relacionat amb la predicció precisa del punt de transició, que és el principal repte en la modelització adequada d'aquest flux.

En 1946, José María Obregón Rocha, Pablo de Valenzuela y Vega y Rafael Obregón González, graduados del Department of Architecture, The Catholic University of America, regresan a Colombia, en donde fundan Obregón, Valenzuela & Cia. Ltda. Arquitectos-Ingenieros. Esta Firma, que inicia labores el mismo año de su fundación, con el diseño de algunas residencias, construye numerosas edificaciones de carácter comercial, institucional, religioso, residencial, recreativo, hospitalario, cultural y educativo, para entidades públicas y clientes particulares. El repertorio de casas diseñadas y/o construidas por la Firma, durante los treinta años comprendidos entre 1946 y 1976, consta de 132 obras, algunas de la cuales fueron estudiadas por el arquitecto José María Sostres, quien destaca, en el informe Arquitectura y Urbanismo de la Enciclopedia Espasa-Calpe, el aporte hecho por Obregón & Valenzuela a una tipología de casa unifamiliar “sumamente adaptada a las condiciones locales”. La tesis, Casas Obregón & Valenzuela años 50, constituye esta afirmación de Sostres en hipótesis a confirmar, reconstruyendo, inicialmente, las razones que en su reflexión motivaron tan alentadoras referencias. Para seguir los pasos a lo afirmado, se revisan las Revistas Proa, a las que Sostres tuvo acceso en la biblioteca del COAC, y se examinan otras publicaciones de la época, en las que fueron reseñadas obras de arquitectura colombiana, y que estuvieron al alcance del arquitecto catalán. A continuación, y en consideración a que la Firma es prácticamente desconocida, la tesis presenta una nota biográfica de los arquitectos que intervinieron en las casas de la serie estudiada. Para comprender la dimensión real de la obra de O&V, se hace también una exhaustiva compilación gráfica de gran parte de los proyectos realizados por la Firma; de esta dispendiosa labor emana un completo catálogo que reseña la localización, el año de construcción, el arquitecto a cargo y la ubicación de las fuentes documentales existentes sobre las casas, los edificios urbanos y los conjuntos, en Colombia Antes de abordar el análisis del proyecto, se realiza una descripción de las características de los clientes de la Firma, lo mismo que de las condiciones geográficas del sitio, y del proyecto urbano que dio origen a los barrios bogotanos de los años 40 y 50, en donde se localizan las casas de la serie. De igual forma, se consigna el resultado de la rigurosa búsqueda que permitió hallar información primaria inédita de 57 de las 132 casas referidas, entre las cuales se destacan 36 casos, dada su relación directa con la hipótesis de la conformación de un nuevo tipo en la arquitectura doméstica de O&V. Una vez constituido el material de base se lleva a cabo la disección de las casas, lo cual conduce a la identificación de sus particularidades y de lo que les es común, es decir, de los mecanismos de adaptación de nociones universales de la modernidad a las condiciones locales (variaciones), lo mismo que de las reglas sintácticas que definen las relaciones entre sus elementos (invariantes). El análisis se concentra entre 1949 y 1959, en Bogotá y Barranquilla, temporalidad y lugares en los que se observa constancia en el esquema distributivo, la organización espacial, la estructura portante y la relación interior-exterior de la casa. La tesis concluye con la identificación de una estructura habitable que, no obstante un repertorio de ricas variaciones, repite consistentemente pautas ordenadoras tendientes a la definición de un tipo de casa pabellón, intensamente relacionado con el altiplano andino. El jardín recrea el paisaje geográfico, y en su relación con la casa consuma la ciudad-jardín; el espacio, por su parte, rompe el molde de la caja y se realiza plenamente como una sola habitación; la forma de la casa provee el molde del universo doméstico de la nueva familia moderna; y la elemental materialidad de la casa se establece como sistema constructivo irreductible. / In 1946, José María Obregón Rocha, Pablo de Valenzuela y Vega and Rafael Obregón González, graduated from the Department of Architecture, The Catholic University of America, return to Colombia, where they found Obregón, Valenzuela & Cia. Ltda. Arquitectos-Ingenieros. This firm, which starts working the same year of its foundation, with the design of some houses, builds numerous commercial, institutional, religious, residential, recreative, hospitalizing, cultural and educative buildings, for public entities and particular clients. The repertoire of houses designed and/or built by the Firm, during the thirty years between 1946 and 1976, consists of 132 works, some of them were studied by the architect José María Sostres, who gives importance, in the report Arquitectura y Urbanismo of the encyclopedia Espasa-Calpe, to the contribution by Obregón & Valenzuela to a typology of single-family home “highly adapted to the local conditions”. The thesis, Casas Obregón & Valenzuela años 50, constitutes this claim by Sostres as a hypothesis to confirm, reconsidering, initially, the reasons that according to his reflection motivated