El origen y desarrollo de algunas de las culturas preindustriales más importantes del mundo se basó en la aplicación de estrategias sostenibles para la gestión de los recursos hidráulicos. La investigación en el siglo XX describió estas culturas bajo el epígrafe común de “sociedades hidráulicas”, olvidando en ocasiones la enorme diversidad de soluciones técnicas que aplicó cada cultura en su relación con el medio natural. Esta Tesis Doctoral pretende retomar el estudio de estas “sociedades” en los territorios americanos a partir del caso de Cusco, capital del Estado inca. Agua y forma urbana en la América precolombina: el caso del Cusco como centro del poder Inca busca poner en el contexto americano las determinantes y las actuaciones que hicieron de esta ciudad un hecho planeado, un caso que entronca con la larga tradición andina de trasformación del territorio vinculada a las sociedades agrarias extensivas, primero en la costa y luego en la sierra. La fundación del Cusco implicó la reorganización completa del medio natural en el valle del río Watanay. El conjunto de estrategias aplicadas en la gestión del agua marcaron la definición formal no solo de su Centro Representativo sino del gran aglomerado urbano que constituyó la capital del Tawantinsuyu. El sinnúmero de obras ejecutadas, si bien transformaron el valle, no pusieron en riesgo su equilibrio natural. Las labores de saneamiento de tierras, canalización de torrentes, y construcción de terrazas y asentamientos garantizaron de manera equilibrada con los recursos hídricos del valle, el sostenimiento del aparato de la capital del Estado inca. Sabemos que el caso del Cusco es ejemplo de un proceso cultural milenario. Para comprender las raíces de este fenómeno es necesario hacer un recorrido en la historia a través de los cambios naturales del valle del Cusco, sus primeros habitantes, las sociedades que lo habitaron antes de los incas y la aparición y expansión de éstos del nivel regional al continental. Profundizaremos en la reconstrucción del Centro Representativo del Cusco como ejemplo de sacralización a gran escala de un espacio, y como hecho vertebrador de la estrategia del agua a nivel de toda la cuenca. El diseño de dicho Centro creó un marco específico, ligado a lo sagrado, para los eventos naturales como expresiones de seres inmortalizados en la naturaleza. Manantes, rocas, ríos y montañas condicionaron las relaciones espaciales a todos los niveles; eran referentes, secuencias ceremoniales, límites y memoria. El caso del Cusco inca ilustra una forma de pensamiento que entendía el medio natural no solo como el contexto para el desarrollo de una actividad, sino como el propiciador en sí mismo de las actividades humanas: un ser con el se establecía comunicación a través de las expresiones físicas de la intervención humana, premisa bajo la que se estructuraría la vida a todos los niveles. El estudio sobre la gestión del agua en la América precolombina ha girado entorno al nivel tecnológico alcanzado por las sociedades preindustriales. Pero el éxito de esta empresa no radicó simplemente en una premisa tecnológica. A lo largo de este trabajo veremos cómo dicho avance fue fruto de un milenario contexto cultural; su cosmovisión permitió incorporar, a todos los niveles, patrones de comportamiento y organización basados en el entendimiento del medio como expresión de su propio ser. Sin esta “empatía” con el contexto natural, hubiera sido muy difícil que estos pueblos generaran respuestas que hoy podemos calificar de ingeniosas, responsables y respetuosas con el medio. El caso del Cusco es solo uno entre los muchos que pueden ser estudiados en el contexto Americano. Por esta razón, y a manera de reflexión final incorporamos a la discusión un breve repaso por diferentes culturas que, cada una en su propio y particular medio natural, supieron generar una verdadera simbiosis (hombre-obra-medio) y dieron respuesta a los retos de la naturaleza de manera ingeniosa y sofisticada / Origin and development of some of the world's most important pre-industrial cultures was based on the application of sustainable strategies for the management of water resources. Research in the 20th century described these cultures under the common heading of "hydraulic societies", occasionally forgetting the enormous diversity of technical solutions applied by every culture in its relationship with the natural environment. This dissertation aims to return to the study of these "societies" in American from the case of Cusco, capital of the Inca State. Agua y forma urbana en la América precolombina: el caso del Cusco como centro del poder Inca (Water and urban form in pre-Columbian America: the case of Cuzco as Center of Inca power) seeks to put in the American context determinants and actions that made this city a planned event, a case that connects with the long Andean tradition of transformation of the territory linked to extensive agrarian societies, first on the coast and then in the sierra. The foundation of Cusco involved the complete reorganization of the natural environment in the Valley of the river Watanay. The group of strategies applied for water management marked the formal definition not only of its Representative Center but also the great urban aggregate that constituted the capital of Tawantinsuyu. The number of executed works although transformed the Valley do not put at risk its natural balance. The work of land drainage, torrents channelling and construction of terraces and settlements guaranteed in a balanced way with the water resources of the Valley, the maintenance of the apparatus of the capital of the Inca State. We know that the case of Cusco is an example of a millennial cultural process. To understand the roots of this phenomenon it is necessary to make a journey in history through the natural changes of the Valley of Cusco, its first inhabitants, the societies that lived before the Incas and their emergence and expansion from regional to continental. We will go in depth in the reconstruction of the Representative Center of Cusco as an example of sacralisation of a space, and as a unifying fact of the strategy of water at the entire basin level. The design of the center created a specific framework, linked to the sacred, to natural events such as expressions of beings immortalized in nature. Springs, rocks, rivers and mountains influenced the spatial relationships at all levels; they were references, ceremonial sequences, limits, and memory. The case of Inca Cusco illustrates a way of thinking, understanding the natural environment not only as the context for the development of an activity, but as the facilitator in itself of human activities: a being with who it was possible to established communication through physical expressions of human intervention premise under which life at all levels would be structured. Study on water management of in pre-Columbian America has turned around to the technological level reached by pre-industrial societies. But the success of this enterprise did not simply rely on a technological premise. Throughout this dissertation, we will see how this progress was the result of a millennial cultural context; their world view allowed them to incorporate, at all levels, patterns of behaviour and organization based on the understanding of the environment as an expression of their own being. Without this "empathy" with the natural context, it would have been very difficult for these peoples to generate answers that today could be described as clever, responsible and respectful with the environment. The case of Cusco is only one among the many that can be studied in the American context. For this reason, a final reflection add to the discussion a brief review of different cultures which, each in its own particular natural environment, were able to generate a true symbiosis (human-work-environment) and responded to the challenges of nature of ingenious and sophisticated way.

