La tesis doctoral es un estudio y comentario del léxico amoroso en Propercio. En primer lugar, se aborda una reflexión sobre la dificultad de la interpretación de la elegía latina y la imposibilidad de separar entre ficción y realidad respecto al mensaje que nos llega de poeta. Partiendo de esta base, y en relación al estudio del léxico amoroso se investiga sobre los roles y acciones de sometimiento y dominación (durus/mollis) en la obra. Como el objeto de estudio es la obra del poeta, y la tradición manuscrita es algo deficiente, encontrándose diversas ediciones críticas con diferencias notables en las lecturas, se realiza una edición revisada del texto properciano, a partir de una edición digital a la que se compara cuatro ediciones críticas, produciendo un texto con un formato similar (detallado en la tesis) al de las ediciones críticas, y que produce un material exhaustivo para estudiar las variantes. Una vez establecido un texto sobre el que poder trabajar, la investigación prosigue con una breve biografía properciana y una secuenciación de las fases de la relación amorosa en Propercio : embeleso/fascinación/crisis/discidium/nostalgia; para entrar ya en el estudio del léxico. Previo al detalle de las voces estudiadas, hay una reflexión sobre el método de estudio: la clasificación o aproximación en categorías gramaticales no resulta eficiente y se recurre a principios semánticos que ayuden a determinar los papeles de los actores en la historia amorosa de Propercio. La clasificación del léxico se fundamenta en las secuencias de la relación amorosa, generando una progresión que va desde el inicio violento del enamoramiento hasta la ruptura definitiva, pasando por etapas de pasión amorosa, sometimiento, felicidad, crisis (con los efectos negativos del sometimiento o las quejas de los enamorados), la indolencia y los engaños hasta llegar a la ruptura definitiva. Cada voz es comentada desde diferentes puntos de vista y relacionada con el corpus properciano (y en algunos casos, con el corpus de la literatura latina). Finalmente, se presenta el diseño de un portal properciano que permita, por una parte hacer accesible este material a la comunidad investigadora; y por otra, trabajar con los materiales generados y los diferentes instrumenta electronica ya empleados en el transcurso de la tesis. / “Estudio y comentario del léxico amoroso en Propercio” is a study and commentary on Propertius loving lexicon. First, there is a reflection of the difficulty of interpreting the Latin elegy and the impossibility of separating between fiction and reality about the message that comes from poet addresses. On this basis, in relation to the study of loving lexicon investigates the roles and actions of submission and domination (durus / mollis). As the object of study is the work of the poet, and the manuscript tradition is somewhat deficient, meeting various critical issues with significant differences in readings, a revised edition of Propertius’s text is performed, from a digital edition to which it is compared four issues critical to produce a text in a similar format (detailed in the thesis) as of critical editions and produces a comprehensive study material variants. Having established a text on which to work, the investigation continues with a brief biography and a sequencing phase of the affair in Propertius: rapture / fascination / Crisis / discidium / memory; to go into the studio and the lexicon. Prior to the detail of the voices studied, there is a reflection on the study method: the classification or approximation of speech is inefficient and uses semantic principles to help determine the roles of the actors in the love story of Propertius. Lexicon classification is based on the sequences of the affair, generating a progression from the violent onset of infatuation until the final break, passing through stages of amorous passion, submission, happiness, crises (with the negative effects of submission or complaints of lovers), laziness and deceit to reach the final break. Each voice is discussed from different points of view and related to Propertius’s corpus (and in some cases, with the corpus of Latin literature). Finally, the design of a web page of Propertius allowing on the one hand make this material accessible to the research community is presented; and secondly, working with different materials generated and electronic implements and employees in the course of the thesis.

