Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després. / This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards.

"Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel.la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910.L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920), de la qual fou el principal impulsor i que representà una de les principals plataformes de l'avantguarda a Hispanoamèrica. Hi adquireixen relleu les posicions que sobre estètica literària i art dramàtic hi adoptà Vinyes. Malgrat la distància colombiana, es trobava en ple seguiment de la cultura catalana i europea: es destaca el paper revulsiu de Voces en autors colombians contraris a tota restricció acadèmica, estètica o moral damunt del fet literari. El nucli de la tesi, desenvolupat en els capítols 5 i 6, analitza la producció i recepció de les peces estrenades, editades o inèdites de Vinyes durant el fecund període 1926-1939, en connexió amb els seus nombrosos posicionaments crítics. Aquesta panoràmica s'insereix dins el context literari català, singularment després de l'estrena de Llegenda de boires (1926), que significà el reingrés a l'escena barcelonina amb una polèmica recepció. Hom subratlla el seguiment respecte de revulsius models foranis: l'expressionisme alemany -Bertolt Brecht- o la via lírica de Jean Giraudoux, per exemple. Les expectatives desvetllades per les seves conferències i escrits de 1928-1929, resten confirmades en obres com Viatge (1927 ), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar. (1929) o Ball de titelles (1936), farsa antiburgesa que representa a parer de Lladó una de les seves vies més consolidades en el camp creatiu. Durant el període de la Segona República, la tesi incideix en les orientacions polítiques de la seva obra, amb èmfasi en el compromís de les seves posicions durant els anys de la Guerra Civil. L'avinentesa dels seus articles com a crític de rereguarda atent als posicionaments d'Erwin Piscator o l'estrena d'obres com Comiats a trenc d'alba (1938) i Fum sobre el teulat (1939), confirmen la implicació dins el moment històric, coherent amb els plantejaments antiburgesos d'anys precedents.Lladó recalca en les conclusions el paper de Vinyes en el teatre català, a mig camí dels principis tràgics d'inicis de segle i l'expectativa de modernització que significaren les seves propostes durant els anys 20 i 30. L'estudi és coronat amb un apèndix ampli que conté significatius textos teoricocrítics redactats entre 1917 i 1939 i una vasta bibliografia que fixa i data el conjunt de la producció literària de l'autor: s'hi inclouen nombrosos escrits inèdits classificats en el Fons Ramon Vinyes de l'Arxiu Comarcal de Berga, fruit d'una donació dels hereus de l'escriptor a la qual contribuí l'autor de la tesi. / "Ramon Vinyes and the Theater (1904-1939)" studies the trajectory of this Catalan writer (Berga, 1882-Barcelona, 1952) who was immortalized as "The Wise Catalan", one of the characters in Gabriel García Márquez' novel One Hundred Years of Solitude.The study focuses on his activity as a playwright, paying special attention to the period from 1925 to 1939, during which he was a prominent figure in Catalonia.The first chapters examine his origins against the background of the "Renaixença" (Catalonia's nineteenth century literary renaissance) and the social, political and ideological environment of Berga, his hometown. Starting in 1904 when his first plays were staged, came into light his work is analyzed in connection with the theatrical theories defended by the last generations of Catalan Modernism and the first ones of the movement that followed it: the"Noucentisme". In this period of transition Vinyes chose a style of tragedy inspired by Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlink..., which were models to the Modernists, defying thereby many of the esthetic and commercial guidelines followed by the theatrical community and the critics in Barcelona around 1910.Next, the study delves into the literary climate that determined Vinyes' emigration to Colombia in 1913, where he settled in Barranquilla the following year. The thesis deepens on the leading role as a theoretician that Vinyes played in that country between 1913 and 1925. This section devotes mainly to the study of the Barranquilla's magazine Voces (1917-1920), which he promoted and which became one of the main platforms for the avant-garde in Latin America. Vinyes' positions regarding literary esthetics and dramatic arts are emphasized. Despite the geographical distance Vinyes followed Catalan and European culture very closely. The study points out the thought-provoking impact that Voces had on Colombian authors opposed to any academic, esthetic or moral restriction on the literary act.The core of the thesis, developed in chapters 5 and 6, analyzes the production and reception of Vinyes' staged, edited and unpublished plays, during the productive 1926-1939 period, establishing links with his numerous critical positions. This survey is placed in the context of Catalan Literature, particularly after the opening of Llegenda de boires (1926), which represented his controversial return to Barcelona's theater scene.The study emphasizes the influence on his work of groundbreaking foreign models: German Expressionism -Bertolt Brecht- or Jean Giraudoux' lyrical mode, for instance. The expectations aroused by his talks and writings of 1928-29 are fulfilled in plays such as Viatge (1927), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar (1929), or Ball de titelles (1936), an anti-bourgeois farce which is deemed to be one of his strongest suits in the creative field. In the Spanish Republican period, the thesis delves into the political leanings of Vinyes' work, emphasizing his commitment during the years of the Civil War. The timeliness of his articles as a critic behind the lines who was paying attention to Erwin Piscator's perspectives besides the opening of plays such as Comiats a trenc d'alba (1938) and Fum sobre el teulat (1939), confirm his implication in the historical moment, consistent with anti-bourgeois stance of preceding years.Lladó emphasizes in his conclusions Vinyes's role in Catalan theater, midway between the tragical principles of the beginning of the century and the expectations of modernization that his literary proposals represented during the 20's and 30's. The study concludes with an extensive appendix featuring significant theoretical and critical texts written between 1917 and 1939, as well as a vast bibliography that catalogues the author's entire literary production. The bibliography includes the unpublished writings archived in the "Ramon Vinyes Foundation" at the "Arxiu Comarcal de Berga" (Berga's regional records), the result of a donation by the writer's heirs to which the author of this thesis also contributed.

