No description available.

L'objecte principal d’anàlisi de la tesi és el professorat universitari de geografia de l’entorn catalano-valencià-balear, i en particular, l’estudi de quina és la presència, la categoria assolida i la producció científica de les dones dins aquest col·lectiu. La recerca vol incorporar la perspectiva de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones com a una aplicació de la transversalitat de gènere, de manera que les xifres de la primera part del treball empíric de caire quantitatiu, van acompanyades d’un treball qualitatiu, en un intent d’explicar-les segons la prespectiva dels seus i de les seves protagonistes. Volem veure, així, el punt de vista del professorat respecte al que significa la carrera professional dins l’acadèmia, en especial pel què fa a la genderització que comporta. La genderització, en som conscients, no és exclusiva de la Geografia, però aquesta disciplina social, especialment masculinitzada, sembla que segueix una tendència a contracorrent respecte al major equilibri de sexes, que en les darrers anys es va aconseguint en els diferents àmbits de la ciència. Per a l’anàlisi quantitativa s’han utilitzat les dades sobre el professorat referents als departaments o unitats de Geografia de nou universitats públiques de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears (un total d’onze departaments els quals representen prop del 30% del total de departaments de la geografia de l’Estat Espanyol); també s’ha portat a terme un treball bibliomètric basat en les revistes de geografia que es publiquen en algunes d’aquestes mateixes universitats. Per a l’anàlisi qualitativa s’han realitzat 54 entrevistes en profunditat a 40 professores i 14 professors dels 11 departaments de geografia objecte d’estudi (el que representa, també, quasi un 30% del seu professorat numerari). El punt de partida de la recerca -i part essencial de l’estat de la qüestió sobre el tema que es presenta com a introducció- ha estat la recopilació dels principals resultats aportats pels estudis realitzats en l'àrea anglosaxona, arran de l’article de Wilbur Zelinsky (1973), sobre l'absència de geògrafes en la tasca professional de la Geografia i en particular en els departaments universitaris d'aquesta especialitat. / The aim of this thesis is to study the professors of Geography at the universities of the Catalan-Valencian-Balearic regions, particularly the presence of women and their academic trajectories. The research incorporates the perspective of equal opportunities between men and women as an application of the gender approach. The analysis combines quantitative and qualitative methods of analysis in an attempt to explain the behaviours according to the perspective of their protagonists. For the quantitative analysis it was used data from the Geography Academic Departments or Units from nine public universities in Catalonia, Valencia and the Balearic Islands (a total of eleven departments which represent nearly 30% of all departments of geography in Spain). It was also carried out a bibliometric study based on geography journals that are published in some of these same universities. For the qualitative analysis it were carried out 54 interviews to geography professors – 40 women and 14 men - from the 11 departments of geography (representing also almost 30% of the professors of these departments). The starting point of the research and an essential part of the state-of-art has been the compilation of the previous results provided by studies in the Anglo-Saxon area, mainly the article of Wilbur Zelinsky (1973) about the absence of women in professional Geography and in the academic career.

