Com a chegada dos navios de Vasco da Gama ao litoral indostânico (1498), a conquista do grande empório marítimo de Malaca por Afonso de Albuquerque (1511) e o primeiro desembarque português nas costas da província chinesa de Guangdong (1513), a Europa passou a dispor das condições necessárias para retomar, em condições regulares, a aprendizagem empírica da realidade geográfica da China que fora interrompida em meados do século XIV, com o termo da Pax Mongolica. Centraremos este estudo no levantamento e na análise dos principais testemunhos textuais e cartográficos que contribuíram para dar a conhecer o mundo chinês aos europeus cultos de c. 1500 a c. 1630. A dissertação encontra-se dividida em duas partes. Na Parte I, caracterizaremos os cenários geográficos e os vários quadros políticos, económicos e sociais que quer na Europa, quer na Ásia influenciaram o aparecimento e o conteúdo dos documentos que seleccionámos. Entre outras matérias, passaremos em revista as seguintes: (1) as comunidades mercantis e os circuitos comerciais estabelecidos nos Mares da Ásia no início do século XVI; (2) a conjuntura chinesa vigente no mesmo momento e as consequências associadas à longa tradição marítima deste país; (3) o processo de construção do Estado Português da Índia ao longo do período considerado; (4) as principais fases da aproximação e estabelecimento luso nas costas da China durante o mesmo intervalo de tempo; (5) as consequências resultantes da instalação de espanhóis, ingleses e holandeses no Oceano Índico e no Extremo Oriente que veio a suceder na transição do século XVI para o século XVII.Na Parte II, conferiremos cada documento ou conjunto específico de documentos orientados por nove perguntas obrigatórias: (1) Onde foi recolhida a nova informação aí contida?(2) Quem recolheu esses mesmos dados?(3) Para quem, por ordem de quem ou com que objectivo o fez?(4) De que modo se caracterizam e evoluem os principais tópicos informativos escrutinados?(5) Quais os centros europeus que, em cada momento, receberam e divulgaram os novos conhecimentos, assim como a geografia daqueles que se mantiveram excêntricos em relação ao processo em causa?(6) Partindo do anterior, quais os ritmos de registo e transmissão das notícias sobre a China no interior do intervalo de tempo considerado?(7) De que modo tais ritmos se associam à qualidade da informação escrita transmitida, à organização interna dos registos e à maturação de vários dos modelos discursivos envolvidos?(8) Qual o sentido das intertextualidades eventualmente presentes nos documentos?(9) Qual o sentido de possíveis sobreposições entre o novo saber empírico relativo à China obtido pelo movimento dos Descobrimentos e da Expansão europeia e os conceitos alusivos ao Extremo Oriente herdados das culturas científicas clássica e medieval? / After the first voyage of Vasco da Gama to India (1498), the conquest of Malacca by Afonso de Albuquerque (1511) and the first Portuguese landing at the Chinese province of Guangdong (1513), Europe regained the capability to inquire on a regular basis about China's geographical reality, a kind of learning process that had been suspended at the end of Pax Mongolica (mid fourteenth-century). In this research we will list and analyse those textual and cartographical objects whose contents were crucial to inform the learned Europeans about the Chinese world between c. 1500 and c. 1630. The dissertation is divided in two parts. The First Part defines the geographic background and the several political, economical and social sceneries that, both in Europe and in Asia, led to the production and the contents of the documents we selected. The following subjects are among those that will be reviewed: (1) Asian merchants and trade communities in the Indian Ocean and the China Sea at the eve of the 16th century; (2) Chinese internal situation at that same period and the consequences related to the long lasting maritime tradition in China; (3) The building up process of the Indian Portuguese State between c. 1500 and c. 1630; (4) The several phases of the Portuguese approach to the Chinese world during that same period; (5) The consequences brought by the arrival and settlement of Spaniards, English and Dutch in the Indian Ocean and in the Far East between the end of the 16th century and the beginning of the 17th century.In the Second Part we will approach each document or specific collection of documents by considering nine preliminary questions: (1) Where was the new information it presents gathered? (2) Who collected that information?(3) Who ordered that data, who was supposed to receive it or by which reason was it collected in the first place?(4) How can we define the main informative topics exhibited in each document and how do they change as time goes by?(5) Which European places where the first to receive and to publish the new first-hand reports, and which were those kept aside from that same process?(6) Closely related to the previous question, which rhythms of report and of news transmission can we perceive during the period under consideration?(7) In which way can those rhythms be connected to the quality of the written information spread around, to the document's internal organization, or to the maturing process of some of the narrative genders involved?(8) In case there exists some kind of textual transference from document to document, how does it occur and what kind of sense can be perceived in that transit?(9) In case there exists some kind of combination inside a certain document between (i) the new empirical knowledge about China that resulted from the European Discoveries and the Expansion movement, and (ii) the concepts related to East Asia inherited from classic and medieval scientific tradition, how does it occur and what kind of sense can be perceived in that combination?