A pesar de que los forjados de vigueta pretensada y bovedilla se han utilizado desde los años 40 en prácticamente todo el mundo, los modelos que actualmente se utilizan para su cálculo frente al Estado Límite Último de cortante adolecen de falta de base teórica e incluso experimental. El objetivo principal de esta tesis es contribuir al avance del conocimiento del comportamiento frente a la rotura de las vigas que componen los forjados de vigueta pretensada y bovedilla, fundamentalmente a cortante. Para ello, y en primer lugar, se ha llevado a cabo una extensa revisión del estado actual del conocimiento de la resistencia a cortante, tanto para los nervios que componen los forjados de vigueta pretensada y bovedilla, como para vigas con sección en T sin armadura a cortante, así como una profunda investigación de campañas experimentales anteriores. Se han realizado dos campañas experimentales sobre nervios de forjados de vigueta pretensada y bovedilla a flexión y cortante. Las principales variables de diseño han sido: el espesor de la capa de compresión, el tipo de vigueta, la cuantía de armado longitudinal, la tensión en el hormigón de la vigueta debida al pretensado y el canto total del forjado. Los resultados obtenidos han sido analizados para estudiar la influencia de las citadas variables, y se han comparado con las predicciones de los métodos que se utilizan para el diseño de este tipo de elementos. Además, los elementos ensayados se han analizado mediante el software TINSA-EVO, basado en un refinado modelo de análisis seccional no lineal y fisuración distribuida con rotación, con el objetivo de entender mejor la distribución de tensiones a nivel seccional en este tipo de elementos. Los resultados de este análisis se han comparado con los resultados experimentales. Finalmente se ha propuesto un modelo mecánico de dimensionamiento frente a estado límite último para forjados de vigueta pretensada y bovedilla. El modelo mecánico presenta resultados satisfactorios frente a los nervios de forjado de vigueta pretensada y bovedilla ensayados. Se ha extrapolado el modelo para el cálculo de la resistencia a cortante de vigas con sección en T sin armadura a cortante, obteniendo también en este caso resultados satisfactorios, y coherentes, con los resultados de las campañas experimentales existentes en la bibliografía. Por último, se plantean varias sugerencias de futuras líneas de trabajo, resultado de la evolución del conocimiento sobre el tema de estudio durante el desarrollo de esta tesis doctoral / Although beam-and-block floors have been in use around the world since the 40s, the models currently used to calculate shear failure strength lack a strong theoretical foundation and even experimental data is sparse. The aimof this research is to contribute to our knowledge of the behavior and strength of beam-and-block floors, principally those exposed to shear stress. To achieve this objective, an extensive review of the current state of the knowledge of shear strengths for beam-and-block floors, and T-section beams without shear reinforcement was done, as well as in-depth research into the previous experimental results. An experimental programme testing the beams that form beam-and-block floors under a load point was performed. Main design variables were: flange thickness, precast beam type, degree of longitudinal reinforcement, stress in the precast concrete caused by prestressing, and beam-and-block floor depth. Results were analyzed to study the influence of these variables, and are also compared with the predictions generated by the methods used to design these types of elements. Additionally, tested elements were analyzed using the TINSA-EVO software, which is based on a smeared-crack, nonlinear sectional model with rotating-cracks, to better understand the stress distribution in the section of this type of elements. Results of this analysis were compared with the experimental results. Furthermore, a mechanical model for the design and prediction of beam-and-block floor resistance was proposed. The mechanical model agreed with the experimental results. The model was extrapolated to calculate the shear strength of T-section beams without shear reinforcement, and the model was in good agreement with experimental results from the literature. Finally, some recommendations for future studies are made based on these findings.

Architecture and environment are strongly linked. In Mediterranean countries, the control of radiation is one ofthe most important environmental aspects to take into account, because of the high radiation levels reached and the frequency of clear blue sky situation. lt has thermal and lighting consequences which deeply affect architecture. From the first point of view, it is essential to avoid the thermal contribution of radiation inside the buildings during most of the year, but taking advantage of it when the condition outdoor makes it necessary. lt has several lighting consequences , since the availability of daytight indoor is necessarily reduced during summer to avoid overheating. Even though the amount of daytight in buildings is enough for most activities, the contrast generated by the difference between indoor and outdoor lighting is the key factor in the entrance of buildings, which has to be compensated with artificial lighting. The entrance to buildings can be solved by different ways, either through a single door or going over different spaces . During this transition, the visual system needs time to adapt to different light conditions, and the spaces where it takes place should be designed to make it easier. This is a very important purpose, but entrance spaces have other functions such as providing a good orientation to users, especially if they do not know the building or, besides functionality, providing the first impression of the building from an aesthetic point of view. In general, entrance spaces do not have strictly defined morphological features. lts dimension can vary as well as its composition, or the contact with the exterior and the materials used in finishes. As it happens with the shape, the kind and amount of light is variable. lt can come from different points, to show a variety of compositions , it can be warm or cold, direct of diffuse, etc. All these formal features shape a visual scene with a specific appearance. The visual scene outdoor has also an appearance linked to the