such encouraging references. Following what was said, the magazines Proa were revised, being read by Sostres at the COAC library, and other publications of that time were examined, some works of Colombian architecture were reviewed in them, and they were available to the Catalan architect. Next, and having in mind that the Firm is practically unknown, the thesis presents a biographical note by the architects who intervened in the houses of the series studied. To understand the real dimension of the work by O&V, a graphic compilation of great part of the projects done by the Firm is exhaustively realized; from this demanding task comes a complete catalogue that describes the place, year of construction, architect in charge and the location of documental sources on the houses, the urban buildings and condominiums, in Colombia. Before approaching the analysis of the Project, a description of the characteristics of the clients of the Firm is presented, as well as the geographical conditions of the place, and the urban project that originated the neighborhoods in Bogota in the 40’s and 50’s, when the houses of the series are established. Likewise, the rigorous search that made it possible to find primary unpublished information of the 57 out of the 132 houses was registered, given its direct relation with the hypothesis confirming a new type of domestic architecture by O&V. Once the main material is constituted, a dissection of the houses is carried out, which leads to the identification of its particularities and commonalities, in other words, the mechanisms of adaptation of universal notions of modernity to local conditions (variations), and the syntactic rules that define the relations among its elements (invariable). The analysis focuses between 1949 and 1959, in Bogota and Barranquilla, time and places in which one can observe constancy of the distributive layout, spatial organization, bearing structure and the interior-exterior relation of the house. The thesis concludes with the identification of a living space that, in spite of a repertoire of rich variations, consistently repeats guidelines prone to the definition of a pavilion house, intensively related to the Andean plateau. The garden recreates the geographic landscape, and in its relation to the house it completes the ciudad-jardín; the form of the house provides the mold of the domestic universe of the new modern family; and the elementary physicality of the house is established as an irreducible constructive system.

It is within the capabilities of current technology to support the emerging learning paradigms. These paradigms suggest that today’s learning activities and environments are pervas ive and require a higher level of dynamism than the traditional learning contexts. Therefore, we have to rethink our approach to learning and use technology not only as a digital information support, but also as an instrument to reinforce knowledge, foster collaboration, promote creativity and provide richer learning experiences. Particularly, this thesis was motivated by the rapidly growing number of smartphone users and the fact that these devices are increasingly becoming more and more resource-rich, in terms of their communication and sensing technologies, display capabilities battery autonomy, etc. Hence, this dissertation benefits from the ubiquity and development of mobile technology, aiming to bridge the gap between the challenges posed by modern learning requirements and the capabilities of current technology. The sensors embedded in smartphones can be used to capture diverse behavioural and social aspects of the users. For example, using microphone and Bluetooth is possible to identify conversation patterns, discover users in proximity and detect face-to-face meetings. This fact opens up exciting possibilities to monitor the behaviour of the user and to provide meaningful feedback. This feedback offers useful information that can help people be aware of and reflect on their behaviour and its effects, and take the necessary actions to improve them. Consequently, we propose a pervasive monitoring system that take advantage of the capabilities of modern smartphones, us ing them to s upport the awarenes s provis ion about as pects of the activities that take place in today’s pervas ive learning environments. This pervasive monitoring system provides (i) an autonomous sensing platform to capture complex information about processes and interactions that take place across multiple learning environments, (ii) an on-demand and s elf-m anaged communication infras tructure, and (ii) a dis play facility to provide “awarenes s inform ation” to the s tudents and/or lecturers. For the proposed system, we followed a research approach that have three main components. First, the description of a generalized framework for pervasive sensing that enables collaborative sensing interactions between smartphones and other types of devices. By allowing complex data capture interactions with diverse remote sensors, devices and data sources, this framework allows to improve the information quality while saving energy in the local device. Second, the evaluation, through a real-world deployment, of the