El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o fins i tot sovint els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1200 articles, que apareixen llistats en l'annex.L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Tot i així, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable. / In 1922, with the creation of Acció Catalana, the split in La Lliga Regionalista is pushed into effect. A group of businessmen linked to the new party buys La Publicitat and catalanises it in order to make it become their journalistic platform from 1st October in the same year. From that moment on, Foix participated in it actively, almost without obstacles, until the military rebellion in July 1936.All through these fifteen years, which were so decisive for the history of Catalonia and in which so many significant events happened in the political field as well as in the artistic and literary ones, the journalistic pen of Foix is always ready to comment them for his daily readers, with the main intention of bringing the whole Catalan society to the European contemporary reality and encourage them in order that they could take part in it in a significant way.It is difficult to gather all the articles by Foix because he used different pseudonymous or even some of them are often published without signing. However, the thesis presents a whole of about 1200 articles, which are listed in the attached document.The diachronic analysis of such a vast, interesting period and of such a broad contribution cannot endeavour to come to deep conclusions on concrete aspects, which would be more suitable for specific monographs. Nevertheless, this approach allows us to see the importance of the journalistic dedication of Foix in his time and it also permits to observe his will to influence intellectually on the Catalan society and therefore to make it clear that the war and the post-war period involve a traumatic breaking for the political and literary ideas of Foix who, willingly of by force, will have to devote almost exclusively to his poetic aspect, which had been in the foreground during his journalistic dedication.The study of these articles also allows us to notice the various periods of this journalistic contribution which is linked to the creation of various sections and pseudonymous (among which Focius is especially outstanding) that are adapting to the historical circumstances of each period. This is why the thesis must be centred exclusively on the articles in La Publicitat and it tries to observe the contemporary reception that these articles might have had in order to express in concrete terms their incidence, which was grand despite the relative forgetfulness caused by the impossibility to continue during the post-war as the use of the Catalan language in the media was forbidden and J. V. Foix had stated his commitment to remaining absolutely loyal to Catalan language. Without coming to definitive conclusions, this chronological analysis permits to present a diaphanous view of the ideas of Foix in La Publicitat. Some interesting examples: the pacifist and pro-European statements are very distant to the fascist influences that have been attributed to Foix; the defence of the creative freedom of the artist is very critical to the proposals of the surrealism of André Breton, who someone wanted to relate to the poetical work by Foix, etc. In short, the first texts in La premsa estrangera and in La premsa catalana, the most innovatory by Focius in Meridians or in Itineraris, Ramon N. Girald in Panorama Universal de les Lletres or the most political articles by J.V. Foix, all of them in a publication linked to the political ideas of Acció Catalana as the natural continuation of the ideals of Solidaritat Catalana of Prat de la Riba, offer to us an inexhaustible source of subjects which present Foix as a committed and participant intellectual, linked to the desire of placing the Catalan society in the role they had to play in the European political and cultural context. Obviously, the warlike situation of the Spanish war and, afterwards, of the Second World War will be an impassable obstacle, for the moment.

L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents:a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració.b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme. / The aim of the investigation is the study of the origins of literary Catalan Noucentisme between 1901 and 1906 approximately. The study focuses on Josep Carner, and marginally on the members of his intellectual group (especially Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina and Emili Vallès). The relation with other future noucentistes (like Eugeni d'Ors) is not excluded, either. The basic conclusions are:a) There is enough evidence to prove that there is an intellectual group leader by Carner that exerts considerable influence on the literary scene of the time. It's a group that, between 1901 and 1906, passes through four distinct phases: confluence, consolidation, expansion and restructuringb) The study of the actions of the group allows us to distinguish a double aesthetic and ideological evolution that takes us to Noucentisme. The aesthetic evolution goes from the eightteenth-century models to the selection from that Modernisme can offer, and witch explains de configuration of a theory of poetry that will be very efficient in the immediately following years. The ideological evolution, with Catalanism and Christianism as constants, goes from the model of Torras i Bages of Prat de la Riba. This double process becomes a single one in 1905, by which time a whole theoretical programme, which in 1906 Eugeni Ors will call Noucentisme, is already formulated.