A la present recerca, s'ha testat l'aplicabilitat d'un principi conceptual provinent de l'Ecologia del Paisatge ('Aggregated with Outliers' -AWO; Richard T. Forman 1995), que tracta sobre les configuracions universals del paisatge requerides, de cara a mantenir les funcionalitats ecològiques i promoure la sostenibilitat dels usos i les activitats humanes en el territori del paisatge. D'especial interès, l'anàlisi territorial es realitza des d'una perspectiva integrada (holística), i pot ser aplicat en escenaris d'escassa informació ecològica dels paisatges.Un cop analitzades i resoltes les qüestions (tant conceptuals com aplicades) de la definició topològica dels espais, les tipologies i llindars resultants, ha estat mitjançant l'anàlisi composicional en base als valors de superfícies, densitats i diversitat de les tipologies (segons usos i extensió), que s'han definit unes característiques necessàries per la modelització en base AWO.L'aplicació realitzada posteriorment, en base a un model d'optimització espacial, s'ubica en l'interfície entre la teoria normativa analitzada i la seva aplicació. D'aquesta manera s'ha pogut fer front a la seva integració dins els processos de planificació integrada del paisatge. Els resultats obtinguts d'aquesta manera ens remarquen els dèficits i potencials dels territoris analitzats de forma quantificada, considerant els usos del sol existents en referència a uns òptims universals preestablerts. El procediment normatiu que s'ha aplicat als cinc paisatges de l'entorn de Barcelona pot ser susceptible de ser aplicat a altres paisatges amb elevada pressió antròpica, llavors. / En la presente investigación, se ha testado un principio conceptual proveniente de la Ecología del Paisaje ('Aggregated with Outliers' -AWO; Richard T. Forman 1995), que trata sobre las configuraciones universales del paisaje requeridas, de cara al mantenimiento de las funcionalidades ecológicas del mismo y que permitan la ordenación de los usos y actividades humanas de forma sostenible. Como interés principal está el análisis territorial desde una perspectiva integrada (holística), y puede ser aplicado en escenarios con escasa información ecológica sobre los ecosistemas presentes.Una vez analizadas y resueltas las cuestiones (tanto conceptuales como aplicadas) de la definición topológica de los espacios, tipologías y lindares resultantes, mediante el análisis composicional de superficies, densidades y diversidad de las tipologías (según usos y extensión) se han definido unas características necesarias de la modelización en base AWO.La aplicación realizada con posterioridad, en base a un modelo de optimización espacial, se ubica en la interfaz entre la teoría normativa analizada y su aplicación real. De esta manera se ha podido hacer frente a su integración en los procesos de planificación integrada del paisaje.Los resultados obtenidos de esta forma nos remarcan de forma cuantificada el déficit y potenciales de los territorios analizados, considerando los usos del suelo existentes en referencia a unos óptimos universales preestablecidos. El procedimiento normativo que se ha aplicado a los cinco paisajes del entorno de Barcelona es susceptible de ser aplicado a otros paisajes con elevada presión antrópica. / In the research done, it has been tested the applicability of a conceptual principle on Landscape Ecology (Aggregated With Outliers -AWO; Richard T. Forman 1995) that discusses the required universal land uses configurations, in order to maintain the ecological functionality while promoting sustainability for land planning and human activities. Equally remarkable, the results will be obtained from an integrated perspective (holistic view), and can be deployed amidst unavailable ecological information scenarios.Once the conceptual and applied questions on spaces definition, typology ranges and thresholds are solved, there have been defined some required characteristics for AWO based modelling, through compositional analysis (area, density and diversity).The application later developed stands in the interface between normative theory and its real applicability. It has been proved this way is possible to face integrated landscape planning, following AWO modelling processes.The results finally obtained are this way a remark of which are the landscape deficits and potentials in a quantified way, with existing land uses and sizes in reference to optimal predefined ones. The normative procedure defined then for the five landscapes around Barcelona can be applied to other heterogeneous landscapes, with high population pressure.

No description available.

No description available.