No description available.

PRIMERA PARTEl volum d'obres de tot tipus que s'han publicat a partir del coneixement de l'existència dels camps de concentració i d'extermini nazis és inabastable. Amb tot, la primera part intenta abordar la naturalesa d'aquest tipus de literatura tot classificant-la segons gèneres, tipologies textuals i àmbits científics d'estudi. Mitjançant aquesta classificació, s'acosta als considerats autors canònics de cada epígraf, amb una anàlisi succinta de les propostes tècniques i conceptuals que aporten.SEGONA PARTJoaquim Amat-Piniella és un intel·lectual manresà, autor de diverses obres relacionades amb els perdedors de la guerra civil. Però en allò que excel·leix és en l'anàlisi que fa de l'univers concentracionari arran de la seva experiència al camp austríac de Mauthausen entre 1941 i 1945, i que recull a K.L. Reich. Aquesta segona part aporta el detall biogràfic de l'escriptor i l'intel·lectual, tot seguint el seu itinerari vital i literari, aportant les claus de lectura de les seves obres. El gruix d'aquesta part, però, ressegueix el procés de creació, automutilicació i d'interpretació de la novel·la: des del punt de vista historiogràfic, semiòtic, crític, semàntic i narratològic. S'analitzen les diferents parts de la novel·la, els personatges, el punt de vista, la tipologia textual i de gènere escollits i una interpretació simbòlico-morals d'elements i aspectes temàtics. Es refereix la sistematització de l'edició crítica (textos utilitzats, remarques tècniques, anàlisi de variants formals i semàntiques). La novel·la d'Amat-Piniella cal situar-la dintre el cànon de la literatura concentracionària europea especialment per les seves aportacions tècniques, ontològiques i morals. Esdevé un fenomen únic d'anàlisi de la condició humana amb tots els seus matisos. Planteja el vell tema de la soledat, i llibertat, de l'home davant de l'horror. Partint del laïcisme i de l'existencialisme humanista dels 40, precedent per tant d'Albert Camus, Amat arriba a la conclusió que només mitjançant l'esforç per aconseguir la llibertat és possible de plantejar l'existència d'un home nou que hagi après la lliçó dels lager. Amat construeix un Bildungsroman partint de les tècniques pròpies de la literatura nord-americana d'entreguerres (especialment Dos Passos i Faulkner, a qui havia descobert al front mediterrani durant la Guerra Civil), i ofereix una galeria essencialitzadora de personatges i escenes a partir de les quals pretén analitzar la varietat d'actituds humanes davant d'una situació extrema.Finalment es fa una proposta de conclusions que recull els conceptes bàsics, generals i concrets, que es dedueixen de l'estudi d'aquesta segona part.TERCERA PARTS'aporta l'edició crítica de K.L. Reich, prenent com a text base l'edició de 1963 publicada al Club Editor i com a variants totes aquelles plantejades entre 1945 i la publicació. / IThe amount of works published around the existance of the concentrations camp is a neverending. The finest part tries to the essence of this type of literature, classifying it according to genres, textual typologies and scientific areas of study. This classification helps approaching the authors and analyses their technical and conceptual proposals.IIJoaquim Amat-Piniella is an intellectual from Manresa (Barcelona, Catalonia), and author of many works connected to those losing the civil war. His best is trough, his analysis of the concentrations universe which he himdelf experience in Mauthausen from 1941 to 1945 and which contains K.L. Reich. The second part buings up a detailed biography of the united and the studious and following his life and literature offers some keys to the reading of his works. Special attention is paid to the creation, selfmutilation and interpretation of the novel from a historiographical, semiotic, critical, semantical and narration point of view. Different aspects of the novel such as characters, point of view, textual typology and genre as well as the moral symbology and other topic aspects are analysed. There is a