interaction between Mediterranean light and urban landscape. In high radiation periods, this scene is composed by a very bright zone at the bottom, with the pavement; another luminous zone at the top with the sky vault; and a central zone with façades, more heterogenic and with higher and lower luminosity values compared with the other zones and the interior of the building. The sequence of visual scenes as well as their composition and distribution of light is very important to understand the transition. Other aspects, such as the colour of light and space, the visual connection with the exterior or the atmosphere, are also important in entrance spaces. However, the key factor is the composition of visual scenes during the sequence, where architectural design plays an important role. Space and light design are the instruments required to make the adaptation easier and providing the space with the quality needed. Many conclusions can be drawn from the interaction between visual quality and design. Some examples are: the importance of pavement appearance during the visual transition, the influence of colour and materials in brightness perception, or the advantages of articulated spaces in the entrance of buildings by means of the use of shade. Of course, daylighting design has also an impact on visual quality. In short, the distribution of shade and light during the transition is a key factor to improve visual adaptation. The architectural design of entrance spaces is flexible enough to integrate solutions which improve the vision during the periods of strong radiation outdoors. This thesis serves as a guideline to know the specific visual needs and the consequences of design in order to improve visual adaptation during the transition. / Tota arquitectura esta lligada a les condicions del lloc. A l'entorn mediterrani, una de les més importants és el control de la radiació, que en aquest clima assoleix elevats nivells i esta acompanyada d'una sovintejada presència de dies amb cel clar. Això té conseqüències tèrmiques i lumíniques que afecten l'arquitectura. Les primeres es tradueixen en defugir l'entrada de radiació a l'interior la major part de l'any, però treure'n profit a les èpoques en que més es necessita. Les conseqüències lumíniques estan vinculades amb les anteriors, ja que l'entrada de llum a l' interior durant l'época més calorosa es veu clarament minvada. Si bé la quantitat és suficient, el contrast general per la diferència de llum entre l'interior i l'exterior converteix l'accés a l'edifici en un punt on la transició visual és clau. L'accés a l'edifici es pot produir de moltes maneres, travessant un pla amb una porta o bé recorrent un o varis espais. Durant el lapse de temps que dura aquesta transició, el sistema visual necessita temps per adaptar-se a situacions lumíniques diferents, i l'espai o espais on es produeix aquest pas han d'estar dissenyats per facilitar-la. Aquesta és una funció molt important, pero n'hi ha d'altres, com procurar orientació a les persones, sobre tot quan no coneixen l'espai o, al marge de la funcionalitat, proporcionar la primera impressió de l'edifici en un punt amb una carrega estética molt important. Formalment, els espais que donen accés als edificis no tenen uns trets morfològics definits. La seva dimensió és variada, així com la composició, el contacte físic amb l'exterior o els materials i acabats utilitzats. Igual que passa amb la forma, el tipus i quantitat de llum també és variable. Pot tenir diferents procedéncies, seguir diverses composicions, ser més calida o més freda, directa o difusa, etcétera. Tots aquests trets formals configuren una escena visual amb un aspecte concret. El mateix succeeix amb l'escena visual exterior, amb un aspecte lligat a la interacció de la llum mediterrània i el paisatge urbà. En moments d'alta radiació, aquesta escena està formada per una zona inferior molt clara on hi ha el paviment, una zona superior també molt clara on hi ha la voIta del cel, i una zona central formada perles façanes, molt més heterogénia i amb valors de lluminositat molt alts i molt baixos comparats amb els de les dues zones anteriors i amb els de l'interior de l'edifici. En aquesta transició intevenen de manera molt significativa el repartiment de la llum en l'espai i la successió d'escenes visuals en el temps. També entren en joc altres aspectes , com el color de la llum i de l'espai, la relació visual amb l'exterior o l'atmosfera creada. No obstant, els punts clau són els dos primers, als que s'ha de donar resposta mitjançant el disseny arquitectónic. El tractament de l'espai i la llum són els instruments necessaris per crear un disseny que faciliti l'adaptació entre les dues situacions lumíniques i dotar l'espai de la qualitat necessaria. De l'analisi de la relació entre qualitat visual i disseny es poden treure diferents conclusions. Per citar-ne algunes, la importancia del paviment en la transició visual, la influència del color i acabat de les superficies, o bé la reducció de lluminositat durant el recorregut allà on és més necessari gracies a la utilització d'espais articulats. Per descomptat, la manipulació adequada de la llum també intervé en la qualitat visual. En definitiva, el repartiment d'ombra en determinats llocs i de lluminositat en altres és clau en el disseny d'un espai amb voluntat de facilitar l'adaptació visual. El disseny dels espais que donen accés a l'arquitectura compta amb llibertat per integrar les solucions que es creguin més convenients, i en aquesta línia la tesi aporta pautes sobre les seves conseqüències en la qualitat visual i en la facilitat d'adaptació en situacions de transició lumínica.

No description available.