La present tesi doctoral té com objectiu avaluar quin és l'ús del territori que fan els habitants a Catalunya a partir de la seva mobilitat habitual per treball i per estudis i la derivada de la disponibilitat d'una segona residència. Per a assolir aquest objectiu utilitza les dades del cens de 2001, que per primera vegada recull aquest tipus d'informació per al conjunt d'Espanya. La investigació parteix de la hipòtesi que la mobilitat creixent de la població determina el fet que assignar les persones únicament al lloc de residència cada vegada té menys sentit, ja que a través dels seus desplaçaments habituals, la població està en contacte amb altres municipis diferents al de residència. A aquest tema està consagrada un part important de la tesi, ja que es fa un repàs exhaustiu a les transformacions demogràfiques i territorials esdevingudes a Catalunya durant el període 1986-2001. És per motiu ressenyat que la tesi planteja la necessitat de superar aquesta concepció estàtica de la població, basada en l'antiga divisió entre població de dret i població de fet, mitjançant la utilització de dos conceptes relativament nous en geografia de la població com són població vinculada i espai de vida. Els dos conceptes poden ser entesos com dues maneres diferents, però complementàries, d'analitzar el mateix fenomen: la mobilitat de la població. Així, el concepte població vinculada fa referència, des del punt de vista del territori receptor, a tota aquells població que, a pesar de no residir en un territori, manté un cert vincle perquè treballa, estudia o té una segona residència en ell; mentre que l'espai de vida amida, des del punt de vista de les persones, tots aquells llocs freqüentats a partir dels desplaçaments quotidians. El càlcul de les dues dimensions citades de la mobilitat habitual a Catalunya constitueix l'eix central de la tesi. Així, en primer lloc, s'analitza quin és la població vinculada a cadascun dels 946 municipis catalans, tema que és d'especial interès a l'hora de la planificació urbanística i de certs serveis, ja que permet tenir en compte la població destinatària potencial, ja viva al municipi o no. En segon lloc, es delimita quin és l'espai de vida dels habitants dels habitants de cadascun dels municipis catalans, cosa que permet determinar quin és el grau d'interacció funcional entre territoris i poder delimitar, així, àrees de cohesió o àrees metropolitanes. Els resultats obtinguts en l'aplicació d'ambdós indicadors apunten a la configuració de Catalunya com una incipient ciutat-regió: un espai funcional únic que tendeix, cada vegada més, a funcionar com un àrea homogènia, més enllà dels límits administratius de les seves diferents parts, entre les quals s'estableix un flux important de persones. Aquestes, en conseqüència, realitzen un ús cada vegada més extensiu del territori, de manera que el lloc de residència habitual perd importància a l'hora de descriure el comportament territorial de la població. Paraules clau:Mobilitat habitual, espai de vida, població vinculada, cens de població, Catalunya. / La presente tesis doctoral tiene como objetivo evaluar cuál es el uso del territorio que hacen los habitantes en Cataluña a partir de su movilidad habitual por trabajo y por estudios y la derivada de la disponibilidad de una segunda residencia. Para lograr este objetivo utiliza los datos del censo de 2001, que por primera vez recoge este tipo de información para el conjunto de España.La investigación parte de la hipótesis que la movilidad creciente de la población determina el hecho que asignar las personas únicamente al lugar de residencia cada vez tiene menos sentido, puesto que a través de sus desplazamientos habituales, la población está en contacto con otros municipios diferentes al de residencia. A este tema está consagrada una parte importante de la tesis, ya que se hace un repaso exhaustivo a las transformaciones demográficas y territoriales acontecidas a Cataluña durante el periodo 1986-2001. Es por motivo reseñado que la tesis plantea la necesidad de superar esta concepción estática de la población, basada en la antigua división entre población de derecho y población de hecho, mediante la utilización de dos conceptos relativamente nuevos en geografía de la población como son población vinculada y espacio de vida. Los dos conceptos pueden ser entendidos como dos maneras diferentes, pero complementarias, de analizar el mismo fenómeno: la movilidad de la población. Así, el concepto población vinculada hace referencia, desde el punto de vista del territorio receptor, a toda aquellos población que, a pesar de no residir en un territorio, mantiene un cierto vínculo porque trabaja, estudia o tiene una segunda residencia en él; mientras que el espacio de vida mide, desde el punto de vista de las personas, todos aquellos lugares frecuentados a partir de los desplazamientos cotidianos.El cálculo de las dos dimensiones citadas de la movilidad habitual en Cataluña constituye el eje central de la tesis. Así, en primer lugar, se analiza cuál es la población vinculada a cada uno de los 946 municipios catalanes, tema que es de especial interés a la hora de la planificación urbanística y de ciertos servicios, puesto que permite tener en cuenta la población destinataria potencial, ya viva al municipio o no. En segundo lugar, se delimita cuál es el espacio de vida de los habitantes de los habitantes de cada uno de los municipios catalanes, cosa que permite determinar cuál es el grado de interacción funcional entre territorios y poder delimitar, así, áreas de cohesión o áreas metropolitanas.Los resultados obtenidos en la aplicación de ambos indicadores apuntan a la configuración de Cataluña