El presente trabajo está dedicado a estudiar el repertorio existente para violín solo hasta Paganini, y analizar sus diferencias de estilo, intenciones y funciones. Las dos obras cumbre de este género son las Sonatas y Partitas de Johann Sebastián Bach, y los Caprichos Opus 1 de Paganini. Al observar la trayectoria de la cronología artística, apreciamos cómo existe un repertorio que nace en el primer Barroco, que ha conducido a que estas creaciones no sean piezas aisladas sino obras insertas en una tradición compositiva hoy día bastante desconocida.

This work focuses on the automatic identification of musical piece versions (alternate renditions of the same musical composition like cover songs, live recordings, remixes, etc.). In particular, we propose two core approaches for version identification: model-free and model-based ones. Furthermore, we introduce the use of post-processing strategies to improve the identification of versions. For all that we employ nonlinear signal analysis tools and concepts, complex networks, and time series models. Overall, our work brings automatic version identification to an unprecedented stage where high accuracies are achieved and, at the same time, explores promising directions for future research. Although our steps are guided by the nature of the considered signals (music recordings) and the characteristics of the task at hand (version identification), we believe our methodology can be easily transferred to other contexts and domains. / Aquest treball es centra en la identificació automàtica de versions musicals (interpretacions alternatives d'una mateixa composició: 'covers', directes, remixos, etc.). En concret, proposem dos tiupus d'estratègies: la lliure de model i la basada en models. També introduïm tècniques de post-processat per tal de millorar la identificació de versions. Per fer tot això emprem conceptes relacionats amb l'anàlisi no linial de senyals, xarxes complexes i models de sèries temporals. En general, el nostre treball porta la identificació automàtica de versions a un estadi sense precedents on s'obtenen bons resultats i, al mateix temps, explora noves direccions de futur. Malgrat que els passos que seguim estan guiats per la natura dels senyals involucrats (enregistraments musicals) i les característiques de la tasca que volem solucionar (identificació de versions), creiem que la nostra metodologia es pot transferir fàcilment a altres àmbits i contextos.

This thesis discusses the relationship between mockumentaries and the music industry. Because this subject has yet to be studied in depth, the original contribution to knowledge is to further examine this relationship. To do so, a literature review documenting what has thus far been written about mockumentaries is provided. This audiovisual strategy is also contextualized within contemporary practices. In the next section, the music industry is discussed in broad terms. Firstly, the relationship between cinema and music is addressed. Then, music is depicted as a cultural phenomenon, with recent issues also being brought to light. In the last chapter, four music-related mockumentaries are analysed. Then, extensive conclusions are drawn. / Esta tesis analiza la relación entre la industria de la música y los falsos documentales. Teniendo en cuenta que esta cuestión todavía no se ha estudiado en profundidad, la contribución original al conocimiento es centrarse en el análisis de esta relación. Para ello, una revisión de la literatura se proporciona, discutiendo lo que hasta ahora se ha escrito acerca de falsos documentales. Esta estrategia audiovisual también se estudia en el contexto de otras prácticas audiovisuales contemporáneas. En la siguiente sección, la industria musical es tratada en términos generales. En primer lugar se aborda la relación entre la música y el cine. A continuación, la industria de la música es analizada como un fenómeno cultural, y además se abordan cuestiones actuales. En el último capítulo cuatro falsos documentales relacionados con la música son analizados y por último se presentan una serie conclusiones.