L'autor proposa, per primera vegada des de les centenàries edicions d'Olivieri (1897) i de Maass (1898), un nou text crític dels Catasterismes d'Eratòstenes. Per al seu establiment l'autor ha comptat amb alguns manuscrits fonamentals, desconeguts pels anteriors editors de l'opuscle. Assenyaladament, un Edimburgensis, un Scorialensis i un Salmanticensis. El primer constitueix justament l'arquètip de la tradició planudeana dels Catasterismes (això és, de l'anomenat Epítom dels Catasterismes); els dos darrers completen, pràcticament, la sèrie de l'altra recensió, coneguda com Fragmenta Vaticana dels Catasterismes des de l'edició de Rehm (1899). Altres manuscrits col.lacionats per primer cop són un Butlerianus, un Harvardensis i un Parisinus (aquest darrer conegut ja per Maass). L'accés a aquesta nova documentació deixa obsoletes les edicions publicades fins ara. D'altra banda, l'editor adopta una aproximació moderadament conservadora envers el textus receptus per oposició a la hipercrítica pròpia del segle XIX.Pel que fa al comentari mitogràfic, l'autor escomet la recerca de cada un dels quaranta-quatre capítols dels Catasterismes a fi d'identificar les fonts, o tradicions, literàries que ha seguit Eratòstenes. D'altra banda, l'anàlisi interna va encaminada a aïllar els elements estrictament eratostènics (com ara els apèndixs astrals, que constitueixen el desenllaç típicament alexandrí d'antics mites). El propòsit és de discriminar i de descriure els mites que aplega Eratòstenes sense desarrelar-los del seu suport textual. Això és, sense aventurar-se en l'especulació sobre les seves possibles interpretacions. Ara bé, tal com admet el mateix autor a la introducció, els processos de descripció i d'interpretació dels mites es revelen operacions que revesteixen amplis isomorfismes: la distinció, teòricament tan nítida, entre mitografia i mitologia (enteses aquí com un joc de doblets corresponent a récit i histoire o significant i significat) acaba per diluir-se i col.lapsar així que un penetra les trames narratives teixides pels antics mitògrafs.L'aproximació postestructural que l'autor proposa a la introducció ha orientat, alhora, les estratègies de lectura i d'interpretació de l'opuscle mitogràfic. Els Catasterismes són observats com un artefacte llibresc que cristal.litza en una autèntica cruïlla intertextual.

Sota la denominació de Mythographus Homericus la literatura papirològica especialitzada ha anat aplegant una sèrie de fragments papiracis que coincideixen parcialment amb segments de text d'alguns escolis a Homer, principalment del corpus dels escolis menors (Scholia Minora), també anomenats escolis D arran de l'atribució errònia al gramàtic tardohel·lenístic Dídim. Aquesta col·lecció de testimonis presenta un seguit de característiques formals i de contingut que els confereixen una innegable coherència i unitat.Abans de la publicació de tots aquests testimonis papiracis ja Johannes Panzer va postular la pertinença de tot o bona part del material mitogràfic, les anomenades historiae fabulares que es detecten en els escolis D i altres corpora escoliogràfics, a una única obra perduda. Fou precisament Panzer qui encunyà la denominació de Mythographus Homericus per a aquest arquètip. La idea fou recuperada per Pfeiffer els anys trenta del segle passat, qui posà en relació la tesi de Panzer amb la col·lecció de papirs mitogràfics dependents de lemmata homèrics, i consagrà la denominació de Mythographus Homericus per a tots aquells fragments papiracis que presenten les mateixes característiques i que ofereixen coincidències irrefutables amb les parts mitogràfiques dels escolis menors a Homer. La tesi de Panzer fou, doncs, confirmada per la papirologia: la part mitogràfica dels escolis menors a Homer circulà entre els segles I i V de la nostra era de forma independent. El manuscrit més antic dels escolis menors és del s. IX: deduïm, doncs, que el text del Mythographus Homericus fou interpolat entre tot aquest material en època bizantina.El Mythographus Homericus és, doncs, una obra mitogràfica redactada sota la forma d'un hypomnema o comentari sota lemmata; aquests lemmata són citacions homèriques que suscitaren expansions narratives per part de l'eventual redactor. Aquesta obra s'ha perdut, però ha deixat prou traces com per a intentar-ne una reconstrucció, ni que sigui parcial, a partir d'una tasca de buidat dels corpora escoliogràfics i el seu acarament amb els testimonis sobre papir.Aquest treball de tesi parteix, doncs, d'aquest buidat i acarament, i té com a finalitat la reconstrucció, fins a la mesura del que ens permet el material de què disposem, de l'obra arquetípica. Una compilació de la totalitat del material i un estudi sistemàtic fonamentat en la crítica interna han possibilitat l'edició del