La present memòria de tesi, aborda d'un mode interdisciplinar i holístic l'ús d'estratègies de joc (conegudes com gamificació) per incrementar la motivació de l'estudiant universitari usant les anomenades TEL (Technology Enhanced Learning). Amb l'ús d'aquest tipus de tecnologies (entre les que es podrien trobar la Realitat Virtual, RV, la Realitat Augmentada, RA; mètodes híbrids de presentació, etc.) es pretén aconseguir una manera de fer més eficaç, eficient i satisfactoria en l'adquisició de determinades competències. Aquest plantejament basat en tècniques d'investigació lligades a l'experiència d'usuari (UX), es focalitza en millorar el rendiment acadèmic (currículum) dels alumnes objecte d'estudi: estudiants de 1r i 2n any dels graus d'Arquitectura, Ciències i Tecnologies de la Construcció i Enginyeria Multimèdia (La Salle Campus Barcelona, Universitat Ramon Llull). La tesi comença definint els objectius i hipòtesis de treball, per a continuació analitzar les metodologies de l'aprenentatge i de l'educació, i presentar la metodologia emprada en la investigació. Seguidament es centra en els aspectes de l'avaluació de la motivació, la tecnologia TEL i la gamificació aplicada a l'educació. S'han desenvolupat diferents casos d'estudi en les matèries d'Eines Informàtiques I - II i Animació per Ordinador I - II de les àrees anteriorment indicades. Aquestes matèries comparteixen una sèrie de competències transversals: capacitat espacial, treball autònom i en equip, habilitat informàtica, visualització tridimensional. La introducció de mètodes gamificats per a la millora en l'adquisició d'aquestes competències i l'avaluació dels sistemes tecnològics utilitzats per a la seva consecució, és sens dubte, el fet diferencial i innovador d'aquesta tesi. Els articles presentats per compendi en aquesta tesi són un clar exemple dels resultats obtinguts. En ells es pot observar, com l'ús conjunt de mecàniques de joc i tecnologies avançades de visualització generen una major motivació de l'estudiant. Aquests resultats comporten una més ràpida i millor adquisició de les competències on es comproba una correlació directa d’una millora curricular. / La presente memoria de tesis, aborda de un modo interdisciplinar y holístico el uso de estrategias de juego (conocidas como gamificación) para incrementar la motivación del estudiante universitario usando las denominadas TEL (Technology Enhanced Learning). Con el uso de este tipo de tecnologías (entre las que se podrían encontrar la Realidad Virtual, RV; la Realidad Aumentada, RA; métodos híbridos de presentación, etc) se pretende conseguir un modo más eficaz, eficiente y satisfactorio en la adquisición de determinadas competencias. Este planteamiento basado en técnicas de investigación ligadas a la eXperiencia de Usuario (UX), se focaliza en mejorar el rendimiento académico (curriculum) de los alumnos objeto de estudio: estudiantes de 1er y 2º año de los grados de Arquitectura, Ciencias y Tecnologías de la Construcción e Ingeniería Multimedia (La Salle Campus Barcelona, Universitat Ramon Llull). La tesis comienza definiendo los objetivos e hipótesis de trabajo, para a continuación analizar las metodologías del aprendizaje y de la educación, y presentar la metodología empleada en la investigación. Seguidamente se centra en los aspectos de la evaluación de la motivación, la tecnología TEL y la gamificación aplicada en la educación. Se han desarrollado diferentes casos de estudio en las materias de Herramientas Informáticas I - II y Animación por Ordenador I - II de las áreas anteriormente indicadas. Dichas materias comparten una serie de competencias transversales: capacidad espacial, trabajo autónomo y en equipo, habilidad informática, visualización tridimensional. La introducción de métodos gamificados para la mejora en la adquisición de dichas competencias y la evaluación de los sistemas tecnológicos utilizados para su consecución, es sin duda alguna, el hecho diferencial e innovador de esta tesis. Los artículos presentados por compendio en esta tesis son un claro ejemplo de los resultados obtenidos. En ellos se puede observar, como el uso conjunto de mecánicas de juego y tecnologías avanzadas de visualización generan una mayor motivación del estudiante. Estos resultados conllevan una más rápida y mejor adquisición de las competencias lo cual se correla directamente con una mejora curricular. / This PhD dissertation addresses an interdisciplinary and holistic manner using game strategies (known as gamificación) to increase the motivation of college student using TEL (Technology Enhanced Learning). With the use of these technologies (among them could find the Virtual Reality, RV, Augmented Reality, RA; hybrid methods of presentation, etc) is to achieve a more effective, efficient and satisfactory manner in the acquisition of certain competences. This research based on techniques related to user experience (UX) approach focuses on improving academic performance (curriculum) of students under study: students 1st and 2nd year of the Degree of Architecture, Building Engineering and Multimedia Engineering (La Salle Campus Barcelona, Universitat Ramon Llull). The thesis begins defining the objectives and working hypotheses, then analyze the methodologies of learning and education, and the methodology used in the investigation. Then it focuses on aspects of assessing motivation, TEL and gamification technology applied in education. They have developed different case studies in the areas of software tools I - II and Computer Animation I - II of the areas indicated above. These materials have a number of generic skills: spatial ability, autonomous and team work, computer skills, three-dimensional visualization. Gamification methods for acquiring these skills and assessment of technological systems undoubtedly innovative differential fact of this thesis. The papers presented in this thesis by compendium are a clear example of the results obtained. These papers explain how game mechanics and advanced display technologies generate greater student motivation. These results imply a faster and better acquisition of skills which are directly correlates with curriculum improvement.

That is NIGHT, LIGHT and ENVIRONMENT make and is ARCHITECTURE. Night and environment, as time and space; (artificial) light as a connecting tool. The aim of the thesis is, therefore, to give visibility and affirm that architecture also has a nightly component and that artificial light is what connects architecture with environment during the night. Environment that is physically the same but its time and perceptibility changed. To show how lightning responds to this environment and how the architect focuses on the change of use, response and presence in the city by night. The first chapter NIGHT, defines concepts around this, looks at the role that HISTORY has given to it, the evolution of the relationship between MAN and SOC IETIES to night, and ends describing the night today. Items such NIGHT, as the interval between evening and morning in relation to TIME; NIGHT as time during which there is no day1ight in relation to LIGHT. We see that this time had