Music was the first mass-market industry to be completely restructured by digital technology, and today we can have access to thousands of tracks stored locally on our smartphone and millions of tracks through cloud-based music services. Given the vast quantity of music at our fingertips, we now require novel ways of describing, indexing, searching and interacting with musical content. In this thesis we focus on a technology that opens the door to a wide range of such applications: automatically estimating the pitch sequence of the melody directly from the audio signal of a polyphonic music recording, also referred to as melody extraction. Whilst identifying the pitch of the melody is something human listeners can do quite well, doing this automatically is highly challenging. We present a novel method for melody extraction based on the tracking and characterisation of the pitch contours that form the melodic line of a piece. We show how different contour characteristics can be exploited in combination with auditory streaming cues to identify the melody out of all the pitch content in a music recording using both heuristic and model-based approaches. The performance of our method is assessed in an international evaluation campaign where it is shown to obtain state-of-the-art results. In fact, it achieves the highest mean overall accuracy obtained by any algorithm that has participated in the campaign to date. We demonstrate the applicability of our method both for research and end-user applications by developing systems that exploit the extracted melody pitch sequence for similarity-based music retrieval (version identification and query-by-humming), genre classification, automatic transcription and computational music analysis. The thesis also provides a comprehensive comparative analysis and review of the current state-of-the-art in melody extraction and a first of its kind analysis of melody extraction evaluation methodology. / La industria de la música fue una de las primeras en verse completamente reestructurada por los avances de la tecnología digital, y hoy en día tenemos acceso a miles de canciones almacenadas en nuestros dispositivos móviles y a millones más a través de servicios en la nube. Dada esta inmensa cantidad de música al nuestro alcance, necesitamos nuevas maneras de describir, indexar, buscar e interactuar con el contenido musical. Esta tesis se centra en una tecnología que abre las puertas a nuevas aplicaciones en este área: la extracción automática de la melodía a partir de una grabación musical polifónica. Mientras que identificar la melodía de una pieza es algo que los humanos pueden hacer relativamente bien, hacerlo de forma automática presenta mucha complejidad, ya que requiere combinar conocimiento de procesado de señal, acústica, aprendizaje automático y percepción sonora. Esta tarea se conoce en el ámbito de investigación como “extracción de melodía”, y consiste técnicamente en estimar la secuencia de alturas correspondiente a la melodía predominante de una pieza musical a partir del análisis de la señal de audio. Esta tesis presenta un método innovador para la extracción de la melodía basado en el seguimiento y caracterización de contornos tonales. En la tesis, mostramos cómo se pueden explotar las características de contornos en combinación con reglas basadas en la percepción auditiva, para identificar la melodía a partir de todo el contenido tonal de una grabación, tanto de manera heurística como a través de modelos aprendidos automáticamente. A través de una iniciativa internacional de evaluación comparativa de algoritmos, comprobamos además que el método propuesto obtiene resultados punteros. De hecho, logra la precisión más alta de todos los algoritmos que han participado en la iniciativa hasta la fecha. Además, la tesis demuestra la utilidad de nuestro método en diversas aplicaciones tanto de investigación como para usuarios finales, desarrollando una serie de sistemas que aprovechan la melodía extraída para la búsqueda de música por semejanza (identificación de versiones y búsqueda por tarareo), la clasificación del estilo musical, la transcripción o conversión de audio a partitura, y el análisis musical con métodos computacionales. La tesis también incluye un amplio análisis comparativo del estado de la cuestión en extracción de melodía y el primer análisis crítico existente de la metodología de evaluación de algoritmos de este tipo / La indústria musical va ser una de les primeres a veure's completament reestructurada pels avenços de la tecnologia digital, i avui en dia tenim accés a milers de cançons emmagatzemades als nostres dispositius mòbils i a milions més a través de serveis en xarxa. Al tenir aquesta immensa quantitat de música al nostre abast, necessitem noves maneres de descriure, indexar, buscar i interactuar amb el contingut musical. Aquesta tesi es centra en una tecnologia que obre les portes a noves aplicacions en aquesta àrea: l'extracció automàtica de la melodia a partir d'una gravació musical polifònica. Tot i que identificar la melodia d'una peça és quelcom que els humans podem fer relativament fàcilment, fer-ho de forma automàtica presenta una alta complexitat, ja que requereix combinar coneixement de processament del senyal, acústica, aprenentatge automàtic i percepció sonora. Aquesta tasca es coneix dins de l'àmbit d'investigació com a “extracció de melodia”, i consisteix tècnicament a estimar la seqüència de altures tonals corresponents a la melodia predominant d'una peça musical a partir de l'anàlisi del senyal d'àudio. Aquesta tesi presenta un mètode innovador per a l'extracció de la melodia basat en el seguiment i caracterització de contorns tonals. Per a fer-ho, mostrem com es poden explotar les característiques de contorns combinades amb regles basades en la percepció auditiva per a identificar la melodia a partir de tot el contingut tonal d'una gravació, tant de manera heurística com a través de models apresos automàticament. A més d'això, comprovem a través d'una iniciativa internacional d'avaluació comparativa d'algoritmes que el mètode proposat obté resultats punters. De fet, obté la precisió més alta de tots els algoritmes proposats fins la data d'avui. A demés, la tesi demostra la utilitat del mètode en diverses aplicacions tant d'investigació com per a usuaris finals, desenvolupant una sèrie de sistemes que aprofiten la melodia extreta per a la cerca de música per semblança (identificació de versions i cerca per taral•larà), la classificació de l'estil musical, la transcripció o conversió d'àudio a partitura, i l'anàlisi musical amb mètodes computacionals. La tesi també inclou una àmplia anàlisi comparativa de l'estat de l'art en extracció de melodia i la primera anàlisi crítica existent de la metodologia d'avaluació d'algoritmes d'aquesta mena.

