La presente tesis doctoral trata de valorar la huella que ha dejado hasta el momento la dimensión europea de ordenación en la planificación territorial del Estado español. Bajo este objetivo general, la investigación consta de diferentes etapas que se corresponden con distintas escalas de análisis. En primer lugar, se toma como ámbito de estudio la escala europea, especialmente la Unión Europea como entidad política, que si bien no posee competencias en ordenación territorial, ha difundido y publicado una serie de orientaciones y documentos específicos en la materia. Además, la trayectoria seguida por la política territorial de la Unión muestra que está cobrando relevancia entre sus objetivos políticos y que su influencia en las escalas administrativas inferiores es cada vez mayor. En el contexto europeo, también se analizan las orientaciones de ordenación derivadas del Consejo de Europa, cuya producción científica puede considerarse íntimamente ligada a la actividad de la Unión. Del estudio de este contexto se concluye que existen una serie de documentos europeos de referencia cuyas determinaciones han establecido un marco de ordenación territorial común para los Estados miembros y las regiones europeas, entre los cuáles destacan la Estrategia Territorial Europea, los Principios Directores para el Desarrollo Territorial Sostenible, el Convenio Europeo del Paisaje y la Agenda Territorial de la Unión Europea. En segundo lugar, el ámbito de estudio se traslada al Estado español, centrándose concretamente en las Comunidades Autónomas, puesto que son las que poseen las competencias exclusivas en ordenación del territorio. En esta fase de la investigación, se trata de evaluar el grado en que las distintas Comunidades Autónomas han integrado en sus respectivos planes territoriales las orientaciones de ordenación establecidas por los documentos europeos de referencia (teniendo en cuenta que éstos no tienen carácter regulador ni imperativo), de manera que se realiza un estudio comparado entre los planes territoriales autonómicos aprobados con posterioridad a la aparición de los mencionados documentos. Por último, la investigación trata de desarrollar una valoración argumentada en torno a la influencia de la escala europea de ordenación más allá de la retórica plasmada en los planes territoriales: por un lado, sobre el propio territorio, mediante la implementación real de las determinaciones europeas integradas en los planes autonómicos; y por otro lado, sobre el sistema administrativo de ordenación territorial, mediante la asunción de los principios relacionados con la gobernanza territorial. Para ello, se toman tres casos de estudio de Comunidades Autónomas (Navarra, Andalucía y Cantabria) que, de acuerdo con los resultados de la anterior etapa de la investigación, han integrado en sus planes las orientaciones europeas. En estos tres casos de estudio, la información se obtiene principalmente por medio de trabajo de campo y entrevistas en profundidad, de manera que se recogen las opiniones y explicaciones de diferentes expertos/as sobre la implementación de las orientaciones europeas en su Comunidad Autónoma. / This doctoral thesis, titled “Spatial planning in Spain in light of European territorial policies. From rhetoric to practice” aims to assess the impact to date of the European dimension on spatial planning in Spain. Under this general objective, the research consists of different stages which correspond to the different levels of analysis. Firstly, the European level is studied, in particular the European Union as a political entity, which, though lacking specific competencies for spatial planning, has published a number of guidances and documents addressing this topic. Furthermore, the trajectory of spatial policy in the Union shows that this is gaining in relevance among its political objectives, and that its influence in lower administrative levels is growing. In the European context, the planning guidances of the European Council are also analyzed, as its scientific output is intimately linked to the activity of the Union. From the analysis of this context, this thesis concludes that there are a series of European reference documents whose guidances have established a framework for spatial planning common to all member states and European regions, foremost among which are: the European Spatial Development Perspective, the Guiding Principles for Sustainable Spatial Development of the European Continent, the European Landscape Convention and the Territorial Agenda of the European Union. Secondly, the focus of this study turns to Spain, examining the autonomous communities, which possess exclusive competencies in spatial planning. In this section, this thesis attempts to evaluate the degree to which the various autonomous communities have integrated into their spatial plans the planning guidances established by the European reference documents (considering that these are not of a regulatory or binding nature), by conducting a comparative study of the regional territorial plans approved after the publication of the aforementioned documents. Finally, this thesis evaluates the influence of the European planning level beyond the rhetoric of territorial plans: firstly, on the physical territory, through the actual implementation of the European guidances integrated into regional plans; and secondly, on the administrative system of spatial planning, through the incorporation of principles related to territorial governance. Three case studies of autonomous communities (Navarra, Andalucía and Cantabria) are conducted, which, according to the results of the previous research stage, have integrated into their plans the European guidances. In these case studies, evidence is collected primarily through field work and in-depth interviews, obtaining the opinion of various experts on the implementation of European guidances in their autonomous communities.