reference to the systematisation of the critical editions (used texts, technical remarks, formal and semantic variants analysis).Amat Piniella's novel should be placed within Concentration Europeanliterature particulary because of its technical, onthologic and moral approach. It becomes a unique fenomen to analyse human condition with all its different faces. It faces the problem of loneliness and freedom, of men in front of horror. Taking the 40's "laicism" and "existencialism" humanists as a starting poing, and preceding hence Albert Camus, Amat gets to the conclusion that onh though the effort to reach freedom is possible to propose the existence of a new man who has learnt the lesson of the Amat builds a Bildungsroman from north-american technics specially Dos Passos and William Faulkner who he had discovered in the Mediterranean front during the civil war. IIIHe also offers characters and scenes from wich he tries to analyse a variety of human attitudes in front of an extreme situation finally there's a conclusion proposal wich collects all basic, general and more specific conclusions concepts.

No description available.

Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi de recepció experimental sobre audiodescripció (AD) per a persones cegues i amb baixa visió en què es comprova com la velocitat de narració, l'entonació i l'explicitació de l'AD afecten la comprensió fílmica i, secundàriament, el gaudi. En primer lloc, es fa un repàs i una classificació de la bibliografia principal sobre AD fins al 2012, amb èmfasi especial a Catalunya i l'Estat espanyol. Després es presenta el marc teòric triat (Branigan 1992) que, amb el seu concepte d'esquema narratiu, ens serveix per a establir una definició de comprensió fílmica i una base teòrica per a desenvolupar alguns aspectes metodològics de l'experiment. Seguidament, expliquem aspectes metodològics de la tesi com la selecció, l'anàlisi narratològica i la modificació del corpus; la creació de l'escala de mesurament de la comprensió; la creació dels grups experimentals (persones cegues i amb baixa visió) i del grup de control (persones vidents); i diversos aspectes ètics i de processament de les dades. En tercer lloc, presentem una anàlisi quantitativa sobre els resultats de comprensió i una de qualitativa sobre el gaudi dels diferents grups i valors dels paràmetres de l'AD modificats. Finalment, apuntem les tendències observades en l'anàlisi i donem una sèrie d'orientacions que poden ser aplicades tant a la pràctica professional com a la docència de l'AD i que complementen la vaguetat de la majoria d'estàndards sobre AD. / This PhD thesis is an experimental reception study on audio description (AD) for the blind and the visually impaired in which we test the effect of AD narration speed, intonation and explicitation on film comprehension and, secondarily, on enjoyment. First of all, we review and classify the main literature on AD up to 2012, with a special emphasis on Catalonia and Spain. After that, we present the theoretical frame chosen (Branigan 1992) and its concept of narrative schema, which allows us to define film comprehension and to have a theoretical basis to tackle some methodological aspects related to the experiment. Next, we explain the methodological aspects of the research, such as the selection, the narratological analysis and the manipulation of the corpus; the creation of the measurement scale of comprehension; the creation of the experimental groups (blind and visually impaired people) and the control group (sighted people); and other ethical and data processing issues. On the third place, we present a quantitative analysis of the results on comprehension and a qualitative analysis on the enjoyment for the different groups and values of the AD parameters which were manipulated. Finally, we highlight the tendencies observed in the analysis and we provide some recommendations which can be applied both to the professional and the teaching practice of AD and which complement the vagueness of most AD standards.