En esta Tesis Doctoral, analizamos desde una perspectiva de la geografía cultural y de género, a los trabajadores y a las trabajadoras del comercio callejero(1) en el sur Brasil - llamados popularmente camelos(2) - que venden productos industrializados, principalmente, electrónicos. Es un colectivo que ocupa un espacio público para trabajar y que, por lo tanto, conforma espacios de relaciones sociales a partir de esta ocupación. La investigación tiene como base empírica los/las trabajadores del comercio callejero localizado en Rio Grande y Pelotas, dos ciudades sureñas del estado del Rio Grande do Sul, el estado más meridional de Brasil.El objetivo primordial de la Tesis es: analizar la relación trabajo precario/lugar/familia desde una perspectiva cultural y de las relaciones de género, poniendo énfasis en la posibilidad de que esta relación pueda conllevar la producción y reproducción de nuevas identidades a partir de la ocupación de los espacios públicos que son, muy a menudo, "lugares precarios". Para ello, hemos planteado tres preguntas de investigación: ¿El hecho de que los/las camelôs puedan ser trabajadores/as híbridos/as les configura una identidad singular?;¿El lugar de trabajo (en un espacio público) y las relaciones familiares y de género crean identidades compartidas? ; ¿El comercio callejero es un amortiguador de los deseos de consumo de la gran mayoría de la sociedad brasileña?Hemos optado por la metodología cualitativa. Por varias razones. Lo fundamental es que hacemos una investigación social, y entendemos que en este tipo de investigación es imprescindible la voz del sujeto investigado. Es él o ella quien va a expresar sus experiencias y sus consideraciones. En este proceso de investigación se ha de analizar e interpretar su realidad a la luz de las teorías, pero son las/los trabajadores ambulantes quienes poseen la palabra. La investigación se realizó a partir del contacto directo con los/las trabajadores ambulantes, así como a través de nuestra observación de su lugar de trabajo. Elegimos la entrevista en profundidad y la observación participante como los principales instrumentos de aproximación a la realidad de los/las trabajadores ambulantes en el comercio callejero en el sur de Brasil. Entendemos que, en la actualidad, los/las camelôs resultan necesarios para la sociedad capitalista de tipo neoliberal de los países periféricos pues cumplen el papel de vendedores de productos baratos que tienen un fuerte valor simbólico para estas sociedades. Y por lo tanto, cumplen un papel social y económico dentro del contexto de ampliación de las nuevas pautas de consumo en una sociedad homogeneizada y cuyos deseos de consumo de la población se controla a través de los medios de comunicación. En este contexto, vendedores/as y consumidores/as forman un todo pues se interrelacionan vendedor y consumidor en la actividad comercial misma. Hay que estudiarlos conjuntamente ya que se interrelacionan de forma dialéctica. Por esta razón, la nueva geografía del comercio- basada en los estudios culturales y de género- permite captar estas relaciones y así poner al descubierto situaciones de dominación y exclusión que se dan en las sociedades capitalistas.(1) Los/las trabajadores del comercio callejero reciben, en Brasil, diferentes denominaciones, las principales son: vendedores ambulantes, trabajadores ambulantes, autónomos y camelôs. En éste trabajo, estas denominaciones tienen el mismo significado. Se utiliza el término ambulante también para los/las vendedores que tienen un puesto fijo en la calle o plaza. (2) El término camelô es una referencia popular a los/las vendedores ambulantes o fijos y se supone que viene del hecho de que muchos de estos vendedores cargaban las mercancías en las espaldas, tal como los camellos. / This doctoral thesis analyses those street trading(1) workers (men and women) from the south of Brazil -popularly called camelôs (2) from the perspective of cultural and gender geography. These workers sell industrialized products, most of them electronic devices. This social group works in open spaces and such occupancy creates social relationship spaces. This research has its empirical basis on the street trading workers who work in Rio Grande and Pelotas, two cities in the Southern part of Rio Grande do Sul, the southern Brazilian state. The basic goal of this thesis is to analyse the relationship between the precarious work/place/family from the perspective of cultural and gender geography, emphasizing the possibility that this relationship can bring to the production and reproduction of new identities from the use of public spaces, which are, frequently "precarious places".In order to achieve this goal, three research questions have been formulated: Does the fact that the camelôs can be hybrid workers give them a singular identity? Do the workplaces (in a public space) and the family and gender relationships create shared identities? Does street trading silence the consumption desires from the majority of the Brazilian society?A qualitative methodology has been chosen for many reasons. The most important thing is that this is a