como una incipiente ciudad-región: un espacio funcional único que tiende, cada vez más, a funcionar como un área homogénea, más allá de los límites administrativos de sus distintas partes, entre las cuales se establece un flujo importante de personas. Éstas, en consecuencia, realizan un uso cada vez más extensivo del territorio, de modo que el lugar de residencia habitual pierde importancia a la hora de describir el comportamiento territorial de la población.Palabras claveMobilidad habitual, espacio de vida, población vinculada, censo de población, Cataluña. / This thesis aims to assess what is the use of the territory that the inhabitants in Catalonia from their usual mobility for work and studies and derived from the availability of a second residence. To achieve this it uses data from the 2001 census, which for the first time this type of information collected for the whole of Spain. The hypothesis suggests that the increased mobility of the population determined to give people the only place of residence is increasingly less sense. Thus, through their movements, people are in contact with other than the municipalities of residence. This issue is devoted a significant part of the thesis, which is a comprehensive review of the demographic and territorial changes occurred in Catalonia during the period 1986-2001.For this reason, the thesis addresses the need to overcome this static conception of the population using two relatively new concepts in geography of population: linked population and living space. The two concepts discussed the same phenomenon: the mobility of the population. Thus, the linked population references, from the viewpoint of the source area, to all those people who, despite not residing in a territory, maintains a certain bond with him. For its part, the living space measured from the point of view of people, all those places frequented from daily.The calculation of the two aforementioned dimensions of mobility in Catalonia is the usual focus of the thesis. Firstly, we analyze what the linked population to each of the 946 Catalan municipalities. This issue has a particular interest in urban planning and services. Secondly, the thesis defines the living space of the inhabitants of the inhabitants of each of the Catalan municipalities, which can determine the degree of interaction between functional areas and to delimit, and, areas or areas of cohesion metropolitan areas. The results achieved in the implementation of both indicators point to the configuration of Catalonia as an emerging city-region: a functional space that only tends increasingly to function as a homogeneous area, beyond the administrative boundaries of the different parts. This fact conducted a more extensive use of the territory, so the usual place of residence loses importance when describing the behavior of the territorial population.KeywordsDaily mobility, living space, linked population, census, Catalonia.

Esta tesis doctoral se propuso conocer prácticas, opiniones y valores sobre anticoncepción y fecundidad en mujeres urbanas de la Argentina en la última mitad del siglo XX en el contexto de las políticas de población del país. Se analizaron 3 fuentes de datos: a) la Encuesta de Salud Reproductiva (mujeres pobres en edades fértiles de los suburbios de Buenos Aires); b) el Módulo de Metas Sociales de la Encuesta de Hogares, (mujeres en edades fértiles de 4 aglomerados urbanos de la Argentina), y c) la investigación cualitativa Aspectos socioculturales de la salud reproductiva (mujeres en edades fértiles con hijos en el Área metropopitana de Buenos Aires).Los resultados muestran que más de la mitad de las mujeres pobres en unión conyugal o con relaciones sexuales utilizaban anticonceptivos en 1993. La preferencia por los métodos según edad muestra que las pastillas ocupan el primer lugar en todas las edades y el DIU crece al aumentar las mismas; el preservativo y las inyecciones anticonceptivas les siguen en importancia. La iniciación sexual, conyugal y reproductiva de las encuestadas de sectores populares fue temprana, lo que suscita preguntas acerca de la similitud con las trayectorias de sus madres. Existen indicios de cambios para pensar que no será así: el mayor nivel educativo y el uso de anticonceptivos indican que las mujeres jóvenes tenderán a disminuir el tamaño de su descendencia cuando consideren cumplido ese tamaño, aún con iniciación temprana de la maternidad.El estudio cualitativo mostró que las mujeres de estratos medios valoran las familias numerosas, aunque 3 hijos ya se consideran muchos; se subrayan las aspira¬cio¬nes extrafamiliares y el deseo de aumentar el nivel de vida. Estas mujeres ven restringidas sus posibilidades de maternidad por razones opuestas a las de las mujeres pobres: tienen mejor acceso al uso de anticoncep¬tiv¬os pero sus posibili¬dades de ser madres se reducen por el conflicto entre esa posibilidad y el desarrollo profesional. Las mujeres de estratos bajos manifestaron su deseo de tener algún hijo más "cuando los más pequeños crezcan". Aunque la falta de recursos es un inconveniente, piensan que "lo que se tiene alcanza para todos" o "donde comen tres comen