suitability of ad hoc networks to support the diverse communication processes required for pervasive monitoring. This component also includes a method to improve the scalability and reduce the costs of these networks. Third, the design of two awareness mechanisms to allow flexible provision of information in dynamic and heterogeneous learning contexts. These mechanisms rely on the use of smartphones as adaptable devices that can be used directly as awareness displays or as communication bridges to enable interaction with other remote displays available in the environment. Diverse aspects of the proposed system were evaluated through a number of simulations, real-world experiments, user studies and prototype evaluations. The experimental evaluation of the data capture and communication aspects of the system provided empirical evidence of the usefulness and suitability of the proposed approach to support the development of pervasive monitoring solutions. In addition, the proof-of-concept deployments of the proposed awareness mechanisms, performed in both laboratory and real-world learning environments, provided quantitative and qualitative indicators that such mechanisms improve the quality of the awareness information and the user experience / La tecnología moderna tiene capacidad de dar apoyo a los paradigmas de aprendizaje emergentes. Estos paradigmas sugieren que las actividades de aprendizaje actuales, caracterizadas por la ubicuidad de entornos, son más dinámicas y complejas que los contextos de aprendizaje tradicionales. Por tanto, tenemos que reformular nuestro acercamiento al aprendizaje, consiguiendo que la tecnología sirva no solo como mero soporte de información, sino como medio para reforzar el conocimiento, fomentar la colaboración, estimular la creatividad y proporcionar experiencias de aprendizaje enriquecedoras. Esta tesis doctoral está motivada por el vertiginoso crecimiento de usuarios de smartphones y el hecho de que estos son cada vez más potentes en cuanto a tecnologías de comunicación, sensores, displays, autonomía energética, etc. Por tanto, esta tesis aprovecha la ubicuidad y el desarrollo de esta tecnología, con el objetivo de reducir la brecha entre los desafíos del aprendizaje moderno y las capacidades de la tecnología actual. Los sensores integrados en los smartphones pueden ser utilizados para reconocer diversos aspectos del comportamiento individual y social de los usuarios. Por ejemplo, a través del micrófono y el Bluetooth, es posible determinar patrones de conversación, encontrar usuarios cercanos y detectar reuniones presenciales. Este hecho abre un interesante abanico de posibilidades, pudiendo monitorizar aspectos del comportamiento del usuario y proveer un feedback significativo. Dicho feedback, puede ayudar a los usuarios a reflexionar sobre su comportamiento y los efectos que provoca, con el fin de tomar medidas necesarias para mejorarlo. Proponemos un sistema de monitorización generalizado que aproveche las capacidades de los smartphones para proporcionar información a los usuarios, ayudándolos a percibir y tomar conciencia sobre diversos aspectos de las actividades que se desarrollan en contextos de aprendizaje modernos. Este sistema ofrece: (i) una plataforma de detección autónoma, que captura información compleja sobre los procesos e interacciones de aprendizaje; (ii) una infraestructura de comunicación autogestionable y; (iii) un servicio de visualización que provee “información de percepción” a estudiantes y/o profesores. Para la elaboración de este sistema nos hemos centrado en tres áreas de investigación. Primero, la descripción de una infraestructura de detección generalizada, que facilita interacciones entre smartphones y otros dispositivos. Al permitir interacciones complejas para la captura de datos entre diversos sensores, dispositivos y fuentes de datos remotos, esta infraestructura consigue mejorar la calidad de la información y ahorrar energía en el dispositivo local. Segundo, la evaluación, a través de pruebas reales, de la idoneidad de las redes ad hoc como apoyo de los diversos procesos de comunicación requeridos en la monitorización generalizada. Este área incluye un método que incrementa la escalabilidad y reduce el coste de estas redes. Tercero, el diseño de dos mecanismos de percepción que permiten la provisión flexible de información en contextos de aprendizaje dinámicos y heterogéneos. Estos mecanismos descansan en la versatilidad de los smartphones, que pueden ser utilizados directamente como displays de percepción o como puentes de comunicación que habilitan la interacción con otros displays remotos del entorno. Diferentes aspectos del sistema propuesto han sido evaluados a través de simulaciones, experimentos reales, estudios de usuarios y evaluaciones de prototipos. La evaluación experimental proporcionó evidencia empírica de la idoneidad del sistema para apoyar el desarrollo de soluciones de monitorización generalizadas. Además, las pruebas de concepto realizadas tanto en entornos de aprendizajes reales como en el laboratorio, aportaron indicadores cuantitativos y cualitativos de que estos mecanismos mejoran la calidad de la información de percepción y la experiencia del usuario.