Esta tesis explora la alteración que la presencia de una fórmula repetitiva en una pieza musical tiene sobre el proceso de escucha. El marco en que ello se estudia no está delimitado por un determinado tipo de música, sino por las condiciones generales en que se da la escucha musical en la sociedad occidental a principios del siglo XXI, tal como la describen, principalmente, Peter Szendy y Seth Kim-Cohen. A partir de la caracterización de la escucha funcional que han propuesto Theodor W. Adorno y Daniel Charles, se estudia el desplazamiento que la escucha expuesta a la repetición musical experimenta hacia una disposición más abierta (que es descrita a partir del concepto de escucha plástica de Szendy). En virtud de esta apertura de la escucha, la repetición musical se revela un procedimiento que, pese a que puede describirse en términos estrictamente sonoros, involucra de un modo significativo el contexto en el proceso de escucha. / This thesis explores the alteration that the presence of a repetitive formula in a piece of music produces on the listening process. This is studied not in the context of a particular type of music, but according to the general conditions of music listening in Western society in the early 21st century, as described, mainly, by Peter Szendy and Seth Kim-Cohen. With the description of functional listening by Theodor W. Adorno and Daniel Charles as a reference, it studies the displacement to a more open listening (which is described from Szendy's concept of plastic listening) due to musical repetition. Under this open listening, the process of musical repetition, although it can be described in purely sonic terms, turns out to relate in a significant manner to the context in the listening process.

This dissertation proposes a computational data-driven methodology to measure music ensemble interdependence - the degree to which musicians interact and influence each other’s actions in order to achieve a shared goal - using a string quartet ensemble as a case study. Combining elements from multiple disciplines, this methodology involves the acquisition of multimodal performance data under experimental conditions, the extraction of numerical features that describe the performance in terms of distinct musical dimensions (intonation, dynamics, timbre, timing), the computational estimation of interdependence for each performance dimension individually, and the assessment of the capability of listeners to perceive interdependence. Our results show that it is possible to detect interdependence in string quartet performance in different performance dimensions, as well as to compare its relative amount across different recordings and relate the results to the underlying goal of the score. The experimental data have been published online as an open research dataset. / Esta disertación propone una metodología computacional basada en datos para medir la interdependencia entre los intérpretes de un conjunto musical - el grado en que los musicos interactuán e influyen sus acciones para conseguir un objetivo común - utilizando un cuarteto de cuerda como caso de estudio. Esta metodología implica la adquisición de datos multimodales de interpretaciones bajo condiciones experimentales, la extracción de descriptores numéricos que describen la interpretación en términos de distintas dimensiones musicales (entonación, dinámica, timbre, tempo), la estimación computacional de la interdependencia de cada dimensión individualmente y la evaluación de la capacidad de oyentes para percibir la interdependencia. Nuestros resultados muestran que es posible detectar la interdependencia en distintas dimensiones de interpretación, así como comparar su peso relativo a través de distintas grabaciones y relacionar los resultados con el objetivo fundamental de la partitura. Los datos experimentales han sido publicados online en forma de base de datos abierta para la investigación.