International Telemetering Conference Proceedings / October 25-28, 1993 / Riviera Hotel and Convention Center, Las Vegas, Nevada / Low cost recording devices for telemetry and other data acquisition applications are of vital importance in light of today's shrinking budgets and project cut-backs. The desire to replace large, expensive, multi-channel recorders with smaller, less expensive recorders is becoming commonplace in government and industry. Many of these small recorders in the past have been limited to a single recording channel, and to one particular data type, due to recorder architectures. The 8 millimeter (8mm) tape cartridge recorder has been looked at in the past as a low cost recording device, however products utilizing this technology have been strictly limited in the number of channels, and data types. In response to this need, Veda has developed a new data acquisition recorder utilizing an 8mm recorder packaged in a small, flight qualified rugged enclosure with modular, and interchangeable, input channels. These microprocessor controlled inputs are capable of accepting PCM telemetry, MIL-STD-1553, voice, IRIG time, and ARINC 429/629 data. The new architecture allows for multiplexing of multiple channels onto the single channel tape medium as well as direct playback from the recorder for certain data types. This paper will discuss the recorder's architecture, design problems solved during development, and general capabilities.

Microsoft’s series of Windows operating systems represents some of the most commonly encountered technologies in the field of digital forensics. It is then fair to say that Microsoft’s design decisions greatly affect forensic efforts. Because of this, it is exceptionally important for the forensics community to keep abreast of new developments in the Windows product line. With each new release, the Windows operating system may present investigators with significant new artifacts to explore. Described by some as the heart of the Windows operating system, the Windows registry has been proven to contain many of these forensically interesting artifacts. Given the weight of Microsoft’s influence on digital forensics and the role of the registry within Windows operating systems, this thesis delves into the Windows 8 registry in the hopes of developing new Windows forensics utilities.