La dimensión fractal aplicada a la distribución temporal de la precipitación hace referencia al cumplimiento en mayor o menor medida de la característica de autosimilitud, es decir, a una recurrencia regular de la precipitación. Dicho de otra manera, equivaldría a una repetición regular en el tiempo en mayor o menor medida de los sucesos lluviosos a diferentes escalas temporales. Así, a valores más altos de la dimensión fractal (D), más se cumple esta característica, y a valores más bajos, menos se cumple. A partir de los datos de lluvia a resolución 10-minutal proporcionados por la red de estaciones automáticas de la Agencia Estatal de Meteorología española, se ha llevado a cabo el cálculo de la dimensión fractal para un total de 45 observatorios repartidos por la España peninsular y Baleares, tanto a nivel anual como para el semestre cálido (de abril a septiembre) y para el semestre frío (de enero a marzo y de octubre a diciembre). Los valores que se obtienen durante el semestre cálido son siempre inferiores a los obtenidos a nivel anual, al contrario que durante el semestre frío. Los mayores valores de dimensión fractal se dan en la región norte de la Península Ibérica, y los más bajos en la región oriental y valle del Ebro. El comportamiento es similar en ambos semestres. La dimensión fractal guarda una buena correlación negativa con el índice de concentración y una buena correlación positiva con la entropía, con lo que a valores más altos, menor concentración diaria de la precipitación y mayor nivel de desorden. Al igual que ocurre con la precipitación en el área de estudio, la dimensión fractal presenta una notable variabilidad interanual, donde no siempre ocurre que los valores anuales para el semestre cálido son inferiores a los valores del semestre frío del mismo año. Las relaciones entre las situaciones sinópticas y los valores de la dimensión fractal dependen en gran medida de la región del área de estudio que se considere. Los valores más elevados de D se dan en aquellas áreas en las que domina la lluvia de origen frontal frente a la de origen convectivo, ocurriendo lo contrario en aquellas áreas con valores de D más bajos. / The fractal dimension applied to the temporal distribution of rainfall refers to compliance, to a greater or lesser degree, with the characteristic of self-similitude, that is to say, with a regular recurrence of rainfall. Expressed in another way, it would be the equivalent of a regular repetition, in time and in varying degrees, of rainfall events at different temporal scales. Thus, at higher values of the fractal dimension (D), there is greater compliance with this characteristic, and at lower values, there is less compliance. We used rainfall data at a 10-minute resolution provided by the network of automatic stations belonging to the Spanish State Meteorology Agency to calculate the fractal dimension for a total of 45 observatories distributed throughout peninsular Spain and the Balearic Isles, both at annual level and for the warm six-month period (from April to September) and for the cold six-month period (from January to March and from October to December). The values obtained during the warm six-month period are always lower than those obtained at annual level, contrary to what occurs during the cold six-month period. The highest fractal dimension values are seen in the northern region of the Iberian Peninsula, and the lowest ones in the eastern region and the Ebro Valley. The behaviour pattern is similar in both six-month periods. The fractal dimension is closely and negatively related to the concentration index, and closely and positively associated with entropy; thus, at higher values, there is less daily rainfall concentration and a higher level of disorder. As occurs with rainfall in the study area, the fractal dimension exhibits noteworthy interannual variability, in which the annual values for the warm six-month period are not always lower than the values for the cold six-month period of the same year. The relationships between weather types and the values for the fractal dimension depend to a great extent upon the region of the study area considered. The highest values of D occur in areas in which frontal rainfall dominates over that of convective origin, and the opposite occurs in areas presenting lower D values.