social research, and for this type of research, the voice of the analysed subject is indispensable. It is he or she who will express his/her experiences and considerations. In this investigation process it should be analysed and interpreted his/her reality according to the theories, but the ambulant workers (men and/or women) are the ones doing the talking. This research was carried out in direct contact with the ambulant workers, as well as through the observation of their workplaces. In depth interview and active observation were the approach tools to the reality of the ambulant workers in the street trading of Southern Brazil.It is understood that nowadays, the camelôs are necessary in the Neoliberal capitalist society of the periphery countries because they fulfil the role of sellers of cheap products that have a strong symbolic value for these societies. Moreover, they fulfil a social and economic role within the framework of extension of new consumption patterns in an homogeneous society where the consumption desires of the population are controlled by the mass media.In this context, sellers and consumers are all one and the same because they are interrelated in the commercial activity itself. They need to be studied together due to their dialectic relationship. For this reason, the new approach of the commercial geography -based on cultural and gender studies- allows to observe these relationships and to give the possibility to bring into the open the dominant and exclusion situations which occur in a capitalist society.(1) In Brazil, street workers are known by different denominations. The common names are: ambulant sellers, ambulant workers, "freelance" and camelôs. In this paper all these denominations have the same meaning. Also the word ambulant is used for those sellers who have a fixed place in the street or in a square.(2) The word camêlo is a popular denomination for the ambulant and fixed sellers. The origin of this word comes apparently from the fact that they often they carried their goods on their backs, like camels.

"Tú siempre jalas a los tuyos". Las cadenas y las redes migratorias de las familias ecuatorianas hacia España tiene como finalidad analizar y comprender la articulación, la dinámica y las configuraciones de las cadenas y redes migratorias construidas en torno al movimiento migratorio de las familias ecuatorianas a España en la última década. La agudización de la crisis ecuatoriana, los cambios en las representaciones sociales, la circulación de la información, en cuanto a demanda laboral, dentro de las redes migratorias, entre otras cosas, provocaron el proceso de feminización del flujo ecuatoriano. Nuestra investigación aborda la problemática de las migraciones internacionales como un fenómeno eminentemente social y nos conduce a enfatizar en las relaciones de poder y en las prácticas sociales, económicas y financieras llevadas a cabo por las familias migrantes en sus intentos de resistencia y esfuerzos por burlar las restricciones de los Estados ricos que controlan los flujos en función de la variable económica. Mediante la información cualitativa recogida en las sucesivas etapas de trabajo de campo en Totana (Murcia), Barcelona y Madrid y en diversas ciudades del Ecuador, hemos reconstruido las trayectorias socioespaciales de las familias ecuatorianas hacia España, desde el diseño inicial del proyecto migratorio en origen hasta sus posibles resignificaciones en destino. El enfoque de las cadenas y redes migratorias se ha complementado con la perspectiva de género, y como una manera de afianzar nuestra postura transatlántica, incorporamos la perspectiva de análisis de los procesos de transnacionalismo. / "Tu siempre jalas a los tuyos". Migratory chains and networks of Ecuadorian families to Spain analyzes and studies the articulation, dynamic, and migratory chain and network configurations constructed around the migratory movement of Ecuadorian families to Spain during the last decade. The agudization of the Ecuadorian crisis, changes in social representations, circulation of information in regard to labor demand within migratory networks, among other things, brought as a result the femalization of the Ecuadorian flow. Our investigation undertakes the problematic of international migrations as an eminently social phenomenon and leads us to emphasize on power relations and social, economical, and financial practices used by the migrating families in their attempts to resist and elude restrictions imposed by the rich Estates that control flows according to economic variability. Through qualitative information collected in successive stages of field work in Totana (Murcia), Barcelona, and Madrid, and in various cities of Ecuador, we have reconstructed Ecuadorian families' socio-spatial trajectories to Spain, from the initial migration project at origin up to its possible resignifications at destiny. The approach of migratory chains and networks has been complemented with gender perspective, and as a way to emphasize our transatlantic posture, we have incorporated the perspective of analysis of transnationalism processes.