text. El comentari mitogràfic complementa l'estudi i l'edició des d'una òptica de crítica externa.Com a resultat de tot aquest estudi sistemàtic fet sobre el text restituït podem oferir unes conclusions que constitueixen el punt fonamental de la nostra tesi:En primer lloc, el corpus aplegat i analitzat no sembla obra d'un únic autor, ateses algunes incoherències i repeticions. Ara bé, això no significa que sigui fruit d'un al·luvió fortuït d'aportacions capricioses de les múltiples mans per les quals ha anat passant el text. Molts elements certifiquen una clara unitat del corpus; si bé l'autoria sembla múltiple, els objectius i mètodes són únics i compartits. Hi ha, doncs, una innegable voluntat de coherència interna que, sens dubte, delata una tasca col·legial.En segon lloc, i arran d'una lectura més en profunditat, hom pot afirmar que el corpus en el seu conjunt és fruit d'una fusió entre dues tradicions: són les que hem denominat tradició A (Mythographus Homericus I) i B (Mythographus Homericus II). El criteri per a l'adscripció de cada historia fabularis a una o altra tradició ha estat fonamentalment la diferència d'objectius: si bé la tradició més antiga sembla contenir un element indubtablement exegètic i té per objecte aclarir determinats passatges homèrics, la tradició adventícia i superposada és una mera floritura erudita. La tradició A presenta una vinculació força estreta entre el lemma homèric i la historia narrada, condicionada per l'afany exegètic; la tradició B empra el lemma com a pur pretext per a introduir llegendes fundacionals, etiologies i etimologies basades en mites; és, doncs, una obra mitogràfica stricto sensu que s'adiu plenament als gustos tardohel·lenístics decadents. Mentre que la tradició A no s'entén si no és com a lectura paral·lela al text homèric, la tradició B sembla destinada a una lectura independent del text homèric, amb un interès per se. Els lemmata homèrics hi apareixen com un simple recurs compilatori que s'empra com a criteri per a aplegar i juxtaposar mites ben diversos. / Recent papyrology han been collecting a few fragments under the name Mythographus Homericus. These textual relics give evidence of the circulation of an ancient mythographical work wich is clearly related to the homeric Scholia Minora or D-Scholia.This collection of fragments offers an amount of formal characteristics and contents wich give an undoubted unity to the corpus.All this papyrus fragments have been published independently along the XXth. Century. Nevertheless, in 1891 Johannes Panzer had already payed attention to the mythographic D-Scholia (the interpolated corpus called historiae fabulares) and pointed to one and only archetype, introducing the name Mythographus Homericus for all this interpolated material. The coincidences between these historiae fabulares and the mythographic papyrus related to the Iliad and the Odyssey led Pfeiffer into inferring a narrow relationship between the two different corpora. He stablished the denomination Mythographus Homericus for the papyrus collection mentioned; so, Panzer's thesis seemed to be confirmed by papyrological research. There is no doubt that a mythographic work was circulating independently at least from Ist. to Vth. centuries a. D. It was much later, in Byzantine times, that the historiae fabulares narrated by the Mythographus Homericus where interpolated in the corpus of the D-Scholia to Homer.The Mythographus Homericus is formally an hypomnema, a commentary to some lemmata from the homeric poems; under each lemma we can read a summarized myth. Some of them are closely related to the lemma mentioned, but some other doesn't seem to show any thematic link. This duality has led us to infer the previous existence of two different works in origin: a former commentary to Homer on a myhological basis and a later erudite compilation. The second one kept the same formal scheme, the hypomnema, and the final result was the fusion of both works into a new encyclopaedic mythological compendium related to homeric lemmata.In my work of thesis I offer an edition of all the mythographic material related to the Iliad, with an individual apparatus criticus to each historia fabularis. This edition leans on a complete reading of all the scholia to Homer, and a gathering of all the mythographic material that seems to fit with the characteristics mentioned, as an attempt to reconstruct an archetypical text of the Mythographus Homericus or, at least, of the extant we have nowadays in an altered status of the text due to the manuscript transmission. I join an introduction with a systematic study of the textual tradition, and a commentary to the text. As an annex I join the collection related to the Odyssey excerpted from the Dindorf edition of the Scholia.