Introducción: La tesis propone un nuevo modelo de grabación de música clásica a partir de la comparación con otros existentes. En la actualidad las técnicas de grabación estereofónica de música clásica más comunes son las denominadas XY, ORTF, DECCA y AB. El tipo de obra musical, grupo instrumental, sala y los gustos y exigencias del posible público consumidor marcan la elección del modelo de grabación a emplear. Cada técnica tiene unas peculiaridades que resaltan distintos aspectos estéticos. En la última década se han desarrollado nuevas técnicas de grabación preparadas para la reproducción multicanal envolventes (surround 5.1) aunque al fin y al cabo la mayor parte de los usuarios emplean sistemas de reproducción estéreo por lo que su utilidad es relativa. Las grabaciones musicales pueden ser analizadas con modelos matemáticos y mediante información subjetiva psicoacústica dependiente del oyente. Los modelos matemáticos incluyen el análisis de la correlación de señales estéreo en función de la frecuencia (FDSC). Contenido de la investigación: Para la finalidad del estudio que se presenta se grabó una orquesta sinfónica mediante las cuatro distintas técnicas estereofónicas mencionadas anteriormente. Se obtuvieron cuatro muestras estereofónicas de esta sesión de grabación para su estudio de correlación matemática y psicoacústica en condiciones controladas de reproducción con 20 oyentes. Los resultados psicoacústicos y matemáticos arrojaron un conjunto de resultados que se analizaron extrayendo conclusiones posteriormente empleadas para el desarrollo de una nueva disposición de micrófonos. Finalmente se estudió y comparó dicho nuevo modelo de grabación con los modelos ya conocidos universalmente aceptados. Se desarrollaron nuevas conclusiones con las posibles aplicaciones del nuevo sistema de grabación DHAB. Conclusiones: El nuevo modelo de grabación propuesto ofrece una alternativa a los modelos de grabación ya conocidos manteniendo los valores de correlación matemática dependiente de la frecuencia (FDSC) y preservando los resultados de los atributos psicoacústicos de la escala de Berg & Rumsey con la diferencia de que mejora significativamente los dos atributos de localización. Probablemente sea una buena opción para algunos tipos de grabación de música clásica donde la localización espacial sea de importancia. / Introducció: La tesi proposa un nou model de gravació de música clàssica a partir de la comparació amb altres existents. Existeixen diverses tècniques d'enregistrament estereofòniques per als enregistraments de música clàssica. Les que s’empren més sovint són XY, ORTF, DECCA i AB. El tipus d'obra musical, grup instrumental, sala i els gustos i exigències del possible públic consumidor marquen l'elecció del model d'enregistrament que cal utilitzar. Cada tècnica té unes peculiaritats que ressalten diferents aspectes estètics. En l'última dècada s'han desenvolupat noves tècniques d'enregistrament preparades per a la reproducció multicanal envolupant (surround 5.1) encara que al cap i a la fi la major part dels usuaris empra sistemes de reproducció estèreo, per la qual cosa la seva utilitat és relativa. Els enregistraments musicals poden ser analitzats amb models matemàtics i mitjançant informació subjectiva psicoacústica depenent de l'oïdor. Els models matemàtics inclouen l'anàlisi de la correlació de senyals estèreo en funció de la freqüència (FDSC). Contingut de la investigació: Per dur a terme aquest estudi es va gravar una orquestra simfònica mitjançant les quatre diferents tècniques estereofòniques esmentades anteriorment (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van obtenir quatre mostres estereofòniques d'aquesta sessió d'enregistrament per al seu estudi de correlació matemàtica i psicoacústica, en condicions controlades de reproducció amb 20 oïdores. Els resultats psicoacústics i matemàtics van llançar un conjunt de resultats que es van analitzar per extreure conclusions que es van emprar per al desenvolupament d'una nova disposició de microfonia. Finalment es va estudiar i va comparar dita nova model d'enregistrament amb els models ja coneguts i universalment acceptats (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van desenvolupar noves conclusions amb les possibles aplicacions del nou sistema d'enregistrament DHAB. Conclusió: El nou model de gravació proposat ofereix una alternativa als models de gravació ja coneguts mantenint els valors de correlació matemàtica depenent de la freqüència ( FDSC ) i preservant els resultats dels atributs psicoacústics de l'escala de Berg & Rumsey amb la diferència que millora significativament els dos atributs de localització . Probablement sigui una bona opció per a alguns tipus de gravació de música clàssica on la localització espacial sigui d'importància . / Introduction: This thesis proposes a new technique for classical music recording from the comparison with other existing models. The most commonly used are: XY, ORTF, DECCA and AB. Parameters such as the type of musical composition, instrumental group, venue and the tastes of the potential audience will be considered to mark the choice of the model to use for a recording. Each technique has it´s peculiarities that will highlight different aesthetic aspects. During the last decade new recording techniques have been developed for multi-channel surround sound playback (surround 5.1). The reach of surround sound to our homes has been relatively low, the trend still nowadays is to find most home music systems to be stereo. Musical recordings can be analyzed with mathematical models and with the use of subjective information psychoacoustics dependent of the listener. Mathematical models include the analysis of the correlation over frequency of stereo signals (FDSC - Frequency dependent signal correlation). Content: For the purpose of this study, a symphony orchestra was recorded through the four different stereo techniques mentioned above (XY, ORTF, DECCA and AB) . Four samples were obtained from this stereo recording session. Mathematical correlation and psychoacoustics analysis were done with these samples in controlled conditions of reproduction with 20 listeners. The psychoacoustic and mathematical results yielded a set of results that were analyzed, the conclusions obtained were applied for the development of a stereo microphone main system. Finally the new stereo system was studied and compared with the well known techniques analyzed ealier (XY, ORTF, DECCA and AB). New findings were identified as well as possible applications for the new stereo microphone main recording system DHAB. Conclusions: The new recording technique proposed offers an alternative to models already known keeping the values of mathematical frequency dependant signal correlation (FDSC) and preserving the results of the psychoacoustic attributes scale Berg & Rumsey with a significant improval of both localization attributes . This technique will probably become a good option for some types of classical recording where spatial localization is important .