La tesi doctoral avalua la utilitat de l'anàlisi qualitativa de la literatura de viatges (com a objecte d'estudi) per a la indagació de coneixements geogràfics. Des d'un enfocament crític i de gènere, analitza les aportacions geogràfiques sobre el Marroc colonial que emanen de la literatura viatgera espanyola. Més concretament, examina trenta relats publicats a Espanya entre els anys 1859 i 1936. Seguint els postulats postcolonials, es remarca la complicitat existent entre la geografia, el viatge i l'imperialisme. A través de l'enfoc analític feminista, s'enriqueix el discurs geogràfic colonial en el seu conjunt, ja que totes les aportacions viatgeres són clarament genderitzades. Finalment, des d'una perspectiva més cultural (que inclou tant l'anàlisi textual com visual), s'aprofundeix en les significacions geogràfiques de les evocacions paisatgístiques del Marroc en el procés de construcció orientalista dels paisatges colonials. / This PhD thesis examines the utility of qualitative analysis of travel literature as a tool to investigate geographic knowledge. From a critical and gender perspective, it analyses geographic contributions about colonial Morocco which emanate from Spanish travel narratives. In particular, it looks at thirty travel accounts published in Spain between 1859 and 1936. Following postcolonial postulates, it remarks the existing complicity between geography, traveling and imperialism. Through a feminist analytical approach, the whole colonial geographic discourse is enriched, since all of the travel accounts are clearly gendered. Finally, from a cultural standpoint (which includes both visual and textual analysis), the thesis investigates the geographic significance of Morocco's landscape evocations, within the orientalistic process of colonial landscape construction.

No description available.

La present recerca tenia per objectiu previ i inicial analitzar l'ús i apropiació que fan dones i homes d'espais públics concrets, és a dir, a través d'una anàlisi de gènere. Aviat, però, la recerca s'adaptà a la realitat i necessitats dels casos d'estudi, fent que l'objectiu principal i general passés a ser l'anàlisi de la construcció social i material d'espais públics en uns contextos urbans concrets, els barris. A aquest objectiu de base s'han subordinat d'altres objectius més concrets com l'anàlisi històrica i actual en la construcció d'imaginaris col·lectius, d'identitat i de sentiment de pertinença respecte els espais públics i els barris; l'anàlisi de la relació entre polítiques i intervencions urbanes i socials respecte els barris i la millora de les condicions de vida del veïnat, amb una atenció especial a les formes de participació veïnal i interlocució barri-ajuntament; i l'anàlisi de la vida quotidiana als espais públics tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, l'ètnia o la classe, dimensions que, al llarg del treball, hem mirat de tenir sempre presents de forma interrelacionada.L'interès d'aquesta recerca té dues vessants: la pròpia recerca en sí i que el material generat sigui i tingui utilitat social. La recerca, en sí mateixa, ja és un procés viscut on no només s'enriqueix la persona -a partir d'un procés viscut de llums i ombres- sinó que també es contribueix a desenvolupar el coneixement i el saber col·lectiu i universal. Sembla un tòpic aquest interès però, amb l'edat que tinguem i identificats i identificades amb la universitat pública i amb la geografia, cal que tinguem clar l'interès per generar una recerca que barregi l'experiència viscuda i la contribució social en favor d'un saber i coneixement col·lectius. Però la recerca també volem que sigui una eina d'utilitat pública i col·lectiva, amb l'interès que sigui útil per altres persones amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i, en concret, de les persones que viuen en barris populars a Catalunya. Enriquir la idea d'espai públic en general i tractar l'actualitat dels barris populars a Catalunya no pot ser una tasca individualista i cal que fem interconnectar múltiples experiències tant des de l'àmbit acadèmic, com veïnal i polític. I aquesta Tesi Doctoral vol ser una contribució, una mirada més, per tal que el veïnat d'aquests barris torni a tenir en les seves mans el poder per transformar quotidianament el lloc viscut, el seu entorn, a partir d'una millor autoconeixença comunitària i de les seves necessitats i demandes col·lectives. Paraules claus: geografia, metodologies qualitatives, barris obrers / The present study aimed to analyze the initial prior use and ownership that make women and men in specific public places, ie, through a gender analysis. Soon, however, research needs and adapted to the reality of the case studies, making the main goal and become the general analysis of the material and social construction of public spaces in a specific urban contexts, neighborhoods. This basic objective has been subordinated to other more specific objectives such as current and historical analysis in the imaginary construction of collective identity and sense of belonging on public spaces and neighborhoods, the The relationship between urban and social policies and interventions on the neighborhoods and improving the living conditions of the neighborhood, with special attention to forms of dialogue and participation of community-district council; analysis of everyday spaces public taking into account aspects such as gender, age, ethnicity or class, dimensions, throughout the work, we have always tried to present so interrelated. The interest