Introducció La Crisi de Salinitat Messiniana (MSC) constitueix un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la Mediterrània ara fa entre 5.97-5.33 Ma i que es va caracteritzar principalment per un important aïllament de l’oceà Atlàntic, a conseqüència del que es van depositar gran quantitats d’evaporites (sals i guixos) als fons marins i es va produir una important erosió de les zones marginals, indicant que s’hauria pogut produir un descens del nivell de la Mediterrània de fins a 1000-1500 m sota l’actual nivell del mar. La MSC representa un esdeveniment de notable interès per il•lustrar canvis ambientals excepcionals, tractant-se d'un episodi que no té parangó en la història de la Terra i del qual no es disposen d'exemples similars en l'actualitat. La incògnita sobre la naturalesa de la major part de les evaporites i superfícies d'erosió de la Mediterrània encara resta per resoldre, constituint un repte i objecte de debat vigents per a la comunitat científica actual. Contingut de la investigació L’objectiu principal de la present tesi doctoral és establir quins trets van caracteritzar la sedimentació durant la transició Miocè-Pliocè i la posterior transgressió del Pliocè a l’illa de Mallorca per posteriorment definir com es relaciona aquest registre amb diferents models de MSC proposats pel conjunt de la Mediterrània. El registre de la MSC conservat a l’illa de Mallorca resulta especialment adequat per poder analitzar possibles escenaris, tenint en compte que el promontori Balear, a diferència d'altres conques de la Mediterrània, s’ha mantingut relativament estable en termes de moviments verticals, des del Miocè superior. Per a això, s'ha procedit a l'anàlisi estratigràfica d’un total de 100 afloraments i sondatges, molts d’ells totalment inèdits o poc estudiats fins ara, corresponents a les principals conques neògenes de l’illa de Mallorca. Així, les principals discontinuïtats, la geometria estratigràfica i els canvis de fàcies han estat caracteritzats en termes de majors superfícies d'erosió, correlacions laterals i organització vertical de fàcies, amb vistes a la reconstrucció de possibles escenaris. Conclusió Els resultats indiquen que a l’illa de Mallorca el desenvolupament de la MSC es més proper i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir desprès de la deposició de l’evaporita marginal i del Complex Carbonàtic Terminal. Segons aquests models, haurien existit dos episodis evaporítics. Durant el primer episodi (5,97-5,94 Ma) s’hauria produït una baixada del nivell de la Mediterrània de poc calat que hauria provocat la deposició de una unitat detrítica en els marges i dels guixos del depocentre de la conca de Palma. Entre els dos episodis evaporítics s’hauria produït una breu restitució del nivell del mar (5,94-5,77 Ma) que hauria provocat l’última deposició de carbonats a les zones marginals i fàcies Lago Mare. El segon episodi (5,77-5,33 Ma) correspondria a la principal davallada del nivell de la mar (1500-2000 m) que hauria provocat la deposició de les evaporites abissals de la Mediterrània i l’erosió (MES) dels depòsits marginals depositats durant el primer episodi o abans de la crisi. Complementàriament, l’anàlisi de la fauna insular messiniana-pliocena de les Illes Balears juntament amb les dades geoestructurals disponibles, ens permeten derivar conclusions sobre la magnitud de la dessecació mínima necessària per a que es pogués fer efectiva la colonització del promontori Balear per noves faunes terrestres-continentals a finals del Messinià. Un mínim de 1.000-1.200 m de reducció del nivell del mar Mediterrani s'hauria d'haver assolit per permetre la colonització de la fauna terrestre de les Illes Balears durant el màxim de la MSC, fet que constitueix clarament una nova i sòlida evidència a favor del paradigma o model de conca profunda dessecada a la Mediterrània durant la crisi. / Introducción La Crisis de Salinidad Messina (MSC) constituye un acontecimiento excepcional que tuvo lugar en el Mediterráneo hace 5.97-5.33 Ma que se caracterizó principalmente por un importante aislamiento del océano Atlántico. Como consecuencia se depositaron gran cantidades de evaporitas (sales y yesos) en los fondos marinos y se produjo una importante erosión de las zonas marginales, lo que nos indica que podría haberse producido un descenso del nivel del Mediterráneo de hasta 1000-1500 m bajo el actual nivel del mar. La incógnita sobre la naturaleza de la mayor parte de las evaporitas y superficies de erosión aún está pendiente de resolver, constituyendo todavía un reto y objeto de debate vigente para la comunidad científica. Contenido de la investigación El objetivo principal de la presente Tesis Doctoral es establecer qué rasgos caracterizan la sedimentación durante la transición Mioceno-Plioceno y la posterior transgresión del Plioceno en la isla de Mallorca, así como definir cómo se relaciona este registro con los diferentes modelos de MSC Propuestos para el conjunto del Mediterráneo. Para ello, se ha procedido al análisis estratigráfico de un total de 100 afloramientos y sondeos, muchos de ellos totalmente inéditos o hasta ahora poco estudiados, correspondientes a las cuencas neógenas de la isla de Mallorca. Así, las principales discontinuidades, la geometría estratigráfica y los cambios de facies han sido caracterizados en términos de mayores superficies de erosión, correlaciones laterales y organización vertical de facies, con