El tema central de la nostra investigació és el canvi de registre de M1 (veu de pit) a M2 (veu de cap) de la veu cantada de les dones i, més concretament, de les actrius cantants. Aquesta recerca és un treball exploratori per indagar, conèixer i analitzar, des de la perspectiva de la pròpia experiència, com les actrius cantants gestionen el seu canvi de registre en portar a terme accions teatrals i com l’aborden des de la docència. Així doncs, la nostra investigació treu dades del comportament vocal, però en les situacions reals que es creen dins d’un context artístic, per poder analitzar el postergament del canvi de registre de M1 a M2 quan es porten a terme accions teatrals. / The main subject of our research is the change of vocal register from M1 (chest voice) to M2 (head voice) in the female singing voices, more specifically, in singer-actresses. This study is an exploration work whose aim is to investigate, understand and analyse, from a perspective of the own experience, how singer-actresses manage their change of register when performing theatrical actions and how they approach it in teaching. Thus, our research takes data out of the vocal behavior, but in real situations created within an artistic context, in order to analyse the postponement of the register change from M1 to M2 when performing theatrical actions.

L’objectiu principal d’aquesta Tesi Doctoral és esbrinar les causes que dugueren al músic de principis del segle XIX a intentar buscar en l’aspecte econòmic vies alternatives de finançament que li permetessin el seu manteniment. En definitiva, documentar aquesta diversificació de l’activitat musical que li permeté mantenir la seva dignitat professional davant la institució que fins aquell moment havia exercit de mecenes i que en aquells moments es trobava amb dificultats econòmiques: l’Església. Per a poder dur a terme aquest objectiu, hem partit de l’estudi de la capella de música de la Catedral de Mallorca, analitzant quin era el seu funcionament, els mitjans econòmics i personals de què disposava i les reformes proposades i realitzades per a poder fer viable la seva pervivència davant la mala situació econòmica de la institució. Com a complement, hem estudiat l’activitat musical desenvolupada al teatre de Palma, tant de les companyies còmiques espanyoles com les d’òpera italiana: la gestió i l’administració teatral, les vicissituds que afectaren les companyies, els actors, cantants, ballarins i músics, el repertori interpretat i el públic que assistia a les funcions. També hem centrar la nostra atenció en altres diversions amb participació musical, com eren els balls públics de màscares realitzats durant l’època del carnestoltes i altres activitats esporàdiques, com els recitals, acadèmies i balls públics i privats. Per últim, hem estudiat la creació, presència i activitat de les bandes de música, tant militars com civils. Tot centrat en la figura del músic preromàntic com a principal protagonista i en un període històric de profunds canvis socials. / The main objective of this thesis is to find out the reasons that led the musician of the early nineteenth century to try to look at the economic alternative ways of financing that will allow his maintenance. In short, this document diversification of musical activity that allowed him to keep his professional dignity to the institution which until then had served as patron and who at that time was experiencing economic difficulties: the Church. To carry out this goal, we started the study of the music chapel of the Cathedral of Mallorca, analyzing what his operation, economic and personal means, and which had the reforms proposed and realized to make possible its survival to the poor economic situation of the institution. As a complement, we studied the musical activity developed in the theatre of Palma, both spanish companies, such as comic, and Italian opera: theatre management and administration, the vicissitudes that affected companies, actors, singers, dancers and musicians, the repertoire performed and the public who attended the functions. We have also focused our attention on other diversions involving music and dancing were made public masks dances during the carnival and other sporadic activities such as concerts and public and private dances. Finally, we studied the creation, presence and activity of the bands, both military and civilians. Although centred on the figure of the pre-romantic musician and historic period of profound social changes.