of this research is twofold: to do their own research and that the material is generated and has social utility. The research itself, it is a process where experienced not only enriched the person-from a process of light and shadow-lived but also helps develop the knowledge and know-collective and universal . It seems a cliché but this interest, with age and that we have identified and identified with the public university and geography, we must have a clear interest to generate research that blend the experience and contribution of social support a collective knowledge and understanding. But the research also want to be an instrument of public and collective interest that would be useful to other people with the aim of improving the living conditions of people and, in particular, those live in neighborhoods in Catalonia. Enriching the idea of public space in general and treat currently popular neighborhoods in Catalonia can not be an individualistic task and we need to interconnect multiple experiences, both from academia, as local and political. And this thesis is intended as a contribution, a closer, so that the neighborhood of these districts have again in his hands the power to transform the site daily living, the environment, from a better community autoconeixença and their needs and demands collective.Keywords: geography, qualitative methods, workingclass neighborhoods

Aquesta tesi aborda la plaça de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controvèrsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en què s'hi esdevindria una dinàmica social previsible i continguda, l'èmfasi en la seva identitat controvertida, múltiple i relacional permet que alguns actors fenòmens i agències descurats en els estudis convencionals sobre espais públics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogràfics, processos participatius, infants, associacions veïnals, documents de planejament, biblioteques públiques, obres, trànsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai públic que, sobretot, revelarà la seva condició múltiple, heterogènia i contingent. El treball consta de tres capítols centrals acompanyats d'un capítol metodològic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexió sobre la noció hegemònica d'espai públic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capítol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualització alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capítol I conté una reconstrucció històrica dels dos grans episodis de controvèrsia urbanística esdevinguts a la plaça de Lesseps contemporània. Conscient que, almenys des de la dècada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problemàtic, polèmic i conflictiu, vaig concebre el capítol com una oportunitat per examinar perquè aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebé maleït, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solució satisfactòria que restaurés el consens urbanístic. Per la seva banda, el capítol II és un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les presències, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agençaments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plaça Lesseps possible", defensada amb fermesa pel veïnat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripció exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees més fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalització de la plaça de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el perímetre de la plaça quatre anys abans de la darrera remodelació de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del començament. És en aquest capítol on algunes de les principals apostes teòriques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontològic, el gir afectiu i la capacitat d'agència d'allò no humà s'expressen amb major contundència. Mitjançant una aliança de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capítol explora l'èxit de l'assemblatge bibliotecari a través de la noció d'afecte. / The present dissertation approaches Lesseps Square in Barcelona as an urban controversy. Rather than conceiving it as self-evident reality in which a predictable and continuous social dynamics would take place, the particular focus on the controversial, multiple and plural identity of the square allows the emergence –during the research– of some phenomena and agencies that are generally shadowed in conventional analyses on public spaces. In this way, paving, topographic inclination, participatory processes, children, neighborhood’s associations, planning documents, public libraries, roadwork, roadway transit, architectural design, ornamental elements, etc. are all protagonists in/of a study of a public space that intents to reveal the multiple, heterogeneous and contingent condition of such places. The study is constituted of three central chapters accompanied by a methodological chapter, an introduction, conclusions and a case file of cartographical documentation. Departing from a short reflection on the hegemonic notion of public space existing in Barcelona at the change of the millennium, the methodological chapter mobilizes ANT (Actor-Network-Theory), the NRT (Non-Representational-Theory) and the affective turn to build an alternative conceptualization that avoids domesticating public space. The first chapter includes an historical reconstruction of the two main episodes of planning controversy that took place at the contemporaneous Lesseps Square. Being aware that, at least from the ’70, Lesseps