always been CYCLICAL, with a clear distinction day/night but always struggle to extend and maximize the daytime, change with the Industrial Revolution. When the technology of artificial electric light could bring endless days, paradoxically society rediscovers the night and in the XXI century, we could say that we are going from ENDLESS DAY to ENDLESS NIGHT. This cycle entailed an always well marked duality that impacts all HUMAN ACTIVIT IES. DUALITY has become SIMULTANEITY, from a clear DISTINCTION, CHANGE and CONTRAST; we have entered a phase of simultaneous day/night space-time. We are facing a CULTURAL change. The second chapter we discuss LIGHT, physical reality, and therefore definable scientifically but also deeply rooted in the culture that concepts such as darkness, shadow or penumbra does not fit in these definitions and we need to complete them with the help of psychology, anthropology, sociology or art. We talk about AESTHETICS and POETICS, symbols and metaphors, about SILENCE/NOISE understood as altitudes toward s the environment. In the third chapter on ENVIRONMENT, we first s peak of MAN, who with the SENSES and SENSATIONS reaches RECOGNITION, adding MEMORY, MEMORIES and IMAGINAT ION; his first contact with the environment. Man with CYCLICAL VITAL RHYTHMS that determine also CYCLICAL ACTIVITIES. Then to explore the CITY, we build on three main aspects: 1. To review ENVIRONMENTAL inputs we refer to LANDSCAPE. On how to balance on the three key as pects of SUSTAINABLE DEVELOPMENT: ECOLOGICAL, ECONOMIC and SOC IAL. 2. In analyzing the PHYSICAL-MORPHOLOGICAL, we focus on the mechanisms of recognition and measurement REFERENCES, DISTANCES and EDGES to determine the READABILITY of an urban land. 3. This physical reality must overlap with USE, analyze therefore, SOCIO-C ULTURAL inputs that determine the appropriation of s pace in a certain way, depending on usage, the time of day, ADVERTISING, IMAGE... The TIME, it is thus crucial. In the fourth chapter to ARTIFICIAL LIGHT as TOOL, we distinguish permanent applications in ARCHIT ECTURE and URBANISM from EPHEMERAL event specific. In each of these fields, we discuss the history and describe the most important lighting options .In architectural ILLUMINATIONS we also discuss about PRESENCE/ABSENCE, architectural LANGUAGE, ICONIC-building, TRANSPARENCY/OPACI TY, IMMATERIALITY/MASS and MOVEMENT. N. URBAN LIGHTING, we discuss about LIGHTING PLANS, LIGHT, DARK and ICONIC LANDSCAPES. / Arquitectura: nit, llum i entorn , és a dir, la NIT, la LLUM i l'ENTORN tan i són ARQU ITECTURA Nit i entorn, com a temps i espai; la llum (artificial) com a eina creadora de lligams. L'objectiu de la tesi és, per tant, donar visibilitat i afirmar que l'arquitectura també té la seva com ponent nocturna i que és la llum artificial qui la posa en relació amb l’entorn. Entorn que físicament és el mateix però que temporalment i perceptivament canvia. Mostrar com la utilització de la llum per a la il·luminació res pon a aquest entorn i com l'arquitecte enfoca el canvi d'ús , resposta i presencia en la ciutat nocturna. Un primer capítol NIT, defineix conceptes , busca en la HISTÒRIA el paper que se li ha donat, l'evolució de la relació de l'HOME i les SOCIETATS amb aquesta i descriu la nit actual. Apareixen conceptes com: NIT, com l'interval entre el vespre i el matí, en relació al TEMPS; NIT, com temps durant el qual no hi ha claror de dia, en relació a la LLUM. Aquest temps que havia estat sempre CÍCLIC, amb una clara distinció dia/nit però sempre amb una lluita per allargar i aprofitar al màxim el temps diürn, canviarà amb la Revolució Industrial. Quan la tecnologia de la llum artificial elèctrica permetria acostar l'home al DIA SENSE FI, paradoxalment la societat redescobreix la nit i al segle XXI estem passant a LA NIT SENSE FI. Aquest cicle comportava sempre una DUALITAT tot fent fluctuar les ACTIVITATS HUMANES, ara s'ha passat a SIMULTANETAT ESPACIO¬ TEMPORAL dia/nit. Estem davant un canvi CULTURAL. Un segon capítol LLUM, una realitat física, i per tant, definible científicament però alhora tan arrelada en la cultura que conceptes com obscuritat, foscor, ombra i penombra s'escapen de les definicions i ens cal completar-les amb l'ajuda de la psicologia, l'antropologia ,la sociologia o l'art. Parlem d'ESTÈTICA i POÈTICA de la llum , de simbologia i de metàfores , del SILENCl/SOROLL com a actituds davant l'entorn. En un tercer capítol ENTORN, parlem primer de l'HOME, que amb els SENTITS i les SENSACIONS arriba al RECONEIXEMENT i en sumar-hi la MEMÒRIA, el RECORD i la IMAGINACIÓ, al primer contacte amb l'entorn. L'home de RITMES VITALS CÍCLICS que determinen unes ACTIVITATS també CÍCLIQUES . Després analitzem la CIUTAT basant-nos en tres aspectes: 1. Per les consideracions MEDIOAMBIENTALS fem referència al PAISATGE, als antònims NATURNCIUTAT, a la POL·LUCIÓ LUMÍNICA: a com equilibrar els tres aspectes essencials del DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: l'ECOLÓGIC, l'ECONÓMIC i el SOCIAL. 2. Per les FISICO-MORFOLÓGIQUES ens centrem en els mecanismes de reconeixement i mesura de REFERÈNCIES,DISTÀNCIES i LÍMITS per a determinar la LLEGIBILITAT d'un entorn urbà 3. A aquesta realitat física cal superposar-li l'ÚS, analitzem les consideracions SOC IO-CULTURALS per l'apropiació de l'espai d'una manera determinada, en funció de l'activitat, moment del dia, PUBLICITAT, IMATGE ... el TEMPS n'és la clau. En un quart capítol LLUM ARTIFICIAL COMA EINA, distingim les aplicacions permanents en ARQUITECTURA i URBANISME de les EFÍMERES FESTIVES. En cadascuna mostrem un recorregut històric i els tipus i maneres d’il·luminació possibles. En les IL·LUMINACIONS arquitectòniques parlem també d'ABSENCINPRESENCIA, de LLENGUATGE, d'EDIFICIS-ICONA, de TRANSPARENCINOPACITAT, d'IMMATERIALITAT/MASSA i MOVIMENT. En l'ENLLUMENAT parlem de PLANS D'IL·LUMINACIÓ URBANS, de PAISATGE LLUM, ICONA i FOSC. En el cinquè capítol reflexionem tot afirmant que estem en un moment de superació d'una UTOPIA, que ens permet d'entendre la il·luminació com un element EFÍMER. On serà la VOLUNTAT , la INTENCIÓ, qui acordarà si la nostra resposta és ALEATÒRIA, NECESSÀRIA o ABSURDA. Aquesta, vindrà determinada per la FUNCIÓ, l'ÚS o el SÍMBOL que se li vulgui donar. La resposta passa per buscar una HUMANITZACIÓ de la problemàtica dins de la CIUTAT i de la SOCIETAT. Els annexos FLÁNEUR i EXPRESSIONISME aporten més elements de REFLEXIÓ.