cuatro". El deseo de maternidad no se contradice con su realización personal porque ésta pasa por la maternidad. Tener hijos significa ganar espacio social, aumentar la estima y consideración, aumentar el prestigio, ser reconocida dentro y fuera de la familia. Ser madre implica un progreso en la considera¬ción, respeto y prestigio dentro de la comunidad y, a medida que los hijos crecen, aumenta el poder relativo de las mujeres dentro y fuera de la familia y, por lo tanto, su futuro se presume más seguro y menos incierto. Las relaciones familia¬res son a veces conflictivas pero también solidarias. El Módulo de Metas Sociales relevó cuatro perfiles sociodemográficos en las ciudades estudiadas. En el Gran Buenos Aires coexisten diversas etapas de la transición demográfica, con historias socioculturales y migratorias particulares: en comparación con las otras 3 ciudades se observa un número menor de hijos, mayor legalidad de las uniones y de la escolaridad y la prevalencia en el uso de anticonceptivos. En Resistencia (noreste argentino) hay un alto nivel de fecundidad, mayor frecuencia de uniones consensuales, baja escolarización y uso escaso de la anticoncepción. En Salta (noroeste) prevalece la alta fecundidad, niveles de escolaridad menores a los de Resistencia, un uso algo mayor de anticonceptivos y un peso menor de las uniones consensuales. En Neuquén (suroeste) se dan niveles intermedios de fecundidad y uso de anticonceptivos atribuibles al peso favorable de los servicios de salud pública. En conclusión, existen en la Argentina diversas realidades sociodemográficas, culturales y de salud que deben tomarse en consideración cuando se diseñan políticas de bienestar. / The purpose of this doctoral thesis is to know practices, opinions and values on contraception and fertility in urban women of Argentina in the last half of the XXth. Century in the context of the country's population policies.Three sources of data were anlysed: a) Reproductive Health Survey (poorest women in reproductive ages living in Buenos Aires Suburbs); b) Social Goals Module of Household Survey (women in reproductive ages living in 4 cities of Argentina), and c) a qualitative study, Sociocultural Aspects of Reproductive Health (women in reproductive ages with children living in Metropolitan Buenos Aires Area).The results show that half of the poorest women in conjugal union or sexual relations were using contraceptives in 1993. The preference by methods according to age shows that pills occupy the first place in all ages and the use of IUD grows when ages increases; condon and contraceptive injections follow to them in importance.Sexual, conjugal and reproductive initiation of interviwees was early, which provokes questions about the similarity with their mother's trajectory. However, indicators of change like higher education levels and contraceptive use in younger women may sustain the idea that they will tend to stop reproduction when their family reach their ideal size.Qualitative study showed that middle class women think that 3 children is enough; also they have extra-domestic aspirations (professional or personal) that exceed family life. These women see restricted their possibilities of maternity for opposed reasons to the poorest women: they have better access to the contraceptive use but their possibilities of being mothers are reduced by the conflic between that possibility and their professional development.Women of lower classes, on the contrary, showed their intention to have more children "when the little one will grow". Although the lack of resources is a disadvantage, they think that "where they eat three they eat four". The maternity desire is not contradicted with its personal accomplishments because this one happens through maternity. To have children means to gain social space, to increase the esteem, prestige and consideration, being recognized in and outside the family. To be mother implies a progress in the respect within the community and, as the children grows, increases the women's power and her future will be less uncertain.The Social Goals Module released four sociodemographics profiles in different cities.In the Metropolitan Area of Buenos Aires coexists diverse stages of Demographic Transition, with sociocultural and migration histories. In comparisson with the rest of 3 cities there are a lower number of children per woman, higher percentage of legal unions, educational levels and prevalence of use of contraception. In Resistencia (at the northeast of the country) there is high levels of fertility and consensual unions and low use of contraception. In Salta, at the northwest of Argentina, prevails high levels of fertility, lower levels of schooling than those of Resistencia, a little more use of contraception and a smaller weight of consensual unions. Finally, in Neuquén, at the southwest of the country, was found intermediate levels of fertility and contraception use, attributable to the favorable weight of Public Health Services.In conclusion, sociodemographic, health and cultural realities exist in Argentina that must be taken in consideration when well-being policier are designed.