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes . / This study aims to assess students’ knowledge and awareness of verbs and verb tenses in the second and third stages of Primary education in the Spanish school system. It is based on five assumptions: a) students have an interiorised knowledge of linguistic elements and their usage as a result of their linguistic experience and their own representation of this experience; b) the significant learning of grammar takes places when the student establishes relationships between existing and new knowledge; c) the teaching of grammar has to be linked to the linguistic usage; c) metalinguistic reflection is the preferential methodological tool to explore constructed knowledge; and d) the influence of instruction is key in the construction of knowledge. The first part of the study, containing the theoretical framework of the research, is organized in four sections: linguistic temporality; linguistic elements to codify time, grammatical concepts in students; and didactic transposition. The first and second sections describe the characteristics of linguistic time and the different elements used to express it in statements: time, aspect, action modality and time modifiers, stressing the relevance of the verb form as the one combining the most elements of time coding (time, aspect and action modality) as well as pinpointing the difficulties students encounter when it comes to decoding time in tenses within statements. Chapter 3 presents the points of view from which the students’ grammatical knowledge is described. It begins with a description of the linguistic units which are the object of knowledge (grammatical categories), followed by an in-depth assessment of the learning situation towards grammatical categories within the school context, with particular reference to conceptualization as a knowledge construction process and also to the relevance of metalinguistic reflection as a path towards conceptualization of the linguistic elements. Chapter 4 analyses different sources of information (the Primary curriculum, textbooks, pedagogical grammars) to establish a general impression of how the notions of verb and verb tense are taught in Primary classrooms. Chapter 5 presents the project aims and research questions, and the first part finishes with an explanation of the methodology used. The main aim is to identify the characteristics of constructed knowledge on the verb and verb tenses, and how students are able to reflect on them in fourth and sixth form. The study falls within the interpretative research paradigm in the field of Social Sciences. The second part presents the empirical side of the research (presentation and data analysis). It consists of three sections: analysis of textbooks used by students; analysis of written exercises completed by the whole class in fourth and sixth forms; analysis of semi-structured interviews to some of the students in each form. The last part of the project establishes links between the conclusions and each of the main objectives. Conclusions are presented grouped in three subsections: firstly, the students’ knowledge on the temporality of the statement, the verb and verb tenses and the confluences and divergences between the two age groups; secondly, the relations between the characteristics of content and activities in textbooks and the characteristics of the knowledge constructed by the students; and thirdly, the characteristics of the metalanguage used by students.

Este documento contiene la edición crítica, estudio e índices de la traducción latina del Corán preparada para el cardenal italiano Egidio de Viterbo (c. 1465 – 1532). El texto fue traducido por primera vez en 1518 aunque su copia completa y corregida data del año 1621. El estudio preliminar, que constituye la primera parte de la introducción, incluye una sinopsis de las traducciones conocidas del Corán al latín, una edición del prólogo a uno de los manuscritos, presentación de las personas históricas involucradas intelectualmente en la elaboración y estudio de esta traducción y también un estudio de algunas glosas. La segunda parte del estudio de la introducción está dedicada a los manuscritos y a las normas de edición, y profundiza en el problema de la transmisión del texto. La edición crítica está fijada a partir de los dos manuscritos conservados, Cambridge ms. Mm. v. 26 (C) y Milán ms. D 100 inf. (M). El material editado ha requerido la lectura de 936 folios en total, que han sido editados en 708 páginas. El aparato crítico recoge los variantes entre C y M, correcciones y aclaraciones añadidas entre líneas en ambos manuscritos, correcciones y anotaciones añadidas por la segunda mano de C y algunas glosas de carácter filológico o cultural relacionadas con la traducción. Los índices elaborados en base a la edición latina recogen nombres propios y palabras redactadas también en idiomas que no sean latín. Estos índices están divididos en cuatro listas: los nombres propios (Index nominum personarum, locorum et rerum), las palabras árabes (Index verborum arabicorum), las palabras griegas (Index verborum graecorum) y las palabras hebreas (Index verborum hebraeorum). / This document contains a critical edition, an analytical study and indices of a Latin translation of the Qur’ān prepared for the Italian cardinal Egidio da Viterbo (c. 1465 – 1532). The edited text was first translated in 1518, although its complete and corrected copy dates to 1621. The preliminary study, which forms the first part of the introduction, embraces a summary of the known translations of the Muslim holy book into Latin, an edition of the prologue to one of the manuscripts, presentation of the historical persons who were intellectually involved in the translating and studying this text as well as a study of selected glossae. The second part of the introductory study is dedicated to the manuscripts and the editorial principles and it focuses on the different transmissions of the text. The critical edition is based on two manuscripts, Cambridge MS Mm. v. 26 (C) and Milan MS D 100 inf. (M). The edited material is derived from nine hundred thirty-six folios of text which have been edited on seven hundred and eight pages. The critical apparatus incorporates the differences in transmission between C and M, corrections and clarifications added between the lines in both manuscripts, corrections and annotations added by the second hand of the C and some glossae containing either philological or cultural information related to the translation. The indices added to the edition make reference to foreign words and proper names found in the text. These indices are divided into four lists: one of proper names (Index nominum personarum, locorum et rerum), one of Arabic words (Index verborum arabicorum), one of Greek words (Index verborum graecorum) and finally one of words in Hebrew (Index verborum hebraeorum).