vistas a la reconstrucción de posibles escenarios. Conclusión Los resultados obtenidos indican que en la isla de Mallorca el desarrollo de la MSC es más cercano y coherente con los modelos que defienden que la principal fase de desecación se produjo después de la deposición de la evaporita marginal, el Complejo Carbonatico Terminal y el Lago Mare. Por otra parte, un mínimo de 1.000 a 1200 m de reducción del nivel del mar Mediterráneo se debería haber alcanzado para permitir la colonización de la fauna terrestre de las Islas Baleares durante el máximo de la MSC, lo que constituye claramente una nueva y sólida evidencia a favor del paradigma o modelo de cuenca profunda desecada en el Mediterráneo durante la crisis. / Introduction The Messinian Salinity Crisis (MSC) is an event of great environmental importance that affected the evolution of all the Mediterranean and also global sea-level. In the Mediterranean, the crisis was mainly characterized by isolation with the Atlantic Ocean, resulting in a new hydrological budget the consequence of which was the deposition of large amounts of evaporites (salt and gypsum) and large-scale erosion of its margins. This indicates a significant sea-level fall and/or desiccation of the Mediterranean, which some authors consider to have been 1000-1500 m below present sea-level. The nature of the majority of the evaporites and erosional surfaces is still unknown and represents a challenge for, as well as a subject of, debate in the scientific community. Research content The main aim of this PhD thesis is to establish what features characterize sedimentation during the Miocene-Pliocene transition and the subsequent Pliocene transgression on the island of Mallorca in order to establish how it relates to the different proposed MSC scenarios for the whole of the Mediterranean. To this purpose, a stratigraphic analysis has been produced from a total of 100 exposures and boreholes corresponding to the main Neogene basins of Mallorca, many of which are completely unknown and others either little or not at all studied until now. In this way, the main discontinuities, the stratigraphic geometry and the changes of facies have been characterized in terms of the major erosional surfaces, lateral correlations and vertical organization of facies, in order to reconstruct and test possible scenarios. Conclusion The results indicate that on the island of Mallorca the development of the Messinian Salinity Crisis is nearer to and coherent with the models that represent the main phase of desiccation being produced after the deposition of the marginal evaporites, the Terminal Carbonate Complex and the Lago Mare event. On the other hand, a minimum of 1000-1200 m drawdown of the Mediterranean sea level should have been achieved to allow the continental-terrestrial faunal colonization of the Balearic Islands during the MSC peak, which clearly constitutes solid new evidence supporting the deep-basin shallow-water (also called deep desiccated basin) paradigm.

En las últimas décadas, los países se han vuelto más conscientes de los impactos que el modelo de crecimiento económico puede tener sobre el medio natural y el desarrollo de sus sociedades sobre todo en el espacio rural, requiriendo establecer una definición más completa del concepto de competitividad, avanzando desde lo meramente productivo hacia un enfoque que considere las dinámicas del territorio, su relación con los actores, sectores productivos e instituciones, proponiendo una lógica de innovación y cooperación para potenciar las fortalezas endógenas y aprovechar las oportunidades exógenas. Esta perspectiva es definida como competitividad territorial; constructo que estructura esta tesis doctoral, la que buscará configurar una estrategia que al implementarse en un territorio rural, permita a éste desarrollarse de manera sostenible, haciéndolo a su vez competitivo. Al ser una investigación aplicada, tiene como propósito la resolución de problemas inmediatos en la gestión multidinámica de territorios rurales, estableciendo para ello una estrategia replicable, basada en la observación y análisis de la cuenca del río Aysén, Chile, la que conseguirá como resultado el diseño de una propuesta de proyecto factible de un modelo de gestión integral sostenible de espacios rurales. / In recent decades, countries have become more aware of the impact that the economic growth model can have on the environment and the development of their societies, especially in rural areas, require establishing a more complete definition of the concept of competitiveness , moving beyond the merely productive towards an approach that considers the dynamics of the territory, its relationship with the actors, production sectors and institutions, proposing an innovation and cooperation to enhance the strengths endogenous and exogenous opportunities. This perspective is defined as territorial competitiveness; construct that structure this thesis, which seek to set up a strategy to be implemented in a rural area, enabling it to develop sustainably, in turn making it competitive. Being a applied research aims at solving immediate problems in dynamic multi management of rural territories, establishing it replicable strategy, based on observation and analysis of river basin Aysen, Chile, which will get as a result designing a feasible project proposal of a sustainable integrated management model of rural spaces.