El modelo chileno de manejo del agua es considerado un ejemplo dado que la existencia de un mercado del agua ha permitido obtener ganancias significativas en la eficiencia del uso de este recurso. Sin embargo, los estudios empíricos existentes podrían no haber considerado algunas de las debilidades del modelo chileno, especialmente en relación a los aspectos sociales y ambientales. Por ello, en este trabajo se examina el modelo chileno de gestión del agua desde la perspectiva del modelo de Gestión Integrada de Recursos Hídricos (GIRH) considerando tres aspectos de este modelo que se relacionan con las dimensiones sociales y ambientales de la gestión del agua y que fueron evaluados empíricamente en un estudio piloto en la cuenca del Río Limarí. El primero, corresponde a la equidad en el acceso al agua para riego. Se identificó que la participación de los agricultores en el mercado de aguas es menor de lo que se esperaba, debido a la existencia de Derechos de Aprovechamiento de Agua previos a la creación del mercado de agua. Además, existe una participación desigual en el mercado debido a asimetrías en el acceso a la información y a los bienes (capital). De esta forma, se plantea que optimizar la distribución de la información puede mejorar las oportunidades de participación de campesinos y pequeños agricultores en el mercado, especialmente porque sólo un 13,7 % de los miembros de este grupo han accedido al agua a través del mercado. Se hace hincapié en la necesidad de tomar en consideración estos factores que generan asimetrías en el acceso a agua para riego cuando se implementan mecanismos de mercado. El segundo aspecto examinado es la participación en la gestión de los recursos hídricos en el modelo de mercados de agua. Bajo el enfoque de la Evaluación Ambiental Integrada Participativa se utilizaron metodologías cualitativas y cuantitativas para recoger las percepciones de los actores locales involucrados en la gestión del agua para evaluar el nivel de integración de la sociedad en la toma de decisiones y reconocer los objetivos y el nivel de la participación en este proceso. Los resultados muestran que la participación ha estado limitada sólo a quienes son usuarios directos del agua. Institucionalmente, el mercado de aguas genera asimetrías en la participación entre los usuarios según la cantidad de agua que cada uno posee, entregando más poder de decisión a quien posee más agua. Los objetivos de participación para los actores locales son la transferencia de información y la oportunidad de influir en la elección de sus representantes, esto último sin consenso entre los diferentes tipos de agricultores. Estas características configuran un sistema de gestión en que la brecha con los objetivos y niveles de participación planteados por la GIRH es amplia, pero que puede reducirse con acciones legalmente factibles de implementar en las propias Organizaciones de Usuarios de Agua. Por último, se examina la dimensión ambiental en la gestión de agua, a través de la aplicación de entrevistas entre actores de la cuenca, durante los años 2006 y 2008. Se identificó que esta dimensión normalmente se reduce a problemas ambientales por contaminación, mientras que otros aspectos considerados en la propuesta de GIRH, como el agotamiento o la continuidad del sistema hídrico, no son considerados. Sin embargo, se evidencian acciones informales en las cuales los aspectos ambientales son parte del quehacer diario, asociados a aspectos culturales del territorio, aunque normalmente supeditados al objetivo principal productivo. Si bien el modelo de mercado de aguas agudiza ciertas externalidades ambientales como el agotamiento de las fuentes de agua, no se atribuye a este arreglo institucional la responsabilidad única de la ausencia de la dimensión ambiental en la gestión, sino más bien a la fusión de aspectos culturales con otros de carácter legal. / The Chilean water management model is considered as an example due to the existence of a water market that has allowed to obtain significant earnings through the efficiency in the use of water. However, empirical studies may not have considered some of the weakness of this model, especially referring to social and environmental issues. Therefore, this research examines the Chilean water management model from the perspective of Integrated Water Resources Management (IWRM) putting in consideration three aspects related to social and environmental dimensions of water management, that were empirically evaluated in a pilot study in Limarí River Basin. The first aspect is equity in the access to water for irrigation. It was identified that farmer’s participation in the water market was lower than expected due to the existence of water use rights before the creation of the water market. Besides, there is unequal participation in the market because of asymmetries in information and goods (capital). Thus, it is proposed that optimizing the distribution of the information can improve the opportunities of participation in the market for peasants and small farmers, especially because only a 13.7% of this group has gained access to water through the market. It is a remarkable need to take into account these elements that generate asymmetries in the access to water for irrigation when market regulations are implemented. The second aspect examined in a critical manner was the participation in water resources management in this water market model. It was used the Environmental Integrated Participative Assessment approach -with qualitative and quantitative methodologies- to revise stakeholders’ perception about water management to evaluate the level of integration of the society into the decision-making process, and to recognize the objectives and the level of participation in this process. The results showed that participation it has been limited only to who are direct users of the water. At institutional level, water market generates asymmetries in the user’s participation because attributes decision power in function of how much water every user possesses, giving more to who owns more water. The objectives of participation for the stakeholders themselves are the transfer of information and the opportunity to have influence in the election of their representatives, although the last one does not consensus between the different size and type of farmers. These characteristics settle a management system in which there is a broad gap between it and the objectives and participation levels proposed by IWRM, but can be reduced with actions legally possible to apply in their own Water Users Organizations. Finally, the environmental dimension in water management is examined through interviews performed to stakeholders of the Limarí River Basin in 2006-2008 period. It was identified that this dimension is normally limited to pollution issues, while other aspects considered by IWRM (like water depletion or the continuity of the water system) are not relevant for the local involved users. However, there are informal actions in which the environmental aspects are part of the work, associated with cultural issues of the territory; even they are usually under the main productive objective. While water market model aggravates some external environment externalities like water sources depletion, it is not a responsibility attributed only to the institutional arrangements, but also to other cultural aspects with a legal component.