In dieser Arbeit wurden 169 kolorektale Karzinome auf das Vorhandensein eines allelischen Verlustes (LOH - "loss of heterozygosity")der Region 8p22 um den Marker D8S254 sowie der Region 18q21.1 um den Marker D18S474 untersucht. Es konnte gezeigt werden, dass ein allelischer Verlust des Mikrosatellitenmarkers D18S474 signifikant mit einer schlechteren Patientenprognose bei Patienten mit kolorektalen Karzinomen im Stadium I-IV korreliert ist. Neben der prognostischen Bedeutung könnte ein LOH 18q21.1 auch einen Einfluß auf die Therapie der Patienten haben. Patienten im Stadium II mit LOH D18S474 könnten beispielsweise von einer adjuvanten Chemotherapie eher profitieren als Patienten ohne LOH D18S474. Im Gegensatz zu anderen Arbeitsgruppen konnte keine Korrelation eines allelischen Verlustes des Mikrosatellitenmarkers D8S254 oder einer Kombination von LOH D8S254 und D18S474 bei Patienten mit kolorektalen Karzinomen im Stadium I-IV mit der Patientenprognose gezeigt werden. Es fanden sich im Rahmen dieser Studie geschlechtsspezifische Unterschiede für die Tumoreigenschaften und die Prognose sowohl für Tumoren mit einem allelischen Verlust im Mikrosatellitenmarker D8S254 und D18S474. Ein LOH des Markers D8S254 bei Frauen scheint signifikant häufiger mit einem Stadium IV-Tumor, bei Männern jedoch signifikant häufiger mit einem Tumor des Stadium II korreliert zu sein. Frauen mit einem LOH des Markers D18S474 weisen signifikant weniger Stadium I-Tumore auf, jedoch signifikant häufiger Stadium IV-Tumore. Bei Männern hingegen zeigt sich kein Zusammenhang. Diese Unterschiede in der Verteilung spiegeln sich auch in der durchschnittlichen Überlebenszeit wieder. Demnach haben Frauen mit einem LOH sowohl der Region 8p22 als auch der Region 18q21.1 und noch deutlicher in Kombination eine signifikant schlechtere Prognose als Patientinnen mit einem kolorektalen Karzinom ohne chromosomalen Verlust einer dieser beiden Regionen. / In this study 169 colorectal Carcinomas were testes for an allelic loss (LOH - "loss of heterozygosity")of the region 8p22 and the marker D8S254 and the region 18q21.1 and the marker D18S474. A LOH of the region 18g21.1 could be correlated with a poor prognosis in every stage. In addition a LOH in this region could have influence on the therapy descision. Patients with stage II Carcinomas and LOH 18q21.1 could benefit from a chemotherapy in opposite to those without this allelic loss. A LOH of the region 8p22 and a combined loss of both chromosomal regions stood in no correlation with a poor survival outcome. But for female patients a loss of heterozygosity of both regions could be found more often in stage IV colorectal ccarcinomas. According to this it could be correlated with a poor outcome especially in a combination of both allelic losses.

Ziel dieser Arbeit war es, den in der Literatur bei Karzinomen häufig von Deletionen betroffenen kurzen Arm von Chromosom 8 unter Verwendung von Mikrosatellitenmarkern zur LOH-Analytik bezüglich der häufigsten Deletionsregion genauer zu kartieren und zu untersuchen, ob das Kandidaten-Tumorsuppressorgen MTUS 1 in diesem Bereich lokalisiert ist. Dabei wurden ausgehend vom zentral gelegenen Marker D8S254, der in der Literatur als prognostisch relevant eingestuft wurde, vier weitere Marker (D8S542, D8S549, D8S261, D8S1734) eingesetzt, um die minimale Verlustregion auf dem Chromosom 8p22 definieren zu können. Als Untersuchungskollektiv wurden 48 DNA-Probenpaare jeweils von korrespondierendem Tumor- und Normalschleimhautgewebe herangezogen. Dabei stellte sich der Bereich zwischen den Markern D8S254 und D8S261 als die minimale Verlustregion heraus. Die detektierte minimale Verlustregion beinhaltet das Kandidaten-Tumorsuppressorgen MTUS 1. Die Ergebnisse dieser Arbeit können deshalb als weiterer Hinweis auf seine vermutete Rolle als Tumorsuppressorgen gewertet werden. / LOH of the microsatellite marker D8S254, wich is located on chromosome 8p22, is correlated with a poor prognosis in several carcinomas, including the colorectal cancer. This is considered to be a hint for the localisation of a tumorsuppressor gene in this region. Different genes there, including the MTUS1, are candidate tumorsuppressor genes. The purpose of this study was to localize a minimal regional loss on 8p22. Four further microsatellite markers (D8S542, D8S549, D8S261, D8S1734) beside the marker D8S254 were used. 48 colorectal cancers were tested. In result - the minimal regional loss could be located between the markers D8S254 and D8S261. This region is next to the localisation of the MTUS1-gene. So the assumption of its role could be confirmed in this study.