Introducción El problema ambiental que plantean los Residuos de Construcción y Demolición (RCD's) se deriva no sólo del creciente volumen de su generación, sino de su tratamiento, que todavía hoy es insatisfactorio en la mayor parte de los casos. La asimilación de los residuos de la construcción a residuos municipales provoca una acelerada colmatación de los vertederos a causa de su importante volumen. Para conseguir la gestión eficiente de los residuos de demolición y de excavación los objetivos a perseguir son: - Reducir los residuos para disminuir el volumen producidos. - Reutilizar los residuos para usarlos nuevamente sin transformarlos. - Reciclar los residuos para transformar el material y usarlos como un nuevo producto. Análisis y Metodología El emplazamiento de los vertederos se debe realizar en zonas aptas para el vertido de residuos inertes, y se ha de procurar que, preferiblemente, sean en zonas ya impactadas paisajísticamente. De esta manera, al combinar la reintegración ambiental de la zona con el empleo de materiales inertes en su restauración, se consigue un gran beneficio ambiental en la zona. Por este motivo, se ha establecido una metodología para la localización de las ubicaciones óptimas para la instalación de vertederos de residuos inertes que abastezcan a todo el volumen de residuos de construcción y demolición generado en su entorno más próximo tanto a pequeña como a gran escala. Caso práctico: Aplicación a la provincia de Castellón Se han tomado como referencia tres poblaciones de entidad suficiente de la plana de Castellón, las cuales ocupan una superficie aproximada de 3.100 Ha y cuya población total asciende a 236.235 habitantes En base a los análisis cualitativo y cuantitativo de las viviendas y al estudio tipológico exhaustivo realizado en las mismas, se han establecido las características de la "casa tipo" de la Plana de Castellón para su análisis pormenorizado. Se ha propuesto un Plan de Gestión de los Residuos orientado a la separación y cuantificación de las fracciones de los distintos tipos de materiales para su correcta gestión, haciendo hincapié en la necesidad de reciclar, reutilizar y valorar, en la medida de lo posible, los materiales antes de proceder a su eliminación en vertedero. Se ha realizado la cuantificación de los residuos generados para las actuaciones de demolición, restauración y rehabilitación de la totalidad de las viviendas existentes en las poblaciones estudiadas. Se ha localizado una ubicación idónea para satisfacer las necesidades de volumen de residuos a eliminar. Por último, se ha comprobado que la capacidad del hueco del vertedero satisface las necesidades de volumen de residuos a verter en su interior, como fin último de la comprobación de la idoneidad de la ubicación propuesta como vertedero de residuos inertes.

La tesi se centra en l'estudi de l'espai públic present en els desenvolupaments habitacionals de les ciutats del nord de Mèxic i en específic la ciutat de Chihuahua, les quals comparteixen la característica d'estar situades en una zona geogràfica adversa, en un territori desèrtic extrem, amb escases de recursos naturals i un abundant però intens sol. En l'àmbit urbà presenten una baixa densitat pròpia d'una ciutat amb edificacions horitzontals i domini de l'automòbil sobre el vianant. El disseny de l'espai públic actual es genera sobre un teixit urbà compost per agregacions de barris, veïnats o fraccionaments. Un urbanisme estructurat per paquets d'habitatge de baixa densitat que es van sumant a la ciutat. L'objecte d'aquest treball és l'estudi de la unitat espacial definida per aquest efecte com parcs de barri, materialitzats en l'estructura urbana com a espais recreatius amb poca activitat que presenten indefinició programàtica, una escassa regulació governamental i característiques particulars en la seva morfologia i la implantació territorial , mateixes que han estat presents al llarg de més de mig segle sense alterar. Com a antecedent directe del parc de barri si troba l'espai públic tradicional representat per la plaça colonial, la qual desapareix del teixit urbà local a principis del segle passat deixant enrere el seu ús civic convocant. La tesi fa una revisió històrica de l'evolució de la ciutat de Chihuahua en termes territorials -des del moment de la seva fundació com a ciutat colonial espanyola a principis del segle XVII fins a la seva evolució a la fi de segle XX- detallant els processos i les intervencions que han portat a l'establiment de l'estructura urbana actual, caracteritzada per agrupacions de petits paquets d'habitatges unifamiliars. Aquesta revisió es realitza sobre l'escassa cartografia coneguda de la ciutat i sobre una sèrie de plànols inèdits de la ciutat localitzats en els arxius municipals i mapotecas federals, el que representa una aportació significativa producte d'aquesta investigació. S'estableixen dos fets rellevants com antecedents a la situació actual de l'espai públic: d'una banda la possibilitat a partir de l'última dècada del segle XX que els posseïdors de territoris agrícoles puguin per fi vendre les seves terres a constructors d'habitatge en sèrie i per altra banda el canvi del model Institucional en la gestió del desenvolupament immobiliari nacional en donar entrada als grans consorcis que construeixen i ofereixen habitatge d'interès social a la classe treballadora. Aquestes dues consideracions s'evidencien com a causes rellevants del desenvolupament urbà exponencial que pateixen les ciutats del nord de Mèxic i que tenen un impacte directe en la fragmentació del territori i la polvorització de l'espai públic representat en els parcs de barri. Mitjançant l'estudi dels parcs de barri en set paquets d'habitatge unifamiliar a la ciutat de Chihuahua - tant oberts i permeables, tancats amb accés restringit, o de promoció pública i privada-, s'analitzen els aspectes relacionats amb la morfologia i estructura interna així com la seva implantació dins de la unitat habitacional anomenada fraccionament evidenciant la presència de característiques similars tant en la seva forma com en la seva situació territorial. És a dir, la suma de porcions independents d'habitatges adossades una amb altres, formen un teixit urbà tipus patch work que defineix l'estat actual de l'espai públic local, tant en la seva implantació amb relació a l'habitatge com en el seu disseny intern caracteritzat per una pobra oferta funcional. Com la resta de les ciutats del nord de Mèxic, els parcs de barri són la resposta a la necessitat d'espai públic obert dins d'un complex model urbà que fragmenta i desestructura el territori i l'estudi, aquí es planteja com un nou camp d'oportunitats per al debat i la reflexió amb vista a replantejar noves modalitats d'espai públic per a les ciutats del nord. / La tesis se centra en el estudio del espacio público presente en los desarrollos habitacionales de las ciudades del norte de México y en específico la ciudad de Chihuahua, las cuales comparten la característica de estar situadas en una zona geográfica adversa, en un territorio desértico extremoso, con escases de recursos naturales y un abundante pero intenso sol. En el ámbito urbano presentan una baja densidad propia de una ciudad