En aquesta tesi per compendi de publicacions, a través de sis articles, s’analitza l'accés de la joventut a l'espai públic urbà des d'una perspectiva feminista interseccional. A partir de l'experiència viscuda s'analitza la forma com les diverses identitats (de gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) condicionen l'accés de la joventut a l'espai públic de Manresa. Amb el desenvolupament d’una nova metodologia per a la recerca sobre les Geografies de la Interseccionalitat, els Mapes de Relleus de l’Experiència, es relacionen tres dimensions: les estructures de poder (la social), l’experiència viscuda (la psicològica) i els llocs (la geogràfica). Aquesta eina permet la recollida de dades sobre interseccionalitat, la seva anàlisi i la seva representació visual aportant també una conceptualització pròpia sobre la teoria de la interseccionalitat. L’anàlisi de les dades a través dels Mapes de Relleus de l’Experiència mostra com les categories es constitueixen mútuament, s’experiencien de forma simultània i com el lloc és un factor essencial per a l’accentuació o atenuació de l’experiència de malestar o benestar. A través del treball empíric realitzat amb trenta-una persones de Manresa amb identitats diverses es mostra com la por, l’heternormativitat i el control social per part de la comunitat són els tres factors més determinants de l’accés a l’espai públic. Al llarg dels diferents treballs, es demostra com una anàlisi interseccional és imprescindible per a la cerca de les causes de les experiències quotidianes d’opressió i de privilegi. També es mostra com les restriccions d’accés a l’espai públic estan íntimament lligades a les relacions que es donen a l’espai privat. / In this article thesis, through six articles, I analyze young people's access to urban public space from a feminist intersectional perspective. Based on the lived experience, the way diverse identities (gender, sexuality, ethnicity, class and age) condition young people's access to public space in Manresa is analyzed. With the development of a new methodology for the research on the Geographies of Intersectionality, the Relief Maps, three dimensions are related: power structures (the social), lived experience (the psychological) and places (the geographical). This tool allows collecting data on intersectionality, their analysis and their visual representation, providing also a conceptualization of intersectionality theory. The analysis of the data through the Relief Maps shows how categories are mutually constituted, simultaneously experienced and how place is an essential element for their accentuation or attenuation of the experience of discomfort or comfort. Through the empirical work conducted with thirty-one young people from Manresa with diverse identities, I show how fear, heteronormativity and social control by the community are the three factors that mainly determine the access to public space. In the different works, it is shown how an intersectional analysis is necessary when looking for the causes of the experiences of oppression and privilege. It also shown how the restrictions of the access to public space are intimately linked to the relations in private space.