Square carries the stigma of being a problematic, polemic and conflictive place, I have conceived the chapter as an opportunity to find out why this particular site of Barcelona has sedimented into the collective imaginary of the city as a wicked space, a hole for which it seemed impossible to find a satisfactory solution that would restore the consensus. The second chapter represents a study of the lived space of Lesseps Square. Surging from the will of mapping the presences and describing in a detailed way the daily life of the square, it intends to shed light on the different “agencements that occurred in the recently remodeled space. That “other possible Lesseps Square” claimed firmly by the neighborhood at the beginning of the years 2000, is than confronted to an exhaustive description of its spatial everyday life. Finally the third chapter develops some of the strongest ideas of the thesis. Some of the lacks around consensus and conviviality, that the formalization of Lesseps Square clearly shows, seemed to be avoided in the Jaume Fuster library, an equipment inaugurated in the perimeter of the square four years before the last refurbishment and that, according to the testimonies of informants, had acquired the consensus from the beginning. It is in this chapter that the main theoretical challenges –namely ontological agnosticism, affective turn and non-human agencies– expressed themselves more directly. By means of the alliance between ANT and NRT, the chapter explores the assemblage of the library through the notion of affect.

Aquesta Tesi Doctoral centra la seva atenció en un col·lectiu poc estudiat fins el moment en temes de mobilitat com són els infants. Les principals enquestes de mobilitat generals d’Espanya i Catalunya no permeten una anàlisi exhaustiva sobre aquest col·lectiu, i des del món acadèmic, aquesta temàtica és relativament recent. El marc conceptual i estat de la qüestió fa un recull d’articles indexats, segons la temàtica i metodologies aplicades i ofereix una revisió d’enquestes de mobilitat generals d’arreu del món. Aquesta investigació analitza la mobilitat quotidiana dels infants a la ciutat de Granollers, a partir de tres aspectes: autonomia, percepció i mobilitat activa. Per assolir aquests objectius la realització d’una enquesta específica, entrevistes i una activitat fotogràfica han estat necessàries. Amb la informació obtinguda s’han elaborat dos indicadors sintètics, un d’autonomia i un de permissibilitat i mapes de percepció. A més als resultats estadístics s’ha aplicat un model d’arbre de decisió (CHAID) per tal d’obtenir perfils de mobilitat. L’aplicació d’aquestes tècniques permeten presentar unes primeres dades enfocades directament sobre els desplaçaments quotidians dels nens i nenes de 10 a 12 anys, dins i fora de l’àmbit escolar, escolaritzats a escoles públiques de Granollers. Els resultats obtinguts apunten cap a una mobilitat activa, la majoria dels desplaçaments es realitzen en transports no motoritzats. Els infants van majoritàriament acompanyats per adults en els seus trajectes habituals, per tant, presenten una baixa autonomia. Per últim, la percepció dels adults se centra en els perills del trànsit i pors que els seus infants pateixin algun tipus d’agressió. Els infants perceben els carrers amb molt trànsit com a perillosos, però destaquen més els aspectes positius dels seus desplaçaments i espais de joc. Un altre punt a destacar és la pròpia morfologia i polítiques adoptades pel municipi de Granollers com un element que afavoreix la mobilitat activa. Aquesta tesi és innovadora, dins de l’àmbit estatal i des d’una perspectiva acadèmica, en l’anàlisi de la mobilitat dels infants. La combinació de metodologies quantitatives i qualitatives i els resultats originals obtinguts són un primer pas dins d’aquesta temàtica. / This doctoral thesis focus on a group poorly studied hitherto in terms of mobility, such as children. The main general mobility surveys of Catalonia and Spain do not allow a thorough analysis of this group and this issue is relatively recent from academic world. The conceptual framework and the state-of-the-art gather a collection of articles indexed according to themes and methodologies applied. At the same time, it also offers a general review of surveys of mobility worldwide. This research analyzes the children’s daily mobility in the town of Granollers from three areas: autonomy, perception and active mobility. The creation of a specific survey, interviews and photographic activity have been necessary in order to achieve these objectives. Synthetic indicators have been developed, both autonomy and permissibility, and maps of perception with the information obtained. Otherwise, a decision tree (CHAID) model has been applied to the statistical results with the aim of obtaining profiles of mobility. The application of these techniques allows introducing some initial data focused directly on the daily journeys of children from 10 to 12 years, inside and outside the school, who are enrolled in public schools in Granollers. The results point to an active mobility given that a vast majority of journeys are made in non-motorized transport. Adults in their usual routes mostly accompany children; therefore, they have a low rate of autonomy. Finally, the perception of adults is focused on the dangers of traffic and their fears that their children suffer some form of aggression. Children perceive the streets with heavy traffic as dangerous, although the positive aspects of their journeys and play areas are remarkable. Another highlight point is the own morphology and policies adopted by the council of Granollers as an element that promotes active mobility. This thesis can be considered a pioneer within the national and academic perspective, in the analysis of children’s mobility. The combination of quantitative and qualitative methodologies and the original results obtained are a first step in this area.