Nowadays, the human textual data constitutes a great proportion of the shared information resources such as World Wide Web (WWW). Social networks, news and learning resources as well as Knowledge Bases (KBs) are just the small examples that widely contain the textual data which is used by both human and machine readers. The nature of human languages is highly ambiguous, means that a short portion of a textual context (such as words or phrases) can semantically be interpreted in different ways. A language processor should detect the best interpretation depending on the context in which each word or phrase appears. In case of human readers, the brain is quite proficient in interfering textual data. Human language developed in a way that reflects the innate ability provided by the brain’s neural networks. However, there still exist the moments that the text disambiguation task would remain a hard challenge for the human readers. In case of machine readers, it has been a long-term challenge to develop the ability to do natural language processing and machine learning. Different interpretation can change the broad range of topics and targets. The different in interpretation can cause serious impacts when it is used in critical domains that need high precision. Thus, the correctly inferring the ambiguous words would be highly crucial. To tackle it, two tasks have been developed: Word Sense Disambiguation (WSD) to infer the sense (i.e. meaning) of ambiguous words, when the word has multiple meanings, and Entity Linking (EL) (also called, Named Entity Disambiguation–NED, Named Entity Recognition and Disambiguation–NERD, or Named Entity Normalization–NEN) which is used to explore the correct reference of Named Entity (NE) mentions occurring in documents. The solution to these problems impacts other computer-related writing, such as discourse, improving relevance of search engines, anaphora resolution, coherence, and inference. This document summarizes the works towards developing an unsupervised Entity Linking (EL) system using graph-based semantic similarity aiming to disambiguate Named Entity (NE) mentions occurring in a target document. The EL task is highly challenging since each entity can usually be referred to by several NE mentions (synonymy). In addition, a NE mention may be used to indicate distinct entities (polysemy). Thus, much effort is necessary to tackle these challenges. Our EL system disambiguates the NE mentions in several steps. For each step, we have proposed, implemented, and evaluated several approaches. We evaluated our EL system in TAC-KBP4 English EL evaluation framework in which the system input consists of a set of queries, each containing a query name (target NE mention) along with start and end offsets of that mention in the target document. The output is either a NE entry id in a reference Knowledge Base (KB) or a Not-in-KB (NIL) id in the case that system could not find any appropriate entry for that query. At the end, we have analyzed our result in different aspects. To disambiguate query name we apply a graph-based semantic similarity approach to extract the network of the semantic knowledge existing in the content of target document. / Este documento es un resumen del trabajo realizado para la construccion de un sistema de Entity Linking (EL) destinado a desambiguar menciones de Entidades Nombradas (Named Entities, NE) que aparecen en un documento de referencia. La tarea de EL presenta una gran dificultad ya que cada entidad puede ser mencionada de varias maneras (sinonimia). Ademas cada mencion puede referirse a mas de una entidad (polisemia). Asi pues, se debe realizar un gran esfuerzo para hacer frente a estos retos. Nuestro sistema de EL lleva a cabo la desambiguacion de las menciones de NE en varias etapas. Para cada etapa hemos propuesto, implementado y evaluado varias aproximaciones. Hemos evaluado nuestro sistema de EL en el marco del TAC-KBP English EL evaluation framework. En este marco la evaluacion se realiza a partir de una entrada que consiste en un conjunto de consultas cada una de las cuales consta de un nombre (query name) que corresponde a una mencion objetivo cuya posicion en un documento de referencia se indica. La salida debe indicar a que entidad en una base de conocimiento (Knowledge Base, KB) corresponde la mencion. En caso de no existir un referente apropiado la respuesta sera Not-in-KB (NIL). La tesis concluye con un analisis pormenorizado de los resultados obtenidos en la evaluacion.