Hi ha algun tipus de relació entre l'accessibilitat a la xarxa viària i la mobilitat habitual per treball?Aquesta qüestió, que es planteja a l'inici de la tesi, en marca el camí des de la primera fins a la darrera pàgina. L'objectiu és estudiar la relació entre ambdues variables a Catalunya en el període comprès entre 1986 i 2001. Ara bé, abans de tractar aquesta relació ha calgut analitzar-les per separat, un fet que condiciona l'estructura del treball, format per una introducció i tres parts. Mentre que en la introducció es va desfilant la pregunta inicial i s'estableixen les bases conceptuals per al seu desenvolupament, en la primera i la segona part, s'analitzen, respectivament, l'accessibilitat i la mobilitat habitual per treball. De fet, no és fins a la tercera part quan entra en joc la relació entre ambdues, que conclou amb un capítol de conclusions.Per a descriure l'evolució de l'accessibilitat en el període 1986-2001 s'ha fet servir el SIMCAT, un sistema d'informació geogràfica que utilitza el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Com que el SIMCAT només disposa de la xarxa viària per a l'any 2001, ha calgut establir una metodologia per a la reconstrucció de la xarxa per a un seguit d'anys 1986, 1991 i 1996.Respecte de la mobilitat habitual per treball s'ha disposat de les dades que provenen dels censos i padrons de població per als anys 1986, 1991, 1996 i 2001. Malgrat que s'han fet servir directament les microdades, ha calgut un important treball de depuració. Aquest ha portat a emfasitzar el col·lectiu anomenat dels empadronaments atípics que, per les seves característiques persones empadronades en un indret diferent al de residència , podien distorsionar en gran mesura els resultats, sobretot els càlculs de distància/temps al lloc de treball.En la incidència de l'accessibilitat sobre la mobilitat, cal destacar tres conclusions:(1) Els municipis més accessibles es caracteritzen per tenir més població i, conseqüentment, més població ocupada i més llocs de treball , per un major percentatge de treballadors que diàriament es desplacen per motius laborals, i per una distància menor d'aquests desplaçaments, amb un estalvi de temps considerable.(2) Una bona accessibilitat inicial facilita l'evolució de diferents variables: els municipis més accessibles el 1986 són aquells on més creixen la població ocupada, els llocs de treball i el percentatge de treballadors que es desplacen diàriament per motius de treball.(3) No s'ha pogut demostrar que les millores en la xarxa viària incideixin sobre els increments de població ocupada ni de llocs de treball, però sí en la mobilitat que els uns i els altres generen. A igualtat de la resta de variables, els majors increments d'obertura s'han esdevingut en els municipis més afectats per millores en la xarxa viària, les quals incideixen, a més, en un estalvi de temps per als treballadors que necessiten desplaçar-se diàriament. / Is there any kind of relationship between the accessibility to the road network and commuting?That question, which is posed at the beginning of the thesis, marks the pathway from the first to the last page. The objective is to study the relationship between both variables, in Catalonia, in the period from 1986 to 2001. First of all, before dealing with the relationship, it was necessary to analyse each part separately. This fact determined the structure of the work, which is composed of an introduction and three parts. The initial question is unravelled in the introduction and the conceptual bases are established for later development; in the first and second parts, accessibility and characteristics of commuters are analysed respectively. It is not, in fact, until the third part that the relationship between the two ideas comes into play. The work ends with a chapter on the conclusions drawn.SIMCAT, a geographic information system used by the Department of Territorial Policies of the Autonomous Government of Catalonia, was used to describe the evolution of accessibility within the 1986-2001 period. Since SIMCAT only has information available on the road network for 2001, it was necessary to establish a methodology for reconstructing the network for the following years: 1986, 1991 and 1996.In regard to commuting to work, data were used that came from municipal registries and censuses from the years: 1986, 1991, 1996 and 2001. Even though micro-data was used directly, it was necessary to conduct a thorough treatment of it. That meant an emphasis was placed on the group from the municipal censuses called: untypical registrations that, due to their characteristics persons included in a census in a place other than where they actually reside could possibly cause a large distortion of the results, especially those calculations concerning distance/time to the workplace.Three conclusions should be highlighted for the impact of accessibility on daily mobility:(1) The most accessible municipalities are characterised by having larger populations and, consequently, a more highly employed population and more places of work, by a higher percentage of workers that commute to work on a daily basis, and by a shorter commuting distance, which implies a considerable saving of time.(2) Good initial accessibility facilitates the evolution of different variables: the municipalities that were most accessible in 1986 are those in which the employed population, places of work and the percentage of commuters grew the most.(3) It was not possible to demonstrate that improvements in road networks have an impact on increases in job opportunities, but those improvements do affect mobility that one or another may generate. In the same way as the rest of the variables, the greatest increases in commuting have occurred in municipalities that were the most highly affected by road network improvements, which also influenced the time commuters save.