En el actual mundo globalizado, con un uso masivo de las nuevas tecnologías informáticas y de las telecomunicaciones, los turistas son cada vez más experimentados y exigentes, con una mayor necesidad de consumir productos culturales y demandando una cierta personalización en la oferta. En este nuevo contexto, el turismo industrial es una actividad turístico-cultural emergente, que sirve para que muchos destinos, poseedores de un significativo patrimonio industrial, puedan adecuarlo y reconvertirlo en una atracción turística que ayude al desarrollo del territorio o que sirva como complemento a otro tipo de turismo ya existente, más consolidado y mayoritario. Sin embargo, se trata de un turismo bastante minoritario, alrededor del cual se están creado unas redes sociales de turistas y de agentes, cuyas relaciones están generando una dinámica relacional y un capital social, que ayudan al desarrollo de dicho turismo. Por ello, en esta Tesis, a partir de una metodología basada en el análisis cualitativo mediante encuestas, con entrevistas y cuestionarios, con el apoyo de datos estadísticos cuantitativos, se analiza y mide la dinámica relacional y el capital social generados por las relaciones establecidas en estos dos grandes grupos de redes sociales, en cuatro destinos cuyo turismo industrial presenta un diferente grado de desarrollo, dos en Catalunya, otro en Alsacia y el cuarto en Escocia; con el objetivo de confirmar, a partir de varias hipótesis previamente establecidas, si una mayor dinámica relacional de estas redes sociales se corresponde con un mayor grado de desarrollo de dicho turismo. Para realizar este análisis, después de justificar los destinos escogidos y presentar el marco teórico existente sobre el turismo industrial y sobre las redes sociales aplicadas al turismo, se han utilizado diversas herramientas -análisis estadísticos, análisis de redes sociales, análisis de los contenidos de las relaciones sociales, análisis del capital social-, comprobándose las hipótesis iniciales y demostrándose que, efectivamente, existe una relación directa entre el capital social generado por las redes sociales de los distintos actores involucrados con el turismo industrial, el grado de desarrollo de dicho turismo y la dinámica relacional de estas redes. Sin embargo, como que a lo largo del trabajo también se ha constatado que se trata de un turismo que presenta algunas debilidades, especialmente su poca sostenibilidad económica, en esta Tesis, después de presentar las conclusiones sobre el análisis realizado y el cumplimiento de los objetivos e hipótesis, se proponen una serie de medidas que pueden ayudar a superar este problema. / Now, in the global world, with a massive use of the new computer technologies and of the telecommunications, the tourists are increasingly experienced and demanding to consume cultural products, with a customization in the offer. In this new context, the industrial tourism is a tourist activity-cultural emergent, that serves so that a lot of destinations, possessors of a significant industrial heritage, can adapt it and reconvert it in a tourist attraction that help to the development of the territory or that serve as I complement to another type of tourism already existent, more consolidated and majority. However, it is a minoritary tourism, to whose around are created some social networks of tourists and of agents, whose relations generate a relational dynamics and a social capital, that help to the development of this tourism. Thus, in this Thesis, from a methodology based in the qualitative analysis by means of surveys, with interviews and questionnaires, with the support of quantitative statistical data, analyses and measures the relational dynamics and the social capital generated by the relations established in these two big groups of social networks, in four destinations whose industrial tourism presents a different degree of development, two in Catalonia, another in Alsace and the other in Scotland; with the aim to confirm, from several previously established hypotheses, if a greater relational dynamics of these social networks corresponds with a greater degree of development of this tourism. To realise this analysis, after justifying the destinations chosen and present the existent theoretical frame on the industrial tourism and on the social networks applied to the tourism, have used diverse tools -statistical analyses, analysis of social networks, analysis of the contents of the social relations, analysis of the social capital-, checking the initial hypotheses and showing that exists a direct relation between the social capital generated by the social networks of the actors of the industrial tourism, the degree of development of this tourism and the relational dynamics of these networks. However, in this work also has confirmed that it is a tourism with some weaknesses, especially his little economic sustainability, by which, in this Thesis, after presenting the conclusions on the analysis realised and the fulfilment of the aims and hypothesis, propose a series of measures that can help to solve this problem.