Plasma neopterin is an excellent marker of inflammation and is found in elevated levels in plasma of patients with cardiovascular disease. Neopterin originates as the oxidation product of 7,8-dihydroneopterin (7,8-NP), which is secreted by human macrophages when stimulated with interferon-y during inflammation. 7,8-NP has been shown to be a very efficient free radical scavenger and a potent antioxidant which can protect macrophages from a range of oxidative stresses. The uptake of oxidised low density lipoprotein (oxLDL) by macrophages which lead to the formation of foam cells is a hallmark of early atherosclerotic lesions. OxLDL-induced cell death is also considered to be an important process in the formation of necrotic lipid rich plaques and in atherosclerotic plaque destabilisation. This thesis examined the extent of oxLDL-induced damaged to HMDMs and whether 7,8-NP can inhibit oxLDL-mediated cell death in HMDMs. Foam cells had previously been defined as cholesteryl ester (CE) macrophages that stained positive with oil red-O. This thesis shows that the foamy appearance and presence of lipid droplets stained with oil red-O was not dependent on accumulation of CE which raises the suitability of using oil-red-O staining to identify the foam cells. In addition, HPLC but not GC analysis showed an increased in CE levels of the macrophages when the macrophages were incubated with oxLDL. The HPLC approach spared the samples of lengthy manipulations that might cause ex vivo oxidation. It also avoided subjecting the samples to high temperature treatment that could alter the lipid composition and therefore quantification of the lipid contents. Previous studies showed that 7,8-NP is a potent antioxidant and cytoprotective agent. Exposure of HMDMs to 1 mg/ml oxLDL caused 50% loss of cell viability as measured by the MTT reduction and trypan blue exclusion assays. The development of apoptotic features including caspase-3 activity, cytochrome c release from mitochondria and phophatidyserine (PS) exposure was examined. OxLDL did not cause caspase-3 activation as shown by Western Blot analysis and did not cause DEVD-AMC cleavage in HMDMs. However, cytochrome c release and phosphatidylserine exposure were observed when HMDMs were incubated with oxLDL as shown by Western Blot analysis and Annexin V-FITC staining respectively. Dihydroethidium (DHE) staining showed that oxLDL treatment caused mitochondrial superoxide generation in HMDMs. OxLDL-induced oxidative stress appeared to cause a rapid loss of HMDMs' intracellular glutathione (GSH) as analysed by HPLC technique. Incubation of HMDMs' with buthionine sulfoximine (BSO) and diethyl maleate (DEM) caused similar loss in GSH as incubation with oxLDL but did not result in HMDMs' death. This showed that oxLDL-induced decrease in GSH alone was not sufficient to cause cell death. The loss of cell viability by oxLDL was inhibited by 7,8-NP in the concentration range of 50 to 200 lM. HMDMs' GSH loss caused by oxLDL was similarly inhibited by 7,8-NP supporting the idea that preventing the cellular GSH loss will protect the HMDMs from death. Incubation of HMDMs with 7,8-NP showed reduction in DHE fluorescence intensity staining suggesting that 7,8-NP inhibited or scavenged oxLDL-dependent generation of superoxide. 7,8-NP also effectively inhibited oxLDL-induced PS externalisation to the outer membrane but failed to inhibit the oxLDL-induced release of cytochrome c from mitochondria to the cytosol. The labelling of oxLDL with DiI showed that 7,8-NP significantly inhibited the uptake of oxLDL. However, the inhibitory effect was only measured at non-toxic concentration of oxLDL. The ability of 7,8-NP to inhibit oxLDL uptake raised the possibility that 7,8-NP protective effect against oxLDL involved modulation of the scavenger receptors'expression in particular SRA and CD36. The Western Blot analysis showed that incubation of HMDMs with 7,8-NP did not affect HMDMs' SRA protein expression. In 50% of the experiments, it was demonstrated that certain isoforms of CD36 protein were significantly down regulated by 7,8-NP suggesting that various factors might interact with 7,8-NP or CD36. The ability of 7,8-NP to protect HMDMs from oxLDL-induced death provides further evidence that this antioxidant is secreted by HMDMs to protect them against the oxidative damage in the highly oxidative environment of atherosclerotic plaque.

No description available.

No description available.