La gestión ambiental de los territorios basa su actuar en los postulados de la Teoría General de Sistemas y en el paradigma del Desarrollo Sostenible, desde una visión holística e integral, a partir de los postulados de L. V. Bertalanffy. La geografía, como ciencia del territorio, no escapa de esta influencia y desarrolla el concepto de paisaje, y la Geoecología emerge como una disciplina integradora del tiempo y el espacio (temporal y topológica). Desde el informe Brundtland, publicado el año 1987, hasta la primera década del siglo XXI, la materialización del concepto de sostenibilidad en el ámbito urbano, ha estado marcado en los últimos años por el surgimiento de los ecobarrios en Europa, cuya materialización busca el plasmar los postulados de la sostenibilidad urbana, los cuales se remontan a los comienzos del urbanismo moderno, siendo el objetivo final a búsqueda de ciudades eficientes y que tuviesen las cualidades para lograr una buena calidad de vida. A partir de los postulados de la Geoecología del Paisaje y del Desarrollo Sostenible, amparado en los alcances legales que tienen los gobiernos locales para su desarrollo y ámbito de acción, la aplicación de la metodología geoecológica para el estudio del paisaje, en sus diferentes fases de inventario, análisis, diagnóstico y pronóstico, permite la comprensión del territorio a partir de su complejidad. De esta forma, mediante la incorporación de variables intangibles y temporales, el desarrollo de un plan de gestión ambiental local tendría su materialización en un horizonte de 40 años, a partir de la incorporación de los diferentes actores, como los órganos del gobierno municipal como a otros organismos del estado y de la sociedad civil. / The territories’ environmental management, bases its act on the principles of the General System Theory and the paradigm of sustainable development, from a holistic and comprehensive vision, from the postulates of L. V. Bertalanffy. Geography as a science of the territory doesn’t escape from this influence and develops the concept of landscape, and on the other hand, Geoecology emerge as an integrative discipline between time and space (temporal and topological). Since the Brundtland report, published in 1987, until the first decade of the XXI century, the understanding of the concept of sustainability in urban areas, has been marked in the last years by the emergence of eco-neighborhoods in Europe, that seeks to capture the principles of urban sustainability, which dates back since the beginning of modern urbanism, whose ultimate aim was searching for efficient cities that would have had some qualities to accomplish a good quality of life for its inhabitants. From the postulates of the landscape Geoecology and Sustainable Development, protected by the legal scope that local governments have for its development and its sphere of influence, the application of geo-ecological methodology for the study of landscape, in its different inventories’ phases, analysis, diagnosis and prognosis allows the understanding of the territory from its complexity. Therefore, by adding intangible and temporary variables, the development of a local environmental management plan, which incorporates different actors that are involved in its materialization, as local government bodies as others state agencies and civil society, would have its manifestation in a horizon of 40 years.

El análisis de la precipitación diaria es un tema de gran interés en el litoral de la cuenca del Mediterráneo occidental. El interés por este tipo de análisis viene justificado por la presencia de los mayores riesgos ambientales en el Mediterráneo occidental. En esta tesis se analiza la concentración diaria de la precipitación entre 1952-2010, a partir del cálculo de los valores de la concentración diaria CI1, CI5, CI10 e IG1 de la precipitación, y la correlación entre ellos en diferentes periodos. En segundo lugar, se calcula la variación de la concentración diaria de la precipitación entre los subperiodos 1951-1980 al 1981-2010. En tercer lugar, se presenta la distribución espacial de los cuatro índices citados anteriormente. En el cuarto lugar, se analizan las tendencias de la concentración de la precipitación diaria anualmente y la situación sinóptica de los años extremos en cuanto a la concentración diaria de la precipitación en el periodo 1970-2010. Los resultados obtenidos pueden resumirse como; una elevada concentración pluviométrica en la costa mediterránea francesa y la franja oriental de la España peninsular, con valores del IG1 y del CI1 que superan en varios observatorios 0,70 y llegan a aproximarse en alguno a 0,73 (el 25 % de los días más lluviosos aporta hasta el 82 % del total pluviométrico), como se confirma, la existencia de un cambio significativo del índice CI1 anual de la precipitación diaria en el litoral de la cuenca del Mediterráneo occidental durante los últimos 60 años. Finalmente, se concluye que un CI alto se relaciona notablemente con una frecuencia ciclónica (C) alta y una frecuencia anticiclónica (A) baja y viceversa.

El trabajo aborda el problema de los incendios forestales, utilizando como área piloto del Parque Regional de Sierra Espuña y su entorno, generando un Sistema de Información Geográfica (SIG) que incorpora variables climáticas, topográficas, de vegetación y humanas vinculadas directa o indirectamente con los incendios forestales; se implementan índices y modelos de riesgo y simulaciones del comportamiento del fuego con fines predictivos. Se estudian los incendios forestales desde una doble perspectiva: por un lado se confecciona una cartografía detallada del riesgo de incendios en la zona, estableciendo niveles de riesgo en función de un índice resultante de la combinación de los factores que intervienen en el inicio y posterior desarrollo del incendio. Por otro se realizan simulaciones sobre el comportamiento más previsible del fuego, bajo las condiciones particulares del área. También se analizan las posibilidades que ofrecen las imágenes de satélite como complemento para el estudio de incendios forestales.