con edificaciones horizontales y dominio del automóvil sobre el peatón. El diseño del espacio público actual se genera sobre un tejido urbano compuesto por agregaciones de barrios, vecindarios o fraccionamientos; un urbanismo estructurado por paquetes de vivienda de baja densidad que se van sumando a la ciudad. El objeto de este trabajo es el estudio de la unidad espacial definida para este efecto como parques de barrio, materializados en la estructura urbana como espacios recreativos con poca actividad que presentan indefinición programática, una escasa regulación gubernamental y características particulares en su morfología e implantación territorial, mismas que han estado presentes a lo largo de más de medio siglo sin alterar. Como antecedente directo del parque de barrio se encuentra el espacio público tradicional representado por la plaza colonial, la cual va desapareciendo del tejido urbano local a principios de siglo pasado, dejando atrás el carácter cívico convocante. La tesis hace una revisión histórica de la evolución de la ciudad de Chihuahua en términos territoriales -desde el momento de su fundación como ciudad colonial española a principios del siglo XVII hasta su evolución a finales de siglo XX- detallando los procesos y las intervenciones que han llevado al establecimiento de la estructura urbana actual, caracterizada por agrupaciones de pequeños paquetes de viviendas unifamiliares. Esta revisión se realiza sobre la escasa cartografía conocida de la ciudad y sobre una serie de planos inéditos de la ciudad localizados en los archivos municipales y mapotecas federales, lo que representa un aporte significativo producto de esta investigación. Se establecen dos hechos relevantes como antecedentes a la situación actual del espacio público: por una parte la posibilidad a partir de la última década del siglo XX de que los poseedores de territorios agrícolas puedan por fin vender sus tierras a constructores de vivienda en serie y por otra parte el cambio del modelo Institucional en la gestión del desarrollo inmobiliario nacional al dar entrada a los grandes consorcios que construyen y ofertan vivienda de interés social a la clase trabajadora. Estas dos consideraciones se evidencian como causas relevantes del desarrollo urbano exponencial que sufren las ciudades del norte de México y que tienen un impacto directo en la fragmentación del territorio y la pulverización del espacio público representado en los parques de barrio. Mediante el estudio de los parques de barrio en siete paquetes de vivienda unifamiliar en la ciudad de Chihuahua - tanto abiertos y permeables, cerrados con acceso restringido, o de promoción pública y privada-, se analizan los aspectos relacionados con la morfología y estructura interna así como su implantación dentro de la unidad habitacional llamada fraccionamiento evidenciando la presencia de características similares tanto en su forma como en su situación territorial. Es decir, la suma de porciones independientes de viviendas adosadas una con otras, forman un tejido urbano tipo patch work que define el estado actual del espacio público local, tanto en su implantación con relación a la vivienda como en su diseño interno caracterizado por una pobre oferta funcional. Como el resto de las ciudades del norte de México, los parques de barrio son la respuesta a la necesidad de espacio público abierto dentro de un complejo modelo urbano que fragmenta y desestructura el territorio y cuyo estudio, aquí se plantea como un nuevo campo de oportunidades para el debate y la reflexión con miras a replantear nuevas modalidades de espacio público para las ciudades norteñas. / This thesis focuses on the study of public space present in the dwelling developments situated in northern Mexico’s cities and specifically in the city of Chihuahua. These territories share the characteristics of being located in an adverse geographical area, an extreme desert landscape with scarcity of natural resources and a rich intense sun. The urban context is predominantly of a low density, typical of a city with horizontal buildings and private vehicles dominating over pedestrians. The current design of public space is generated on an urban fabric composed of aggregations of neighborhoods units and gated communities; an urbanism structured with packets of low-density housing added continuously to the city. The object of this work is to study the spatial unit defined as neighborhood parks, materialized in the urban structure as recreational areas with little activity, programmatic uncertainty, poor governmental regulation and specific morphology and territorial implementations, which have been present for more than half a century without evolution. As a direct antecedent of the neighborhood park we find the traditional public space represented by the colonial plaza, wich disappears from the local urban fabric at the befinning of last century, leaving behind its civic use. This thesis makes a historical review of the evolution of the city of Chihuahua in territorial terms -from the time of its founding as a spanish colonial city in the early seventeenth century to its evolution in the late twentieth century- detailing the processes and interventions that have led to the establishment of the current urban structure, characterized by clusters of small packages of houses. This review is done recuperating little known maps and a series of unpublished plans of the city located in the municipal and federal map libraries; these findings represent a significant contribution of this research work. Two relevant facts are established as a background to the current situation of public space: first, owners of agricultural lands sell their lands to homebuilders in the last decade of the twentieth century; secondly, the institutional change in the management model of national real estate development that gave access to big corporations to build and offer affordable housing to the working class. These two considerations are evident as significant causes of exponential urban development experienced by cities in northern Mexico and have a direct impact on land fragmentation and pulverization of the public space represented in neighborhood parks. By studying neighborhood parks in seven packages of single-family houses in the city of Chihuahua –examples open and permeable, closed with restricted access, developed by private or public promotion- aspects of morphology and internal structure are analyzed, as well as their implementation inside housing units called fraccionamientos, showing the presence of similar features in both form and territorial situation. The consequential sum of independent housing portions form an urban fabric patchwork that defines the current state of local public space, both in its relationship to housing and its internal design characterized by poor functionality. Like the rest of the cities in northern Mexico, neighborhood parks are the answer for the demand of open public spaces inside a complex urban model that fragments and strays away from structured territory. This study presents opportunities for debate and marks paths to establish new models of public space for northern cities of México.