L’objectiu de la tesi és demostrar empíricament que els estudiants de violí de l’àmbit de la música clàssica i contemporània de l’Escola Superior de Música de Catalunya milloren significativament la interpretació de passatges d’orquestra del repertori clàssic i contemporani quan apliquen metodologies d’estudi a partir de continguts musicals propis del jazz. La investigació té el seu inici en experiències prèvies dins el camp de la interpretació del violí, tant pel que fa als coneixements tècnics com els pedagògics. També parteix de les col·laboracions amb el Grup de Recerca «Music Technology Group», de la Universitat Pompeu Fabra, especialment en el desenvolupament tecnològic aplicat a l’estudi performatiu del violí. Aquestes dues pràctiques anteriors a la tesi van conduir a escollir la musicologia empírica com a marc teòric i disciplinari per a la recerca, tot i tractar-se d’una problemàtica estudiada més habitualment des de la pedagogia. La tesi proposa un punt de trobada entre disciplines diverses, concretament les ciències del so, més tecnològiques i vinculades a les facultats d’enginyeria, i les ciències de la música, més socials i vinculades a les facultats de lletres. Posats que el llenguatge d’unes i de les altres són diferents i altament especialitzats, el diàleg disciplinari que fonamenta el plantejament del cas d’estudi ha propiciat una primera proposta de crítica epistemològica, que afecta tant a la musicologia com a la sonologia. En aquest sentit, l’enfoc de la tesi ha comportat una revisió dels processos tradicionals de les dues tipologies d’investigació musical. La musicologia empírica és una tendència que va reactivar-se encara no fa dues dècades, en el context d’un creixement tecnològic dels mitjans informàtics sense parió. Però encara hi ha moltes dificultats per superar, sobretot a l’hora de mostrar els resultats. Tot i això, els resultats positius de la tesi, quantitativament menors, han demostrat que no es pot falsejar la hipòtesi defensada i animen a ampliar l’estudi en un marc referencial més ampli i internacional. Paral·lelament, els resultats negatius han indicat un camí per corregir errors acceptats irreflexivament en el plantejament de recerques similars i que confirmen l’encert d’aplicar la musicologia empírica al desenvolupament pedagògic de la interpretació del violí. / The objective of this thesis is to empirically demonstrate that violin students of classical and contemporary music of the Escola Superior de Música de Catalunya achieve a significant improvement in their interpretation of orchestral passages of classical and contemporary repertoire when applying study methods based on inherent musical characteristics of jazz. The investigation grew out of previous experiences with violin interpretation, including both pedagogic and technical knowledge. It also comes from collaborations with the research group “Music Technology Group” of the Universitat Pompeu Fabra, especially in the technological development applied to the study of violin performance. These two practices previous to this thesis led me to choose empirical musicology as a theoretical and disciplinary framework for the research, even though it is usually a subject of pedagogical studies. The thesis supposes a meeting point between diverse disciplines, specifically the sciences of sound, being technologically oriented and related to engineering studies, and the sciences of music, being sociologically oriented and related to the humanities. Given that the languages of both disciplines are different and highly specialized, the dialogue between them, in which this case study is based, has created a first draft of an epistemological critique, affecting both musicology and sonology. In this way, the approach of this thesis has led to a revision of the traditional processes of both types of musical investigation. Empirical musicology is a trend which revived less than two decades ago, within the context of a technological growth never seen before in computer media. Nevertheless, there are still great difficulties to be overcome, especially when it comes to presenting results. The positive results of this thesis, although quantitatively inferior, have shown that the defended hypothesis cannot be falsified, and encourage more study in a wider, international context. On the other hand, the negative results have indicated a path towards correcting errors rashly accepted in similar research approaches, and confirm that implementing empirical musicology to the pedagogical development of violin performance was a correct decision.