The main aim is to define the concept of religious tourism in order to understand the complex nature of this phenomenon. Firstly, we analyze the concept of sacred, and especially the relationship with sacred spaces as main areas receiving religious tourism. The concept of the sacred is a universal phenomenon, but it is represented differently according to the religious tradition it belongs, so there is also a local component. The second term studied is tourism. From this point of view, we explore the concept of religious tourism but also other types of tourism in sacred spaces such as pilgrimages, spiritual tourism and cultural tourism. The conclusion reached is a model based on sacred spaces that relates the different motivations of visitors. It identifies some ideal type that let us suggest some management actions in order to avoid conflicts that may arise between the devotees and tourists in sacred spaces. / L’objectiu principal és la conceptualització del turisme religiós de manera que s’entengui la naturalesa complexa del fenomen; i per fer-ho s’analitzen les dues vessants que composen el terme. Per una banda, s’analitza la conceptualització del sagrat i la relació que té amb els espais sagrats com a principals receptors de turisme religiós. S’entén el sagrat com un fet universal i global i alhora local. Per altra banda, s’analitza el terme de turisme religiós i d’altres tipologies turístiques que es poden donar en els espais sagrats, com els pelegrinatges, el turisme espiritual i el turisme cultural. La conclusió a la que s’arriba és un model que, basat en els espais sagrats, relaciona les diferents motivacions dels visitants. Això permet identificar uns tipus ideals que ens permeten suggerir algunes línies de gestió encaminades a evitar els conflictes que es puguin generar en els espais sagrats, amb la finalitat de preservar-ne la naturalesa.

Davant l'actual context d'incertesa climàtica futura, el sud peninsular es concep com una zona especialment sensible a possibles canvis en la dinàmica de la Circulació General Atmosfèrica imperant a l'Atlàntic Nord. En relació amb el canvi global, els diferents informes i models climàtics presenten el Mediterrani i, en concret el sud-est peninsular, com una zona d'especial vulnerabilitat, on la reducció de la precipitació a finals de segle XXI pot arribar a ésser d'un 20-30% respecte dels valors actuals i la temperatura mitjana anual augmentar en un rang de 2 a 6ºC (IPCC, 2007; El canvi climàtic a Espanya. Estat de situació, 2007). La necessitat d'obtenir més informació sobre la dinàmica climàtica natural en el sud peninsular ens remet a arxius sedimentaris, que en el cas de la nostra àrea d'estudi a Sierra Nevada, ens poden proporcionar informació de la variabilitat climàtica holocena a escala centenal-decadal (llacs de muntanya i lòbuls de solifluxió).La tesi doctoral ha demostrat la sensibilitat d'un medi semiàrid d'alta muntanya com Sierra Nevada als canvis ambientals esdevinguts durant l'Holocè, així com l'escàs rang tèrmic necessari per a activar els processos periglacials (i glacials) en el massís a cotes sensiblement més baixes que les actuals. Durant l'Holocè, les fluctuacions tèrmiques s'emmarquen en un rang tèrmic d'aproximadament ± 2ºC. La reconstrucció paleoecològica del nivell de cims és indicativa de la variabilitat paleoclimàtica que ha conduït aquests canvis ambientals. La combinació de baixes temperatures i elevats índexs d'humitat no ha estat suficientment favorable per al desenvolupament del glaciarisme durant l'Holocè a Sierra Nevada, tot i que sí ha estat suficient per intensificar el dinamisme periglacial en altures per sobre dels 2.500 m.Els nostres registres demostren una evident component natural en la variabilitat climàtica del sud peninsular, que també manifesta una progressiva tendència a la aridesa intensificant-se gradualmente durant els últims ~4.200 anys. Aquesta tendència ha determinat paisatge actual del massís, amb una cobertura vegetal manifestament escassa en les seves culminacions.Entre els resultats que s'ofereixen en la tesi cal esmentar:· Escàs dinamisme dels processos periglacials actuals a Sierra Nevada. El monitoratge dinàmic i tèrmic resol la disponibilitat hídrica com un factor clau per activar la solifluxió al massís (Oliva et al., in press).· Tipologia, distribució, cartografia i morfometria dels lòbuls de solifluxió al massís, aprofundint estudis previs fets al Yukon canadenc (Hugenholtz & Lewkowicz, 2002) i als Alps suizos (Matsuoka et al., 2005).·Síntesi de la primera cronologia holocena de la solifluxió en el conjunt de l'àrea mediterrània i Península Ibèrica, amb vuit fases solifluidals/edàfiques a Sierra Nevada. Aquesta cronologia s'ha contrastat amb aquelles prèvies establertes per a sectors dels Alps (Steinmann, 1978; Gamper, 1983 i Veit, 1988).·Sondeig de les llacunes més altes d'Europa (Aguas Verdes, Rio Seco i Lagunilla de Rio Seco) que evidencien una clara tendència a la aridesa des de l'Holocè Mig al massís, pauta també constatada al nord d'Àfrica (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000) i sud-est ibèric (Burjachs et al., 2007).