Introducció: La relativa novetat de la immigració estrangera a Catalunya explica la incipient producció en temes que relacionen immigració i salut. Els principals treballs que s'han dut a terme es centren en les malalties infeccioses, la salut mental i la diversitat cultural. Objectius: Elaborar un estat de la qüestió sobre la relació entre immigració i salut a Catalunya, i en el context internacional. Posteriorment es volen analitzar els patrons de salut que presenten els immgirants estrangers a Catalunya i aportar, si cal, millores pràctiques per a la recerca i l'assistència sanitària de la immgiració estrangera. Metodologia: S'ha elaborat un estudi ecològic a partir del padró continuo i del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) per a l'any 2003. S'han utilitzat també les dades del Panel de Desigualtats (PaD) de la Fundació Jaume Bofill i metodologia qualitativa per a complementar l'anàlisi. Resultats: S'observen tendències que recolzen la teòria dels immigrants 'sans' en comptes dels 'immigrants portadors' de malaltia. Els resultats són coincidents amb els estudis previs encara que les diferències existents segurament s'expliquen per la manca de dades i registres poblacionals, i pel biaix que presenten part dels estudis publicats sobre immigració i salut. Conclusions: Els resultats obtinguts indiquen que al introduir variables socioeconòmiques, sobre les condicions de vida i immigrants de totes les procedències la variable migratòria perd pes com a determinants de salut. Cal, però, elaborar un sistema de recollida de dades que permeti fer estudis poblacionals sobre la relació entre migració i malaltia. Les dades poblacions ajudarien a millorar i desenvolupar l'assistència sanitària als immigrants estrangers i els seu estat de salut.La present recerca ha estat duta a terme entre l'abril del 2003 i el desembre del 2006 en el si del Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB. / Introduction: The relative new phenomenon of foreign immigation in Catalonia explains the growing research about the connection of health and immigration. Research mainly focuses on infectious deseases, mental health and cultural diversity. Objectives: To discuss the current relationship between immigration and health, both in Catalonia and international contexts. To analyse the health patterns of foreign immigrants in Catalonia and to propose -if necessary- practical measures to improve the research and medical assitance of the foreign immigrant community. Methodology: Ecological study with population data (municipalitaty registers) and clinical data (hospital discharges) for the year 2003. Data from the panel survey, Panel de Desigualtats (PaD), of the Fundació Jaume Bofill has also been used as well as a qualitative methodolgy to complete the analysis. Results: One can observe trends that support the "healthy migrant" theory versus "sick migrants". The results match previous studies eventhough the existing differences can be explained by the lack of data and population registries, and the biased nature of immigration and health publications. Conclusions: The results indicate that if socio-econonic variables are taken into account, such as life conditions of immigrants of all origins, the migration factor cannot support fully the determinants of health. There is the need to create a data collection system that will guarantee the creation of population studies about the relationship between disease and immigration. Better data collection would mean the improvement and development of medical assistance to foreign immigrants and their health.This research has taken place between april 2003 and december 2006 by the Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB.