This doctoral thesis will try to identify all structural elements that form the tourist landscape of the Valley of Camprodon, primarily from the tension between tradition/modernity vectors and between the nodes/semiologic landscapes vectors. In the first example we analyse the evolution of the tourist landscape to the present day to identify all surviving elements and the factors leading to change. In the second case we study the images that shape the profile of the Valley, either isolated elements (nodes) or landscape scenes (semiologic landscapes, according to Urry). To reach this goal we conduct a critical interpretive review of all existing literature about the different looks to the tourist spaces, assessing elements including the tourist image of the destination, any part or area that make up a tourist space, and any discipline used to “capture” the spaces. The following step of the research is to analyse the graphic image of the Valley based on a selection of photographs from tourist guidebooks, public and private archives, private collections, webpages and flickr. At the same time we study the textual image evolution on guidebooks from the end of the 19th century until 2012. The possibility of havig an overall view study on tourism focused only on the Valley of Camprodon and, at the same time, establishing causality, Complementarity or opposition relations between the projected and the perceived image of the area are some of the major motivations for this Thesis / La tesi pretén identificar els elements estructurals que composen el paisatge turístic de la Vall de Camprodon, especialment a partir de la tensió entre el vector de tradició/modernitat i el vector entre node/espai semiològic. En el primer cas, s’analitza l’evolució del paisatge turístic des dels inicis de l’activitat turística fins als nostres dies, amb la finalitat de detectar els elements per pervivència i els factors de canvi. En el segon cas, s’estudia quines imatges configuren el perfil de la vall, ja siguin elements puntuals (nodes) o bé escenes paisatgístiques (espais semiològics, segons Urry). Per assolir aquest objectiu es realitza una revisió crítica i interpretativa de la literatura existent sobre les diverses mirades als espais turístics, valorant elements com la imatge turística de la destinació,les peces o àrees que formen un espai turístic i les diverses disciplines de «captura» dels espais. Tot seguit, en aquesta recerca s'analitza la imatge gràfica de la vall a partir d'un conjunt de fotografies seleccionades de guies de turisme, d'arxius públics i privats, de col·leccions privades, de pàgines web i del portal Flickr. Alhora, també s’estudia l’evolució de la imatge textual que han experimentat les guies des de finals del segle XIX fins a l’any 2012. Així doncs, la possibilitat de disposar d’un estudi turístic de «visió global»i cenyit únicament a la Vall de Camprodon, i al mateix temps, de poder establir relacions de causalitat, complementarietat o oposició entre la imatge emesa i la imatge percebuda

Architecture forms an inherent part of urban tourism. Nevertheless, so far little research has been carried out regarding the interdependencies between urban tourism and architecture in general, as well as contemporary architecture in particular. Furthermore, there is a lack of literature regarding the reasons for contemporary architecture attracting tourism. Therefore, the present thesis is based on two principle research questions: 1. What is the role of contemporary architecture in urban tourism destinations? 2. Why is contemporary architecture attracting tourism? Taking a twofold approach, the theoretical part of the thesis was based on a comprehensive literature review – including a wide variety of related disciplines – and dedicated to the first principle research question. Thus, by means of a contextual view, it was demonstrated that contemporary architecture can play a multitude of important roles in urban tourism, and contribute to the image of an urban destination. Devoted to the second principle research question, the empirical part of the thesis was built on exploratory case study research at the locations of Berlin and Beijing. First, by means of content analysis of travel guidebooks, for both case study locations a sample of contemporary architecture with significance for tourism has been identified. And secondly, for each of the samples’ units of analysis, a specific level of touristic significance, related to different roles (or types) of tourists, has been measured. Furthermore, specific features and characteristics, distinguishing the selected architectures, have been observed and allocated. Using univariate, bivariate and multivariate analysis techniques, during the ensuing data evaluation, those features and combinations of features with an influence on the touristic significance of contemporary architecture have been identified. As a result, around 50% of the analysed relations showed significant signs of dependency. Important modalities for the touristic significance of contemporary architecture turned out to be, for instance, having a touristic function, being accessible for visitors, being of large size and showing predominance towards the surrounding built environment. However, depending on the evaluated roles of tourists, the results differed. / L’arquitectura forma una part inherent del turisme urbà. Malgrat aquest fet, fins ara han estat molt poques les recerques portades a terme que facin referència a la interdependència entre el turisme urbà i l’arquitectura en general; així com de l’arquitectura contemporània en particular. Cal constatar també la manca de literatura pel que fa a les raons per les quals l’arquitectura contemporània atrau al turisme. Tenint en compte tot el anteriorment mencionat, la següent tesis es basa en la recerca de dues preguntes principals: 1. Quin és el paper de l’arquitectura contemporània en les destinacions de turisme urbà? 2. Què és el què fa que l’arquitectura contemporània atragui al turisme? Tenint en compte aquesta doble aproximació, la part teòrica de la tesis fou basada en una exhaustiva ressenya (incloent una àmplia varietat de disciplines relacionades) i dedicada a la pregunta principal de la recerca. D’aquesta manera, partint d’una visió contextual, s’ha demostrat que l’arquitectura contemporània pot jugar múltiples i importants papers dins el turisme urbà, així com contribuir a la imatge d’una destinació turística urbana. Lleial al segon principi de la pregunta de la recerca, la part empírica de la tesis fou construïda en l’exploració d’un cas d’estudi de recerca en els emplaçaments de Berlín i Pekín. Primerament, i mitjançant l’anàlisi del contingut de guies de viatges, en l’estudi d’ambdues localitzacions s’ha identificat una mostra d’arquitectura contemporània amb significança pel turisme. En segon lloc, i per cadascuna de les mostres de les unitats d’anàlisi, s’ha mesurat un nivell de significança turística específic que es relaciona amb els diferents papers (tipus) de turisme. També s’han observat trets i característiques específiques que es poden distingir entre les diferents tipologies de turisme observades i establertes Emprant tècniques d’anàlisis d’una, dues i múltiples variables, al llarg de la avaluació resultant de la informació, s’han identificat aquells trets i combinacions de trets amb una influència en la importància del turisme en l’arquitectura contemporània. Com a resultat, al voltant del 50% de les relacions analitzades mostraren indicis de dependència significatius. Modalitats importants per a la significança turística de l’arquitectura contemporània foren per exemple tenir una funció turística, ser accessible als visitants, ser de grans mides i mostrar predominança respecte a l’entorn construït. Malgrat tot, i depenent de l’avaluació dels diferents models de turisme, els resultats difereixen.

The purpose of this research is to present a methodology for Social Innovation to communities in conflict (characterized by poverty, but with great natural and cultural wealth); for which it is proposed to Rural Community Tourism (TRC) as a driver of construction processes for peace and whose ultimate goal is Sustainable Human Development of the territories; in that sense, tourism is a means and not the end. Four experiences were reviewed in Colombia TRC, each with their own conflicts and special conditions, in which the lessons were determined. Finally, it is used as a community study to Montes de Maria, known in the late 90s by the armed conflict in Colombia territory to study their tourism potential and propose the methodology analyzed here, as it has been tested the hypothesis that all territories may become tourist destinations. / Esta investigación tiene como propósito presentar una propuesta metodológica de Innovación Social para comunidades en conflicto (caracterizados por la pobreza, pero con gran riqueza natural y cultural), para lo cual se propone al Turismo Rural Comunitario (TRC) como impulsor de procesos de construcción para la paz y cuyo objetivo último es el Desarrollo Humano Sostenible de los territorios; en ese sentido el turismo es un medio y no el fin. Para ello se revisaron cuatro experiencias en Colombia de TRC, cada una con sus propios conflictos y condiciones especiales, en los que se determinaron las lecciones. Por último, se utiliza como comunidad de estudio a los Montes de María, territorio conocido a finales de los 90s por el conflicto armado en Colombia, para estudiar su potencial turístico y proponerle la metodología aquí analizada, pues se ha comprobado la hipótesis de que todos los territorios se pueden convertir en destinos turísticos.

El fenomen atmosf��ric de les brises marines adopta a l���illa de Mallorca caracter��stiques protot��piques, i la seva efectivitat permet una f��cil constataci�� com�� i la subseq��ent verificaci�� cient��fica. Operant simult��niament des de les diferents costes, les brises adquireixen un car��cter unitari i centr��pet que ocasiona converg��ncies d���aire a ��rees de l���interior, a on la precipitaci�� estival tendeix a focalitzar-se. L���espai agrari de Mallorca s���ha conformat hist��ricament amb el massiu desplegament territorial d���infrastructures de base cereal��stica, fonamentalment eres de batre. El principal factor de la seva localitzaci�� ��s la disponibilitat de vent, tot constituint unitats de significaci�� e��lica susceptibles d���interpretar-se en clau clim��tica. La seva georeferenciaci�� per fotointerpretaci�� de l���ortofotografia de l���any 1956 s���ha tradu��t en un mapa sint��tic d���eres, m��s una metodologia in��dita per a determinar indirectament les direccions del vent a cada empla��ament. El model ���anemogr��fic��� resultant s���ajusta amb relativa bondat amb les simulacions del sistema de brises precedents. / El fen��meno atmosf��rico de las brisas marinas adopta en la isla de Mallorca caracter��sticas protot��picas, y su efectividad permite una f��cil constataci��n com��n y la subsiguiente verificaci��n cient��fica. Operando simultaneamente desde las diferentes costas, las brisas adquieren un car��cter centr��peto que ocasiona convergencias de aire en ��reas del interior, donde la precipitaci��n estival tiende a focalizarse. El espacio agrario de Mallorca se ha conformado hist��ricamente con el masivo despliegue territorial de infraestructuras de base cereal��stica, fundamentalmente eras de trillar. El principal factor de su localizaci��n es la disponibilidad de viento, constituyendo unidades de significaci��n e��lica susceptibles de interpretarse en clave clim��tica. Su georeferenciaci��n por fotointerpretaci��n de la ortofotografia del a��o 1956 se traduce en un mapa sint��tico de eras, m��s una metodolog��a in��dita para determinar indirectamente las direcciones del viento en cada emplazamiento. El modelo ���anemogr��fico��� resultante se ajusta con relativa bondad con las simulaciones del sistema de brisas precedentes. / In Mallorca, sea breeze presents prototypical characteristics. It is so consistent that its effectiveness allows for easy common as well as scientifc verification. Daytime breezes operate simultaneously from different coasts, and penetrate inland. Its centripetal nature causes wind convergences in certain inland areas, where summer rainfall tend to focus. The agricultural area has historically made with massive territorial deployment of cereal production infrastructure, mainly threshing floors, the main factor of its location being the quantity of the wind resources available. These are small circular spaces that can be interpreted in relation to climate. A synthetic chart of threshing floors and a methodology designed to indirectly determine the dominant wind directions at each site have been developed, based on their geo-referencing by photo-interpretation of the ortho-photographs of 1956. The resulting ���anemographic��� model fits nicely with the main features of the sea breezes identifed by the theoretical-experimental and numerical simulations already tested.