·Coincidència entre les fases d'inestabilitat de vessants determinats en registres solifluidals i lacustres amb moments de major precipitació (Jalut et al., 2000), avanç glacial als Alps (Hormes et al., 2006) i anomalies positives de radiocarboni (Stuiver et al., 1997). Condicions climàtiques caracteritzades per un augment de temperatura i menors precipitacions impliquen major dominància del desenvolupament edàfic en sectors topogràficament favorables i una estabilització de la dinàmica de vessants a Sierra Nevada.·Reconstrucció relativa de la variabilitat de la precipitació i temperatura en Sierra Nevada i el seu context regional durant els últims ~7.000 anys BP.NOTA: Aquesta tesi ha estat defensada segons la normativa de la Universitat de Barcelona referent a la Menció de Doctor Europeu / "Holocene alpine environments in Sierra Nevada (Southern Spain)"TEXT:The geographical position of Sierra Nevada in southern Iberian Peninsula determines important landscape changes during the Holocene: the massif has been as a climate border in southernmost Europe. Our research has proved a succession of environmental changes in this massif related to Holocene climate dynamics. Geomorphologic processes in Sierra Nevada react sensitively to small changes in temperature and/or moisture regimes, showing the proximity of these processes to their climate boundaries.We studied two sedimentary archives located in the present periglacial belt: solifluction lobes and mountain lakes. Thermal and dynamic control of solifluction lobes shows evidence of a very low solifluction activity under present climate conditions. Solifluction records provide a chronology of periglacial activity/soil formation timing for the last 7 ky BP whereas cores extracted from the highest lakes ever cored in southern Europe reveal up to seven phases of slope instability during the last 6 ky BP.Displacements of the mid-latitude westerlies towards southern positions than today implied higher precipitations and colder temperatures in Sierra Nevada; periglaciarism extended downvalleys, solifluction activated at altitudes down to 2500 m and enhanced slope dynamics transferred more sediment onto the lakes. By contrast, a major persistence of the subtropical high-pressure belt in the Mediterranean area determined warmer temperatures and lower moisture indexes: cold processes had to migrate upwards the valleys, grass recover became denser and slowed down mass movements, reducing solifluction and sediment inputs into the lakes.Both natural archives provide a synchronous timing for Mid-Late Holocene slope instability in this high semiarid massif. Lake sediments report a progressive arid trend in the massif intensifying since ~4.2 ky BP that has conditioned solifluction activity to shift gradually to higher altitudes. This arid trend is also reflected in proxies from the south-eastern corner in the Iberian Peninsula (Burjachs et al., 2007) and northern Africa (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000).

La tesi pretén posar en relleu les interrelacions entre el territori i els noms de lloc (o topònims), i demostrar la idoneïtat de l'enfocament geogràfic en l'estudi de la toponímia. S'ha actuat, en aquest sentit, a dos nivells: per una banda, s'ha aprofundit en els aspectes teòrics de la ciència onomàstica, amb vista a argumentar que la geografia constitueix un dels tres pilars bàsics en què es fonamenta tota investigació sobre els noms de lloc (essent els altres dos la lingüística i la història). D'altra banda, els plantejaments teòrics s'han aplicat a l'estudi geogràfico-toponímic d'una regió concreta de Catalunya: la comarca del Baix Camp (695,30 km2 i 140.546 habitants el 1996), la capital de la qual és Reus. En el pla concret de l'estudi dels noms de lloc de la comarca, una de les primeres qüestions que ens hem hagut de plantejar en profunditat ha estat l'ordenació i la sistematització dels topònims. Aquest aspecte l'hem considerat com una condició estructural de la recerca; en el sentit de donar al conjunt dels noms una "xarxa referencial" lògica al nivell de l'espai. Estudiades les diverses fórmules i propostes existents al respecte, hem arribat a la conclusió que era impossible establir una tipologia única, de valor general i aplicable a qualsevol territori. Partint d'aquesta base, hem elaborat una tipologia d'ordenació especifica per a la toponímia de la comarca, que hem fonamentat en els trets geogràfics bàsics del seu territori. Des del punt de vista metodològic, ha estat igualment imprescindible preparar un “corpus” de toponímia adequat a les nostres necessitats, i que fos operatiu a la pràctica. Aquest “corpus” l'hem identificat com la toponímia bàsica de la comarca. Tal com hem tingut ocasió de definir-lo, consisteix en el conjunt de noms de lloc que es pot considerar com a vigent dins la demarcació estudiada. Globalment representa un total d'uns 16.500 topònims, que es reparteixen entre els vint-i-nou municipis (inclòs l'antic terme de la Mussara) del Baix Camp. Des de la perspectiva de la distribució temàtica, una tercera part de la “toponímia bàsica” correspon a elements de caràcter físic, mentre que les altres dues terceres parts fan referència a l'activitat humana, en el sentit més general de l'expressió, Tot i aquesta diferent importància quantitativa, hem tingut ocasió de constatar -i d'assenyalar en el seu moment- que la seva significació territorial no té el mateix valor. La