The aim of this work is to improve the reliability and safety of complex critical control systems by contributing to the systematic application of fault diagnosis. In order to ease the utilization of fault detection and isolation (FDI) tools in the industry, a systematic approach is required to allow the process engineers to analyze a system from this perspective. In this way, it should be possible to analyze this system to find if it provides the required fault diagnosis and redundancy according to the process criticality. In addition, it should be possible to evaluate what-if scenarios by slightly modifying the process (f.i. adding sensors or changing their placement) and evaluating the impact in terms of the fault diagnosis and redundancy possibilities. Hence, this work proposes an approach to analyze a process from the FDI perspective and for this purpose provides the tool FAST which covers from the analysis and design phase until the final FDI supervisor implementation in a real process. To synthesize the process information, a very simple format has been defined based on XML. This format provides the needed information to systematically perform the Structural Analysis of that process. Any process can be analyzed, the only restriction is that the models of the process components need to be available in the FAST tool. The processes are described in FAST in terms of process variables, components and relations and the tool performs the structural analysis of the process obtaining: (i) the structural matrix, (ii) the perfect matching, (iii) the analytical redundancy relations (if any) and (iv) the fault signature matrix. To aid in the analysis process, FAST can operate stand alone in simulation mode allowing the process engineer to evaluate the faults, its detectability and implement changes in the process components and topology to improve the diagnosis and redundancy capabilities. On the other hand, FAST can operate on-line connected to the process plant through an OPC interface. The OPC interface enables the possibility to connect to almost any process which features a SCADA system for supervisory control. When running in on-line mode, the process is monitored by a software agent known as the Supervisor Agent. FAST has also the capability of implementing distributed FDI using its multi-agent architecture. The tool is able to partition complex industrial processes into subsystems, identify which process variables need to be shared by each subsystem and instantiate a Supervision Agent for each of the partitioned subsystems. The Supervision Agents once instantiated will start diagnosing their local components and handle the requests to provide the variable values which FAST has identified as shared with other agents to support the distributed FDI process. / Per tal de facilitar la utilització d'eines per la detecció i identificació de fallades (FDI) en la indústria, es requereix un enfocament sistemàtic per permetre als enginyers de processos analitzar un sistema des d'aquesta perspectiva. D'aquesta forma, hauria de ser possible analitzar aquest sistema per determinar si proporciona el diagnosi de fallades i la redundància d'acord amb la seva criticitat. A més, hauria de ser possible avaluar escenaris de casos modificant lleugerament el procés (per exemple afegint sensors o canviant la seva localització) i avaluant l'impacte en quant a les possibilitats de diagnosi de fallades i redundància. Per tant, aquest projecte proposa un enfocament per analitzar un procés des de la perspectiva FDI i per tal d'implementar-ho proporciona l'eina FAST la qual cobreix des de la fase d'anàlisi i disseny fins a la implementació final d'un supervisor FDI en un procés real. Per sintetitzar la informació del procés s'ha definit un format simple basat en XML. Aquest format proporciona la informació necessària per realitzar de forma sistemàtica l'Anàlisi Estructural del procés. Qualsevol procés pot ser analitzat, només hi ha la restricció de que els models dels components han d'estar disponibles en l'eina FAST. Els processos es descriuen en termes de variables de procés, components i relacions i l'eina realitza l'anàlisi estructural obtenint: (i) la matriu estructural, (ii) el Perfect Matching, (iii) les relacions de redundància analítica, si n'hi ha, i (iv) la matriu signatura de fallades. Per ajudar durant el procés d'anàlisi, FAST pot operar aïlladament en mode de simulació permetent a l'enginyer de procés avaluar fallades, la seva detectabilitat i implementar canvis en els components del procés i la topologia per tal de millorar les capacitats de diagnosi i redundància. Per altra banda, FAST pot operar en línia connectat al procés de la planta per mitjà d'una interfície OPC. La interfície OPC permet la possibilitat de connectar gairebé a qualsevol procés que inclogui un sistema SCADA per la seva supervisió. Quan funciona en mode en línia, el procés està monitoritzat per un agent software anomenat l'Agent Supervisor. Addicionalment, FAST té la capacitat d'implementar FDI de forma distribuïda utilitzant la seva arquitectura multi-agent. L'eina permet dividir sistemes industrials complexes en subsistemes, identificar quines variables de procés han de ser compartides per cada subsistema i generar una instància d'Agent Supervisor per cadascun dels subsistemes identificats. Els Agents Supervisor un cop activats, començaran diagnosticant els components locals i despatxant les peticions de valors per les variables que FAST ha identificat com compartides amb altres agents, per tal d'implementar el procés FDI de forma distribuïda.