Esta tesis partió de la constatación por parte del autor que todo el contenido técnico de un proyecto de arquitectura se vierte principalmente en su documentación gráfica. Sin embargo esta documentación adolece de muchos defectos tanto desde el punto de vista de su elaboración (qué se dibuja, como se dibuja en equipo, donde y cómo se dibuja) como desde el punto de vista de su resultado comunicativo (errores de comprensión, incorporación de procesos dinámicos, etc.).Además la progresiva incorporación de la tecnología informática abre nuevas posibilidades de tratamiento de la información. Resulta pertinente reflexionar ahora sobre las bases de la representación gráfica de la tecnología de la construcción arquitectónica con el fin que las nuevas tecnologías no se conviertan en puros instrumentos de edición sino que se concentren en dar servicio a las necesidades de la elaboración y comunicación de la información.El concepto de código normalizado intenta ir más allá y se refiere a un procedimiento lingüístico normalizado: cuales son las letras, las palabras y las frases del discurso gráfico del proyecto atendiendo a los contenidos tecnológicos básicos de la edificación que hay que comunicar: 1 Situación y disposición de cada elemento constructivo2 Forma i dimensiones de cada elemento constructivo3 Situación y disposición de los materiales y productos dentro del elemento constructivo4 Forma y dimensiones de cada material o producto constructivo5 Condiciones de borde interior6 Condiciones de borde exteriorSin embargo también es cierto que nunca se dibuja todo, sino solo aquello que no es habitual, que está sometido a control externo o que forma parte de las propias competencias.La representación gráfica del proyecto ejecutivo tiene dos claras vertientes: una vertiente introspectiva puesto que el proyectista realiza a través del dibujo técnico un proceso interior, consigo mismo y sus compañeros de equipo, de toma de decisiones siguiendo un camino de reducción de incertidumbres. Una vertiente externa, puesto que al final el proyecto se convierte simultáneamente en un gran libro de instrucciones que contiene dos relatos: uno referente al proceso de ejecución y otro referente al propio comportamiento fisiológico y funcional del futuro edificio.INDICIOS DE CALIDADLa normativa europea no ha desarrollado profundamente estos temas y solo existen ciertas convenciones gráficas y de formato impulsadas por algunos organismos de control. Existe poco debate entorno al contenido informativo del proyecto y su forma de procesamiento, incluso entre los organismo de visado y ayuntamientos que cada día verifican, en parte, multitud de proyectos.Además esta tesis cubre un vacío docente puesto que las asignaturas de expresión gráfica no tienen oportunidad de entrar a tratar estos temas que están en el núcleo del ejercicio profesional.Aún cuando el contenido reflexivo y analítico de esta tesis era alto tampoco se pretendía que finalizara en un manual de procedimiento para los estudiantes de arquitectura. Sin embargo el director de la tesis, Don Jaime Avellaneda Diaz-Grande insistió en que se verificaran las hipótesis y soluciones apuntadas por lo cual se decidió "redibujar" todo un proyecto ejecutivo ya existente, de acuerdo con las directrices emanadas de la tesis.Se trata pues de una tesis doctoral sólida y una aportación original al conocimiento sobre la cual se pueden elaborar en el futuro otras tesis sobre aspectos que la tecnología informática ya está ofreciendo : representaciones 3D, dibujos dinámicos, uso del color, adjunción de archivos de sonido, etc. / This thesis left from the establishment on the part of the author who all the technical content of an architecture project is spilled mainly in its graphical documentation. Nevertheless this documentation suffers from many defects as much from the point of view of its elaboration (what it is drawn, how it is drawn in a architectural team , where and how is drawn) like from the point of view of its communicative result (errors of understanding, incorporation of dynamic processes, etc.)In addition the progressive incorporation to the computer science technology opens new possibilities of data processing. It turns out pertinent to reflect now on the bases of the graphical representation of the technology of the architectonic construction with the aim that the new technologies do not become pure edition instruments but that are concentrated in giving to service to the necessities of the elaboration and communication of the information.The concept of standardized code tries to go beyond and it talks about a standardized linguistic procedure: as they are the letters, the words and the phrases of the graphical speech of the project taking care of basic the technological contents of the construction that there is to communicate: 1 Situation and disposition of each constructive element2 Form and dimensions of each constructive element3 Situation and disposition of the materials and products within the constructive element4 Form and dimensions of each material or constructive product5 Conditions of inner edge6 Conditions of outer edgeNevertheless also it is certain that everything is never drawn, but single what is not habitual, that is put under external control or that comprises of the own competitions.The graphical representation of the executive project knows two clearly slopes: a introspectiva slope since the designer makes through technical drawing an inner process, with itself and its teammates, of decision making following a way of reduction of uncertainties. An external slope, since in the end the project becomes simultaneously a great book of instructions that contains two stories: one referring to the execution process and another referring one to the own physiological and functional behavior of the future building.QUALITY INDICATIONSThe European norms has not developed deeply these subjects and single certain graphical conventions and of format exist impelled by some organisms of control. Little debate exists surroundings to the informative content of the project and its form of processing, even between the organism of visa and city councils that every day verify, partly, multitude of projects.In addition this thesis covers an educational emptiness since the subjets of graphical expression do not have opportunity to enter to treat these subjects that are in the nucleus of the professional exercise.Even though the reflective and analytical content of this thesis was not high either was tried that it finalized in a manual of procedure for the architecture students. Nevertheless the director of the thesis, Professor Jaime Avellaneda Diaz-Grande insisted on which the hypotheses were verified and solutions pointed thus an executive project was decided "to redrawn" everything already existing, in agreement with the emanated directives of the thesis.One is then a solid doctoral thesis and an original contribution to the knowledge on which they are possible to be elaborated the future in other theses on aspects that the computer science technology already is offering: representations 3D, dynamic drawings, use of the color, adjunción of sound archives, etc.

La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments: Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX. La plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta.El tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX. En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi. En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans. Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció. L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors. Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època. Per portar a terme aquesta anàlisi ens hem basat en diferents fonts documentals:El propi interior, quan es conserva, és el document principal per portar a terme l'estudi.Documentació gràfica, és el cas dels interiors dels que s'han pogut localitzar plànols de detalls, alçats interiors i dibuixos de sostres.Documentació tècnica, plecs de condicions, amidaments i factures.Documentació fotogràfica, fotografies d'època o fetes quan encara són vigents els interiors originals.Altres fonts com pintures i gravats que, com les fotografies retraten la vigència de l'interior.A més, també hem emprat nombrosos catàlegs de materials i de tècniques originals.