toponímia del medi físic és més variada al nivell del detall; té una diversificació lèxica més gran i presenta, a més, unes diferències considerables entre uns municipis i uns altres (en funció de la variació del propi medi físic). En canvi, la toponímia sobre l'activitat humana respon a uns patrons d'articulació més generals i presenta un grau de diversificació interna molt menor. L'estudi de la toponímia de la comarca al nivell del detall ens ha permès, també, detectar unes similituds i unes diferències en la utilització de determinats genèrics molt remarcables, Sobre aquesta base, hem pogut fer en alguns casos una sèrie de precisions de detall sobre l'àmbit concret de distribució de determinats termes de caràcter geogràfic (aspecte que, fins ara, no quedava del tot aclarit en les obres i els diccionaris a l'abast), En aquest sentit, creiem que l'enfocament específicament geogràfic de la recerca ha permès que arribéssim a aquests resultats, L'estudi detallat dels aspectes territorials dels inventaris onomàstics i la correlació cartogràfica d'aquesta informació han estat els factors metodològics fonamentals del procés, Pel que fa a les conclusions, ha quedat àmpliament palès a partir de la nostra anàlisi, que, amb caràcter general, la toponímia és un reflex fidel de les realitats del territori, de les interrelacions entre els seus aspectes físics i humans, i de les transformacions successives que aquest territori experimenta. En aquest sentit, el cas del Baix Camp és paradigmàtic perquè els seus noms de lloc testimonien dos aspectes fonamentals del territori actual: d'una banda, la importància que ha tingut (com a mínim fins l'últim terç del segle XX) el món rural i les activitats agràries; d'altra banda, la profunda transformació socioeconòmica que ha registrat en les tres darreres dècades, i que s'ha concretat, particularment, en l'expansió urbanística derivada de les activitats industrials i del turisme. Com a corol.lari de l'estudi, dues observacions finals, L'una en relació amb el treball dut a terme; l'altra, en relació amb el sentit general de la geografia, La primera va en la línia de remarcar que ens movem dins un camp en e! qual hem d'estar disposats, permanentment, a arribar a noves conclusions. En el camp de la toponímia, la manca d'una informació de base extensa, homogènia i globalment fiable és, sens dubte, un condicionant de cara al futur. Però és segur que a mesura que es vagin omplint els buits existents, s'aniran depurant les observacions i fent més precisos els resultats de qualsevol recerca, És convenient no perdre de vista, en aquest context, que per a l'estudiós, i per al geògraf en particular, el repte no és arribar a uns resultats perfectament acabats. Més aviat diríem que és donar compte del món, del territori, de la realitat immediata que ens envolta i que, per definició, està en transformació permanent. La segona observació apunta cap a una perspectiva més general, i amb ella reprenem el fil de les consideracions que hem anat fent, en diversos capítols i apartats de la tesi, sobre la raó de ser i sobre les possibilitats de la geografia com a eina de coneixement. Es tracta, senzillament, de reivindicar la seva plena validesa i la seva utilitat; sobretot perquè, com a disciplina de síntesi vinculada específicament a l'estudi del món -entès com una globalitat- ofereix unes possibilitats insospitades per a la sensibilització i l'aprenentatge amb caràcter general. l això, en uns moments de desconcert intel.lectual i de banalització cultural en el pla col.lectiu, pensem que no és poca cosa. / This thesis illustrates the links between territory and place-names and demonstrates the suitability of a geographical approach to the study of toponymy. This is achieved on two levels: first, the theoretical aspects of onomastics are analysed in order to show that geography is one of the three main pillars supporting research into place names (the other two being linguistics and history). Second, the theoretical positions outlined are applied to the geographical-toponymic study of an area within Catalonia: the comarca of the “Baix Camp” (695,30 km2 and 140.546 inhabitants at 1996), whose capital is the town of Reus. Drawing on bibliographic records, documents and maps, the ''basic toponymy" of the Baix Camp is established (that is, the place-names, currently used, in this territory). Nearly 16,500 toponyms are recorded (23.7 names per Km2). The ''basic toponymy" of the Baix Camp is ordered in accordance with certain geographical criteria, and then analysed in detail. In general, it can be concluded that the toponymy constitutes a faithful reflection of the realities of the territory, of the interrelationships between its physical and human aspects and of its successive transformations. In this sense, the case of the Baix Camp is paradigmatic since its place-names stand testimony to two fundamental aspects of the present-day territory: on the one hand, the importance that the rural world and agrarian practices have held (at least until the last thirty years of the XX century); and on the other, the far-reaching socio-economic transformation that has occurred in the last three decades, and which has manifested itself above all in the urban expansion derived from industrial activities and tourism.